Comencem la tertúlia en aquest matí de dijous,
visília d'aquest llarg caponc festiu de la Mare de Déu del Pilar,
un matí a més en pluja i en temps inestable.
En fi, això no evita, evidentment, que puguem fer la tertúlia
i comentar algunes de les notícies de la jornada.
Avui amb quatre convidats.
Ens acompanya el regidor socialista i responsable
de l'àrea de relacions ciutadanes, Manel López Pasca.
Bon dia, Manolo.
Hola, bon dia.
Tenim també una altra regidora, en aquest cas de Convergència i Unió,
la Victòria Forns.
Victòria, bon dia.
Hola, bon dia.
També tenim una professora de català i, a més, portaveu d'iniciativa
per Catalunya com és l'Arga Santís.
Arga, bon dia.
Bon dia.
I tenim un company periodista de la redacció del diari de Tarragona,
l'Octavi Saumel.
Octavi, també bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs amb aquests quatre contartulis comentarem diverses qüestions d'actualitat.
Una passa per Frankfurt.
Ara dèiem, fora de mi, crec que, en fi, mitja Catalunya sembla que estigui a Frankfurt.
Tenim una delegació tarragonina també des de dimarts a Frankfurt,
promocionant la candidatura de Tarragona a ser capital cultural europea el 2016.
pel tema de la presència tarragonina, però, en general, pel que han pogut veure i observar
aquests dies sobre aquesta allau de presència de la cultura i de la literatura catalana a Frankfurt,
què els sembla tota aquesta moguda, si em permeten l'expressió?
Servirà d'alguna cosa per la cultura catalana en general, per la literatura,
i, en el cas de Tarragona, per la candidatura del 2016?
Arga, què et sembla?
No ho sé si servirà d'alguna cosa.
Jo he de dir que em va agradar el discurs del Montso, que és alguna cosa.
I si servirà d'alguna cosa.
A mi em fa una mica de besarda que les coses que han de servir d'alguna cosa,
potser sí que serviran d'alguna cosa, però sempre van precedides aquí,
d'una mena de polèmica absurda,
que fa que també es parli d'una altra cosa que potser no quedaria.
No sé si m'explico i no vull entrar en el tema perquè ja estic cansada del tema.
I em fa poc que, de cara als que no són pròpiament editors,
el que és el públic, diguéssim, més general de Frankfurt,
es pugui notar més aquella polèmica absurda i que era una miqueta circumstancial
que no pas el que s'hauria de notar, no?
Octavi, què et sembla?
Home, crec que tot el que sigui promocionar la cultura catalana,
i en aquest cas, doncs, Tarragona, doncs, és positiu, no?
La cultura catalana, doncs, durant molts anys va estar sota el règim franquista,
i jo crec que tot el que sigui ara positiu i promocional serà bo per la cultura.
I per Tarragona, també, per la candidatura?
Tu creus que pot servir d'alguna cosa?
Home, com a mínim malament no anirà, no?
Et dones a conèixer Tarragona el món i, en fi, jo crec que anirà bé.
Ahir, de moment, el protagonisme se l'envendom,
el Joan Laporta, el president del Barça,
que va dir que establiria la República Catalana del Barça,
i, de moment, estem distrets amb el tema, crec que se li dóna la promoció.
I està molt il·luminat.
Sí.
Que neies, Manolo?
Està molt il·luminat el president del Barça.
Victoria, què et sembla?
Tota la moguda de Frankfurt.
Bueno, jo estic una mica també amb el que diu l'Àrga, no?
Però sí, jo crec que, en definitiva,
tot el que sigui projecció a nosaltres ens ajuda, no?
Que des d'aquest punt de vista s'ha de veure després, evidentment,
quins seran els resultats efectius de tot plan, no?
Però d'entrada tota la projecció que hi ha a través dels mitjans de comunicació
i la presència, que, a més a més, és una presència important, significativa,
jo crec que això ens ajuda segur, no?
Des d'aquest punt de vista, jo crec que és positiu.
Manolo?
Jo crec que de les dues vessantes, tant la tarragonina com la catalana,
o sigui, el que és la bassana tarragonina, jo crec que és molt important que avui l'alcalde de Tarragona
tingui, em sembla que té vuit minuts per parlar a l'Assemblea General
o com es digui l'entorn on estaran,
i dir el que és Tarragona i per què volem ser la capital cultural del 2016.
I això és importantíssim, de cara al món sencer, no només a Europa, no?
I a part, o sigui, quan el que és la presència catalana a Frankfurt,
crec que és la necessària, la correcta, i per mi, jo crec que han faltat
els escritors en llengua castellana, catalans en llengua castellana,
jo crec que haurien tingut anar-hi.
No sé per què, al fin, no conec bé la polèmica,
però crec que haurien d'estar també, perquè al final cap són escultura catalana també, no?
De la vessant tarragonina, deixi'm apuntar de totes maneres,
declaracions que recollíem ahir de l'alcalde, Josep Arís Ballesteros,
i de la regidora Rosa Rossell, que és la coordinadora,
la persona responsable política que coordina la candidatura a Tarragona,
els dos en la mateixa línia de dir que amb la candidatura
de la Capital Cultural Europea del 2016,
a partir d'ara, o s'implica a la ciutat i lidera el tema a l'Ajuntament,
o potser ens replantegem el tema.
Tenim en compte que recordem que de la candidatura s'està parlant des de fa molt de temps,
però que també ho ha portat una entitat privada,
i que segurament faltaria una implicació de la ciutadania.
Tenen aquesta sensació que potser només parlen els polítics,
si em permeten aquesta expressió,
i que no ha quallat encara en els ciutadans, que els sembla?
Sí, sí, jo tinc aquesta sensació, absolutament, a més.
I per tant, què caldria fer, si és que tenen alguna solució?
Home, el que caldria fer jo és impulsar des de les institucions,
tant des de l'Ajuntament com des de la Diputació de Tarragona,
la Generalitat que s'impliqui en el tema, també.
O sigui, totes les que són institucions que estiguin afectades per aquesta candidatura.
Perquè pensem que tenim opositor forts, eh?
Aquesta Còrdoba, com jo crec que és potser la competidora més gran que tenim,
i això és molt difícil.
I si no, no s'impliquem tots, i si no s'implica la Generalitat,
i si no s'implica la Diputació, i si no s'implica l'Ajuntament,
perquè fins ara, realment, l'únic que s'havia fet és simplement una empresa
que havia fet quatre cosetes per aquí, quatre cosetes per allà,
però realment no s'hi havia...
Hi ha molta gent que no sap que són candidats a 2016
com a capital europeu de la cultura, amb la importància que té això, clar.
Arga, com s'implica els ciutadans?
El projecte de Còrdoba té raó, és molt bo, és molt bo.
Jo l'he estat mirant i és magnífic, sí.
Jo penso que sí, que falta implicació de les institucions,
però sobretot dels ciutadans,
perquè també si es queda en una cosa purament institucional
i la gent no la sent com a seva,
no sé fins a quin punt tampoc no deixa ser d'aquestes coses
que fan els polítics però que tu no t'acabes de creure, no?
És difícil de treballar això.
L'Ajuntament de Còrdoba porta com a tres anys matxecant,
i la Junta d'Andalusia porta com a tres anys també, eh?
I fent coses de cara als ciutadans.
I enviant coses a les entitats que estan...
O sigui, promocionant-la a tope,
però això és el que necessitem fer nosaltres
i crec que si ens impliquem tindrem possibilitats, clar.
Home, jo crec que la dinamització de tot el que és el teixit social
és important, no?
Perquè, i a més a més, jo crec que existeix identitat de tarragonisme, no?
Per tant, jo crec que la ciutadania,
si d'alguna manera se la deixa participar,
jo estic convençuda que la resposta pot ser positiva,
però clar, això sí que és cert que segurament,
s'ha d'impulsar des de les institucions,
però en un moment determinat hi ha de bona participació activa
perquè s'ho acabin veient com un projecte propi de ciutat, no?
Només així la gent s'implica,
quan les coses te les sents una mica teves, no?
Jo crec que el tarragonisme existeix
i que la gent jo crec que en aquest sentit sí que es podria mobilitzar,
i per això ja tenim un teixit associatiu, etcètera,
un teixit social prou important a Tarragona,
que és qüestió de donar-los-hi un paper protagonista també,
que sigui capitalitat, no?
Octavi.
Home, no m'ha deixat línia, no?
Crec que, no sé si és perquè és l'any 2016
i el ciutadà potser ho veu molt lluny,
però el que s'hauria de fer és explicar
què aportarà la ciutat a aconseguir aquesta capitalitat,
implicar el ciutadà,
i a partir d'ara, doncs,
fer-li arribar més el que vol dir ser capital cultural 2016,
que potser no ho té molt clar.
perquè vostès apostarien?
Jo, com a ciutadans de Tarragona,
apostarien per la candidatura,
creuen que és una oportunitat.
Ho dic perquè a vegades es llencen candidatures,
i aquesta ja es va llençar fa un temps,
que després poden quedar esvaïdes,
o poden, en fi, finalment no tirar endavant.
Vostès consideren que estem en un moment
en què encara podem apostar clarament?
Aviam, jo crec que sí,
que en aquests moments encara podem apostar clarament
pel 2016,
perquè hi ha temps per fer-ho,
i tenim ocasions,
l'any que ve l'any que ve l'any jubilar a Tarragona,
i això ho podem aprofitar,
que vindrà gent de gaire tota Europa,
a Tarragona,
doncs tot això s'ha d'aprofitar.
Ara, i si hi ha d'entrar en un dinamisme
que no ens podem adormir, eh?
O sigui, com ens quedem...
Penseu que la designació la fan el 2011.
Sí.
Llavors tenim pràcticament tres anys i escaig
per poder fer tot la feina que s'ha de fer.
I vinga, tots a l'hora i tots junts, eh?
Tu, Arga, hi apostaries clarament?
Home, s'ha de decidir si es vol apostar o no es vol apostar.
I si es vol apostar s'ha de començar a treballar.
Ja, i molt seriosament,
perquè hi ha gent que porta temps treballant
i que ho estan fent molt bé.
Vull dir, en un moment donat
potser s'ha de decidir si cal o no cal
i no ajornar-ho tant.
Victòria?
No, jo estic d'acord.
I a més a més,
hem d'entrar en un esperit competitiu, no?
Vull dir, clar,
hi ha d'altres que també opten a el mateix que nosaltres.
Anar per totes.
Anar per totes, clar,
i això és així.
I sobretot perquè sí que sembla que hi ha temps,
però, bueno,
s'ha de fer molta feina,
perquè com deia abans,
això va aixiar a la ciutadania,
s'impliquin,
participin,
s'ho sentin seus
i, bueno,
i de quina manera, doncs,
ells quin paper poden tenir, no?
Per tant, jo crec que
hi ha temps,
però sense perdre'l, no?
I impulsant-ho d'una forma,
donant-hi l'estructura que cal,
perquè, clar,
sense estructura,
ens donant-hi tota l'estructura que calgui,
perquè després realment...
Però, clar,
anar per totes vol dir ser competitius,
molt competitius.
Jo, la veritat,
veig més possible
la Capital Cultural 2016
que els Jocs del Mediterrani,
per exemple, del 2017, no?
Per la Capital Cultural 2016
no s'han de construir equipaments,
no s'han de fer pavellons de bàsquet
de no sé quants espectadors,
i, en canvi,
la Capital Cultural
no necessita aquests requisits
i ho veig amb moltes més possibilitats.
I, per tant,
apostaries més per aquí?
Sí.
Si haguessis de triar?
Sí, perquè, d'altra banda,
ens falten molts equipaments esportius
per poder ser
seu dels Jocs del Mediterrani,
per exemple.
En fi,
veurem, doncs,
com acaba,
com a mínim,
aquests dies a Frankfurt
la presència terrenina,
apostant per la Capital Cultural
i, després, en fi,
quin és el procés que es fa
que s'engega des de l'Ajuntament
per mirar de líder
aquesta candidatura a camí del 2016.
A banda d'aquesta qüestió de Frankfurt,
que, en fi,
omple pàgines i pàgines
i estones de ràdio i de televisió
aquests set dies
per la presència massiva
d'escriptors, editors
i responsables polítics de tot Catalunya,
avui també tenim notícies
en l'àmbit local.
En fi,
una d'aquelles que,
fins i tot, jo diria,
particularment que sorprèn,
perquè, després de tant de temps
de no parlar-ne
de la plaça dels Carros,
tenim una notícia
i una declaració
per part de la ministra de Foment,
Magdalena Álvarez,
ahir al Senat
i, en resposta
a una pregunta
que havia plantejat
el senador Tarragoni
de Convergència
i un i Lluís Badia,
dient i anunciant
que l'any que ve
començarien,
podrien començar les obres
per fer desaparèixer
el pas a nivell
de la plaça dels Carros.
I dic que és una notícia
que, com a mínim,
a mi em sorpren,
perquè, després de tant de temps,
no, Octavi,
com a periodista
que segueix a l'actualitat local,
durant molts mesos
no n'havíem parlat
i, de cop i volta,
tenim aquest anunci.
Molts mesos o anys, potser.
O anys.
Home, es tracta
d'una gran notícia, no?
Tarragona, doncs,
s'ha d'obrir el mar, no?,
que és el gran tresor que té.
I, en fi,
jo crec que,
fins ara,
quasi que podria tercermundista,
doncs,
les cues que es formaven,
sobretot a l'estiu,
quan hi ha més concurrència
de cotxes cap a la platja
i crec que
és molt important
connectar
el Port de Tarragona
amb la part baixa
perquè és
pràcticament l'única entrada que hi ha
perquè així no és d'entrar
o pel Serrallo
o per la Via Augusta, no?
I crec que això,
a part del perill
que era pels vianants
i pels conductors,
doncs,
crec que és una gran notícia.
Victòria.
No,
jo estic una mica
en la mateixa línia,
i penso que, a més a més,
bueno,
és trencar barreres,
mai millor dit, no?
Vull dir que és veritat
que costa,
d'alguna manera,
i sobretot,
el ciutat que va caminant,
no?,
el vianant,
evidentment que el tema
dels cotxes és important,
en el tema de la mobilitat,
doncs,
ells es feien uns taps significatius,
però jo trobo que fins i tot
pel que és vianant,
no?
Vull dir que tenim a prop la platja,
que la platja està molt arreglada,
que cada vegada hi ha més afluència,
no?,
de banyistes
que a l'estiu utilitzen la platja
i fins i tot per passejar
durant altres èpoques de l'any
i, per tant,
i a més a més,
sobretot és un tema de seguretat,
no?
I la imatge,
vull dir,
també,
vull dir,
des d'un punt de vista estètic,
plàstic,
jo crec que també millorarà.
No donem una imatge moderna
amb aquest pas arribés.
No, jo crec que no,
no estem tots d'acord amb això.
Arga.
És que només he tingut temps
de veure el titular,
la notícia.
Doncs el titular és el que hem dit,
que això,
que la ministra anuncia això,
que hi haurà projecte per la mirada.
Però diu el 2008, no?
Sí, sí.
És aquí mateix.
Que no t'ho creus.
Home, tan de bo,
jo m'ho vull creure,
entre altres coses,
perquè penso que Tarragona
té un problema enorme,
que és que tot ja està al costat del mar,
que el mar hauria de ser part de la ciutat,
és una ciutat que sempre ha estat allunyada del mar,
per diferents coses, eh?
No només per la via del ferrocarril,
segurament és una cosa
que arrosseguem de fa molt de temps,
però la via del ferrocarril
acaba de suposar una barrera física real
i moltes vegades infranquejable.
Tot el que sigui superar aquesta barrera
em sembla positiu.
Ara.
Manolo.
Aviam, jo diria que ja és hora, eh?
Sí.
Home, jo diria que ja és hora
i per això li deia a l'Arga,
si s'ho creia,
perquè de projectes de suprimir
el pas a nivell de la Paz dels Carros
n'havien parlat...
L'últim va ser que era de regidora d'Urbanisme...
Maria Lluís Expósito.
Maria Lluís Expósito va dir
que faria una disòsia,
no, al final no va arribar.
Però jo crec que ara va en sèrie
perquè jo vaig parlar amb el nostre diputat,
en Francesc Vallès,
i m'ho ha explicat.
I des de llavors el projecte és seriós,
hi ha consignació pressupostària,
i jo crec que a finals de 2008,
primers de 2009,
tindrem el pas subterrari de la via.
La veritat és que abans,
això s'ha pogut fer abans,
el que passa és que l'alcalde de Nadal
estava molt empenyat,
no és crític en aquest cas,
era la seva visió,
que això hauria d'anar lligat
a la façana marítima.
Llavors, jo crec que el que hem de fer
és avançar.
Si després la façana marítima hem de fer...
Escolti,
fem el pas subterrari de la vegada,
perquè la gent ja està bé,
estem tots emprenyats cada vegada
que ens posem allà amb el cotxe per posar.
I quan està tallat,
en molt de costa no et dic res,
ja, el problema que hi ha.
Llavors,
si la ministra no es dona una solució,
agafem-nos amb ella,
que la faci i endavant, tu.
Però parlant de la façana marítima,
o lligant aquest tema de la façana,
es pot desprendre de l'anunci que fa la ministra
amb el suport dels socialistes,
amb aquesta esmena que presentarà
el diputat Francesc Vallès
als pressupostos de l'Estat.
Es pot entendre
que definitivament el projecte
de la façana marítima
del soterrament del tren
es farà desviat per l'interior
i que això permet fer el pas soterrani.
El més segur és que jo crec que...
I a més, crec que és la millor opció.
Jo sempre he defensat
que el tren vagi per fora.
Jo crec que és la millor opció
que no subterra el terreny des d'entrevies
i acaben allà al final de la platja del Miracle.
I tota la platja llarga i tot això,
que continuem amb la via del tren.
Jo crec que és la millor opció.
I la més econòmica i la més ràpida.
Jo vaig ser el meu punt de vista, no?
Ja que hem lligat els dos temes, diga, Sarga.
Com quedaria la cosa?
Tu has vist el projecte?
Ben bé no l'he vist,
però queda el tren per fora,
l'estació queda a l'entorn de Joan XXIII
si com ara amb aquest triangle aquí i per aquí.
Aquest és el del, sí.
I després, sí, per fora,
o sigui, tot el que és el tren
per enllaçar amb l'estació
que es farà al sud de l'aeroport,
que serà intermodal.
Sí, sí.
I llavors ja surt fora del termini municipal de Tarragona.
No l'he vist bé amb el projecte, però...
I això com passa amb el tema aquest del soterrament
de la plaça dels carros?
Clar, això, Arga, permet fer el soterrament.
Si no...
Fes el soterrament aquest, evidentment,
i ho pots fer el 2008...
I alliberes les vies.
Exactament, alliberes les vies, clar.
Parlant del tema del tren per la costa i per l'interior,
ja que ho hem lligat amb el tema del soterrament,
Octavi, tens alguna opció, allò personal,
com a ciutat, de dir
prefereixo una cosa o l'altra?
Home, jo, mentre s'elimini la barrera ferroviària
i no se posi una barrera d'edificis,
doncs ho veig bé.
El que s'ha de fer és lligar la platja amb la ciutat,
que de moment, per anar-hi a peu, per exemple,
és pràcticament impossible.
Per la gent gran, doncs, és molt difícil.
I, en principi, doncs, si no s'hi fan edificis,
no s'hi construeix a primera línia de mar,
doncs ho veig perfecte.
D'altra banda, ja sigui a finals del 2008
o a principis del 2009, el tema de la plaça dels Carros,
que ho veig una mica just, jo, personalment,
el 2008, doncs, perfecte.
Són 14 mesos d'edificació de l'obra, eh?
14 mesos, llavors començaríem el janí i febrer...
Jo crec que començarà a final d'any, d'aquest any,
si està en l'edificació, o si no,
el primer d'any de l'any que ve.
Sí, perquè és un mes que tindrà el projecte.
El projecte, pràcticament, està ja enllestit
pel que m'he comentat, o sigui, jo crec que això va ràpid.
És que la consignació pressupostària, em sembla que no està...
Sí, sí, està...
Bueno, el Francesc Vallès ha fet una esmena als pressupostos
perquè hi hagi una consignació per això.
Sí, hi havia 361.000 euros,
però per la província de Tarragona,
per treure...
Falta veure si tots aquests diners són per la ciutat de Tarragona.
Victòria, què et sembla?
Bueno, jo...
Allò que dèiem de trem per la costa,
trem per l'interior, a l'hora de soterrar-lo.
Bueno, jo crec que amb el soterrament ja estem tots d'acord.
Vull dir, això d'entrada.
I que, a més a més, millora, evidentment, la imatge,
aproxima la ciutadania també al mar.
Estèticament crec que hi guanyem.
I, a més a més, d'alguna manera, també Tarragona viu,
no només de la indústria, sinó també del turisme.
I, per tant, això és un impuls a la ciutat, no?
Per tant, que té conseqüències, fins i tot pot tenir conseqüències econòmiques.
I, des d'aquest punt de vista, crec que és positiu.
Ara, jo el veig un macroprojecte.
La veritat és que tampoc el conec, com ara em deia,
al·largar exactament com ha de quedar.
I, en definitiva, ho veig a molt llarg termini, no?
Vull dir, jo el veig molt a lluny.
Així com la plaça dels Carros és una cosa que sembla que té,
doncs allà, un immediatès, no?
Això ho veig molt a llarg termini.
Ara, tant de bo ho puguem veure, no?
I realment puguem connectar amb els barris,
que és això que es diu, no ho sé.
Jo tot això ho veig una mica llunyà
i fins i tot me resulta una mica utòpic, no?
El projecte el segur que no ho veuràs l'any que ve.
Sí, hi ha.
El primer semestre de l'any que ve.
Ara que tu com ho veus?
Ara, també hem de pensar una cosa.
Jo, enllaçant el que deia l'Octavi,
les vies fèrreas, efectivament, estan, molesten,
però penseu que és el que ha protegit molt la costa, eh?
Sí, és veritat.
O sigui, que hem de ser...
Té la seva cara positiva i la seva cara negativa.
Sí, té la seva cara positiva, o sigui, positiva i negativa.
I el que hem de ser molt acurats és no posar edificis monstruosos
allà on estiguin les vies.
I jo et garantizo que des de la nostra posició política
això ho garantim.
Argan, tu ho veus o no ho veus,
els projectes aquests de desviament del tren per l'interior?
Jo sí que penso que l'opció és desviar el tren per l'interior.
Segurament és l'opció.
De tota manera, qualsevol solució que tregui la via
del costat del mar, encara que sigui soterrar-la,
ja estaria bé.
El que em fa por és que...
A veure, no vull ser pessimista, eh?
No, no, no.
El que em fa por és que es vagin fent pedaços de coses molt immediates
i el que és important es vagi ajornant
perquè ja s'han fet els pedaços.
No, però és que el projecte de desviament no tindràs,
o sigui, del que és façada marítima,
el tindràs el primer semestre de l'any que ve.
Execució, no ho sé.
Projecte segur.
Sí, sí.
Tant de bo, sí, perfecte.
Doncs parlem d'un altre projecte urbanístic
que també ha sortit aquesta setmana,
als mitjans de comunicació,
una proposta també a llarg termini,
a mig o llarg termini.
Saben ja els oients, els ciutadans,
que la presó de Tarraona,
la presó de l'Avinguda de la República Argentina,
d'aquí un parell d'anys desapareixerà
perquè s'haurà construït el nou centre,
el terme municipal del Callà.
I aquesta setmana s'ha donat a conèixer
la possibilitat que en l'espai que quedi,
que ocupa actualment la presó,
a l'Avinguda de la República Argentina,
una proposta podria ser fer un edifici d'oficines
que englobaria tots els serveis administratius
del govern de la Generalitat a Tarragona.
És a dir, la delegació del govern
tindria una seu central
que estaria en el solar
que ocupa actualment el centre penitenciari.
I una part d'aquests terrenys
quedaria per persona verda.
També els hi pregunto com a ciutadans.
En fi, els responsables polítics
també m'imagino que opinen com a partits.
Però, Octavi, què et sembla?
Home, jo, com he dit abans al Manolo,
ja era hora, no?
Ja era hora el què?
Que se'n vagi a la presó
o que tingui la delegació una o dues coses, tu?
No, home, però és servei al ciutadà, no?
El que es pugui centralitzar
tots els serveis territorials
en un mateix edifici,
doncs la veritat és que és una necessitat
perquè ara tenim el...
Home, això ho agrairà molta gent
perquè si no, no sap on va, no?
Sí, sí.
Urbanisme ho tenim en Serp Clavé,
la delegació del govern
al carrer Sant Francesc,
o sigui que tot el que sigui servei al ciutadà
i doncs poder unificar tots els serveis en un mateix lloc
i crec que està bé.
Mentre es mantingui també la zona verda
que hi ha projectada allà en aquella zona,
doncs perfecte.
L'altre dia el Joan Arisio va dir
que ell creia que se n'anirien a la tabacalera
i després, bueno, van anunciar que no,
que se n'anirien a la presó, a veure si...
A tot la presó, o el terreny que ocupa actualment la presó,
et sembla...
Jo crec que és una zona cèntrica,
una zona que s'hi construirà molt ara,
perquè vindrà el Corte Inglés,
s'hi farà allà una guarderia,
hi haurà la Comissió dels Mòs,
la Guàrdia Civil,
en fi, jo crec que serà un...
És una zona que potser ara està una mica...
No està al centre,
però d'aquí 3 o 4 anys jo crec que...
que estarà al centre de la ciutat
i que serà un lloc de pas pels vianants,
ho veig en principi és un bon emplaçament,
també s'havia dit aquí l'edifici de l'Audiència Provincial,
però, bueno, és la mateixa zona,
o sigui que ho veig bastant bé.
Victòria.
Bueno, a veure, jo estaria en la línia
de que en aquesta zona,
que a més a més té projecte de créixer,
com deia ara, no?
A veure, en principi jo crec que s'ha de respectar
també que hi ha una zona verdad
i m'agradaria saber quina és l'opinió dels veïns
que en aquest moment s'ocupen aquesta zona.
No, vull dir, tots els veïns d'aquests carrers colindants
que em pensen que en traiem un
i en posem un altre d'edifici.
Jo m'agradaria saber-ho.
Si som capaços de fer un projecte
que combini totes dues coses i el respecti,
bueno, doncs m'agradarà veure el projecte.
Però jo, en principi, crec que és un lloc,
un espai en el que no hi ha zones verdes
i tenim, a més a més, possibilitats que creixi,
a més a més, també hi ha molta població jove,
amb tota la nova edificació que s'ha fet,
això vol dir que hi ha matrimonis joves
que tenen canalla i que zones, diríem,
verdes, zones de descans,
en aquell espai no hi existeixen.
Per tant, jo crec que en aquest sentit
hauríem de ser respectuosos també.
Arga.
És que, a veure si m'explico,
vull dir que en el tema aquest tinc la sensació
que a Tarragona fa molt de temps que arrosseguem
falta de lloc per segons quins equipaments necessaris.
I al mateix temps tenim edificis buits.
Sempre s'acaba parlant de on s'han de posar les coses
quan tenim un edifici buit.
I sembla que juguem tot com els ocupes, no?
Això ha quedat buit, ara a veure què hi posem.
I són discursos d'aquests que van sortint de tant en tant
i ara que posarem a la tabacalera,
ara que posarem a la presó, ara que posarem no sé com.
A mi m'agradaria molt veure un pla d'infraestructures
que digués exactament quines són les necessitats
i quines són les possibilitats d'ubicació,
no tenint en compte només quins edificis han quedat buits,
preveient també edificis de nova construcció.
i tenint en compte moltes coses,
l'accessibilitat que han de tenir aquells edificis,
la capacitat que han de tenir,
perquè si no tinc la sensació sempre
que acabem jugant a veure què poso en allò que se m'ha quedat buit, no?
Com si estiguéssim, jo què sé,
reformant cases en pla en xapusses.
No sé si m'explico.
Manolo.
Bé.
Jo estic d'acord...
T'has explicat molt bé.
Estic d'acord que el primer que s'ha de fer, per exemple,
és un pla d'equipaments
i d'on t'anarà les coses.
Aviam, la presó anirà a terra,
o sigui que la presó no s'aprofitarà res.
No, sí, per cert, clar.
Que quedi clar que el futur edifici de la Generalitat,
si és que va allà, no serà la presó.
Sí, crec que la presó anirà a terra.
És a dir, que els funcionaris de la Generalitat
no estaran en les galeries.
Exactament.
Un nou edifici...
Es faria un nou edifici
on tenia tot el que són els serveis de la Generalitat.
Jo crec que això ens dona també capitalitat,
o sigui, que hi hagi un edifici
on hi hagi tots els serveis centrals de la Generalitat,
que és necessari que la gent, com deia ell,
o sigui, que ara han d'anar al carrer Ambsenclavé,
a Monasteria Poblet,
al Ferrer Francès Bastos,
al carrer Sant Francesc,
o sigui, s'han d'anar...
I així estaria tot centralitzat.
Que quedi una zona verda que quedarà
perquè hi ha espai, hi ha espai i de més.
I bé, i l'opinió dels veïns és molt important,
evidentment, clar que és molt important.
Ara els veïns d'allà estan preocupats per el pom
que per el que li facin allà, eh?
O sigui, estar d'acord en formar els veïns
i que opinin i tot i això,
però ells, la seva preocupació ara és una altra,
en aquests moments.
Bueno, però sí, tenim preocupació, no?
Que no els tiren les cases a terra.
Però ara només ho manipules.
No, no, no ho manipulo res, no, no, no.
Perquè, a veure, tu saps que patir no hem de patir
perquè l'Ajuntament ha dit, no?
Que acceptarà totes les alegacions
i tots els municipals en decidiu.
La preocupació en aquests moments dels veïns d'aquelles zones
és una altra.
Tot és una preocupació.
És important que els veïns opinin,
ho estic d'acord i, a més, és com ha de ser, no?
O sigui, si necessita una zona verde,
bueno, perquè quedi un espai de zona verde.
Jo, Ricard, volia dir una cosa
abans de marxar sobre la tàrgia de l'Ajuntament.
Quina tàrgia?
La famosa tàrgia que tenien...
La de crèdit.
La de crèdit.
O sigui, la volia dir perquè ahir me vaig enfadar,
o sigui, me vaig indignar molt.
O sigui, a l'Ajuntament no hi ha cap càrrec
que tingui una tàrgia de crèdit.
L'únic que hi ha són dos teletacs
a tots els cotxes oficials de l'Ajuntament.
I això ho va dir l'alcalde al plenari
perquè es poden llegir les actes del plenari.
I res més, no hi ha res més.
La persona que va dir que això era...
que teníem la tàrgia de crèdit
és una pura mentida, tal qual.
I per això ho vull dir aquí.
I crec que s'ha equivocat.
I s'ha equivocat.
Si algú vol respondre, Victòria, si vol respondre.
Home...
Tenia en compte que l'atenció de política de la setmana
ha estat centrada en aquesta...
Sí, ha estat centrada en aquesta targeta.
Sí, sí, sí.
Sí, sincerament, jo crec que hi ha molts temes
i ens hem centrat bàsicament en aquest, no?
Però, a veure, jo crec que en el moment en què...
A veure, Joan Arejo fa una pregunta
i va costar molt de saber quina era la resposta.
No, va costar 30 minuts.
Va costar un rato, va costar un rato.
Va costar 30 minuts perquè l'alcalde ni ho sabia.
Va costar 30 minuts.
Contesta l'alcalde i li diu
no hi ha cap càrrec amb targeta.
Només hi ha dos teletacs
que estan en els cotxes oficials de l'Ajuntament.
No, no sé si va ser tan clar.
I a més a més, aquests 30 minuts...
I a les actes, i a les actes.
Aquests 30 minuts de distància temporal
fan suposar que no disposava de tota la informació, no?
Sí, sí, sí.
Jo crec que en el plenari
es poden fer totes les preguntes que es considerin necessaris
i s'han de respondre amb absoluta contenció.
Però el que no se pot anar és el dia següent
amb una carta que no és veritat.
Manol, la carta hi és.
Bueno, amb una carta que no anava dirigida amb ell en primer lloc,
obrint-la i dient...
Manol, això no pots demostrar-ho perquè no arriba una carta amb un sobre tancat.
I dient que hi havia càrrecs de l'Ajuntament amb targeta de crèdit.
I això no és veritat.
Això és mentira.
A veure, Manol, un moment...
Jo no vull polemitzar sobre aquest tema.
No, jo sí, però jo sí vull polemitzar.
Perquè vull que quedi ben clar.
Vull que quedi ben clar.
A veure, senyors, contartulis,
perquè l'Arga i l'Octavi no se'm quedin fora
en aquesta recta final de la tertúlia.
Aquests temes,
perquè d'això n'hem parlat també aquests dies a la tertúlia,
demostren això un aire massa tens,
políticament parlant, a l'Ajuntament.
Arga?
Em sembla que aquests temes interessen molt poc als ciutadans
i centrar l'activitat o la posició municipal en aquests temes.
Jo, sincerament, de molt bon rotllo, eh, Victòria?
Jo no m'esperava de l'Arejo.
Jo pensava que tindria un altre estil.
Octavi.
A mi m'ha sorprès, no?,
l'estil que Joan Arejo fes públic aquell document, no?
M'ha sorprès perquè no és l'estil d'en Joan Arejo.
I, en fi, jo crec que el problema no ve pel plenari en si,
sinó ve pel dia següent a la roda de premsa.
Aquest és el problema.
que ens va fer arribar, ens va donar una fotocòpia
d'un document de Caixa Tarragona
adreçat en nom de Gustavo Quadrado,
d'una targeta,
que el titular era l'Ajuntament de Tarragona, Museus,
i que, en fi, des de l'Ajuntament han dit que allò era un teletac,
que em sembla que avui, en roda de premsa,
a les 10 i mitja, doncs,
demostraran, almenys han dit que allò és un teletac,
perquè el document hi posava targeta
i, en fi, jo crec que, sincerament,
en l'aspecte comunicatiu crec que ha sigut un error de càlcul.
A més, em sembla que aquest tipus de dinàmiques
no afavoreixen gaire que la ciutadania
se senti més implicada en la vida política
o que afavoreixen que vegi els polítics
com unes persones que es preocupen de les seves pròpies coses,
que tenen discussions que només els interessen amb ells
i que només juguen a desacreditar-se mútuament.
No sé.
Tanquem, doncs, aquí el tema,
perquè hem de tancar la tertúlia.
A mi em deixaràs dir alguna cosa.
Jo crec que no es pot fer una valoració
de l'estil del Joan Arejo
per una qüestió puntual,
que m'agradaria saber si aquesta informació
hagués arribat al grup municipal socialista
quan estaven a l'oposició,
diguem-ho tot,
quin és l'ús que se n'hagués fet.
No, no, no ho poden saber.
No ho podem saber.
Per tant, fer una valoració d'aquest tipus
i, de tota manera,
a veure, crec que Joan Arejo ha demostrat sobradament
quin és el seu estil,
crec que ha demostrat sobradament
quedar amb propostes...
Això t'he dit que m'estranyava, Victoria.
Ah, crec que ha demostrat sobradament
que és una persona amb moltes capacitats.
S'ha equivocat, que ho reconegui,
que demani perdó i està, simplement.
Bueno, seguirem parlant.
Senyores i senyors,
con tertúlia s'acaba la tertúlia.
Que gaudeixin del llarg cap de setmana festiu
que tenen per davant,
que hi ha moltes activitats
i segur que els regidors
n'hauran de fer moltes coses.
I, en fi, els altres descansarem.
Manel López Pasca, Victòria Forns,
Octavi Saumet, Llarga Sentís.
A tots quatre, moltes gràcies
i fins la propera.
Moltes gràcies.
Adéu, bon dia.