Saludem Jordi Tinyena.
És un bon moment al migdia,
hem de crear aquest parèntesi entre l'actualitat
que aquests dies ens remet constantment a la política.
I és el moment de...
Segurament aquest record que diem que creem
encara té més encant si anem cap als Pirineus.
Jordi Tinyena, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui ens vés a parlar d'una trobada d'escriptors,
la trobada d'escriptors al Pirineu,
que és una trobada ja veterana, no?
Veterana, per això val la pena parlar-ne,
perquè de vegades quan les activitats es consoliden
vol dir que cobreixen un buit, no?
I aquesta és una d'aquestes activitats.
En concret, va arrencar aproximadament l'any 94,
no recordo bé si és el 94 o el 95,
però vaja, per aquestes dates.
No diem del Pirineu, sinó al Pirineu.
Això vol dir que no estem parlant d'escriptors de la zona exclusivament,
sinó d'escriptors en llengua catalana.
Quin és el punt de partida d'aquesta trobada?
El punt de partida és l'entusiasme
d'uns quants professors de Ponent,
gairebé tots de Lleida,
que són el Ferran Rella, el Ramon Sistac,
l'Andreu Loncà
i un escriptor ben conegut que és el Pep Coll.
Són professors uns d'universitat,
els altres de secundària,
i es van engrescar a portar escriptors al Pirineu
amb la intenció saníssima
que el Pirineu formés part del paisatge literari de la nostra literatura.
Com que no ho podíem fer sols,
van ser capaços d'engrescar el Consell Cultural de les Valls de Neu,
que és qui posa la logística i l'economia,
i a partir d'aquí es van llençar a caminar.
Amb el temps com que han anat recorrent diverses valls del Pirineu
i cada any ho han anat celebrant en un lloc diferent,
doncs han acabat implicant a tothom,
perquè l'any que ho fan a la Vall d'Aran
doncs impliquen el Consell General de la Vall d'Aran,
l'any que ho farà a Andorra el Govern d'Andorra,
en fi, han anat implicant diferents institucions
per tal de sufragar les despeses de l'activitat,
que consisteix en convidar
tota una sèrie d'escriptors
provinents de qualsevol punt de la geografia
que l'única condició inicial
era que fossis escrita en català
i llavors aquests escriptors
passen un parell de tres dies,
tres dies, dos nits,
en l'indret triat a l'any
i, doncs bé,
allí organitzen una sèrie d'activitats culturals
i visiten la zona,
se'ls fa conèixer la zona
i es comprometen a escriure un relat.
Ah, sí?
Sí, es comprometen a escriure un relat
que tingui, doncs,
com a paisatge d'aquest lloc.
Que després es publica de forma conjunta?
Sí, sí, sí, es publica.
Cada any quan es fa la trobada
es presenta el llibre de la trobada anterior.
Si hi ha set autors,
doncs són set narracions
que tenen com a punt de trobada el lloc.
Tu hi has estat alguna vegada?
Sí, jo vaig estar fa alguns anys ja a Andorra.
Va ser molt interessant, eh?
Recordes amb quins escriptors
i escriptores vas coincidir?
Ho recordo, i tant.
Ho recordo perquè ho tinc aquí al davant.
Ah, doncs, mira, perfecte.
Em pensava que tenies el d'ara i dic,
mira, no, no, ja bé bé.
Jo tinc una memòria molt dolenta.
Ah, sí?
Sí, bastant, bastant.
Així que m'ajudo sempre.
Doncs per ser, per fer de professor,
tenir la memòria així dolenta,
bé, però vas amb els teus paperets.
Sí, no, jo m'ajudo sempre.
Doncs l'any que hi va estar jo hi va estar
doncs el Sebastià El Zamora, per exemple,
un poeta força reconegut,
d'un dels imparables.
Jo el vaig llegir de narració
amb la pell i la princesa.
Sí, que és l'única novel·la que feia.
L'única novel·la.
Només guanyar algun premi, em penso.
Era una novel·la diferent.
Ell és sobretot poeta.
Ara escriu també els diaris,
té una columna a l'avui,
també publica el temps,
amb una notable mala baba.
N'hi ha uns quants, eh?
Que no vol dir que no tingui raó quan parla,
sinó simplement que el to
que el to de les columnes és pujadet.
Hi ha qui diu que és una mica prepotent,
no?, en les seves columnes.
No ho sé.
Hi ha qui ho diu, eh?
No ho dic jo, ni de bon tros.
És el que diu.
A mi m'agrada la seva novel·la.
La poesia no la conec, eh?
La poesia no la conec,
però la novel·la em va agradar molt.
És més conegut com a poeta.
Hi havia també el Jaume Cabré,
una primera espasa, jo hem dit aquí.
Déu-n'hi-do.
Hi havia l'Ada Castells,
que també escriu de les pàgines de cultura
de l'Avui, és novel·lista.
Hi havia un il·lustre nord-català,
de la Catalunya Nord,
que és el Jardí Pere Sardà.
Hi havia el Pep Coll,
que hi és cada any,
perquè és un dels organitzadors.
I després hi havia un parell d'il·lustres més,
que és el Josep Maria Funalleres,
que també escriu habitualment als diaris.
I és parturià de ràdios.
Exactament, aquest és molt rodat.
I després la Maria del Pau i gener,
recentment convertida a les files del PP a Mallorca.
No l'han convidada, aquest cop.
No, aquesta vegada no.
Segurament.
Però no per això, segur que no és per això.
I a més, segur que no pot anar-hi,
en plena campanya, tampoc.
I després hi havia dos escriptors andorrans,
que lògicament es feia a casa seva,
i que van actuar una mica com a anfitrions,
que era el Joan Peruga,
un escriptor poc conegut,
i un altre molt més conegut,
que és l'Albert Salvador,
que és el que ha fet les sèries històriques.
Jaume I i tot això.
I què es fa?
Perquè, clar, com tu deies,
hi ha uns actes organitzats,
però des del punt de vista literari,
més enllà d'allò personal,
què és el que feu?
Parleu, contrasteu del moment que viu la literatura,
de tot això, o no?
Bueno, hi ha tres moments.
No cal posar-se tan estupendo.
Bé, hi ha tres moments.
Hi ha un que són els actes institucionals organitzats.
Com que cada vegada es visita un lloc concret,
doncs inevitablement hi ha una recepció
per part de les autoritats del lloc,
si és Andorra, si és la Vall d'Aran,
si és el que on sigui, no?
I, per tant, hi ha una sèrie d'actes
de caràcter institucional,
que tu també es pot imaginar com són,
i una sèrie d'actes culturals també programats,
que també es pot imaginar com són.
I això poden ser des de taules rodones
o recitals poètics,
la presentació del llibre de la trobada anterior.
Bé, això configura una sèrie d'activitats.
I després hi ha, lògicament,
la convivència dels escriptors
durant aquests dos dies,
que dinen i sopen plegats
i surten de recorregut cultural,
de visita, doncs també junts.
I aquí, esclar, aquí parles amb tothom.
I hi ha vegades que es parla més a fons
i hi ha vegades que hi ha converses més trivials.
Depèn, això depèn una mica.
Ara, el que no hi ha,
perquè no és aquesta la voluntat,
és una mena de catarsi organitzada,
de dir, bueno, ara ens juntem tots
i parlem d'això.
Això no hi és.
Això no hi és.
Hi ha taules rodones muntades
que venen gent convidada i tal.
però un acte així una mica catàrquic no hi és,
afortunadament, perquè si no...
Clar, no, no, no, només no parleu de literatura.
Per tant, és bo pels autors
i bé, i també té aquest fruit,
que no sé si és poc o molt anecdòtic,
de fer un relat.
Bé, els relats són molt desiguals.
Et pots imaginar que quan els relats
obeixen a un compromís,
doncs no sempre tenen la mateixa frescor
que quan estan fets per impuls propi, no?
I per tant, al llarg d'aquests anys,
de tots aquells volums,
i jo crec que hi ha narracions
que estan molt bé, la veritat.
També crec que n'hi ha algunes
que estan fetes per complir
i que podrien haver-se estalviat de publicar,
però hi ha una mica de tot, no?
Mira, al llarg d'aquests anys,
s'ha visitat, perquè us em feu una idea,
a més a més d'Andorra, que ja ho hem dit,
la Vall Fosca, Sort,
i per tant la Vall d'Avui també.
I on vull anar ara és que a partir del...
Això era al principi, tal com ho he explicat ara,
era fins a la onzena trobada,
però a partir de la onzena trobada
s'amplia.
I això passa a dir-se,
la trobada d'escriptors del Pirineu,
la onzena,
però és també alhora el primer encontre
intercultural i interlingüístic.
De cop s'amplia.
Això és com el circ, més difícil encara, no?
Sí, què vol dir això?
Vol dir que a partir d'aquest moment
els organitzadors,
que continuen sent els mateixos,
es plantegen la possibilitat
de convidar també,
no només els que han estat convidats fins ara,
sinó convidar també escriptors
que escriuen amb una altra llengua
i fer-los trobar.
Bé, la idea és bona,
com és lògic,
i es va començar
amb els escriptors del País Basc
que escriuen en basc.
Llavors, aquesta primera trobada
es va fer a Euskadi
i també n'ha sortit un llibre
editat en basc i en català.
Després n'hi va haver-hi una segona
també amb escriptors bascos
que es va fer a Bellver de Cerdanya.
i aquest any es fa una trobada
que per primera vegada...
Bé, per primera no,
perquè ja es va fer a Euskadi.
Per segona vegada es fa fora de Catalunya
perquè es farà el Pirineu Aragonès,
a Panticosa, concret.
I, clar, amb aquest referent geogràfic
ja es veu que els escriptors convidats
són aragonesos,
però s'ha convidat escriptors
que escriuen amb Aragonès,
que és un fet...
Molts no de...
No, no, és un fet que no coneix gairebé ningú
perquè són molt pocs,
tenen una difusió molt escassa.
Pensa que, de fet, l'Aragonès
està ja concentrat
en unes poques valls del Pirineu,
la vall de Benasc
i una mica dels del costat,
molt poqueta cosa.
Per tant, és molt reduït,
molt poqueta cosa
des del punt de vista de quantitat
i bé, aquesta serà una oportunitat
per ells, petit o gran,
de donar-se a conèixer.
Clar, si cito els noms
de la gent que està convidada
no us diran res,
perquè a mi tampoc no en diuen res.
Pilar Benítez,
César Viec,
Àngel Conte,
Ferran Martín,
Ferran de Vallès.
Però per catalana hi ha gent més coneguda.
Qui van? Per part d'aquí?
I va el Mario Serra,
en guany, que és molt conegut.
I va també l'Hector Moret,
que déu-n'hi-do,
i una altra senyora
de la literatura catalana
molt coneguda,
que és la Maria Antoni Olive.
Déu-n'hi-do.
Sí.
Bé,
jo trobo que és interessant
aquesta ampliació que han fet.
El que passa és que,
no sé fins a quin punt,
clar,
respectar les fronteres de l'Estat,
per entendre'ns,
serà difícil,
perquè una vegada has convidat
a Vascus,
a Gallecs,
i aquests ja són bastant
una anècdota,
per entendre'ns,
amb tots els respectes,
doncs hauràs de sortir.
De fet,
ells ja ho han pensat
i, per tant,
ja tenen prevista
el de l'any següent,
el 2008,
que convidaran
a escriptors occitants.
El petard d'hora
al Pirineu s'acabarà, eh?
Sí, sí,
tard o d'hora s'acabarà.
És el punt de vista territorial,
per tant.
Sí,
però els escriptors
no cal que siguin del Pirineu.
No, no,
però el lloc per fer-ho...
La trobada sí que pot ser,
però el Pirineu.
S'han d'obrir cap a Europa, doncs.
És molt gran.
Clar,
hauran d'anar...
L'any que ve
volen convidar occitants,
encara estan en el terreny pròxim,
relativament pròxim,
però, esclar,
hauran d'anar pujant,
hauran d'anar cap al Brató,
o agafar corsos,
és una forma oberta
i si no es fa des d'aquesta perspectiva
ningú ho faria, això, no?
Per tant.
Sí.
A més, el ressò que té,
i jo,
perquè ho he viscut en primera persona
i ho he notat,
no és tant aquí.
Aquí en té molt poc.
Aquí surt un dia amb algun diari,
amb algun diari.
Sí surt.
I no gaire,
sí surt,
i ja està.
Però, en canvi,
en els llocs on es fa,
allí té un eco molt important.
Perquè, clar,
els punts de recepció
de la trobada
són molt petits.
Ja heu vist els noms, no?
Sort,
és a dir,
són ciutats i pobles
realment petits.
Que es dediquen fonamentalment
a la ramaderia
i al turisme.
Llavors,
per ells allò sí que és
un fet
que els marca una mica
la vida de l'estiu, no?
I que, d'alguna manera,
és un fet cultural
que ells recullen,
recullen amb les seves publicacions.
Noms coneguts.
Sí, clar.
Et visiten,
de cop i volta et visiten,
doncs,
set o vuit o dotze escriptors
del país
que d'una altra manera,
doncs,
segurament no hi haurien anat mai
d'aquesta manera.
A lo millor hi van de turista
i no ho sap ningú, esclar.
Clar.
Però anar-hi per parlar
i anar-hi per entrar en contacte
doncs amb les institucions d'allà,
bé,
sí que té ressò.
És una mica salvant les distàncies
a les universitats d'estiu, no?
Que es fan a tot arreu
aquesta oportunitat
del bon temps,
de trobar-se col·lectius
que tenen tot un seguit
de temes en comuns
des del punt de vista intel·lectual,
d'afinitat...
Jo ho trobo molt interessant, eh?
De fet, mira,
no ens enganyem,
perquè en la mesura
que cadascú té,
que no és la mateixa,
però això és per la gent de sort
o per la gent de la Vall d'Aran
o per la gent...
quan passa això des del punt de vista cultural
és el mateix que ara està passant a Catalunya
perquè el Woody Allen
ve a filmer una pel·lícula a Barcelona.
Que tu no tens paper,
perquè tothom té paper.
Bé,
tots els actors catalans
tenen paper,
han dit que quan ja acabin els actors
la resta de gent
podem anar també a demanar un paper.
D'extres,
anirem d'extres.
A la pel·li de Woody Allen.
Anirem d'extres, no?
Doncs bé,
és això,
és a dir,
què en traurem,
home?
No en traurem gaire cosa,
però sí que és veritat
que com que Woody Allen
és un home
que té un recorregut internacional
molt ampli
i les seves pel·lícules
corren força
i s'estrena tot el món,
doncs home,
el fet que Barcelona
sigui el punt de rodatge
vol dir que col·loques Barcelona
en un munt de sales de cinema.
És clar,
en la proporció que cal i cal,
això també és el...
vol tenir la mateixa voluntat,
és a dir,
en el cas del Pirineu,
situar el Pirineu
en el món de la literatura
i, per tant,
fer que el Jaume Cabré
i fer que el Màrio Serra
i fer que la Maria Pau Genés,
és a dir,
que persones que escriuen
i que venen,
doncs,
que hi hagués relats situats allà
i, per tant,
no haurien...
Anar creant fets excepcionals
que cridin l'atenció,
que diuen
que aquí existim
i estem sempre...
La dimensió no és la mateixa,
esclar,
però el fet sí que és el mateix.
Sí, sí.
De fet,
ara quan es va estar treballant
sobre el Pla Cultural de Tarragona,
que tard o d'hora
s'acabarà provant
i es publicitarà,
suposo,
doncs hi va haver
una sèrie de meses
amb gent
que col·laborava
donant idees i tal.
Doncs a la de cultura,
una de les idees
que va sortir justament
l'ha de fer una cosa semblant,
és a dir,
convertir Tarragona
en un centre
d'atracció
pels escriptors,
amb una cosa semblant,
és a dir,
convidar escriptors
a Tarragona
per tal que
la tinguessin
en controlada d'escriure.
Però, de fet,
ara tenim la trobada
d'escriptors
del Camp de Tarragona.
però la trobada
d'escriptors...
Si us centrem
en el tema local
estrictament,
no porta moltes novetats,
això?
No em refereixo a això.
Les trobades d'escriptors
aquí al Camp de Tarragona
és escriptors a Tarragona.
Per això t'ho dic
que seria una cosa
pensant en que vinguin
altres escriptors
d'altres punts.
Sí, sí, no,
seria una cosa
de l'estil aquest.
És a dir,
pensant en convidar
autors
d'altres llocs,
autors en general...
I tenim un marqui
incomparable,
no?
Per això,
i estimular
el fet
que quan han de situar
una novel·la
se'n recordin
que això existeix.
Que de vegades
cal recordar-ho, eh?
Doncs és realment una...
No sé si es fa
altres punts
de Catalunya,
però recollir
la idea
d'aquesta
d'Esperineus
és una molt bona idea
i sempre
segur que hi ha persones
disposades
a participar-hi
i a tirar-la endavant.
Enguany no hi eres tu.
Qui tria
qui ha d'anar
i qui no ha d'anar?
Doncs el grupet aquest
de persones
que t'he dit
des del Ferran Rella
o el Pep Coll.
Bé,
ells van donant...
Al llarg d'aquests anys
ja han anat passant...
Bastant equilibrat,
no?
Sí, sí.
A la tria, trobo que...
Home,
ells tenen la voluntat
que hi passi
més o menys tothom,
no?
Que tothom tingui l'oportunitat.
Sí que és veritat
que n'hi ha alguns
que es repeteixen
amb una certa...
No diré freqüència
perquè seria excessiu,
però és que ja han anat
un parell de vegades.
Però també és lògic
que passi.
Jordi Tinyena,
gràcies
per acompanyar-nos
ara que segur que esteu ja
amb els exàmens
i totes aquestes coses,
no?
És potser la temporada
més dura,
els instituts?
Sí,
ara és el moment
de lligar la sabata.
I el veredicte,
eh?
Moltíssimes gràcies
i ens retrobem
la propera setmana.
Adéu-siau.