Jordi Bertran, molt bon dia.
No t'he fet la pregunta aquella que no es fa mai
en aquestes dates i que tu mai
em contestes, però és igual, jo estic obligada
a fer-te-la. Jo sé que tu et disfresses
per carnaval, però mai
et vaig veure l'any passat.
Disfressat. Depèn, eh?
Jo a la tarda em disfresso d'una altra cosa.
No, però tu et disfresses per carnaval
o et disfressaves ara aquest any, no sé,
que tens altres obligacions. Normalment a les tardes treballem
i no ens disfressem, però alguna nit sí que em disfresso.
Sí, i mai cap any...
Normalment a la nit del dissabte. A mi cap any m'has dit
de què et disfressaves. No, no, mai.
I en guany no serà una excepció. Tampoc ho dic mai.
Doncs no insistiré, perquè hem de perdre temps de ràdios
i podem parlar d'altres coses, perquè si no m'ho has de dir
doncs jo ja no insisteixo.
No, no, no t'ho diré. Escolta, i a toro passat,
quan passi el carnaval ens diràs
de què t'has disfressat? Sí, sí, sí.
De què t'has disfressat l'any passat, per exemple?
Bé, l'any passat em van disfressar,
però fa molta vergonya dir-ho.
Ai, de veritat, vinga.
No, no, no, no, no, no.
Ah, digue'm, de senyora.
No, no, fa molta vergonya.
Bueno, si no et vagis d'assassar allò de dona...
No, però si m'has d'assassar de vegades de senyora,
sí, sí, tothom té un passat.
Teniu tots un punt de transvestisme dels xics
quan arriba el carnaval de disfressar-vos de senyora?
No, bueno.
Ahir vaig estar en una coneguda botiga de Tarragona
que jo crec que el que no venguin allà de carnaval
no es ven enlloc.
Hi havia un munt de nois que s'estaven comprant,
doncs això, pròtesis, sobretot.
D'això parlarem avui.
I després les seves arracades i les seves perruques
i dius, veus que maco, tots volen ser dones.
També hi ha alguna dona que es busca un atribut masculí per la festa.
Però poques, eh? Poques.
No, no, que a mi em sembla perfecte, eh?
Només faltaria que el carnaval no pogués fer cada un
el que li sembli més oportó.
Digue'm d'aquest disfressat.
Només a mi, que no et sent ningú ara.
Hi ha alguns anys, jo puc dir alguna de les onestes.
L'any passat em van disfressar i em van disfressar,
i per tant no ho diré.
Però alguns anys ens hem disfressat,
doncs, per exemple, del Dream Team del Barça,
per exemple.
L'any passat.
Bueno, que, bueno, escolta.
Sí.
Però diu el Lluís que per què no ho dius.
No, perquè fa vergonya.
Ja està.
Que truqui la gent i que demani que Jordi Bertran
confessi que es va disfressar l'any passat.
No, m'he disfressat també davant d'esprocesa.
Vull dir, m'he disfressat de diverses coses.
M'he disfressat de pluma, també.
També, també, clar, clar, com ha de ser.
M'he disfressat de dona en pits, bastants.
N'he fet bastants.
Tu t'has disfressat molt al llarg de la teva vida?
Sí, sí, només el dissabte.
Jo només em disfarço el dissabte, eh, a la nit,
vull dir, quan toca.
Ja estava pensant de...
I a vegades que no pots.
Perquè hi ha obligacions que compli i no les pots.
El Lluís un any es va disfressar de barrufet.
Ho va dir l'altre dia.
Tot vestidet de blau.
El Lluís, com a sí, sí, en serio.
No, no, a mi m'han...
Ara riu perquè ho he dit en públic,
que s'havia disfressat de barrufet.
I de Superman, diu, també,
es va disfressar un any.
Escolta, és un dia d'anar disfressa inofensiva.
Mira, el meu nen la disfressaré de vaqueta.
Així et dic...
De què?
De vaqueta.
De vaqueta?
Sí.
Com de vaqueta?
Ah, de vaca de vacuno,
de ganador vacuno en petitet.
Ah, bé, bé, en el mono i calentet pels nens, eh?
Ja està, veus?
Molt bé.
I la meva neboda l'any passat la vam disfressar
de caputxeta vermella.
Ai, aquest és molt bonic, de caputxeta.
I una altra neboda en guany és disfressar de caputxeta.
És que, a més, és bonic.
És que...
Ai, els nens.
Lo nostre és més golf, home.
Així agrada molt als nens disfressadets, tan monos.
Té un punt golfo que no, que no.
Però, bueno, és perillós, això de la disfressa, eh?
A mi alguna nit,
algun problema he tingut, però bueno.
Home, clar, depèn del que disfressi...
No, home, també t'explicaré coses així més...
No sé, de tots els cossos de seguretat,
crec que m'he disfressat de Mossos, de Guàrdia Urbana...
De Guàrdia Civil.
De Guàrdia Civil és un clàssic.
De capellà.
De papa.
De papa t'has disfressat.
De papa amb un vacú.
Ah, tot aviat has de conformar en ser mossèn.
No, no, papa, eh?
De categoria.
Déu-n'hi-do.
Aquestos són tots voluntaris,
però com l'any passat va ser obligat.
No te'l explicaré.
Bé, bé.
En fi, que no ens ho dirà,
però, vaja, trobo que tens un currículum interessant
en quan disfressa, has tocat tots els pals,
com el flamenc,
que avui parlem del Carnaval de Tarragona.
L'any passat s'accomplien els 25 anys,
el quart de segle d'aquest Carnaval,
recuperat el que ha donat peu al Carnaval que gaudim.
Ara, avui la proposta que ens fa el Jordi
és anar a buscar una mica l'arqueologia del Carnaval,
el Carnaval més primitiu a la ciutat de Tarragona, oi?
Sí, l'any passat era un any molt d'allò dels temps recents
i avui hem volgut centrar-nos en una repassada
històrica a la festa.
A vegades, quan veiem l'aspecte de les rues,
només amb el concepte de disfressa i tal,
a vegades ens pensem que és una cosa d'això,
de fa 25 anys, no?
I realment no ho és.
En el programa, normalment,
al cicle de Carnaval hem tocat antecedents molt variats
que comencen al voltant d'allò de la festa del bisbetó
i, per tant, tots aquests antecedents
tenen una trajectòria, jo diria, de segles.
Avui ens centrarem en els de la ciutat de Tarragona
i només en destacarem alguns dels elements més importants.
Però el que és cert és que aquesta ciutat
té una trajectòria molt important en la festa del Carnaval,
igual que d'altres,
però que hi ha una sèrie de notícies històriques
que ens permeten, més o menys,
interrelacionar alguns dels elements que tenim avui en dia
amb d'altres que es van forjar en temps prehistòrics,
podríem dir, no?
Podria ser la bota, per exemple,
que s'ha comentat a temps de l'avui.
De totes formes, la bota no és el més antic.
Sens dubte, el punt més clar dels elements antics
és aquest que parlàvem, que tu deies als nois,
i ens agrada molt posar-nos de noia.
Això és, en el fons, aquest element és l'essència,
podríem dir, en què es fonamenta el Carnaval.
El Carnaval inicialment no es diu Carnaval,
com tantes altres festes.
Avui dia parlem de festa major,
però inicialment la festa major no es diu festa major,
la Setmana Santa no es diu Setmana Santa,
sinó que tot això té uns fonaments,
en alguns casos teòrics,
en d'altres documentats històricament,
amb festes pretèrites.
Hi ha un clàssic que sempre s'interrelaciona
des que va sortir el treball del Carnaval,
publicat per un gran estudiós espanyol,
que va ser Julio Caro Baroja,
que és un llibre d'aquests que són de biblioteca
i d'absoluta recomanació
per a tothom que li interessi mínimament aquesta festa.
El Julio Caro Baroja
fa una fonamentació molt clara
de per què aquesta festa,
coneguda actualment com a Carnaval,
té un origen emparentadíssim
amb tres grans festes
de l'època romana,
que són les Saturnals, els Loparcals i les Matronals,
cadascuna amb característiques específiques.
Jo afegiria que aquí, a més d'aquestes festes,
hi ha d'altres, hi ha d'altres festes menors.
Recordo que el dia, per exemple,
quan alguna vegada referim a la Candela,
la Candela, en el fons,
prové d'unes altres festes romanes
que tenen molt a veure amb el Carnaval també.
És a dir, aquestes són les tres grans,
però després són unes festes que s'anaven
succeint durant un període més o menys ample.
Més que la data de coincidència molt similar,
que podríem dir que sí que està al voltant d'aquesta data,
hi ha, jo et diria que el que és el fonament
del Carnaval en aquestes festes
és la característica.
La inversió és evident.
És a dir, en aquestes festes
hi havia un paper d'inversió,
tant sexual com inversió social,
o fins i tot en alguns casos aniríem més enllà.
Social, per exemple,
en el fet d'anomenar el rei.
Ja se'n riem mateix d'aquesta configuració
del monarca,
o sigui, del poder.
És a dir, hi ha una crítica aquí inherent.
Aquest personatge, en el fons,
és el que després l'Església cristiana
converteix en el Carnestoltes
i que, més o menys gràcia,
arriba fins a l'actualitat
com el rei dels Poques Soltes,
com el rei de la República de Xauxa,
com el rei de la Faba,
com diferents noms que existeixen.
Hi ha llocs que, en lloc d'un rei,
això són menys posteriors,
es personalitza en un consistori,
en un ajuntament de la farsa.
És una mica aquesta inversió clara del poder.
Tot per més, en aquesta època?
Bé, a veure, tot per més.
Jo diria que sempre tota festa té un codi.
i, per tant, aquesta codi existia en l'època romana
i, evidentment, hi havia una inversió,
hi havia una sèrie de coses autoritzades,
però hi havia d'altres que no estaven autoritzades.
Jo, quan algunes vegades la gent parla de la festa d'aquestes
com un caos absolut,
és a dir, hi havia una inversió,
evidentment, hi havia algun dia
que els esclaus manaven a les cases,
però és com si vostès se'n va anar
al monestir de Montserrat,
el dia de la festa del Bisbetó,
doncs, escolti, estiguen tranquils,
que l'abat del monestir segueixen l'abat.
Hi ha una tolerància, hi ha una...
Un mira cap a una altra banda, no?
Una permissibilitat,
que és el que, en el fons, dona l'origen, no?
El més important, sense dubte, és el social i el sexual.
Jo diria que aquests són els dos papers importants.
A partir d'aquí, hi ha una sèrie d'elements
que es van perllulgant al llarg dels anys.
Aquest seria el primer gran bloc.
Aquesta inversió real de papers
seria el més antic que tenim.
Això es trasllada amb el pas dels segles
fins a l'actualitat.
I després hi ha un altre moment important,
que és el segle VII-VIII.
Al segle VII,
sabem amb perfecta cronologia
que el quart concili de Trento,
que se celebra l'any 633,
per tant, al segle VII,
determina que es prohibeixin
les festes de disfresses
al voltant d'aquesta època.
Per tant, sabem que el concepte de disfressa
ja és plenament viu en el segle VII.
Més relacionat amb aquest paper d'inversió,
però que és perfectament rastejable.
Per tant, ja en una època, podríem dir,
on l'imperi romà ja va davallada,
podríem dir,
en comparació amb els orígens d'aquestes festes.
Aquí ja detectem que,
quan parlem del concili,
l'autoritat eclesiàstica
intenta frenar aquesta festa.
La intenta frenar.
Malauradament,
per ells, en aquest cas,
van haver de fer un procés
de reconversió de la teoria inicial,
perquè pocs anys després,
a la ciutat de Tarragona,
l'any 682-683,
veiem que el que es fa
és ja no intentar prohibir el concili,
prohibir el que deia el concili,
prohibir aquestes ordenances segons el concili,
sinó prohibir ordenar endavant.
És a dir,
miri, senyors,
vostès no poden fer determinades coses,
però vostès els anem a integrar en un ritual.
Per això hi ha un llibre litúrgic tarragoní,
que és l'Oracional de Verona,
que es diu així perquè és un llibre
litúrgic conservat a la ciutat italiana de Verona,
que és còpia d'un llibre hispà,
que es diu el Líber Orationum de Festivitatus,
és a dir, el llibre de les oracions sobre les festes,
que va ser coordinat o impulsat
per un arquebisbe
que es diu l'arquebisbe Julià de Toledo,
en aquesta època.
En aquest llibre,
que es va estendre per tota la geografia hispana,
i també a Tarragona,
sabem que hi ha unes anotacions
que expliquen les cerimònies
que tenien lloc al voltant,
està escrit en llatí,
diu
Dominica in carnes tolendas,
és a dir, el diumenge és de carnes toltes.
Concretament són dues rúbriques,
la 523 i la 526,
en què diuen exactament
com s'ha d'intentar ordenar aquesta festa,
aquesta cerimònia.
És a dir,
en un procés d'uns 70 anys aproximadament,
o 60 anys,
es passa d'una idea de prohibir absolutament el tema
a una idea d'ordenar-ho.
I a més a més això es fa en àmbit tarragoní.
És a dir,
aquí hi ha,
jo crec que aquestes notícies sorprèn bastant,
o els que ens dediquem a la investigació sorprèn bastant,
perquè sempre s'havia sostingut,
o moltes persones havien sostingut,
molts investigadors,
que la paraula carnes toltes o tal,
sobretot s'impulsa a partir de l'edat mitjana.
Això sembla que no va ser tan així
i que ja en el segle VII-VIII
va haver un canvi important sobre aquest tema.
A partir d'aquí sí que hem de tenir en compte
que hi ha un lapsus,
podríem dir,
hi ha tot un període
que caldria analitzar amb calma,
perquè realment les següents notícies
les trobem ja amb la refundació de Tarragona.
És a dir,
hem de tenir en compte
que per aquí al mig hi ha totes les guerres
amb el món musulmà
i per tant no únicament aquesta festa,
sinó moltes altres,
doncs van haver diferents observacions,
que la van més o menys anar,
podríem deixar en un aspecte letàrgic,
o en un segon terme.
O que se celebra així més privadament.
Sí, o desapareix,
fins i tot podríem dir.
El que passa que,
perdona Jordi, una pregunta.
Jo sempre és un període molt fosc
però no en sé massa.
Vull dir que és una època
que Tarragona queda, diguéssim,
diuen alguns en terra de ningú
i per tant jo diria
que la festa es retira
cap als territoris
que encara queden en mans cristianes
i després quan tornen a vindre aquí
es torna a resituar.
El que passa que dins
que és tota la seqüència ritual religiosa,
aquest període,
diguem-ne,
que ha d'existir,
si més no,
com a avançada de la quaresma.
Per tant,
el període com a tal,
imagino que existia
però no se celebrava.
Sí, el que passa és que,
clar,
com aquí ens situem
en aquest període fort
de la història de Tarragona,
en què Tarragona
molts investigadors
sostenen que és una mica
terra fronterera
i en el fons
hi ha un nucli populacional
molt difús,
és de pensar
que això no existia.
Posteriorment,
els primers testimonis
de celebració,
quan es trobem...
Llavors, ja,
després de...
Passem d'aquestes dates
de principis del segle VIII,
que són llibres copiats
d'un llibre del segle VII,
doncs hem dit
passem al segle XIV,
és a dir,
que és quan tornem a trobar
en general notícies
sobre la festa a la ciutat.
És a dir,
no vull dir que
pràcticament des de l'11 o del 12
no es comences a reinstaurar,
perquè realment
les cerimònies religioses
i totes les festes
sí que es van reinstaurar
amb la restauració de Tarragona.
És a dir,
nosaltres comencem a saber
que les festes
es tornen a celebrar.
Però la dimensió pública
del carrer,
no només amb el Carnaval,
sinó el Senta Tegla mateix,
fins al segle XIV,
XV,
no en podem parlar.
Llavors,
d'una manera molt ja clara.
Aquí el que succeix
és que en aquesta època
tenim sobretot,
jo diria,
tres tipus de manifestacions clares.
La primera cosa
és que, evidentment,
la festa repareix
perquè repareix
tot això
de la nomenclatura
del Carnestoltes,
però això es tradueix
amb tres derivacions.
La primera
és amb el repartiment
popular del vi.
O sigui,
el municipi de Tarragona,
el consistori de Tarragona,
té uns pagaments documentats
en què es reparteix vi
per Carnaval.
És a dir,
aquest és un punt important
que ens permet
arribar també fins avui en dia.
És a dir,
segurament les notícies
que del segle XIX,
el que tu comentaves
abans de començar el programa,
de la bota,
en el fons
estan relacionadíssimes
amb això.
és a dir,
el que passa és que
nosaltres en el segle XIV-XV
no tenim la documentació
que existís aquesta bota.
És de suposar
que es podia fer amb una bota
o no.
El cas és que es repartia vi
entre la població.
Això seria la primera característica.
La segona característica
important
és els correbous.
És a dir,
en la festa del Carraval
a Tarragona,
sobretot
als tres dies centrals
que aleshores
eren d'un metge
dilluns i d'imarts,
però especialment
cap al final,
corrien bous.
i escorrien,
sobretot,
la història del pas dels segles
ha parlat,
de la zona propera
al carrer del cos del bou.
Precisament,
cos vol dir córrer.
Això és un document important
perquè ens vehicula
amb una tradició
festiva general.
És a dir,
els bous existien
no només
en les festes majors,
sinó en moltes altres celebracions.
Una d'elles
era el Carnaval,
en el cas de la Ciutat de Tarragona.
I el següent
o tercer element
crec que és un element
que, bueno,
és iconogràfic,
però ens explica molt
la festa del Carnaval.
És un element
que tenim
o una suma d'elements
que tenim a la catedral.
Hi ha una sèrie
de màscares grotesques
que estan en capitells.
Alguns capitells
clarament
no tenen res a veure
amb el Carnaval,
tenen a veure
amb la festa major,
amb el corpus,
amb el bestiari,
però hi ha màscares
que tenen una clara
vinculació
a Carnestoltenca.
Potser per això
quan es va recuperar
la bota de Carnaval
es van il·lustrar
amb unes màscares
que estan dretes
de capitells.
Però hi ha un capitell
que per mi és un capitell
o de gàrgoles.
Hi ha un que és essencial,
que explica molt
l'essència del Carnaval,
que és la possessió
de les rates.
La possessió de les rates
que és una llegenda popular.
És un enterrament
de la servina,
alguna cosa així?
No, clarament
és la inversió dels papers.
És a dir,
les rates creuen
per uns moments
que han esdevingut
les protagonistes.
T'assumeixen el poder.
El poder
i en canvi el gat
té claríssim
que això no és.
Hi ha un moment
en què el gat es revela,
es fa el mort
i se les menja.
En el fons
aquest ha estat
interpretat
per molts investigadors
com el capitell
més carnestultenc
de la catedral
i en el fons
ens inspira molt
el missatge
que s'està donant
en la festa del Carnaval
a l'edat mitjana.
Senyors,
us deixem fer
una sèrie de coses
però alerta
perquè el poder
segueixen el mateix.
Uns dies
una mica de recreo
però després
s'ha tornat al seu lloc.
Sí, sí,
és pervers,
eh?
Com a...
Jo sempre dic
que...
I tant que ho és.
És molt pervers
aquesta situació.
És allò del reina
per un dia.
exacte, exacte.
Llavors,
aquests són els tres elements
que podríem dir,
és a dir,
el vi,
els bous
i aquestes iconografies
amb un missatge clarament.
A partir d'aquí,
igual que succeeix
amb altres festes,
el que és de suposar
és que això
més o menys queda establert
durant el pas dels anys
i realment
no podem parlar de...
O sigui,
sabem que la festa es manté
perquè, per exemple,
a finals del XVIII
hi ha unes prohibicions
increïbles
dels governs il·lustrats
que afecten a tot Catalunya,
inclús Tarragona,
no?
La festa existeix.
Però quan hi ha
la gran transformació,
podem dir,
de tots aquests rituals
que existien
i que realment
agafen una dimensió nova
és en el segle XIX.
En el segle XIX
es produeix un fenomen
per una banda...
El primer fenomen universalista,
podríem dir,
de la nova era del Carnaval
hi ha un pes importantíssim
de mimetisme
dels Carnavals italians
que arriben aquí,
és de suposar,
per via de comunicació marítima.
És quan apareixen
aquells envalls
de màscares
de l'alta burgesia.
Sí, exacte.
És aquí...
Aquesta diferència.
Jo fins ara
diria que
hi ha un pes
molt popular,
totes les prohibicions
sembla que van adreçades
al pes popular.
En el segle XIX
la societat burgesia
s'agrupen societats,
és la nova fórmula
d'organització
de la societat
però també de la festa.
Llavors la ciutat
s'omple
d'una altra manera
de fer Carnaval.
Hi ha aquests valls
més de societat,
més interiors
i després hi ha
també clares aparicions.
Però també hi ha Carnaval
al carrer.
Sí, hi ha la rua.
Sí, sí, això està claríssim.
La paraula rua
és d'aquesta època
perquè és una paraula italiana,
és a dir,
no és una paraula catalana
ni molt menys
en el seu moment d'inici
i és en el moment
que aquestes disfresses
s'intenten, jo et diria,
reorganitzar.
S'intenten reorganitzar
per una banda
amb societats
que fan els seus valls propis
i per altra banda
amb carrers.
Hi ha una cosa
essencial també aquí.
Jo crec que és el XIX
i en aquest cas
per extensió
a partir de la ciutat
de Barcelona
el Carnaval
de Tarragona
i altres Carnavals,
per exemple el de Reus també
o el de Vilanova
o el de Sitges
que són molt calcats.
Tots els estudis històris
que han aparegut
de Sitges, Vilanova
de Tarragona
a Barcelona
es parlen del mateix model
de Carnaval
a Catalunya
com a mínim
podríem dir en aquesta zona.
En la zona mediterrània
en la banda mediterrània
com a mínim
seria el mateix.
Tenim en compte
que Reus tenien
en el canal
que els portava
fins allà
amb els barcos
i per tant
la informació mediterrània
era molt clara.
Bé, en tot cas
aquí hi ha
el personatge clar
del Carnaval
que entra
del carnaval
que entra
i aquí hi ha
una mofa
molt clara
que no succeïa
en èpoques anteriors
una mofa
molt clara
de
l'entrada
dels arquebisbes.
En el cas
de Tarragona
les entrades
d'arquebisbes
o dels monarques
eren
els grans
moments
extraordinaris
que vivia
la societat
de l'antic règim
és a dir
la societat
que va precedir
a tota aquesta societat
burgesa
que parlàvem ara.
Llavors
el carnaval
en el fons
quan s'estructura
amb l'entrada
del Carnestoltes
i amb la mort
del Carnestoltes
és una mofa
claríssima.
D'aquestes entrades
triomfals
de les grans autoritats.
Exacte.
Que és el moment
en què
precisament coincideix
amb la rebel·lió
de totes les societats
gremials
fins i tot
que
volen
que protesten
malgrat això
les entrades
es continuen fent
però
hi ha un moviment
molt important
i aquesta estructura
queda molt clara
documentat
jo diria que aquí
sí que ja tenim
un carnaval
claríssimament
d'estructura urbana
que és el que tenim ara
és a dir
amb una entrada
amb un stage
d'aquests personatges
aquí
amb personatges
per exemple
com el doctor Mistela
que intenten salvar
el rei en últim moment
i amb una mort final.
Aquest fil argumental
de cap de les maneres
podem parlar
que sigui anterior
al principi
al primer test
del segle XIX.
Hi ha alguns
elements
que sí que ens vinculen
al passat
la inversió
segueix sent
segueix existint
aquest
repartiment de vi
en aquest cas
a través de les botes
que la bota aquí
agafa un cos
hi ha un refrany
que diu
per carnaval
més vi que pa
bueno
sí sí
bueno
d'aure i do
les fartades
que es feien
vull dir
també
i hi ha coses
curiosíssimes
per exemple
amb els àpats
aquest pes
importantíssim
que té
per exemple
el dissabte
hi havia el repartiment
del xerró
el fet
que a Tarragona
el xerró
ara documentat
pels escriptors
i per gastrònoms
el xerró
té faves
i pèsols
però pèsols
n'hi ha moltes
olles
que en tenen
jo els demanaria
que mirin
els receptaris
que tenen a casa
mirin escudelles
i a veure
en quantes escudelles
troben faves
a mi no em sona cap
és una cosa
molt curiosa
i és el que
creiem
que és el que
marca més clarament
l'aspecte
que Ernesto
ho té
perquè és això
del rei
de la fava
avui en dia
quan els toqui
la fava
al tortell
paguen
però antigament
no era així
el que tenia la fava
que encara es manté
una mica
l'esperit
sí que es paga
però en el fons
també és una mica
de sort
això de la figureta
del rei de Nadal
és un invent
del gremi pastissers
la fava
és el que és original
del tortell
és el rei de la fava
llavors
en el fons
es manté
per tant
hi ha una sèrie
d'elements
que són d'aquesta època
i aquí per exemple
també hi ha una cosa
molt clara
que arriba fins a l'actualitat
que és quan
moltes vegades
se'ns pregunta
com és que els grups
de festa major
de foc
surten també
al carnaval
i aquesta és l'explicació
les societats
del segle XIX
van parodiar
les entrades
i les processions
religioses
i van agafar
els elements
més representants
de l'infer
que eren els de foc
lògicament
i a més
s'ha de tenir en compte
que en aquest cas
les societats
del segle XIX
van agafar el relleu
dels gremis medievals
i van permetre
que els diables
arribessin fins a
intermitències
fins a l'actualitat
tot està
ben lligat
i la festa
es va construint
any en any
si mirem
del segle XII
al segle XIV
al segle XVIII
al segle XIX
cada societat
vol la seva festa
i la va construint
fins aquest any
que serà
un any més
una festa
on el nivell
de participació
serà extraordinari
i així s'espera
continuem
continuarem parlant
del carnaval
ara contractarem
uns detectius
perquè esbrinin
quina disfressa
tindràs
enguany
i si em permets
com que t'has portat
molt malament
en això
et regalaré
un refrenyet
que diu
les bromes
de carnestoltes
són penes
de tots sants
compta-hi
quan hi ha
de carnestoltes
a tots sants
9 mesos
però vols dir
que això
no tenen estudiat
una mica
no sé
però s'ha d'anar
amb compte
em sembla
que Lluís
s'ha acabat
trobant
algun tema
d'algunes
de les rebelles
d'aquests dies
és un dels grups
que estarà
i a més
és un grup
molt carnestoltenc
perquè la seva promoció
porta unes màscares
que amaguen
els caps dels actors
Jordi gràcies
Fins la setmana vinent
Igualment