5 minuts i serà un quart de 12.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Avui, ja ho hem comentat, ens acompanya
l'Anabel Lambre, aquí ja podem saludar.
Anabel, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Aquest soroll que hem sentit de fons no passa res,
s'ha queigut un llibre, però vaja,
no és cap desgràcia, són
gajes del directe o coses gajes de l'ofici,
no, com diuen?
Una bossa, una bossa, un llibre.
Ja està, no, no passa res.
Avui l'Anabel ve en plena d'historietes,
d'historietes, ve carregada
de còmics, i tenim una bona
excusa, Anabel.
Sí, mira, el dimecres, o sigui,
ja mateix, dia 12,
tenim una xerrada
sobre còmics.
El noi que ve, el Víctor
Sarsal, que és un noi de
Tarragona,
torna a fer un altre,
també de còmics,
aquesta vegada és com
es fa un còmic, ell és guionista,
tinc aquí la xuleta
del currículum del
Víctor, perquè fa moltes coses
i no me'l recordo mai.
Jo sé que és
Game Master
en la web
3xl.cat.
O sigui, ell
fa crítiques
de determinats
programes d'animes,
ha de buscar,
sobretot fa
crítica.
Però el més
interessant,
pel qual jo el vaig cridar,
és perquè
sap moltíssim de còmic,
i és guionista
de Santiago
Scalabroni,
que
nosaltres no el coneixem
gaire,
però la gent de còmic
sí que el coneix molt
perquè ha sigut guionista
per Walt Disney.
Això és un segell
que...
Sí, és allò,
ha fet el
Patodonald,
no?
I ell
està fent còmic
ara
i ell,
el Víctor,
li fa de guionista.
O sigui,
diguem que el Santiago
és el dibuixant,
no?
Llavors, clar,
m'interessava molt
que expliqués
com es fa un còmic,
no?
Perquè realment
és un procés
bastant elaborat,
no?
I sobretot
com treballen dues persones,
l'il·lustrador
i el guionista
per un costat, no?
Com s'enganxen
les dues...
És un engranatge
que ha de funcionar
amb precisió mil·limètrica.
Exacte, no?
Perquè un no pot fer res
sense l'altre.
O sigui,
si el dibuixant
no té el guió
però és que, a més a més,
clar,
el dibuixant
també és molt exigent
perquè moltes vegades
el còmic
és responsabilitat
del dibuixant, no?
És qui copa
el principal nom
a les capçaleres
de les portades.
Sí, sí.
De fet,
el que més coneixem
normalment
són els il·lustradors
de còmics
quan moltes vegades
la gràcia
del còmic
o sigui,
un pot dibuixar molt bé
però si no
hi ha un bon guió...
Si la trama no funciona
jo no rotllo
de cap manera.
Llavors,
em semblava
una cosa molt interessant
que expliqués
com s'elabora un còmic,
quin procés
té un còmic.
Ja que és un llenguatge
per mi
molt diferent
a com s'escriu una novel·la
o com se fa una pel·lícula,
o sigui,
és un llenguatge
absolutament diferent.
Doncs,
una mica
que expliqués
com,
què és primer,
la idea
com lliguen
aquestes dues històries,
no?
Llavors,
això és el que explicarà
el Víctor
el dimecres.
El dimecres
de dos quarts de set.
Exacte.
a la biblioteca,
a la secció local.
Tenim una mica
una secció
una mica apartada,
no?
Perquè pugui
explicar.
Ell diu que
fa les xerrades
sempre molt,
que li agrada molt
que li preguntin coses,
no?
Que ell se sent
molt còmode
responent.
Com que sap molt,
a més de...
Avui està sent
un dia
un pèl accidentat,
però vaja,
feia temps
que no ens sonava
un mòbil en directe.
Alguna vegada
ha de passar.
Sempre l'apago
i avui no l'he apagat,
eh?
Bé,
llavors,
això,
el Víctor,
a més a més,
aprofitant
que es fa
el Saló Manga
a Barcelona,
que té molt d'èxit,
que cau
per tots sants,
doncs,
uns dies abans,
a l'octubre,
vindrà a fer
una xerrada
exclusivament
de manga.
Ara parla
de còmic en general
i a l'octubre
el que ve a explicar
és què és el manga.
A la xerrada
del manga
no fa falta
que aniguem disfressats
de personatges
de mime i tot.
No,
podria venir algú,
estaria bé,
però no,
això ja suposo
que s'ho guarden
per Barcelona,
pel Saló Manga
de Barcelona,
que francament
ha tingut molt d'èxit.
De fet,
és membre del jurat
del Saló Manga
de l'any que ve,
o sigui que
és allò,
un noi que sap molt
de moltes vessants
del còmic.
Aprofitem-lo,
doncs.
Sí,
s'ha d'aprofitar.
Llavors,
aprofitant
que parlava
de la xerrada
aquesta de còmic,
doncs he portat
alguns dels còmics
que tenim
a la biblioteca.
Com anem
de còmics
a la biblioteca?
Bé,
és una secció
que hem volgut
engegar
una altra vegada,
és una secció
jo trobo
especial,
diferent,
perquè és una altra manera
de llegir
i la gent
ha d'entendre
que és una altra manera
de llegir,
que és un altre tipus
de llenguatge.
Llavors,
per una part
tenim la secció
de còmics
infantil i juvenil
i per una altra
la d'adults.
Llavors,
la secció d'adults
és còmic
per adults
i la gent
ha d'entendre
que és còmic
per adult
i que llavors
hi ha
determinats
còmics
que potser
a algú
no li acaben
d'agradar
el llenguatge
que té.
És com
els dibuixos animats
que no pel fet
que siguin dibuixos
han de ser
adequats
pels nens.
Vaja,
avui en dia
moltes televisions
privades
ofereixen sèries
de dibuixos.
El Simpson,
per exemple,
es troben en aquella frontera
però hi ha dibuixos
a partir d'ara.
El South Park segurament
és el cas paradigmàtic
que no són gens
adequats pels nens.
I amb el còmic
passa absolutament
el mateix.
Que siguin historietes
no vol dir
que els nens
se'ls hagin d'empassar.
Llavors,
clar,
jo remarco molt això
perquè,
clar,
un còmic,
un còmic,
però un còmic,
a més ara,
que és un moment
que hi ha tanta...
el que s'ha arribat
a dir novel·la gràfica,
que ja no és
quatre dibuixos
amb una història
més o menys curta,
és un altre tipus
de...
Dins del còmic
hi ha aquesta secció
de novel·la gràfica
que ja hi ha una història
important
darrere.
Llavors,
jo,
una mica
per veure
quatre o cinc coses
que podrien
venir al cas,
he portat
tres o quatre còmics
que m'agrada
perquè ara
el còmic
ha fet
el que en el seu moment,
el que sempre ha fet
la novel·la,
que és
ara de què es parla
o què és el boom
o què hem de criticar.
Sempre hi ha autors
molt crítics
amb la realitat
i el còmic,
evidentment,
sempre ha sigut
una manera
molt
molt fàcil,
sempre hi ha hagut còmics
molt crítics
amb la realitat.
Ara...
Sense anar més lluny
al jueves,
però bueno,
aquest seria un altre tema.
Exacte,
a part del jueves,
però clar,
el jueves
és com a molt local,
tracta moltes coses
d'aquí,
llavors jo he portat
coses més
d'altres països,
perquè veiem
la realitat
d'altres països,
però a través del còmic.
D'entrada,
hem de dir que el còmic
ara en certa manera
està passant
una bona salut
i que vaja,
de tots aquells
antics TVOs
que segurament
els nostres pares
la generació anterior
havien gaudit,
havien disfrutat més,
doncs que vaja,
ara segurament
aquella tradició
ha continuat
per uns altres camins,
però crec que hi ha
una nova generació
d'autors d'aquí
i molt, molt còmic
nord-americà,
també.
A mi personalment,
que m'agrada molt
el còmic europeu,
tiro bastant
de comprar
còmic europeu,
no?
També és un gust personal.
Clar,
també hi ha
molts autors americans
que fan
un tipus de còmic
que és molt semblant
a l'europeu,
que no és
la Marvel,
per dir-te
alguna cosa,
no?
Que continua
aventi,
que està vessant
del superhéroe
americà,
continua aventi
i comprem
perquè,
clar,
vol dir,
hi ha una part
d'un sector
de públic
que li agrada
això,
no?
Per tant,
també comprem.
Però penso
que el còmic europeu
és molt menys conegut
i que s'ha de potenciar,
no?
En aquest cas,
jo,
com a còmic europeu,
he portat
aquest autor,
Petit Llan,
és un autor francès
i fins ara
té tres còmics
traduïts
com a mínim.
Aquest autor
es va fer molt conegut
per un
el primer còmic
que va fer
que es deia
El Caso del Velo,
on ironitza
d'una manera brutal
el tema
de com veiem
els occidentals
a l'islam,
no?
Llavors,
a partir,
ell és un detectiu
una mica
desastrós.
Estic parlant
d'un personatge fix,
no?
Sí,
sí.
el detectiu
és sempre el mateix
en els tres
casos,
però,
clar,
la gràcia
d'aquest autor
per mi
és que tracta
en temes
una mica
punxeguts,
però
li sap treure
totalment
la...
li rius
molt,
no?
I no...
ha tingut
molts premis,
no ha tingut
cap queixa
ni cap crítica
de cap sector
que és molt
important.
Per què?
Perquè
es fica
crítica
tant a un costat
com a l'altre.
Se la fot
de tots.
De tots.
De tots.
Dels occidentals,
de la visió
d'uns,
dels altres,
i planteja punts
de vista
molt diferents
dins del mateix
islam,
per exemple,
en el caso
del velo,
veus
10 o 12
postures
diferents
dins
de l'islam,
no?
Entre ells mateixos,
les baralles
que tenen
ells mateixos,
no?
Els que
volen ser
més tradicionals,
amb els que
no ho volen
ser en absolut
i al contrari
són molt
negatius
a l'hora
de la gent
que porta
el velo,
per exemple,
no?
Fugint
dels estereotips,
o sigui,
que el còmic
és un vehicle
també per
fer una
ensenyança
o un
ensenyament
rigorós,
no?
Perquè sigui
còmic,
perquè sigui
un vinyeta,
ha de passar
tot pel
boc gros,
no?
Es pot fer
un treball
exhaustiu
també
amb el món
del còmic.
És molt crític,
però trobo
que encerta
molt perquè
critica
són molt exagerats,
no?
El que és
un musulmà
jo
integrista
pràcticament,
no?
I a més
els tracta
d'integrisme
i l'altre,
no?
Absolutament
contrari.
I estan
molt bé.
Els tres
casos que té,
el primer
aquest és
el cas
del velo
que tracta
el tema
musulmán
i el
cas
de la
top model,
també
el tema
dels
estereotips
que tenim
amb la moda,
l'anorèxia,
etcètera,
etcètera.
I l'altre
és l'arxivo
corso
que tracta
el tema
de la casa
de l'Illa
de Córcega,
i de les reivindicacions
independentistes.
Per tant,
ja et dic,
té molts premis,
sobretot
d'Angolem,
que és un premi
a nivell de còmic
molt important.
Angolem
és un...
vull dir,
pràcticament
tot el poble
viu del còmic,
es fa una fira
enorme,
amb molts actes
i és un premi
de molt prestigi
dins del món
del còmic.
I de fet,
el va guanyar
el...
ha guanyat
diferents,
però el primer
ja el va guanyar
amb
el Caso del Velo.
O sigui,
que jo
el recomano
personalment.
Petillón...
Primera recomanació,
Petillón,
l'Anabel
ens ha portat
aquest
el Caso
de la top model,
però vaja,
hi ha tres volums
que s'han traduïts
a través
d'enorme editorial.
Què més ens portes,
Anabel?
Molt bé,
en un altre sentit
hi ha aquest
que també està
molt premiat
per Sépolis,
que aquest és
un dels pocs
que tenim
en català
i en castellà
perquè el còmic,
aquest tipus
de còmic
per adult
en català
és difícil
de trobar,
no hi ha...
Pots trobar
el còmic
més clàssic,
l'Astèrix,
el Tintín,
tot això està traduït.
No busquis
el Mortadelo
i Filebon,
per exemple,
que no està...
El van traduir
fa molts anys,
però ara...
de la caixa,
eh?
Bueno,
perdó,
però vaja...
Sí, sí,
existeix,
es van traduint
en aquest moment,
però ara mateix,
per exemple,
no es poden comprar.
En canvi,
hi ha alguns,
alguns que es poden
trobar en català.
És el cas aquest
de Persepolis,
l'autora,
Marianne Satrapi,
el que explica
és la seva visió
de la seva vida
a l'Iran,
des de...
com ha viscut ella
tota la història
de...
com a dona,
com a iraní,
la història
del seu país,
no?
És un volum
gruixut,
però,
res,
tu llegeixes
en cinc minuts
perquè és molt,
molt,
molt d'il·lustració,
no?
En Clou d'Humor?
Té un puntet irònic,
així com Petillon
és totalment
per riure,
o sigui,
el que fa
és destrossar
mites,
ella té un punt
molt...
No renuncia
al punt amarga
aquest de...
Sí,
sí,
és un altre punt,
és un punt,
clar,
irònic,
però
una mica sarcàstic,
sobretot des del paper
de les dones,
no?
Però no pretén,
no és tan
humorístic,
com és Petillon,
no?
Que sempre hi ha
un fons darrere,
no?
Però en aquest cas
és,
com dir,
potser una història
més seriosa,
no?
Que els que
treballa Petillon,
però bé,
l'he portat perquè
és curiós
per ser un autor
iraní,
que no n'hi ha
gaires,
no?
Estem acostumats
al cinema iraní,
no?
Aquelles pel·lícules
de tres hores
de basquets
entre d'altres.
Bueno,
en aquest cas no,
el còmic veig que
no...
és un bon volum,
però no tant.
Ens ha portat l'Anabel
un volum que ens ha
creat molt d'atenció,
es titula
Los Leones de Bagdad.
De què va això,
Anabel?
Sí,
l'he portat perquè
és molt curiós,
és un fet verídic.
una altra vegada
critica la realitat,
en aquest cas
un critica
la guerra d'Irak
i està basat
en un fet real.
Xoca molt
perquè,
bueno,
tu ho pots veure,
els oients no,
però veus,
o sigui,
la il·lustració
té una força brutal
amb aquest àlbum.
El fet
és que
amb un bombardeig
que hi va haver
a Nord-America
el 2003,
a Bagdad
va caure
part de les bombes
van caure al zoo
i al zoològic
es van escapar
quatre lleons
i van voltar
per la ciutat
molt de temps.
Llavors,
a partir
d'aquest fet real
que l'autor
diu que s'ha documentat molt
i ha parlat
amb molta gent
a veure què va passar,
doncs,
bé,
planteja qüestions
de llibertat,
que fa
un ésser
en una situació límit
i, clar,
van passejar
molt per la ciutat,
per tant,
es veu molt...
No trobes
tot el que
passa en una ciutat
en guerra
com era Bagdad.
Llavors,
ho aprofita molt
per criticar
la guerra d'Iraq.
Quins són els autors?
Els autors...
A veure,
jo sempre em perdo
amb qui és
el guionista,
jo crec que el guionista
és el primer,
és Brian Bogan
i el dibuixant
és Nico Henricon.
Ells ja tenen,
ells ja són coneguts
amb altres autors,
sobretot
el guionista
té un que es diu
L'último hombre
i un que es diu
Ex-Màquina,
que són molt coneguts,
de fet,
han venut molt,
també tenen alguns premis
no d'aquests
com Angolén,
però té molts premis
de crítiques,
de revistes
especialitzades
en còmic
i el dibuixant
té alguna
altra cosa,
té un que es diu
Barnum
que també és
força conegut.
Però ja veus,
la imatge
l'he portat
primer perquè
és basat
en un fet real,
així com la iraní
també explica
la seva vida
i la il·lustració
és molt impactant.
Sí, el primer
que hem vist
era més tipus
vinyeta
per entendre's
i aquí estem parlant
d'un tractament
del color,
també a més
amb una presentació
molt acurada,
amb una edició
gairebé perfecta,
podríem dir,
una tapadura,
fa patxoc,
és d'aquests
que no tens problemes
d'anar en total.
I amb què acabem,
Anabel?
Doncs mira,
en comptes de comentar
més còmics,
volia fer
com que ja
ara ve la tecla
i estarem uns dies
sense venir,
volia comentar
que estem fent
una cosa
a la biblioteca,
estem fent
una votació.
L'altre dia
ho hem mig comentat
amb la Roser
i vaja,
hi participarem
sense cap tipus
de dubte.
Dic perquè ara
ja tenim les butlletes
posades
als taulells
i bé,
ja ho va comentar
la Roser,
es tracta d'escollir,
volem escollir
les deu pel·lícules
que la gent
o de Tarragona
o vaja,
o els usuaris
de la biblioteca
en aquest cas
que tenim també
de fora,
s'estimen
com les millors
de la història
del cinema.
De fet,
són deu
però cada persona
pot escollir cinc.
Hem de buscar
cinc pel·lícules
per a l'eternitat,
que aquest és el títol
amb què vosaltres
heu batejat
aquesta iniciativa.
De totes les butlletes
vosaltres sumareu propostes,
feina rai,
ja t'ho dic ara,
i a partir d'aquí
doncs fareu una llista
i en sortiran
deu títols.
Farem allò palets.
I cada quatre
li farem
una ratlla
horitzontal.
Quines són
les teves pel·lícules?
No,
podem de fer en llista
entre tots els responsables
de la biblioteca que aneu.
No,
saps què passa?
Jo trobo que la gent
diu que la gent s'ho pren
i no ho tira.
Escolta,
és que jo això
m'haig d'asseure
i pensar-m'ho.
No,
no és una cosa
que pots prendre
a la lleugera.
D'estriar
de les milers
de pel·lícules
que has vist
durant més de 100 anys
d'història del cinema
que és el que més t'ha agradat
per X motius
no es pot decidir
a la valenta.
No,
és que inclús a mi
si em preguntessis
els 5 millors llibres
també diré
feina rai.
Espera,
espera que segui
i m'ho penso una mica.
Jo,
a veure,
està bé perquè
com que hi ha gent
de moltes edats diferents
hi ha gent
molt cinèfila
i hi ha gent
que no tant.
Sortirà una basquera
està a mi
del cinèfil de torn.
Clar,
perquè els cinèfils
tenen allò
com...
i en canvi
la gent que no ho és tant
que és aficionada
però no valoren
altres coses
del cinema
i jo els hi sembla
un horror,
no?
Llavors volem
fer una mica
a veure què passa,
no?
Volem que voti...
No me'n digui 5,
diguem-ne una.
Va,
n'hi ha una,
com a mínim
hi ha algú
que té un títol
de referència...
Mira,
sí,
una sí,
t'ho dic jo.
El cocinero
la de su mujer
y su amante.
Vinga,
va,
apuntat.
Per mi,
perfecta.
I surt
de l'habitual,
podríem dir.
Sí,
clar,
jo reconec
que jo,
per exemple,
si votés,
segurament...
No sé,
ni a Ciutadano,
ok,
ni al no sé què...
No,
a veure,
n'hi ha molt bones,
eh,
també m'agraden,
però jo,
per exemple,
aquesta pel·lícula,
doncs és una pel·lícula
que em va impactar molt,
que m'ha agradat molt.
Ara reconec
que no és del...
segurament no sortirà.
Hi haurà poca gent
que voti aquesta pel·lícula.
Bueno,
ja està bé que tingui un vot.
Així com a mínim un ja en tenim.
Anabel Lombré,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Ja ho vam comentar
la setmana passada,
ara la gent de la biblioteca
li donem un parell
de setmanes de festa.
Tarragona Ràdio
ara es volca
en la programació
de Santa Tecla,
però vaja,
d'aquí un parell de semanetes
ens retrobem
amb més novetats,
més activitats,
que vaja,
vam presentar
la setmana passada
aquest programa
d'activitats de tardor
i realment
feina ràdio
per poder marcar-ho tot.
Anabel, gràcies,
fins la propera.
Molt bé.