Música
Ens curem en salut com cada dimecres i com sempre en col·laboració amb la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Aquesta setmana ens acompanya el doctor David Kastender, és cap d'Urgències de l'Hospital i com sempre la col·laboració en directe del doctor Joan Maria Atzerà, director gerent de la xarxa.
Doctor Atzerà, doctor Kastender, bon dia.
Bon dia.
Benvinguts a tots dos. Parlem de l'amor sobtada. Fa una mica de cosa parlar d'aquest tema, què vol que li digui?
Perquè justament per aquesta mateixa definició sembla que qualsevol persona en un moment determinat pugui tenir aquesta experiència tan traumàtica.
Jo crec que a més a més està molt ben dit així, perquè probablement el que acabarem concluint és que és així tal qual.
Expliquem que probablement qualsevol persona pot tindre això.
També hem de desdramatitzar el tema, com deia abans, baixàvem caminant amb el doctor Kastender i em deia
home, però no el dramatitzem, perquè clar, tenim més risc de tenir un accident de cotxe que una mort sobtada, estadísticament parlant.
Però bé, han sortit i habitualment n'hi ha de tant en tant algun cas que és molt públic, com per exemple aquest jugador de futbol
que va jugant a futbol, doncs va fer un episodi de mort sobtada, o bé alguns episodis que ara, en tot cas el doctor Kastender com a cap d'urgències va viure
i ara d'un cas d'una persona que estava, que afortunadament en aquest cas es va ressuscitar, que estava fent una cursa ciclística
per les festes a Santa Tecla, o bé, doncs, també la setmana passada vam tindre la desgràcia que un company, d'un familiar d'un company nostre de 21 anys,
doncs estava acabant de dinar, doncs va caure a terra marejat, el van anar a buscar i era un procés de mort sobtada, no?
Llavors jo crec que veure què és previsible, què no és previsible, quines són aquestes i com a vegades amb l'exercici físic o l'esport,
doncs es desencadenen alguns episodis d'aquest estil i llavors sí que és quan podem previndre una mica l'objecte de parlar-ne.
Molt bé, li sembla que fem una diferència, si ho dic, perquè si ens escolten molts pares i mares de nens petits
immediatament pensaran en la mort sobtada del lactant. Deixem això de banda i parlem de la mort sobtada en general
a partir d'aquesta premissa que ha dit el doctor Atzarà, perquè aquest primer terme probablement mereixeria un altre programa ben diferent
perquè és un territori encara que hi ha moltes discussions dins del col·lectiu sanitari.
Des del punt de vista del protocol mèdic, què s'entén per mort sobtada?
Sí, bueno, mort sobtada, com abans comentàvem, la mateixa paraula ho diu, no?
És una mort no esperada. És una cosa que es produeix sense que moltes vegades s'avisi.
A vegades sí que hi ha el que nosaltres diem pródroms, és a dir, hi ha alguna sintomatologia
que pot fer intuir que pot produir-se, però moltes vegades es produeix sense més
o amb una sintomatologia que no és específica i que, per tant, no necessàriament orienta
després a la conseqüència tan dramàtica que és això, no?
Es produeixen persones, en principi, sanes, sense cap patologia, sense...
Bé, això no és del tot cert.
O com a mínim diagnosticades prèviament.
No, a veure, la majoria de les morts sobtades les pateix gent ja gran i, en general, amb problemes cardíacs.
El més prevalent a la població és la malaltia coronària.
Tot pacient que pateix o que ha patit algun tipus d'angina o d'infart
tenen més risc de poder desenvolupar una mort sobtada.
Clar, el problema és que probablement la gent gran, a nivell social,
ho tenim com més...
Més assumit.
Sí, més assumit que poden passar aquestes coses.
els que realment suposen un drama i una situació que emocionalment ens afecta a tots,
perquè ho veiem com més increïble que pugui passar,
és quan ho pateixen gent més jove.
Perquè això no deixa de ser, bé, poc menys que una anècdota, no és l'habitual.
Ja dic, el més comú és que la mort sobtada la pateixi gent més gran i amb malaltia cardíaca prèvia.
En aquest grup de l'edat de la maduresa, entre cometes, entre 25, 40, 45 anys, podríem dir,
poc o molt, abans ho comentàvem, podem conèixer algun cas,
jo conec una persona que estava tan bé i de sobte, i mai millor dit,
doncs escolta, es va morir i no tenia res i estava molt sa.
Això sí que ho han sentit dir vosaltres moltes vegades.
No, no, no, i això és una cosa que desgraciadament continua passant
i tothom suposo que coneix algun cas.
com nosaltres que estem més vinculats a la sanitat, ho veiem més.
Però sí que és una cosa que desgraciadament en molts casos ni tan sols es pot prevenir.
En altres sí.
El que passa és que ni que hi ha algunes malalties,
que saps que es pot produir un desenyes d'aquest tipus,
no deixa de ser una minoria.
És cert que cada vegada avancem més,
cada vegada anem coneixent algunes malalties que poden ser fins i tot hereditàries,
que són rares, és a dir, que no té la població en general, sinó un grup mínim,
en els que sí que podem anar una mica per endavant,
i hi ha gent que després de fer estudis genètics
es determina que té un risc important per poder fer
algun tipus d'arrítmia maligna que desemboqui una situació d'aquestes
i se'ls col·loca un desfibrilador autoimplantable
com si fos un marcapàs dintre de la pell
precisament per prevenir aquestes situacions.
El que passa és que hi ha d'altres casos en què és molt difícil fer això.
A vegades potser són malalties que ni s'han diagnosticat ni s'han detectat,
que s'han manifestat tot just en el moment que es produeix aquesta mort.
Quan podem detectar?
Perquè hi hagi algun altre familiar que l'hagi patit,
llavors si sabem que té possibilitat de ser hereditària
es pot estudiar per aquest episodi dins de la família
i moltes vegades en gent que fa esport
i que se'ls fa algun tipus de prova
i es detecta a nivell de l'electrocardiograma
o a nivell d'alguna prova d'esforç
algun tipus d'anomalia
si aprofundeixes en aquestes anomalies
pots arribar a diagnosticar algun tipus d'aquestes malalties
que torno a dir són relativament infreqüents.
En homes més que en dones, sense cap raó aparent
es donen aquest tipus de morts sobtades?
Fins fa poc els problemes coronaris eren patrimoni dels homes,
ara les dones sembla que també hem entrat en aquest territori.
I a lo grande ho hem fet, no?
Sí, no, a veure, en termes, en números totals
encara continua sent més prevalent en homes que en dones
però de totes maneres no hem d'oblidar
que la causa principal és la malaltia coronària
i la malaltia coronària ara per ara
continua sent més prevalent en l'home que en la dona.
Això de totes maneres, com moltes d'aquestes malalties
es va igualant i això és fonamentalment
perquè la dona acabava de fumar més
i el tabac no deixa de ser probablement
un dels factors de risc més importants
per desenvolupar aquesta malaltia.
Us relacionem amb...
Perdó, no, no, no.
Tant serà, digui, digui.
No, no, no.
Aquí ho deia per...
O sigui, quan diem mort sobtada
perquè el que el dia no ens entengui
del tema cardíac i parlem de fibrilació, etcètera,
el que estem...
o sigui, hi ha un...
Clar, mort sobtada ho dic, el cor es para, no?
Tantos deixem d'existir quan el mor es para.
El cor es para.
I el cor es pot parar perquè efectivament es pari,
com dient dir, doncs hi ha un procés que deshistòlia,
que això és molt infreqüent.
El que sí que passa és que hi ha trastorns
de l'electricitat que activa aquest cor
i que faci de bomba,
perquè al final el que el cor funciona
és una bomba d'aigua,
una bomba que entra líquid i treu líquid,
que és el clasanc.
Si hi ha un problema de l'electricitat amb l'estimulació,
el que diem nosaltres fibrilar,
que és el que s'estava comentant abans,
és un procés en el que el cor...
És com si l'estessis...
No estàs fent una estimulació,
pares, una altra, pares,
i això dona temps a clac, clac, clac, clac,
sinó hi ha una salva d'estimulació brutal amb el temps,
amb...
com una metralladora,
que fa que el cor, com que no té temps de fer clac, clac,
no fa res.
És com si estés parat.
Doncs això és l'equivalent a estar aturat.
La diferència entre el registre electrocardiogràfic
que nosaltres veiem
és que veiem en el monitor
la diferència entre un electroplà,
que allò ni es mou, ni hi ha estímul, ni hi ha res que s'hi assembli,
o bé un procés de canvi de ritme,
d'estimulació elèctric,
que provoca que a efectes de bomba
allò està aturat.
I això és el que fa el desfibrilador.
quan nosaltres fem allò que surt a les pel·lícules,
que és desfibril·lar...
Res a veure amb la realitat, com diem sempre.
I és estimular el cor i fer una descàrrega elèctrica
que és per trencar aquesta salva
i que torni l'automatisme del marcapàs espontani del cor.
Ara que parlem de desfibril·lador, digui, digui.
Llavors, aquestes malalties que ens estàvem referint,
algunes d'elles, que són congènites o hereditàries,
aquestes malalties que són de trastorns de la conducció,
que diem nosaltres,
de l'electricitat o trastorns de la conducció elèctrica del cor,
avui, gràcies a les avenços tecnològics,
el que es fa és un estudi d'aquesta conducció elèctrica pel cor.
O sigui, les fibres del cor hi ha, com a les cases,
hi ha per on passa el tubo i per on passa el cable.
I avui podem fer el seguiment d'això
i podem veure si hi ha alguna anomalia.
I n'hi ha d'anomalies.
I aquestes anomalies es poden corregir,
fins i tot es correggeixen amb la mateixa prova
sense obrir el cor, sense operar.
Es cremen les conduccions avarrants,
que en diem nosaltres,
i pots tornar a...
O sigui, és com si diguéssim un riu
que hi ha una via d'aigua
que comunica una amb l'altra,
el net de molt brut, perquè ens entenguem.
Llavors, allò, si ho tapones i ho talles,
tornes a fer una conducció elèctrica correcta.
Vostès, com a metges, això del desfavillador,
d'una miqueta introduir-lo a diferents àmbits,
de posar-ho des de les grans superfícies,
a llocs on hi hagi molta gent,
i que ho pugui utilitzar qualsevol persona,
creuen que és positiu?
Sí, sí, evidentment.
I qualsevol ho pot utilitzar?
Home, requereix...
Això ho hauríem d'explicar una mica, no?
Sí, requereix una certa preparació,
i de fet se'n fan cursos perquè la gent,
no necessàriament de l'àmbit sanitari,
pugui manegar aquests tipus.
Però sí, és una cosa que cada vegada més s'està extinent.
Perquè hi ha una dada que és irrefutable,
i és que el 80% de tots aquests fenòmens
ocorren fora de l'hospital o fora dels caps.
Això vol dir que si Mahoma no va a la muntanya,
nosaltres hem d'anar, no?
Vull dir que si el pacient no està a l'hospital per tractar-ho,
hem de posar els mitjans fora del context hospitalari
o del context de la xarxa sanitària
per poder tractar aquest tipus de coses.
I en aquest sentit,
els plans que s'han desenvolupat de mica en mica
preveuen que hi hagi més desfibriladors
a l'abast o de grans superfícies
o de llocs on s'ho poden replegar molta gent.
Sí, estadis de futbol,
on hi ha molta gent no només pels esportistes,
sinó pel propi públic.
És qüestió de segons, això, no?
Sí, el problema és que,
com sempre expliquem,
el problema és que si es para el cor,
l'efecte de màquina de bomba no funciona.
Això en temps quan seria?
I, no, el cor se para ja.
I llavors deix de bombejar en aquell moment.
Per el moment que el tornes a reavifar,
per poder garantir...
El problema no, es pot recuperar-lo en minuts
i fins i tot bastants minuts.
Després, 15 minuts i 20 minuts i mitja hora i tres quarts,
podries reactivar aquest cor.
Però el problema no és reactivar aquest cor.
El problema és que aquest efecte de bomba,
que deix de funcionar,
vol dir que a l'economia humana,
tota la musculatura, el fetge, el ronyó,
i el cervell,
deixen de rebre sang i oxigen.
Deixar de rebre oxigen,
hi ha qui ho tola de bé i qui no.
Si deixes de rebre oxigen en una cama,
que se li fa un torniquet,
pot estar tres quarts d'hora sense entrar a sang,
i operen i deixen d'operar,
tornen a posar la sang i allà no passa res,
perquè el muscle ho aguanta tot.
Però el cervell no.
El cervell és tan finet,
és l'última generació de la nostra escala filogenètica
i de la nostra evolució de l'espècie,
i té com a contrapartida que és molt feble.
I és tan feble que tres minutets sense oxigen
i ja hi ha lesions.
Cinc minutets, més lesions.
Deu minuts, més lesions.
I arriba un moment en què aquestes lesions
són tan irreversibles
que acaba passant que recuperes el cor,
torna a reaclirar aquesta persona,
el ventiles espontàniament,
però hi ha mort cerebral.
Trobes que aquesta persona acaba sent un vegetal,
que és el que ens passa moltes vegades,
i ja ho expliquem,
després d'un accident de tràfic,
després d'alguna lesió,
on hi ha hagut un procés d'aquest estil,
i quan has recuperat això,
perquè el cor s'ho torna a posar en marxa,
les conseqüències d'aquella aturada
són la mort cerebral.
Aquí és la immediatesa el que compta.
Exacte.
Aquesta és probablement la paraula clau
que el pacient pugui tirar endavant o no,
i és la precocitat.
I en aquest sentit és pel que comentàvem,
que es tracta que els respiradors
estiguin a la mà.
És precisament per això,
perquè quan abans puguis fer aquest tractament elèctric,
abans o millor,
o més possibilitats té la persona
de sortir-se, i de sortir-se sobretot,
com comentava el doctor,
serà sense seqüeles neurològiques.
Nosaltres, desgraciadament,
hem de veure casos de gent
que ha patit un d'aquests vents,
i que, desgraciadament,
el cor ha continuat funcionant,
probablement a vegades sense seqüeles aparents,
però el preu que ha hagut de pagar
és que es quedem amb trastorns neurològics greus.
O sigui, són persones que,
els metges els diem síndromes vegetatius,
que no tenen cap connexió amb l'ambient.
O sigui, és molt dur,
i sobretot per a les famílies
haver d'assumir aquestes situacions.
I el factor temps és fonamental.
En el tema dels desfibriladors,
per treure, desestressar la ciutadania,
dir, oi, ara què em passa?
Ara en compraré un desfibrilador.
Ara tothom s'ha comprat l'aparell aquest
per mirar-se la pressió, no?
Tothom té a casa un aparell d'aquests.
Ara ens comprarem un desfibrilador.
No, jo crec que...
No que l'arribaria tant, eh?
Als domicilis, no.
Però també desestressar la por de dir
si algun dia em toca, què passa?
Avui, per què això es pot generalitzar?
En els llocs on hi ha
grans concentracions de gent.
Es pot generalitzar, no,
perquè a l'haver-hi molta gent que diguis
que vingui un metge.
No, no, perquè això no pot funcionar.
Allò el mèdico de la sala ja ha passat a la història.
No pot funcionar, sinó perquè
l'avenç tecnològic,
aquests aparells, avui són capaços
de posar-se sobre la pell,
identifiquen ells l'aparell,
no la persona que el manipula,
sinó l'aparell, és un ordinador
que identifica què és el que està passant.
Identifica quin és el...
I pren la decisió.
I és l'aparell que pren la decisió.
i pren la decisió
de quina intensitat
de descarrega s'ha de donar
i si s'ha...
Bueno, i pren la decisió
l'aparell,
amb la qual cosa
la persona
que el manipula,
aquest tipus d'aparells
que estem parlant, eh,
que ja no són aquells històrics,
que és els que hi ha
amb els centres sanitaris
on, lògicament, els...
Vostès fan servir
aquests de les pel·lis?
Sí, sí, no,
continuaran funcionant, no?
Bé, els de les pel·lis
fan servir els que fan vostès
servir a la realitat,
és més correcte.
I aquests també
amb aparença
les dues pales
i han de ser, eh,
perquè tu has d'estimular
amb un...
És l'onda elèctrica
de passar d'un cantó a l'altre,
de pala a pala
i llavors passa
a través del cor
que és el que li provoca
la descarrega,
o sigui, això,
el sistema ha de ser així,
necessari.
Però en el cas
d'aquests desfibriladors,
més aviat
ens seria més útil
un operador informàtic
que no passa un metge
en aquest cas.
No.
Dic que aviam,
a l'hora de manipular...
No, és que no es necessita...
El truco
és que no cal un metge.
O sigui, això...
Per això, per això li dic.
És que si no,
no seria útil.
O sigui, es tracta
que puguis posar un estri
que si tu no volguessis manipular-lo
no es deixarà,
no podràs fer-ho
i només ho farà
en el supòsit
que hi hagi això,
perquè tampoc,
de dir,
posessis en una situació
de normalitat
amb algú
que té un cor sa
que està bategant normalment
i volguessis fer-li això
per fer-li un mal fet,
tampoc te deixarà.
Per tant,
és un aparell
prou intel·ligent,
diguem-ne,
que detecta
quin problema passa
i llavors
només actua
o deixa fer
la descàrrega elèctrica
en el supòsit
dels que ell té
identificats
com a bons.
Els que no,
no ho deixa fer-ho,
però molt que pretis.
No desterraríem la idea
que la normativa
contemplés
que en determinats
llocs de treball
a partir d'un cert nombre
de treballadors,
etcètera,
etcètera,
es contemplés aquesta possibilitat
en un futur,
tal com s'està veient,
que pot realment
esmenar
una desgràcia
en aquest sentit.
Sí,
en el futur suposo
que de vegades
se les tenen més.
De fet,
la campanya
va començar
fins i tot
en els centres de salut,
perquè hi havia centres de salut
que no disposaven
d'un aparell
d'esfibrilador
d'aquest tipus.
Llavors,
durant uns anys,
un grup de persones
que estàvem més formats
en això,
hem anat passant
per tots els caps
de la província
formant a la gent
en com funcionen
aquests aparells.
Perquè el que parla
el doctor Atxerà
és el que diem
un desfibrilador automàtic.
Hi ha d'altres
que la decisió última
de premar el botó
i donar la descàrrega
la té el metge,
són els que diem
semi-automàtics.
Però és evident
que a vegades
són aparells
que són més sensibles,
que són més capaços
de detectar
aquest tipus
d'arritmies malignes,
i lògicament
estan més a l'abast
de poder
posar-los
en jocs disponibles.
Jo imagino
la cara
d'alguns oients
que diuen
d'acord,
però jo no tinc
cap problema d'acord,
jo mai he tingut cap problema.
A mi em pot passar
això de la mort sobtada
perquè jo crec
que és el dubte
que quan vostè deia
no desdramatitzem el tema
és inevitable
allò que dèiem
el cosí de l'amic
de no sé què,
a veure si em passarà
a mi també.
Això segur que els hi diuen
a vostès més d'una vegada.
Hem de pensar
el coco,
vull dir que mort sobtada
parlem del cor
i parlem del coco,
del cap.
L'immensa majoria
és un problema
cardíac
perquè és el que
estem comentant
fins ara
i hi ha els altres casos
que també molta gent
a vegades
explica
d'algun conegut
o etcètera
d'això
que s'ha mort al llit,
vas a despertar-lo
i te l'has trobat mort
i després amb la necropsia
el que es veu
és que hi ha
una hemorràgia cerebral.
L'altra causa
de mort
també sobtat
és l'hemorràgia cerebral
perquè l'hemorràgia cerebral
dius
home no hi ha hagut cap accident
ni hi ha hagut res
hi ha petits
trencaments
d'artèries
o grans
segurament
per una malformació
perquè hi ha
el que diem nosaltres
un aneurisme
o bé
alguna segona intenció
d'un cop previ
algunes coses
d'aquest estil
i després
hi ha una hemorràgia.
Quin problema passa?
el que afavoreix
que el cap
el tinguem protegit
per allò que dèiem
de la gran sensibilitat
de l'ordinador
tenim una closca
que és el crani
el crani
és el casc
de les motos
que ens posem
però que és biològic
que hem fabricat
un casc dur
oci
per protegir
l'ordinador
que tenim
que és el cervell
que és el més noble
que tenim
i el més fràgil.
Què passa?
Que aquest casc
als infants
és
flexible
diguem-ne
i quan se solidifica
ja és un casc
tancat
hermètic
i que no té cap capacitat
ni de créixer
ni d'expandir-se
ni d'enconjir-se.
Si a dins
hi sangra
com que allò
és una caixa tancada
el que fa
el sangrat
allà dins
és
comprimir
el cervell
perquè és un lloc
on no hi ha
espai
per tant
el sangrat
que ho espitja
la bomba del cor
fa que el cervell
que és el més feble
l'apretis
l'apretis
l'apretis
l'apretis
l'esmunyeixis
i aquest esmunyir
el cervell
provoca
que el bulb
que és la part final
del cervell
que és la zona
que ja va cap a la mèdula espinal
que hi ha un forat
que és on te surt
la mèdula
que és l'únic forat
que hi ha
excepte la força orbitària
allí hi ha els centres
cardiorrespiratoris
llavors
quan aquest esmunyir
es pitja
el bulb
cap avall
el que en fem
diem nosaltres
que s'enclava
provoca la parada cardíaca
el pitjor de tot
és que nosaltres
no podem fer res
davant d'això
només tenir la informació
per tant seria interessant
explicar
el que hem de fer
està claríssim
si estem amb alguna persona
que té algun tipus
d'aquesta simptomatologia
ràpidament cap a l'hospital
si no tenim el desfrivilador
aquest automàtic
què és el que no hem de fer
en cap cas
perquè a vegades
és més important
el que no hem de fer
que no pas el que hem de fer
en aquest cas
no ens podem equivocar
no?
a veure
la causa cardíaca
estem comentant
que sí que
en alguns casos
sobretot
parlant d'aquesta precocitat
poden tenir
una solució
la causa neurològica
és molt més difícil
de totes maneres
cal dir que
no necessàriament
totes les hemorràgies
cerebrals
poden desembocar
en una mort sobtada
molt habitualment
el que sí que desembocar
és una situació
de coma
de major o menor profunditat
i algunes
doncs sí que
poden arribar
al que comentava el doctor
era d'enclavar-se
i morir-se
no?
Què és el que podem fer?
Home, jo crec que
a la població en general
el que s'hi ha de transmetre
és que
doncs bueno
que això és una cosa
bastant infreqüent
que la causa
com torna'm a comentar
normalment és cardíaca
i coronària
i que totes
totes les causes
aquestes
no tractables
o que és molt difícil
de fer
són casos
molt raros
i molt anecdòtics
el que passa és que
es prescendeixen
per la càrrega
de dramatisme
que comporten
el que sí que és cert
és que
tot el pacient
que noti
un dolor coronari
dic que coronari
però la gent
probablement
no sap
el que és
un dolor
al pit
d'una certa intensitat
i sobretot
si s'acompanya
de suberació
o d'irredació
a alguna de les extremitats
que n'hi s'ho pensin
i és un dolor
que no
no està relacionat
amb un esforç
o amb un exercici
és una prioritat absoluta
que acudeixin
amb algun centre sanitari
al menor temps possible
va doctor
és ara que li deixo
posar la falca del tabac
i tot allò
i de l'exercici
no
jo el que
sempre dic
l'exemple que estava dient
abans
el doctor Castandre
en aquest cas concret
va ser
tres quarts d'això
un ciclista
amb la cursa
de Santa Tegla
que fins i tot
tenint aquesta simptomatologia
al parar-se
i atendre
els nostres metges
de maïsos de l'esport
deien
no, no, no
no, no
hasta que el van
perillant forçar
a anar a urgències
i estant allí
va fer un trastorn
del ritme cardíac
que si no hagués estat
allà estaria molt
es van anar d'un pèl
en lloc d'anar
a una prova organitzada
amb suport mèdic
que va sol per la muntanya
hagués tingut un problema greu
exactament
llavors
lligat amb això
és a dir
jo
em paro d'insistir
en que
les persones
que facin
a partir
que vulguin fer esport
que és un es
que
fer esport
que és
un esforç
i fer un esforç
és fer un esforç
no passa res
però has de saber
que el pots fer
i per fer-lo
per fer-lo
abans de fer-lo
ha de passar
que algú s'ho miri
i que vegi
que realment
ho pot fer
i aquesta prevenció
de tot el que estem parlant
excepte les causes
de
congènites
o de familiars
o que pugui saber
només n'hi ha una possibilitat
que podem
realment prevenir
en que
no
no tenim problema
d'aquest estil
que és
abans
de fer un exercici físic
important
que
continuat o no
que
ens ho mirin
que anem a veure
les revisions oportunes
i que fem
el protocol
i procediment
per mirar
aquest cor
si està bé
o no està bé
i si estem
en condicions
jo crec que
l'única prevenció
que podem fer
és aquesta
i un cop
passada
la pel·lícula
si algú
està
en contacte
amb alguna persona
que presenta
alguna simptomatologia
amb aquestes
circumstàncies
doncs
acudir
immediatament
o alertar
immediatament
perquè el temps
és or
doncs moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
una setmana més
doctor Atzerà
doctor Castander
cap d'urgències
de l'hospital
de Sant Pau
i Santa Tecla
el doctor Atzerà
recordem que és el seu
director gerent
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
sobretot tenint en compte
que no hem parlat
de la tasca
que fan urgències
avui
però n'hem parlat
altres vegades
jo espero que torni
un altre dia
i parlem d'urgències
en general
que també és una bona
assignatura
que hem de provar
també els usuaris
segurament
moltíssimes gràcies
bon dia