Sintonia habitual cada dilluns a aquesta hora,
sintonia que ens porta a parlar de tradicions i cultura popular,
sintonia que ens porta a saludar com cada dilluns
durant aquests dies estiu, els dimarts,
durant la resta de l'any, en Jordi Bertran.
Jordi, bon dia i bona hora.
Bon dia, bona hora.
Preparant-se en Magí.
Sí, la Yolanda s'ha transformat avui.
La Yolanda s'ha transformat.
Vaja, no ho hem comentat, però queda implícit la Yolanda aquests dies,
com també és habitual a aquesta època de l'any.
Anem una mica per seqüències rituals, a Tarragona Ràdio també,
la nostra companya Yolanda García gaudeix
durant aquestes setmanes d'unes merescudes vacances
i, vaja, carregant piles per coincidir precisament
amb els preparatius de Santa Tecla,
doncs torna a la càrrega.
Com es presenta, Sant Magí, Jordi?
Bé, no sé, esperem que ens deixin portar l'aigua, no?
Des de la profeganya i que no ens arribi per altres dies.
Allò que la festa a l'aigua té aquest perill.
Vull mirar amb el temps que semblava
que de cara divendres i dissabte et podien tornar més tempestes.
Vosaltres que teniu aquestes pàgines de detecció nord-americanes
i tot plegat, no...
Molt aviat, encara.
Molt aviat, encara.
Tal com està ahir, per exemple, no adonava
i al final va caure una bona tempesta.
Aquí al costat de Torre d'Embarra,
més bèstia encara que aquí,
per tant, calma i tranquil·litat.
Ho parlarem algun dia.
Algun dia seria interessant treure el cap allí
per la cuina de les festes,
per mirar una miqueta el tema aquest
de les prediccions meteorològiques.
Un dia podríem fer un programa
de demanar-li als oients
que s'endollin allò a la web,
a internet,
i nosaltres els anem recomanant pàgines.
S'ha de fer amb la pantalla de l'ordinador al davant.
Això mateix.
Ja ho farem.
Parlàvem de Sant Magí
i no ens desviem gaire
de la temàtica de Sant Magí.
De fet, durant tota aquesta setmana,
especialment a partir de demà,
a Tarragona Ràdio,
es volcarà, com és habitual,
amb la festa major d'estiu,
amb la festa major de...
La petita, vaja,
amb la denominació que és,
escollint les que vostès vulguin.
En qualsevol cas,
dedicarem una bona estona
al matí de Tarragona Ràdio
a parlar de les festes de Sant Magí,
però avui ja en Jordi
ens fa un petit preàmbul
per parlar-nos dels grups convidats
a la processó.
Qui tenim en guany?
Normalment,
a les festes hi ha les dinàmiques
aquestes dels actes
que són habituals o rituals,
que sembla que a vegades
són exactament el mateix.
La processó de Sant Magí,
històricament,
ha tingut una diferència.
I dic històricament
perquè realment,
durant tot el segle XIX,
que és quan la festa
arriba a ser realment
la festa patronal de la ciutat,
recordin que realment
Sant Magí és una festa,
segur,
en quant a devoció anterior
al XIX,
però que agafa
molta força
i molta empremta
a partir de la Guerra del Francès.
És un sant
que es va
recordar molt
sobretot
en el procés
de reconstrucció
de la ciutat,
però també
en aquella anècdota famosa,
o història famosa,
que Sant Magí
va fer pagar
la metja
dels francesos
que volien acabar
volant
el baluart
de Sant Magí,
on està la seva capella
actualment,
i la va pagar.
Aquest fet
va ser
el que va
potenciar
moltíssim
el patronatge
de Sant Magí
fins al punt
de que has de venir
realment patró
de la ciutat,
patró oficial,
recordin que el patró
eclesiàstic
és en fructuós
també,
i per tant,
en aquest cas,
la devoció popular
va poder
a la devoció
podríem dir oficial.
Potser per això
és curiós
que una festa
patronal
en aquest cas,
a diferència
de moltes altres
del país,
en aquesta festa
patronal
l'església
principal
de la ciutat
no té
cap paper,
perquè realment
la catedral
no participa
per a res,
podríem dir.
Així com per Santa Tecla
és un dels epicentres
de la festa,
no és un escenari
pròpiament dit
de les festes
de Sant Magí.
En aquest cas
ni l'ofici,
ni res té a veure.
Això es neix
amb aquesta configuració
del segle XIX.
Per tant,
és una festa
que neix
en un moment
difícil
per a la ciutat,
una ciutat
molt destruïda,
que,
tot i així,
s'anirà remuntant
al pas dels anys.
El que sí que
podem constatar
és que ben aviat
hi ha una sèrie
d'elements
que van tenint
importància,
per exemple,
el fet aquest
que s'apagués
la metja
fa que
immediatament,
no diré
l'any després
de la guerra
del francès,
però sí,
d'una manera
molt immediata,
es comencen
a celebrar
castells de focs
commemoratius
d'aquest fet.
Els castells de focs
en aquella època
tenen poc a veure
amb el que nosaltres
considerem,
avui en dia,
un castell de focs,
però,
en tot cas,
exhibicions vinculades
a la pirotècnia
que ens recorden
aquest fet
que se'n vagi
a apagar
la metja.
Paral·lelament,
es comencen
a estructurar
tota una sèrie
de rituals
i encara et passaran
uns quants anys.
Sembla que
la guerra del francès,
estem parlant
dels fets
del 1811,
la primera processó
és del 1847,
encara passen
una sèrie d'anys,
però,
en aquesta primera meitat
de segle,
en aquests
30-40 anys
que passen,
s'acaba estructurant
realment
una processó
que es farceix,
es nodreix,
a diferència
de la de Santa Tecla,
de nombrosos
grups convidats.
La de Santa Tecla
també en tenia,
però, vull dir,
el pes de la de Santa Tecla
era tan gran
dels grups locals
que potser els convidats
quedaven al segon terme.
En aquest cas,
Sant Magí,
pensin que
els gegants,
per exemple,
quan sortien,
l'administració
de la capella
demanava
a l'Ajuntament
que cedís
els gegants
per sortir
en aquesta festa.
Realment,
hi ha molts documents
que hi ha
aquesta petició,
cosa impensable
en Santa Tecla
quan,
durant molts segles,
és el propi Ajuntament
qui convoca processó.
És a dir,
els processos
són totalment diferents.
Avui en dia,
això ja no és així,
evidentment,
és una festa
que ha estat assumida
també des de l'institució civil
i, per tant,
no té més.
Bé,
en aquell moment
s'estructura
una processó
en què un dels atractius
que hi ha
és que participin
grups convidats
a la festa.
Per això,
quan es van complir
els 150 anys
d'aquesta celebració,
es va reintroduir
aquest costum,
aprofitant
que el seguissés,
em imaginés
més aviat
pobret,
doncs
augmenta
i es fa diferent
a l'hora
de la de Santa Tecla.
Per això,
cada any
venen elements festius
que es procura
que no existeixin
a la ciutat
i que,
en tot cas,
alguns d'ells
sí que hagin existit
en èpoques anteriors,
s'han donat
en diferents ocasions.
Enguany hi ha un cas
d'aquestos,
és a dir,
hi ha,
per exemple...
Enguany podem recordar,
corregis,
m'equivoco,
però enguany els convidats
són la Societat de Sant Antoni
de Vilanova i la Geltrú,
el Vall de Panderos
de Vilafranca,
els Falcons
de Vilafranca
i el Vall de la Rosaura
de Calafet.
Exacte.
Ja que són aquests quatre grups,
sempre es procura
que siguin quatre grups
en el sentit
tampoc de tenir
una mida més o menys adequada.
Bé,
un dels grups
que sabem,
o que participava
antigament
a les festes
de la ciutat,
de fet,
n'hi ha dos enguany,
són dos de tipologia diferent,
un és un ball popular
i l'altre
és un ball parlat.
Un és el Vall de Panderos,
en aquest cas
ve de Vilafranca.
El Vall de Panderos
curiosament
és un grup
que evidentment
toca el pandero,
és el nom,
el nom en aquest cas
sí que fa la cosa.
Sí, sí,
la gent que no busqui
coses estranyes,
el nom fa la cosa
en aquest cas.
I és un grup
que hi ha imatges
de diferents èpoques
fotografiat
a la ciutat
de Tarragona
actuant,
el que passa
que no sabem ben bé
si era de la pròpia ciutat
o no,
perquè curiosament
apareixen les fotografies
però no s'han trobat
els documents
que certifiquin
l'apertanyença
d'aquest grup
per exemple
amb un cap de colla local
o amb una adreça
local
o amb un programa
que especifici
que sigui de Tarragona.
Això ho dic
perquè a vegades
hi ha trànsits
entre poblacions
i aquest ball de Panderos
des del segle XIX
és un ball
que es té constància
en diferents poblacions
del Penedès
i del camp de Tarragona
i,
per exemple,
per fer una idea,
Vilafranca del Penedès
va existir
durant uns cent anys,
després va deixar
de sortir uns quants anys
i ha continuat sortint.
és a dir,
és un grup
que té una certa trajectòria.
Hi ha Panderos
a Milanova,
hi ha Panderos
a Sitges,
moltes altres
petites poblacions
també el tenen.
Per tant,
és un cas d'aquestos
que sabem
que sortia a la ciutat
intermitentment
però no sabem
si era de colla pròpia
o no.
A mi,
la indumentària
que porten
fa sospitar
que no ho era
perquè en el cas
de Tarragona
hi ha alguns trets
evidentment
sempre és una opinió
però hi ha alguns trets
d'indumentària
que es caracteritza
bastant
als valls locals
com per exemple
el fet que els mocadors
d'herbes
mocadors
aquestos molt virulats
sempre s'havien mantingut
d'una manera
molt destacada aquí
fins i tot hi havia
balladors
que en portaven més d'un.
Hi ha fotos dels anys 30
i aquest costum
doncs era molt
encara molt viu
i per tant
el fet que no em portin
em fa dubtar
que realment
siguin de la ciutat.
Bé,
en tot cas
podien ser d'un altre
poble proper
això era molt habitual
moure els valls
hi ha festes
que participen
multitud de valls
a vegades
quan alguna població
del voltant
doncs vol saber
quins eren
els seus elements
característics
doncs mirant
les festes
de la ciutat de Tarragona
com hi havia
aquesta dinàmica
es pot trobar
notícies a Tarragona
de valls
que no sabien
ni els seus propis
diguéssim
que tenien
l'altre dia
estaven per exemple
mirant un
Vilallonga del Camp
té un vall d'espases
documentat
per exemple
o poblacions
com la Paula
de Mafumet
o Constantí
tenen sonadors
de cornemusses
o sacs de gemex
o de flabiols
i tamborins
d'una manera
molt abundant
és a dir
a vegades
aquestes coses
les trobes aquí
perquè hi havia
una certa dinàmica
de fer els programes
una mica millor
de fer una relació
dels pagaments
hi havia una certa
cost
diguéssim
d'organització
que en altres poblacions
potser no ho era
tan gran
en tot cas
el Vall de Pandero
tampoc és un vall
originari
del
del Penedès
és un vall
que diuen
els que ens saben
d'això
que va ser introduït
en el segle XIX
per influència
de la zona aragonesa
això no ens ha d'estranyar
pensem que en el segle XIX
donat
que s'havia enfonsat
tot el sistema gremial
anterior
és a dir
després de la guerra
del francès
ve tota una època
complicada
com dèiem
però s'havia enfonsat
entre altres coses
el sistema gremial
aquest sistema gremial
fa que
per exemple
les colles de castells
tot i que neixen
a l'empara
dels gremis
de cas de Tarragona
de pagèsos i pescadors
en el cas de valls
de pagèsos i menestrals
neixen ja
diguéssim
com a associacions
molt més modernes
que no tenen res a veure
amb el que existia
anteriorment
aquest podria ser un cas
és a dir
que els panderos
neixessin precisament
per generar
noves dinàmiques
en substitució
del que havia passat
antigament
és a dir
els valls
dels gremis
havien quedat
molt diluïts
va haver valls
que van ser agafats
per noves colles
valls preexistents
i d'altres
com és de suposar
aquest
que van ser
inventats
o transportats
des d'altres llocs
el ball de Vilafranca
fa 26 anys
que surt
després d'un breu parèntesi
de manera inentorrompuda
novament a la festa major
de Sant Fèlix
i està format
per 5 parelles
d'homes i dones
és dels que piquen
en aquest moment
panderos
de manera més pràctica
i més àgil
l'altre ball
és un ball parlat
és el ball
de la Rossobra
de Calafé
i aquest ball
té
jo diria
una certa gràcia
perquè forma part
del grup
de ball
de bandolers
i trabucs
i dels balls parlats
aleshores
són danses
o representacions
millor dit
de teatre de carrer
que t'incorporen
la dansa
cas de Tarragona
doncs
els dames i vells
el mateix ball
de Sarra Llonga
el ball de Diables
o d'altres
com les gitanes
els pastorets
que tenen
aquests parlaments
en el cas
de la Rossobra
de Calafé
i és un ball
que a Tarragona
té molta trajectòria
hi ha dos escriptors
importants
que són
Josep Pinisoler
i Francesc Palaibritz
que són escriptors
del segle XIX
Palaibritz
és un escriptor
més romàntic
Pinisoler
és un escriptor
més realista
que tenen
una característica
en comú
que és que
descriuen
les festes
de Santa Tegla
Pinisoler
crec que és
de la família
dels Garrigues
si no vaig dir
que fa una descripció
acuradíssima
el Palaibritz
és més desconeguda
perquè no hi ha edicions
modernes
però hi ha un text
estupendo
també que és el
de la Masia dels Amors
que dona molts detalls
molt interessants
per conèixer
les festes
de la segona meitat
del segle XIX
en tot cas
els dos
escriptors
en parlen
del Vall de la Rossobra
i
en el cas
del Palaibritz
per exemple
fa un elogi
molt especial
dient que és
un dels ballos
més singulars
quina és la característica
principal
del Vall de la Rossobra
es diu que és un
ballabandolès
però realment
no és ben bé
un ballabandolès
la Rossobra
és un personatge
que va ser molt
llegendari
en el segle XIX
és un personatge
que prové
de la població
extremenya
de Trujillo
si no equivoco
és a Càceres
això
que
van passar uns fets
truculents
que
van donar peu
a que es creés
tota una literatura oral
d'aquesta
de romansos
que s'anava
traslladant
com avui en dia
podíem dir
els programes
de premsa groga
o d'amors i desamors
que es veuen
a les teles
aquesta línia
es generava
en el segle XIX
i en els segles anteriors
a través dels romansers
romansers
és
l'entretenidor
podríem dir
que
hereva
tot el tema
dels juglars
medievals
i que ens expliquen
històries
més o menys actuals
o més o menys tradicionals
en aquest cas
anaven introduint
allò
per donar-li una mica
de caliu al tema
els fets més
aquí hi havia mar
aquí hi havia marro
i aquesta rossola de Trujillo
ja veuran
no d'estar parat l'argument
però una de les coses boniques
després evidentment
quan es tradicionalitzen
ja es perd
però una de les coses boniques
és que
que hi ha coses
d'aquestes divertides
de fets truculents
que van passar
al voltant d'aquests personatges
lògicament
quan es diu de bandoles
és perquè en el fons
s'acaba esdevenint
un món vinculat
a tot el tema
del crim
i del sang i fetge
podríem dir
més que baix de bandoles
podríem dir
de valls de sang i fetge
a Calafell
està també documentat
igual que a Tarragona
a Tarragona
l'última vegada
que s'entén referència
és l'any 1900
curiosament
a Calafell
se sap que sortia
ininterrompudament
durant bastant de temps
però hi ha un any
que va ser molt destacat
és el 1889
que perquè fes una idea
era 30 anys
després que s'hagués fet
a Tarragona
per primera vegada
com a mínim
és un cas
d'aquestes
de valls
que es representava molt
va ser recuperat
aquest vall
l'any passat
a Calafell
s'ha de valorar
l'esforç que fan
aquests grups
que venen a fora
perquè en moltes ocasions
adapten una miqueta
el seu espectacle
els seus versots
a la ciutat
en qüestió
el servidor sempre té
l'oportunitat
d'abans de la dia
de Castellera
perquè ja fa molts anys
que hi ha un grup
parlat
que venen a les festes
i abans de la plaça
de les Cols
el dia 19
a les 11
actuen abans
i sempre
fan un esforç
aquests valls
parlats
per actualitzar
una miqueta
i per adaptar
una miqueta
a la temàtica
local
els seus versots
sí
jo penso que és
un fet singular
que a més a més
és l'única població
que ho estem fent
en aquest moment
de tot l'àmbit
del Camp de Tarragona
al Penedès
com a mínim
d'una manera continuada
i bé
es va introduir
jo crec que fa uns 10 anys
han vingut
tots els valls
que més o menys
han anat existint
alguns valls
d'aquestos
no es representen
cada any
es fan amb motius
especials
però els hem anat
portant pràcticament tots
recordo així
per damunt
el de les criades
de Sitges
els mal casats
del Vendrell
de Vilanova
de Vilafranca
recordo també
el ball
de Santa Margarida
de la Rira de Gallà
i han anat passant
tota una sèrie de grups
que penso que tenen
aquesta característica
del teatre de plaça
que les comparacions
a vegades són molt inevitables
enguany seran més
amb el Serrallonga
però
bueno
hi ha molts anys
quan venen grups
de mal casats
doncs són
evidentment
molt
volguis
s'ha de comparar
amb les dames i vells
però jo penso
que és interessant
el problema
d'aquestes comparacions
que hi són
és que el nivell
de dames i vells
d'aquí de Tarragona
és tan elevat
i els acudits
són tan propers
que moltes vegades
el públic
els rep
amb una miqueta
fredor
costa entrar
una miqueta
en el joc
quan hi ha unes dinàmiques
tan clares
aquí a nivell local
però curiosament
han passat
és una cosa d'aquelles
que cada any
vull dir
ja s'ha convertit
gaire bé
jo et diria
en un fet necessari
perquè
els mateixos
a vegades
dames i vells
ens ho pregunten
guany que ho portareu
i penso que
Santa Tecla
sempre ha tingut també
l'aspecte
de grups convidats
i Sant Magí
potser no el tenia tant
Santa Tecla
la mostra de folclore viu
permet cada any
veure 5, 6, 7 grups
especials
vinculats
als nostres elements
propers del CDI
i aquí no passava
i això
penso que és interessant
i a mi personalment
és una d'aquelles coses
que em sembla que
mira
els 150 anys de la processó
ens va deixar
un bon regust de boca
en aquest sentit
i després
un altre grup
doncs que
bueno
més que un altre grup
un altre tipus
d'actuació
que sempre hem volgut
tenir també
present
són aquestes manifestacions
paral·leles
al fet casteller
que
han anat passant diferents
quan de raó
no tenia moxiganga
doncs havien passat
jo diria
totes les moxigangues
la de Vilafranca
la de Vilanova
la de Sitges
després també
hem tingut grups
que fan petites torres
i recordo
els grups
de Briones
de la Rioja
que va vindre
amb motiu
d'un aniversari
dels xiques de Tarragona
petits
pilarets
bàsicament
o
ja fa una sèrie d'anys
des que
Tarragona
té moxiganga
que també s'ha apostat més
per portar falcons
els falcons
és un element
jo diria
d'aquestos
que
no estem molt
acostumats
a veure
dins
dels seguissis
de festa major
del camp de Tarragona
perquè no hi ha
tantes poblacions
que el tinguin
realment
si fan una idea
la demarcació
de Tarragona
només existeixen
actualment
si no m'equivoco
els de Llobrenys
del Penedès
que són uns dels més
històrics
precisament
la setmana passada
celebraven
la festa
del sang
graellat
que dic jo
el sang que van sucarrar
bé
en tot cas
els falcons
és un element
que també té
una certa coincidència
amb això que us deia
dels panderos
perquè
és un element
que va ser introduït
a Catalunya
d'una manera
doncs també
a través de la via
d'importació
moltes vegades
es parla de les festes
catalanes
com festes
poc obertes
o poc modernes
jo sempre dic
que l'anàlisi
de la història
demostra tot el contrari
és a dir
els castells
van venir
del País Valencià
aquest vell de panderos
que us deia
sembla que va venir
de l'Aragó
i es van integrar
amb dinàmiques locals
pròpies
és a dir
sense desestructurar
les dinàmiques locals
però sí
regenerant-les
els falcons
realment són
un invent
de
diré
si
de tipus gimnàstic
que es va
crear
a l'Europa de l'est
a Txecoslovàquia
en el que se'n deien
les organitzacions
de Sòculs
que és una
sinònim
de
és la traducció
diguéssim
de Falcó
llavors
això va ser
una proposta
que a Catalunya
va arribar
des de l'Europa de l'est
a través
de la Federació
de Joves Cristians
de Catalunya
curiosament
en els anys 30
en l'època
de la República
perquè
la República
va generar
la Segona República
va generar
una dinàmica
també
de certs canvis
en les dinàmiques
festives
alguns van triomfar
d'altres no van triomfar
aquest
es va potenciar
moltíssim
penseu que
l'any 33
a Catalunya
hi havia 25 grups
de falcons
avui no n'hi ha
ni molt menys
tants
però va ser
un fenomen
que
hi ha qui diu
que va ser
per fer la competència
als castells
com si fos
una mena
d'intent
d'esperonar
el fet casteller
altres
de fer una alternativa
s'ha de tenir en compte
que en els anys 30
realment els castells
estaven
havien iniciat
la seva lenta
i progressiva
recuperació
però encara
no estaven
tampoc
en el moment
més esplendorós
bé en tot cas
els falcons
de Vilafranca
no és de l'any 30
ni molt menys
és de l'any 59
és una
una colla
que neix
al voltant
dels moviments
cristians
de Vilafranca
i
en aquell moment
tenien
15
persones
actualment
és una de les
colles
doncs
de
més components
arriben a fer
a vegades
50 actuacions
anuals
i que és una colla
realment que es prodiga
i penso que té la característica
doncs
que manté aquest encant
de les torres
que es forma part
del nostre paisatge
de festa major
de les
potser torres més primitives
que eren aquelles torres
que feien antigament
els valencians
piràmides humanes
en molts casos
hi ha sempre una notícia
històrica
de la evolució
del Fili Castellet
que es descriu
els primers antecedents
dels castells
com el ball
de la piràmide
una mica
això sí que
podria tenir a veure
bastant
amb aquest tema
Servidor cada any
els veu gairebé
en dues ocasions
una d'elles
toca narrar-la
aquí en aquesta casa
perquè és abans
de l'actuació
de l'actuació
castellera
a Sant Fèlix
de Vilafranca
del Penedès
sempre actuen
als Salcons
i fan un intent
d'una estructura
que de fet
també és castellera
fan un intent
de Pila de Cis
i Servidor recorda
que un any
fins i tot
el van deixar net
van carregar
el Pila de Cis
una cosa
bastant fantàstica
de fet
quan colles castelleres
no eren capaces
d'assolir
el Pila de Cis
que era una construcció
que estava força perduda
els Falcons
sí que la feia
i després és l'altre
quan tens l'oportunitat
de veure-la
en el seu esplendor
durant les festes
de la Mercè de Barcelona
en què també són convidats
en moltes ocasions
doncs
al mig de l'empustissat
que munten
a la Passe de Sant Jaume
doncs pots veure
aquestes piràmides
de 7, de 8
tampoc no conec
el detall
de la seva terminologia
però són construccions
realment
molt i molt espectaculars
també
sí
a més
penso que en el cas
de Vilafranca
és una colla
jo diria que
la de Vilafranca
i la de Llorenç
són les més
de més continuïtat
en aquest moment
són absolutament diferents
Llorenç manté
i ho hem tingut aquí
també en alguna ocasió
l'oportunitat de veure-ho
recordo
en alguna mostra
de Folclore Viu
té l'esperit
gimnàstic
més ferm
fins i tot
la indumentària
que és molt més austera
Vilafranca
en canvi
ha estat sempre
més aferrada
al fet casteller
i de fet
molts dels actuals
components
dels castellers
de Vilafranca
d'aquests que
pugen als Pilars
i al 3 de 10
per exemple
molts havien estat
falconers
té una característica
també comuna
amb la història
dels castells
que el que podríem dir
l'enxaneta
dels falcons
no fa l'aleta
a l'estil casteller
sinó que la fa
desplegant els dos braços
que realment
és el mateix
que fa per exemple
la Moxiganga
de Tarragona
o d'altres Moxigangas
i és el sistema
antic
diguéssim
de l'aleta
de fet
la paraula
aleta
sembla que ve
d'aquesta idea
d'aletejar
realment
no té
massa més secret
i sembla
que antigament
hi ha alguna imatge
i tot
que ho testimonia
els castellers
no feien
en les construccions
normals
no en els pilars
en totes les construccions
no aixecaven un braç
sinó que estiraven
els dos braços
fent aquesta posició
com si estiguin disposats
a volar
o a fer
aquesta posició
de l'ala
això a la Moxaranga
del GMS
per exemple
s'ha mantingut
també al País Valencià
i és una d'aquelles coses
que té un cert encant
que dona una vinculació
amb el fet més històric
dels castells
ens queda poc temps
Jordi
però vaja
no podem tancar
aquesta secció
sense parlar
de l'altre
del quart grup
la quarta entitat
en aquesta secció
són la societat
de Sant Antoni
de Vilanova
i la Geltrú
que vaja
ho diu el mateix
problema d'actes
portarà el panor
amb els seus cavalls
sí
el panor de Sant Magí
és una de les coses
també recuperades
antigament ja existia
el panor de Sant Magí
antic sempre hem fet
una mica de gràcia
perquè he vist imatges
que
hi ha dues vegades
que per la festa
de Sant Antoni
al gener
i per la festa
de Sant Magí
tens la sensació
que estàs feient
el mateix sant
on deixa vi
i com diu
una companya meva
és una mica
Sant Magí
és el Sant Antoni
de l'estiu
i bé
en aquest cas
el fet de portar
un panor a cavall
en una festa
de cavalls
és un fet
molt tradicional
Sant Magí
podríem dir
que és una festa
que sempre ha estat
vinculada
als cavalls
perquè
excepte en els anys
de postguerra
en què potser
es va perdre
la tradició
d'anar a buscar
l'aigua
i es va recuperar
a anar a buscar
en gips
a la brigada municipal
però realment
aquests 4.000 litres
d'aigua
que baixen
cada any
havien baixat
amb les mules
i amb els cavalls
per tant
el cavall
forma part
de la iconografia
de Sant Magí
el fixe-vos
que el mateix
Magí
de les Timbales
va a cavall
és tota una vinculació
que té
l'animal
amb la festa
ja fa uns anys
que es va recuperar
aquesta idea
de portar el panó
el va pintar
el Josep Maria Rosselló
aquest panó
encapçala
els actes del 18
i el 19
els actes de seguici
juntament amb la Guàrdia Urbana
també a cavall
dels elements
també recuperats
i que en Guàrdia Urbana
fan 150 anys
com a cos
a la ciutat
com a cos de seguretat
per tant
en motiu
d'aquests 150 anys
la Guàrdia Urbana
de Tarragona
va anar
a Sant Antoni
de Vilanova
Sant Antoni de Vilanova
n'hem parlat
en aquest espai
sempre cau el dia 17
el dia del Sant
el dia que toca
com aquí
Sant Magí toca
el dia que toca
en Guàrdia Urbana
però normalment
no és així
és un bon símptoma
de quan la salut
d'una festa
doncs
va o no
com pot celebrar
la festa
el dia que toca
bon senyal
Sant Antoni
és una festa
molt recomanable
els tres toms
a Vilanova
hi participen
uns 600 cavalls
i uns 150 carros
i carruatges
molt especial
el to dels carruatges
és una festa
on
si com Valls
té els carros
a Vilanova
els carruatges de passeig
són molt importants
i també les cavalleries
la Guàrdia Urbana
va escoltar
aquest panó
de Sant Antoni
aquest panó
o bandera
de la societat
de Sant Antoni
de Vilanova
és de les més antigues
és una festa
doncs
que ja
se sap
que el 1700
sortia al carrer
i per tant
doncs
va ser un honor
n'hi ha de fer això
com a contrapartida
en Guany
doncs
i amb la idea
que cada any
pugui ser així
a la processó
de Sant Magí
el panó
no el portarà
doncs
en aquest cas
els ciutadans de Tarragona
que cada any
es van rotant
en aquest fet
de portar el panó
tant els dies
18 i 19
es procura
que el panó
cada any
sigui
panó
i cordonista
siguin
doncs
persones diferents
vinculades al món
de cavall
de la ciutat
però la processó
doncs
aprofitant aquest
intercanvi
doncs
serà
doncs
la societat
de Sant Antoni
de Vilanova
la que portarà
doncs
aquest element
distintiu
de la festa
no?
Insisteixo
que sobretot
és una vinculació
del fet
del cavall
i també
fixeu-vos que
en Guany
potser
per primera vegada
amb
Tarragona
per Sant Magís
donaran
cita
les
dos de les societats
més importants
del món
del cavall
actualment
la de Valls
que precisament
arriba
el dia 18
dissabte
amb l'aigua
tot i que
ja el dia 17
i el mateix dia 18
ha avançat
per les comarques
del camp de Tarragona
doncs
portant-la
amb els seus carros
i cavalls
i entrant precisament
el dia 18
aquí a Tarragona
i després
doncs
el dia 19
serà aquesta visita
de l'altra societat
a Sant Antoni
de Vilanova
jo penso que
estem parlant
de tres grans festes
del món del cavall
Valls
Vilanova
Sant Magís
Tarragona
i per tant
també és una mica
aquesta vinculació
que també
intentem
que cada any
tingui un apunt
dins de la festa
doncs
Sant Magís
està a caure
Sant Magís
comença
aquest mateix dimecres
i avui hem fet
una primera repassada
aquests quatre grups
convidats
de fet
parlarem amb alguns
d'ells
al llarg d'aquesta setmana
al matí
de Tarragona
al fons
expliquen molt
la història
també de la festa
intentem que
els grups
expliquin el que era
antigament la història
però és la millor manera
de veure detalls
és obvi que no
són escollits
per casualitat
no, no
no són escollits
per casualitat
Jordi Bersarra
moltes gràcies
Sant Magí
si et sembla
ens la retrobem
el dia 20
amb la rassa
que ha de Sant Magí
d'acord?
Vinga, saludem
A veure
A veure
A veure