.
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut.
Demà a aquestes hores ja estaràs lluny d'aquí,
i estaràs també experimentant una Setmana Santa d'aquelles nostrades.
No diem res, com els famosos, eh?
No desvetllem quina és la teva vida privada.
Sempre expliquem coses, després què re-debilitzem cap al programa.
Clar, és que dius, el Jordi, què passa?
Que només mira llibres?
No, mira llibres i va als llocs, per això després ens ho pot explicar.
I del que ens parlarà avui, em penso que també és coneixedor,
més enllà dels papers.
Se'n recorda en la passada setmana,
perquè aquesta Setmana Santa, podríem dir, en el nostre recorregut
que ens porta més enllà de les nostres comarques,
ens hem aturat a la ciutat de Múrcia,
que té una Setmana Santa molt tradicional, molt rica,
amb una riquesa patrimonial realment extraordinària.
Posem l'accent en aquest aspecte,
perquè justament en Guany se celebra el tercer centenari
del naixement d'en Salcillo, que m'han parlat l'altre dia,
de les seves imatges,
i això ens va fer aturar en el que era la processó més destacada
de Divendres Sant.
Avui continuem...
I de tota la setmana.
Que és la processó dels Salcillos,
que té lloc al Divendres Sant a Trengalba.
Avui completem una mica el que és el ritual i la celebració.
Sí, avui farem el segon tram.
Això de totes maneres, aprofitant això que comentaves del Salcillo,
és bo destacar que s'ha organitzat una gran exposició
de l'obra de Salcillo.
Salcillo és un personatge que es mereix segurament un programa sencer.
És un escultor barroc que va crear una imatgeria absolutament excepcional.
És un personatge únic en el món de la imatgeria estatal, podríem dir.
I de fet s'està veient una exposició que ja fa cert temps que està en marxa,
que funcionarà fins al 31 de juliol,
que és l'exposició que es pot veure a l'Església de Jesús,
a l'Església de Sant Andrés i al mateix Museu Salcillo.
Una exposició que es pot demanar més informació al 902-929-034,
a 902-929-034 hi ha una magnífica pàgina web.
Si entran al Google i posen Salcillo Tercer Centenari
o Salcillo Exposición Murcia els hi sortirà de les primeres,
perquè és un gran esdeveniment.
És un d'aquests grans personatges que va néixer precisament el 1707,
en quan ja en fa 300 anys,
i és un gran imaginero, podríem dir, en aquest sentit.
És marcat tota una època i és...
Bé, jo penso que està més enllà de les etiquetes i de les èpoques,
però és un personatge que realment ha generat una influència excepcional
no només amb la Setmana Santa, sinó també, per exemple,
amb el món dels pessebres.
Un cas únic, diria, i excepcional.
Feies cultura religiosa, exclusivament?
És un personatge que es va centrar en aquest tema,
però ja veurem que aniran sortint diferents anècdotes.
Avui també en vam explicar algunes l'altre dia.
Un personatge que realment ha estat acusat de...
en alguns casos, fins i tot, d'històries tenebroses i tal.
La teníem apuntant en alguna, però...
És a dir, alguna cosa amb una germana, podria ser?
Bé, amb un familiar, diguéssim.
Amb un familiar, això.
Però bé, tot això, jo penso que és una mica la llegenda negra de tot aquest tema.
El cert és que avui veurem que també en aquesta segona part de la Setmana Santa
surten també moltes imatges del salsillo.
Ens vam quedar a trenc d'alba del dimendres sant.
un dia que és d'aquells que sembla que, si rasques, jo penso que els genis del planeta surten,
perquè hi ha com una certa, jo diria, una certa tensiós, una certa situació especial.
En tot cas, el divendres a Múrcia no només hi ha la processó dels salsillos de primera hora del matí,
sinó que també n'hi ha d'altres.
Hi ha una a mitja tarda, que és una església de la confraria del Cris de la Misericòrdia,
una confraria nova dels anys 50 del segle passat,
però que té algunes particularitats especials.
De fet, d'entrada, el nom propi de la confraria és divertit, perquè en diuen els pavos.
Els pavos.
Els pavos.
I una mica sembla que és pels colors així granatosos que tenen al vestuari.
En tot cas, és el nom popular.
Més que l'antiguitat de la confraria, que no és molt especial,
el que sí que és important és una de les talles, que és la talla titular,
que és aquest Cris de la Misericòrdia.
Amb unes cares tan expressives.
És d'un artista, en aquest cas no Salcillo, sinó que és un artista anterior a Salcillo,
és un tal Domingo Beltrán, a Mele, a Teresa Mellora, al qui us parla.
No és família teva, no?
No, però és un Cris dels més importants i dels més antics.
Aquest pas pesa 900 claus, 900 quilos, perdona.
I aquests 900 quilos, això dels claus ho estava pensant,
perquè és un Cris de tres claus, realment.
Això no és una tonteria, les imatges dels crucificats
poden portar tres o quatre claus en funció de com estiguin plantejades.
Aquest és un Cris de tres claus, d'una mida inferior a la normal, podríem dir,
i insisteixo que és de les més antigues de la Setmana Santa de Múrcia.
dels tres misteris que surten, sens dubte, és el més antic i el més important d'aquesta confraria dels pavos.
La mateixa tarda, hi ha una altra confraria que desfila,
que és una confraria que es diu, surt una miqueta més tard, una hora més tard,
això és un avantatge que té a Múrcia, aprofitem així per anar fent anècdotes,
és que es poden veure, sense massa agobius, moltes coses.
És a dir, és una Setmana Santa amb molt de públic,
però els horaris no arriben a ser tan angoixants com altres.
Unes com la Sevillana, per exemple, la Marlenya.
Sí, hi ha vegades moments que t'has de fer un calendari molt organitzat.
Aquí també, si entren, per exemple, en qualsevol de les webs
que hi ha de la Setmana Santa en Múrcia, surten aquests horaris.
Però, en tot cas, es pot fer d'una manera més tranquil·la.
Aquesta segona confraria de la tarda del divendres sant
és una confraria molt més antiga, del XVIII, 1757,
o sigui, en plena època del Salcillo, podríem dir,
i és la confraria dels Servites, popularment coneguda aquest nom.
Diuen, bé, explicarem una miqueta això dels Servites,
perquè això dels Servites a vegades ens sona, no?
Però què és això dels Servites?
Doncs és una ordre que realment és l'ordre dels servents de Maria, no?
Va ser tradicionalment anomenada com a Servites a tot l'estat,
però l'origen d'aquesta confraria és italià, concretament de Florència.
De fet, quan Florència no era italiana, no?
És a dir, Florència era un estat propi.
Sí, que era un estat propi.
I l'any 1233 es té coneixement d'aquesta fundació, no?
Va arribar aquí a la península ibèrica a través dels freres, dels monestirs,
de numeroses germandats, que es van fundar a finals de l'edat mitjana
i principis dels XVI, també.
I concretament a Múrcia,
aquesta confraria es va fundar l'any 1665, no?
Per què és important aquesta confraria murciana?
Doncs és molt important perquè té la verge,
que els murcians diuen més espectacular de Salsillo.
És a dir, quan algú diu, ah, ja he anat el divendres sant,
a primera hora de trenc d'alba a veure les imatges que parlàvem l'altre dia, no?
Nosaltres ens estem delactant aquí mentre estem parlant amb les imatges del Salsillo,
que la Yolanda està passejant per la web i les imatges...
Home, perquè això és inspirador, no?
Realment, realment, és molt maco.
L'altre dia en parlàvem d'aquí algunes imatges molt boniques,
però aquesta diuen que és, igual que al matí surt,
potser alguna de les cares més impressionants o més patatisme,
si a la tarda, quan ja enfusqueix,
veuen aquesta confraria dels servites,
veuran la Mare de Déu de les Angústies, no?
Que diuen que és realment la verge més maca del Salsillo.
No és una verge de la 1740,
medeix metre 86 d'alçada,
té als braços la talla de Cris mort
i és anomenada la verge de les Angústies,
especialment per la cara d'angoixa que té, no?
Hi ha dos detalls més importants també en aquest pas.
Per una banda, l'anatomia absolutament impressionant del Cris,
és un dels Cris més importants
en quan estudien anatòmic que va fer Salsillo.
I després una cosa excepcional que jo els recomano,
que és que a vegades ens fixem en les grans imatges,
però fixin-se sobretot també en quatre angelets
que porten també en aquest misteri.
El Salsillo és un personatge absolutament, jo crec, humà,
en el sentit que és capaç de tallar això,
un Cris d'una verge d'absoluta angoixa,
d'absolut patatisme,
però al mateix temps ens fa uns angelets
que són preciosos, no?
Fins al punt que en aquesta confraria...
Mira, l'àngel de l'oració en el huerto,
que tenim aquí, té una cara, una afesomia espectacular.
En aquests més petitets,
aquests més petitets que acompanyen aquests imatges més grans...
Serien els carubins.
Sí, sí, sí, una cosa que significa...
Dins de la categoria, diguem de...
Doncs arriben a generar tanta devoció
que aquest pas, aquesta confraria,
va també acompanyada d'uns angelets
que imiten les escultures del Salsillo,
d'aquests carubins que tu deies.
Una altra cosa característica,
o dues coses característiques més d'aquesta confraria
dels servites, és el fet que va custodiada
pel cos de bombers, no?
Una cosa curiosa, no?
És una tradició que hi ha a Múrcia.
En Múrcia els bombers tenen un pes molt important
per diferents raons històriques,
però és molt curiós que la custòdia del pas
la fan al cos de bombers.
I, per altra banda, una altra cosa
que també és interessant de comentar
és que a Múrcia, a diferència d'altres
Setmanes Santes espanyoles,
totes les verges, totes les Mare de Déus
van sense pal·li.
És a dir, una cosa que si busquen pal·lis
vagin a Andalusia,
però aquí no trobaran cap Mare de Déu
sota el pal·li.
És una de les coses també interessants
d'observar.
També un altre detall d'aquells
que anem veient aquí a Múrcia
és, per exemple,
que les cucurulles no són en punxa,
com podria ser a Tarragona,
sinó que estan com arrodonides.
És una cosa significativa.
I per rematar aquesta confradia,
que ens aporta alguns d'aquests aspectes
dels més significatius
de la Setmana Santa Murciana,
hi ha un altre misteri d'aquesta confradia
que és l'Àngel Servita pròpiament.
És una confradia també d'una escultora,
que en aquest cas va ser Luisa Roldán.
Aquesta és una escultora
que va néixer el 1652
i va morir el 1704,
és a dir, just abans de néixer Salcillo.
I se la coneix popularment
com la Roldana.
va ser una escultora de cambra
dels reis Carlos II i Felipe V,
és a dir, els reis espanyols.
I precisament aquest misteri
de l'Àngel Servita
és un misteri d'una altra època
d'aquests que n'hi ha pocs.
Jo us en diria que hi ha una Oriola
a la zona que travessa
el que colinda,
el País Valencià i Múrcia,
a una altra a Sevilla,
concretament el dissabte sant,
i aquest, aquest àngel Servita.
Són el que se'n diuen
passos o misteris alegòrics,
és a dir, que no tenen imatges
pròpiament de la passió,
sinó que amb la presència
o bé d'esquelets,
o bé de diables,
o bé, com en aquest cas, d'àngels.
més que marcar moments concrets
de la passió,
el que ens apunten
és com un parèntesi de reflexió
sobre determinades figures.
És un sistema molt antic,
insisteixo que són passos
poc figuratius,
és a dir, poc descriptius,
i en canvi de gran contingut simbòlic.
L'Àngel, evidentment,
quin sentit simbòlic té l'Àngel?
Evidentment, en qualsevol moment
de la vida de Maria,
aquesta confraria són els servents de Maria,
els àngels els han tingut
una importància fonamental.
Per això, en aquest moment,
en el segle XVII
i ja en el segle XVIII,
se li va voler donar
una importància
de reflexió,
d'anàlisi
sobre aquesta figura.
Bé, aquest és una
de les figures interessants
de les conferies
importants d'aquest divendres.
I per rematar una mica
a aquest divendres,
que no acaba molt tard,
hi ha, podríem dir,
els ressons
del que era
l'antiga processó general,
com podria ser
la processó del Sant Entenament
de Tarragona.
A Múrcia
també existia,
avui com a tal
no surt,
és curiós,
no totes les poblacions
tenen processó general,
podríem dir.
Jo diria que ha derivat
cap a dues altres,
la que vam parlar
la setmana passada,
la de...
I aquesta altra.
I una que en parlarem ara,
que és la del diumenge
de Resurrecció,
són aquestes...
Però la que era pròpiament
aquesta divendres
Sant Processó General
no existeix.
Es manté la confraria
que la portava,
que és la confraria
del Sant Sepulcre,
una confraria
fundada el 1570
i que des dels seus orígens
va estar molt vinculada
al món
del comerç,
al món
dels comerciants.
Realment,
en el segle XIX
va ser la processó
en què sortien
més autoritats,
més
parafernali,
podríem dir,
i alhora
més misteris.
Avui en dia
està integrada
per sis germandats.
També és interessant
de veure
alguna de les...
de les figures
que acompanyen
aquestes germandats.
Jo destacaria,
sens dubte,
una altra talla,
en aquest cas anònima,
del segle XVII
de la Verge
de la Soledat.
És a dir,
fixeu-vos que hi ha
un gran pes històric
a la Setmana Santa
de Murcia.
És a dir,
es mantenen
talles
molt antigues
que van sobreviure
tots els avatars
de les guerres
i en aquest cas
aquesta Benedeu
de la Soledat
jo diria que és
segurament
la talla més important
d'aquesta processó.
Hi ha d'altres,
també.
Això seria una mica
el repàs
d'aquest cap de setmana,
diguéssim,
d'aquest
intens,
diguéssim,
de passió.
però hi ha
un altre
moment
important
que és
el diumenge.
Jo amb això
no voldria
menys tenir
altres detalls.
Se m'acorreix,
per exemple,
el dissabte sant
surt també
la processó
del Cris
Jacent,
una processó
del dissabte
a la tarda.
És una processó
que també té
una gran talla.
Avui hem fet
un programa
molt artístic.
Una talla
del 1570
d'un altre
escultor molt important,
Diego de Ayala.
És una talla
que porta
a una conferia
molt recent,
perquè aquesta conferia
és dels anys 80
del segle XX,
però van recuperar
una talla
d'una església
antiquíssima.
O, per exemple,
aquest Cris Jacent,
si no m'equivoco,
és el segon
Cris de la Antiguitat
de la Setmana Santa
de Murciana.
El primer
és el Cris de la Salut,
el segon
seria aquest.
O, per exemple,
hi ha
un altre
Mare de Déu
també del segle
XVII,
no?
És a dir,
hi ha,
en aquest cas
anònima,
però atribuïda
en un altre
cercle
d'escultors
importants,
que era el cercle
de Pedro de Mena.
És a dir,
hi ha talles
molt impressionants.
algunes d'aquestes talles
que avui en dia
surten el dissabte
havien sortit
en aquella processó
que us deia
general del sant
enterrament
antigament.
En tot cas,
el dissabte
encara és un dia
clar de penitència,
de dol,
de silenci.
Aquests confrares
del Cris Jacent
porten una túnica,
una vesta blanca,
tots amb cucurulla
rigorosa,
porten
unes sandàlies
o bé
peus descalços,
símbol
d'austeritat
absoluta,
un cordó
simbolitzant
la penitència
a la cintura.
Hi ha tota una sèrie
d'elements
molt curiosos.
Això,
el diumenge,
es transforma totalment.
El diumenge
hi ha un canvi
absolut
de rols.
També molt d'hora,
a les 8 del matí.
Les processions
d'emmurcia
més boniques
són les del dia.
no sé si és per la llum
especial que també té
aquesta ciutat
o no sé,
no sé per què és,
però aquí canvia tot.
Jo el diumenge
al matí
pensin
que és
com un altre món.
Sembla que realment
s'intenta
escenificar
el que seria
la resurrecció
en aquest cas
de la figura central
de la Setmana Santa.
Com ho fan?
A les imatges?
Jo diria
que ho fan amb tot.
D'entrada,
avui estàvem
escoltant
una banda sonora
amb músiques
molt tranquil·les,
molt d'acompanyament.
Aquestes músiques
el diumenge
canvien
gairebé
d'una manera
absoluta.
És a dir,
jo diria
que els aires
mateixos
de les bandes
es tornen realment
festius,
victoriosos.
És una altra manera
de fer.
Aquesta confraria
va ser fundada
l'any 1700,
també és una confraria
molt antiga
i en les processions
d'aquella època
diuen les cròniques
que sortien
a banda
de soldats
romans,
també sortien
negres,
ballarines,
músics,
es disparaven
coets,
hi havia
arcabusos,
fixi'ns en l'ambient
que hi havia
que el 17 d'abril
del 1710,
un diumenge
de resurrecció,
no se sap ben bé
si va ser un arcabus
o un coet,
va ocasionar
la mort
d'una espectadora.
Això sembla
que el bisbe
de l'època,
un bisbe famós
murcià,
que es deia
l'obispo Belluga,
va dir
que se suspinguessin
no el tipus
de processó,
sinó
la mateixa processó.
Això va tenir
gairebé
cent anys
d'interrupció,
però l'any 1802
ja se sap
que torna
a existir
aquesta confraria
i des d'aleshores
té un nom
molt curiós
aquesta confraria
perquè popularment
ningú li diu
la d'actriz
ressuscitat
o res a veure,
tothom li diu
la cofradia
del demonio
i això
és molt curiós
perquè
davant d'aquesta
processó
és una mica
com la processó
de Santa Tegla
d'aquí
però sense
la pirotècnia,
imagina-se'n
un munt
de sobte
tu estàs sentat
en unes cadires
a Múrcia
es posen moltes cadires
per totes les festes
tu estàs sentat allà
i comencen
primer venen els carritos
de les xutxes
i tot això
els globus
i després
ve una multitud
de gent
que sembla
que vingui corrent
davant d'un correfoc
no és que vingui corrent
és que els pares
porten els nens
i les nenes
a fer-se la foto
amb aquest demoni
aquest demoni
va com a lligat
per uns angelets
i és com un ambient
així una mica curiós
a mi em va sobtar
moltíssim
i és molt divertit
la veritat
és una cosa
en el fons
té un aspecte simbòlic
que
Crista
ha triomfat
i
ha quedat
ha reduït
el mal
i el demoni
és una
conferia
una
un archicofredia
en aquest cas
amb molts passos
una processó
que desfilen
onze misteris
no són molt antics
els més antics
doncs són
la imatge
de Sant Joan
evangelista
dels principis
del segle XX
1912
i una altra imatge
de l'aparició
de Jesús a Tomàs
també d'aquest
any 1912
després hi ha molts
misteris
que es van anar creant
durant el segle XX
però
li donen
una particularitat
curiosa
no són imatges
de la passió
pròpiament
és a dir
doncs
són imatges bíbliques
però no
majoritàriament
no són de la passió
hi ha un
el primer que desfila
per exemple
és un misteri
de Sant Miquel
Arcángel
que té molt a veure
precisament
amb tot això
del dimoni
que us explicava
sabeu que Sant Miquel
és un dels àngels
o arcàngels
que va matar
doncs
el dimoni
o que va lluitar
contra el dimoni
després hi ha un altre misteri
en aquest cas
doncs
més alegòric
que és una creu
triomfant
que porta un àngel
molt bonic
que és una de les talles
també boniques
d'aquesta
bastant antiga
del 1917
després hi ha la imatge
de Jesús ressuscitat
les tres maries
un personatge
que hem insistit
que va sortint
bastantes vegades
en diferents aspectes
de la Setmana Santa
l'aparició de Jesús
a Maria Magdalena
per tant
tampoc és una imatge
pròpiament
de la Setmana Santa
l'aparició de Jesús
a Tomàs
la predicació de Jesús
en
doncs
amb un llac
amb una barca fantàstica
que surt allà
és curiós
és una imatge
és una processó
és una processó
molt recomanable
per allò diferent
que és
i insisteixo
que és
d'aquells contrastos
de la Setmana Santa
que penso
que cal viure
perquè
a diferència
del gran pes artístic
que han tingut
la resta
de
moments
de la Setmana Santa
de Murciana
en aquest cas
hi ha
tota una sèrie
d'iconografies
que són
com un parèntesi
un punt a part
amb el que seria
la Setmana Santa
de Murcia
si mai han tingut
intenció d'anar-hi
aquest és un bon any
amb el que dèiem
el tercer centenari
del naixement
d'en Salfillo
que segons he vist
en vida
no el van reconèixer
com tots els grans artistes
i el seu pare
també era escultor
tenien un taller
i es veu que
fins que no va morir
tot plegat
doncs no li van reconèixer
l'agra
bé
es va fer posteriorment
hi ha un cas també
proper a nosaltres
d'una època
bastant propera
que és l'escultor
Bonifaz
de Valls
un escultor
que precisament
les confraries de Valls
han anat recuperant
misteris
que estaven
per sort
alguns s'han salvat
però també és un cas
molt semblant
és a dir
són gent d'una època
molt complexa
socialment i políticament
una època
en què
jo estic convençut
que sense Salcillo
no hauria sigut possible
la transició
de la Setmana Santa
diguéssim
de l'antic règim
al nou règim
és a dir
Salcillo una mica
és l'escultor
que fa creïble
humanitza les imatges
i fa creïble
per als il·lustrats
que allò
té un valor artístic
jo crec que és importantíssima
la feina de Salcillo
és una cosa
que segurament
no s'analitza
tots els historiadors
de l'art
parlen més
de la gran bellesa
en fet aquí
en aquest program
dos programes
hem parlat molt
hem destacat molt
la bellesa
de les obres de Salcillo
però
em sembla
que sense cap mena
de dubte
hi ha una dimensió
de trasllat
d'una època
a una altra
que aquesta intervenció
de Salcillo
en el segle XVIII
va fer possible
per mi segur
que si Salcillo
no hagués existit
moltes d'aquestes obres
que avui en dia
es poden apreciar
seves i d'altres escultors
no haurien aconseguit
donar el salt
d'aquella gent
que considerava
que tots els aspectes religiosos
eren supersticiosos
i que calia esborrar-los
em sembla
que ell li va donar
una dimensió
de categoria artística
més enllà
de la creença religiosa
doncs són moltes
les lectures
que podem fer
la purament religiosa
i espiritual
l'artística
la tradicional
la patrimonial
vostès trien
en Jordi Bertrand
ens ho ha exposat
aquí tot
damunt la taula
li agraïm molt
com sempre
ens retrobarem
la propera setmana
ja haurà passat
la setmana santa
i haurem d'abordar
altres aspectes
de les tradicions
i la cultura popular
estarem de Pasques
ja no?
ja estarem de Pasques
perquè les pascuetes
no eren jo
ja ho tocarem
adeu Jordi
gràcies
i bones vacances
absolutament
gràcies
i