Ens curem en salut com cada setmana aquí al matí de Tarragona Ràdio,
aquest espai que fem en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem el seu director gerent, doctor Joan Mariat Serà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut.
Algú s'ho podia pensar, però no pensem, no parlem ni de grips ni de res,
perquè de moment tenim un fred absolutament normal per l'hivern, no?
Sí, i benvingut, eh?
I tant.
Si no el canvi aquest d'estacional,
els pobres arbres i tota l'agricultura no sap on estan
i les persones tampoc.
Crec que toca fer fred i probablement que hagi vingut una miqueta massa tard
i normalitzem una mica tota la situació climàtica.
Ara que vostè treia aquest tema,
si mirem jardins, arbres i tot plegat,
alguns han començat a florir.
Sí, sí.
Dius, home, és que els pobres estan tornant bojos, eh?
I ha us que no han fet la migració,
els arbres i certes malalties que no hi són
perquè de parasitàries que tornen a florir,
bueno, clar, s'engeguen amb la calor,
bé, vull dir que tot el cicle de la vida necessita la seva rutina.
I aquesta anormalitat, entre cometes, meteorològica,
com diuen les àvies,
és que això als cossos els deixa fatal,
vol dir que n'hi ha per tant?
No, els canvis sobtats de temperatura
sí que el que fan és que
en algunes situacions poden provocar,
sobretot ara el vent aquest,
i el més fred,
i la no aclimatació,
poden provocar algunes malalties,
sobretot virals, no?
La incidència de malalties respiratòries,
sobretot virals,
és el que més pot afectar.
I arriben sobtadament,
l'altre van fent,
és més progressiu,
probablement se reparteix,
se va repartint durant tot aquest temps.
Però encara, arriba tot de cop,
la gent no està,
a vegades t'ho creus o no t'ho creus,
encara hi ha situacions
que passes d'una temperatura del fred sobtat,
i si algú,
quan comencen tot aquest allau de patologia,
que és aquests dies,
doncs resulta que és que arriben tot de cop,
i clar, és el mateix que,
com un pic estacional, no?
Arriben tots el moment,
i realment és una sobrecàrrega important aquests dies.
Encara som a temps que arribi el virus de la grip,
no ens en lliurarem fàcilment.
No, no.
Independentment és la virulència amb la qual actui,
tenint en compte la campanya de prevenció i de vacunació que s'ha fet,
però arribar pot arribar perfectament.
Sí, sí, però està al caure, eh?
Aquests dies ja n'hi ha,
ja porta una setmana...
Grip, grip, no han constipat fort, com dient.
Que ja hi ha grip, eh?
El trencar-se de la grip ja apareix,
aquest enguany es té unes característiques no gaire llargas,
són dos o tres dies,
a diferència d'altres anys que a vegades és d'una més.
La incidència d'una malaltia d'aquestes virals sempre són deu dies, eh?
Entre que comença, que tens el punt fort i que marxa.
El punt fort enguany és dos o tres dies, com a molt,
febres molt altes, dona febre molt alta,
i amb algun trastorn d'esgavell intestinal.
S'acompanya quasi sempre.
Evidentment, la malaltia de la grip és una malaltia respiratòria,
per tant, estem parlant de tos,
acompanyada de tos i febre, febre alta i el trencasso típic.
Sempre la nostra marcació gira al voltant de la segona o tercera setmana de gener.
És excepcional que avanci i també és excepcional que vagi molt més tard.
En lloc, d'aquí això passarà 15 dies, 3 setmanes, i s'haurà passat el...
Bé, els que ens hem vacunat no estem, diguem-ne, no ens enlliurarem,
però tenim més possibilitats de no agafar-la.
Bé, pràcticament la vacuna estalvia el que un tingui,
o passa subclínica, o sigui, en tot cas el virus ens arribarà
i pràcticament no notarem res,
o una lleugera trastorn que difícilment l'etiquetarem de grip.
I vostès diran, no tenen res més interessant que parlar del temps
i de les grips i dels virus, i tant, que tenim,
el que passa que la referència era obligada.
Saludem el doctor Jordi Picas,
és ell responsable de cirurgia de l'Hospital del Vendrell.
Doctor Picas, bon dia.
Bon dia.
Benvingut, no es pensi que ens havíem oblidat de vostè.
El que passa és que volíem fer un punt i seguir,
perquè, clar, el doctor Picas ve a parlar-nos d'un tema,
a mi d'entubir, sense tenir ni idea de què es tracta,
però amb un mínim d'orientació m'ha semblat un tema
molt interessant i molt d'interès.
Parlem de la tècnica del gangli sentinella.
Dit això, ni vostès ni jo ens entenem de res,
però per això tenim els especialistes.
Què és el gangli sentinella i de què es tracta aquesta tècnica?
Grans trets i després entrem en detalls.
Molt bé, mireu.
Doncs el gangli sentinella és una mica aprofitar
la teòrica mecanicista del drenatge, no?
Qualsevol procés que tenim,
doncs, inflamatori o tumoral,
va aportar el seu dèbit de linfa cap a un primer gangli.
Llavors, es tracta d'anar a buscar aquest primer gangli,
el qual va drenar, en el cas de la mama,
el tumor de mama i analitzar-lo
i veure si aquest gangli està afectat o no està afectat.
I a partir d'aquí, doncs,
muntar el tipus millor de cirurgia.
És una mica el concepte que, amb la mama,
doncs, havíem adelantat molt amb la cirurgia conservadora.
Ja no fem tantes mastectomies,
ja no traiem els pits, per dir-ho així.
Fem tumorectomies, cirurgia molt conservadora,
però, en canvi, anar a l'aixella seguíem fent el mateix que fa mil anys.
Buidàvem tots els ganglis d'aquesta aixella.
I això té conseqüències?
I això té conseqüències.
Això té conseqüències molt importants per a la pacient,
de la seva vida normal,
conseqüències d'aquella infló que veiem amb senyores operades,
el linfedema que en diem,
de trastorns de sensibilitat del braç,
de trastorns de mobilitat del braç...
O sigui, estem fent una actitud agressiva
que ens la podíem estalviar.
Clar, perquè els ganglis, com tot en el nostre cos,
tenen la seva funció, no?
Tenen la seva funció, tenen la seva funció.
Llavors, aprofitant això, el que fem és això,
marcar aquest primer gangli al qual va drenar la linfa d'aquest tumor
i aquest gangli l'analitzem.
Si aquest gangli el tenim net,
no tenim cap cèl·lula de tumor implantada aquí,
doncs ja no hem de fer res més.
Ja no hem de fer res més.
Aquesta detecció dins de tot el procés,
que pot anar des d'una mamografia fins a un diagnòstic,
ja plantejar-se la intervenció,
en quin moment apliquem,
en quina seqüència de tot el procés
s'aplica aquesta detecció i aquesta tècnica?
Bé, quan una senyora té un...
Primer s'ha de diagnosticar que hi ha un càncer,
que hi ha un tumor.
Primer s'ha de diagnosticar un tumor de mama,
un càncer de mama.
Un cop hem diagnosticat aquest càncer de mama,
el que fem és clínicament explorar aquesta aixella,
aviam si tenim ganglis palpables,
si tenim ganglis palpables...
És el primer que fem.
És el primer que fem.
Si tenim ganglis palpables,
en principi ja seria una senyora no candidata en aquest procés,
però malgrat que tinguem aquests ganglis palpables,
li fem una ecografia d'aquesta aixella.
I aquesta ecografia ens dirà
si aquests ganglis que palpem
tenen característiques, en principi,
sospitoses que puguin estar afectades
per cèl·lules tumorals.
Si aquests ganglis de l'ecografia ens surten sospitosos,
el que fem és punxar-los
i analitzem el que ens surt d'aquesta punxadeta.
Si aquesta punxadeta surt neta,
seguim el procés.
Quina informació ens dona?
Aquesta punxadeta ens dirà
que hi ha unes cèl·lules
que en principi són sospitoses de carcinoma,
de càncer de mama,
que han colonitzat ja en aquest ganglis.
Si és així,
aquesta senyora ja no seria candidata al ganglis centínic.
Per tant, s'ha de fer una...
El primer de tot és això,
l'exploració axilar i l'ecografia axilar.
Si aquesta ecografia axilar i l'exploració axilar
és negativa,
no ens detecta ganglis,
aquesta senyora,
si el tumor és petit,
tal com ha dit el doctor Zerà,
tumors de dos centímetres
i que ara estem ampliant una mica més aquest marge,
doncs ja seria candidata al ganglis centínic.
O sigui,
per donar coneixement,
el que estem dient del ganglis,
nosaltres tenim tres tipus de tuberies,
el cos humà,
les artèries,
que és on t'arriba la sang allò corrent,
ni parlo de velocitat,
seria com l'avi,
no?
A gran velocitat van les artèries.
i després les venes,
que són les que recullen
tot el...
sobretot el CO2,
el carbònic,
i va cap als pulmons,
a netejar-ho, etc.
I després hi ha les tuberies linfàtiques,
que són el sistema linfàtic,
que també són tuberies.
I porta tot el bo i el dolent.
Sí,
però té una velocitat molt lenta,
és molt lent,
i el ser tan lent,
i té les característiques bàsicament
de portar el sistema defensiu
del que s'arriuen
per tota l'economia,
això ens va fent
com si tinguéssim una espècie de dipòsits,
com si fos una rotonda.
Tens un tros de tubo
i s'atura i hi ha un ganglis,
que a més a més fabrica,
és fabricant del sistema defensiu,
però serveix també com de filtre.
I allí, per aquesta tuberia,
circulen, doncs, a vegades cèl·lules infeccioses,
circulen a vegades...
i circulen les cèl·lules malignes,
les cèl·lules tumorals,
que buiden per aquest mecanisme
i és en aquest dipòsit intermig
que hi ha al mig de la tuberia
on hi ha els ganglis.
En moltes hi ha algunes malalties
en què a vegades és molt evident,
per exemple,
la malaltia tuberculosa
a vegades té la seva...
detectem aquesta infecció
perquè els bacils estan allí
i amb les radiografies
veus el que en diem la prima infecció
que són ganglis allí
i dius, ui, ui, ui,
què fan aquests ganglis aquí al mig del pulmó?
Perquè normalment aquest gangli,
aquest dipòsit,
és petitó
i pràcticament no es veu.
Quan deia el doctor Piques
que el primer que fem és palpar-lo
és perquè si,
tocant l'aixella perquè ganglis
els tenim per tota l'economia.
Sí, perquè a vegades,
i perdoni allò que anaves...
Jo no sé si ara es fa,
perquè afortunadament no vaig gaire al metge,
afortunadament,
que et deien de petita,
de seguida,
el primer que feia el metge
era tocar-te aquí.
Diu, no, a veure si té ganglis.
Tens ganglis.
Tens ganglis.
I deies, ui, què és això?
Jo per això m'he fet molt semblant molt...
Té ganglis.
Dic, home, anem bé si no en tinc, no?
Malament aniríem si no en tingués.
Sí, i el que passa és que
quan tenen la seva reacció inflamatòria,
a vegades per provocar defenses,
perquè estan lluitant contra una infecció,
creixen, es fan...
I és quan els toquem.
Per tant, l'exploració aquesta de l'aixella
que es comentava
és que detectar,
si els toquem és que són grossos,
i si són grossos és que hi ha un problema.
I arriben a través del sistema linfàtic.
No, és que el gangli forma part del sistema linfàtic.
És el que deia...
És com un rosari
on hi ha la tuberia
i de tant en tant hi ha una bola.
Aquesta bola, que és com un dipòsit,
forma part del sistema linfàtic
i és el fabricant.
I, a més a més,
és allí com que ha de producar
tot el sistema de defensa,
és el que creix
quan hi ha un problema infecciós
o un problema cancerígen
que drena pel sistema linfàtic.
I aquesta mateixa informació
que fan amb la tècnica del gangli sentinella
podria produir-se
que circulés per altres parts del cos
i es desplaçessin aquestes cèl·lules.
Les cèl·lules poden haver emigrat,
com deia el doctor,
per les altres tuberies.
És a dir, pot detectar-se la mama,
però podria detectar-se simultàniament o no
en una altra part del cos.
Aviam,
la tècnica del gangli sentinella,
em penso que el que fa és detectar-ho.
És adreçada a això, exclusivament.
Sí, però estem parlant d'un tamany
que, diguem-ne, és un estadiatge T1,
que és que estem parlant que això s'aplica
en aquell tipus de tumors
que, pel seu tamany,
previsiblement no hem estatitzat enlloc més.
O, en tot cas, és igual.
Pel sistema del drenatge linfàtic,
el que estem agafant és el pis de sota.
O sigui, les tuberies,
aquestes que van de la mama,
primer van allí.
La primera estació és aquella.
N'hi haurà més d'estacions,
però anem a la primera estació,
com un tren que va per la via
i no pot anar per un altre lloc.
Pel sistema linfàtic va per la via
i passarà per Torre d'Embarra.
Doncs anem a Torre d'Embarra.
No pot ser Barcelona abans de Torre d'Embarra.
El primer que trobes és Torre d'Embarra.
Doncs anem a la primera que trobes.
I allí és el que mirem.
Si allí no hi ha res,
més enllà és difícil que hi hagi res.
Perquè hem anat a la primera estació
que es pugui aturar algú.
Clar, això vol dir que es pot fer
amb lesions incipients,
però avui dia,
gràcies a l'extensió de la mamografia
per tota la població
i el cribatge del càncer de mama,
en aquest moment,
el 65-70% dels tumors,
estem parlant dels 65-70% dels càncers
que es diagnostiquen.
Déu-n'hi-do.
Per tant,
del ventall,
gràcies a que ho detectem precoçment,
puguem aplicar aquestes tècniques
mínimament invasives
a un gran nombre de persones.
És una tècnica
que ja fa un quant temps
que es practica
i de fet aquí a la xarxa
fa cosa d'un any, no?
Sí, sí.
Aquesta tècnica
es va començar a fer
als anys 90 i pico,
sobretot
es va posar en marxa
a través de l'Institut Oncològic de Milà
i ja fa temps
que Catalunya s'està aplicant.
El que passa és que
per realment
fer aquesta tècnica
necessita un període,
per dir-ho així,
de validació d'aquesta tècnica,
de realment
demostrar que aquesta tècnica
l'estem fent bé
i amb bons resultats.
Llavors,
cada equip assistencial
que està format pels cirurgians,
els anatomopatòlegs
i el metge de medicina nuclear
es valida
en l'ús d'aquesta tècnica
i han d'assumir,
han d'aconseguir,
per dir-ho així,
uns resultats
que són excel·lents,
jo diria.
Es demana
per sobre d'un 90%
de detecció
de trobar aquest gangli
i menys d'un 5%
de falsos negatius.
O sigui,
que realment
quan traiem un gangli
i ens diguen
que aquest gangli està net,
això sigui així.
En el cas,
per exemple,
de la xarxa,
els resultats
ja han sigut
realment de treure's el barret.
ha sigut d'un 100%
de detecció
i un 0%
de falsos negatius.
Per tant,
quan tu arribes
a aquests resultats,
vol dir que tu
estàs preparat
per oferir
aquesta tècnica
a totes les pacients
que entren
dins dels criteris
d'aplicació.
Quan una dona
li diagnostiquen
que té un càncer
de mama,
clar,
lògicament,
el seu cap
està per moltes coses
i no per entendre
de tècniques quirúrgiques.
Això, clar,
deu tenir un acampanyament
del mateix cirurgià
o al metge que li fa
diàl·lòstic
d'explicar-ho,
perquè potser
segons com
ho pot veure
com a més gros encara.
No, no, no,
realment la pacient
ho entén ràpidament.
Jo sempre
m'encanta
i m'agrada
parlar-li
i explicar-li
molt bé
a la pacient
si convé
amb un dibuixet
de què es tracta
de l'operació
que li faré
i de què es tracta
aquesta tècnica.
No és una tècnica complicada
que és molt fàcil
d'entendre
de cara a la pacient
que no representa
cap mena de complicació
perquè l'únic que se li va fer
a la pacient
és fer-li una punxadeta
al voltant del tumor
i una foto,
per dir-ho així,
una linfogammografia
que ens dirà
on estan aquests ganglis.
Per tant,
això no té categoria
ni d'intervenció quirúrgica.
No, no, no.
L'agressivitat
de la tècnica
de cara a la pacient
és mínima.
Com a qualsevol altra prova
i diagnòstica, no?
Exactament.
Jo crec que l'octopí
que és el Jordi
que porta la unitat de mama
de tota l'organització
fa molts anys
i tant aquí a Tarragona
com el Vendell
és responsable del Vendell
però porta tota la unitat de mama
i ho simplifica molt.
Jo,
diem-ne,
ho simplifica molt
des de la perspectiva de dir...
Perquè ho té molt per la mà.
No, sí, sí,
però jo li...
O sigui,
la pregunta és a dir
si fa des dels anys 90 i pico
que s'està funcionant
com és que
no s'ha validat aquí
i no...
Aquesta validació
no autoritza tots els hospitals
a fer-ho encara
i ha costat aconseguir-la
perquè és el treball
de molta gent.
O sigui,
és molt més fàcil
que amb la simple intervenció
del cirurgià
sol
després d'un diagnòstic
agafar i fer una operació
més radical
de més amputació
i prens
una part important del pit
i fas un buitatge
de tots els ganglis
i te quedes
més ampla que pitjor
que allà.
Allò de curar-se en salut, no?
I per tant,
això necessita
pocs esforços.
Quin és l'esforç aquest?
L'esforç aquest
que estem parlant
és l'esforç
d'incorporar
a tot el procés
a molta gent.
Cada un
amb la seva especialitat
i per tant
és un treball
multidisciplinar
complex.
Quin objectiu?
Ser menys agressiu,
mutilar menys,
fer menys mal
a la persona
per la seva recuperació
i la seva vida posterior.
Ara, això vol dir
molt més esforç.
Previ,
que vol dir
allò tan simple,
però vol dir
la participació
dels radiòlegs
perquè aquesta ecografia,
aquesta detecció del tumor,
punxar aquest tumoret
tan petit,
s'ha de fer amb un aparell
esterotàxic
que no pot ser
un memògraf ordinari
sinó un memògraf
que arribi
exactament
i mil·limètricament
al punt
que estem parlant
per prendre
aquestes cèl·lules,
que després
tinguis el patòleg
a tu mateix
a disposició
perquè s'ho miri
i digui
sí o no,
que després
tinguis coordinat
amb el sistema
de medicina nuclear
per fer
aquesta linfografia
que és punxar
una d'aquestes tuberies
amb un líquid
marcat
amb radiosòtops
per veure
tota la trajectòria,
que quan el dia
de la intervenció
en el moment
de la intervenció
un tècnic
de medicina nuclear
també estigui
dins el quiròfan
perquè ha de fer
amb el seu
gamma-càmera
petitona, portàtil
identificar aquell gangli
i dir
si és això
i diu
aquest és el cas
de treure
que el patòleg
ha d'estar allí mateix
també perquè
mirar-s'ho en aquell moment
per dir
escolta,
anem bé
aquí no hi ha res
i quan tot això
s'ha fet
és quan el cirurgià
que està allí esperant
tot això
decideix
si aquí
s'acaba la intervenció
o continua
la intervenció
més mutilant
Doctor Piques
no és tan senzill
com vostè
l'explicava
no, no
arribar al punt
del que hem arribat
no és senzill
precisament
pel que diu ell
diguéssim
i intervindrà
bé
tot el que ell ha explicat
i lògicament
això ho has de lligar
requereix un aprenentatge
de tota la gent
que hi intervé
i la decisió
no es pren
fins al mateix moment
exactament
això també és la complexitat
jo poder sí que simplificar
molt les coses
no, no, però això
li honora
perquè diu
no n'hi ha per tant
he vist un punt de modèstia
això ha requerit
molt d'esforç
de la gent
i realment s'ha de dir
per exemple
el servei de medicina nuclear
de l'hospital
de Joan Mítins
és que sense ells
no s'hauria pogut tirar
endavant
treballant conjuntament
sí, sí, sí
clar, perquè és que
no només de la xarxa
sinó diguéssim
de tots els hospitals
de Tarragona
l'especialista
en medicina nuclear
ha de ser el que
allí en l'acte operatori
és el que
com detecta
quin és el gangli
que està marcat
que té la radiació
que li hem posat
el dia abans
que s'ha de fer
s'ha de coordinar
perquè ha de ser
en poques hores
des de la linfografia
fins a la
operació
la intervenció quirúrgica
diu
aquest és el que has de treure
i és el
el sistema sinó
el que identifica
quin és el gangli
que està metent
en la radiació
el cirurgès
és el que el treu
i el patòleg
és el que diu
escolta
mira, s'ho mira
en aquell moment
i també assumeix
la seva responsabilitat
d'aquelles especialitats
que jo a vegades
en aquesta misura
dic
de moltes persones
que estan amagades
en el sistema
i que sota
la seu ull
i la seva expertesa
cau la responsabilitat
de decidir
endavant
o no
o què és el que hi ha
però ell
amb els seus ulls
i amb la seva mirada
i aquí no hi ha
més ciència que aquesta
d'aquestes professionals
han de decidir tot això
tota aquesta complexitat
només té un objectiu
a més
que el temps
operatori
és més llarg
per tant
tot això és molt més car
tot això és molt més complex
que tot el que estàvem
dient abans
però igual que la resta
de cirurgia
que anem parlant
moltes vegades
la paroscòpica
i altre tipus de cirurgia
menys agressiva
és fer menys mal
al pacient
perquè es recuperi abans
amb les mateixes garanties
que si entressis a sac
i tu em portessis tot
home
estem parlant
d'un fet tan important
com practicar l'amputació
d'un pit a una dona
que això determina
la seva vida futura
i estem parlant
d'un detallet
sense importància
i en aquest sentit
diguem-ne
el tractament
la teràpia
que es tira endavant
d'un càncer
qualsevol tipus de càncer
que ja sabem
que no hi ha
un càncer
sinó que hi ha malalts
de càncer
això no treu
ni no hi ha res
que garanteixi
que no es torni
a reproduir
un tumor
en aquests casos
tampoc no es pot donar
més informació
que la que ens dona
mireu
clar
el fet que hi hagi
la vella aspiració
de l'ésser humà
el fet que no hi hagi
ganglis afectats
en l'aixella
doncs això
és un factor
pronòstic
molt important
o sigui
el tamany del tumor
i el fet que no hi hagi
aquest gangli afectat
de cara al pronòstic
d'aquest tumor
és molt important
com tots els pronòstics
dels tumors
són pronòstics estadístics
i jo una mica
no m'agrada adonar-los
perquè les senyores
sempre els dic
no sabem a quin cantó
o no tenim prou
paràmetres objectius
per dir-li
a quin cantó
de la curva
de supervivència
estarà
per tant pensi vostè
que té un bon pronòstic
que aquest gangli
no està afecte
que el tumor
és petitet
i endavant
estem parlant
doncs
del concepte
d'una malaltia crònica
en aquest moment
per dir-ho així
del càncer de mama
moltes vegades
però
el que sí que és cert
és que aquesta mateixa
estadística
està donant
que gràcies
torno a dir
la prevenció
que és jo crec
que tots els esforços
fets en prevenció
tenen un rendiment
de salut brutal
contra qualsevol esforç
fet
ja quan tens el problema
endavant
gràcies a això
aquesta detecció
de T1
està donant
més del 90%
de probabilitats
que no torni
i de curació
radical
llavors
clar
el primer
de la pel·lícula
és la mamografia
sistemàtica
és el cribatge poblacional
és atendre
aquella carta
que ens en lliuraran
a casa
i el
que sobretot
t'aprofitem
de tots ara
per posar la falca
aquella
de quan arribi la carta
vagi
això és bàsic
vagi
perquè és la manera
és el punt de partida
per evitar-se
és el punt
en què cal incidir més
cal incidir més
sobretot
en la prevenció
en la mamografia
i l'autoexploració
és el que ja l'anava a preguntar
l'autoexploració
que la majoria
de dones
no hi pensen mai
pensen en la mamografia
i quan vagi al ginecòleg
ens ho solucionarà
la mamografia ens ho solucionarà
ens ho soluciona
però de fet
hi ha lesions
que no apareixen
en la mamografia
i que la senyora es toca
és a dir
que podríem trobar
algun tipus de lesió
que amb l'autoexploració
trobaríem allò
que en determinats casos
la mamografia
l'únic no detecta
a vegades no veu
a vegades no veu
tu pots tenir una mamografia
i això només t'ho diu
la senyora
que s'autoexplora cada mes
cada mes
és bàsic
després de cada menstruació
és bàsic
l'autoexploració
davant del mirall
i detallada
la inspecció
i l'autoexploració
perquè a vegades
certes retraccions
de, diguem-ne
aquest mugró
sempre ha sigut així
i ara el veig diferent
doncs anem a mirar-lo
qualsevol canvi
que es pugui produir
qualsevol canvi
sí, sí
posar-se davant del mirall
mirar-se al pit
havíem sigut algun canvi
i després explorar-se
doncs estesa
en el llit
on la senyora li sigui
això és bàsic
i a part el que diu el doctor
Zada
la campanya
de l'escríning de càncer
de mama
això
hem de mirar
de respondre
aquesta campanya
i després això
diem-ne
les campanyes
d'escríning de càncer
són per edat
en funció
de dir
a partir d'una certa edat
és universal
ara en aquests moments
quina és l'edat
d'inici d'aquest cribatge
independentment
que el ginecòleg
recomani que alguna dona
a partir dels 50
però que
fins als 50 anys
hi ha tota una sèrie
de persones
que el seu ginecòleg
coneix
per antecedents familiars
que s'aparten
d'aquesta generalització
i amb edat
més menys
més propera
o sigui
a partir dels 20 i pico
30 anys
ja han de començar
a fer mamografies
perquè són
població de risc
perquè tenen
a vegades
perquè tenen
diferents patologies
però que el seu ginecòleg
ja les identificarà
la revisió ginecològica
ha de
també determinar
aquesta habitual
ha de determinar
quina és la periodicitat
que aquella persona
necessita fer-se una mamografia
de cribatge
ni que no hagi arribat
en aquesta edat
per cert que era
i perdonin el parèntesi
que ha dit la revisió
ginecològica
tenim aquesta vacuna
que s'està parlant
del càncer d'úter
no?
ja ho veurem
o sigui
sempre m'ha explicat
que
i aquí
i veus
i veus
i veus
que tenen molta prudència
quan es parla
d'aquestes coses
perquè de seguida
tothom ja va fer cua
al cap
a que li posin la vacuna
ja és la solució
diuen
no
calma
no però
el que sí que està clar
és que el càncer
de coll d'úter
és una infecció vírica
que provocarà
després un càncer
que és el papiloma
virus humà
que és un virus
que se l'hem conegut
sabem quin és
i podem fabricar una vacuna
per tant la vacuna
entraria en un futur
no sé potser
dic una vaginada
dins del que és
el calendari
de vacunes
com la robiola
les dones
etcètera
se n'està parlant
que podríem incorporar-lo
i estalviaria
estalviaria
evidentment
estalviaria aquest càncer
el que també avui
que encara no hi és
avui
el que també
hem donat tranquil·litat
és que
sabem
que la prima infecció
des del moment
en què hi ha una infecció
per aquest virus
que és un virus
de transmissió sexual
des del moment
que hi ha aquesta infecció
fins que desenvolupa
una primera lesió
passen 10 anys
10
amb allò que dèiem abans
que alguna vegada
que el que són
les malalties
aquestes
tenen el seu cicle vital
i que són lents
són molt lentes
per tant
per aquest aspecte
per aquest del càncer
de coll d'úter
per altres
és diferent
per aquest aspecte
la revisió periòdica
que s'ha traslladat
a cada 3 anys
o cada
ara en aquest moment
el tall es recomana
com a mínim
cada 3 anys
de població de no risc
no estem parlant
d'una gran promiscuitat
estem parlant d'això
d'una absoluta tranquil·litat
i garantia
a aquest punt
que estic parlant
que és el càncer de coll d'úter
perquè sí que
clarament
s'ha pogut identificar
que és una malaltia
primer hi ha una malaltia
infecciosa
per aquest virus
i això
als anys
acabarà provocant
el càncer de coll d'úter
per tant
tornem al tema
de les mamografies
el cribatge
independentment
la ratlla
està al 50
les dones
de menys edat
i per recomanació
del seu ginecòleg
doncs un control
i sobretot
l'autoexploració
l'autoexploració
i
a partir de quina edat doctor?
l'autoexploració
a partir de la primera regla?
a partir de la primera regla
és a dir-ho així
no costa res
i jo sempre ho dic
en aquesta edat
doncs els apareixeran
quistets
o els apareixeran
fibrodenomes
que no passa res
però cal consultar-ho amb el metge
perquè probablement
les acompanyaran
durant molts anys
i s'han de conèixer
aquest volt
que tenen aquí en el pit
i quan a la campanya
d'escreening
insistir
que abans dels 50
que és quan comença la campanya
hi ha càncer de mama
per tant
sobretot
i després
quan s'acaba la campanya
a partir dels 65-70
també hi ha càncer de mama
vol dir que
no els enviaran la carta
però s'han de seguir mirant
i s'han de seguir fent mamografies
a partir de la primera
quina és la periodicitat?
Mireu
això estava molt en discussió
en principi
si són mamografies normals
es poden fer cada dos anys
si la mamografia
té algun tipus de lesió
que cal un control més estricte
o la densitat de teixit
de la mama
és molt important
que són mames
més difícils de controlar
ja valorarem la periodicitat
no hi ha un temps
és a dir-vos cada any
cada any o cada dos
no hi ha cap estudi realment
que demostri si és un o és dos
en aquest període
amb tot el que estem parlant
en el programa
de la interdisciplinaritat
tot aquests protocols canviants
i tot això
l'altra cosa que jo recomanaria
és que davant d'incidències de patologia
les persones busquessin una unitat de mama
a vegades està liderada per ginecòlegs
a vegades per cirurgians
però l'especialització
en el tema de la unitat de mama
és important
perquè no és
estem parlant del càncer
que és una patologia
però és una de les patologies de la mama
la mama té moltes més altres patologies
i que cal diagnosticar-les bé
cal no confondre les coses
cal explicar
a vegades algunes tenen o no incidència
amb el lletament
és tot un complex de malalties
que per això hem creat
com una especialitat
dins de la cirurgia multidisciplinar
les unitats de mama
per tant algú podia pensar
que la unitat de mama
jo mateixa
només estava adreçada
a atendre aquests casos
i a fer aquestes proves diagnòstiques
etcètera
però com diu el doctor Atzerà
com a unitat
no és unitat de càncer de mama
és unitat de patologia
de la mama
per tant
es poden contemplar altres patologies
sí
el gruix més important
o el que dona més sentit
per dir-ho així
és el tractament del càncer de mama
però no únicament
es veuen càncer de mama
per sort
molt bé
doncs si vostès
s'enten a parlar
de la tècnica
del gangli sentinella
tant de bo que només sigui
en un programa de ràdio
si disortadament
doncs senten parlar
directament
doncs sàpiguen
que darrere
hi ha una garantia
hi ha un equip interdisciplinars
i que aquesta pràctica
ens pot estalviar
amb moltíssims problemes
i mals
de cap
doctor Azzara
doctor Picàs
moltíssimes gràcies
i molt bon dia
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies