.
Comença el matí de Tarragona Ràdio,
l'aventura de la vida.
Els divendres tenim aquesta cita especial
amb nens i nenes joves de la ciutat de Tarragona.
De diferents centres educatius de primària
que cada setmana ens expliquen
com treballen diferents experiències
relacionades justament amb aquesta aventura
que és viure.
Temes que tenen a veure amb aquelles coses
que els són més properes,
que els preocupen i que són adients
per la seva salut, tant física com mental.
És un espai que recordem,
realitzem en col·laboració
amb les àrees d'ensenyament i serveis socials
de l'Ajuntament de Tarragona
i amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
Avui ens acompanyen els alumnes de quarta primària
del Col·legi La Floresta.
Molt bon dia a tots i totes.
Bon dia.
Benvinguts.
I també tindrem altres convidats
a través del telèfon,
ni que sigui de forma més breu,
si ells i elles són alumnes de quarta primària.
Els alumnes de cinquè del CEIP La Floresta
també han treballat el tema que avui ens ocupa,
que és el tema de l'alimentació.
Parlarem de menjar avui, no?
Sí!
Jo crec que heu treballat molt aquest tema a la classe.
Primer vau escoltar un conte, si no m'equivoco.
Sí!
Un conte que es diu una mica de tot,
que podrem escoltar ara.
I després heu parlat de moltíssimes coses,
dels plats que us agraden, dels que no us agraden.
Tinc entès que fins i tot
vau fer com una mica d'àpat a l'escola,
que vau portar plats de diferents llocs.
Alguns heu vingut d'altres països del món.
I això ens dona un avantatge a tots nosaltres,
perquè ens permet conèixer plats característics originaris
i que van preparar a casa les vostres mares o els vostres pares.
De tot plegat en parlarem.
Contactarem per telèfon amb els companys de l'escola de cinquè.
Però si ho sembla, primer que tot escoltem el conte
i després iniciem la conversa.
Sí?
Sí!
Algú em pot presentar o recordar el títol del conte,
que jo l'he dit ara fa un moment,
però ara m'ha marxat del cap?
Mira, la Gisela.
A veure, qui m'ho diu?
Jo.
Tu? Vinga, Ainoa i Gisela.
Gisela no vol?
No, doncs ho diu la Ainoa i la Gisela ja parlarà després.
Ainoa.
Una mica de tot.
I què ve a explicar aquest conte?
De l'alimentació.
Sarai.
Que tenim que menjar una mica de tot.
Una miqueta de tot.
De tot el que hem de menjar.
Hi ha coses que millor apartar-les una mica, no?
De tot això en parlarem.
Escoltem el conte perquè els oients sàpiguen de què va el tema, d'acord?
Doncs vinga.
Diu l'aventura de la vida.
Una mica de tot.
No oblidaré mai els dies que vaig passar a casa de la tieta Rosa.
El diner és a taula.
Mmm, que bo!
Mmm, quina olor que fa.
Però primer els convidats.
Sergi, dóna'm el plat.
Quin pecat havia comès per rebre un càstig com aquell.
Arròs verd.
Amanida de bròquil.
I el vargini esfarcides.
La mort.
Que passa res, Sergi?
No, tieta.
Simplement que no tinc gana.
He esmorzat molt tard.
Segur, Sergi?
Segur, tieta.
No et preocupis.
Si no vols menjar, no mengis.
Ah, havia estat de sort.
M'havia salvat de menjar-me totes aquelles verdures horripilants.
Cap a les 4 de la tarda em van oferir unes galetes amb iogurt
i me les vaig crospir en un 3 i no res.
Tot i així, em moria perquè arribés l'hora de sopar.
Veniu, que el sopar és a punt.
Em vaig baixar corrents i vaig ser el primer de seure.
Però quan vaig veure que la taula tornava a semblar un jardí botànic,
una mica més i em desmaio.
Posa't el que vulguis, Sergi.
De debò que puc agafar el que vulgui?
Esclar, fill.
No vull res. Gràcies.
Però, Sergi, no em diguis que tampoc no tens gana.
Si no has menjat res a l'hora de dinar.
No, tieta. No és que estigui tip.
És que tinc mal d'estómac.
Per què no m'ho havies dit abans?
No volia que et preocupessis, tieta.
Al Sergi li creixerà el nas.
Per què dius això, fill?
Per què dius mentides.
Al Sergi no li fa mal la panxa.
El que li passa és que no li agraden les verdures.
És veritat, això, Sergi?
Sí, tieta, però no vull molestar.
Què t'agradaria menjar? Digues.
La veritat és que donaria el que fos per un tall de carn amb batates fregides, oncle.
Ta mare no fa verdures?
Sí, tieta, però l'únic que se les menga és l'Hèctor.
Jo no les puc veure ni amb pintura.
Et proposo un tracte.
Avui et faré un bistec i patates fregides.
Però com que estàs en aquesta casa, la resta de les vacances aprendràs a assaborir les verdures.
D'acord?
Aquella nit vaig tenir malsons amb la coliflor, les carxofes i els cogombres.
Però l'endemà em vaig emportar una bona sorpresa.
Tanca els ulls. Ara ensuma.
Trobes que fa bona olor?
Mmm, deliciosa.
Ara tasta-ho, només una mica.
És boníssim, tieta.
Que porta carn?
No, senyor. És un pastís de verdures i formatge.
El pas més important el vaig fer aquell dia.
Vaig tastar les verdures que m'havia servit la tieta.
I no em va passar res.
Tenen tan mala fama, les pobres, que jo m'imaginava el pitjor.
Una mica de tot és un conte per xerrada en l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre. Fins aviat.
Viu l'aventura de la vida.
Us heu trobat mai en una situació com aquesta?
No.
Ai, quines tietes més bones que teniu, eh?
Que no us posen el jardí botànic, com deia el protagonista de la història a la taula.
A l'escola, per parlar del tema de l'alimentació,
vosaltres sabeu que és un tema fonamental
i que el que mengem després es tradueix en la nostra salut.
Això segur que n'heu parlat a l'escola.
Quan vau començar a treballar aquest conte de l'aventura de la vida,
després vau estar parlant una miqueta del que passava.
Comencem a parlar del que li passa a aquest noi,
quin és el seu problema exactament.
Vinga, Lorena.
Després el Kevin i el Marwan.
Que no li agraden les verdures.
No li agraden. I per què?
Però els altres l'has tastat alguna vegada o...?
No.
Què creus tu que és el que no li agrada?
Potser no li agrada el color verd?
Sarai?
És que a la seva mare li fan un estofat, coses així.
I ell no està acostumat a menjar verdures.
Clar, no està acostumat, per tant ho desconeix.
Kevin, explica'ns la teva visió del conte.
Que era un nen que no li agradava molt les verdures
i la seva tieta li va preparar unes verdures
sin que s'enteressin.
I les va tastar i li van agradar.
Per tant, tenia així com a perjudici.
No les havia tastat mai.
Marwan, tu què en penses d'aquest conte?
Com ho has vist?
Va dir a la sotita que ha dit una mentira,
no tengo ganas.
I no era veritat.
El que passa és que no li agradava el menjar que ella...
No li agradava.
Li feia com a cosa.
Sí.
Perquè no l'havia tastat mai.
Molt bé.
A veure, vau parlar dels aliments
i dels plats que no us agraden.
Fem una ronda, comencem per aquí,
i cadascú que expliqui una miqueta
quins són els menjars que no li agraden,
per què, i si els ha tastat...
Ui, la Gisela diu, ui, jo no m'ho acabaré.
No, doncs tota l'hora no te la dedicarem
als menjars que no t'agraden, eh?
Amb que diguis una n'hi ha prou.
Vinga, Marwan, què és el que a tu no t'agrada?
Arròs.
L'arròs no t'agrada?
De cap manera.
I per què no t'agrada l'arròs?
No, no.
No hi ha manera?
No t'agrada?
Allò que trobes allò quan tu poses a la boca...
Toni, què és el que a tu no t'agrada de menjar?
El bròquil.
El bròquil.
Hi ha un club molt ampli.
El bròquil és de les verdures que menys agraden.
Cristina?
Els cigrons.
Els cigrons.
I les llenties?
Sí.
Les llenties, sí.
Ai, no, què és el que no t'agrada a tu?
La col.
La col i el bròquil.
Són els campions dels aliments que no agraden.
Zinet, què és el que no t'agrada a tu?
El peix.
El peix no t'agrada.
Macatxos, de cap manera?
De cap manera.
I segur que et fan menjar peix.
No, dius, mira, ja deuen estar allà, et donen per impossible amb aquest tema.
Naima, què és el que a tu no t'agrada?
Arrós.
Com el maruant.
Tampoc no t'agrada l'arròs.
Sí.
I l'heu provat amb paella?
Allò que es fa aquí de la paella, l'heu provat?
Sí.
I tampoc, no cola.
Kevin.
Igual que l'heu, no, la col.
La col i el bròquil.
De moment, campions, empatats amb l'arròs.
Gisela, ja sé que em faràs una llista molt llarga, però reprimeix-te, sisplau.
Casi tota la verdura.
De verdures, gens.
Ni l'enciam.
L'enciam, sí.
Home, jo conec algú que diu que les patates fregides són verdura perquè surten de la terra, però no cola, eh?
No cola.
Lorena, què és el que a tu no t'agrada?
La verdura.
La verdura en general.
Ai, pobra verdura tan bona que és.
I Sarai?
La carn.
I el pollastre en particular, no?
Em vas dir que no t'agrada gaire.
La Judit, què és el que no li agrada?
La verdura.
Ai, ai, ai, que farem...
Si ho arribo a saber, us planto aquí unes plàteres de verdura avui.
A mi, si em pots posar el que vulguis.
Tota la verdura t'agrada.
Veus, per això tens aquest cutis tan finet, perquè menges molta verdura.
Camila.
La col.
La col i el bròquil, però la resta de verdura sí.
I us posen això que no us agrada, anar al plat a taula?
No.
Sí.
Sí.
A casa no sé, perquè els papes i les mames a vegades som d'aquella manera, però al col és segur.
Què us ho posen, això?
No.
Sí.
No.
A vegades.
Verdura no us posen al col, eh?
Sí.
A vegades.
Quan toca.
Quan toca, cada dia.
Tampoc no són tan cruels de posar-vos verdura a cada moment, dona, una miqueta.
quan us posen al col·le, fora de casa o a casa, aquest menjar que no us agrada, com intenteu sortir de la situació?
Què vinc?
Necessito ir un moment al baño.
Ja.
Tenim les butxaques de les bates, totes pringoses, maruant.
Tenim aquí provar-lo.
Ah, aquí volia jo arribar.
perquè dius, no m'agrada perquè no m'agrada, perquè l'he tastat i realment em causa una sensació que em fa una miqueta d'angúnia,
o no m'agrada perquè, mira, perquè he decidit que no m'agrada i no l'he tastat.
Tots heu tastat totes les verdures?
Sí.
Aquests que són del club de famí.
Sí.
Si no hi ha manera.
No.
No m'ho crec.
A veure, expliqueu-me, per exemple, Judit, quantes verdures has tastat a la teva vida?
Digue'm els noms de les verdures que has tastat, ara t'enxampereuràs.
Vinga, el bròquil, l'has tastat?
Sí.
La col?
També.
Les bejoques?
També.
El carabassó?
També.
Les bledes?
No.
Ai, te pillé.
Espinax?
Sí.
I les bledes, allò que dius, és que no m'agraden, no?
A veure, què més? Hi ha més verdures, eh?
Enciam?
Sí, m'agrada.
T'agrada tomàquet?
Pastanaga?
No.
Ceba?
Tampoc.
Gisela, tu, ni res tampoc, no? D'això? Ho has tastat?
Sí.
Tot?
Tot l'univers de verdures del món l'has tastat?
Sí.
De la veritat a mi m'agrada els cigrons, la pastanaga i l'enciam.
I ja està.
Sí.
Sarai, m'has d'ajudar a fer campanya, eh?
La Lorena, la Lorena que ha tastat de verdures.
La Lorena.
Totes, també.
Bé, però mai heu fet un descobriment allò de dir això pensava que no m'agradava i avui ho he tastat i m'agrada.
Digues.
A mi l'únic que m'agrada és l'enciam.
L'enciam.
L'escarola?
Tampoc.
Maruana, a tu t'agrada la verdura?
Sí.
I en menges?
Sí.
Què és el que més t'agrada de la verdura?
L'enciam, el tomate i el ceba.
Que bo.
I tu, Toni, t'agrada la verdura?
Tampoc?
A tu no t'agradaven el bròquil, però les altres sí?
No.
Tampoc?
Però et fan menjar?
Sí.
Sí?
I quan menges i te les has de menjar igualment, no?
Jo em penso que no ens en sortirem, eh?
Amb el tema de la verdura.
Cristina, com ho portem això?
No t'agraden els cigrons, no?
M'has dit abans?
I de les verdures, què tal?
Com estem?
Bé.
Bé, t'agrada tot.
Jo crec que millor que, per no amargar-vos al matí, que parlem del que sí us agrada.
Ai, aquí sí, ara ens relaxem.
Però, de veritat, per exemple, Zineba, a tu no t'agrada el peix?
Cap mena de peix?
No.
No t'agrada el peix o no t'agraden les espines?
O, millor dit, no t'agrada el peix perquè porten espines?
Sí.
Si no tinguessin espines, t'agradaria?
No.
Tampoc?
No, no m'agrada.
Jo m'aixeco i marxo, eh?
Avui em penso que no me'n sortiré.
Tot el peix del món l'has provat?
Sí.
Sí?
Digue'm algun peix que hagis provat alguna vegada, així que recordis.
Espera.
Fa tant de temps.
Però escolta, les persones canviem, eh?
Segur que les persones grans que ens escolten ara, tots quan hem tingut la vostra edat,
hi havia coses que no ens agradaven.
I de grans ens tornen bojos, perquè el paladar el tenim com a més obert.
A veure, quin peix?
Quin peix?
El lluç?
Les sardines?
Sí, les sardines no m'agraden.
I la tonyina, t'agrada?
També no m'agrada.
I la que està en llauna, en oli, tampoc?
No, no.
Res.
Jo crec que li hem de fer una mena de rentat de cervell, eh?
Sarai, digues.
Jo, del peix, he provat la daurada, la sardina, l'atún.
A tu no t'agrada tampoc, Judit?
El peix?
Estem arreglats, eh?
El cranc.
El pop.
Doncs ha estat molta varietat.
Després repassarem la piràmide d'aliments, perquè em penso que aquí no ho portem gaire bé.
Plats preferits, Maruant?
Todos menos arroz.
Toni, el teu plat preferit, què et fa feliç quan t'ho posen a la taula?
Macarrons.
Els macarrons, un clàssic.
Cristina?
Sigrons?
No.
Què et fa feliç a la taula?
Paella.
La paella.
Ai, no, ha.
Els canelons.
Ui, que bons, de carn.
Zineb?
I el cuscús.
El cuscús.
Naima?
El cuscús.
El cuscús de pollastre, de corder...
Sí.
Del de pollastre, és el que us agrada més?
O el de...
Anava a dir el de verdures, però no, el de verdures no us agrada gaire.
Tu, Zineb, quin t'agrada de cuscús?
Del pollastre.
El de pollastre és més suau, és més finet.
Kevin, què és el que més t'agrada?
Hamburguesa, paella, encien amb limon i sal.
Sí, sí, sí.
I ja.
I ja està, ja està.
Amb això ja ets feliç.
Gisela?
Era la guana.
Ai, tu tens un paladar molt sofisticat pel que veig, eh?
Lorena, què t'agrada a tu?
La pizza.
La pizza també, un altre clàssic.
Sarai?
El pes i la verdura.
La sarai és com la més, eh?, la més gourmet que tenim aquí a la taula.
Judit?
La paella.
La paella, és que la paella agrada a tothom.
Tret del maruant.
I qui més no li agradava l'arròs?
El Kevin?
No, a tu, Zineb.
No, no, hi ha més d'un que no li agrada l'arròs.
Camila, què és el que més t'agrada del món?
La pizza.
La pizza també.
Va, sou fàcils de contentar, eh?
No feu matar-se ningú per dinar a taula.
Us sembla que truquem als companys de l'escola de cinquè?
Sí, sí.
Doncs ara els trucarem.
Mentrestant, mentre el Lluís fa aquesta trucada i es posa en contacte,
seguint una miqueta la seqüència del conte,
us heu trobat alguna vegada d'estar de convidats,
que us han convidat a dinar alguna vegada,
heu anat a dinar a casa d'algú?
Sí.
I us han posat alguna cosa que no us agraden.
Com ha anat aquesta situació?
Algú vol explicar la seva experiència?
A Inoa, per exemple?
Doncs no.
Però t'han posat canelons, t'han posat allò que no t'agrada?
Una vegada, s'ha anat a casa d'una amiga
i me van posar col
i li vaig dir que me tenia cana i la vaig deixar al plat.
I això no és una amiga.
Una amiga que em convida a dinar i em posa col al plat, no?
Devies pensar, quines amigues?
I et van marxar sense dinar?
Sí.
I no ho van trobar estrany?
I tu creus que aquesta havia d'estar la reacció?
Creus que ho vas fer bé?
Que ho podies haver fet millor?
Podria fer millor.
Que podies haver fet, què et sembla?
Doncs provar-ho.
Provar-ho.
I dir, escolta, és que a mi no m'agrada gaire, gràcies, no?
I deixar-ho croma.
Però una altra vegada ja ho saps, això.
Gisela, a tu jo no et convidaria a dinar.
Et convido el que vulguis, però a dinar no, eh?
Perquè em creia l'és un problema.
Una vegada una amiga meva em va convidar a dinar
i em va posar brècoli.
Ai, que mona.
I què?
Què vas fer?
I li vas dir que no m'agradava,
li em va dir que el tastés, no?
Li vaig tastar, me'n van menjar una mica,
aunque no m'agradés,
per no deixar-li ahí.
Clar, molt bé.
I després vas menjar alguna coseta més?
Sí.
Bueno, encara.
Doncs te'n vas sortir prou bé, eh?
Sí.
Jo crec que aquesta probablement sigui la manera...
Si no pots,
perquè a vegades hi ha coses que ens causen molt d'angúnia
i dius, no, calla, però molt bé.
Per qui hi ha vist una mà, la Sarai?
Volia explicar la seva experiència?
Jo vaig anar a casa d'una amiga
i em va posar carn.
I cosa que no m'agrada.
I li vaig dir,
tastaré una mica
i després m'aniré.
I va dir que sí.
I vaig tastar una mica.
I bé, tu vas menjar
i després vas poder menjar alguna coseta més, no?
Segurament, no?
No.
I doncs, bueno,
després a casa ja soparies, eh?
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
en representació dels vostres companys
del Seible Floresta de Cinquè.
Quins nervis que teniu?
Quins nervis!
Ai, ai, Gisela, relaxa't, relaxa't, per favor.
Jo no sé qui tinc a l'altre costat del fil telefònic,
però ho esvinaré de seguida.
Hola, molt bon dia.
Hola.
Hola, què?
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Tinc una pregunta que fer.
Molt bé, digues la pregunta.
Quins consells donaríeu a l'hora d'anar a menjar a casa d'algú?
Molt bé, això, aquesta pregunta, l'adreces als teus companys, no?
A veure què diuen.
Quins consells donaríeu a l'hora d'anar a menjar a casa d'algú?
És la pregunta que us fan els vostres companys de Cinquè,
que també han treballat el tema de l'alimentació.
Algú vol respondre a aquesta pregunta directa?
Home, vosaltres que teniu l'experiència,
potser la Gisela els pot contestar,
perquè una mica el que va fer ella és el més adient, no, Gisela?
Sí.
Contesta els teus companys, sisplau.
Doncs jo menjaria una mica,
si això...
Jo ja ho sents, que menjaria una miqueta per quedar bé.
Diria, no, no, gràcies, no tinc més gana o no m'agrada.
Cristina, tu tens una altra resposta, no?
Jo menjaria, perquè s'haurien esforçat molt en fer-ho.
Molt bé.
A banda de per tu, perquè ho has de tastar,
de cortesia i afecta cap a la persona que et convida a dinar.
Sarai, dona una altra resposta.
Jo menjaria un poquet i deixaria una mica i això...
I tu, Lorena?
Menjaria tot.
Tot.
Aquí tenim una dona valenta, ni que sigui verdura.
Ole, ole, la Lorena.
Maruant, si et posen arròs...
Voy a robar-lo.
Molt bé, tu t'estaries una miqueta, no?, com a mínim.
Bé, els donem la resposta per bona,
companya de cinquè de la Floresta,
que no sé, és que no m'ha dit el nom.
Cati.
Cati.
Cati, Cati.
Cati, la donem per bona, aquesta resposta?
Bueno, vale.
Sí?
Bé, bé, bé.
Em penso que nota molt alta en us posar.
Jo crec que sí que ha estat bé.
Més preguntes o més intervencions de l'escola?
Què més ens voleu explicar o preguntar, Cati?
O tu, o algun altre company, com ho tingueu decidit?
Hola, soc Hanna.
Hola, Hanna.
Com estàs?
Bé.
Estàs escoltant el programa a través de la ràdio?
Sí.
Molt bé, i què des, vols fer una pregunta, fer una aportació?
Pregunta.
Doncs vinga, quan vulguis.
Perquè és important verejar aliments?
A veure, Lorena?
Per estudiar i per jugar.
Per estudiar i per jugar.
Cristina?
Per tenir els ossos forts i plens d'energia.
Molt bé, Zinet.
No?
Camila?
Per no ser anorèxica.
Per no ser anorèxica.
Maruant?
Per tenim força.
Clar que sí.
Alguna resposta més, el Kevin?
El Kevin té resposta.
Poder jo i dormir bé.
Molt re bé, sí senyor.
Alguna cosa?
Hanna, està bé així?
O creus que podeu aportar alguna cosa més, vosaltres?
No.
Sí, una més.
Doncs vinga, la dius tu, per exemple?
Passa una altra, vale?
Vinga, doncs una altra.
Anem a conèixer un altre dels companys o companyes
de cinquè de la floresta.
La Lídia.
Hola, Lídia.
Hola, soc Lídia.
Ets la Lídia.
Molt re bé.
No sé per què ho intuïa, que eres la Lídia.
Quan vulguis, què vols fer, una pregunta?
Sí.
Doncs vinga, endavant.
Sabeu què és l'anorèxia?
A veure, algú que no...
El Toni, que no ha intervingut gaire.
Toni, tu saps què és l'anorèxia?
Una persona que és molt prima.
Que és molt prima, que no menja.
Donem més dades d'aquesta pregunta.
Ui, quantes mans?
Esteu molt informats.
Camila.
Una, per exemple, una persona que pensa que és molt gorda
i està molt prima.
Sarai?
És una infermetat que és mirant el mirall i es veu gorda i es provoca vòmits i més coses així per estar prima.
Judit, tu saps què és l'anorèxia?
És una infermetat que hi ha gent que es mira, que està molt prima i en realitat està bé.
La Gisela, em penso que també volia intervenir.
Mira, l'altre dia a la televisió vaig veure...
vaig veure que una persona de 33 anys va pesar 18 quilos.
Imagina't.
I es va quedar sorda i em va erida.
I fa un mes o dos que es va morir.
Imagina't, és que pot ser una malaltia mortal.
Lorena?
Jo tinc una amiga que és anorèxica.
Doncs l'heu d'ajudar molt i recolzar-la molt.
I sobretot no dir-li allò menja, menja.
I segur que està en bones mans i en mans de metges.
Perquè, espera Sarai, que hi ha altres companys i companyes que també volen intervenir.
No?
Per qui algú més vol afegir alguna cosa més?
La Naima diu que no.
És una malaltia física o psicològica?
Qui ho sabeu?
Cristina?
Psicològica.
Efectivament.
Lídia?
Què?
Bona la resposta.
Vols afegir alguna cosa més?
Sí, m'ha agradat molt.
T'ha agradat molt la resposta.
Sarai, et dono la paraula perquè si no jo crec que t'agafarà un cobriment de cor, que haurem de córrer tots cap a l'hospital.
Va.
En Madrid crec que hi ha una passarel·la de models i vam passar i una noia era anorèxica i van dir que tenia que engrasar més.
Sí, que engrasar-se, perquè era massa prima.
Sí.
I no podia fer lo de model.
Perquè clar, el que hem de fer és menjar bé.
El nostre aspecte ja depèn d'altres coses.
I el que és més alt, doncs, després tindre els ulls d'un color.
Tots som diferents i el que hem de fer és menjar bé, estar saludables i acceptar-nos com som, no?
Vaig a dir jo, eh?
A mi em sembla que anar per aquí.
Aviam si hi ha més preguntes des de l'escola, des del Ceib La Floresta.
Hola, bon dia.
Hola, no, no.
No hi ha més preguntes?
Doncs, Lídia, moltíssimes gràcies per la vostra intervenció.
Yolanda.
Digues.
Podem saludar?
Si m'ho fas molt ràpid, sí.
Sí.
Saludo a los niños y niños de cinqués y a todos los profesores y a la meva familia.
Molt rebé.
Doncs, escolta, digues, digues.
I Lídia i a Carmen.
Un saludo a tots.
Molt rebé, Lídia, gràcies.
I, en tot cas, aquesta salutació a la teva família la fem extensiva a totes les famílies de la floresta.
Què et sembla?
Albal.
Perfecte.
Vinga, moltes gràcies, Lídia, a tu i a la resta de companys.
Jo tinc entès que no només heu fet la part teòrica, podríem dir, amb aquest tema,
sinó que també vau fer la part pràctica i vau portar menjars a l'escola.
Em podeu explicar una miqueta com va anar aquesta experiència de portar menjar a l'escola?
Maruán, has aixecat la mà? Sí, no?
Sí.
O no?
No.
No? Doncs tranquil, no pateixis.
Sara, i un momentet, un momentet, a veure, Gisela, com va anar aquesta experiència?
Què vau portar a l'escola?
Pous, alguns coscús, un altre...
A veure, jo tinc aquí, a veure, espaguetis. Qui va portar espaguetis?
Toni.
Toni, perquè t'agraden els espaguetis com els macarrons, igual. I tu recordes com estaven preparats els espaguetis que vas portar?
Amb formatge rellat i oregano.
Oh, que bons, no? I oli d'oliva, segur. No? Bueno, un amic, segur que en el sofregit alguna coseta portaria.
Tu saps fer espaguetis?
Sí.
Saps cuinar?
Una mica.
Una miqueta, i t'agrada cuinar?
Sí.
Què saps fer?
Espaguetis.
Espaguetis, molt bé, i per això els vas portar, i jo et pregunto més absurd.
Qui va portar coscús?
Jo.
Zineb, Naima i Maruant.
Naima i Zineb.
I, Naima, de què era aquest coscús? Com era, de pollastre, com hem dit abans?
Sí.
Sí? I va agradar als companys?
Sí.
Algú havia tastat alguna vegada el coscús abans que ho portés la Naima, el Zineb i el Maruant?
Toni, tu ho havies tastat anteriorment?
Ah, no.
Era la primera vegada que menjaves coscús? I us va agradar?
No.
Sí.
A tothom... A tu no et va agradar? Bueno, Gisela, jo ja sé que tu...
Tret de l'arròs a la cubana, no t'agrada res.
Qui més va tastar el coscús, que no havia tastat mai?
Judit, et va agradar?
No.
No? Molt bé, no, no, però el vas tastar, no?
A mi m'agrada molt el coscús. A tu, Camila, et va agradar?
No.
No? Cristina, et va agradar el coscús?
Una mica.
Una miqueta. I a tu, Sarai?
Jo vaig tastar una mica de tot i em va agradar una mica.
El coscús et va agradar?
Sí.
Molt bé. En mengeu habitualment, Maruant, coscús a casa?
Sí, cada divendres.
És clar, és que és boníssim. Com aquí fem la paella, el diumenge vosaltres feu el coscús.
Molt rebé. També el vau portar tot de pollastre, el coscús, no?
No.
Zine, quin coscús vas portar tu?
De carn.
De carn.
De carn.
Perquè la Sarai no menja pollastre.
Ah, clar. Doncs aleshores dius, molt bé.
El que dèiem, jo vaig a una casa i si el que em posen a taula no m'agrada, ho tasto i educadament ho aparto.
Però també tinc en compte quan convido algú el que els agrada i el que no.
Per tant, és el que va fer la Zineb. Com que sabia que la Sarai al pollastre no li agradava, ho va portar d'un altre tipus de carn.
Molt bé. Déu-n'hi-do si heu treballat, eh? El tema de l'alimentació.
Pa de pessic. Qui va portar el pa de pessic? La Judit. Que el vas fer tu?
No.
La mare?
Sí.
I què tal? Que t'agrada cuinar?
Una mica.
I cuines? Sí? Què tal el pa de pessic que va portar la Judit?
Ui, la Lorena aixeca la mà. Boníssim, no?
Sí.
Boníssim. A tu t'agrada cuinar, Lorena?
Sí.
I què fas? Saps fer coses i fas habitualment?
Què has fet, per exemple? Què saps fer?
No sé.
El pa de pessic el saps fer? No.
Després et passem una recepta molt fàcil que ja veuràs tu com t'atreviràs a fer-ho a casa.
Pollastre la Coca-Cola? Qui va portar pollastre la Coca-Cola?
Camila, explica'm, jo no ho havia sentit mai, pollastre la Coca-Cola. Explica'm com és aquest pollastre.
Pollastre i ve Coca-Cola o li poso Coca-Cola al pollastre? Com va això?
Li poso Coca-Cola al pollastre.
I què tal? Tu saps fer-ho?
No, la meva mare.
La teva mare. I a tu t'agrada?
Sí.
Què us va semblar el pollastre a la Coca-Cola?
Bé.
Cristina? Bé.
Sarai?
A mi mira que no m'agrada el pollastre i vaig tastar-ho i estava bo.
Ja veus, amb Coca-Cola. També vam portar tot...
Sí, sí.
Jo amb Coca-Cola no ho havia sentit mai, però aquest altre clàssic és el pollastre a la cervesa, sí que el tinc tastat.
Qui va portar el pollastre a la cervesa? Cristina, què tal? El vas fer tu?
No.
La teva mare.
I què tal? El saps fer? Saps cuinar, tu?
Sí.
Què t'agrada cuinar?
Que t'agrada fer pasta, pastissos, amanides, de tot una miqueta, no?
Molt bé, escolteu una cosa, de tot el que...
Algú va portar algun plat més? Recordeu algun plat més que Sarai?
Pa, oli, tomàcata.
Què us agrada?
Sí!
Us agrada a tots això?
Sí.
Això és boníssim. A Gisela no, clar, jo ja ho sabia.
No, perquè allà va a tomàtos, i si no, sí.
Pa amb oli sí, com a mínim.
Però, Gisela, tu entens que no et pots alimentar d'arròs a la cubana?
La teva mare deu estar cuita, pobra, ja no deu saber què fer, eh, a l'hora de posar el menjar a la taula, sí o no?
Sí, sí, sí.
I què et diuen a casa, Gisela, va, menja una mica, no?
Sí.
I tu, que no m'agrada, que no m'agrada l'arròs a la cubana.
Sarai?
La Marina va dir que portéssim una mica de lo que era tradicional de la nostra...
Clar, home, però és que això, clar, és una manera de...
I com... i tots vam tastar de tot, eh.
Als nois i noies que heu vingut d'altres països, us agrada el menjar que hi ha aquí, en general?
Alguns.
En general, alguns, Zineb. Què és el que t'agrada d'aquí?
Que no havies t'ha estat abans de venir o que no coneixies?
De pastissos t'agraden, per exemple, els dolços?
Chuchis.
Sí, sí, sí.
M'agrada que el... el podia estar amb Coca-Cola.
Amb Coca-Cola, de la Camila, molt bé.
I el... i espaguetis del Toni.
I els espaguetis del Toni amb l'orenga, boníssim.
Jo per aquí he vist algú que deia de...
Maruán, què t'agrada del menjar que hi ha aquí, que has descobert aquí?
El pa amb tomàquet de Sarai.
Ai, jo. El pa amb tomàquet.
Clar que sí, és que això triomfa on va.
El pa amb tomàquet ja sabem que triomfa a tot arreu.
Jo veig aquí unes piràmides d'aliments molt ben fetes.
No sé si ens podeu explicar alguna cosa de vosaltres.
Espera, Sarai, donem l'oportunitat a altres companys o companyes, d'acord?
Jo a aquesta noia li veig el futur a la ràdio.
Comentem una miqueta la piràmide d'aliments, què és el més important, què és el que hi ha a la base.
El que hi ha a la base, que hi ha més quantitat, vol dir que és el que hem de menjar amb més quantitat, no?
I el que ha de dalt de tot és el que hem de menjar amb prudència.
Per aquí, algú m'ho vol explicar? La Cristina o la Hinoa, que teniu davant una piràmide d'aquestes?
Podeu explicar, per exemple, a la base. Què trobem a la base de la piràmide?
Quin tipus d'aliments?
Energètics, reguladors, constructors, greixos, proteïnes i glucides.
I quin tipus d'aliments, en quin tipus de productes trobem aquestes característiques?
Pa, farina...
Els cereals, no? En conjunt, i les patates.
Sí.
Molt bé.
Hinoa, a la següent fase de la piràmide, què hi ha?
Pastanagues, oli, taronges, plàtans, síndria, peres, tomàquets, col...
Fruita i verdura. Per tant, a la nostra dieta el que més quantitat ha d'haver-hi són cereals, fruita i verdura.
Anem seguint per aquí. Algú em vol dir la següent fase de la piràmide que hi ha?
La Lorena?
Doncs vinga, la Lorena, la següent fase.
Hi ha formatge, llet i iogurts.
Molt bé. I Sarai, la següent?
Lo de pollastre, peix, ous...
No ho sabem a què és el dibuix. A veure...
A veure...
A veure...
Jo diria que això, a veure, són fruits secs, no?
Sí, fruits secs.
A mi em sembla que són fruits secs, que són molt importants.
Entre la Judit i la Camila farem la resta de la piràmide, d'acord?
La carn.
La carn.
Chorrisos.
Chorrisos.
Embotits, en general, i carls i greixos. I dalt de tot què hi ha?
Hi ha gelats, Coca-Cola...
Algú jo crec que voldria que fos a l'inrevés, no?
Que el que hi ha dalt de tot estigui a baix, no?
Sí.
Sí.
Qui ha dit que no? Que li faré un monument.
Molt bé, Sarai i la Inoa.
Us ennomeno bones menjadores d'aquest programa.
La Naima, t'agrada més el que hi ha dalt de tot o el que hi ha a baix?
El que hi ha dalt de baix.
A baix. I tu, Zinef, també?
Sí.
Sarai.
Per això diuen que tenim que menjar...
Lo de dalt tenim que menjar una miqueta.
Una miqueta.
Jo tinc ferros i per...
Caramels no pots menjar, no?
Per culpa d'això.
Xocolata sí.
Però els caramels s'enganxen.
Escolteu una cosa.
Jo crec que la teoria la teniu molt clara.
Menjar bé requereix una miqueta d'esforç, com tota la vida.
A vegades no ens agrada una cosa,
no ens atipem, però intentem menjar-ne la fruita, per exemple.
N'heu de menjar moltíssima.
A més, és més fàcil de menjar i és fresqueta i és bona.
Però, en fi, jo no soc ningú per donar-vos lliçons,
perquè la lliçó ens l'heu donat vosaltres,
perquè de veritat que ens sabeu moltíssim d'alimentació.
Ara cal posar-ho a la pràctica.
Jo sé que heu treballat escoltant una cançó d'un grup d'aquí,
que ens encanta, que es diu, va, eutoria,
em costa de dir aquest nom, que és el suc de Magrana.
Però també sé que aquest carnaval heu fet un playback amb un rap,
perquè heu anat de raperos i raperes.
Sí.
Podríem sentir una miqueta d'aquesta cançó, tot i que és un playback?
Sí.
Sí.
Sí? Després acabem el programa amb el suc de Magrana?
Sí.
Jo faig un, dos, tres, perquè entreu tots més o menys a l'hora
i ens feu un fragment d'aquest rap.
És un rap?
Sí.
Doncs vinga, un, dos, tres.
Motores rujen al cielo, gasolina sale fuego,
la música rompe hielo,
cada dos que sepa que un barro hace.
Motores rujen al cielo, gasolina sale fuego,
la música rompe hielo,
ello, ello, competición.
Tengo un sueño, sumir a mi carro,
perdona gente, no soy un niñato.
Tengo un sueño, dormir a la paz,
desde que son los niños, no tengo un joven alto.
E o no?
Tengo un sueño, rodar por las calles,
y sentir bajo mis piernas el baile,
de cilindros, pistones,
que escapen escasenera del fluido de mi sangre.
E o no?
Cultura tú ni, mi pasión competición,
en la concentración pongo atención y expectación,
sentir seis mil revoluciones en el tacto.
Vibraciones del asfalto,
cómo no, qué, cómo no,
vivir la sensación de tener el control,
de volar sin avión,
de sentir la pasión,
de rugir en el motor,
de luchar para ser campeón.
Motores rujen al cielo,
gasolina sale fuego,
la música rompe hielo,
la la fuerza y sepa que un barro hace.
motores rujen al cielo,
gasolina sale fuego,
la música rompe hielo,
ello, ello,
lo bendición.
Brillant, eh?
Brillant.
Qui ho canta, això?
De qui és aquesta cançó?
De jazze.
De qui?
De jazze.
I aquests qui són, raperos?
Sí.
No, no, no, us pregunto si us agrada el rap.
Cristina, què volies dir per acomiadar-nos ja?
Dir una cosa d'una mestra de l'escola.
I tant que sí.
Que aquest dematí m'ha dit
que li agradaven molt les verdures
i les ensalades amb col i coses d'aquestes.
Molt bé, i una miqueta de suc de magrana.
No tenim més temps.
Jo ho lamento moltíssim,
però hem acabat el temps del tot.
Moltíssimes gràcies per venir avui a la ràdio.
Maruà, Antoni, Cristina i Noa,
Zine, Naima, Kevin, Gisela, Lorena, Sarai, Judit, Camila,
i a la Carme i la Marina,
que lògicament són les dues mestres del Seible Floresta
que han acompanyat avui aquí a la ràdio.
Les millors del col·le.
Les millors del col·le.
I han vingut avui a la ràdio
i que s'han volgut mantenir el marge
perquè volien donar-li absolutament tot el protagonisme
a les nenes i nens de quart
i de cinquè que també han intervingut a través del telèfon.
Moltíssimes gràcies.
Ha estat un plaer retrobar-vos
perquè algunes de les vostres cares
ja les coneixíem del curs anterior.
Moltíssimes gràcies.
De res.
De res.
I fins la propera.
Totalment.
Sota la tovada fent un suc d'amagrana
Viu la professora de Tai Chi
Que estàs garrifada
Per què no sap qui s'amaga
Entre els gensols del seu llit
Suc d'amagana
Ai com amagada
Desperta tots el vestit
Suc d'amagana
Ai com amagada
Toca radio de l'ahir
Sota la teulada
Se sent un plo de canalla
És la criatura del paquí
Que està enfadada
Perquè el seu pare a badalla
Miren en Josep Cuní
Suc d'amagana
Ai com amagada
Desperta tots el vestit
Suc d'amagana
Ai com amagada
Toca radio de l'ahir
Suc d'amagana
Ai com amagada
Suc d'amagana
I s'acorda tot el vestit
Suc d'amagana
I s'acorda tot el vestit
Suc d'amagana
I s'acorda tot el vestit
Suc d'amagana
I s'acorda tot el vestit
Suc d'amagana
Suc d'amagana
Suc d'amagana
I s'acorda tot el vestit
w gotta have't
Suc d'amagana
I s'acorda tot el vestit
Suc d'amagana
I s'acorda tot el vestit
Sota la taulada es brotant una sardana viu el domador de cargols, que ha llogat la peixatera que li faci de llunyera perquè no se sentin sols.
Sota la taulada es brotant una sardana.
Sota la taulada es brotant una sardana viu el domador de cargols, que ha llunyera perquè no se sentin sols.
Sota la taulada es brotant una sardana.
Sota la taulada es brotant una sardana.
Sota la taulada es brotant una sardana.
Sota la taulada es brotant una sardana.
Sota la taulada es brotant una sardana.
Sota la taulada es brotant una sardana.
Sota la taulada es brotant una sardana.
Sota la taulada es brotant una sardana.
Sota la taulada es brotant una sardana.
Sota la taulada es brotant una sardana.
Sota la taulada es brotant una sardana.
Sota la taulada es brotant una sardana.
Sota la taulada es brotant una sardana.
Fins demà!