Com cada dimecres, aquí al Matí de Tarragona Ràdio,
ens cuorem en salut en col·laboració
amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem, com cada setmana, el seu director gerent,
doctor Joan Marietzera. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. I avui ens acompanya la doctora Mireia Savalls,
és la responsable de Medicina Interna
de l'Hospital del Ventrell.
Doctora Savalls, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda. Avui parlem d'una qüestió
que ha estat disortadament notícia
per uns fets que s'han produït
de la mort d'uns nadors
en un hospital madrilany.
Parlem d'infeccions hospitalàries.
És notícia perquè és un fet excepcional,
m'imagino, que passi una cosa així.
No sé si se sap amb certesa
què és el que ha passat.
Quan passa sempre en aquests casos,
s'ha de fer una investigació.
Sí, jo crec que el problema,
o sigui, en aquest cas,
em dóna la sensació que
la informació que s'ha traslladat
als mitjans de comunicació
és una informació que se n'ha fet
una mica, un boom, no?
Una mica exigerada,
una mica, jo diria que probablement
des d'una òptica, doncs,
de donar alguna cosa una mica sensacionalista,
d'un procés que, ben explicat,
probablement no tindria aquesta visió,
o almenys en els professionals,
a nosaltres, no ens té en absolut
aquesta visió sensacionalista.
I crec que és bo de parlar-ne,
perquè posar les coses al seu lloc.
Primera, estem parlant,
en aquest cas,
de la notícia aquesta,
d'uns nadons prematurs,
per tant, persones d'alt risc,
de molt alt risc,
estem parlant de persones
que han nascut
en unes circumstàncies
que no són les normals,
i que avui,
la vensa de la medicina,
aconsegueix,
no en tots els casos,
en alguns casos,
doncs, aconsegueix que tot allò
que no han fet dins de la mare,
doncs, que puguin alimentar-se,
respirar,
créixer,
sobreviure,
tot aquest procés de temps,
fins a ser un nen normal,
nen o nena normal.
Diem-ne nascut a terminis.
Quan dic normal,
vol dir que tot allò
que s'ha fet,
s'hauria d'estar fet,
l'alimentació,
l'aire per respirar,
i el creixement,
se li ha de donar des de fora,
substituint
el cos de la mare.
Evidentment,
és una substitució impossible,
perquè no hi ha millor incubadora
que la mare,
i tot el que nosaltres
puguem fer artificialment
són intents externs
d'arribar a allò
que el que millor ho fa és la natura.
Per tant,
tot aquest procés
és d'alt risc.
La persona aquesta
són nadons
de molt alt risc,
per un problema
o per molts problemes.
I dins de molts problemes,
com podria haver estat
un problema respiratori,
un problema del cor,
un problema d'un altre,
i hi ha el que el seu sistema
de defenses
és dolent,
és dèbil,
és feble,
és feble,
perquè tot allò
és feble,
i per tant,
també és molt feble
el seu sistema de defenses.
Llavors,
un dels riscos
més importants
que també tenen
és que agafin infeccions,
perquè
tenen un sistema
de defensa
feble.
D'aquest risc,
igual que seria
que s'ofeguessin
o un altre problema
de salut,
doncs,
que agafin infeccions,
si al damunt
tenen la infecció
que agafen
és d'un germe
molt agressiu,
molt dolent,
molt virulent,
amb moltes resistències,
com són les infeccions
que nosaltres anomenem
no sucumials hospitalàries,
que es donen als hospitals,
qui són allà,
en els hospitals,
doncs,
evidentment,
s'assuma
un cos
molt feble
amb un bacteri
molt agressiu.
I doncs,
això,
com a conseqüència,
és que realment
aquest nadó
no pot suportar
aquesta infecció.
A lo millor,
hagués no pogut suportar
una insuficiència cardíaca
o,
si no s'hagués donat això,
s'hauria donat
una altra cosa.
La informació
que rep el citadà
és que
el primer que es pensa
davant d'aquesta informació
i es parla
d'un nombre
determinat
d'anadons,
és que hi ha hagut dons
que no estava preparat
l'hospital
o que no s'ha fet la feina.
És el missatge
que rep l'usuari.
Per això s'ha d'explicar bé tot,
no?
Per això s'ha d'explicar-ho,
de dir que
no és la lectura
que nosaltres ni fem
ni molt menys
des de l'òptica professional.
La lectura que ni fem
és la que li acabo d'explicar
i que sí que ens dona peu...
Tots eren prematurs,
aquests nadons.
Sí, sí, eren prematurs.
Clar,
el que sí que ens dona peu
és explicar
una realitat
que hi és
i que la combatim habitualment
de què són
la societat en general
té coses a fer i a dir
per intentar
que bacteris
no tinguin
tantes resistències
com les que estan tenint avui
i és en l'abús
de la medicació
i de l'antibiótica
a nivell del carrer.
Què és la infecció hospitalària?
La infecció
aquesta hospitalària
que estem parlant
són bacteris,
vostès saben
que ho he explicat aquí
moltes vegades,
que són éssers vius
i éssers vius
que van canviant,
muten
i com que van canviant
i muten
i es barallen entre ells
a veure qui ho ocupa.
I s'adapten perfectament
allà on van, no?
Això és com
les tribus
en la selva,
a veure qui és
el que guanya més territori
un dels altres
i entre ells
qui és el que guanya
més territori?
El que és més fort,
el bacteri més fort,
fins i tot
de diferents famílies
i també dins
de les mateixes famílies
que és el que estem parlant ara.
Dins d'una mateixa família
d'uns bacteris
com que estan canviant
absolutament
completament
aquell que aconsegueix
una curassa més forta
o un sistema
de protecció més fort
ha aconseguit
imposar-se als altres.
Per què?
Perquè els altres
molt probablement
estaran atacats
per un antibiòtic
i arriba un antibiòtic
que és el que donem
contra les infeccions
i aconsegueix matar
per diferents
per diferents
per diferents
que l'antibiòtic
treballa de maneres diferents
aconsegueix matar
els que són sensibles
que en diem nosaltres
en els que són febles
i l'antibiòtic guanya.
Quan resulta
que n'hi ha algú
que ha aconseguit
en aquestes canvis
que fa
despistar el pati
i s'ha pintat
és com si un cotxe
el pintes d'un color
que no se'n don...
que passa desapercebut
a la policia
xap
ha passat desapercebut
no li afecta el radar
aquell està
amb un color
que no l'afecta ningú
i s'ha colat
i aquell
s'ha quedat sol
com que s'ha quedat sol
creixerà
tindrà tot el pati
per ell mateix
i desenvoluparà
la malaltia
a aquell bacteri
que realment
és l'acoraçat
no el feble.
Per tant
amb aquest abús
que bona part de la població
fa dels antibiòtics
després hi entraríem
a aprofundir
altres aspectes hospitalaris
des de les infeccions
imaginem en un moment
que hi ha dos pacients
que presenten
el mateix quadre
un té tendència
d'automedicar-se
i prendre antibiòtics
a la primera
que apareix un refredat
l'altre no en pren
lògicament
aquest antibiòtic
actuarà diferent
davant de la mateixa bactèria
és de sentit comú
no sé si la ciència
ens ho confirma això
home
és cert
que cada cop més
ens trobem
doncs pacients
que venen
de casa seva
que ingressen a l'hospital
per algun motiu
que necessiten ingrés hospitalari
i que ja en el moment
de l'ingrés
quan els fem cultius
el que ens trobem
sorprenentment
són microorganismes
que ja tenen
un perfil
de que
aquell organisme
ja ha rebut
alguns antibiòtics
ja estan
d'alguna manera
doncs
preparats
per ser resistents
a molts dels antibiòtics
que normalment
donaríem
tant a l'atenció primària
com a l'hospital
i això ho veiem més
lògicament
en el cas
doncs de pacients
que han rebut
diversos diferents
tractaments
antibiòtics
continuament hi ha un abús
del medicament
de forma
diguem-ne
autogestionada
pel propi pacient
sense que
ho recepti el metge
perquè cada cop més
veiem que
la mentalització
que el metge
no ens dona antibiòtics
com abans
vull dir que
primer es fa una observació
i si aquella persona
ara que hem tingut
les grips i tot això
si el quadre
d'aquella persona
ha anat una mica
més enllà
i ha estat precis
sí
però en general
vull dir
poca recepta
d'antibiòtic
hi ha un
jo crec que
sí que és cert
que la mentalització
a nivell del col·lectiu
mèdic cada cop
és més important
i també
els criteris
cada cop hi ha més guies
hi ha més protocolització
tot això
se segueix molt estrictament
però
a nivell
del que és la mentalitat
de la gent
en general
això
encara no ha acabat
doncs de
quallar del tot
és cosa sabuda
que el risc
a zero no existeix
i jo m'imagino
que la sèpcia total
tampoc
com es prepara
un hospital
davant de
tota aquesta qüestió
quins protocols
s'elaboren
en general
tots els hospitals
tenen uns protocols
molt
molt excesos
són coneguts
de neteja
i de procediments
de neteja
que són diferents
segons l'àrea
en què s'està treballant
és molt diferent
doncs
el protocol de neteja
que s'ha d'emplear
en els quiròfans
és a dir
en un quiròfan
que és de cirurgia neta
es netejarà
d'una manera
amb una determinada freqüència
i amb uns determinats productes
i
un quiròfan
que sigui
d'intervencions
que en denominem
doncs
més brutes
amb una altra freqüència
amb uns altres productes
i amb uns altres procediments
que estan protocolitzats
i el mateix passa
doncs
amb totes les sales
d'hospitalització
i molt especialment
amb les unitats
de cures intensives
l'experiència quirúrgica
i hospitalària
però sí que
deu mostrar
quins són els punts
amb més febles
on generalment
es poden produir
més problemes
d'infecció hospitalària
per allò que dèiem
que és impossible
vull dir
estar al 100%
de la seguretat
en aquest sentit
és el que
com més procediments
se li fan
a un pacient
i com més
invasiu
és amb el pacient
en el sentit
doncs
de
portar catèters
portar sondes
màquines
refereixo
a les unitats
de cures intensives
els ventiladors
tot això
és invasiu
pel pacient
aquest pacient
és el pacient
que està al carrer
hem de diferenciar
molt bé
que una cosa
és el que pot passar
al carrer
i l'altra
és el que passa
a l'hospital
i que aquests pacients
que tenen problema
són pacients
greus
i que a més a més
se'ls està fent coses
que són
d'alguna manera
agressives
per a aquests pacients
com és
portar sondes urinàries
portar catèters
ajudar-los
a respirar
amb màquines
tot això
és bo
pel pacient
però també
comporta en riscos
clar
és una petita
perforació
per una arracada
i a vegades
pot haver-hi
una miqueta
d'infecció
doncs ja m'imagino
que clar
que en determinats
processos
més complexos
encara més
no sé si
pregunto
una vaginada
però
el que fem
les visites
els parents
les persones
que transitem
en la rutina
hospitalària
també podem provocar
algun tipus de risc
pel que fa
a la infecció
dels pacients
de l'hospital
jo crec que
bueno
per molt nets
i polits
que si hem
que les bacteries
no les matem
amb aigua
a casa
bàsicament
els virus respiratoris
en aquest cas
sí
i home
el que s'aconsella
és que
no hi vagin
i sobretot
s'aconsella
al revés
que és a dir
la gent feble
com els nens
que no vagin
als hospitals
cosa que a més a més
ho veus
que dos per tres
i jo a vegades
la gent s'enfada
quan no els deixen
entrar
no s'enfada
però
quin sentit té
que un nen
de 3, 4, 5 anys
es passegi
per un hospital
a anar a buscar
el que no té
i anar pujant
pels habitacions
i anar entrant
a les habitacions
dels pacients
que estan malalts
i que tenen infeccions
anar-les a buscar
és que és una
salvatjada
doncs el que
això és una
és una cosa
que habitualment
nosaltres perseguim
i t'has de violentar
a vegades
amb les persones
com vostè diu
d'una manera
absolutament il·lògica
no?
El que
la majoria
de les infeccions
com deia la doctora
Saballs
als hospitals
són les parenterals
que en diem
no?
Les que
tu has atrevessat
la barrera física
que té
la pell
que és la barrera
que té
ja té una barrera
de protecció
i tu
a travessar allò
i instaurar
un cateter
per via venosa
o arterial
doncs això
és una penetració
que té un risc
important
perquè has fet
un forat
en aquesta muralla
que és la pell
el mateix passa
amb les sondes
les sondes urinàries
passen tres quarts
del mateix
que és que tu
estàs saltant
el mecanisme
biològic
de protecció
que hi ha
i estàs col·locant
una porta
és oberta
una finestra
perquè puguin entrar
aquestes infeccions
el problema
ja es fa
amb la màxima
sèpcia possible
el protocol
de com s'ha de fer
aquesta punxada
de com s'ha de col·locar
un cateter
de com s'ha de col·locar
una sonda
és evidentment
protocolitzat
però si en algun moment
hi ha una infecció
que pot ser-hi
per això que dèiem
que la sèpcia absoluta
és impossible
i que tampoc és bona
aquest
el germe
que allí
se'ns infectarà
és un germe agressiu
i això és el que en diem
de les infeccions
hospitalàries
les infeccions
no sucumials
quan estàvem parlant
de la selecció
dels bacteris
que acaben
quedant-se
en un territori
els més forts
els bacteris
que han aconseguit
fugir
de la Guàrdia Civil
que jo deia abans
escapar-se
trobar-se
una curassa
un manto invisible
que els faci passar
dels antibiòtics
doncs aquells
que han aconseguit
totes aquestes resistències
són les que
estaran allí
perquè els febles
els haurem matat
amb el tractament
antibiòtic
usual
això ja ho sabem
que és així
i també per això
i per lluitar
contra
aquests bacteris
aquests bacteris
que en diem
hospitalaris
hi ha tot un procediment
intern
molt complex
que comença
perquè
totes aquestes infeccions
a més d'identificar
quin és el bacteri
que provoca
la infecció
perquè pot ser
una pseudomona
pot ser
un neumococ
pot ser
una clepselenormoni
pot ser qualsevol bacteri
hem de saber
qui és
el que fa el mal
després d'això
ens podríem quedar contents
i dir
però són mutants
deia
canvien
sí però
estem parlant
de Seat
Renault
Volkswagen
etc
tots són cotxes
i quan dius Volkswagen
anem a veure
si és un Passat
o és un Volkswagen
4x4
llavors
el mutant
és
el Volkswagen
i Cansec
és un Polo
i dius
mira aquest li faig una bufada
i el paro
o resulta que ve
un Volkswagen
4x4
d'aquests acureçats
que t'hi poses al davant
i fa una rebufada
i continua
aquest és el problema
que ha anat mutant
ha anat canviant
i se'ns podem travar al davant
no un Volkswagen Polo
sinó un 4x4
que és una màquina de guerra
llavors
per saber això
un cop hem vist
que és Volkswagen
agafem en tots
aquests casos
i es fa el que en diem
un cultiu
i s'hi posen
unes plaques
d'antibiótics
es fa
una placa de Petri
una placa d'aquestes
de bacteriologia
s'hi posen
diferents mostres
d'antibiótics
per veure
quina sensibilitat
antibiòtica té
si és sensible
a un antibiòtic
de primera
segona
o tercera generació
que en diem nosaltres
que són antibiòtics
més senzills
o molts més sofisticats
veient
l'agressivitat
com responen
o no
els antibiòtics
sabem
si estem davant
del Polo
o l'acureçat
i què ens passa
que lo lògic
és que la comunitat
al carrer
mai trobéssim
un acureçat
perquè no té
per què estar-hi
i avui
ens està passant
que venen
de tant en tant
de la comunitat
acureçats
les causes
les saben
de la
mal ús
del tractament
antibiòtic
del tractament
antibiòtic
perquè no és
només
patologies
que no cal
antibiòtic
sinó
que en l'ús
del carrer
s'utilitzen
antibiòtics
que haurien
d'estar
reservats
només
per l'ús
hospitalari
pràcticament
en principi
no s'han de dispensar
antibiòtics
alegrament
d'aquesta manera
potser n'hi ha
determinats
que diem
home
aquests són
fluixets
amb aquest desconeixement
que tenim
no hi ha
antibiòtic
fluixet
hi ha antibiòtics
diferents
uns dels altres
però ni són fluixets
ni són forts
m'imagino
no?
no
diguem
que la potència
dels antibiòtics
inicialment
de tots
era la mateixa
quan va sortir
la penicilina
era el més potent
que hi havia
i encara ara
quan tenim
algun microorganisme
que és sensible
pot ser
el millor
que tenim
i tots pensem
que els antibiòtics
són penicilina
només
sí
exacte
i no és cert
tots els antibiòtics
són bons
no hi ha antibiòtics
ni fluixos
ni forts
això és una
una idea
que també
s'hauria d'anar
oblidant
i aquí apunta
que també
l'excessiu
ús
de determinats
components
cosmètics
excés de perfums
de sabons
molt
molt forts
això també
pot neutralitzar
d'alguna manera
les nostres defenses
no sé si és cert o no
o també és una d'aquelles
coses més
que es diuen
publicitàriament
o a modus de campanya
potser en aquest sentit
jo crec que
que igual
en el camp de les infeccions
no
no afecta
jo crec que no
la higiene
al contrari
ha fet molt
per convain
és que la higiene
el tipus de productes
a vegades
i el tipus de productes
jo crec que
pot tenir
un aspecte
doncs això
cosmètic
o dermatològic
igual sí que té més incidència
en altres camps
com el de l'al·lèrgia
o això
que sí
que potser
però quan a infecció
podem continuar sent ben nets
i pulits
no se'n dona gaire
en la nostra societat
afortunadament
els avenços
n'han fet molt
però
de tant en tant
jo m'imagino
que vostès reben
algun cas
amb algun tipus
de malaltia infecciosa
aquí aquells protocols
que dèiem al començament
doncs
també ho deuen contemplar
això no?
que es presentés
algun tipus
de malaltia infecciosa
bueno
les malalties infeccioses
tot això
que estem parlant
són infecciosos
o sigui
una malaltia
una pulmonia
és una malaltia infecciosa
donava la sensació
allò que dius
home
que algú va a l'hospital
doncs
perquè li han de fer
una intervenció quirúrgica
i per una sèrie de raons
perquè el seu cos
doncs
no pot combatre bé
aquestes bacteries
doncs
pot aplegar
alguna infecció
que vingui per
aquests
diferents automòbils
que vostè esmentava
o aquella persona
que ve
amb una malaltia infecciosa
doncs
amb la tuberculosi
que sabem
que hi ha
algun altre cas
aquest tipus
de malalties
sí
sí
doncs
en el procediment
d'ingrés
hospitalari
que no sigui
per aquesta malaltia
sinó
sigui per qualsevol
altra causa
que ve a operar-se
d'un turmell
i que li han de mirar
el turmell
en el protocol
de mirar-li
el turmell
del preoperatori
diguem-ne
es fa un cribatge
per detectar
si a més
del problema
que té
de salut
que és un tema
del turmell
i que no tindries
que mirar res
detectar
que aquesta persona
sigui malalta
i que no hi hagi
una malaltia
que no coneixem
i que en molts casos
poden ser infeccions
cròniques
la majoria
són infeccions
el pacient està obligat
a explicar-ho
o no està obligat
això és complicat
aquest és una pregunta
molt
si vol ho deixem
per un altre dia
no no no
jo crec que el pacient
no està obligat
a res
aquest és
des del punt de vista
jurídic
si suposa el risc
per algú
el fet que no declari
que té determinades
malalties infeccioses
sí sí
però la llei
en aquest punt
que jo sàpiga
només estaria
només hi ha el dret
a intervindre
per damunt
de l'autorització
del pacient
en el cas
de l'embaràs
i això
és bastant recent
per detectar
una patologia
de la mare
que pugui afectar
un altre ser viu
que és el fetus
i al menor
si hi ha
una ordre judicial
i si hi ha
una ordre judicial
però si no
la persona
pot
ella
negar-se
a qualsevol cosa
no té per què
explicar res
des del punt de vista
estic parlant
des del punt de vista
de la llei
des del punt de vista
si m'ho pregunta a mi
del punt de vista
de la normalitat
i de l'ètica
i de la normalitat
és que
si algú ve demanant ajuda
tu el que demanes
per l'altra banda
és el mateix exercici
de confiança
i que realment
sigui
normal
i t'aporti
tota la informació
sabent
que tu només
em faràs
un ús
necessari
per millorar-li
qualsevol cosa
no per anar-lo
a perjudicar
ni per divulgar-lo
ni per fer res
que s'hi assembli
però
coses
ja no dic infeccions
però coses
i en el camp
suicida
apetitis
aquest tipus
de malalties
que espontàniament
durant molts anys
jo diria que segueix sent
la gent no les explica
perquè si pot passar
desapercebuda
ho fa
això ens hi trobem
s'ha de fer tot aquest preoperatori
i home
s'estalviarien
molta feina
però lògicament
és molt concret
intenta dibuixar
les roixudes
no anem al detall
pel bé del propi pacient
val la pena
tenir aquesta
confidencialitat
que existeix
amb el seu metge
i explicar-li
la seva vida
en el bon sentit
de la paraula
i tot allò
hi ha el que és
l'anamnesi
de la història clínica
i això
el metge
ho pregunta
i per tant
dins el protocol
de preguntes
estan totes aquestes coses
si tot va
pels camins normals
que és la immensa majoria
de les coses
lògicament
la informació
el pacient
la dona
i les coses
sempre
en general
van bé
jo
el que
sí que em sembla
molt important
i ho fem sempre
en aquest programa
és traslladar
una mica
a la ciutadania
aquest esforç
doble
de confiança
per part de tothom
que hi és
però que jo vull
seguir mantenint
o sigui
és com
la flama
que vull seguir mantenint
de dir
que
els més interessats
en què les coses
surtin bé
són els professionals
i evidentment
el més interessat
en què
poder-se curar
bé i ràpid
és la persona
i aquí
s'està casant
la fama
amb les ganes de menjar
són
la persona
que vol recuperar
el seu estat de salut
i benestar
el més aviat possible
el més normal
i un professional
que es dedica
a la seva vida
vocacionalment
per això
per tant
és per això
que ho vol fer
per tant
anem
a anir-hi
tots
amb aquest exercici
de confiança
que és el que
les coses
és quan van bé
i
en aquest cas
que estàvem comentant
avui
jo
la
percepció
que tenia
la sintonia
que tenia
per la lectura
d'algun mitjà
de comunicació
em feia mal
a les orelles
la imatge
que queda
era aquesta
que dèiem
al començament
escolteu
estem parlant
de casos
un cas
molt singular
d'una malaltia
molt greu
amb una persona
molt feble
això és el que estem
posant
contextualitzem-ho
aquí
i que per estalviar
les malalties
no s'ocomiar
les infeccions
hospitalàries
tots els hospitals
tenen un procediment
molt complex
de molt d'esforç
permanent
que val
molts diners
per intentar
sempre
estar a l'aguait
de tot això
això és una cosa
que no hem comentat
però fins i tot
ja des dels laboratoris
de bacteriologia
hi ha una cosa
que no diem
el mapa bacteriològic
s'edita
amb una certa
situïtat
que tot aquest
tot aquest estudi
un a un
de cada un
dels conreus
que es fan
es recull
s'assuma
i es fa el dibuix
que se trasllada
amb els clínics
de la pseudomon
està tenint
aquest percentatge
de resistències
aquí o aquí o allà
i això es mapeja
hi ha una mena
de publicació interna
permanent
de quina és
la sensibilitat
diferent
dels diferents
antibiòtics
dels diferents germans
que estan sortint
centre per centre
al damunt
això es trasllada
a la pròpia administració
de la Generalitat
hi ha un programa
que es comunica
i tots els centres
estan interconectats
per saber-ho
per donar informació
per saber qui està
i per poder decidir
a nivell intern
el que deia abans
de les polítiques
antibiòtiques
vull dir que hi ha
un esforç tremendo
per
protocolitzat
i científic
per treballar
sobre aquest tema
això és el que vull
llavors
quan nosaltres
ho sentim
amb una certa
alegria
parlar d'això
doncs
ens fa molt mal
les orelles
no sonava
corporativista
això doctor
pot estar tranquil
ja li dic
ara ni de bon tros
el que sí
està clar
és que hi ha
una sèrie
d'organismes
que no els
podem combatre
a bola de canó
sinó entre altres coses
amb el sentit
comú
i en aquest sentit
jo la darrera qüestió
li adreçaria breument
a la doctora Savalls
com hem de fer ús
dels antibiòtics
perquè
és la part
que com a pacients
podem contribuir
nosaltres
a que aquest procés
sigui el més òptim possible
la feina feina
la fan vostès
però nosaltres
podem posar aquesta part
home
és tan senzill
com
adreçar-se sempre
al seu metge
al seu metge
de capçalera
confiar
en el criteri
del metge
de capçalera
perquè moltes vegades
som insistents
doni'm un antibiòtic
doni'm un antibiòtic
que això no se'n passa
escolti
és que potser
li dura 20 dies
un mes
és que no necessària
doni'm un antibiòtic
fins al final
clar
dius
tingui l'antibiòtic
la insistència
hi fa molt
lògicament
com més insistent
és algú
amb aquest tema
al final
és molt més
probable
que s'acabi cedint
jo crec que s'ha de traslladar
la confiança
en el propi metge
que és
qui té el coneixement
és el professional
que sap
que s'ha format per això
i no hem de prescindir
d'aquest pas
no hem de fer
de metges
de nosaltres mateixos
jo tampoc ho faig
en el meu cas
vostè va al metge
jo vaig al metge
i això és el que aconsellaria
que fes tothom
vostè va al metge
doctor Gerard
jo sóc metge
és que jo no el veig
en el metge
a la doctora Saball
sí que la veig
però vostè no
quan a casa
o ve a la feina
algun company
dic
m'he pres això o això
perquè em feia mal
diu
em renyen
mal fet
fes el favor
i vine
vine al despatx
m'ho expliques
m'ho apunto
i ja et diré jo
el que has de fer
això m'ho diuen els companys
quin mal exemple
no no no
la veritat és que
ho dic
ho he de fer
però
però que sigui
és veritat
que és una
aquest impuls
de voler-te
tu ser
tu mateix
fer via
fer via
però no s'ha de fer
no s'ha de fer
doncs malgrat les presses
els agraïm moltíssim
que ens hagin acompanyat
aquest matí
avui a la sintonia
de la ràdio
de la ciutat
doctora Mireia Savalls
responsable
de Medicina Interna
de l'Hospital del Vendrell
gràcies
fins la propera
gràcies
doctor Joan Marietz
ens retrobem la setmana que ve
si no hi ha novetat
molt bé
fins la setmana vinent
gràcies