Pràcticament un quart d'una del migdia.
Seguim endavant al matí de Tarragona Ràdio,
obrint el punt de lectura que cada dijous
compartim amb el nostre col·laborador,
l'escriptor i professor d'Institut Jordi Tinyena.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui seguirem parlant en aquest cicle
que ja vam encetar fa unes setmanes,
coincidint amb el nou any, amb el 2007,
dedicat a autors especialitzats en literatura infantil i juvenil.
avui amb una autora de Tortosa, no?
L'Estrella Ramon, sí.
Ja ho vam anunciar la setmana passada.
És una de les persones que ja fa anys,
des de l'any 90 i poc, 92-93,
que va entrar en el món del literatura infantil, sobretot,
i fins ara.
Penso que val la pena repassar-la.
Què ha publicat Estrella Ramon?
I en quines temàtiques,
si és que s'ha especialitzat en algunes temàtiques en concret?
Sí, ella s'ha especialitzat molt especialment
en el llibre infantil, més que en el juvenil.
Hi ha un parell de novel·les que estan recomanades,
que ella les ha recomanat
i que van ser presentades a premis de novel·la juvenil
per gent de 14, 13, 14, 15 anys.
Però la majoria de les feines que ha fet
han estat adreçades a xiquets més menuts.
Tan menuts que una bona part
estan sent utilitzades pel cicle infantil de primària
i després pel mitjà, també.
Per tant, estem parlant de xiquets molt petits.
Què podríem destacar del que ha publicat?
Perquè ha publicat-hi força, no?
Ha publicat força, sí.
A més a més, ha publicat constantment i sostingudament.
Quan coneixes l'Estrella Ramon,
veus que inevitablement haurà d'escriure.
Perquè, sí, hi ha escritors que els costa parlar.
I veus que te'ls imagines i dius
Ostres, aquest home o aquesta dona,
per escriure deu tenir un món
que no és el que veiem després
quan el tenim al davant o quan estem al carrer.
Però amb l'Estrella sí que és el mateix món
perquè ella és una persona molt vital
que, efectivament, és xerradora,
que, efectivament, de seguida s'empesca coses
i inventa coses.
I ella explica que des de molt petiteta
va començar a explicar històries
a la seva germana i a les seves cosines.
En fi.
I, per tant, ja se li veu de seguida,
se li nota que...
Sí, ho ha convertit en una activitat quasi professional.
Quin tipus d'històries explica?
Perquè, clar, explicar segons quines històries
a segons quins nens i nenes,
doncs deu ser...
Amb el llibre juvenil això passa menys,
perquè, clar, amb el llibre juvenil hi ha la temptació,
moltes vegades n'hem parlat aquí també,
hi ha la temptació de convertir el llibre
en una mena de receptari de bons costums
o llibres per fer pensar, per abordar grans problemes,
el racisme, la drogodependència, l'anorèxia...
I és veritat que hi ha hagut autors que s'han dedicat a això
i aquí hi ha llibres d'això.
En canvi, el llibre infantil, pròpiament dit,
esclar, aquí tota la fantasia s'està permesa,
és a dir, estem en el terreny del conte.
Si el fem més llarg, doncs parlem d'una novel·la,
però si el fem curtet, doncs parlem d'un conte.
Això és el que ha fet l'estrella,
que ha parlat de... ha fet contes i ha fet novel·les, no?
Llavors, et llegeixo alguns títols perquè són molt indicatius de...
Tothom reconeixerà títols de literatura clarament infantil.
Per exemple, Faroleta, poca llum, personatges...
O les bruixes, la bruixeta té pipí,
Àngels i la bruixeta,
i va la fada i s'enfada.
En fi, rata rovinata, pèls de tomata.
En fi, són d'aquest estil,
de molta imaginació amb animals, naturalment.
Són llibres que, com que van adreçats a xiquets molt petits,
acostumen a anar il·lustrats, també,
en la seva presentació.
Vull dir, bueno, això és el típic conte
que li explicaries al teu fill.
I han de ser contes relativament curts, no?
Sí, sí, n'hi ha alguns que sí.
Tot i que un conte ja, de par si ja és curt,
però suposo que per nens petits,
doncs ha de ser especial.
Sí, sí.
És exactament allò que entenem per un conte curt.
Un lletre gran, ben il·lustrat,
amb fantasia,
venim als que parlen, que es mouen...
Històries molt fantasioses,
especialment fantasioses.
Sí, sí, ja veus els títols,
bruixes, rates, farols, faroles...
L'estrella Ramon és professora?
És professora de nens i nenes tan...
És professora d'escola de música.
A més a més es dedica,
per València em sembla que és,
s'ha dedicat també a fer cursos
de didàctica de la música.
Vull dir que, home, està en relació d'una...
no sempre, perquè, esclar,
això de Barcelona i València,
que són activitats que es comparteixen
amb la creació,
però la seva activitat directa a l'escola,
a Tortosa,
com a professora de música,
sí, la posa en contacte,
evidentment,
amb els xiquets.
Ha fet també alguna incursió d'elles
en la literatura juvenil,
tot i que més esporàdica.
Sí, ha fet dues novel·les.
Ella ha publicat fins a...
Si jo, no em puc equivocar,
però pel que he vist aquest matí en repassar-ho,
ha publicat 17 novel·les
entre el 93 i el 2004,
aproximadament,
que és un ritme molt alt.
És veritat que, clar,
són narracions breus,
que, en fi,
tampoc no demanen moltes hores,
o no tantes hores com una novel·la llarga.
Però, tot i així,
es tracta d'un ritme sostingut,
perquè, esclar,
més enllà d'escriure,
ja sabem que una cosa bàsica
que s'ha d'incorporar a la creació
és justament la imaginació,
la creació de la història.
Després, naturalment,
com més llarga sigui la novel·la,
més complicat serà de fer-la
i més trigaràs a escriure-la,
però una part del procés,
que és la creació,
evidentment, s'ha de fer igual,
tant si la novel·la és llarga com és curta.
Per tant, el ritme és sostingut
i alt.
Aquesta és la veritat.
Llavors, de totes aquestes novel·les,
n'hi ha dues
que, efectivament,
van adreçades a un públic
que podríem dir,
don juvenil,
de 14 o 15 anys.
I són dues novel·les
que van estar distingides en premi,
perquè una va ser finalista
del tercer premi de narrativa
vila de Liana,
que es diu M'escriuràs,
i l'altra va guanyar,
aquella va ser finalista,
aquesta va guanyar el quart premi
de novel·la juvenil Ferran Canyameras.
i es titula,
és una novel·la ja
a partir del 95,
em sembla que era,
i es diu Qui ets Marina,
que és una de les novel·les
que s'ha llegit força.
Tant una com l'altra
estan presents
en el mercat actual,
encara.
Déu-n'hi-do,
per fer dues incursions
només en la literatura juvenil
i tenir un premi
i un finalista.
I un finalista, clar.
Bé, és que
l'Estrella Ramon
és una professional
d'aquest tipus de novel·la,
s'hi dedica,
ja ho veus amb el número de...
Evidentment s'hi dedica.
I el que passa és que,
comentàvem ara micro tancat
i en farem referència
a micro obert,
el que passa és que
normalment la gent
desconeixem
el món de la literatura infantil
i juvenil,
perquè la literatura
només apareix als diaris
o a les ràdios
en general
quan hi ha novetats editorials
de la literatura
per adults,
per entendre'ns.
I llavors, llavors sí,
surten autors
o sortim autors,
se les entrevista,
diuen coses i tal,
però en canvi
és molt estrany,
a no ser que hi hagi
alguna cosa especial,
és molt estrany
que quan un autor
de novel·la infantil
o juvenil
tregui un llibre,
algú vagi i li digui
escolta,
jo he tret vostè un llibre,
no acostuma a sortir,
no?
I és veritat,
no té una presència mediàtica
exterior,
però en canvi
les editorials
que es dediquen
a aquest mercat
sí que treballen
força
per fer promoció
dels seus llibres,
el que passa és que,
esclar,
són promocions
molt específiques
que van dirigides
als centres escolars,
hi ha parlant professors,
regalant-los mostres
dels llibres
i aquest és un llibre
que tira molt,
és un llibre
que funciona molt bé.
Per tant,
podríem dir que l'Estrella Ramon,
encara que sigui una persona
absolutament ara desconeguda
pel gran públic
i per la gent
que ens estigui escoltant,
tot i que ha fet,
doncs això,
17 llibres,
tots van de literatura infantil
i juvenil,
segurament deu ser
una persona
especialment coneguda
en determinats àmbits
de l'ensenyament
de professors
i també dels més petits,
encara que potser
no recordaran el nom,
però en fi.
I del món en general
d'aquesta literatura
infantil,
és a dir,
si s'ha de fer
alguna reunió,
congressos,
symposiums,
si les editorials
pensen en autors
perquè volen fer
algun encàrrec,
l'Estrella Ramon
segur que està a l'agenda,
sense cap mena de dubte.
I la producció editorial,
Jordi,
en aquest àmbit,
també va al ritme
tan frenètic,
també es produeix tant
i es publica tant
com en el llibre normal
per adults?
Sí,
es publica molt
perquè a més a més
aquest és un sector
que ven molt.
Clar,
hi ha una sèrie,
algunes vegades
algú parla
de lectors captius,
és a dir,
aquell que no tria el llibre
sinó que li trien el llibre,
és clar,
és veritat,
és veritat
que en els petits
els pares trien
i que després
a l'escola
trien els mestres,
és veritat,
són en certa mesura
lectors captius,
però n'hi ha molts.
N'hi ha molts
i per tant aquest és un mercat
que es mou molt
perquè tira molt.
Els llibres de l'Estrella Ramon,
en aquest cas,
alguns dels llibres
són objecte de lectura
obligada
a les classes?
Sí,
és objecte de lectura
tant a la primària
com a la secundària,
es fan servir,
són coneguts,
això et dic que
el que passa que ho desconeixem,
és un món que funciona
paral·lel
amb un altre nivell.
Hi ha editorials,
a més a més,
que estan especialitzades
en llibre educatiu
i que publiquen
bona part d'aquesta novel·la.
Fins fa poc
eren aquestes
les editorials
que treballaven
no sé,
editorials com
en el cas espanyol
Santillana
que ha estat tradicional,
en el cas català
els llibres de l'Eumo,
La Galera,
Mercanova,
en fi,
però des d'un temps ençà,
clar,
el mercat és molt llaminer,
totes les editorials
han creat col·leccions
de novel·la juvenil
i ara podem trobar col·leccions
d'editorial Columna,
de 62,
de gairebé totes les editorials.
El fet que aquests autors
no apareguin
en els mitjans de comunicació
pot ser un símptoma
també que molta gent
considera
que és una literatura
de segona fila,
de segona divisió?
Sí,
jo crec que
almenys hi ha l'imaginaria aquest.
És per nens,
no?
Sí,
amb dibuixos,
amb il·lustracions
i,
en fi,
ara podria dir més d'un,
home,
si n'ha fet 17 publicacions,
si n'ha fet 17 llibres
i 17 històries
l'Estrària Ramon
els deu fer gairebé
com a xurros.
Fins i tot
amb aquest to,
no sé si peyoratiu,
no?
Sí.
Es pot considerar
una cosa molt curiosa
i és que el llibre ocupa,
vaja,
des del punt de vista econòmic
és una indústria potent
perquè es publica de tot
i la gent continua
comprant llibres,
però,
esclar,
la literatura
no s'ha de confondre
amb la indústria del llibre.
El llibre és una altra cosa
i ara els llibres
que estan venent menys
sembla ser que són
els d'autoajuda
i coses d'aquestes
que tenen molt poc a veure
amb la literatura,
llibres de viatges,
jo què sé.
La literatura només és una part
d'aquest mercat,
no és la més important,
però,
en canvi,
curiosament,
des del punt de vista social,
sí que s'associa
d'alguna manera
el llibre a literatura,
especialment
a literatura de bestsellers
i llavors sembla
que només aquest tipus
de llibres
són el llibre
i la resta queda
una mica fora del circuit,
no només el llibre infantil
i juvenil,
sinó el tipus de novel·la
una mica més especialitzada
per posar casos.
La novel·la policíaca,
per exemple,
hi ha novel·les policíacas
fantàstiques,
però sembla que siguin
un subgènere,
una cosa també lateral
que està una mica al marge,
no cal dir
hi ha la novel·la romàntica
o coses d'aquestes,
que, a més a més,
alguns editors juguen
amb aquesta
sectorialització
del mercat
justament per guanyar-se'l
tot de com,
no?
És veritat,
és veritat
que és un prejudici
considerar
que hi ha una literatura
seriosa,
per entendre's,
i en canvi
d'altres que són menors.
Clar,
això,
en la mesura
que algú
que de tot
que ho pensa
n'ha de parlar,
se li fa difícil dir-ho,
perquè, clar,
com ho has de dir,
sense dir una animalada,
és literatura,
i prou, no?
Literatura n'hi ha de bona
i dolenta
i res més.
I el més habitual
és el que passa,
com el cas
del que comentem avui
de l'Estràia Ramon,
que són persones,
escriptors,
especialitzats
en literatura infantil
i juvenil
i difícilment
passen,
transpuen,
per dir-ho d'alguna manera,
fan el sal
a la literatura
per adult?
O hi ha de tot?
Home,
sempre hi ha de tot
a tot arreu,
però, en general,
majoritàriament,
els autors
de literatura infantil
i juvenil
són de infantil
i juvenil,
la majoria.
Després hi ha alguns casos
en què no,
en què ho han compartit
i ho continuen compartint
o fins i tot casos
en què,
havent començat
en literatura juvenil,
han fet el pas
a la literatura
per adults
i no han tornat
a la literatura juvenil.
Aquí hi ha tots els models.
Aquí,
a les nostres comarques,
per exemple,
va començar
escrivint literatura
per joves
la Maria Lluís Amorós,
per exemple.
Després ha continuat
escrivint literatura
per adults
i potser demà
ens sorprèn
a veure altre llibre
juvenil,
no?
Hi ha una mica de tot,
però sí que és veritat
que en la majoria
dels casos
hi ha autèntics especialistes
de literatura juvenil infantil.
Hi ha molta varietat
i molta quantitat
d'autors especialitzats
en aquestes comarques
i en el conjunt del país?
Sí,
ja t'he dit
que aquest és un llibre
que tira molt,
moltíssim.
Molt desconegut?
Molt desconegut,
que a més a més
té els seus circuits,
perquè no només...
És un món paral·lel,
però complet,
perquè aquí hi ha autors
especialitzats,
hi ha editors
amb col·leccions
molt especialitzades,
hi ha canals de distribució
que naturalment
funcionen al marge
en el sentit
que es passen
per les escoles
o pels instituts
tot i que acabin
a la llibreria,
però també tenen
els seus premis,
una gran quantitat
de premis
que també tenen
un ressò mediàtic
escàs
en la majoria
de les vegades,
però que existeixen.
És a dir,
hi ha premis
i força premis
especialitzats
en aquest àmbit.
Molts perquè
els editors
busquen novel·les,
busquen desesperadament
novel·les
per servir a aquest mercat
i llavors
els premis són
una manera
de treure escriptors
i de tenir originals
perquè és clar,
per un editorial,
que és per això
que ho fan,
un editorial
convoca un premi
i diu,
bé,
la novel·la
guanyadora
serà premiada
amb tanta quantitat
d'euros,
la publicació
i la finalista
també,
però en tots
els concursos
aquests
l'editorial
reserva el dret
de publicar
totes aquelles
que el jurat
cregui que valen la pena.
Clar,
què vol dir
que has convocat
un premi
que et costarà
6.000,
12.000 euros
o 18.000
i tu t'assegures
que allí t'arribin
30 o 40 novel·les
de les quals
a la millor
n'hi ha 10
que funcionaran.
I clar,
les tens tu allí,
no has anat a buscar-les,
ja les tenim,
no?
Bé,
doncs,
clar,
mira,
l'estrella Ramon,
per exemple,
per citar
la que tenim avui,
a més a més
del premi,
dels dos premis
que hem citat
fa un momentet
per la novel·la
juvenil,
de novel·la infantil
va ser finalista
del premi Carmesina,
després un altre any
va guanyar
el premi Carmesina
de narrativa infantil,
ha guanyat el premi
Tirant l'Oblanc
de narrativa infantil,
el premi Mediterrània,
el premi Guillem
Xifre de Colònia,
en fi,
en fi,
és un autèntic
crac
en aquest àmbit.
No cal continuar.
Una persona desconeguda
pel gran públic,
segurament,
però que ha guanyat
una bona quantitat
de premis.
Sí,
jo crec que és una persona
a descobrir,
que tots aquells
que ens escoltin
i que han de comprar
un compte
pels menuts,
doncs,
val la pena
que s'interessin
pels treballs
de l'estrella Ramon,
perquè segur
que en trobaran,
que els agradaran.
Ha publicat
en diverses editorials?
Sí, sí, sí.
És a dir,
podem trobar,
i els llibres,
alguns d'aquests
que has comentat abans,
els podem trobar
amb una certa facilitat?
La majoria són llibres
que es troben
i que han estat
reeditats més d'una vegada.
En fi,
és que té una vida
molt esponerosa
aquest món
de la literatura infantil.
Així com amb la literatura
que se suposa
seriosa
i que és la que ocupa
els mitjans de comunicació,
la majoria de les novel·les
no passen
de la primera edició,
una segona edició
és un èxit
i de seguida
s'apaguen,
en tot cas,
i les llibreries
duren dos dies,
el llibre juvenil
és un llibre
que es reedita,
que es reedita molt.
És a dir,
que aquí podem trobar
perfectament obres
de l'estrella Ramon
de fa 8 o 10 anys.
I tant,
i tant,
i tant.
Mira,
per dir-te en un,
la Sagrestat d'Incògnit
és el llibre publicat
als anys 90,
reeditat el 99
i el 2003,
per exemple.
Aquest és un,
però n'hi ha més.
Aquests espais,
ja per acabar,
de literatura infantil
i juvenil
tenen també
un racó important
en les llibreries
o tenint en compte
que els canals
de distribució principal
són ja molt directes
amb les escoles,
queda també com molt raconat
en la majoria
de llibreries.
No,
la llibreria
té una presència
notable,
però sí que és veritat
que és un llibre
que s'encarrega.
No vull dir
que no estigui
al fons de la llibreria
i s'hagi d'encarregar,
no vull dir això.
Em prefereixo
que normalment
un hi ha bé
amb la tria feta
de l'escola
i llavors ja demana
aquest llibre.
Per tant,
el llibre té moltes vegades
els llibres
que s'estan llegint
i ja no els tenen exposats
i els tenen
amb un altre cantó
els van a buscar ells
perquè ja saben
que se'n vendran.
Aquestes coses
se saben de seguida.
Si hi ha 15 escoles,
14 o 13,
de seguida saps
quins llibres es llegiran
perquè t'ho diuen
els mestres
i per tant
tu ja pots
demanar els llibres,
tenir-los...
És a dir,
tenen una presència
molt constant
i molt voluminosa
a les llibreries
i jo penso que sí,
però ja és un llibre
molt d'encarre.
Molt bé,
doncs avui
hem tingut una autora
a descobrir
segurament per a molts,
tot i que segurament
també deu haver-hi
una part del públic,
els que tenen
especialment nens i nenes
petits que a través
de l'escola
coneixeran
el nom
de l'estrella Ramon
però avui ens quedem
amb aquesta professora
de Tortosa
que deu-n'hi-do'l
que ha publicat
en el món de la literatura
infantil i juvenil
i deu-n'hi-do'ls premis
que ha guanyat
justament en aquest àmbit.
És la proposta
que avui
ens ha portat
per descobrir
el nostre col·laborador
el Jordi Tinyena.
Jordi,
moltes gràcies.
Anunciem
ja per la setmana que ve
o ho deixem
amb interrogant,
en suspens?
Doncs moltes gràcies
i fins el proper dijous.
Adéu-siau.
Adéu-siau.