Ara són dos quarts d'una del migdia, vuit minuts i mig.
Seguim des del matí de Tarragona Ràdio saludant Pep Calvet, Daniel Travel.
Pep, bon dia.
Hola, bon dia.
No sabia si eres tu o no, perquè tant de temps sense veure'ns,
Déu-n'hi-dos i esteu enfaïnats, eh?
Sí, el mes de juliol, juny-juliol, són les dates a tope,
tothom vol fer moltes coses i poc temps tenir.
Ara, ens ha deixat cada divendres una delegació la qual cosa és de greix,
no ens ha deixat, òrfans d'activitats esportives.
I avui doble ració perquè amb la Pep, amb l'Albert, Albert, bon dia.
Hola, bon dia.
L'Albert, presentar-lo és complicat pel que jo he intuït,
perquè quan dieu el Pep, ui, el pots presentar així, així,
i diu, deixa, deixa, deixa, no cal, digues col·laborador, monitor i poca cosa més.
Però ell sabrà, eh?, els quilòmetres que ha fet i en què.
En molt, en tot.
Ell, més que organitzar com fem naltros,
nosaltres l'agafem amb ell perquè ens ajudi, no?
Per exemple, tipus de coses que practiques?
Ara, amb aquestes edats hi ha poca cosa, eh?
Aquestes edats, o que has practicat.
Però bé, una mica de tot, tot el que sigui sortir, tot.
És muntanya, escalada, vies ferrades, barrancs.
Sobretot, sí que estem bastant aficionats,
sempre fem barrancs tot l'any,
amb una sèrie de gent, fa molts anys,
i tombar, i a la mínima que podem, tombar pel món.
Tombar, tombar.
Viatjar molt.
Viatjar molt.
Treballar poc i viatjar molt.
Però viatjar com? De turista o de viatger?
De viatger, si es pot ser.
Si es pot, de viatger.
A vegades hi ha cas, cada vegada és més difícil.
dir-ho, viatjar de viatger.
Cada vegada menys espais, menys espais.
Està tot tan globalitzat que...
És veritat, Albert, fa 20-25 anys
algú deia que s'anava de viatge al Sàhara
i avui dia és com si vas a Benidorm.
Salvar la distància és el sentit que està tot tan organitzat.
I et munten i els viatges pel Sàhara, les platges,
et munten tot, ho munten tot i tot el món.
La coseta aquella de l'aventura ja queda poc, no?
Ja queda poc.
Jo penso que l'aventura la tenim a casa.
Ara, l'aventura, penso que li hem de fer la volta a la truita
i tota la gent que estàvem buscant altres coses fora,
penso que hem de tornar i ho hem de tornar a cercar aquí a casa
perquè l'aventura és difícil dins del món àgil,
molt ràpid i estressant que estem vivint,
trobar la pau i la tranquil·litat
i les cosetes tan boniques que tenim aquí a Tarragona.
Voleu dir que ja no em queden de paradissos d'aquells...
perquè, clar, el paradigma eren les seixells.
Agafes una guia de viatges i dius
les seixells és com Salou però amb més pijo, com si diguéssim, no?
I agafes i...
Està complicat, està complicat.
Jo penso que hem de buscar aquí a Tarragona, no?
Tenim un munt de raconets aquí a Tarragona.
Que la gent no coneix.
Que la gent no coneix perquè tenim els ports de Tortosa...
Ho hem de dir amb veu baixeta perquè no passi com a les seixells.
No, però hi ha molta gent que, desgraciadament, no?
O sigui, li agrada més el sortir que no pas reconèixer el que tenim aquí, no?
L'Albert segur que ho coneix, el Pep també.
Vaig comentar-li al Pep que vaig tenir una sorpresa increïble aquest hivern.
No si te'n recordes.
Era una sortida que es feia des d'Ull de Molins, em penso que era.
Que passant per un paisatge bé, de muntanya, de bosc,
vam entrar com una mena de cova que no era subterrània,
que era com quan entres a les pel·lis aquelles de Julio Berne
Viaja al centro de la Tierra i estava tot ple d'aigua,
estava oberta a dir, però sóc a 10 quilòmetres d'Ull de Molins?
On sóc?
I d'aquí exagerada que és aquesta dona, no, no.
Com es deia? Tu m'ho vas dir perquè jo en tinc un cap, una memòria.
Cova de l'Àngel? No, de l'Àngel no era...
Era un senderó petit i havies de passar després una roca sense dificultat
i anaves a parar, era com si estigués una miqueta preservat.
Potser te'n recordes? És el mateix on t'està.
I els ermites?
No, després de les ermites.
No, després de les ermites, sí.
Que hi ha el Montsant que fa l'estany de Margarèf.
Ah, sí, és la cova aquella de Margarèf.
La cova de la taverna.
Que allí pots dormir també, allà a fora.
I que hi ha l'aigua, regalimava per les parets, no?
Hi pots dormir allà. Allò és una nit recomanable.
Cinc estrelles, estrelles infinites.
Per la gent que vulgui anar amb la canalla, jo conec gent que hi va,
a dormir allà i disfrutar solament el vivac, el vivac, el cafè vivac allà.
És com una petita platja, les aigües són subterrànies,
però moltes també van caient per la muntanya.
Dic, però és impossible que jo estigui a 40 quilòmetres de Tarragona.
Sí, sí, està allà mateix, la cova de la taverna.
Doncs aquí anem a descobrir coses.
I qui tingui canalla, una de les experiències és anar a dormir amb ells,
al ras, allà a l'aire lliure, i que descobreixen,
i que facin les preguntes de la lluna.
i allà amb aquella cova. Deu ser la setmana del pare,
perquè l'altre dia el Joan Carles Castellbí
ens va recomanar el mateix, però el Montsant,
en un altre indret també, diu, agafin el fill o la filla
i passin la nit al ras i veuran l'experiència.
Jo penso que és l'experiència més recomanable,
però la gent s'està barallant ara per trobar plaça als hotels
de molts llocs i pensem que l'hotel d'estrelles infinites
està en un altre lloc.
Hi ha moltes categories aquí, pots llar-la tu sobre la marxa.
Deu ser el més del pare.
Sí, jo crec que sí.
Tu, el dia que ho facis amb els teus fills,
ho tens clar, perquè tens dos d'iguals...
Partida doble.
Déu-n'hi-do.
Pep, què tenim a l'agenda?
Bé, l'agenda, parlant també, com ara dèiem,
per poder anar tot en família,
aconsello, es diu, la Seu Mountain Festival,
és a la Seu d'Urgell, al Parc del Segre,
els dies 7 i 8, al Parc Olímpic,
llavors hi ha una dueló de muntanya,
hi ha una trialó de muntanya,
hi ha una trialó infantil,
pel que dèiem, és entre 7 i 10 anys,
o sigui, les distàncies, per que tinguin una idea,
són 25 metres, la trialó, 25 metres nedant,
o sigui, una piscina,
un quilòmetre i mig en bici de muntanya,
i 500 metres corrent.
O sigui que, a veure, és assequible...
Això és com el menú infantil, quan vas al restaurant,
el que passa que no sé si els adults ens...
Els adults no poden demanar menú infantil,
a mi em deixarien fer això o no?
Els adults ja allí és una miqueta més forta,
però, bueno, em refereixo que allí hi ha per tots,
o sigui, això seria el dissabte a la tarda,
el diumenge al dematí,
doncs hi ha una cursa de muntanya de 12 quilòmetres,
també pot participar tothom,
tant adults com canalla,
i després hi ha una marxa de BTT,
una curta de 30 quilòmetres,
i una llarga de 45,
i una marxa nòrdica,
que quan un dia vam parlar d'anar amb els bastonets i tot això,
doncs, bueno, hi ha una curta de 10 quilòmetres
i l'altra de 25.
Doncs això,
el que estigui interessat,
doncs hi ha la pàgina web de
grifonelaseumuntagfestival.com,
perquè organitza una o dues més d'això,
Grifone,
doncs, bé,
seria una bona opció,
inclús després
se poden atrevir el matí a Andorra,
o sigui,
el tenen allí al costat.
Comprar xocolata, com es diu?
No, ara ja suposo que...
Ja, és més veure el país dels Pirineus, no?
Molt bé.
Llavors, doncs,
l'altre, doncs,
era recomanar també
el que mira els bons homes,
el que mira els càters,
que ja havíem parlat,
de per allà
és una cursa que es pot fer,
te l'organitzen, si vols,
és molt llarga.
És molt llarga, no?
T'organitzen una,
o sigui,
amb 6-7 dies
per 500 euros,
la gent que hi ha allí,
però també la pots fer particularment,
o sigui,
entres a la pàgina web
i tu te l'organitzes
de la teva manera
i, si no,
per això estem els Daniel Travel,
els hi organitzem.
A tu què?
O clar,
avui fem un trosset
a la ruta dels bons homes
i ja està.
A veure si se m'encomana
alguna cosa
i tires.
Doncs,
i així hi ha
cosa ja
més directa,
parlarem de
Viaferrades,
aquí amb l'Albert.
I Barrancs.
I Barrancs.
Parlem de nivells
o parlem de principians?
De principians.
Algo que es volia iniciar.
Sí, sí.
Principians,
els nivells...
Ja saben ells el que han de fer.
No és important,
els nivells no és important a la vida.
Els nivells ja els aniran fent.
Els nivells ja...
Fem el teatrillo,
ens posem en situació,
jo dic,
com he vist això
dels Barrancs
i de les vies ferrates
i trobo que m'agrada...
Què he de fer?
Jo no ho he fet mai.
Jo plantejaré
dues coses.
Una via ferrada,
aquí,
per provar alguna tarda,
aquestes d'estiu,
la gent que treballa
al matí
i després a la tarda té festa
pot pujar a quedar a la Mossara
per provar.
I després l'altra opció
que plantejaré
serà si pugem el cap de setmana
a Hordesa,
doncs unes possibilitats
que tenim per allà
molt senzilles
i molt assequibles
i sortint una mica
del que fa tothom, no?
Llavors aquesta d'aquí
del Montsant
és molt fàcil.
La nouberra nova,
vull dir que
està recent impecable,
està impecable
i s'agafa...
Quan pugem ara
per la carretera
i passem les antenes
i anem en direcció
a la Mossara,
doncs senzillament
seguint la carretera
després de passar
les antenes
ens trobem
amb un mas de ruït
que està a Masquerra aquest,
tot un mirador
que es veu tot el mar
i això.
Llavors allí deixem el cotxe,
llavors baixem cap a baix
que hi ha un camí
molt marcat,
molt clar
que ens porta a acabar
en un barranquet,
després pugem per unes pedres
en un barranquet
i ja ho veurem.
Allí està...
Bé, quan tu dius barranquet,
clar, és que vosaltres...
pedres,
és un barranquet,
baixava,
remuntem per allí
per un caminet...
Quan parlem de barranquet
aquí,
doncs és barranquet.
És que vosaltres
minimitzeu molt, eh?
Bé,
quan parlem de barranquet
per allà del Pirineu
i el barranquet
ja has d'anar a portar cordes.
Però aquí tenim barranquet.
Sí,
no,
remuntem una mica
i després
doncs està tot
molt ben instal·lat.
Ens trobem
que després
franqueixem
una pedra
que està bastant exposada,
que tenim baix
un pendent bastant fort,
però que bé,
com vas lligat
amb els dos...
És que se suposa
que això ho estem fent
amb algú que hi entén
i que ho ha fet altres vegades.
No ho estem fent per això.
Primer,
sempre,
la primera vegada
amb aquestes
sempre s'anar
aconsellable.
És de portar bon material,
hem de portar un bon ernest,
hem de portar
la cinta aquesta
per fer vies ferrades
amb doble cap de...
Sí,
amb doble muscató
per anar enganxat.
És especial
per les vies ferrades.
Especial per les vies ferrades.
Perquè el que fas justament
és posar-te al...
Sí,
molt bé,
t'enganxes amb un
i llavors,
com aquesta...
Se suposa
que hi ha moltes vies ferrades
que és un cable
per ajudar,
també és d'una brana
d'una escala,
doncs és un cable,
llavors,
doncs clar,
el cable va subjectat
a la roca,
no?
I tu et vas lliscant
pel cable
a mesura que vas...
I aquí hi ha uns escales,
també,
i vas pujant pels escales
i després franqueixes això
pels escales
i ens trobem a la cova.
Aquesta via ferrada
es diu
la cova dels carrins.
Fem cap amb una cova,
que és la cova
on realment
s'amagaven els bandolers
a l'època dels carrins,
no?
Aquí dalt,
a la mossara,
doncs hi ha una cova
que és petita,
que si anem amb canalla
això poden entrar a dins,
que ja està
com per dormir,
ja està.
Doncs,
jo m'imagino
que aquells bandolers
per entrar-hi...
Sí,
ho controlaven,
tota la gent que pujava
la controlaven.
Imagina,
també carregats i tot.
Viure allà dintre,
no ho sé,
no era massa possible.
massa d'això.
Després tenim que,
per sortir d'aquest franquetx,
hem de portar una corda,
si més no d'uns 20 metres,
perquè hi ha un ràpel,
un ràpelet petit,
que ens portarà
amb un pont tibetà.
Un pont tibetà,
per la gent que no ho sàpiga.
Sí,
d'aquells de fosquetes.
que tremola molt.
Sí,
un cable de ser
d'aquells que es gollolen molt.
El tibetà és el cable.
Sí.
És el del cable.
És el cable.
Sí.
Amb dos cables més,
que és on tens
que assegurar-te
amb els mosquatots
i passes volat.
És molt petit,
és molt senzill.
Però bé,
és per donar-li aquest ambientillo
que a la Canària
els agrada molt.
No ho sé,
diu...
Després surts
amb un mirador
molt maco
i ja pots seguir
caminant cap a dalt.
És molt petit,
molt petit.
Això amb mitja horeta
ho tenim fet
i després hi ha unes vies
cinc o un grau sí.
De cinc, sí.
És grau, és grau.
Aquest recorregut
que ens has marcat
jo trobo que és un recorregut
molt familiar, no?
Sí.
I molt assequible.
Arribem a una miqueta
de caminar,
que ja va bé.
La via ferrada,
la cova...
Estem parlant
un quart d'hora de caminar,
mitja horeta...
Un rappel de 20 metres,
però que no té.
I el pont aquest tibetat,
que curtet dius?
Sí, sí.
Molt curtet, molt curtet,
molt curtet.
És una mica,
si heu comentat
la del Montsana
alguna vegada,
de via ferrada?
No, encara no l'han començat,
ja les comentarem.
Vale.
Però és iniciació,
com si hi haguéssim
a l'escalada,
això de les vies ferrades,
a estar exposat una mica
i tindre les doses
aquestes d'adrenalina
i tindre el mirador
que tenim de la Mossara,
que és el mar,
des de dalt,
la mola de coll de jou.
Des de dalt sabeu
tot preciós,
un dia així com avui.
Llavors, tindre aquesta iniciació.
Sí, sí.
Està molt bé.
Els que no ho fem mai,
però mirem molt
el Filo de l'Impossible.
S'agrada molt la tele.
Ha de ser molt xulo,
això de fer escalada.
El que passa que, clar...
Sí, el que passa que
és com tot el que parlàvem.
O sigui,
s'has d'anar sempre
amb una persona
que t'hi acompanyi,
que sàpiga de què va tot,
més que res,
perquè controli el material
que hem de portar,
cal dir que hem de portar casc,
hem de portar un bon ernest,
com deia l'Albert,
les cintes d'assegurar,
d'assegurament,
o sigui, són perquè,
a més,
estan preparades d'una manera
que si pel que sigui
rellisques
i et quedessis penjant,
per dir-ho d'alguna manera,
ho absorbeix tot aquesta cinta.
O sigui,
tu el cos
no et fa la trabancada
com pot ser
quan vas a fer escalada
i tens un sac,
i llavors...
A més,
els mosquatons aquests
ja els estan fent
que es tanquen
automàticament ells,
ja no tens que estar pendent
si te s'obrirà,
algun el tens mig obert,
i ja està tot.
Ja no has de donar-li tom,
sinó amb el mateix dit,
el baixar,
el que és tota la molla,
i llavors el gira,
o sigui,
hi ha seguretat total, no?
Clar,
el que passa és que,
si per exemple,
anem a fer rafting,
que és una cosa així molt coneguda,
hi ha la mateixa empresa en bas,
et posen el neopré,
la llanxa,
tot el material.
Si parlem, per exemple,
de fer aquest tipus d'activitat,
algú que vulgui introduir-se d'entrada
a fer la despesa
de tot el material,
si després veu que no,
i d'alguna manera,
vosaltres,
a través d'en Intravel,
podeu facilitar el material,
organitzar-ho,
dir, escolta,
que ho provaré,
i si m'agrada,
ja ho compraré,
perquè és material que ha de ser bo,
i costa uns diners,
i si aquell dia vas
i veus que no t'acaba de fer el pes l'activitat,
no?
De fet,
de totes maneres,
el que ja fa muntanya,
poc o molt,
aquest material és el mínim que ha de tenir.
El casc.
El casc,
o sigui,
si no porta un casc de muntanya,
portes un de bici de muntanya.
O d'esquait,
o alguna cosa així.
Un casc està bé.
Llavors,
a l'Ernest,
normalment tothom que anem a la muntanya,
un Ernest el tenim.
Si no,
sempre,
això,
Neil Travel,
tenim diversos ernesos
aquí pel grup de gent
que puguem portar,
no?
Recomanar,
doncs,
un calçat adient.
Quin calçat és l'adient?
Perquè això,
a vegades,
hi ha una mica d'equivocació,
no?
Aquí a la Via Ferrada
has d'anar amb un calçat còmode,
que sigui
deportiu,
que sigui
deportiu.
No,
això és l'escalada,
bastant flexible.
L'escalada sí que has d'anar amb els peus de gat,
però aquí,
no cal.
Aquí,
l'activitat aquesta
és...
Sí,
és una mica...
Clar,
potser agafes una sabatilla de córrer
que té unes càmeres d'aire
i una sola molt gruixuda,
aquesta podria anar bé?
Sí, sí,
o potser ser més primeta?
Podria anar bé,
el que passa,
bueno,
depèn dels passos,
doncs,
t'acostarà una mica de més.
Però si és més primeta,
millor.
Però com vas lligat,
tampoc no té massa problema,
no?
El que no farà,
per exemple,
una persona és agafar unes
unes bambes de bàsquet
per anar a la muntanya,
per tant,
ja no anirà ni a la via ferrada,
no?
Ven cap a Ordesa,
què farem?
Un barranquet?
Ordesa,
Ordesa,
Ordesa és Ordesa,
Ordesa són paraules majors,
mil coses.
Són paraules majors,
es pot fer tot a Ordesa.
És a dir,
podries estar tota la vida
fent activitat
sense moure't.
I no te'ls acabaries mai a Ordesa.
Exacte,
sense moure't d'allà.
El que proposem
és anar,
bueno,
passar,
pujar amb el cotxe,
passar a Insa,
anar a direcció Broto,
després de Broto i a Torla,
ara el Parc Nacional
està tancat
per la gent
que vulgui fer trekking
per allà la paradera d'Ordesa,
la zona d'Ordesa
i això,
perquè pugis amb autobús
ara,
perquè la maricificació,
doncs la pressió,
ara des de Torla
cada 15 minuts
puja,
està molt bé,
és tot el dia
fins a la nit.
Aquestes mesures
fa temps que les van prendre
a França.
Sí, sí.
I aquí sembla
que ja comencem.
Aquí ara...
I està bé,
està bé.
El que passa
és que llavors
ha posat pressió
ara allà el Valle de Bucaruelo,
ara com la gent
vol arribar amb cotxe
fins allà on sigui,
doncs ara tot aquell camí,
aquella pista
de la Valle de Bucaruelo
que et dona a Otal,
Irvadera et dona a Gavarní
i tens tots els barrancs
aquests grans
que és la Pazosa.
Llavors això,
ara hi comença bé,
semblava l'altre dia,
semblava,
que vam estar la setmana passada,
semblava la Rambla.
T'has demanat
per baixar el barranc?
No,
els barrancs aquests
són no.
Però per baixar
algun riuet
o alguna cosa,
sí.
I per anar fins allà
al càmping també.
per anar fins al càmping
una cua increïble.
Sí, impressionant.
Llavors la proposta
és a Torla i a Broto,
a Broto,
darrere del poble,
creu que és un pont,
i hi ha una cascada
que es diu
la cascada
del Sorrosal.
Sí.
Després d'aquesta cascada
està
a 500 metres
del poble,
podem anar
amb la família,
és una cascada
que cau ara
d'uns 70 metres,
penso que és
45,
70 o 80 metres,
una cascada molt maca,
a més baixava molta aigua,
i allí hi ha un toll
d'aigua molt maca
que la gent
i la família
es pot estar allà
i després qui vulgui fer
la via...
Ens podem banyar i tot,
eh?
Sí, sí, sí.
La via ferrada,
la via ferrada puja paral·lela,
que la brisa inclús
de l'aigua,
el d'això és molt maca,
perquè quan arribes
dalt de la via ferrada
és molt vertical,
puja és molt vertical,
després hi ha un forat
que dins passa l'aigua
i has de portar frontal,
dintre,
que és com una antiga mina
que per allà sortia l'aigua
i després et surt aquest forat,
surts dalt del barranc
i dalt del barranc
ja és quan veus
la gorja en si
com baixa l'aigua.
Després la via ferrada
segueix,
hi ha un pont
amb un tronc tibetà
que creus una vegada,
creus el barranc
i després vas penjat
pel costat de les cascades,
que ara en aquest moment
està molt fort d'aigua
i està molt bé,
està molt bé.
L'estava visualitzant, eh?
Sí, sí,
ho viu.
No, jo l'estava visualitzant,
em semblava fantàstic,
però feia una mica de por.
Després puges a dos cascades més
i després ja vas
per un franqueig cap a dalt
que veus tot el poble de Broto,
veus tota la gent,
està pot saludar
i tota la família.
Quan estàs dalt saludar
i veus a la família,
la gent que està a baix
a les cafeteries,
a les cafeteries de la carretera,
si està sentada allà
prenent una cervesa,
també veus la cascada
i també veus el d'això, no?
La pregunta és,
qui està millor
que dalt
o el senyor de la cervesa?
Jo penso que el millor,
la cervesa s'ha de guanyar.
Sempre hem dit,
una gent que anem a la muntanya,
sempre dient
treballar-la
i després és més bona
guanyada,
aquesta cervesa.
Si no,
si la de baix la fas...
Després la pagues.
La pagues.
Però aquesta albert
és més complexa
que la que ens has dit
de la mossada.
Aquesta és més complexa
però és assequible,
és normal
i a més veus
un barranc
amb la seva força
de l'aigua.
I el bo per la canalla
que poden arribar
fins a baix
al que veia
el llaguet aquell
i com agafa el sol
se veu l'arcoiris, no?
Sí,
és molt bonic,
això els hi encanta, no?
L'aigua gelada,
clar.
L'aigua gelada,
sí,
evidentment,
l'aigua de Sant Martí,
mai me'n recordo.
Penseu que ara
la gent que vagi al Pirineu
que ara s'ha retrasat
aquest any l'hivern
i allà dalt encara fa,
la setmana passada
encara feia 4 graus
i 2 graus
estàvem per la nit,
dalt hi ha neu
encara en alguna punta
i hi ha desglas
i que la gent no es confiï.
Que vagin amb compte.
Que ara és primavera allà dalt,
que no canvien,
que pensin
que ara és primavera allà
que no és estiu
i allà et recomanen
fer activitats
a ple estiu
perquè és al Pirineu,
això,
no és...
Per tant,
activitats d'aigua,
hidrospeat,
rafting,
tot això,
què?
Sí,
o sigui,
es pot fer,
jo de fet,
fa dues setmanes
he estat allà a Borsí
i a sort
i m'he quedat contant
que al riu
jo em pensava,
dic,
bueno,
baixarà tranquil
i el que veus,
no?
Puc posar la meva canalla
baixar amb un...
És que l'any passat
em recordes
parlant dels raftings,
era?
Semblava que neixis
en una góndola
per Venècia,
no?
Sí,
mouen la barca,
ells,
no?
Però aquest any,
aquest any vaig aigua.
Sí,
però jo em pensava
que inclús
havien deixat anar
com fan quan hi ha poca aigua,
deixant anar la presa
a les 12
o les hores
que tenen concertades
i llavors,
totes les barques
cap al riu
i endavant,
no?
Però bé,
bé.
I llavors,
si volem complementar
el dissabte,
això,
si arribem divendres a la tarda
encara,
això,
és una hora i mitja,
dues hores,
amb dues hores
està tot fet.
Sí,
amb dues hores
està tot fet,
vull dir que abans de sopar.
Sí.
I després,
en un demà,
si volem complementar,
fer un barranquet,
un barranc així suau,
d'iniciació,
i a les...
Agafem,
trellibrot o donem
la carretera que va
al Canyón de Nisclo,
allí tenim un barranc
que es diu Furco,
i un altre,
més amunt del,
després,
a uns 15 quilòmetres
del Fanlo,
em sembla que és el poble,
allí hi ha un barranc
que es diu Les Gloses,
que la gent que ha fet barranc
ensenyat alguna vegada,
és com la Sierra de Guara,
los oscuros del Val Cés,
el Vero i tot allò,
no?
Sí,
és per portar,
solta una entrada
d'un ràpel
d'uns 15 metres
que pot entrar tothom
i després,
és caminar
pel mig d'unes parets
de 80 metres
que ha erosionat l'aigua,
no?
Has de tornar, Albert.
Sí?
Ens ha passat el temps volant
i ens ha deixat a mig camí,
ens ha deixat penjats allà,
al Vero.
De moment estem...
Disfruteu d'Ordesa.
Disfrutarem fins al proper dia
que vinguis,
no ens mourem d'Ordesa.
Ens ha deixat penjats
al poble de Fanlu.
Sí,
estem allà dalt,
cap a casa.
Albert,
Albert,
moltíssimes gràcies,
de veritat.
Gràcies a vosaltres.
Qualsevol dubte,
ni el travel,
material,
rutes,
em mirin si tenen experts.
Ens trobem la propera setmana.