logo

Arxiu/ARXIU 2007/MATI T.R 2007/


Transcribed podcasts: 558
Time transcribed: 10d 1h 14m 15s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Temps de tertúlia ja, aquesta hora del matí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Temps per comentar, per valorar, en fi, per opinar sobre algunes de les notícies destacades de la jornada i de la setmana.
Una setmana presidida per la campanya electoral.
Estem ja en les últimes 48 hores de campanya i estem a només 4 dies de la cita amb les urnes,
eleccions municipals a Tarragona i, en fi, a tots els municipis de l'estat espanyol.
I no podem oblidar més que també són eleccions autonòmiques en unes quantes comunitats de l'estat espanyol.
En fi, avui tenim tertúlia amb 3 convidats.
Ens acompanya l'Antoni Vives, de Gà del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Antoni, bon dia.
Bon dia. I bona hora.
També ens acompanya el periodista Josep Mariàries, cap del Gabinet de Comunicació de la Universitat.
Bon dia, Josep Maria.
Hola, Ricard.
I també tenim el Josep Bertranc, cap de Relacions Externes de l'empresa Repsol i Pefa.
Josep, també bon dia.
Bon dia.
Com estan vivint la campanya?
Em fan molta de campanya, la segueixen intensament, els hi sembla avorrida, apassionant.
En fi, algun comentari?
Jo amb ganes que arribi el diumenge per veure qui guanya, no?
Per veure qui resulta guanyador.
La campanya?
Bé, una campanya més.
Jo crec que tampoc ha sigut una campanya...
Al final, Ciutadans se cansem, no?
És perquè la campanya no deixa de ser...
No una campanya, jo crec que sempre estan en campanya.
Aquí a Tarragona portàvem molt de temps en campanya, no?
I aquests 15 dies no es que hagi canviat molt l'escenari.
Bé, més intensitat, més diaris, però portàvem ja molt de temps en campanya aquí.
Ganes que arribi el diumenge i veure qui és qui pilotarà el govern de la ciutat els propers 4 anys.
És a dir, l'interessen els resultats de Tarragona, evidentment.
A mi m'interessen els resultats, bueno, de tot arreu, però especialment els de Tarragona.
Josep Maria?
De fet, la campanya electoral a Tarragona va començar el dia que el senyor Joan Miquel Nadal va entrar a l'alcaldia,
sobretot per les circumstàncies en les que hi va entrar.
Aleshores, en sé, jo diria que amb aquests 18 o 19 anys, el to polític i d'enfrontament gairebé constant
ha estat una de les tòniques de la política de Tarragona.
També d'altres ciutats no les conec i, per tant, no puc opinar.
El mateix Nadal, perdona, Josep Maria, sempre diu que ell està en campanya
i sempre s'està en campanya l'endemà de les eleccions.
La campanya, em sembla, és necessària i, per tant, benvinguda a SIA
i tant de bo que serveixi pel que a mi més em preocupa en aquests moments
i és que el diumenge no només sapiguem quins són els resultats, com diu l'Antoni,
que és l'objectiu fonamental de les campanyes, sinó, sobretot, la participació.
Jo penso que si alguna cosa goso a demanar a la gent és que votin el que vulguin,
però que vagin a votar.
I què se'n suma, el Josep Maria, sobre participació?
Jo no sóc un expert, però el que diuen els sondejos
i coincideixen, a més a més, tant els institucionals com els que fan els partits,
hi ha un temor a una baixa participació.
Els més pessimistes parlen per sota del 50%,
alguns més benèvols parlen entre un 50% i un 55%
i què voleu que us digui?
Amb unes municipals hem de donar un do de pit
i jo crec que hauríem d'estar pel damunt del 60%.
Ara fa quatre anys recordem a Tarragona,
vam estar entre el 60% i el 61% exactament de participació
en les eleccions del 2003.
Josep, com ho veus?
Home, jo crec que aquest diumenge no serà dels que tothom ha guanyat,
com passa moltes vegades.
Em sembla que pels resultats que hi puguin haver
estarà molt clar que un ha guanyat i l'altre segurament no ha guanyat.
El que passa que també, jo em preocupa el tema aquest
que la gent deixi d'anar a votar.
Hi ha qui diu que, com que hi ha un cert desencant
de la política local i de la gent que ha estat al capdavant
de l'Ajuntament, però per l'altre cantó,
doncs aquests tampoc tenen ganes de canviar el vot.
Sembla que el més còmode en aquests problemes
és no anar a votar.
En lloc d'anar a votar amb un altre per donar aire nou
o pel que sigui, doncs la gent...
I pot ser, jo a vegades faig la prova del passadís,
del passí on tinc jo l'oficina,
que hi circula molta gent, doncs vas xerrant una mica amb la gent
i hi ha gent que per un cantó, doncs allò del vol i dol,
de dir, bueno, jo vull que hi hagi aire nou i tal,
però em sap greu, i al final jo crec que si fa bon dia
tindrem problemes.
Problemes de participació.
Exacte.
És a dir, guanyarà la platja.
Sí, sí.
Home, de moment tenim una setmana molt inestable i molt insegura.
De moment, sí.
Això pot afavorir, en fi, la participació, però, en fi...
Però potser el missatge que tindríem que fer
és que la gent participés, eh?
Ens juguem la...
Bueno, qui governarà la nostra ciutat.
Sí, però podem fer molts missatges, però suposo que els partits,
els polítics i els candidats han d'incentivar-ho, no?
Però, bueno, els que no són polítics, que els tres que estem aquí
no són polítics, crec que la grandesa de la democràcia
és que hi participem tots.
És una opció no anar a votar, però no anar a votar és, bueno,
deixar d'opinar i deixar de decidir qui vols que ens governi
i que ens governi la ciutat.
Jo penso que és el més important.
Jo crec que hauríem d'aprendre del que ha passat a França
en aquestes últimes eleccions.
En independència del resultat, hi ha hagut un índex de participació brutal.
El que passa és que això no és França.
Això no és França i la cultura política dels francesos
és molt més sòlida i més extesa que no passa...
I ells es jugaven potser a una opció de societat,
que nosaltres no ens juguem bé.
El que passa és que jo aquests dies,
a banda d'especular sobre la participació,
s'especula sobre les causes de la baixa participació.
El Pep parlava del cansament, de la fatiga.
Jo ahir vaig escoltar un argument que em va preocupar bastant,
en boca d'una empresa especialitzada de Barcelona,
no diré el nom,
que deia que la gent no va anar a votar perquè estan contents
i estan satisfets amb la gestió dels polítics de Musanguar.
Jo crec que anar a votar gairebé no és només un dret,
sinó que penso que és una obligació.
i renunciar al paper percentual de decisió
per part de la gent amb dret al vot,
jo ho trobo lamentable ara.
Evidentment, absolutament legítim.
Que votin a qui vulgui, però que vagin a votar.
Això ha de ser una festa.
Parlant de participació de campanya,
consideren que el to i el tipus de campanya que es fa actualment,
en general, les últimes campanyes i la que estem vivint aquests dies,
ajuden a la participació?
Què és el que més els ha interessat aquests dies?
Si és que estan seguint més o menys...
Se suposa que avui els nostres convidats
són d'aquella part de la societat civil tarragonina
que poden estar en un nivell d'informació prou alt.
Què els interessa?
Consideren que està bé la campanya, el to de la campanya?
Han trobat alguna cosa interessant a faltar?
Què és el que més els ha cridat l'atenció?
Així com cridar-me l'atenció...
Jo penso que he sigut una campanya més.
El que comentava, no hi ha hagut...
Però sent una campanya més, Antoni...
No he sigut una campanya crispada.
I això ajuda a participar...
A mi m'agrada més que no sigui crispada.
Jo crec que la democràcia no és crispació, és convivència.
És donar opinió, és intercanviar opinió i no és discutir.
M'ha semblat una campanya molt més elegant, pel meu gust.
Jo a les campanyes crec que aquesta crispació que hi ha a la societat
potser en part és la causant de l'abstenció de la gent,
perquè a la societat no hi ha aquesta crispació.
Llavors, transmet una crispació a l'electorat, tampoc és bo.
Crec que a l'electorat se'l té que informar,
tens d'explicar-li el teu programa,
i per explicar el programa no cal desacreditar, al contrari.
No crec que sigui la política...
El que passa és que per contra de l'argument de l'Antoni,
aleshores es pot dir que la campanya és avorrida,
és d'un to pla, d'un to baix,
que això aleshores la gent no...
Els estrategues tenen que tindre imaginació.
No tot s'acaba insultant, al contrari.
Això també és veritat.
Passa que poder, perquè també amb el temps deixes de recordar coses,
però la impressió que jo tinc d'aquests dies
és que amb el temps aquí a Tarragona
els problemes, d'alguna manera,
s'han anat focalitzant en quatre o cinc qüestions.
I aquestes quatre o cinc qüestions
se n'ha parlat molt aquests dies,
i tots els candidats han parlat dels mateixos assumptes
amb propostes més o menys diferents.
I sempre repetim el mateix, potser, no?
Sí, però poder aquesta vegada,
insisteixo que poder és perquè no recordo altres campanyes
o no les tinc tan presents,
però al final sí que et sembla que hi ha una mica més de contingut,
de coses concretes.
Es fan volar molts coloms, no?
Però al final, si fas una mica de resum,
doncs has sentit parlar d'infraestructures,
del pont de la Tabacalera,
de la Tabacalera mateixa,
del Banc d'Espanya,
de la façana marítima.
Sembla que sí que hi ha propostes.
Ara,
tampoc pot ser que només es parli d'aquestes coses,
els 15 dies de campanya.
Per altre cantó,
m'ha semblat que poder sí que s'ha fet una mica més de feina
amb sectors concrets de la ciutat.
Em sembla que hi ha hagut més reunions sectorials,
s'han reunit amb la gent de l'esport,
amb la gent,
insisteixo,
potser ho han fet a tres anys,
però em dóna la impressió
que ha sigut una campanya una mica més
treballada,
diguem,
fora dels diaris
i amb reunions més...
Més propera, potser.
Jo hi tinc la impressió
que ha sigut una campanya més propera.
I ja per acabar,
també aquest any sembla una mica més oberta,
perquè hi ha,
a part que hi ha més llistes que altres vegades,
em sembla que hi ha alguna llista,
en fi, la Maria Mercè Martorell en concret,
que fa molt soroll pel carrer,
probablement tingui també opcions
i llavors jo ho veig una mica més obert
que altres vegades.
Jo diferenciaria dues parts molt clares de la campanya.
Aquest contacte directe,
aquest màrqueting directe,
aquesta comunicació amb els barris,
que això,
jo penso que tots els partits s'han espavilat,
i després,
l'utilització dels mitjans de comunicació.
Jo crec que,
des del meu punt de vista,
on falta imaginació,
originalitat
i un esforç,
és justament
en la projecció
de la imatge
dels polítics
a través dels mitjans,
que és hosta
del passat,
dels temes tòpics
de tota la vida,
i a mi em sorprèn,
perquè sembla que les campanyes
renunciïn,
a través del mitjà de comunicació,
de convèncer els indecisos,
i semblen campanyes fetes
per donar titulars
al mitjà de comunicació,
o adreçades
als militants
i als convençuts
de cada partit.
i és una mica
incoherent
si l'entorn
i el context
és el de poca motivació,
el de poca participació.
Quan s'entesta en debat
sobre,
ja sé que algú
em criticarà,
sobre la situació
del fortí de la reina,
dius,
escolta'm,
és que és el més important,
aquest és el projecte
de futur
que ha d'engrescar
els tarragonins
i les tarragonines.
Aleshores,
hi ha una mena
de dependència,
un excés de dependència
dels periodistes,
de la dinàmica,
del mitjà de comunicació,
i sobretot
de l'agenda
del passat.
D'aquests 3 o 4 temes
que curiosament
molts d'ells
no tenen
l'origen
de decisió
ni tan sols
en l'Ajuntament.
I per tant,
discutir
sobre què s'ha de dialogar
amb l'administració autonòmica
o amb l'administració central
és que és obvi
i per tant
el discurs local,
polític,
queda reduït
gairebé
a la mínima expressió.
A mi això
em sorprèn.
Jo no sé
si es va a buscar
o a intentar
convèncer els indecisos,
sinó que em sembla
que l'esforç es fa
perquè els teus,
almenys els teus
i els més propers
vagin a votar.
I vagin.
Jo crec que
a França sí que es va veure
molt clar,
sobretot a la segona volta,
que es fa falta
que ho digui
algun partit polític
o una nova generació
de polítics
que s'adreixin
a la immensa majoria
dels ciutadans
perquè la ciutat de Tarragona
la conforma
no només la gent
que milita
ni tan sols
la gent que va a votar
sinó fins i tot
els que no van a votar.
El missatge
potser es tindria
canviar el que no va a votar
aquell ciutadà
reticent
no participatiu.
No només,
però sí tenir-los
molt més en compte
que jo crec que són
els grans oblidats.
I en el context
que deia el Josep Maria
de la importància
dels mitjans de comunicació
que cada cop
siguin unes campanyes
més mediàtiques
podem entendre,
per exemple,
que d'una de les qüestions
a les que més
em parli aquesta setmana
és de la proposta
segurament perquè
és la més mediàtica
entre cometes
la més agossarada
d'instal·lar la mesquita
al banc d'Espanya
i que una proposta
com aquesta
feta dilluns passat
davant d'aquests micròfons
estigui gairebé
si no monopolitzant
acaparant bona part
de l'atenció
dels partits.
Perquè és la més nova
per dir-ho així
és la més estranya
és la sortida de to
la més és el que deia
el Josep Maria
és la sortida de to
però per això
aleshores concentrem
les campanyes
potser en propostes
no sé si d'anacdòtiques
però si d'anacdòtiques
jo diria que és pitjor
és una xurrada
perdó
ho sento pel senyor Valari
per iniciativa
que em mereix en tot el respecte
però
a mi no em preocupa
l'anècdota
a mi em preocupa
la sensació
que s'estigui frivolitzant
en una qüestió
molt més profunda
i molt més transcendent
que és com gestionem
la nova immigració
i per tant
l'ERC
amb la facilitat del titular
que han hagut de rectificar
al cap de 72 hores
perquè s'han adonat
que han posat els peus
en una galleda
però i aleshores
és això
que ens quedaríem
en un debat molt superficial
sobre si posem una mesquita
en un lloc o en un altre
i potser no es debaten
a fons temes
no?
Bueno
perquè insistint
amb el que deia Josep Maria
amb la dependència
que hi ha dels mitjans
de comunicació
els mitjans
el que busquen
és un titular diferent
cada dia
no sempre el mateix
i en aquest sentit
en Lluís Valar
doncs bueno
va dir una cosa
la va deixar anar
no sé si calculadament o no
ha estat dos dies i pico
sent portada dels diaris
perquè era una cosa nova
l'independència
ara no la califico
només dic
que és una cosa nova
i ara jo crec
que hi ha molta gent
que s'ha fixat
amb el senyor Valar
que és el que està
en algunes faroles
però jo pens
vols dir que s'han fixat
a favor
algú?
No ho sé
no ho sé
però jo crec
jo crec que aquestes coses
és allò que dic
quan l'important
és que parlin de tu
després ja veurem
el que fem
jo vull pensar
que aquestes coses
com dèiem abans
de començar la tertúlia
estan molt planificades
i que tu pots exagerar
més o menys
a l'hora de dir una cosa
però jo crec que això
estava calculat
a més
en el debat
que va organitzar
la cadena SER
va ser el primer tema
em sembla que va sortir
vull dir
això no ho fas
sense voler
suposo que ho tens
una mica pensat
altra cosa és que no
hagis calculat bé
els efectes
però jo crec que a més
d'un que no el coneixia
i tal
ara el coneix
i vés a saber
si potser plou
i va a votar
aquí tenim algun motiu
d'autocrítica
els periodistes
Josep Maria?
Tot
penso que tots
que ells fixem en el titular
faré autocrítica
hi ha hagut una certa renúncia
per part de la classe periodística
en general
i sobretot
dels mitjans de comunicació
perquè hi ha vegades
que les actituds
i les feines dels periodistes
no són gens independents
de l'estratègia
i dels objectius
de les empreses
d'aquest paper
diferent
dels mitjans de comunicació
no de ser un espill
només del que diu
el polític
encertadament
o equivocadament
sinó de tenir més capacitat
en la selecció
en el plantejament
i sobretot
a l'hora de fixar
l'agenda
al final
tots parlem
sempre del mateix
i anem tots
a les mateixes crides
i això
s'ha convertit
en un cercle viciós
el polític ho sap
i els seus assessors també
i per tant
fem un circ
pels iniciats
per uns circuits
molt reduïts
i no es trascendeix
i renuncia això
a aquest paper
del periodista
de fer intermediari
entre el que diuen
les institucions
i el que diuen
i pensen
els ciutadans
i per tant
els polítics
han de fer
la seva autocrítica
segur
nosaltres també
parlem de periodistes
i de polítics
avui hi ha una convocatòria
per dir-ho d'alguna manera
una miqueta especial
perquè l'alcalde
Joan Miquel Nadal
fa l'última roda
de premsa
i fa per tant
l'últim contacte
com a alcalde
amb els mitjans
de comunicació
precisament
de comunicació
precisament el fet
que l'alcalde
Joan Miquel Nadal
deixi el càrrec
després de 18 anys
és un dels elements
més importants
o més
que han diferenciat
aquesta campanya
consideren
o no?
El fet que se sàpiga
segur que
hi haurà un alcalde
diferent
a partir del 27 de maig
Jo només diria una cosa
si vol fer l'últim contacte
amb els periodistes
jo crec que l'alcalde
de qualsevol ciutat
ho ha de fer
l'endemà de les eleccions
Si és un contacte institucional
No, sí, clar
Si té altres interessos
altres objectius
i té pressa
per marxar de vacances
cosa que és
absolutament legítima
però jo crec
que el contacte
el darrer contacte
un és alcalde
fins a l'últim segon
I recordem que serà alcalde
fins al dia 16 de juny
en què es constituiran
els nous ajuntaments
Pep, què et sembla?
El fet que com a mínim
no sé si el tema
de la relació amb els periodistes
però sí el fet que Nadal
deixi l'alcaldia
després de 18 anys
és un factor
que marca la campanya
Home, jo crec que sí
jo crec que sí
de diferents maneres
però sí
perquè per un cantó
suposo que hi ha
algú que compta
amb què desapareix
l'efecte rutina
d'anar a votar
sempre el mateix
i el Joan Miquel Nadal
no ens ha tingut
una empenta electoral
que ara no hi és
i algú l'ha d'aprofitar
i per l'altre cantó
suposo que la gent
de Convergència Juni
també els ha marcat
una manera de fer campanya
molt diferent
perquè clar
trobar un recanvi
amb empenta electoral
no parlo ara
de gestió municipal
amb empenta electoral
un recanvi
pel Joan Miquel Nadal
també costa
de manera que
jo crec que ha marcat
la campanya

Antoni
jo crec que tanca una etapa
tanca una etapa
la gent
té associat
el nom
d'alcalde de Tarragona
igual a Joan Miquel Nadal
o sigui
és un costum
de 18 anys
que difícil
que costarà canviar-la
ara alcalde
el senyor
X
costarà canviar-ho
no vull dir cap nom
perquè tampoc
em vull manifestar
que no estic en campanya
costarà canviar-ho
home
tanquem una etapa
però bueno
i què tal aquesta etapa
posats a fer una mica
de balanç
jo crec que no hi ha
ningú insubstituïble
no hi ha ningú insubstituïble
que tothom és substituïble
en aquest món
que no passa res
que és d'una normalitat
democràtica
canviem un alcalde
i substituïm un alcalde
i que bueno
i que el que comenci
començarà
amb tota la il·lusió
que comença
el senyor Joan Miquel Nadal
fa 18 anys
què tal l'etapa
home
jo crec
que
no és el moment
de valorar-la
jo no la voldria
després de les eleccions
després de les eleccions
com el que deia el Josep Maria
jo crec que no és el moment
de valorar-la
crec que no tenim
perspectiva històrica
cal perspectiva històrica
per analitzar
la tasca municipal
no
no
però bueno
jo crec que no és el moment
de valorar-la
perquè
jo

he sigut un alcalde
ha tancat una època

no
tampoc
tampoc cal
i els altres
contartulis
es volen mullar o no
jo
em mullo
perquè
la història
ho està constatant
i per tant
no dic res de nou
pensem en com era Tarragona
quan el senyor
Joan Miquel Nadal
va assumir
l'alcaldia de Tarragona
i com és la ciutat
i que alguna cosa
deu haver
intervingut
ell i els diferents
grups municipals
que han participat
en el govern
que han estat
jo diria que
gairebé
gairebé tots
gairebé tots
en diferents etapes
i Tarragona
s'ha transformat
en positiu
i molt
i molt
i això és obvi
s'hauria pogut fer millor
segur
jo només
hi ha una cosa
que em sembla
que quedarà
en el
en el
en el
en el
en el
en el
en el
en el
en el
que és el
no
crec que
la senyora Nadal
no ha explotat
prou el diàleg
jo crec que
en diàleg
Tarragona encara
seria molt millor
del que és ara
i el paper
de la ciutat
en el territori
i a Catalunya
hagués sigut
molt més destacat
tot i sento
i per tant
jo penso que ha fet
una bona tasca
i com tots els polítics
doncs hi ha coses
que no les ha volgut
o no les ha sabut
fer adequadament
o no l'han ajudat
perquè clar
hi parlem molt
d'alcalde
el que deia l'Antoni
és veritat
Tarragona
s'associa amb un alcalde
i amb un nom
però els alcaldes
no ho fan tot
en absolut
sí que fan lideratge
i en aquest sentit
és indiscutible
el lideratge
amb llums
i amb ombres
Pep
sí sí
valoració
de 18 anys
jo crec que tampoc
que bueno
no fa falta
molta perspectiva històrica
però una mica més
una mica més
de temps
i de tranquil·litat
per analitzar
home jo vaig arribar
per exemple
jo vaig venir a viure
a Tarragona
l'any 90
i recordo
la primera tarda
que vaig passar
per la Rambla
en un dia
que mig ploia
i em va semblar
que una ciutat
molt estranya
si més no
no ho sé
em va sorprendre
ara la ciutat
doncs ha canviat
és evident
que també hi ha elements
que hi juguen
i que la inèrcia
una mica de tot
doncs fa que les coses
doncs també vagin
però és evident
que la figura
del Joan Miquel Nadal
jo crec que ha sigut clau
i ha sigut important
ha tingut un paper
com deia en Josep Maria
de lideratge claríssim
la ciutat
podia haver evolucionat
cap a un cantó
o cap a un altre
però el que és veritat
és que ha evolucionat
i això doncs
és ell
i l'equip de govern
i les aliances
i les complicitats
que s'hagi pogut generar
i en aquest sentit
jo crec que
com a aportació
d'ell a la ciutat
jo crec que és
és important
i quedarà
tanca
jo penso que tanca
una etapa històrica
jo penso
l'etapa històrica
de la transició
o no
o no es refereix a més
jo penso que
tanca una etapa històrica
de l'alcalde Nadal
jo penso que serà
com l'etapa
de l'estat d'agust
quan els historiadors
d'aquí uns anys
diran
l'etapa de l'alcalde Nadal
ha sigut d'una etapa
o de la Maragalla Barcelona
o de la Maragalla Barcelona
molt llarga
molt llarga
és el que els anava a dir
molts alcaldes
moltes ciutats
han tingut alcaldes
en aquesta època
des de l'inici
de l'etapa democràtica
de molts anys
perquè en fi
estem parlant del cas
de Tarragona
però tenim casos
d'alcaldes
emblemàtics a Catalunya
que han deixat el càrrec
potser fa poc
o d'una altra Nadal
a Girona
exacte
això és una marca
que quedarà a la història
o sigui el pas
d'aquest alcalde
per l'Ajuntament
quedarà a la història
o sigui
i la història
jutjarà
si serà positiu
o no negatiu
la ciutat ha canviat
evidentment
ha canviat
en els 18 últims anys
però bueno
el món també ha canviat
fa 18 anys
l'internet era insomiable
jo penso que la inèrcia
ha canviat tot
ell ha sigut un gestor
que ha gestionat
la ciutat
en un moment de canvi
i bueno
l'ha portat
pel camí
per un camí
segur
que un altre
ho hagués fet
millor o pitjor
doncs bueno
no ho sabem
però bueno
el resultat és positiu
com
però jo sempre penso
l'alcalde ha canviat
la ciutat
però és que el món
també ha canviat

bueno
el que parlàvem abans
de les inèrcies
però vull dir
jo crec que hi ha
alguna cosa més
l'inèrcia pot portar
però després
tu has de reconduir
tot això
sí ha sigut un referent
a veure
penso que ha sigut un alcalde
que ha sigut un referent
un referent per tothom
volia s'afegir
i això farà difícil
que
la següent legislatura
la que s'obrirà
a partir del
del proper diumenge
es pugui treure
fàcilment del damunt
aquest pes
que és com una llosa
no?
perquè fins i tot
en alguns dels debats
tot i que ell no hi és
encara hi és
perquè
moltes de les decisions
o moltes de les dinàmiques
de relació
entre els diferents
partits polítics
han vingut condicionades
per les estratègies
que ha volgut adoptar
el senyor Nadal
moltes vegades
públicament
i notòriament
més enllà
del seu propi partit
això costuma a passar
a totes maneres
en qualsevol nivell
de l'administració
ho hem vist
en qualsevol altre nivell
els ex
persones
lideratges
profuns
el senyor Nadal
jo crec que tindrà
bastant més de coneixement
que el senyor Aznar
per exemple
estic convençut
tot i que
el senyor Nadal
és conegut també
per la seva capacitat
de comunicació
i per la seva contundència
jo
n'estic convençut
que té bastant més
de coneixement
i que el paper
caldrà veure-ho
però el paper
del senyor Nadal
com a exalcalde
hauria de ser
molt interessant
i molt constructiu
tant de bo
que en funció
dels resultats
això sigui possible
a vegades és difícil
però gestiona no
perquè ex-presidents
o ex-alcaldes
que han tingut
un lideratge molt fort
però això el Pujol
ho està fent

jo penso que els Pujol
són gent intel·ligent
que no tenen
que participar
ha tancat una etapa
i jo penso que
el Joan Miquel Nadal
és un home
el suficientment intel·ligent
com per fer el paper
que tindrà que fer
però ara citàvem
les paraules
de José María Aznar
d'aquests dies
tenim declaracions recents
de l'ex-president
de la Generalitat
Pasqual Maragall
també que provoquen
molta pulseguera
és a dir
que segurament
és molt difícil
a vegades gestionar
una etapa posterior
a la que ha estat
un líder polític
jo crec que
ha de costar
perquè a més
una cosa és que tu
convoquis un dia
els mitjans
per explicar una altra cosa
una altra cosa
és que te'ls trobis un dia
i et preguntin
i llavors obris la boca
i xarris
jo crec que personatges
com en Maragall
o com en Pujol
o com en Joan Miquel Nadal
és complicat
que s'estiguin de dir
alguna cosa
estic d'acord
amb que segurament
doncs ara no toca
però no és impossible
Josep
no, no, no
clar que no
contra el vicio de pedir
la virtud i no d'art
ja ho sé
ja ho sé
tiro pedres damunt
de la meva teulada
els periodistes fem
la nostra feina
i un líder polític
o un representant
d'una institució
ha de fer el seu
i les regles
crec que han de ser aquestes
no de respecte
ara jo crec que
en algun moment determinat
i quan toqués
i calgués
doncs aquesta gent
que ha tingut
aquesta participació
en aquest cas
a la vida d'una ciutat
doncs haurien de ser
com
s'haurien de tenir
com a
com a
com a conseller
totalment
jo coincideixo plenament
i això poder ara
amb la febre
una mena d'assessors
però pensa que això
no ho fan
ni els partits polítics
amb els seus exregidors
si ja no parles
de la figura de l'alcalde
sinó que sembla
que ja entrin en tromba
i que allò
muerto el perro
s'acabó la ràbia
una llista
substitueix
a Norrea
tota la feina
que han fet regidors
a la govern
o a l'oposició
i que han estat
picant pedra
i coneixent els barris
i tot aquest capital
en lloc d'apropitar-lo
s'aparca
i...
ara que el Josep Maria
s'etava això
de les llistes
i que els partits
s'imposen justament
una sèrie de noms
i que canvien
i els recanvis
que es produeixen
en cada candidatura
aquesta setmana
aquests últims dies
en les tertúlies
gairebé sempre ha sortit
el tema
de la reclamació
de les llistes obertes
una utopia
o consideren
que a mig termini
ha de ser
un objectiu factible
el poder
com a mínim
a nivell d'ajuntaments
a nivell d'eleccions locals
poder disposar
de llistes obertes
com ho veuen?
Què diuen
que a més això
l'argument és
que això motivaria
i incentivaria
la participació
de l'electorat
Jo crec una mica complicat
això de les llistes obertes
però complicat per què?
Perquè els partits
no volen
No, perquè els partits
no volen
i complicat després
per conformar
precisament
el govern majoritari
de l'Ajuntament
electoralment
llistes obertes
n'hi ha
en països
amb una tradició democràtica
i amb molt pocs
partits polítics
que es formen
les majories
en pocs partits polítics
en països com Espanya
que són multipartidistes
i jo crec
que fer una llista oberta
és una mica
complicar
la governabilitat
de les institucions
democràtiques
perquè pot sortir
llavors
s'han de fer
correccions
em sembla que
la llei alemana
és una llei mixta
que permet
bueno
votar
per llista oberta
però governar
també per majories
que és el que s'ha de fer
jo crec
més que
una llista oberta
pura i dura
que complicaria molt
la governabilitat
se tindria
que anar
amb un sistema mixta
a veure
el legislador
quan legisla
pensa en les conseqüències
del que fa
i quan l'any 78
va fer la llei
aquesta electoral
va valorar
la idiosincràsia
de l'estat espanyol

però
passat el temps
i han passat 30 anys
jo crec que les coses
es poden replantejar
perquè
és evident
que és important
la figura
d'un alcalde
en una ciutat
però és que
l'equip de govern
jo crec que també
és important
i el que deies tu
ara mateix
fa un moment
el dilapidar
segons quin capital
doncs home
és una mica
de jutjat de guàrdia
jo crec que això
s'huria de buscar
jo estaria més còmode
jo personalment
doncs votant
un senyor per alcalde
i escollint
doncs si no a tots
doncs alguns membres
que poguessin
la llista
és votar l'alcalde
però imagina't tu
que surten
regidors
de tots els partits polítics
com governes
fent la lletra petita
però un contretulia
que aquesta setmana
deia que dels cinc partits
que ara tenen representació
a l'Ajuntament
segurament ell podria fer
una llista
de tots cinc
però després la governabilitat
dins de l'Ajuntament
seria impossible
digue's a Maria
jo crec que s'ha de trobar
l'equilibri
entre els desitjos
i les estacions
diguem-ne
de final d'etapa
i els passos
que s'han de seguir
jo crec que s'han de
encara cobrir
algunes etapes
jo soc partidari
de les llistes obertes
però coincideixo plenament
amb la radiografia
que feia l'Antoni
que no es donen
en aquest moment
les circumstàncies
es poden fer
moltes altres coses
per exemple
que els aparells
dels partits polítics
donin joc
en totes les campanyes electorals
i donin protagonisme
a tots els membres
de les candidatures
o que els mitjans
de comunicació
en lloc de fer els debats
amb els caps de llista
feu els debats
amb les cues de llista
és a dir
fa falta
posar en valor
a la gent
abans d'entrar
en una dinàmica
de conseqüències
en aquests moments
imprevisibles
i que podien anar
en detriment
o sigui
podien anar
en sentit contrari
del que es busca
buscant la major participació
provocar dificultat
de configuració
del govern
i de la gestió
que en definitiva
és l'objectiu fonamental
de la democràcia
és que la sobirania
en el poble
es projecta
sobre un equip
de gent
que té la responsabilitat
de governar
fixeu-vos-hi
que les grans democràcies
tenen factors de correcció
per formar
majories estables
el que la llei
té que aconseguir
és formar
majories estables
que permetin
governar
amb tranquil·litat
lleis tan disperses
el que provoquen
és minories
i que un senyor
tingui la clau
de la governabilitat
d'un ajuntament
que per mi
és ofensiu
que un senyor
que treu mil vots
governi una ciutat
o marqui el destí
d'una ciutat
però una cosa
podrien ser
les majories estables
i una altra cosa
podria ser
la facultat
traslladar l'esquema
del govern
de la Generalitat
per exemple
a un ajuntament
que l'alcalde
pogués nomenar
a determinades persones
no necessàriament
d'una llista electoral
com a responsables
diguem
de carteres municipals
però electes
ja ho pot fer això
electes ja ho pot fer
pot fer coalició
amb qui vulgui
clar
jo com a alcalde
no puc anar a buscar
el Josep Maria Àries
perquè porti
la cartera
de comunicació
de l'Ajuntament
perquè no està
la llista
per ser més partidari
de democratitzar
els partits polítics
democratitzar
els partits polítics
avui en dia
les llistes
jo imagino
que les deuen
fer secretaris generals
que posen
les gens
fidel
a la seva ideologia
crec que jo
començaria
per democratitzar
els partits polítics
que donin
entrada
a gent nova
a gent de fora
i que no es paguin
fidelitats
perquè
per això ja passen
les llistes
quan entren els independents
perquè moltes vegades
provoquen friccions
perquè els independents
aleshores
no cauen bé
els que són militants
del partit
es paguen fidelitats
és donar un valor
afegit a una llista
si jo sé
que Fulanito
posarà alcalde
i amb ell anirà
un senyor
de cert prestigi
que segurament
ocuparà la cartera
és un valor afegit
si aquesta opció
pot anar
per la via
que dius tu
i alguns partits
ho fan més que altres
i incorporar independents
jo crec que això
a nivell municipal
seria interessant
el saber
de qui es rodejarà
de moment
llistes tancades
i diumenge
tots a votar
tots a votar
i a veure qui guanya
i que guanya millor
i la mesquita
la tindrem que posar
al banc d'Espanya
la tindrem que canviar
i orientar
a la Meca
això també
la podíem posar
al fortí
no donis idees
Josep Maria
que encara queden
24 hores de campanya
Josep Maria Arias
Antoni Bebes
Josep Bertran
gràcies per compartir
aquesta estona
amb nosaltres
i fins la propera
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia