Sintonia de Tertúlia, temps per comentar l'actualitat del dia
d'aquest dijous 3 de maig, una Tertúlia.
Avui, en principi, amb dos polítics i dos periodistes.
Ens falta un dels periodistes, però l'altre ja el tenim,
Josep Maria Àries, que és cap del Gabinet de Comunicació
de la Universitat Roviri-Bergili.
Josep Maria, bon dia.
L'altre company periodista és Jordi Salvat,
director del diari gratuït MS Tarragona.
Esperem que arribi de seguida i s'incorpori a la Tertúlia.
I els dos polítics són Joan Arejo,
portaveu del grup de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Tarragona.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
I Josep Feliç Ballesteros, portaveu del grup municipal socialista
també a l'Ajuntament de Tarragona.
Bon dia, Pep.
Molt bon dia.
Doncs amb aquests, de moment, 3 dels 4 contartulis.
Josep Maria, què anaves a dir?
No, no, dic, sort que us ho he aclarit, perquè en principi,
dic, no sabia si és que en principi ells encara són polítics
i jo soc periodistes i demà canviarem els papers.
En principi i al final, de moment, polítics i periodistes.
Cadascú fent la seva feina.
Ara, de seguida, arriba Jordi Salvat i s'incorpora a la Tertúlia.
En fi, avui tenim un tema, és evident per començar,
un tema d'actualitat, el tema del fortí de la reina,
amb algunes novetats, com, per exemple,
sembla que la decisió de l'Ajuntament de Tarragona
de presentar allò, un últim recurs de cassació
davant del Tribunal Suprem,
i, sobretot, el que publica avui el diari El Punt,
aquest escrit de la demandant del cas, Maria Rosa Lías,
afirmant, entre d'altres coses,
que la indemnització al propietari del restaurant,
si s'ha de fer, si s'ha de tirar endavant,
l'haurien de pagar els polítics i els tècnics
que van atorgar en el seu moment la llicència.
És un escrit amplíssim, on, en fi,
mostra la seva postura, la demandant d'aquest cas,
recordem, la procuradora Maria Rosa Lías.
Així que, comencem, què els sembla?
Primer, els polítics.
Josep Feliç Ballesteros.
No, a mi em sembla...
En primer lloc, em sembla que el fortí
és un equipament desitjat per la ciutat
i molt ben valorat per tot el conjunt dels ciutadans.
La prova és que només surten cartes de ciutadans
lamentant, a part, òbviament, dels treballadors,
lamentant el possible tancament d'aquest equipament.
Per tant, des del punt de vista de ciutat
i des del punt de vista ciutadà,
és obvi i és clar que el fortí
no només fa una funció social i important,
sinó que és àmpliament acceptat,
com ja es va també posar de manifest
amb la plataforma Defensem el Fortí.
Dit això, en fi, des de l'Ajuntament
sempre hem estat tots els grups polítics
disposats a donar suport al govern,
sigui del signe que sigui,
per intentar fins a l'últim moment salvar el fortí,
perquè jo el que sí que crec
és que aquesta és una sentència
que fa més mal del que pretén resoldre.
Independentment que formalment tingui raó o no tingui raó,
que és evident que si la justícia diu
que s'ha d'executar una sentència,
doncs s'haurà d'executar
de la millor manera possible,
que vol dir fent el menys mal possible
als usuaris,
també a l'actual propietari
i, per suposat, als interessos de tots,
que són els interessos de la ciutat.
Joan Aregio.
Bé, a veure,
jo crec que l'Ajuntament
porta 16 anys o 17
lluitant
no per una llicència ben donada,
perquè la llicència està mal donada,
sinó per una situació que és bona
per a la ciutat,
que és tindre un equipament allí.
Faig aquesta tematització
perquè algú es pot arribar a pensar
que aquest govern,
el que governa és de fa 17 anys,
està defensant una llicència mal donada.
Això no és així.
S'està defensant un equipament
que és útil per a la ciutat,
que és estimat pels ciutadans
i que els ciutadans volen,
que és una mica diferent.
Dit tot això,
és evident també
que cap advocat
ens perdonaria
que si es pot posar un recurs
no el poséssim.
S'ha de lluitar sempre
i fins al final
sempre que tinguis instruments legals
per fer-ho.
I tercer punt.
jo crec que és important
lluitar
no només des del punt de vista legal,
sinó des de tots els punts possibles,
perquè a vegades també hi ha una certa diferència
entre el que és legal
i el resultat
que acaba sent just o no
d'una situació,
que a vegades hi ha una
petita diferència
o gran diferència.
Jo crec que en aquests moments
estem arribant a una situació
que amb tota la legalitat del món
i evidentment l'Ajuntament
és el primer
que la té que respectar,
es produeix
una situació
d'una certa,
entre totes les cometes
que vostè li vulgui posar,
injustícia.
Dit tot això,
crec que el que no es pot fer
és
diríem
tirar la tovallola.
Ho dic perquè també
hi ha hagut
declaracions
quan va
l'endemà mateix
que es va perdre
el recurs de súplica
que havia presentat
a l'Ajuntament,
declaracions d'aquelles
de ja es veia venir,
era agafat pels pèls,
poder que ho deixem córrer,
home,
jo crec que no ho hem de deixar córrer,
jo crec que no ho hem de deixar córrer,
hem de lluitar fins al final
i hem de defensar,
insisteixo,
no una llicència mal donada,
perquè aquesta ja està sentenciada,
per dir-ho d'alguna manera,
sinó hem de defensar
una situació
que és positiva
i bona
per la ciutat de Tarragona
que és que el fortí de la reina
com a equipament existeixi.
I ja no entro tampoc,
també vull separar-ho molt bé,
tot el tema de l'empresa,
l'empresa és l'empresa
i l'Ajuntament és l'Ajuntament.
També vull...
És a dir,
l'Ajuntament no defensa l'empresa especialment,
defensa l'existència del lloc
i de l'equipament
i del restaurant.
I l'últim capítol,
i acabo.
Torno a dir,
perquè crec que és bo que es digui,
que l'Ajuntament
ha defensat aquesta situació
amb una lealtat institucional,
impressionant,
sense haver pràcticament
trencat aquesta lealtat
d'una cosa,
que aquest equip de govern,
que l'alcalde Nadal,
no hi té absolutament res a veure,
d'una manera,
em sembla,
exemplar.
Deixi'm saludar el Jordi Salvat,
perquè els oients comproven
que ja ha arribat.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
Josep Maria i Jordi,
l'opinió des d'altres punts de vista
sobre les últimes dades
que tenim en relació
amb el cas del fortí.
Jo el primer que vull remarcar
és que allò és un negoci.
I, per tant,
les decisions i els passos
que prengueu els polítics
i també els que prenguin la justícia
han de tenir un cert component
de pedagogia,
perquè estic segur
que hi ha altra gent
que ens està escoltant
en aquests moments
que pot haver tingut
o es pot trobar
amb conflictes,
diguem-ne,
d'il·legalitats
o al·legalitats
amb presumptes interessos
globals o públics
que poden observar
amb molta atenció
què fa l'Ajuntament
de Tarragona
i, evidentment,
també,
i aquest és un problema de fons,
què fa la justícia
que a vegades
és tan cega
que obvia
coses com les que
eludia ara el Joan
i que jo en penso
que,
i el López Fèlix també,
i és que hi ha
una,
gairebé,
unanimitat ciutadana,
amb alguna excepció,
evidentment,
d'aquesta senyora
que continua obcecada
amb el seu objectiu,
d'un interès social.
Però jo crec
que s'ha d'administrar
molt això,
s'ha d'administrar molt
perquè si això
sento un precedent.
I jo crec
que Tarragona
no ha de pensar
en salvar
el fortí de la reina,
jo penso que Tarragona
hauria de pensar
en salvar
adequadament
una situació
en la que hi ha
una barreja d'interessos
particulars
i públics.
I no tot s'ha de fer
a cop de manifestació.
I, a més a més,
jo ja per defecte
procuro tenir
un rigorós respecte
per a la legalitat vigent.
Ens agradi
o no ens agradi.
Estic amb el Joan
absolutament d'acord
amb que s'han de presentar recursos,
s'ha d'apurar
la via judicial,
que a mi em sembla
que és l'única.
Difícilment s'entendria
que poséssim uns escuts humans
davant d'una decisió judicial
que això
s'hagués de tirar
a terra.
Però a mi em preocupa
i molt
que això pugui
sentar un precedent
i que es pugui utilitzar
com a referència
per altres circumstàncies.
Cada vegada
que hi hagi una cosa
com aquesta,
l'Ajuntament de Tarragona
amb unanimitat,
no sé si amb unanimitat,
però amb una àmplia majoria
farà costat
a aquest tipus de situacions.
Jordi.
Com estàs veient,
és un tema molt polièdric,
aquest.
Vull dir,
hi ha tot el tema
de fortir de la reina,
vull dir,
és un negoci,
això està claríssim,
però també és,
no un símbol,
però sí que és una part
molt important de la ciutat
en el tema
que hi ha molt pocs tarragonins,
vull dir,
que és majoria,
la gent que alguna vegada
al fortir,
ja sigui en una boda,
ja sigui una primera comunió,
ja sigui un banquet,
amb una sopa d'empresa,
i llavors,
a veure,
a veure,
és així,
vull dir,
portar uns quants anys,
està en un lloc emblemàtic,
vull dir,
reconeguem-ho que és un lloc molt maco,
ara,
i el tema de la legalitat,
això és important,
i estic d'acord amb tu,
Ja Maria,
amb el tema del precedent
que pot ser aquest.
Ara,
que l'Ajuntament ha diut
fins al final,
evidentment,
però sembla que
estiguem arribant al final
del camilla,
vull dir,
la imatge aquesta
que la justícia
és cega,
però és lenta,
vull dir,
qui s'està veient,
portem molts anys,
però clar,
es van esgotant les etapes,
es van cremar etapes,
i sembla que estiguem arribant al final.
Que l'Ajuntament
ha anat a cremar
fins a l'últim cartutxo,
evidentment que sí,
però hi ha un moment
en què no en quedarà ja
de cartutxo per cremar,
i s'haurà de buscar
aquesta solució,
doncs això,
que faci el menys mal
a les arques municipals,
menys mal a l'espai,
que recordem que és un espai,
doncs,
un espai històric,
vull dir,
un espai emblemàtic,
però també històric,
i posar aquesta solució.
I el tema aquest,
doncs,
de si,
doncs,
hi ha hagut una,
crec que hi ha hagut
un ajuntament,
doncs,
que porta,
doncs,
17 anys governant,
que es va trobar,
doncs,
aquesta realitat,
doncs,
d'un ajuntament,
doncs,
anterior,
i hi ha hagut aquesta
i el tèrgament institucional,
aquest tema de ciutat,
que és important en aquest tema
i en altres temes,
vull dir,
hi ha temes que han d'estar
per sobre,
doncs,
dels partits polítics
i de les lliures polítiques.
I en aquest tema,
que és un exemple.
Tu feies referència
a les arques municipals
amb el tema,
doncs,
de les indemnitzacions
que hem de fer,
de la possible indemnització
que s'hagi de pagar.
No,
permeti'm una cosa,
deixi'm afegir una cosa
abans de parlar
d'indemnitzacions
o indemnitzacions
senyoràries.
A mi em sembla molt bé
parlar de legalitat,
vull dir,
a més a més,
jo tinc aquesta formació
i per tant
sembla molt bé
parlar de legalitat.
I segurament,
si això peta malament,
hem de parlar també
de responsabilitats,
de responsabilitats polítiques
i de responsabilitats
personals.
Segur que haurem de fer-ho.
Però,
a mi,
tota la reflexió
que fa vostè,
jo la diríem,
l'entenc.
Però,
amb la reflexió sola
en aquests moments
no ens podem quedar.
Ens hem de mullar.
I hem de fer alguna cosa.
Alguna cosa pràctica.
I,
quan vostè diu,
hi ha molta gent
que està amatent
el que faci
o no faci l'Ajuntament,
perquè l'Ajuntament
és un obligat
a complir les legalitats,
totes les que siguin,
i per tant,
altres persones
es poden haver trobat
en situacions com aquestes
i pensen,
home,
doncs jo,
que m'he vist obligat
a complir una sentència,
equits,
i la que sigui,
jo li podia posar
50.000 exemples
de coses
que es solucionen
en un camí
llarg,
però que s'acaben solucionant.
Posar un exemple,
i que no és de Tarragona
en aquest cas,
qualsevol urbanització
d'aquestes
que han crescut
com a bolets
el tombant
de qualsevol poble
que pugui haver-hi
per aquí
a les afores.
Quan es van construir,
aquells xalets
que es construïen
a qualsevol lloc,
eren il·legals.
i avui són urbanitzacions
legalitzades
amb els seus carrers
i les seves coses.
No ho dic perquè d'exemples,
no li dic per què,
li dic perquè d'exemples
en trobarem
de totes les maneres,
en trobarem de totes les maneres,
en trobarem
d'uns
i dels altres.
També trobarem,
escolti,
un que s'ha fet una piscina
sense legalitzar
i després
s'aprova una determinada normativa
i la piscina
és legalitzable.
Per tant,
en trobarem
de totes les maneres
i jo l'únic que li dic
és que la reflexió en si
està molt bé
però al final
ens hem de mullar.
Sí, sí, sí.
No, no, ho dic perquè...
S'ha de fer per la pilota
estar a la taulada
que li correspon.
En aquests casos que vostè posa...
Jo ho entenc
perquè vostè no té
l'obligació
de mullar-se
ni de trobar-hi la solució.
Jo en puc mullar,
però nosaltres
sí que tenim l'obligació
d'agafar...
Jo en puc mullar,
però mullar-se
sense reflexió
jo crec que és
actuar per impulsos
i oblidant
que les coses
deixen una empremta.
I a mi em sembla
que els casos
de les organitzacions
són obvis
i tots ne'n coneixem,
però també és cert
que bona part
de la responsabilitat
de normalitzar
la situació
recau en les pròpies competències
dels ajuntaments
i els ajuntaments
tenen la voluntat
de normalitzar
no de fer taula raça
per sistema
perquè això
podia ser un sac foradat
però sí de tocar
de peus a terra.
En el cas que ens ocupa,
en el cas del fortí de la reina,
aquí hi ha
un pronunciament judicial
que es ve reiterant
i per tant
la decisió que s'hi depèn
té unes altres conseqüències.
Mullar-me
jo em mullo.
És a dir,
jo voldria
que aquest moviment
polític i social
hagués fet reflexionar
el jutge
i que hi hagués
una sentència favorable
al manteniment
del restaurant.
Ho dic aquí
i ho dic públicament
i ho he dit
en altres ocasions.
Ara,
la reflexió és oportuna,
sí,
perquè segur que hi ha gent
que està pensant en això
i acabo
la meva intervenció
i celebro
que la dosi
d'instrumentalització
política
d'això
hagi baixat
considerablement
i jo voldria
creure
que això és una cosa
no tàctica
sinó de convenciment
perquè amb aquestes coses
no hi podem jugar.
Amb aquestes coses
no s'hi poden jugar.
No, miri,
des del primer moment
que aquest tema
va estar amb la justícia
jo crec que tothom
s'ha comportat
amb
en fi,
amb correcció
i amb una dosi
d'unitat política
no diré d'unanimitat
però d'unitat política
considerable.
Tot i que segueixo pensant
que les responsabilitats
de les llicències
són compartides
però en tot cas
si voleu
ja en parlarem
una mica més tard.
Però això
en aquest moment
és el de menys.
El de més
és primer
no donar
en el ciutadà
la sensació
que una cosa
que és volguda
per la ciutat
és abandonada
pel seu ajuntament.
Una.
Dos.
Evidentment
acatar
les sentències judicials
que per això estan
quan siguin fermes
evidentment
si un jutge
diu
escolta'm
això és el que s'ha de fer
no ens hem d'inventar
ni hem de posar
pals a les rodes
a la justícia
més enllà
del que els instruments
judicials
i jurídics
ens permeten.
En tercer lloc
el tema
de les indemnitzacions
si és que n'hi ha
i les que siguin
home ja es determinarà
en el seu moment
aquest sí que serà
un camí
llarg
en el que tots
hem de ser prudents
i en el que tots
hem de fer
el màxim esforç possible
perquè aquest tipus
d'indemnitzacions
siguin les mínimes possibles
també clar.
Una última qüestió
sobre el recurs
que abans anunciava
Joan Arejo
creu que realment
hi ha alguna possibilitat
per retardar
l'enderrocament
o en fi
és una tàctica
vostè diu
lluitar fins al final
fins al final
Aquest és un recurs
amb un sol efecte
que no paralitza
no paralitza terminis
això
primer és el primer
que s'ha de dir
quant a recurs
de cassació
que és
per tant
el que passa
és que
per executar
una sentència
s'han de fer
una sèrie de coses
i el que no es pot fer
un ajuntament
és executar
una sentència
d'una manera
il·legal
per tant
ha de fer
una sèrie de qüestions
per executar
la sentència
que s'hauran de comunicar
i s'hauran d'informar
al tribunal
del seu moment
dit això
home
comparteixo
les reflexions
que es fan aquí
comparteixo
la
la felicitació
diríem
episcopal
de tots plegats
que això
no s'ha instrumentalitzat
políticament
però
això
no sempre ha sigut
així
amb totes les coses
exacte
tots tenim memòria
és a dir
clar
jo no em voldria imaginar
quina hauria sigut
la situació
a la inversa
no me la vull
no me la vull imaginar
perquè vaja
Terrescavades
també ha estat
en un jutjat
i va sortir
una regidora socialista
i dient
no si ja ho sabíem
tots
que aquell
tenia interessos
allí
i es va quedar
tan ample
és a dir
que de coses
d'aquestes
és veritat
que algú
tenia interessos
allí
sí
però l'alcalde
no
que és el que es va
referir
la regidora
ho dic
pels diaris
es poden llegir
els diaris
dos
sí que es pot lluitar
fins al final
el seu Ballesteros
però no es poden
des del meu punt de vista
no es poden fer
declaracions
entreguistes
entreguistes
com les que
es van fer
l'endemà mateix
del recurs
quines són
les declaracions
entreguistes
que s'ha de catar
les sentències
això ho dic ara
ho vaig dir en aquell moment
i ho diré sempre
i que pràcticament
s'ha de deixar de lluitar
jo crec que no s'ha de deixar
de lluitar
però qui ho va dir això
senyor Reggio
escolti
jo vaig llegir
l'endemà
diferent
però la sentència
a catar la sentència
és una cosa
que em sembla molt bé
i la lluita
i treballar fins a l'últim moment
per allò que sigui possible
i la lluita de tot això
n'és una altra
a veure senyor Ballesteros
estarà d'acord amb mi
estarà d'acord amb mi
només amb una cosa
ja no
no hi dono cap més toms
el govern
de l'Ajuntament
amb tot això
a veure
i em sembla que és públic i notori
ha estat molt sol
amb la bandera
d'aguantar tot el tema
això no és veritat
senyor Reggio
ha estat molt sol
senyor Ballesteros
això no és veritat
perquè ningú
ningú ha donat la cara
per aquest tema
només l'Ajuntament
i el seu equip de govern
i ha estat molt sol
aguantar aquesta història
vostè sap perfectament
la secretaria general
d'aquest Ajuntament
que el meu grup
i pel que a mi em consta
tota la resta de grups
de l'Ajuntament
han estat
en totes les juntes de govern
i en totes les juntes
de portaveus
que s'han celebrat
fins al moment
sí sí però
en postures unànimes
i en processos delicats
i complicats
però arriba un moment
en què hem hagut de ser discrets
evidentment
qui tira del carro
s'han d'assumir
evidentment
qui tira del carro
és el govern
perquè té la responsabilitat
igual que si em toca a mi
també ho faré
però s'han d'assumir
les responsabilitats
clar s'han d'assumir
les responsabilitats
a veure
assumim-les
doncs escolti
de moment
n'hi ha uns que fa 16 anys
que estan portant
la creu
de la llicència
maldonada al Funt
doncs miri
ara m'acaba de dir una cosa
que jo m'he callat fins ara
i la diré en primícia
en aquestes zones
miri
llicència d'obres
donada pel senyor
Requesens
i Burgessé
llicència d'activitats
donada pel senyor
Burgessé
a l'abril
de 1989
amb la condició
expressa
comunicada
al propietari
del Fortí
que no era
vigent
fins que no es fes
un acte de comprovació
aquest acte
de comprovació
fins a data d'avui
no s'ha fet
i això és molt greu
per tant
la responsabilitat
també reu
a l'altra banda
i miri
jo això no ho volia dir
això no ho volia dir
només des del punt de vista jurídic
si vostè furga
aquesta ferida
des del punt de vista jurídic
començarem a parlar
la llicència d'activitat
ningú l'ha portat
al jutjat
perdoni
el que està
al jutjat
és la llicència d'obres
molt bé
llavors
escolti
si vostè
vol anar
donant alegries
a l'enemic
de l'Ajuntament
vostè mateix
el que no vull
el que no vull
és entrar
en aquest tipus de debats
que vostè
ha posat
reiteradament
davant la taula
i que jo he de fugir
perquè crec
que en aquest moment
hem de mirar el president
i cap al futur
i escolti
ja es determinar
les responsabilitats
i evidentment
tothom les assumirà
les patrimonials
les econòmiques
les polítiques
permeti'm que li pregunti
una cosa molt senzilla
perquè si no
monopolitzarem
i ens sabria greu
el debat
aquesta reflexió
que fa vostè
la fa amb tot?
evident
sí
evident
assumir responsabilitats
assumir responsabilitats
assumir-les
doncs haurà d'assumir
per qui
li estic dient
efectivament
per qui va donar les llicències
li estic dient
efectivament així
a veure
senyors Aregio
i Ballesteros
deixi un moment
Josep Maria
que volies afegir
quan em va trucar
el Jordi Sorignac
per convidar-me
a aquesta tertúlia
jo vaig estar molt satisfet
perquè em va semblar
que compartir
el que per mi
jo soc periodista
i tinc de formació professional
el primer cara a cara
preelectoral
entre els dos candidats
em semblava
que era una oportunitat
que veia
que les circumstàncies
i la decisió
del moderador
ha fet que
monopolitzéssim
al voltant
del tema del fortí
jo esperà
això no es preveia
això no sabíem
i faig una confessió pública
a mi
m'hauria agradat
molt més
escoltar
els dos candidats
parlar del futur
de Tarragona
i no continuar
parlant del passat
per cert
parlant del passat
parlem de la boella
i d'aquesta troballa
que ha fet
l'equip d'arqueologia
molt passat
a veure
com que això no és un debat
no és un cara a cara
com el que va haveria
ja la nit a França
això és una tertúlia
per part de temes d'actualitat
tenim el tema
del fortí de la reina
i en clau de previsions
i de previsions municipals
volia també abordar
en els minuts
que ens queden de tertúlia
un parell de qüestions
recordem que demà
hi ha plenaris importants
a l'Ajuntament de Tarragona
amb temes que
algú de passada
ja ha recordat
el tema de Terrascavades
que es torna a posar
a debat municipal
i el tema
de la nova imatge corporativa
que és un plenari
que han forçat
que han forçat
els grups de l'oposició
Serra Ballesteros
tema de la imatge corporativa
què demanaran demà
sobre aquesta qüestió
molt fàcilment
que es retiri
la campanya
de difusió
de la imatge corporativa
que es reconsideri
el logo
i sobretot
que es reconsideri
si el que s'ha fet
fins ara
amb el logo
i no parlo
de l'adjudicació
del logo
sinó de tot
el desenvolupament posterior
és el que ha de ser
o no ha de ser
senzillament això
perquè una imatge corporativa
el que ha de servir
és per millorar
la imatge
d'un ajuntament
i de la ciutat
i jo crec que els incidents
i el que s'ha sabut
a propòsit del logo
i del desenvolupament
del logo
no ha ajudat
a millorar
en absolut
la imatge
de la ciutat
ni de l'ajuntament
Jordi, què et sembla
aquesta qüestió?
Home, és una qüestió
que hem tractat
en altres artúlies
i més o menys
els arguments
que he dit altres vegades
el punt número 1
crec que és que
aquest debat
tan fort
pel tema del logo
no hauria passat
si hagués faltat
un any i mig
per les eleccions
per exemple
el punt número 2
és el tema aquest
que a veure
em sembla molt
serà bastant estètic
amb el tema dels logotips
a mi tots
se m'assemblen bastant
a veure
evidentment
semblava molt
de Tarragona
amb el de Gabà
s'assembla molt
de Sant Sebastián
i a veure
està clar
hi ha aquest document
que segons l'Ajuntament
és un document
de prova
de gran proves
que clar
hi ha paràgrafs copiats
cosa que clar
ha donat peu
a l'oposició
de poder atacar
amb el tema
i l'altre tema
que no crec
que aquest sigui
el moment
per engegar
una nova campanya corporativa
crec que s'ha sigut d'esperar
al canvi d'Ajuntament
perquè
vull dir
ser un moment
en un final d'etapa
i que en un final d'etapa
no és el moment
de canviar el logotip
de l'Ajuntament
Josep Maria
jo
primer
la gent de Piercomunica
són amics meus
i per tant
jo pregunto
Piercomunica
és l'empresa
que ha dissenyat
la imatge corporativa
jo pregunto
si algú ha trucat
a l'Ajuntament
de Sant Sebastián
de los Reyes
per preguntar
com ha anat tot plegat
i estic totalment d'acord
amb el Jordi
en que tot aquest
és un debat
enverinat
políticament
en el que
s'ha afectat greument
la imatge
i el prestigi
d'una empresa
i ara es qüestiona
tot el procés
jo no sé
si això
és el més
el més adequat
i després
des del punt de vista
tècnic
jo en la feina que faig
també treballo
en la imatge corporativa
és a dir
si poséssim aquí
damunt de la taula
les similituds
de les estratègies
de definició
de la imatge corporativa
cauríem de cul
probablement
al món
trobaríem logos
o tipografia similar
a la de Tarragona Ràdio
i no estic fent una defensa
jo el que dic
és que reflexionem seriosament
perquè a vegades
amb el fragor
de la batalla preelectoral
es treuen una mica
les coses de polleguera
i a més s'ha acusat
d'una cosa molt greu
que és de plagi
això és molt greu
i també s'està qüestionant
diguem-ne
el criteri
de la gent
de l'Ajuntament de Tarragona
que d'una manera
em sembla a mi
pel que he llegit
transparent
van opinar
i després
a les paraules
se'ls pot fer dir
moltes coses
és a dir
la gent que no coneix
com es fa
aquest tipus de procés
desconeix
que hi ha fases prèvies
internes
la gent s'ha quedat
amb el resultat final
no la gent s'ha quedat
amb el que hem publicat
els minuts de comunicació
amb el resultat final
que és el que s'ha publicat
però hi ha un procés darrere
i de manuals
d'imatge corporat
n'hi ha molts
i evidentment que s'assemblen
perquè a veure
hi ha unes estratègies
semblants
de la gent
que n'entén molt del tema
però això
a veure que és massa fàcil
a vegades
amb la dinàmica política
de despistar
la gent
que no hi entén
d'això
i la gent s'ha quedat
molt també amb la quantitat
i no faim
no faig d'abocat el diable
si mireu
la similitud
de les pàgines web
no però escolti
el que hi ha una evidència
és que es pretén
colar un manual
d'imatge corporativa
que és una còpia
literal
i que s'escampa
per l'Ajuntament
pel que m'han explicat a mi
el manual d'imatge corporativa
encara no està entregat
és un primer document
que s'escampa
em sembla a mi
des de la gerència
de l'Ajuntament
a no sé quanta gent
per fer
el dossier aquest concret
primer
resumció d'innocència
d'entrada
escolti'm
home clar
tota la que vulgui
però és que
la evidència
és la evidència
el que es va publicar
és el que es va publicar
i el que es coneix
és el que es coneix
crec senyor Ballesteros
de veritat
crec que s'han passat
tres pobles
el manual d'imatge corporativa
si es haguessin llegit vostès
el plec de clàusules
del concurs
sabrien
que hi ha de termini
per presentar-lo
fins
em sembla que és
el 30 de maig
i si miren vostès
el registre
de l'Ajuntament
no s'ha presentat
punt número 1
punt número 2
que es feien servir
documents de treball
entre les persones
que havien intervingut
o tenien
a partir d'ara
una intervenció important
en la definició
de l'aplicació
d'aquest logo
a tot el material
de l'Ajuntament
siguin cotxe
siguin cartes
siguin trajes
siguin sabates
dels subalterns
i que es feien servir
un document de treball
que es l'havia passant
i que evidentment
l'empresa
en vez de posar
textes simulats
de Sant Sebastián
de los Reyes
hagués pogut posar
passatges
del Quixote
evidentment que sí
però de tot això
sí sí
sí sí
si són textes simulats
sí
perquè de tot això
sí
perquè de tot això
extreure'n
el que n'han extret
vostès
a més a més
jo sí que sé
qui ha anat
a Sant Sebastián
de los Reyes
en tot cas ja ho explicarem
demà
qui va anar
a Sant Sebastián
de los Reyes
extreure'n tot això
i
fer-hi
el caldo
que se n'ha fet
a més a més
ja ho sap vostè
amb persones incloses
que això
de la imatge corporativa
de l'Ajuntament
des del primer dia
ni ho volien
i el que és pitjor
no entenien
ni el que era
no entenien
ni el que era
em sembla
francament
que s'han passat molt
i estic totalment d'acord
que n'han fet vostès
un ús
polític
francament
patètic
no no
patètic no
hem fet
l'ús polític
que vostè
l'ús polític
que vostè
ha estat fent
de la imatge corporativa
sortint amb els tríptics
amb la seva foto
sortint apareixent
però no està aprovada
la imatge corporativa
per vostè
sortint apareixent
fent això
però que no la va aprovar vostè
i a més a més
copiant
el crisme
que vostè presenta
aquest any
com a Convergència i Unió
respecte
de l'alcalde Nadal
de l'any passat
que és el mateix crisme
però escolti
la mateixa figura
i el mateix crisme
fet per la mateixa empresa
és a dir
que no està aprovat
un ús
i un abús
de la imatge institucional
sí senyor
i vostè té una publicitat
al carrer
en aquest moment
que es diu
ara Ballesteros
i jo n'he vist una Lleida
que es diu
ara Lleida
escolti
però a què ve tot això
ara
i vostè sap perfectament
que els portaveus
amb junta de portaveus
van mostrar molts dubtes
però van aprovar o no
molts dubtes
però van aprovar o no
però si té dubtes
d'una cosa
no l'aprovi
però el que no podíem imaginar
és que es podria produir
és que es podria produir
no no
mullis
mullis
i digui que sí o digui que no
terres cavades
demà li direm que no
ja l'hi dic claríssimament
i fa quatre dies
s'abstenien
sí
i fa quatre dies més
deien que no
el projecte ja els hi agradava
però que s'havia equivocat
el senyor Fernández
alguna cosa
tenen a amagar
que ho fan tan ràpidament
i cuita corrents
abans de les eleccions
el tema aquest de terres cavades
perquè si no
no ho entenc
perquè si no
no ho entenc
escolti
ara em permet
una reflexió
només del que acaba de dir
ara
imagini's
que aquest ajuntament
hagués dit
algun interès
haurien tenir
els socialistes
donar tant de pressa
la llicència del fortí
de la reina
quan ja hi havia
anunciada
l'emoció de censura
a l'abril no
veu com no es pot
no es pot tirar porqueria
parlant d'aquesta manera
que ha parlat vostè ara
senyor Ballesteros
perquè vostè confon tot
el mes d'abril
i el mes d'octubre
del 88
no se sabia
que hi havia emoció de censura
potser vostè ho sabia
que ja estava
en aquella època
en el carro
però jo no
jo no
a veure
una última qüestió
sobre el tema
de la imatge corporativa
perquè la setmana passada
l'alcalde va dir
en una entrevista
en aquesta casa
que l'última paraula
la tenia ell
no sé
davant d'això
si el socialista
senyor Ballesteros
ell va donar a entendre
que actuaria
el que digui el plenari
demà
demà el plenari
votarà
demà el plenari
votarà
algunes coses
i espero
que l'alcalde
accepti
les normes democràtiques
que és
majories i minories
en un ajuntament
igual que jo
les he acceptat
durant tot aquest temps
senzillament
ens queda un minut
de tertúlia
terrascabades
Josep Maria
no no no
no opines
no no no
jo estic decebut
i per tant
me n'he dit
creus que hauries de
creus que s'hauria de
de revifar
un altre cop
ja sé que és
molta moralina
jo crec que hem de fer
un esforç
tots plegats
per discutir
de les coses
que realment
interessen
i preocupen
els ciutadans
i no dic
que això
no sigui important
però està monopolitzant
des de fa
una bona colla d'anys
la dinàmica política
de la ciutat de Tarragona
i això penso
que no és bo
i penso que no és bo
no dic que no s'hagi de parlar
d'això
dic m'agradaria
que es parlés
d'altres qüestions
perquè posar-te a parlar
de transcendència
a mi em preocupa
molt més
el desviament
o no
de la via del tren
que no pas
la de Terrascabades
per l'efecte
que té sobre la ciutat
per exemple
discutim d'això
de si s'ha de fer
o no s'ha de fer
i com s'ha de fer
avui no hi ha temps
Jordi
alguna menció
que en aquest primer
entre cometes
cara a cara
aquesta campanya
s'està parlant
molt encara de passat
hem parlat
de Terrascabades
hem parlat
de Fortí de la Reina
que s'ha arrossegat
de fa 20 anys
el tema de logo
potser toca
començar a parlar
del futur
però
i ara queden alguns temes
que poden començar a sortir
com el tema
del pàrquing
que és el tema
que es veu
aquestes últimes setmanes
però amb el tema
que és de Terrascabades
jo crec que és una zona
d'expansió
de la ciutat
però
com ja vam dir
que hi ha vegades
potser que li canviem el nom
en fi
acabem ara
si la tertúlia
això no era un cara a cara
era una tertúlia
amb dos polítics
i dos periodistes
gràcies als convidats
Joan Arejo
Josep Félix Ballesteros
Josep Maria Arias
i Jordi Salvat
amb ells
s'han compartit
aquesta estona de tertúlia
fins la propera
bon dia
bon dia
bon dia