Sintonia de tertúlia, temps per comentar l'actualitat del dia.
Avui, com dèiem, amb quatre polítics,
quatre regidors de l'Ajuntament de Tarragona,
que a més són quatre candidats a l'alcaldia de Tarragona
en les pròximes eleccions del 27 de maig.
Avui és una tertúlia, si em permeten, l'expressió de luxe
amb aquests quatre candidats.
Saludem els nostres convidats, doncs, com dèiem,
Joan Arejo, de Convergència i Unió. Bon dia, Joan.
Hola, molt bon dia.
També Josep Feliç Ballesteros, del grup municipal socialista.
Bon dia, Pep.
Molt bon dia.
També Alejandro Fernández, del Partit Popular. Bon dia.
I Sergi de los Rios, d'Esquerra Republicana.
Bon dia, Sergi.
Hola, bon dia.
Amb aquests quatre convidats comentarem alguns aspectes de l'actualitat.
Avui, en clau institucional, hem de destacar la reunió que tenien ahir
l'alcalde de Tarragona i el delegat del govern de la Generalitat.
La primera reunió oficial després de la Constitució del nou govern.
Es van parlar de diverses qüestions,
alguna segurament no de gaire polèmica,
perquè, en fi, es van parlar de terrenys per cedir a la Generalitat
per construir centres educatius.
Jo, de totes maneres, si em permeten començar la tertúlia,
va haver-hi una pregunta que se li va fer al delegat sobre la capitalitat,
com que és un tema que ha sortit en els últims dies,
i tot i que molts contartulis aquests dies han dit
que aquesta és una qüestió que no ha d'acapar a debat,
sí que els hi pregunto.
En fi, el delegat del govern de la Generalitat va dir
que el govern no es vol pronunciar sobre aquesta qüestió de la capitalitat,
tot i que ell, personalment, va reconèixer,
Javier Sabater, que viu a Tarragona
i que es considera tarragoní.
Però, en fi, d'aquest tema, com que tenim quatre polítics
i quatre portaveus de grups municipals a l'Ajuntament de Tarragona,
aquest tema de la capitalitat o cocapitalitat
que han reclamat des d'arreus un altre cop,
què els sembla?
Vinga, aquí comença.
No, no hi ha debat.
Tarragona és la capital,
ha de seguir sent la capital i no hi ha dubte de què ho és.
Per tant, per mi no hi ha debat.
Per mi, en tot cas, hi ha algunes sortides de to,
de gent de 13 quilòmetres enllà de Tarragona,
de diversos partits polítics,
perquè jo he sentit opinions de tots els partits polítics,
excepte d'un,
però, vaja, és que no hi ha cap mena de dubte.
Ja ho vam ratificar així en un plenari
des de l'Ajuntament de Tarragona,
tots els grups polítics en representació municipal,
i, en fi, fer batalletes a campanar i debats estèrils
no ajuden gens.
Ara ho ha desfermat l'alcalde de Reus,
en el seu moment ho va desfermar el president del Parlament,
el senyor Banach,
i fa dos anys ho va desfermar el senyor Carles Perissé.
Suposo que ells cíclicament necessiten referir-se a Tarragona
per ser alguna cosa.
Tarragona és el que és i és la capital,
i no hi ha cap mena de dubte.
Més opinions. Alejandro.
El que passa, senyor Ballesteros,
és que, evidentment, quan es diu que no hi ha debat,
cosa que, evidentment, compartim tots els aquí presents,
que no hi hauria d'haver debat,
ahir el senyor Sabater va desaprofitar
una extraordinària oportunitat per tancar el debat.
És a dir, tenia una oportunitat extraordinària
per dir clarament, sense eufemismes
ni sense cap tipus d'ambigüitat,
que Tarragona és la capital,
i no ho va fer.
El senyor Sabater va dir el que tocava fer el delegat de l'OB.
No, no, que això no està a l'agenda del govern,
i que, en tot cas, quan el conseller ho porti al Parlament...
Que és el que ha dit, perdoni, si em deixa parlar,
que és el que acaba de dir el moderador de la tertúlia,
que el que va dir és que no es volia pronunciar
sobre la qüestió, que és la posició oficial
que està tenint el govern de la Generalitat
des de fa molt de temps.
I que, per tant, un debat que sí que és veritat,
i estic totalment d'acord amb el que ha dit, senyor Ballesteros,
que és estèril, que no té cap sentit,
perquè no hi hauria d'haver debat,
és el propi govern de la Generalitat
qui l'està alimentant des del moment
que no tanca d'una manera definitiva la qüestió.
Això és rotundament fals.
Home, i per què no ho va dir?
Jo em pregunto.
Això és rotundament fals.
A veure, més opinió en Sergi i Joan Arejo.
No, jo només estic totalment d'acord amb el que...
És a dir, estic totalment d'acord amb l'argumentació
que ha fet el senyor Ballesteros
en quant a la capitalitat de Tarragona,
i que aquest és un tema que cíclicament surt arreu, suposo,
quan venen eleccions d'una classe,
quan venen eleccions d'una altra, el que sigui,
i que ho remena tothom, també hi estic d'acord.
Però, la veritat, a mi, en tot aquest discurs
em falta el final, no?
Que és el posicionament clar,
que no entenc per què no es pot tenir
per part del govern de Catalunya.
I dir, escolti, no és que no ens hi pronunciem
o aquest debat ja el farem quan toqui,
o no sé què,
sinó això que nosaltres tenim tan clar,
i que em sembla que ho tenim tan clar
per motius molt objectius,
i que, a més a més, és reconegut per totes les lleis,
les que hi ha i les que no hi ha,
doncs senzillament que el govern també ho tangui.
crec que forma part,
és a dir, crec que la funció del delegat del govern
no és quedar bé amb tothom,
o diríem, o apaivagar,
sinó expressar clarament també i rotundament
quina és l'opinió del govern.
I jo crec que ahir, doncs,
ahir o quan toqui,
jo crec que es va perdre una oportunitat de dir,
escolti, no només és una opinió personal meva de Tarragoní,
que aquesta sí que segurament no ens interessa,
l'opinió de Tarragoní del delegat del govern,
perquè podria ser Tarragoní com podria ser d'Altafulla,
podria ser de Torredembarra o podria ser de Tortosa,
sinó en el sentit de dir,
escolti, i el govern, aquest és un tema que no té debat
perquè la capital és Tarragona,
i jo això ho he trobat a faltar,
i ja està, i em sembla que es pot trobar a faltar perfectament,
i molta gent entendrà que es trobi a faltar aquest pronunciament clar.
Res més a partir d'aquí.
Sergi.
Jo crec que hauríem de situar el debat,
i el debat que es planteja des d'arreu sobre la capitalitat
no és un debat d'alguna llei que en aquests moments
s'estigui portant al Parlament de Catalunya,
o d'algun tipus d'ordenació,
és a dir, no estem parlant d'un debat d'aquest estil,
estem parlant senzillament d'unes declaracions i contradeclaracions,
és a dir, situem també les coses a cadascun dels llocs.
Aquí hi ha matisos, Sergi.
Declaracions i contradeclaracions.
Jo que sàpiga, la nova llei d'ordenació territorial
encara no ha entrat al Parlament.
Vaja, pot haver entrat aquest dematí.
Però jo diria que no.
Jo diria que no, que no ha entrat aquest dematí.
Aleshores, deixeu-me acabar.
Deixeu-me acabar.
Això se li diu al president de la Generalitat de Catalunya.
Deixeu-me acabar.
Només això, eh?
Se li diu a ell.
M'ho has tret de la boca, això.
Puc acabar?
Sí, sí, sí.
Vinga, doncs.
Per tant, estem parlant d'aquest debat fictici,
que estem totalment d'acord,
que la capital és Tarragona, punt, punt.
Punt i final.
Aquí estem tots d'acord.
Aquí hi ha declaracions i contradeclaracions.
Que poder el delegat del govern ahir
hagués hagut de fer unes declaracions més contundents?
Probablement, sí.
Però també des del govern, ahir mateix,
amb un mitjà de comunicació,
concretament de la Conselleria de Governació,
ja s'indicava clarament que Tarragona és la capital, per exemple.
Però estem parlant dins del debat de declaracions i contradeclaracions.
No pas que s'estigui fent una feina ja d'establir, per exemple,
una llei d'ordenació territorial, que crec que és a partir d'aquí.
que intentaran des d'arreus esgotar les seves poques,
per no dir cap possibilitat que tenen d'aquesta idea,
que els ronda independentment del partit que sigui.
Alguna cosa més sobre aquesta qüestió?
No, no, no.
El delegat el que ha fet és el que havia de fer.
El govern no té això a l'agenda política
i, per tant, en el moment en què es debati es debatrà.
I ho debatrem amb contundència.
El que hem de fer a l'agenda de Tarragona
és fer lobby tarragoní,
és fer pressió des de Tarragona,
perquè això no es produeixi.
Jo no he vist encara cap partit a nivell nacional,
ni Convergència ni ningú,
declarar-se a favor de Tarragona com a capital.
Per què?
Senzillament perquè no està a l'agenda en aquest moment.
Perquè no està a l'agenda en aquest moment.
Jo no he sentit encara el senyor Mas dir que Tarragona és capital.
És la capital del camp.
No, no.
Ho dic amb tots els respectes del món.
No, no, no.
Ho dic amb tots els respectes del món.
Per què?
Perquè no està a l'agenda.
Perquè són debats estèrils.
Però si està a l'oposició el senyor Mas, a veure.
No, no, però és un partit polític a nivell nacional.
I no ho fa per què?
Doncs perquè no està a l'agenda en aquest moment.
Quan estigui a l'agenda, no pateixi.
Posarem tota l'artilleria damunt de la taula.
Escolti, jo crec que l'única reflexió que aquí,
en aquest cas he fet jo,
ha sigut en base a que això són les declaracions
que l'alcalde de Reus li fa amb el president de la Generalitat de Catalunya,
que no és qualsevol persona,
és la màxima autoritat del nostre país.
I a partir d'aquí, crec que és un tema
que el qui té que respondre, entre altres,
és el govern de Catalunya.
I el govern diu, no està a l'agenda en cap moment.
I per tant, com que no hi ha qüestió,
és el que és, que Tarragona és capital.
Bé, més quedem amb això.
I el president de Catalunya el que diu és,
escolti'm, en aquest moment no està en el debat això.
Jo estic convençut que Reus no tenen la mateixa impressió
de les declaracions d'ahir del senyor Sabater
que avui té vostè.
Estic absolutament convençut.
I continuaran burxant amb el tema,
perquè suposo també que és la seva obligació,
ells fan el que han de fer, em sembla molt bé.
Però torno a insistir, si vostè defensa el lobby tarragoní,
cosa que evidentment defensem tots els que estem amb aquesta autàlula,
faltaria més.
Insisteixo, també ahir era una bona oportunitat
per fer el lobby tarragoní.
I també per...
Senyor Ballesteros, no crec que sigui tan greu dir
que el senyor Sabater potser hauria d'haver sigut
una mica més clar defensant la capitalitat de Tarragona.
De vegades hi ha una por a enfrontar-se
a les persones del mateix partit,
que crec que si alguna cosa ha tingut bona a Tarragona
és que quan s'ha hagut d'enfrontar,
independentment del color polític a qui sigui,
pels interessos a Tarragona s'ha fet.
I vostès tenen un cert problema.
No, jo quan he dit que ets crepat...
No, és igual, sí, sí.
No, digues, Sergi.
No, no, dic que jo el que estic veient és que jo he introduït
que us aneu fixant només amb les declaracions...
Això que és una bala de fons era un mòbil, eh?
Amb les declaracions que ahir hagués hagut o no hagués hagut de fer
el delegat del govern i ningú parla del que va sortir
de la Conselleria de Governació.
Que jo sàpiga que la Conselleria de Governació
també pertany al govern de Catalunya, no?
I, a més a més, es coordini una mica més, aleshores.
No, no és una qüestió de coordinació.
No és una qüestió de coordinació.
Si un diu que no es vol pronunciar...
Jo encara no he sentit encara ningú que digui
que Tarragona parilla a la capital.
Encara no he sentit ningú que ho digui, això.
Aquí, ni a Tarragona ni al govern.
Això, Baccio Ballester, estarà d'acord amb mi,
que això seria molt greu.
Això no ho dirà ningú.
Això no ho dirà ningú, home.
A veure, no, home, això no ho dirà ningú.
Per tant, el que hem de fer aquí és fer pinya.
Jo crec que, escolti, està en respecte...
Aquí el més important és que tots els tarragonins i tarragonines
estiguem d'acord amb que aquest és un tema,
com ha dit el senyor de los Rios,
que som la capital, punt, ratlla i s'ha acabat.
Dit això, és tan respectable una opinió com una altra.
I és bo que el govern aquestes coses
les tanqui el més aviat possible.
Entre altres coses, perquè li dic una cosa,
li avanço una cosa, i potser m'equivoco.
El debat territorial, tot això de les vagaries,
tot això no passarà.
No se'n parlarà.
No hi ha cap agenda.
Ningú en té ganes de destapar aquest tema.
Ningú, ningú...
Vostè ho acaba de dir.
Ningú té ganes de destapar aquest tema.
Per tant, com que no es tancarà per aquesta via,
que és la que sembla que se'ns proposa dir,
escolti, no, quan se parli d'això ja ho tancarem.
Jo crec que seria bo tancar-ho ara.
I des del govern, escolti, aquest tema no està en discussió.
Punt.
La capital és Tarragona i s'ha clara.
És exactament el que s'ha dit, eh?
No està a l'agenda, no està en discussió,
i quan arribi al Parlament, si arriba, ja se'n parlarà.
I la capital és Tarragona, això, crec que també hauria de firmar el govern, eh?
I ajudaria, ajudaria.
Però és que és obvi, si no està en debat, és que és el que és,
que Tarragona és capital, i s'ha acabat.
Però és que nosaltres el que hem de defensar...
I nosaltres no ens hem de posar nerviosos.
El que nosaltres hem...
No, o sigui, no crec que ens haguem de posar nerviosos,
però nosaltres el que hem de defensar és que tots els instruments
que apoïn la nostra postura ens ajudin, tots.
I un dels instruments que ens pot ajudar fermament és el govern dient,
escolti, amb independència de quan ho parlem o quan no parlem
o quan fem debats territorials o no,
Tarragona és i serà la capital i ho ha sigut sempre.
Punt, ratlla i s'ha acabat.
I no hi ha debat sobre això?
Com que hi ha una coincidència que no hi ha debat i que no està a l'agenda,
canviem el tema perquè l'estem dedicant uns minuts a la tertúlia.
De fet, altres dies, amb altres contartulis,
també la conclusió des del punt de vista tarragoní ha estat bàsicament la mateixa,
tot i que segurament en aquest ambient preelectoral
aquest tema continuarà sortint des d'arreus i des de Tarragona,
encara que sigui de manera esporàdica.
En fi, com que dèiem que estem en precampanya i això és evident,
altres notícies del dia i d'aquests dies són ja les conferències
i els actes que estan fent de precampanya els candidats a l'alcaldia de Tarragona.
L'altre dia era el candidat socialista Josep Félix Ballesteros,
ahir al vespre era Joan Arejo, avui fa una altra activitat Sergi de los Ríos,
crec que presenta...
El bloc.
El bloc. Alejandro Faré, suposo que també està preparant coses.
En fi, estem en la precampanya, a tres mesos de les eleccions.
Segurament davant d'un debat, el que com a mínim ahir plantejava
un dels convidats, el candidat de Convergència i Unió,
que és el model o la contraposició entre la postura de Convergència i Unió
i la postura del tripartit. Així és el que reflexen avui bàsicament
els mitjans de comunicació.
Un model de ciutat encapsulat per Convergència i Unió
i un model de ciutat com seria el de Barcelona
amb forces progressistes, forces esquerra.
Així que començo en aquest cas pel Sergi de los Ríos
i pel Josep Félix Ballesteros per si d'alguna manera volen comentar
o replicar aquestes declaracions o aquestes paraules
o aquest plantejament polític en clau de precampanya electoral.
Jo no vaig tenir el plaer ahir d'assistir a la conferència del Joan Aregio
i per tant, si me l'envia la llegiré amb molt de gust
perquè clar, evidentment, diguéssim, el que va dir ho sap ell
els que van estar allí presents i un no pot fer una anàlisi total.
Si el que va dir és això, si el que va dir és aquesta contraposició,
jo crec que cap a on el Joan, i de fet ara el tenim aquí davant,
no s'ho pot dir, cap a on intenta portar tot el debat
és cap a blanc o negre, és a dir, o Convergència o Partit Socialista,
dit en altres paraules, cap a un bipartidisme.
I crec que això ja no respon a l'actualitat.
Podem a altres èpoques sí que va, que això funcionava així,
però és perquè els resultats electorals eren els que eren
i existien dos grans partits que s'ho menjaven absolutament tot
i la resta, les engrunes, si és que en quedaven.
I crec que aquest ja no és el model.
Aquest model es va trencar aproximadament l'any 2003
a nivell nacional, a nivell municipal.
En moltes poblacions també es va trencar l'any 2003
i crec que el que acabarà passant és això,
que es trencarà a Tarragona el proper mes de maig.
Per què? Doncs perquè ningú tindrà la majoria absoluta
i a partir d'aquí hi hauran d'haver-hi pactes.
Pactes de tota mena.
Pactes de tota mena.
I per tant, fer una anàlisi des d'un punt de vista allò,
o aquests o els altres, crec que és un debat totalment
o un plantejament antiquat.
Josep Feliç.
Jo estic molt content per la conferència ahir del senyor Aregio
perquè va demostrar que ell en 20 minuts,
jo en una hora i 10 minuts,
doncs vam posar davant de la taula i davant de la ciutat
models de ciutat.
models de ciutat que en el cas del senyor Aregio
va ser, doncs, dedicar-se al pim-pam-pum,
a criticar-me, a citar la meva conferència,
per tant, fer contraconferència
i no fer cap proposta nova ni innovadora ni de futur.
I la meva conferència, doncs, va ser justament tot el contrari.
Desganyar tota una sèrie,
apuntar tota una sèrie d'eixos,
de treball, de projecte, de futur,
en fi, amb tot un argumentari
de manera molt clara i contundent.
Per tant, jo, sincerament,
estic molt content de la conferència d'ahir,
per suposat de la conferència de dijous.
I no entraré amb la pica-baralla estèril
ni la broma fàcil,
en fi, això no m'interessa.
M'interessa que la ciutat conegui
el que diem, el que proposem
i que siguem capaços
d'escoltar molt els ciutadans
cada vegada més, perquè els ciutadans demanen
que els escoltem.
Alejandro, com ho veu el Partit Popular?
El normal que acostuma a passar
a les eleccions municipals a Tarragona
és que des del punt de vista mediàtic
es tendeixi cada vegada més al bipartidisme,
quan en realitat,
ho apuntava el Sergi de los Rios,
tot i que jo matisaré algunes coses,
en realitat cada vegada es va més
cap a un model multipartidista.
És a dir, hi ha dos partits forts,
amb opcions de guanyar clares,
això no es pot negar,
però després s'haurà de pactar.
Però dic amb un matís
respecte del que diu el Sergi de los Rios,
perquè si alguna cosa demostra
el sistema polític a la ciutat de Tarragona
en la darrera dècada,
és que la posició central del Partit Popular
a l'hora de configurar majories
el diferencia una mica de la resta de forces més petites.
Estem parlant que no som ni iniciativa ni esquerra
amb tots els respectes,
sinó que tenim el doble de regidors,
o hem arribat a tenir cinc en alguna ocasió.
És a dir, que ja per qüestions aritmètiques,
si es vol, la posició del Partit Popular
a la ciutat de Tarragona
és privilegiada respecte d'altres jocs de Catalunya.
A Tarragona la gent es vota molt més
i això significa que jo crec
que el Partit Popular mantindrà
aquesta posició central.
Jo sobre les conferències, evidentment,
no em puc pronunciar en el detall
en la mesura en què no vaig assistir
a cap de les dues.
Home, jo crec que...
En fi, només un parell de comentaris.
hi ha alguna idea, crec que en totes dues
fan faltar esmens
al projecte de promoció de ciutat.
És una opinió pel que he pogut veure reflectit,
que potser, clar, evidentment,
als diaris surt el que surt,
surt un resum
i potser en aquest sentit m'equivoco.
No crec que sigui una qüestió, senyora Baristeros,
de parlar una hora, vint o vint minuts.
Jo el que crec és que, evidentment,
de tota manera,
si es complís tot el que diu vostè,
passaria a la història de la ciència política.
O sigui que...
És que penso passar a la història.
Això és bona modèstia per la vida.
Després arriben els cops, senyor Baristeros.
M'ho ha posat en safata.
Ja, però després arriben els cops.
No es preocupi.
Sí, no, ja passarà a la història, sí.
I finalment, només un apunt sobre la conferència del senyor Ares.
Hi ha una idea fonamental que sí que comparteixo.
Hi ha d'altres que ja dic que matissaria
i que em sembla diferent.
I és sobretot la necessitat de buscar una Tarragona
que amb aquesta mena de marasma de governs, de tripartit,
que a dia d'avui aglutinen pràcticament tot el poder polític,
sí que crec que seria, fins i tot des del punt de vista d'higiene política,
que Tarragona mantingués un model diferent.
Un model que no fos el del manual típic de Barcelona,
que després planifiquen i exporten a la resta de municipis
de l'Esterradi de la província de Barcelona.
Jo crec que Tarragona és diferent i això s'ha de preservar.
Joan?
Bé, jo intentaré enviar la conferència a tothom,
a part del senyor Sergi de los Rios,
que li agraeixo la seva prudència
i també li enviaré al senyor Ballesteros
el que m'ha semblat, per altra costat,
bastant imprudent opinant de la conferència,
perquè jo hi vaig fer una conferència
en què vaig dir, abans de començar,
que jo no faria un programa electoral
ni faria una carta als Reis.
Em vaig dedicar a fer una sèrie de reflexions polítiques
que per mi són molt importants.
Vaig intentar explicar el que jo penso de la política,
com la veig,
quina és la meva manera d'entendre la política.
I això per mi és molt seriós,
perquè per mi la política,
que és una força,
jo vaig dir-ho,
i transformadora de la societat,
té que estar suportada en uns valors molt clars.
i jo hi senzillament vaig intentar explicar això.
Molt poques vegades,
molt poques vegades,
i quan la llegeixi ho veurà,
molt poques vegades vaig fer referència
al que va dir vostè.
Una sola vegada, si no m'equivoco,
una.
A part de seguir reclamant
alguna cosa tan senzilla com poder debatre,
que em sembla que és molt sa en política,
també crec que és molt sa
fer algunes comparacions en política.
Avui, per exemple,
podem comparar,
que abans no podíem,
els governs de Convergència i Unió
amb el tripartit de la Generalitat,
durant 20 anys no ho hem pogut comparar,
avui podem,
i crec que és bo políticament poder comparar,
perquè comparar és debatre
i debatre criticament idees,
que em sembla, per altre costat,
que és la funció de la política.
Solament una vegada vaig fer referència
quan vaig dir
que es podria arribar a practicar
en aquestes eleccions
a Tarragona el vot de la por,
que era el vot de
voteu-me i jo ho arreglaré tot en tres dies.
A la que vaig afegir, per cert,
quina barra,
dir que si jo m'anum,
sis mesos ha recollit la façana marítima,
va ser...
Hi ha una altra cita.
Va ser...
I després la de volar.
La de volar.
Molt bé.
Ja són dues.
Doncs dues cites.
N'hi ha...
Oi, que no n'hi ha cap més?
No ho sé.
Ja la rebraré, espero rebre-la.
Doncs la rebrà de part meva.
Vostè la té penjada a la web, també, la meva.
Doncs, no, la seva, sí.
La seva, la llegida.
Perfecte.
Per tant, només vaig fer referència a això.
Tot l'altre va ser un intent d'explicar
quin és el meu model de ciutat.
I és un model que, evidentment,
està assentat en valors,
i no en relativisme social,
com alguns altres,
no com el considerar que tot és bo,
que no ho és.
I, per tant, jo tinc una idea molt clara de les coses.
I ahir el que vaig fer d'alguna manera
és despullar la meva manera de ser davant de gent
i explicar-los-hi.
No vaig parlar del que faré,
el que faré, el que faré, el que faré.
No ho vaig fer en cap moment,
perquè no era l'objecte.
I perquè crec que el que faré, el que faré, el que faré,
o fer una llista de coses, és més,
ara diré una cosa, crec, en favor de tots,
de tots els que estem aquí assentats, eh?
Que també ho vaig dir-ho i literalment.
Vaig dir, escolti,
que es pensa que algú de tots els que ens presentem
no la farà a la façana marítima?
Intentarem fer-la tots.
No ens deixem enganyar.
Tots intentarem arreglar la tabacalera.
Tots intentarem posar més que guàrdia urbana.
Tots intentarem millorar la vida dels nostres ciutadans.
Ho vaig dir-ho.
Dir que això ho farem tots o ho intentarem tots.
Aquesta no és la diferència de la política,
d'uns i dels altres.
Perquè Tarragona no necessita, crec jo, un canvi de sigles.
Necessita un canvi d'idees.
I això és el que bàsicament vaig dir.
Vaig dir, escolti,
que es pensa que tot el que ha dit el senyor Ballesteros
està malament perquè ho hagi dit el senyor Ballesteros?
No, ni molt menys.
I que coses no són bones de les que dic jo,
pugui dir el senyor de los Rios,
o pugui dir una altra.
Esclar que sí.
No ens deixem enganyant al màrqueting polític.
És bàsicament la reflexió que vaig fer.
I sobre això és sobre el que jo vull debatre.
I vull parlar.
I em vull despullar davant de la gent
i que ho vegi, i que ho entengui,
i que entengui quina és la meva manera de pensar,
i quina és la manera de pensar dels altres.
I ja està ja algú tan senzill com això.
Estem, però, per tant, davant d'això,
de dos models contraposats en què, insisteixo,
és la idea central d'unes coses
que pensen els partits d'esquerra
que fan el govern tripartit actualment a la Generalitat
i molts ajuntaments catalans.
I al fil de la idea que expressava l'Alejandro Fernández
i que també se centra en determinats sectors
aquesta mena de sensació
que totes les institucions estan governades
pel mateix color polític.
Per cert, només una cosa,
perdoni, ja, senyor Ballester,
perquè s'ha d'anar a intervenir vostè,
però només una cosa, per acabar,
i sí, també vaig fer una reivindicació
de la meva manera de ser,
que sóc un treballador de la política,
sóc un gestor i que considero
que la gent que no vol gestionar
senzillament perquè no en sap.
I també vaig dir que considero
que en la política no som només una cara,
sinó que ens hem d'implicar,
som nosaltres els responsables de les coses.
Per tant, nosaltres som els que hem de fer les coses
i no refugiar-nos darrere ni de tècnics
ni d'aquests, ni dels altres,
ni dels altres, ni dels altres.
Som nosaltres qui ens hem d'implicar
a la resolució dels problemes.
I vaig fer aquesta reivindicació.
I ja està.
Miri, aquí es va acabar la conferència.
Les ciutats es lideren,
no se gestionen només,
es lideren.
I liderar vol dir tenir visió de futur,
vol dir tenir visió de present,
òbviament,
vol dir il·lusionar, entusiasmar,
tenir propostes,
posar-les damunt de la taula
i parlar-les amb la ciutat i amb la ciutadania.
I això té alguna cosa a veure amb la gestió,
però no fonamentalment tan ben a veure amb la gestió,
perquè ja tenim excel·lents tècnics,
excel·lents funcionaris,
excel·lents treballadors municipals
que fan la gestió del dia a dia,
que és la implementació d'aquelles idees força,
d'aquells projectes,
d'aquelles orientacions polítiques
que nosaltres tenim l'obligació de donar.
Nosaltres no hem d'anar a la política
a fer de funcionaris,
ni a fer de tècnics,
ni a fer de treballadors.
Nosaltres hem d'anar a oferir
i a aportar idees,
línies polítiques,
projectes de futur, de present,
i com jo ho vaig dir,
i amb això coincideixo,
com jo ho vaig dir,
escolti'm,
no és només un canvi de cicles
el que necessita aquesta ciutat,
i vostè ho ha dit,
és un canvi d'idees,
i també vaig afegir,
i un canvi de mètode en fer les coses.
Que hi ha en dos models,
probablement hi ha dos models,
diguéssim,
amb més suport
en nombre de vots,
però hi ha tants models
com candidatures,
i per tant,
tothom té dret
a explicar-lo,
a exposar-lo,
a debatre'l,
i a sotmesre'l.
Doncs debatem-ho.
Sí, sí, sí.
Jo estic obert a debatre-ho
quan vostès vulguin,
els cinc models,
quan vostès vulguin.
Absolutament debatre.
I vostè i jo també podem debatre.
Miri,
és que m'ho posa molt bé,
perquè vostè,
el mes d'abril de l'any 2003,
porto el retall aquí,
quan jo vaig oferir un debat
al senyor Nadal cara a cara,
vostè i el senyor Àngel Fernández,
ara desaparegut de la vida política municipal,
van dir,
els debats cara a cara són una tonteria,
els debats són a cinc,
i a més a més,
no només són una tonteria,
sinó que el senyor Nadal
ja ha debatut amb vostè prou
durant molts anys
en el ple municipal.
Ara vostè diu tot el contrari.
jo no li he negat el debat.
Ja el tindrem.
Jo portava,
jo portava,
la seva oportunitat la tindrà.
Jo portava la candidatura del senyor Nadal,
per tant,
no, no,
però és que s'ha de ser coherent.
Feia la feina,
escolta,
jo feia la feina,
no, no, ja,
que segur,
si té tot el debat amb el Sergi de los Ríos,
jo el que dic,
senyor Ballesteros,
és que sí,
no, no,
si li dono tota la raó,
però jo no era el que havia de debatre.
però s'ha de ser molt coherent.
Però jo no era el que havia de debatre,
ho entén vostè.
Jo ha de dir sempre el que pensa amb coherència.
Però vostè,
escolti'm,
jo no havia de debatre res amb vostè,
havia de debatre-ho el senyor Nadal,
i el senyor Nadal...
Si us plau, que això no és un face to face.
Ja està.
Estic d'acord.
Jo el que demano és debatre amb vostè.
Senyors,
senyors d'Arec i Ballesteros,
ara que podran fer un face to face,
Alejandro Fernández no és el que té.
A veure, Sergi.
Tornem a la tertúlia i deixem els càrrecades.
Jo intento plantejar si estaríem davant d'una campanya
en què hi ha això,
el model d'esquerres,
si em permeten,
i el model de Convergència i Unió
amb el Partit Popular,
que és el de l'actual equip de govern.
Discrepo.
Discrepo i vaig amb la línia del que he dit abans.
No són dos models que s'estiguin confrontant.
Cadascuna de les propostes
o dels partits que es presenten en aquests comissis
o que es presentaran té un model.
Més o més ben elaborat,
més o menys reflexionat,
però en té un de model.
I de fet,
amb l'estona que portem aquí de tertúlia,
ja s'han anat a veure aquells matisos,
aquelles qüestions de fons, etcètera,
que cadascú de nosaltres hem anat transmetent.
I això, en definitiva,
el que vesteix és el model de ciutat
que cadascú defensa.
Respecte al que ha dit el senyor Joan Arejo,
hi ha hagut una cosa que jo estic totalment d'acord,
que és el fet
que no perquè una proposta surti
d'una persona en concret
o d'un partit en concret
automàticament,
si aquest partit està a la posició contrària
de la que un està,
és a dir,
que ell està a govern i jo estic a l'oposició,
o al revés,
hagi de ser dolenta de per se.
No.
Les coses es poden arribar a acords,
es poden trobar punts en comú,
independentment cadascú d'on estigui.
Parlo d'on està,
si està el govern o està l'oposició, etcètera.
Jo crec que, per exemple,
la nostra manera d'actuar
des de l'oposició,
perquè és on hem estat a l'Ajuntament,
tota aquesta colla d'anys,
doncs ha estat precisament aquesta.
Hi ha hagut moments
que no perquè una proposta
sortís de l'equip de govern
dèiem automàticament
que no, això no ens agrada,
sinó que l'hem estudiat
i si ens ha agradat
hem intentat millorar-la
o senzillament recolzar-la.
I crec que aquest concepte de la política
és un concepte
que cada vegada la gent valora més
perquè, en certa manera,
també la gent està cansada
i aquí entraríem en el debat de l'abstenció,
però està cansada
del fet aquell de dir no per no.
Alejandro.
Bé, jo crec que, evidentment,
és pràcticament una perorriada dir-ho,
cada partit polític té el seu model
i, evidentment, ara ens toca explicar-ho.
Però crec que seria una mica
enganyar la ciutadania
i crec que ens tornaríem a situar
en un procés precisament molt semblant
amb el de les eleccions autonòmiques
i amb això discrepo
amb el que comenta Sergi
si es diu
que no hi ha opcions estratègiques
molt clarament definides.
Dic que seria enganyar la gent
perquè jo recordo
que el discurs d'Esquerra Republicana
abans de les eleccions autonòmiques
era molt semblant.
Era dir que hi havia geometries variables
l'endemà de les eleccions
quan, en realitat,
els pactes estaven extraordinàriament definits.
El que la ciutadania de Tarragona
ha de tenir molt clar
és que si el tripartit suma a Tarragona
hi haurà tripartit.
Això està dat i ben eït
com acostuma a estar en aquestes coses
és una prova
és a dir, no és un desig
que jo pugui expressar
la veritat és que
no m'agradaria precisament
que fos un desig.
Per tant, estem de bander
o tripartit o els altres?
Jo crec que les coses són ben clares
és a dir, ens podem enganyar
nosaltres mateixos
i evidentment ara
a la campanya electoral
tots tenim la nostra obligació
que és explicar
el nostre projecte de ciutat
però la ciutadania
ha de tenir molt clares les coses
perquè si no segurament
podria tornar a ser enganyada.
Jo crec que realment
agafar i començar
a dir que tot està lligat
que tot està pactat
i això no representa
gaire respecte a la ciutadania.
Com que no?
Perquè la ciutadania
primer ha de votar
primer ha de votar
i ens ha de donar la força
a cadascú d'aquí nosaltres
que ens mereixem
o ens deixem de mereixer
i a partir d'aquí
Jo m'he de la falta de respecte
a la ciutadania
per l'amor de Déu, Sergi
No, perquè estàs parlant
Jo estic dient que sou vosaltres
sou vosaltres els que intenteu
enganyar la ciutadania
Estàs parlant de pactes
abans que la gent es pronunciï
No, no, no
Això no és un respecte
No, com que no?
No respectar la gent
No respectar la gent
és enganyar-la
Tots i cadascun
emetent un vot
És enganyar-la abans de temps
Segur que estaràs d'acord amb mi
que un dels motius principals
Queda un minut, eh?
en que després de les eleccions
al Parlament de Catalunya
molta gent va mostrar allò
un cert desencís
a l'hora de votar
va ser la reflexió
que feia gent del carrer
quan li posaven l'esclatxava
que deia
Escolta, el que no entenc
és que després
amb el meu vot
facin el que vulguin
almenys que m'ho expliquin abans
Jo crec que aquesta és una reflexió
que no és tan difícil de fer
i que em sembla que la gent
també ens alegreiria
Si abans se'ns expliqués
Ja estàs
Ja estàs
Ja estàs
Aquí l'únic que estem
és davant d'una situació
que és
continuar com fins ara
o canviar
continuar com fins ara
o canviar la ciutat de Tarragona
els ciutadans
tindran la paraula
òbviament
els ciutadans
estindran la paraula
Estem d'acord
els ciutadans
són els que diran
on ens ens situen
a cadascú de nosaltres
és continuar com fins ara
amb tot el que ha passat
o canviar d'idees
de proposta
de model
i també de persones
Déu segons
No, li deia el senyor Ejo
si vol pactar amb Esquerra
Doncs per què no?
Quin problema hi ha?
Cap ni un
Està bé
Bueno, però jo per exemple
ja ho he dit
que vol pactar Esquerra amb mi
Per què no?
Doncs molt bé
Doncs miri
Ja sabem dues coses
Amb aquests interrogants
Que bonic
Amb aquests interrogants
Si a Alejandro
se li desmunta el xiringuito
Pacti vol ser Ballesteros
Podríem fer ara
Podríem fer les aliances creuades
Ho veu com no hi ha res
A la nit
Si hi ha alguna formació política
que no té xiringuito
és el Partit Popular
Senyor, acabem
Joan Arejo
Josep Feliç Ballesteros
Alejandro Fernández
Sergi de los Ríos
Fins la propera tertúlia
Bon dia
Bon dia