Ara són dos quarts d'una del migdia,
nou minuts i mig és aquest espai
que cada darrer dimarts,
en més, dediquem a conèixer alguns aspectes
de la tasca que desenvolupa la Guàrdia Urbana.
Ja saben que el cos de la policia local
en guany celebra el 150è aniversari
de la seva implantació a la ciutat.
Al llarg d'aquests programes de caràcter mensual
hem abordat molts aspectes,
alguns d'ells relacionats amb la seva història.
Però adonat que hem deixat enrere
a les festes de Santa Tecla,
donat també que en aquest marc
el parc de la ciutat va ser l'escenari
d'una trobada que volia, sobretot,
fer pedagogia i divulgació entre la canalla
i els més joves, avui amb la Isabel Moedano.
Vol dir, Isabel, benvinguda.
Parlem d'alguns aspectes que, com els dèiem,
formen part de l'actualitat més immediata
de la ciutat que ha estat tot el període de festes.
La Isabel, diguem-ne, que és la portaveu,
perquè entre vostès i jo mana molt,
ho hem pogut constatar entre els seus companys,
és una mica la portaveu de tots els agents
de la Guàrdia Urbana que directa o indirectament
estan implicats en aquesta commemoració.
Va anar molt bé l'activitat del parc de la ciutat.
Jo no vaig venir, volia que em fessi un carnet de policia.
La propera vegada me'l feu igualment,
ni que no vingui.
Va anar bé, no?
Va ser fantàstic.
I la participació dels nens.
Va ser fantàstic.
Jo tenia una mica de por, si tu ho vull dir,
perquè fa dos anys es va fer aquesta exposició
i es va fer a la plaça Corsini.
Llavors, a la plaça Corsini,
que és el que ha avantatge nostre,
és que és molt cèntrica.
Tot i que la gent no ho sàpiga,
que estava a la festa allà,
si passes passejant per la Rambla,
sents les sirenes,
et crida l'atenció.
I allà ens va agradar moltíssim.
Però clar, aquí al parc de la ciutat
has d'anar expressament.
Ho has de saber.
Ho has de saber i has d'anar expressament.
Llavors teníem una mica de por
que la gent no ho sàpigués i no ho vingués.
I no, no.
Ens van desbordar,
els nens van xalar moltíssim
i nens també.
Va pujar a cavall també.
Sí, sí, i nens també van xalar
per veure l'èxit que tenia.
Treballàvem de força,
però bé, ens va agradar molt.
Allà una mica, no?
De mica en mica,
treball de formigueta,
millorar sobretot la imatge
que poden tenir els més menuts, no?
Que vegin el policia local
com aquella persona pròxima
que en tot cas els pot ajudar
davant de qualsevol entrebanc,
qualsevol problema.
Sí, és el que hem dit sempre.
Som la policia de la ciutat.
Això no és una feina d'un dia,
s'ha de fer mica en mica
i vinc a anar creant la mentalitat.
Som la policia de la ciutat,
llavors la joventut i els nens principalment
han de saber que estem aquí.
Físicament l'espai és magnífic
perquè és molt més gran, no?
I us donava l'oportunitat
de fer aquestes demostracions
i aquesta tasca de divulgació
que sovint ha de traspassar
el que són les edats més menudes,
anar als joves i també a les famílies.
Hem deixat enrere
el període de festes de Santa Tecla.
Va haver-hi, lògicament,
hi ha tot un dispositiu de seguretat,
de control per la gran quantitat
de masses de persones
que es mouen d'un costat a l'altre,
però hi ha un tema
que sempre és preocupació,
no només en període de festa,
sinó en període de cap de setmana,
de celebració.
Què és l'alcohol?
Què és la conducció?
Què és l'ús de l'alcohol
que fem la societat en general
i els joves en particular?
Aquestes festes de Santa Tecla
hem vist que s'ha begut amb molta alegria.
Molt.
Molta, massa, diria jo.
Molta, massa alegria.
Gent molt jove,
a vegades els pares ens preocupem molt
de les pastilles,
de l'èxtasi,
de les drogues,
entre majúscules,
i no parem compte amb l'alcohol,
que és la droga
a la qual tenen més accés.
Accessible a tothom.
Accessible, barata, fàcil.
Tots han pogut contemplar
joves bevent alcohol
que eren menors de 18 anys,
per tant ho han pogut adquirir
amb tota la tranquil·litat del món.
I què feia la guàrdia urbana?
Escolti,
no podíem posar
un guàrdia urbana
darrere de cada jove,
perquè aleshores
hauríem de tenir
tants guàrdies urbanos
com joves té la ciutat
que prenen alcohol.
No, és impossible.
És impossible controlar.
Aquesta cosa
deixa molt enrere
aquest tòpid de dir
i què feien?
Doncs, escolti,
feien la seva feina,
no hi ha dubte.
Però aquest control
no es pot exercir directament
sobre cadascun dels adolescents.
No, no, no.
Això és qüestió
una mica de mentalitat.
Suposo que educació
i mentalitat
trigarem molt temps
perquè
perquè tots
ens adonem
que l'alcohol
és una droga.
Però és molt difícil, Isabel,
perquè la nostra societat
té aquesta doble moral,
condemnem l'alcohol,
ens apuntem a programes,
condemnem les drogues,
però bé,
tots,
des dels mitjans
de comunicació
i aquí tots
hem de fer una autocrítica
passant per les pròpies institucions,
que divertida,
la festa,
que si la mamadeta,
que si no sé què,
insisteixo,
aquí tots hauríem de fer
una reflexió
i després ens lamentem
que es donin comes etílics,
que tots han vist
escenes bastant lamentables
per consul d'alcohol,
aquestes festes
de Santa Tecla.
Molt lamentables.
Les ambulances
han treballat força,
t'ho vaig dir dir,
les ambulances
han treballat força
recollint gent jove,
molt jove,
molt jove,
amb comes etílics.
Però molts, eh?
Molt, molt jove.
14 anys,
13 anys,
això és molt greu.
Això és molt greu.
Més greu del que ens pensem.
Com altres anys, Isabel?
o més o menys?
Jo diria que igual, eh?
Jo diria que igual.
Inclús m'atreviria a dir
que cada vegada més.
Hi ha una...
És que no sé,
la festa comporta, no?
Però és que també els adults, eh?
La cultura,
és que és la cultura.
Festa implica alcohol.
Ja està.
És que sembla que no sàpiguen divertir-se
si no hi ha alcohol pel mig.
Però això és una cosa
que també els adults
tenim molt arrelades
i que d'alguna manera
ho traslladem.
Sí.
els joves,
vull dir que no és un territori exclusiu dels joves.
El que passa que, clar,
amb tot allò que implica la joventut,
l'adolescència,
tot va sempre a l'extrem, no?
Però, en definitiva,
estan reproduint un esquema
que han après de nosaltres.
Sí, sí, sí.
Però després veus que és una contradicció
perquè es fan campanyes contra l'alcohol,
campanyes per intentar conscienciar
que no es condueix si has begut
i, per altra banda,
ho estan ficant pels ulls.
És una mica una contradicció.
I per què està prohibida
la venda d'alcohol
a menors de 18 anys
en establiments públics,
en botigues, en tot?
I els joves tenen aquest accés
tan senzill,
però molt senzill.
És que no hi ha cap clandestinitat
quan un jove
vol prendre's una copa d'alcohol
del que sigui,
de la gruada o sigui el que sigui.
A veure,
els establiments...
La gruada la poden comprar
de manera clandestina,
però l'alcohol...
Els establiments
no poden vendre l'alcohol
als menors,
com tu has dit.
No poden.
Això està sancionat
i la quantia és molt important.
inclús et poden tancar el local.
Però en període de festa
sembla que tot es dilueix.
Bé, ja hem tingut alguna vegada
en una festa,
recordo,
per Sant Joan,
aquest any no,
l'any passat,
si no recordo malament,
vam tenir un problema greu
amb un parell d'estants
que col·loca l'Ajuntament
amb motiu de la festa,
de verbenes,
perquè ens vam adonar
que es venia alcohol a menors.
I vam tenir un problema
realment greu.
Perquè, bueno,
és un estant de l'Ajuntament,
un estant que han col·locat l'Ajuntament,
i, per altra banda,
nosaltres hem d'intentar
controlar una mica la venda.
Però és molt difícil,
és que és molt difícil.
Cal fer una prevenció
molt anterior
a la celebració de les festes.
Això mateix.
i això es tradueix,
doncs, bueno,
que veuen els menors
i els noten els menors.
I això es tradueix,
doncs,
després en els accidents,
els controls,
tot i que es publica
que es fan controls de col·lèmia...
Nosaltres ho els anunciem,
que ho saben perfectament.
Per això,
doncs,
veus que és igual,
que dins d'un cotxe
van cinc joves
i a la millor
hi ha un
que no ha begut,
però no és l'amor del cotxe
i no és el que condueix.
Jo és que aquí a Tarragona,
de veritat,
que és un absurd,
trobo que és un absurd
que la joventut d'aquí de Tarragona
es desplaci
a la zona lúdica,
al Port
o a les Gavarres,
amb cotxes.
És que és un absurd.
I que vegin.
I que no hi ha distàncies.
Jo sempre,
sempre els dic,
si voleu anar amb el cotxe,
aneu,
em sembla perfecte,
però si veieu,
deixeu el cotxe estacionat
i aneu caminant,
que Tarragona és molt petita
i demà ja tornareu,
és clar,
el cotxe no passa res.
Però no,
l'alcohol,
aquesta xispeta
que et dona d'eufòria
i tal,
sempre,
sempre que aturas
i et dius,
escolta,
et donen positiu a la prova,
et diuen,
no,
però si jo controlo,
jo sí que he vingut,
però jo controlo.
Jo controlo esternal.
T'ho diu tothom,
tothom,
grans i petits.
I després d'aquest punt d'eufòria
que dius
que et menges al món,
continua la ingesta d'alcohol
i és el que va generant
un estat en el qual
perds totes les teves capacitats,
ja no des del punt de vista emocional
que es poden crear
dones situacions de tensió
i tot plegat,
sinó també els reflexos,
la teva capacitat per conduir.
La teva sensació de velocitat
és diferent,
és diferent,
la percepció dels objectes
també canvia,
és que no ens adonem
però sí que canvia tot.
N'heu fet molts controls
d'aquestes festes d'alcoholèmia
de conductors?
Si t'he de dir la veritat,
controls previstos estaven,
però la mateixa feina
no s'ha deixat muntar el control.
És a dir,
sortien les alcoholèmies
sense necessitat del control.
Ja ja es veia,
és que no calia ni bufar, no?
Com també el número d'agents
al carrer eren més,
la unitat d'atestats
ha anat una mica
d'una banda a l'altra.
A veure,
veniu aquí,
hi ha un conductor
que sembla que va haver vingut
i potser estàvem amb aquest conductor
i creaven per un altre punt,
que són molts, molts.
I si hi ha hagut algun problema,
algun aldarull,
sempre darrere hi havia
ingesta d'alcohol?
Sempre.
Això ho heu constatat, no?
Sempre, sempre, sempre.
I aldarulls n'hi ha hagut uns quants.
denúncies a la llei orgànica
per possessió d'estupefaents,
tot i que no siguin grans quantitats,
però sí,
per possessió i per consum
a la via pública, no?
Que també és una altra cosa
que, bueno,
sembla que no passa res
perquè es fumen
un parell de porros
i legalment
no està permès.
No, no, no està permès
consumir aquestes substàncies
en la via pública.
I, bueno,
i t'ha de dir que, bueno,
hem de tancar,
hem hagut de tancar els ruts
moltes vegades
perquè és que no donava abast.
No, clar,
és que a determinades hores del matí
heu copsat
i, a més,
per la vostra experiència
de ben segur que ja ho sabíeu
quan hi ha un període de festes,
lògicament,
les hores
en les quals vosaltres
teniu més activitat
també es trasllada, no?
S'allarguen més.
Sí, s'allarguen molt més.
Mira,
t'he de dir que
el seguici del diumenge,
al matí,
durant tot el seguici
ens vam anar
a acompanyar
un grup de joves
que, bueno,
aquells joves
encara no havien anat a dormir
i ja es veia
com ara van tots.
Sí, sí,
i amb ingesta d'alcohol
en general,
també com sempre.
En quant a joves
que han calgut, doncs,
intervenció mèdica,
com en els casos
que vosaltres
heu fet la primera atenció,
com funciona el protocol
en aquest sentit?
Us avisen?
Vosaltres, doncs,
veieu que hi ha algun jove
que necessita atenció mèdica,
els porteu a l'hospital,
a partir d'allà
és el propi hospital
que crida la família aquí?
Quin és el protocol
que s'hi segueix?
Sí, sí, el protocol és aquest.
Normalment és curiós,
però inclús els amics
són els que et criden.
Espantats,
la majoria de la vegada.
Són els jovenets,
és una situació
que els desborda.
Quan et criden
és perquè ja és un coma etíric.
Ja està a terra,
inconscient,
vomitant,
però inconscient, eh?
Quan et criden els amics
és un coma etíric.
De vegades et crida
algun veí, no?
Que veu que millor
hi ha una parella
de nois
que un aguantar l'altre
però que van els dos igual
i et crida un veí.
Llavors el protocol
crides l'ambulància,
ve l'ambulància
i, bueno,
el pren a l'hospital
i, evidentment,
si són menors,
doncs aquesta informació
de contactar amb els pares
moltes vegades
ens ho demanen altres.
A vosaltres?
Perquè són menors.
Us poseu en contacte
amb les famílies
i quan les truqueu
quina és la reacció en general?
El trobes a tot.
El meu fill no?
El trobes a tot.
El meu fill no veu?
El meu fill mai ho ha fet, això?
Hi ha pares que,
per dir-ho d'alguna manera,
s'ho esperaven
i, clar,
és que són dies de festa,
el que tu has dit.
Són dies de festa
i...
Forma part de la nostra cultura.
No, i, a veure,
jo ho entenc, no?
Que com li dius
a una noia
o un noi de 15, 16 anys,
no, no sortiràs aquesta nit.
Són festes.
Surt tothom.
L'hora d'entrar de casa,
suposo que l'allargues una mica,
s'allarguen una mica,
però, clar,
amb el risc
que pot comportar
que vagi
o que vegi.
Evidentment.
Et dic que,
de vegades,
doncs,
s'ho esperen.
S'ho esperen.
I altres vegades,
doncs, bueno,
no s'ho creuen.
Jo recordo un concert,
no ha estat aquest any,
un concert que es va fer
al Camp de Mar,
que vam trobar
un matrimoni
que anàvem a buscar
la seva filla,
que estava allà,
i quan van arribar
al punt
on van
quedar
a recollir
la seva filla,
els van posar
les mans al cap
del que veien
als seus voltants.
Però el que
menys esperaven ells
era que
allà hi hagués
tanta ingesta
d'alcohol.
Clar.
I, bueno,
estaven esperant
la seva filla
i no sabien
com trobarien
la seva filla.
Perquè, clar,
suposo que la filla,
no, no,
una festa,
un concert,
tal,
anem,
un amic,
i, bueno,
tu t'ho creus,
tu ets mare o pare
i creus el que,
amb una mica de dubte,
però creus el que
el teu fill o la teva filla
et diu.
Però si estàs al punt
és quan realment
veus la magnitud.
No, i de fet
poden sortir
i poden
no formar part
d'aquests col·lectius
que veuen.
Sí, sí, sí.
No, és cert, és cert.
Hi ha molts joves
que potser prenen
una cerveseta
i ja està
i controlen perfectament.
Sí, sí, sí,
també ho veuen.
Però, clar,
no són tots.
No, no.
Ni tots veuen
en accés
ni tots s'abstenen.
Vull dir que,
en tot cas...
Clar, i el que més veus,
el que més et crida l'atenció
és això.
Nens i nenes
molt joves
i que van beguts.
I el fet
que arribin
a aquests punts
que es pot donar
el comatílic
d'aquests estats
absolutament d'embriaguesa
probablement
és perquè
habitualment
no consumeixen alcohol
o són consumidors
ocasionals
de cap de setmana.
Per tant,
el seu organisme
reacciona
d'aquesta manera.
No m'ho atreveria
a dir així,
Jolanda.
No, per això t'ho pregunto
per la vostra experiència.
No m'ho atreveria a dir així
perquè l'alcohol
és que depèn
de moltes circumstàncies.
A veure,
si has sopat bé,
la teva condició física,
si has menut...
o metabolitza igual.
No, no, no.
Depèn,
depèn,
depèn.
Depèn de moltíssimes coses.
Perquè hi ha persones
que veuen
de forma normal
o habitual
i no ho controlen,
però ho toleren
i un dia
no ho toleren.
Depèn.
Des de la vostra
posició,
Isabel,
què podem explicar
o què podem dir
des de la tasca
que feu vosaltres
que en definitiva
esteu a peu de carrer
i teniu un coneixement
de la realitat
molt més directe
que podem tenir
qualsevol de nosaltres?
A veure,
si enfocat
de cara als pares
que intenten
apropar-se
una mica més
al món dels seus fills,
que no es conformin
amb el que els seus fills
els diuen,
que intenten veure de prop,
que tindran una realitat.
Que no desconfien, eh?
No, exacte.
Però que ho intentin
veure de prop,
tindran una realitat
més real.
no el que el seu fill
o filla els diuen,
que ho veuran de primera mà.
I a més,
jo penso que està bé,
no?,
també que els pares
ens apropem
al món dels nostres fills
i, bueno,
inclús podem viure
un dia amb ells
i veure com es mouen
i tal.
Això és principal
per saber
fins a quin punt...
I la primera vegada
que vinguin
amb signes
d'haver begut una miqueta?
Parlar amb ells.
Molt important.
Molt important
parlar amb ells.
I no parlar amb ells
com a càstig
o reprimenda
o...
No, no, no, no.
Parlar amb ells.
Parlar.
El diàleg.
Els joves,
què els hi diem?
Bé,
què els hi hem de dir als joves?
Hi ha alguns
que són prou responsables
per saber què han de fer,
d'altres que potser
pensen
que no em passa res,
jo controlo.
Sobretot els joves
que diuen
jo controlo.
Sí, no,
i després
també tenen dones
que parles amb ells
quan ja va...
el controlo,
jo controlo,
i reconeixen.
Sí, sí, no,
tenen raó.
Sí, sí, no,
tenen raó,
és que tot el que em diguis
tenen raó,
els expliques, no,
tot i estan
amb aquesta xispeta
i tal,
però per què agafeu el cotxe
si viu al carrer gasòmetre,
per exemple, no,
i aneu amb el cotxe
al port
i voleu tornar a casa
amb el cotxe,
és que no ho entenc.
Sí, sí, no,
tens tota la raó,
però jo ho hem fet.
Ja ho hem fet.
Però ho reconeixen, eh?
Se n'adonen.
Quan els atureu
es queden així com a molt...
No, no,
és com si ho esperessin.
Com ho esperen.
Sí, ja ho notes
si ho notes amb la cara,
com dient, ja està,
ja m'ha tocat,
avui m'ha tocat a mi.
Ja tinc un altre estigma
de jove rebel, no?
Sí, sí, sí.
També és aquest aspecte
el que moltes vegades...
Els punts
els s'hi fan moltíssima por,
perquè el primer
que et pregunten
és això,
quants punts
vaig treure,
quants?
La pèrdua de punts.
Sí, la pèrdua de punts
els s'hi fa molt de por,
però bueno.
Dins del que són
aquestes campanyes disuasòries,
vosaltres feu aquests
controls periòdicament
en punts i hores determinades.
Sí, que a més
ho publiquem,
com hem dit abans, no?
I ho publiqueu justament
perquè és disuasori,
no és anar a caçar ningú
ni de bon tros, no?
Tant els controls
d'alcoholèmia
com els rabats.
Els de velocitat, sí.
Els publicen,
però tot això
continuen caient,
com jo dic, no?
Sí, sí.
Continuen...
En fi,
jo suposo que
reflexions com aquestes
que hem fet en aquest espai,
que normalment dediquem
a parlar d'actes
i d'història,
doncs ens ha de cridar l'atenció
a tothom.
Institucions,
famílies,
joves,
consumidors d'alcohol,
ocasionals,
aquells que beuen habitualment,
abstemis,
és la societat
qui educa,
en definitiva,
i clar,
són situacions
molt complicades.
Em penso que portes
alguna xifra,
alguna dada,
no sé si creus
convenient de donar-la, Isabel.
Sí, a veure,
si no portava,
més que res...
Per fer-nos una idea, no?
Una idea.
I no és una idea,
o sigui,
no són dates reals,
sinó així per damunt, no?
Aproximades.
Aproximades.
Hem instruït
vuit atestats d'alcoholèmia,
aquí a Tarragona
i de gent de Tarragona,
en cinc dies.
Vuit atestats
que han anat...
És a dir,
són temes judicials,
que en un tema judicial
comporta com a mínim
vuit mesos de retirada
de perunes de conduir
i al voltant
de 600 euros
de sanció econòmica.
I després,
denúncies administratives,
sis.
que, bueno,
la donúncia administrativa
comporta també
una quantia
econòmica
en funció
de la taxa
que dona.
La més alta
són 300 euros
i també la retirada
de permís de conduir,
cautelar
i retirada de punts.
Els dos
tenen retirada de punts.
Si hi ha retirada
de permís de conduir,
hi ha retirada de punts.
i són de quatre
a sis punts
de retirada.
Llavors,
que un noi jove
que s'acaba de treure
el permís de conduir
s'ha quedat sense punts.
Déu-n'hi-do,
ens queda un minut
per arribar al punt
de la una del migdia,
en tot cas,
Isabel,
recordar que,
a banda de la vostra
feina quotidiana
com a guàrdia urbana,
continueu preparant
més activitats
i més coses
per commemorar
aquest 150è aniversari.
Sí,
tenim tot l'any
i part de l'any que ve.
En principi,
fins a l'abril
de l'any que ve
estarem treballant
amb aquest tema.
I a partir d'aquí
hi ha coses
que ens consolidaran
i quedaran
per sempre,
esperem.
Doncs sí,
perquè ja n'hem parlat
alguna vegada,
us reservarem
per un proper programa.
Avui també,
tal com estem explicant,
no es vol dir
a qualsevol
a la ciutat de Tarragona
i a la guàrdia urbana
també trobareu a faltar
el Josep Lluís Navarro.
Doncs sí,
tot i que feia
poc temps que estava
amb nosaltres,
però sí,
ho trobarem a faltar.
Ja s'havia fet notar
de poc temps
que portava l'Ajuntament
com a tinent d'alcalde
però el seu caràcter
feia que es notés
vida valent.
Isabel Moedano,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Si no hi ha novetat,
ens retrobem ja
al mes d'octubre.
Al mes d'octubre.
Fixa't com passa l'any, eh?
Sí, sí.
S'acabarà l'any
del 150è aniversari
però la quantitat
de coses
que haurem après.
moltíssimes gràcies,
Isabel.
Adéu-siau.
Adéu-siau.