És el moment de saludar Jordi Tinyena.
És el moment del punt de lectura. Jordi, molt bon dia.
Bon dia.
No sempre ens posem en sintonia amb l'actualitat,
però sí quan és precis i necessari, que és el cas d'avui.
Parlem de dos autors en dues obres que són protagonistes
perquè han estat els noms que han merescut
als Premis de la Crítica 2006.
No sempre ens ajustem a l'actualitat ni falta que ens fa,
però quan toca, toca, i avui és un d'aquests casos, no?
Sí, sobretot perquè no són Premis d'Obra Nova.
En fi, els que en segueixen ja saben que som reticents
a parlar de llibres que acaben de sortir,
ja no sé que siguin molt pròxims.
Entre altres coses perquè els llibres que acaben de sortir
estan dintre d'un circuit encara d'explotació comercial i tal.
No es necessiten a nosaltres.
No es necessiten a nosaltres i, per tant, val més que en parlin ells.
I preferim parlar de llibres que ja són al mercat de temps.
Avui coincideixen les dues coses, per això les hem incorporat.
Coincideix que efectivament han estat premiats
i que el Premi es farà oficial avui, per entendre'ns,
però són llibres que van ser publicats ja l'any passat
i, per tant, són llibres que ja porten un llarg recorregut,
no són novetat, i els incorporem a l'espai.
Rebre el Premi de la Crítica per l'autor és important
perquè sembla que sigui un premi molt prestigiat, no?
Sí, aquí n'hem parlat alguna vegada d'això.
La majoria dels premis estan donats per agents econòmics,
editorials o grups empresarials.
I, per tant, sempre hi ha, no diré la sospita,
però sempre hi ha la reserva de si no s'està premiant algú
en funció de criteris escritament comercials
i si estan compromesos, no?
Que sabem que en alguns casos és veritat, que sí que passa.
En canvi, els premis de la crítica, d'una banda,
són independents del procés comercial
i, per tant, és independent que un llibre es vengui o es vengui poc
i, per tant, tenen un caràcter diferent, no?
Els autors acostumen a valorar-los molt,
tot i que econòmicament no suposen guanys importants, no?
Els premis els han rebut d'una banda d'una obra poètica
i una de narrativa.
La poètica és Pons Pons,
amb un llibre, me'n deies, titulat Nura.
Nura, sí.
Bé, els premis estan donats
per l'Associació Espanyola de Críticos Literarios.
És una...
Sí.
I es donen els millors llibres
o els que ells consideren en les diferents llengües.
Sí, en català, en castellà, en gallec i en eusquera.
I es van atorgar el dia 1 d'abril a Almèria,
la reunió que celebran,
que no és mai el mateix lloc.
I, efectivament, aquí han premiat,
com no podia ser d'una altra manera,
un llibre amb prosa i un llibre amb poesia.
La poesia és d'un autor ben conegut,
que és el Pons Pons,
un poeta amb menorquia, amb una obra extensa,
de la qual ja parlarem una miqueta,
per un llibre que es diu Nura.
I el llibre de la novel·la,
el llibre de prosa,
és d'un autor menys conegut,
tot i que tampoc no nou,
que ja havia publicat algunes novel·les,
que es diu Eduard Martínez,
ai, perdó, Martínez, Márquez,
Eduard Márquez,
que és barceloní
i la novel·la és La decisió de Brandes.
Oh, doncs mira,
la coneixes, aquesta novel·la?
No, no, jo no l'he llegit.
No, jo tampoc.
És una recomanació
que ens fa l'associació de crítics,
de que la llegim.
Home, això d'entrada.
De que la posem a la tauleta de nit
per fer-nos...
Generalment hi ha molts lectors, eh,
que segueixen, així com dèiem,
altres premis que deies d'editoria.
Aquest me'l compro?
Doncs hi ha molts lectors que diuen,
home, els premis de la crítica
agrada comprar-los.
Sí, aquí hi ha...
O llegir-los, vaja.
Hi ha dos premis...
Com comprar-los no n'hi ha prou.
Hi ha dos premis de la crítica
que se celebren bastant,
que són una banda aquest,
que és el premi pròpiament de la crítica,
i després el premi de la crítica Serrador,
que també és un dels tradicionals de Catalunya,
només és Catalunya aquest.
El premi aquest que té,
però, molts seguidors entre els lectors,
és el premi llibreter, eh?
Sí.
Ui, aquest és dels que estan més considerats
des del punt de vista del lector,
el premi llibreter.
N'hi ha un també de lectors,
no són gaire freqüents,
però n'hi ha un de lectors
que és el premi que es diu
el lector de l'Odissea.
El que té és un premi no gaire conegut.
No, no el conec.
No, no és gaire...
S'atorga Vilafranca del Penedès
i està organitzat per una llibreria.
Llavors aquesta llibreria
té un consell lector de 100 lectors.
Ai, que bonic.
Poca broma, eh?
Sí, que són 100 clients de la llibreria
que s'han posat d'acord
i voluntàriament ho fan
i llavors aquests són els que llegeixen els originals,
els filtren,
de manera que deixen els finalistes
i llavors aquests finalistes
ja passen a un jurat més tradicional
en el qual hi ha representació
d'aquest consell de 100 lectors també,
hi ha dos o tres membres d'aquest consell,
més després un crític reconegut i tal
i atarguen un premi
que des del començament
està copretocinat per la llibreria
i per una important editorial del País
que és Prova.
Però és una proposta molt singular
i molt atractiva, no?
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt curiós.
En fi, centrem-nos en aquests premis de la crítica.
Pons Ponsa, ens deies que ens comentaries alguna cosa.
Sí, una mica un repàs
als dos escriptors que han estat guardonats.
D'una banda, Pons Ponsa,
que és el que necessita menys presentació,
perquè insisteixo que és una obra
que al llarg de la seva
ha publicat uns 13 llibres de poesia.
Per tant, és una obra ja relativament extensa.
Ja sabeu que els poetes es costumen a escriure poc.
Per tant, 13 llibres són bastants llibres.
Ha escrit també
obra en pros,
alguna cosa de narrativa breu.
Una narració publicada a Palma 81,
titulada
de vora al balcó,
sota una mar inaudible.
Ha publicat també
obres,
ha traduït,
més que ha publicat coses noves.
Ha publicat també
algun dietari,
que això els poetes també són bastant donats.
I últimament
hem tingut algun dietari molt bo, però,
ara que me'n recordo del d'Ofeliu Formosa,
que ha estat un llibre
molt ben rebut,
perquè la veritat és que fa goig de llegir.
Bé, doncs el Pons Pons
també ha escrit un dietari.
I després
ha escrit llibres de narrativa infantil
i juvenil,
que és
també una de les activitats
que professionalment
hem parlat aquí
quan vam dedicar uns quants programes
a la literatura infantil i juvenil, també.
Va sortir aquest nom, no?
Sí, és una de les literatures
que, des del punt de vista
de l'activitat econòmica professional,
dona bastant de rendiment,
perquè té un mercat potent
i, no diré
segrestat,
però sí, bastant obligat.
a consumir, no?
Llavors,
ell ha publicat fins avui
narratives,
narracions
dedicades al públic infantil i juvenil.
Sabem quins valors
ha destacat la crítica
d'aquesta obra,
Nura,
perquè ha fet-lo
mereixedor del premi?
ha destacat els mateixos que porta
dient des de fa molts anys
sobre Pons Pons.
Una poesia
que pivota sobre tres peus.
Un peu és el rigor formal,
es tracta d'una poesia
que busca,
que s'ajusti
a un sistema poètic
de caràcter clàssic,
és a dir,
que rimi,
que tingui una mètrica ajustada
i tal,
però al mateix temps,
l'altre segon eix
és el d'una llengua
que sigui comprensible
d'una manera ràpida
i lligada al país.
En aquest cas,
s'hi dóna cabuda
a la llengua real,
actual de Menorca,
amb totes les variants
que comporta.
I un tercer element
que és que no sigui un artifici,
sinó que la mètrica,
la rima i la llengua
estiguin en funció
o sotmeses
a la voluntat
d'un contingut.
Una poesia
amb voluntat
d'explicar.
Llavors,
des del punt de vista
dels temes,
estem parlant
d'una poesia
sobretot
d'integració
de l'home
amb la natura
i amb el seu entorn,
de rebutge
a l'agressivitat
en què vivim,
en fi,
d'aquest món.
Parla del seu entorn,
fonamentalment.
Sí,
i d'un tipus de viure,
d'una opció de vida
de respecte
a l'individu
i de respecte
al seu entorn.
Home,
no és poca cosa
ni pocs motius, eh?
No, no,
gens poca cosa
perquè, esclar,
això dona per parlar
de tot tipus
d'emocions
i de sentiments.
Si pots anar
allà on vulguis.
Exactament,
sí, dona per molt.
Pots aprofundir
tant com et vingui del gust.
I el llibre aquest
és exactament el mateix,
vull dir,
de fet,
no se n'ha apartat
gens.
Potser
han posat
més l'èmfasi
en la
facilitat
en què
els individus
són convertits
en víctimes
fàcils
d'un sistema
que cada vegada
controlem menys.
i que cada vegada
sabem menys
on hem d'apretar
perquè fluixi.
Perquè, esclar,
quan tens focalitzat
que dius
l'amus aquell
vas a parlar amb ell.
Ara busca'l.
Però, esclar,
quan això està tan diluït
que no saps
qui pren decisions
perquè són col·lectives
i depenen
de no sé qui,
de no sé qui,
al final
estàs
sotmes
a l'arbitrarietat
més absoluta.
Per posar un exemple
que s'entengui fàcilment
tot i que no hi té res a veure,
que aquí dic,
és com quan et vols
donar de baixa
d'una companyia de mòbils.
que no parles mai amb ningú.
Sempre surt una cinta
pitjil·lus
i vol...
Però si jo no vull cap d'aquests.
No hi ha manera de clarir-se.
És el laberint aquest,
no?
El que visquem
que ens aboca la solitud.
Una mica
mostrar aquest laberint,
la fragilitat
de la condició humana
en els mateixos moments
i naturalment
per la via
de la denúncia
d'on revoltar-se.
Home,
molt alegre,
molt alegre.
No, no,
gent és pessimista,
no, no, no, no, no.
Jo és que no l'he llegit,
per això t'ho pregunto.
No, no.
És evident que,
en aquest món
en què les coses
eren més honestes,
naturals,
per entendre'ns, no?
Però no és un llibre pessimista,
ni ell és un home pessimista.
Ah, doncs mira,
això ja ens convida a llegir-ho, eh?
En absolut.
Si és que has de fer
aquesta anàlisi
des de la realitat
per on se'n caure en la derrota,
ja ens agrada.
Sí, sí.
Eduard Márquez,
La decisió de Brandes.
Jo he sentit a parlar
d'aquesta novel·la.
Jo aquest llibre
no l'he llegit,
així que no em puc dir res.
Avui només parlem d'oïda, eh?
Sí.
Així que només puc dir
que si ens el recomana
l'associació de crítics
deu tenir les seves raons
fonamentades
i que, per tant,
doncs és una aposta
que podem fer
sense gaires perills.
Deies que no és molt conegut
d'Edward Márquez,
però vaja,
té un passat
i té una obra literària.
Sí, no és tan conegut.
Ara acabàvem de parlar
de la quantitat d'obres
del Pons Pons
o dels premis,
perquè, esclar,
el Pons Pons
havia guanyat premis
tan importants
com el Premi Citat de Palma
o el Jocs Florals,
el Jocs Florals de Barcelona,
per ser tarnadors,
però en té un gadaval,
o uns o 12 premis.
Clar,
el Márquez no és tan conegut.
És un home
que,
aquesta és la primera guardó
que rep,
la primera vegada
que se'l distingeix,
i havia publicat
amb anterioritat
un parell de novel·les
en català
publicades
per quadres crema.
Són narracions breus.
Ja sabeu que
quadres crema
no acostuma a equivocar-se
amb els autors
que publica.
Aquesta és la veritat
en honor
al seu editor,
el Jaume Vallcorba,
que no acostuma a equivocar-se.
Per tant,
és una certa garantia,
l'editoria és una certa garantia.
En aquest cas tenim
Zhukgang,
que la va publicar
el 1995
i va ser la primera obra
que va publicar el Márquez,
i la segona,
l'Eloqüència
del Frank Tirador,
que també es va publicar
el 98.
Aquest llibre,
allò,
estava fent una recessió.
Aquest llibre jo
l'he vist present
en alguns suplements literaris,
allò que fan
les recomanacions,
en alguna revista especialitzada,
d'aquelles de tipus...
Que l'era.
Exacte,
jo crec que l'he vist
aquest llibre
i el recomanaven.
Deu ser un llibre
allò que també
ha estat llegit.
Després ha publicat
també,
per això és perquè
el pot conèixer més
el públic adult.
Després,
en el circuit,
altra vegada,
l'infantil,
també ha publicat
relativament
una...
Baja bastant,
però tenint en compte
quan va començar,
doncs ha publicat
fins a cinc títols
que són de caràcter infantil,
tots ells publicats
a l'editorial Cruïlla,
que és una de les especialistes
en literatura infantil.
Títols
com la Maledicció
del Cavaller...
En fet,
o bé,
o per un clàssic
d'aquests de títol,
doncs,
l'Oriol i el Ratolí.
que ja es veu
per on pot anar.
I de novel·la,
hi ha pròpiament novel·la,
a més a més dels dos llibres breus,
doncs,
fins ara ha publicat
tres novel·les.
La primera va ser
l'any 2000,
la Quaderns Crema,
cinc nits de febrer,
després hi ha
Empúries,
El silenci dels arbres
i, per últim,
La decisió
de Brandes.
Ha publicat també poesia,
curiosament,
la poesia
l'ha escrit en castellà,
però.
Llavors hi ha dos títols
en poesia
que són molt primerencs,
és a dir,
que pot ser que
la pròxima vegada
que publiqui poesia
i ho faci en català.
No ho sabem,
però en qualsevol cas,
el primer que va escriure
va ser l'any 91
i va ser poesia en castellà,
La travessia i Necessària,
i després el 94,
que també és abans
de les publicacions
en català,
de novel·la,
va publicar
Antes de la Nive.
També ho podem dir.
Doncs serà qüestió
d'afegir
a la nostra llista
alguns títols
més,
com aquests
que ens ha portat avui
el Jordi Tinyena
al punt de lectura.
Jordi,
ens retrobem
la propera setmana.
Moltíssimes gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.