Sintonia de Tertúlia, temps per comentar l'actualitat d'aquest dijous 25 d'octubre
amb els protagonistes, amb els convidats.
En tenim dos de tres, esperem que s'incorpori de seguida el tercer convidat,
però de moment sí que podem saludar l'escriptor i inspector d'ensenyament,
Francesc Roig. Francesc, bon dia.
Molt bon dia.
I el regidor de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Tarragona i Advocat, Albert Ballver.
Albert, bon dia.
Bon dia.
El tercer convidat que us presentàvem, que us dèiem fa un moment,
és l'arquitecte tècnic, Josep Maria Boqueres,
amb el que volem també compartir uns minuts de tertúlia
per comentar algunes de les notícies de la jornada.
Tenim, per exemple, el vessament de cru i tota la polèmica
que ha ocasionat en les últimes hores,
perquè fins i tot algunes petites taques han arribat a la platja de la Pineda,
però també per començar avui tenim una notícia que publica el Diari de Tarragona
i que us estem explicant des de primera hora del matí
als informatius de Tarragona Ràdio.
Tenim la notícia, l'anunci, com deien, que publica el Diari de Tarragona
en el sentit que l'enderrocament del restaurant del Fortí de la Reina
començarà d'aquí un mes, aproximadament,
perquè ahir la Comissió de Patrimoni de la Generalitat
ja va donar el vistiplau definitiu al projecte tècnic
que, en fi, suposarà desmuntar, enderrocar l'interior del Fortí de la Reina.
Albert, no sé si és una notícia que un dia o altre havia d'arribar
i no sé quin comentari podem fer o quina reacció provoca
que això ja sigui de manera tècnica immediata.
Home, a veure, un comentari de frustració,
però els Tarragones no ho entenen.
No ho entenc ni la gent tècnica ni la gent que han viscut directament el tema.
És a dir, és una actuació dels tribunals d'aquestes inexplicable
que suposo que marcarà un moment determinat
tant amb la vida de la justícia com amb la vida de Tarragona.
Que comencin a enderrocar, evidentment,
perquè aquí també hi ha una sensació que s'enderroca tot i que va.
Això és un monument catalogat i, evidentment, no es pot tocar.
Suposo que el que s'enderrocarà serà el que s'hi va fer damunt del monument.
Jo el que desitjo és que s'aprovi ràpid el pla general,
de la manera que sigui,
i que això pugui tornar a ser objecte d'explotació,
la que sigui,
perquè que deixi de ser el que era abans,
que era un lloc on la gent anava a fer coses rares
i que, en definitiva, no precisava més la ciutat.
En canvi, aquest és un bon establiment.
El projecte, recordem, ja preveu el desmuntatge,
per dir-ho d'alguna manera,
o la de construcció, que seria aquella paraula,
o seria un verb, en fi, peculiar,
tenint en compte que ara es parla molt així,
el desmuntar tots els elements
que s'havien anat posant a l'interior del fortí,
al restaurant,
de tal manera que es deixaria igual que abans del restaurant.
Permetim per ser saludable el Josep Maria Buqueres,
que ha arribat. Bon dia, Josep Maria.
Molt bon dia.
Molt bé, Francesc i Josep Maria.
El tema de...
No, no, Francesc, comença tu, no?
O comença...
Bueno, comença-lo a veure.
A veure, aquest és un tema llargament comentat.
alguna reacció que comenci ja...
Home, la reacció és que
potser valdria la pena ja posar punt i final
aquesta llarga serp,
que ja no és d'estiu, és de tardor,
que va durant d'una manera...
I fins i tot dona aquest desgast
de la confiança de la ciutadania
en les institucions públiques
que gestionen el tema jurídic, no?
Perquè, esclar, la pilota va cap aquí,
va cap allà, ara surten uns,
han acabat ja pressions d'uns altres...
A veure, que allò ha de tenir una utilitat de servei
perquè no passi a ser un munt de runes,
és prou evident que ha de ser així.
Per tant, el monument, que és el Fortí,
ha de recuperar la seva primigenia imatge,
però, a més a més, s'hauria de consolidar
amb una preservació de l'entorn
perquè tingui una utilitat pública.
Jo no diré ara pas que hi muntin cap xiringuito allà dins, no?
Però, evidentment, ha de recuperar
la utilitat pública
que hauria de tenir com a entorn monumental
que per això hi ha l'acord
que avui acabes de citar tu.
Per tant, bé, doncs fem-ho ràpid
perquè és que, esclar,
aquesta situació s'allarga més del compte.
Josep Maria.
Home, jo crec que, esclar,
tal com s'ha dit aquí,
doncs estem al final d'una pel·lícula,
al final d'una pel·lícula o d'un malson, no?
A veure, vull dir,
des del moment que la justícia va dir
el que va dir,
i sembla ser que és un fet irreversible,
doncs encara a hores d'ares,
potser si anéssim a l'hemeroteca,
diríem que ara ja hauríem d'estar fent
l'enderroc en aquest moment, no?
I, en canvi, doncs s'ha anat allargant,
per tant, encara s'han celebrat
moltes bodes, molts convits,
i la gent de peu també
hem anat quan hem volgut, no?
I, efectivament,
llavors allò alguna vegada s'enderroqui
el de dintre,
que és clar, perquè el que és,
perquè també s'està parlant
també la utilització del furtí de Sant Jordi,
doncs, per tant, això també,
doncs, el furtí de la reina,
doncs, s'haurà de tindre
que donar-li també una finalitat,
i segurament jo suposo,
i espero que sigui
més aviat algun equipament cultural
o equipament per la ciutat
o de qui sigui, no?
I jo crec que ja estem al final de tot,
no?
Crec que hi hagi cap cosa estranya
o cap cosa que faci
que sigui irreversible aquest procés,
doncs, que està abocat,
i, esclar, aquí tornaríem a dir-ho de sempre,
no?
Tot això ha arribat, doncs,
perquè, doncs,
una ciutadana amb tot el seu dret,
doncs, a fer el que creia que havia de fer
i també sabem tots,
doncs, que potser, doncs,
en el fons,
doncs, hi ha una cosa de tipus
d'aspectes personals, no?
Més aviat personals
i altres històries,
doncs, que també a la premsa
s'ha fet ressò
perquè, doncs,
qui més qui menys,
doncs, també ha dit la seva, no?
El projecte...
Però fem una cosa,
perquè el que deia l'amic Boqueres
és dir...
Bé, que ja està,
ja donem el furtí per...
Per perdut,
entre cometes.
Sí, però no,
de construït,
m'ha encantat la paraula.
Deia estar de construït,
molt bé.
Què fem amb el furtí de la reina?
Clar,
el senyor Rolls deia,
no, el senyor Rolls deia,
deia,
fem-hi un equipament cultural.
No, no, no,
jo he dit...
Sí, un us.
El servei a la ciutat,
molt bé.
Un us de ciutat.
Bé, bé, bé.
Llavors jo obro un nou debat,
és dir,
allí què s'hi ha de fer?
Tornar-hi a posar un restaurant?
O, o,
o s'hi ha de posar un centre,
que d'ús privat no té que ser ja,
perquè, a veure...
Per què no?
Es podria,
sí, sí,
però és que potser si anéssim enrere,
o sigui,
fa 15 anys,
o quan va ser que se li va donar la llicència,
doncs ja no es tenia que haver donat aquesta llicència.
I per què no?
Home,
per què no?
Perquè, doncs,
si és una cosa de tipus de patrimoni de la ciutat,
el que sigui,
home, esclar,
abans que es deteriori o el que sigui,
doncs millor que tingui un ús,
és com aquí davant,
és com la Quinta Sant Rafel,
dius, bueno,
però si no,
encara és pitjor, no?
A mi,
moltes vegades,
les mans públiques són unes males mans,
d'acord?
Això s'ha vist,
aquí es...
Faig filosofia,
es privatitzen coses,
perquè la iniciativa privada
ho fa molt més bé que la iniciativa pública.
Bé,
jo que l'única cosa,
i no tinc cap interès
amb l'empresa que explota el Fortí de la Reina,
el cert és que el Fortí de la Reina
era un lloc
on els tarragonins,
primer,
l'oferta hostelera
estava diversificada,
ara tornarem a tindre
un o un o dos llocs
i punto.
Jo crec que era un lloc
que tu portaves un amic teu,
tu deies,
el ciutadà de peu,
portaves un amic,
o organitzaves un congrés
i feies el dinar al Fortí de la Reina,
cony,
era un lloc extraordinari,
era un lloc extraordinari.
Llavors,
per què aquesta,
aquesta,
aquesta sospicàcia
de l'empresa privada?
Jo crec que,
si allò és...
Perquè, clar,
entre les coses,
crec que la propietat del Fortí
no és del...
és d'un particular,
no?
Potser anem a mirar
quan qui sigui
li va vendre
amb un particular,
que suposo que devia ser
el patrimoni de l'Estat,
no?
Per dir,
jo,
com que en definitiva
ja donem el Fortí
per enterrat,
per enterrat,
per deconstruir,
i deixem un nou debat
de què s'hi ha de posar allí.
No, no,
és que aquesta és la qüestió,
no?
A parlar a partir d'ara.
Jo crec que a partir d'ara
els ciutadans sí que veuran
que, en fi,
no hi ha remei
i que el restaurant
desapareixerà com a tal.
el debat és
què fem amb el Fortí.
Suposo que a través
de la revisió
del Pla General
d'Ordenació Urbana
es pot,
en fi,
intuir o orientar
el que pot anar.
Vostès,
què serien partidaris?
El francès diu
d'un ús cultural,
no?
Donar-li un ús cultural.
Jo deia que,
a veure,
dit d'una altra manera,
no he cregut mai
en les desamortitzacions,
ni les del 19
ni les del 20,
perquè al 20
també n'hi han hagut
i de sonades.
És a dir,
la voracitat
de l'Estat
per beneficiar-se
d'una rebenta
que, al cap i a la fi,
després dels anys,
aquell monument,
poso, per exemple,
una mostra,
un estí de poblet.
És que ha hagut
de tornar a ser
el que era
i Santes Creus
no ho ha estat
en el sentit
intrínsec
de la paraula,
però cultura
se l'ha tornat
a fer seu
per donar-hi
el reflutament
que tenia el monument.
Per tant,
aquí hem de tornar
una mica
que, evidentment,
el fortí,
com la paraula indica,
és una
construcció,
diguem-ne,
de reforçament
militar
per defensa
i, per tant,
d'ús bèl·lic.
No som
en aquesta línia.
És a dir,
utilitzem les parets,
les pedres,
respectant la història
que contenen,
donar-hi
la lliçó
que,
avui dia,
el ciutadà necessita
per,
tot i tenir
memòria
de la història,
recuperar aquell espai
com a
un ús públic,
digue-li
un verenador,
no dic un restaurant,
digue-li un parc,
digue-li el que vulguis,
però s'ha de fer servir
una mica
la imaginació
en el sentit estricte
que les qüestions
són així
i, per tant,
no és que hàgim de fer
ara un concurs d'idees,
sinó que
qui hagi de prendre
les decisions
tingui clar
què és
i quin camí
és el que ha de fer servir,
no?,
amb els suggeriments
que calgui.
Tu, Josep Maria?
Sí, sí,
jo crec.
A veure,
ara també jo estava pensant
en les avinoses,
no?,
de dir,
tant de bo,
allà,
aquests dos anys
hauria sigut algú,
encara que hagués sigut privat,
i no aquesta manera
que s'ha anat deteriorant,
deteriorant,
deteriorant
i, bueno,
i que això també sembla
una cosa insòlita
el que està passant
amb la Sabinosa.
Allò sí que serà
una deconstrucció
per pròpia naturalesa,
la Sabinosa.
Perdona,
perdona,
la Diputació
a l'anterior mandat
va voler enderrocar-ho,
el que passa
que no ho va poder enderrocar
perquè tenia
una qualificació,
no sé,
un becil,
però allò,
jo crec que
està com està,
més val
que ho enderroquin
i que...
Jo estic convençut
que en aquests quatre anys
això és...
I ara...
Però, escoltem-me,
parlar amb la Fontina de la Reina,
què passa amb la Fontina de Sant Jordi?
Que també se li es pot fer alguna cosa,
res de res de res,
una idea certament esbojarrada
de fer-hi un centre de...
Un museu de estudis marins.
Un museu de estudis marins.
No sé si la...
Perquè és petit,
no sé si la superfície és suficient,
no sé si això afectarà
seriamente el monument,
etcètera, etcètera, etcètera.
És a dir,
jo participo amb vosaltres
d'aquella idea general
de dir...
Va de retro a l'empresa privada,
però no és la demostració.
Sí, home.
No, que una empresa privada
gestioni un lloc públic, no?
Primer, això de públic no és,
perquè, dic,
té un propietari privat,
amb el seu dia
el Ministeri s'ho va vendre,
i...
I bé que he dit
que estic en contra
de les desamortitzacions, eh?
Val, val, val, val, val, val, val.
Clar.
Perquè això de revendre's
el patrimoni públic
perquè després
fer-se la llagrimeta
i tornar-lo a recuperar
i no sé què,
com ha acabat passant.
De totes maneres,
jo soc l'oposició
i, en conseqüència,
tinc obligació de dir-ho.
El senyor Ballesteros,
l'alcalde de la ciutat,
va dir que del tema
de Fortí de la Reina
no en volia parlar
perquè ell seguia
el camí
de l'alcalde Nadal,
m'assembla que deia,
doncs no li luce el pelo.
Perquè, clar,
el Joan Miquel Nadal
va reservar a taula
pel 2.000 no sé quantos
i, per el que vei,
no dinarà
al Fortí de la Reina, no?
I el senyor Ballesteros,
que seguia
les...
és a dir,
la idea
de l'alcalde Nadal
tampoc vei
que la cosa que vagi gaire bé.
No, però és que
en aquest aspecte
jo crec que el que no sabem
amb la ciutadania
és quin pacte
va arribar
amb qui?
L'exalcalde,
el Joan Miquel Nadal,
amb la justícia.
De cap ni un.
No, si no va arribar cap pacte...
La justícia no pacta.
Bueno, doncs si no pacta,
doncs llavors,
potser va pactar-se
que és un calendari.
Llavors aquest calendari
o alguna cosa,
perquè, esclar,
vull dir la sentència,
dius,
per què algú,
com se fa a vegades,
diu,
l'estètica marxar
i si no,
doncs va al cap d'un temps
i tu com a abogat ho saps,
va a l'aigua urbana o no sé què
i allà fan el de l'osologiament
i desocien
i enderroquen
el que hagin d'enderrocar,
que això ho veiem
continuament per la televisió
amb masies i no masies
i casetes o el que sigui.
Per què no s'ha fet això?
Perquè suposo que també hi ha hagut
un mínim de tolerància
i perquè, esclar,
també el tema
no és fàcil
de sancallar.
Però jo crec que
el que es ha de fer
i tornant una mica
a el que també es pretén
és consensuar
i això també,
realment,
el Joan Areci
jo també ho ha dit,
de fer, realment,
des de l'equip de govern
i consensuar
amb l'oposició
amb tothom,
els equipaments,
aquestos tabacaleres,
Banc d'Espanya,
les sabines o el que sigui,
ara podríem afegir
el Fortí.
El Fortí, esclar,
i fer tota una política
més o menys
correcta i sensata
i només a llarg termini
i això és el que s'hauria de fer.
Fins i tot podrien
munificar...
I afegir aquesta peça, esclar.
Fins i tot podrien munificar
en el mateix espai
què fem amb el Fortí de Sant Jordi
i amb el Fortí de la Reina,
és a dir,
amb els dos fortins
ja que estan
un al costat de l'altre, no?
Si una cosa no hi cap,
pot no es pujar
entre els dos edificis.
Jo crec que
estem centrant
tota la dinàmica
i tota la polèmica
en l'entorn d'un monument
quan l'origen del conflicte
no era el monument,
era la llicència.
Punt.
Per tant,
partim d'una base administrativa
i acabem en un context monumental.
No, perquè té una íntima relació, Francesc.
Clar que té una íntima,
tot és íntim.
tot és íntim.
Tot és íntim.
Deixem-ho,
no et posis cançó.
Tot va lligat, tot va lligat.
No, sí, home,
però és que
la situació
és la que és,
per tant,
desembolsem-la,
perquè la gent, això,
diuen,
ah, ja tornen a parlar del tema,
a més a més,
ara hi sopa un,
ara hi dinen un altre,
hi ha conflictes d'un color,
acabant n'hi ha conflictes d'un altre,
ratllades d'una manera,
ratllades d'una altra.
Ara ja podem dir que,
en fi,
ja no es faran reservar segurament
a partir d'aquí unes setmanes.
i després tenim el tema econòmic,
els treballs de deconstrucció,
que és la paraula que tant li ha agradat a la verballa,
de moment sembla que costaran 400.000 euros
que, evidentment,
haurà de pagar l'Ajuntament de Tarragona.
I després hi ha tot el tema
de la sentència
de la part de l'endemnització
que hauria de pagar l'Ajuntament.
És a dir,
després hi ha la part econòmica...
Però això de la indolació
també s'hauria de parlar
molt,
perquè dius,
si hi ha hagut una empresa privada
que s'ha anat gaudint
unes setmanes d'anys
i mai ha tingut la licència,
doncs dius,
escolti,
que ha tingut la llicència,
senyor Boquera,
que vostè és de l'ofici,
exacte.
Ha tingut la llicència d'activitat,
però ha tingut la llicència
de construcció l'ha tinguda.
És a dir,
que qui la va donar,
i aquí ens trataríem
un altre problema,
qui la va donar,
doncs hem de començar a pensar
com a mínim políticament
d'una certa responsabilitat.
Econòmicament
no vull ni pensar,
no vull ni pensar,
però,
amic Boqueras,
quan el...
Ho tenim per el Tàrraco
va voler destinar
una part de les seves dependències
al casino,
amb mala hora,
ens vam adonar
que tampoc tenia
llicència d'activitat.
Tenia llicència
de construcció,
evidentment,
perquè si no,
fora fora molt gros,
però tampoc tenia
llicència d'activitat.
És a dir,
que el tema
de llicència d'activitat
és un tema
certament de bo rascoso,
i això jo crec
que no eximeix
a ningú
de la seva responsabilitat.
Sí,
però des del punt de vista
de l'empresa
que ha anat explotant
tot això,
jo suposo que la inversió
de tot el que ha fet
està més que amortitzada.
és a dir,
que ha guanyat molts diners.
Diferent que,
ara li ha donat
com és l'activitat,
ha fet la inversió
de tants milions d'euros
o el que sigui,
i al cap de tres anys
escolti,
vostè té que plegar.
Llavors sí que pot dir,
escolti,
vostè m'ha donat una licència,
jo no puc explotar,
però ara ja l'ha recuperat.
Amic meu,
o sigui,
gràcies.
Això no és una concessió,
això és un negoci
que un senyor obre
amb visos de legalitat
i que de sobret li diuen,
escolti,
allà on li vaig dir que sí,
ara li dic que no.
Això algú ho té que suportar.
És a dir,
el concepte d'amortització
és molt particular,
estimat Boqueres,
molt particular,
clar,
tu compres un pis,
pagues l'hipoteca,
com que l'has amortitzat,
perds el pis.
Home, no,
home, no,
no és el cas.
Però en qualsevol cas
també s'ha dit,
i me sap que potser
ja fa dos o tres anys
els va fer alguna assegurança,
alguna cosa,
preveient que si hi ha alguna...
A veure,
les ajuntaments
també tenen les seves
responsabilitats civils,
el que sigui,
penals,
suposo,
i en un moment donat
quan algú
demanda a l'Ajuntament
d'algú,
doncs surt l'assegurança.
Doncs amb aquest aspecte
suposo que algú està previst
perquè ja era
una mort anunciada,
ja fa temps
que es veia vindre
que s'acabaria.
En fi,
l'amort està anunciada
i pròxima,
si em permeten l'expressió
i haurem de seguir el tema
en els pròxims dies.
Deixi'm també
abordar una altra qüestió,
encara que sigui
de manera ràpida,
una altra notícia,
aquest vessament de cru
que em semblava poca cosa,
un incident menor
que es va detectar dimarts,
però que ha acabat arribant
en petites quantitats
però ha acabat arribant
a la platja de la Pineda
i que a més a més
ha emprenyat i molt
els pescadors
que fins i tot
plantegen denunciar Repsol
pels anys que estan patint
en la costa.
Tenint en compte
en fi,
l'experiència,
entre cometes,
que tenim
amb accidents
o amb incidents
d'aquestes característiques,
tenen la sensació
que potser alguna cosa
ha fallat,
que no s'ha fet prou bé
o són coses aquelles
que és molt difícil?
Francesc?
Ningú dels que som aquí
som tècnics
en qüestions
petrolieres.
Ni pescadors.
Bueno,
pescadors pesquem
alguna cosa,
però
en qüestió de soldadures
i tal.
Jo crec que el problema
està en allò
que tantes vegades
s'ha dit
i que alguns polítics
repeteixen
avui dia
fins a la necessitat.
S'han de fer
les coses bé.
Noi.
Eh?
Molt bé.
I no s'han fet bé.
I fer les coses bé
vol dir que
quan un fa una soldadura
en una moravella
sempre un ensurt,
un imprevisi pot ser.
Però,
a veure,
és molta casualitat
que,
no sé per què,
doncs,
no s'hagin posat
les mesures
previsores
per evitar
que
una fuita
sempre hi pot ser.
I sobretot
treballar
en una soldadura
quan la canonada
estava plena,
no?
No ho sé.
Albert.
A veure,
jo el que entenc
és que
Tarragona
té una petroquímica
molt important
que
no vull entrar
en el debat
de si és bo
o no és bo
que Repsol estigui a Tarragona,
que per mi
és molt bo
que Repsol estigui a Tarragona,
tot sigui de pas.
Altrament,
sentiríem plorar, eh?
Molt bé,
claríssim,
claríssim,
claríssim.
Aquest és un fet
que ha discutit.
L'equilibri
que hem aconseguit
entre turisme
i indústria
jo crec que és modèlic.
Però ara estem parlant
del tema de la indústria.
Potser la indústria
hauria de ser
una mica més precavuda,
potser la indústria
hauria de ser
una mica més curosa
amb aquests
aconseixements
que poden passar.
Perquè, clar,
quan el Robert Maras
aquell
se'n va endur
el pantalà,
doncs, home,
no hi va haver
cap tipus d'abassament
i això va ser
un verdader miracle,
miracle, miracle, no?
Llavors,
el que jo crec
és que potser
es hauria de recomanar
o potser es hauria d'exigir
o potser es hauria d'indicar
a Repsol
que s'autoimposés
unes mesures de control
que siguin certament
extraordinàries,
però molt extraordinàries.
Jo em pregunto
què devia pensar
l'alcalde de Vilaseca
i president de la Diputació
i bon amic
dels tres presents,
dels quatre presents,
que li diguessin,
escoltim,
a la seva platja
amenaça d'arribar-hi
una d'això,
una taca de petroli.
D'acord?
Les fotos que es donen
al diari d'avui
d'una barca de pesca
que porta un peix espàs
absolutament negre.
Això, realment,
això, amb un pescador
que, en definitiva,
la mar és el seu
lloc de treball,
amic meu,
això comprenc
que la gent estigui
molt amb pipalls, no?
Home, pel que fa a la platja
és sort que no ha estat a l'estiu,
en plena temporada turística.
I puc assegurar
que què devia pensar
l'alcalde de Vilaseca
quan en un primer moment
li diuen
l'ataca està encerclada
i no ho està.
I comença a arribar...
Sí, sí, sí.
Sí, perquè això també
ens portaria a dir
si és molt difícil o no
poder acotar una taca, no?
De petroli
No, perdona,
el que passa és que,
com deia el Francesc,
si s'estava...
Que això no ho sé,
jo, Francesc, d'íxit,
si s'està treballant
amb una tuberia
que està plena,
el que sí que s'està...
I potser després
ens desmentiran, Francesc,
és el risc.
Potser estava mig...
No, no, però si va haver
una fuita
és que hi devia haver líquid.
Les mesures de precaució
per un risc remot
tindrien que ser.
I tindrien que ser.
I, a més,
això és una empresa
que s'ho pot permetre, no?
Llavors, potser,
com sempre,
el que tindrien que fer
que estem treballant
en un lloc que és terriblement complicat
com és una platja,
i a dir,
a Vilaseca han estat lluitant
per recuperar la platja
que se'ls hi va anar en l'aire
com a conseqüència
dels subsassius pantalans
del port de Tarragona,
i clar,
si el senyor...
Si el senyor al cap de Vilaseca
es trenca les banyes
per aconseguir
que es refagi la platja.
I quan hi ha la terra feta
li ve un tema d'aquests,
doncs, home,
certament és...
Digues,
el tema de la platja de la Pineda
ho dic perquè
jo soc usuari
a la platja de la Pineda
perquè allí,
com tots sabeu,
part era platja de la Canonga.
Sí, segurament.
Molt bé.
No paren de sonar
aquest matí els mòbils, eh?
Això vol dir que tenim
uns contartulis
molt connectats.
Bé,
aleshores,
el tema és que
l'Ajuntament de Vilaseca
de les desgràcies
n'ha tret profit.
Altrament,
no té més remei.
per exemple,
d'una situació
d'esgavell
per un accident
d'un vaixell
en van configurar
la famosa escultura
del Mariscal,
eh?
Amb els pins aquells
de la Pineda
que ara completaran.
Ah, completaran, sí.
Bé,
i després,
ara bé,
hi ha qüestions
que com a usuari
de la platja de la Pineda
també,
ara parlem de la taca,
però des de
començaments de setembre
fins pràcticament
a meitats d'octubre
al mig de la platja
de la Pineda
hi surten
unes canonades,
tres o quatre,
d'abocaments
d'aigües
que no són pluvials
perquè no ha plogut
i que, per tant,
són a la vista pública
també.
I això
s'ha de tenir.
A veure,
dona una sensació
totalment lamentable
passejar per la platja
i veure que surten
tres canonades
com a emissaris
obturats
al mig,
a la sorra,
amb aigua,
que evidentment
surt neta,
però
ningú l'ha tastat.
Josep Maria.
No,
jo al respecte,
m'enganyó
que ahir
o abans d'ahir
el cap de Repsol
que ha dit
l'autorià
d'aquesta casa
va dir que,
a veure,
que ja
inclús fent
la feina
que estàvem fent,
doncs ja hi havia
unes barques
o estaven allà
preveient
si podia passar-ho,
o sigui,
que ells ja eren conscients
que podia passar-ho
i estava a dir
que ja que
estaven allà,
doncs no va ser tan greu.
Havien adoptat
mesures de prevenció,
però que sembla
que després
no han estat suficients.
No han estat suficients,
bueno,
per tant,
és molt complicat.
Es parla de 470 litres.
470 litres
deuen ser bastants més,
no?
Perquè 470 litres,
francament,
sí,
sembla una quantitat petita.
No,
no,
no,
que llavors vull dir que
sí,
es té que ser més curós
o el que sigui,
però bueno,
són coses que passen
i poden passar
i per molt
que es tinguin
les mides preventives
corresponents,
doncs,
és com un accident laboral
per d'un altre tipus,
un accident ecològic,
de medi ambient,
el que sigui,
i esclar,
i com està tot això
ja ficat també,
i tant de bo
que no ha passat això
en plena temporada de distiu.
És que tenim una estructura social
molt implicada
que una,
evidentment,
connecta amb l'altra
i per tant,
qualsevol incidència
en el turisme
afecta la indústria
i qualsevol incidència
en la indústria
o en la meteorologia,
com són les pluges
del 12 de setembre
del 2006,
doncs,
afecten,
evidentment,
tot el camp de Tarragona
i la indústria,
etcètera,
etcètera.
Per tant,
com que som
un espai
molt utilitzat,
tots
patim unes conseqüències
d'aquesta utilitat extrema,
perquè, clar,
no tenim oxigenació d'espai.
Deixi'm reservar
els últims minuts
de la tertúlia
per canviar de tema.
Parlem d'una qüestió
no estrictament local,
però avui aprofitant
que tenim persones
que han estat vinculades
al món de l'ensenyament
i de contacte amb els joves
i tenim un advocat
parlar de l'agressió
aquesta racista,
d'aquest jove
que va agredir violentament
una noia equatoriana
als ferroquials
de la Generalitat
amb unes imatges
que han sortit,
en fi,
jo diria que a tot el món
i amb un comportament
de la justícia,
en aquest cas de la Fiscalia,
que, en fi,
no ha estat del tot
segurament coherent
i que només la pressió mediàtica
i social
ha fet que hagi canviat
de parer.
Finalment,
la Fiscalia demanarà ara
la presó
per aquest jove
que va agredir violentament
com dèiem
a una noia equatoriana
i va al·legar
en un principi
que anava borratxo.
Algun comentari, Albert,
tu com a advocat
de l'actuació
sobretot de la Fiscalia?
A veure,
jo vaig dir per televisió
el que deia el portaveu
de la Fiscalia
i em va semblar
poc, poc convincent
perquè deia
que si no hi havia
una denúncia
i si no hi havia
un part del metge forense
que ells no podien actuar.
Home,
jo li recomanaria
i soc un advocat
d'infanteria,
infanteria,
infanteria,
de molta infanteria,
no?
Hi ha una cosa
que es diu
l'animus necandi,
és a dir,
la voluntat de matar
o de ferir.
Aquest tio li va pagar
una petada
a aquella pobra xica
però aquella petada
era una petada ordinària,
era una petada
d'un karateka,
és a dir,
aquell tio va aixecar
la cama
a més de 90 graus
del nivell del tren
i li va picar la cara,
és a dir,
a mi m'ho fan,
a mi jo soc jaio,
però a un xicot jove
li fan fer això
i no hi arriba,
no ho saps fer això,
no?
Aquest tio era un tio
que utilitzava
unes tècniques d'arts marcials
i que aquella petada
a la cara de la noia
podia ser una petada
que la podia matar.
Ara està sortint també
a la televisió,
perquè després hi ha
la part aquesta
de la Fiscalia
i tot l'ambient mediàtic
que s'ha creat
de mal cas,
en fi,
en què sembla una estrella...
Bueno, clar,
jo em recebo l'opinó
de què faria jo
amb aquest muchacho,
però el que és cert
és que això ara resulta
que hi ha una vicepresidenta
del govern ecuatorià
que està aquí
i que sembla ser
que l'objecte
de la seva visita
serà el donar protecció
amb aquesta pobra noia.
Llavors jo crec que...
I després també hi ha
una altra història,
els ciutadans
que coexistien
en aquell boc de Ferrocarril
i que no van fer res,
no?
Sí que la gent
cada dia
ens estem tornant
més incívics
i menys solidaris,
però també és un tema
d'estudiar.
Jo crec que...
Jo tampoc sé,
també estic a dir
en honor de la Fiscalia,
jo no sé quan va arribar
aquesta notícia,
la notícia de criminis
a la Fiscalia,
no ho sé,
no ho sé.
I després que no hi ha,
home,
més o menys difícil
de localitzar.
Però jo crec que l'explicació
que van donar en principi,
crec que la Fiscalia
també deia
que havia intervingut
d'una manera contundent
i el jutge,
ja està el jutge,
però l'obligació
de la Fiscalia
és perseguir el crim
i en aquest cas
jo crec que això
una resposta tèvia.
Algun comentari?
Sí, un.
No hi ha cap justificació
que avali la violència.
A mi m'és igual,
absolutament igual
que digui
que anava borratxo.
Pitjor.
Jo crec que si anava borratxo
encara havia de ser
més conscient
que aquesta situació
encara era més agrojant
perquè quan un
està en estat etílic
li surten els dimonis interiors
i per tant
si li va sortir això
és que realment
l'olle bullia
en aquest sentit.
per tant
també
pels mitjans de comunicació
considero
que s'ha de ser
d'una ètica
molt més acurada
a l'hora de mitificar
aquestes icones
com un personatge
de Hollywood
una persona
que té
un caràcter
de desferra
pels valors
de la persona humana
i ho dic així
amb una constatació
diguem-ne
molt bona fuente
persona humana.
A veure,
jo crec
dues coses.
Una,
que fets com aquest
es deuen produir molts
el que passa
és que no hi ha
les càmeres
que ho gravin
i que es vegin.
Aquest és un altre aspecte.
Perquè potser
això ja fa
potser 20 dies
que va passar això.
ha patit una noia
que també
ha patit alguna agressió.
Digues, digues.
No, per tant,
vull dir,
això va passar
15 o 20 dies
i algú ho ha filtrat
per la raó que sigui.
I després,
el que també
m'ha sorprès
respecte a la fiscalia
que és clar,
vull dir,
una cosa
que no poden dir
que si no hi ha la denúncia
i no també s'actua
per ofici
moltes vegades.
Inclús, llavors,
està per exemple
i que altres conductes
que la gent
estigui més al...
La situació que deia l'Albert
de que avant
l'actitud passiva
dels que eren
també al vagó
s'ha donat
també a la circumstància
que un noi
que va ajudar
en una situació
de violència
ara fa poc
va acabar patint
unes conseqüències
fatídiques.
Fatídiques.
Clar,
aleshores
no t'hi vulguis trobar
en una situació d'aquesta
perquè no saps
com reaccionaries.
La gent
queda a vegades
paralitzada
en la seva actitud
i no sap com reaccionar
perquè a més a més
quan veus les imatges
són d'una rapidesa
tan fulgurant
que ni te les penses
que aixecarà la cama
i li clavarà
aquell que t'aclesca
a la cara.
Perquè al vagó
únicament es veu
que hi havia un altre noi
que gairebé gira el cap
i es posa d'esquena.
Tornem a tenir
una mica
les conseqüències
anunciades
per l'Stanley Kubrick
en aquella famosa
taronja mecànica.
Ja fa anys d'això.
Estem en una societat
segurament
cada cop més agressiva
i aquest cas
ens demostra això
actuacions judicials
l'actuació dels mitjans
de comunicació
la pròpia actitud
de la persona
que anava al vagó
i que té por segurament
d'intervenir en el cas
i en fi
a part de la pròpia agressió
que té una component
racista en aquest cas
i també sexista.
En fi
acabem aquí
aquesta tertúlia
que ens ha portat
a parlar una mica
de tot avui
amb l'Albert Ballver
amb el Josep Maria Boqueres
i amb el Francesc Sant Roig
gràcies per compartir
aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
i fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.