D'aquí 3 minuts serà un quart de 12 del migdia.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio d'aquest dimecres.
Fa una estona, en connexió amb la unitat mòbil,
estàvem al centre d'atenció primària Jaume I
parlant d'una d'aquelles qüestions sanitàries
de les que se'n parla i mola aquests dies,
que és el tema de la grip.
Un clàssic, podríem dir, d'aquesta època de l'any.
Molta gent la pateix, d'altres tenen alguns símptomes.
En fi, és un d'aquells temes de comentari de moltes persones.
I hem anat a parlar amb els responsables
del centre d'atenció primària
per veure com evolucionava el tema de les atencions
en els casos de grip.
I avui, com cada dimecres, fem l'espai de salut
en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Poix i Santa Tegla.
I avui també parlarem de qüestions
de les que en parla molta gent
i s'estan parlant molt aquests últims dies,
aquestes últimes setmanes.
Saludem primer els nostres convidats.
Com cada dimecres, ens acompanya
el director gerent de la xarxa, el doctor Joan Maria Atzerà.
Doctor Atzerà, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I avui també ens acompanya el cap del servei d'ostatricia
i ginecologia de Sant Pau i Santa Tegla,
el doctor Jordi Santís.
Doctor Santís, també bon dia.
Bon dia.
Parlem de qüestions d'aquelles d'actualitat
i de les que, d'un i do, en parla molta gent
per dues vies.
Una, general, per unes estadístiques
que han sortit aquesta mateixa setmana
sobre el tema de la natalitat al nostre país.
El nombre de naixements augmenta
respecte als últims anys
en què s'havia produït d'alguna manera
les xifres més baixes de les últimes dècades,
però també perquè és notícia
que augmenta la mitjana de l'edat de les mares.
És a dir, estem ara en una mitjana
en què les dones de Catalunya
tenen el primer nen o nena
a l'edat de 31 anys.
Això de mitjana.
Aquest és un tema d'actualitat,
del que se'n parla ja fa temps,
el tema de la natalitat
i de les dificultats que tenen moltes parelles
i moltes mares per donar a llum la primera criatura.
I després tenim el cas polèmic,
aquest debat ètic que s'ha creat,
no només al nostre país,
sinó a nivell internacional,
d'aquesta dona de pràcticament 67 anys
que fa ara un parell de setmanes
donava a llum dos bessons.
En fi, de tot plegat parlarem en els propers minuts
amb les persones que ens acompanyen.
Comencem parlant de les estadístiques.
Doctor Atzerà, el que demostra és això,
que anem amb un repunt de la natalitat
al nostre país,
fa uns anys havíem tocat fons,
ara anem millorant les dades,
però tenim això també,
que les mares cada cop són mares
a una edat una mica més avançada, no?
Sí, o sigui, s'han donat dues circumstàncies.
Una és la repunte, no?
Retornada a créixer,
el nombre absolut, diguem-ne,
de parts a Catalunya,
en general a tot Catalunya.
Això, encara que està sortint molt
com una cosa molt exagerada,
per exemple,
les dades que tenim en aquest moment
és que estaríem en l'alçada,
amb el nombre de parts que hi havia als anys 80.
I molt per sota de la xifra
que hi va haver als anys 75,
73-75,
pràcticament encara estaríem al 50%
de la quantitat que hi va haver a l'any 75.
l'incògnita és saber quina és la tendència
i que continuarà.
Probablement estaríem en una fase de meseta,
o sigui, una fase que aquest retornar
a una certa normalitat
amb el nombre de parts,
doncs, com a mínim,
continuaria així durant un cert temps.
Jo diria que aquesta seria una certa proposició.
I la pregunta és
quin és el motiu?
Bé, malauradament,
no podem dir
el que ens agradaria dir,
que és que les parelles catalanes,
la gent del país,
doncs, decideix ja
tenir almenys dos fills
per parella,
que seria, com a mínim,
el manteniment de l'espècie,
dit d'aquesta manera.
o, perquè això sigui així,
doncs, tenir
diversos fills
i, doncs,
algun en té menys,
l'altre en té més,
però el que a tot Europa
s'està demanant
després de la caiguda de la natalitat
tremenda
que hi ha hagut en aquests darrers anys,
doncs, incentivar polítiques
socials i polítiques de país
que ajudin a la conciliació
de la vida laboral
i la vida familiar
i que donin protecció
a la dona
perquè
tenir un fill,
doncs,
sigui aquell com
que pugui garantir
després el retorn
en un lloc de treball
i que això sigui possible
des d'aquestes ajudes.
L'estat espanyol
i Catalunya
no és una excepció.
Estem molt lluny,
molt lluny
de les polítiques,
no tant
de filosofia,
no econòmiques directes,
de pagament directe,
de l'escola,
dels llibres,
de l'allar d'infants,
del que costa,
avui encara al nostre país,
tenir un fill
és molt car,
molt car
i les ajudes
són absolutament
minces.
Per tant,
això no ho ha fet,
desgraciadament,
no ho ha fet,
no hi ha aquestes polítiques
en sèrio,
jo crec,
no s'ho han pres en sèrio
i no hi són,
no hi són des del que fa mal,
que és la butxaca,
és el diner
que s'ha de posar aquí damunt
de la taula,
directe a les persones
que necessiten
gastar diners
per poder
tenir
i tirar endavant
un habitacle
que sigui gran
perquè pugui haver-hi
aquesta gent,
perquè pugui tenir
algú
que els cuidi,
etcè,
etcè,
etcè.
Això no s'ha fet
i en canvi
tenim aquest repunte
per dos fenòmens.
pel fenomen de la immigració,
el 25%
aproximadament
en general
dels nous nats
són immigrants
i l'altre
per haver hagut
una traslació
en els anys
d'aquesta maternitat
que no es fa
en aquell moment
perquè això,
per la inserció
en el món laboral,
perquè ara és la meva,
ara l'important
és treballar,
després sentar-me,
si encara no tinc ni pis,
però tota aquesta incertesa
tremenda
que hi ha
des de l'òptica
del jovent
i probablement
també un canvi cultural
en aquesta situació
i quan això
es trasllada
a una situació
de més estable
uns anys després,
llavors en aquests anys després
venen totes les presses,
no?
I per aquí comença
la pressa,
diem-ne,
que ui, ui, ui,
que no se'n passi el temps,
ja corre cuita,
probablement el doctor
Santís ens il·lustrarà
tot el que passa
en aquesta situació
i per una altra vegada
també un altre fenomen
que és molt important
a la nostra comunitat
que és adoptar nens,
no?
Perquè és l'altra variant
de l'alternativa.
Per tant,
la trasllació aquesta
també fa que
quan ja es corre cuita
ja aquesta parella
no es planteja
tindre diversos fills,
no?
Com a mínim un.
i està fent
aquesta trasllació
a gent més gran.
Sí,
perquè si estem parlant
d'una mitjana
de 31 anys,
això doctor Santís
vol dir que en els hospitals
es troben
doncs amb dones més joves
però també amb dones
que deuen
arribar als 35
o fins i tot més anys.
Allò que deia el doctor
et serà d'anar a córrer cuita
una mica, no?
Sí, sí, sí.
I parts de més de 40 anys
doncs ja és una cosa
que no és inusual, no?
Potser no el primer fill,
però també el primer fill
i per tant
doncs això ha canviat
una mica el panorama
de respecte als anys 70
que ha sigut molt diferent.
Jo el que sí que penso
és que hi ha un factor
que segur que influirà
en els pròxims anys
amb el nombre de parts
que és que
ara estan parint
fa 30 anys
les dones que van néixer
fa 30 anys
estem parlant dels anys 77, 76, 75
hi havia molts naixements
per tant
en els pròxims anys
el púl de dones
amb edat
de tenir crios
serà molt inferior
serà el que correspondrà
a la natalitat
dels anys següents
i per tant
en aquest sentit
podríem preveure
un descens del nombre de parts
D'alguna manera
perdoni doctor Sentís
ara estan parint
dones
gairebé
en l'etapa final
d'aquella època
del baby boom
del baby boom famós
i per tant
ara vindrà
l'època
en què els tocarà parir
a les dones
de post baby boom
que són moltes menys
que són moltes menys
el que passa
que no sabem
com se comportarà
la immigració
i ja ho ha dit
el doctor Zarar
les previsions
que es van fer
en el seu moment
no s'han encertat
primer
perquè s'ha retrasat
l'edat d'això
ningú hi comptava
sembla que en els països
nordics
s'està tornant a avançar
a l'edat
de tenir fills
però això
no sabem si aquí
es repetirà
el model
i després hi ha
el fenomen
de la immigració
que jo crec
que ningú
és capaç
de dir
què passarà
en els pròxims anys
amb la immigració
Ens pot il·lustrar
de totes maneres
amb casos concrets
o amb exemples
del tema
de la immigració
d'una banda
si és molt diferent
el perfil
de les parelles
immigrants
que es poden trobar
en un centre
hospitalari
a l'hora
de tenir fills
i després
el tema
de les dones
ja amb una edat
superior
fins i tot
als 35 anys
quines són les característiques
que complementen
el part
la prèvia
i el mateix part
jo diria
quan el de les dones
de més de 35 anys
jo diria
que els hi han perdut
la por
perquè en el moment
del part
hi havia una mica
la idea
que el part
seria més dificultós
i això realment
no és així
potser sí que hi ha
un nombre una mica
més alt
de complicacions
de l'embaràs
que és propi
de l'edat
hi ha una mica
més de freqüència
de diabetes
gestacional
hi ha una mica
més de problemes
amb la pressió
però és que per l'edat
hi ha un percentatge
de gens
que tenen
aquest tipus
de problemes
a part d'això
el moment del part
s'estan comportant
com la majoria
dels parts
d'altres edats
no hi ha una diferència
significativa
en quant als immigrants
potser el que més
distingiria
és que
ha reaparegut
un tipus
de problema
que aquí
s'havia pràcticament
corregit totalment
que és que arriben
mares
sobretot immigrants
que no han passat
controls
durant l'embaràs
fa cinc anys
jo diria
que el 99%
de les dones
que venien
a parir
l'hospital
havien passat
per les llevedores
havien controlat
s'havien fet
anàlisis
les ecografies
etc.
ara ens trobem
que arriben
en freqüència
dones
que no s'han visitat
mai
d'altres coses
perquè els immigrants
jo crec que erròniament
tenen por
que el contacte
amb la sanitat
representi
la demostració
de la seva
il·legalitat
i aleshores
eviten
ja no solament
és que la seva cultura
no els hi porta
sinó que a més
ho eviten
tenir contacte
a més el dia del parc
quan no hi ha més remei
es presenten
això sí que crea
inseguretat
en el moment del parc
perquè no se sap res
d'aquella dona
a vegades hi ha sorpreses
desagradables
en quines condicions
arriben
i tot això
aquesta seria potser
la principal diferència
amb la immigració
en fi
les estadístiques
ens demostren
les parelles
que són únicament
els dos membres
són de fora del país
immigrants
després tenim
algunes parelles mixtes
en qualsevol cas
en fi
les perspectives
pel que deia
el doctor Santís
és que podem tornar
a tenir una davallada
pel que fa a la natalitat
en els pròxims anys
doctor Aixera
sí no
això segur
el que és segur
és que
si teníem
una taxa de naixements
de 114.000
o sigui
114 per 1.000 habitants
en els anys 76
75-76
que és això
l'any 89
els anys 90
entre el 85
i el 95
durant tot
va haver-hi una fase
estable
però a la baixa
que era menys de la meitat
que estava en 66
per tant
de la dècada
del 85-95
aquesta dècada
aquests 10 anys
van néixer
la meitat
de les dones
la meitat
van néixer
per tant
la meitat de dones
que havien nascut
els anys 75
i per tant
quan arribin
aquest
quan arribi
que ja hi són
a l'edat
sí
a l'edat
ja tindrien la possibilitat
però al damunt
en aquesta dècada
que ara
tindrien 20 i tants anys
i que seria
l'edat
de començar
amb tota normalitat
doncs
aquestes persones
segurament
si són
aquí no hi ha immigració
aquí són del país
i doncs
si es comporten
com s'està comportant
en aquest moment
el país
no començaran
a tindre fills
fins a la vora
dels 30 anys
pel que fa
a l'edat
doctor Santís
a partir de quina edat
es pot considerar
que hi ha un risc
que comença a ser
una mica alt
en l'embaràs
i en el part
home
nosaltres
a partir dels 40 anys
prenem
ja
algunes precaucions
especials
i sobretot
els de més de 45
doncs
ja són
afortunadament
pocs
si mirem
les estadístiques
que són molt pocs
però quan se presenta
un part de més de 45 anys
el risc de problemes
intercorrents
és important
són testimonials
els casos
les de més de 45
afortunadament
encara no són
habituals
això ens porta
a parlar
de l'altra qüestió
si digui
aquí a Catalunya
entre 45 i 49
178
l'any 2006
en tot Catalunya
en tot Catalunya
això ens portaria
a parlar
de l'altra qüestió
que volíem abordar avui
de plena actualitat
doctors
que és el tema
el debat
de salut
però el debat ètic
sobre aquesta dona
el cas d'aquesta dona
que en fi
s'ha fet famosa
a nivell mundial
que ha tingut
bessonada
amb pràcticament
67 anys
sí
bueno
quan jo deia
el de correcuita
abans
és que
a arribar a un cert punt
on els 30 i tants anys
doncs es decideix
de dir
no no
ara sí que és el moment
però escolta
bueno
allà ho comptem
aquí ens hem acostumat
tots
a voler les coses
o sigui
tenir-les quan les volem
no
una mica
una mica
la sensació
que
aquesta societat consumista
doncs has de poder-te comprar el cotxe
quan el vols
ni tinguis o no tinguis els diners
has de fer
el mateix
no
i ara avui
vols a l'instant
el que sigui
i amb els fills també
no
ara no en vull
i ara en vull
i ara quan el vull
ara
no no
escolti
vostè ha de fer
no no
el vull ara
per tant això ha engegat
tota una cultura
que està obrint-se
i que va
en aquest espai
de temps
on doncs
les moltes parelles
acudeixen
als procediments
d'inseminació
artificial
i de facultació
in vitro
per poder garantir
o per poder fins i tot
precipitar
de tindre l'IA
i això doncs m'assegura
que jo ho tindré
de seguida
quan jo vulgui
doncs vinga som
i fem-ho
perquè ho vull ara
en aquestes situacions
és on
d'aquí ve
també
la realitat
del increment
de bessonades
que hi ha
perquè
quan se fa
un procediment
d'aquest estil
doncs
normalment
se'n posen
dos o tres
fins i tot
tres es va prohibir
es va deixar
només
que el nombre
d'òvuls
fecundats
per fer
insiiminació
fossin dos
i penso
que és la realitat
actual
després es deia
que volia tornar
o no
però es va
definitivament prohibir
perquè hi havia
trigèmins
amb molta freqüència
ara són dos
i per tant
és molt fàcil
que aquests dos
prosperin
i doncs
siguin dos
dos crios
això és el que
és una
és una qüestió
que està
en aquest moment
en alça
diem-ne
jo crec que
no ho sé
no fa cap mal
però
no
probablement
no sigui
el més
ortodox
no és el plantejament
i això porta
a que a partir d'aquí
tot és vàlid
i dius
si és vàlid
als 35
el 40
el 45
els 60
i ara
què està passant
jo aquí
crec que hi ha d'haver
algun fre
lògicament
hi ha d'haver
un fre
i abans
ho estàvem comentant
que
crec que seria
és bo
i l'experiència
que explica
el doctor Santís
del que ha fet
la societat
catalana
i espanyola
ells
els propis
professionals
de posar
un sostre
un sostre
ètic
en aquestes pràctiques
és una mena de pacte
no escrit
no?
perquè no hi ha cap normativa
va ser un consens
que van fer
en una reunió
no és una llei
no és una cosa
que obligui
però van fer un pacte
que els 50 anys
seria el límit
perquè hi havia hagut
algun embaràs
no de 60
però sí de 50
passats
i va semblar
que això
ja era
un problema
que no s'havia
de permetre
des del punt de vista sanitari
que en definitiva
som sanitaris
i bé
per tant
quan ha sortit
aquest cas
ha trasbalsat
una mica
tots els esquemes
de la gent
això no pot ser
de cap manera
la gent
la més senzilla
ja fa la suma
i diu
si té 67 anys
quan aquests nens
n'atinguin 13
ella en tindrà 80
això
és contra natura
això
deixa clar
que hi ha d'haver un límit
es pot discutir
si és 50
51
o 45
això
és el que està
per discutir
però el límit
hi ha de ser
i el que no pot ser
és el cas
d'aquesta senyora
què li sembla
totes les circumstàncies
que han envoltat
el cas
de la Carmela
Boussà
d'aquesta dona
de 67 anys
que ha tingut
aquesta bassonada
a través
d'aquest sistema
d'aquest tractament
em sembla
que és un cas
que hauria de ser
analitzat
pels psicòlegs
molt detingudament
perquè aquesta dona
jo crec
que ha portat
les coses
a uns extrems
que amb un raciocini
normal
no s'hi pot arribar
vull dir
això de dir
que ara busco un novi
perquè em puidi
aquests dos nens
quan siguin
tot això em dóna
l'ascensió
que aquesta senyora
s'ha perdut una mica
l'oremus
hi ha l'aspecte
d'aquest metge
que li va fer la fertilització
ell avui surt dient
que el van enganyar
jo no sé si això
és massa creïble
o si aquest home
s'ha espantat
al veure la repercussió
que ha tingut
el cas que ha fet
però en qualsevol cas
jo crec que això
els metges
tenim l'obligació
de posar els mitjans
perquè això no torni a passar
vull dir
perquè
des de tots punts de vista
aquesta dona ha posat en perill
la seva pròpia vida
vull dir
que podia deixar els dos nens
i quedar-se ella
en el viatge
aquests nanos
els proteixen
en una situació
en què
les associacions
de protecció a la infància
ja ho han dit
això
aquests nanos
no tindran una infància normal
no se'ls preveu
una infància normal
des de cap punt de vista
encara que només fos
per l'edat
però és que a més a més
aquesta dona
quan ha fet això
probablement ja no havia de fer
que hi ha una certa
contradicció
en què per adoptar
una criatura
s'han de passar
una sèrie de controls
i una sèrie de proves
i una sèrie de...
i resulta que
aquesta senyora
s'ha saltat tot això
l'ha fet la fecundació
s'ha posat en perill
la seva vida
la dels seus fills
la d'educació
tot
i ningú pot aturar-ho
això
ja penso que
s'ha d'anar per aquí
i qui tindria més responsabilitat
el doctor
aquest doctor
que avui apareix
a tota la premsa mundial
perquè ha fet unes declaracions
dient que en fi
que l'havien enganyat
i que aquesta dona
li havia dit
que tenia 55 anys
jo estic d'acord amb ell
que la primera responsable
és la dona
no podem ara
treure-li i dir
que el segon ell
vull dir
no ho sé
jo sí que aquesta senyora
les fotos que veig
em penso que
era una mica difícil
que l'enganyés tant
per això
simplement poso una mica
amb dubte
les explicacions que dona
però potser ens ho podrà justificar
com ho veu doctor
jo el que veig
és que
o sigui
això
anant a buscar
el punt
de positiu
totes les coses
tenen les seves oportunitats
i com diuen
els que estudien qualitat
doncs
un problema
és una gran oportunitat
doncs
mirem-s'ho així
que aquí tenim un problema
per tant tenim una gran oportunitat
i una gran oportunitat
d'això
de fer aquests debats
de plantejar aquestes coses
que obren
un debat necessari
a la nostra societat
de tot un conjunt
unes que ja hem comentat
que jo crec
encara que sigui insistent
per la part meva
ho torno a dir
jo crec que el país
el país
s'ha de replantejar
en sèrio
com fa
les ajudes econòmiques
que es necessiten avui
per poder tindre
una paternitat
i maternitat
responsable
amb l'edat
de jo
de joventut
i de
i de possibilitats econòmiques
i d'habitatge
que la gent necessita
això vol dir diners
per ajudar
en aquestes persones
diners
diners
diners
euros
euros que més igual
que vinguin
d'aquí dels bancs europeus
però euros
i això no es fa
i l'altra qüestió
important amb això
és que
jo crec que
seria bo
que s'aprofités
per legislar menys
on
la majoria
de les lleis
quasi sempre
van al darrere
dels accidents
i no els acaben
atrapant mai
i en canvi
és un rol
en el que
els professionals
en aquest cas
doncs els col·legis
professionals
els sindicats
els de les associacions
professionals
però sobretot els professionals
a través
de la seva responsabilitat
que
de la mateixa manera
que tu no pots donar
i no el donaràs
per molt que es posi tonto
el del davant
que et ve a demanar
una medicació
una medicació
un antibiòtic
que és contraproduent
amb una persona
per molt que la demani
i li dius
escolta i miri
qui fa
qui fa la prescripció
d'un tractament
és el metge
i
posem-lo en valor
en moltes coses
que és una mica
una reclamació
d'aquest programa
habitual meva
no?
anem a posar-lo en valor
i jo crec
que el que ens ha explicat
el Jordi Santís
és absolutament
il·lustrador
amb això
aquí a Catalunya
aquí a Espanya
es va fer un pacte
i va fer una ratlla
dels 50 anys
doncs
valorem això
posem en valor
que altres comunitats
de professionals
ho facin
i l'única manera
que es poden aconseguir
aquestes coses
és amb un pacte
amb els professionals
però quan els professionals
en aquesta
o en una altra circumstància
des de la seva responsabilitat
de la deontologia
professional
decideixen una cosa
a callar tothom
que ja són els
que ho poden fer
i en canvi
en aquest cas
contundentment
hem de dir
des de la perspectiva professional
que això
no s'ha fet bé
per tant
que vingui algú
i ho resolgui
però que ho resolgui
que no s'ha fet bé
i que s'arribi
en quin consens
internacional
per fer-lo
però el que posa en valor
crec jo
és que l'única manera
de resoldre
aquestes circumstàncies
és la decidida
responsabilitat
que se li doni
perquè la tenen
i són els únics
que ho poden fer
que són les organitzacions
de professionals
organitzacions col·legials
i les associacions
d'especialitats mèdiques
de fet aquest cas
seria el més extrem
en fi
no s'havia vist mai
una cosa així
però si una mica
el fil del que hem estat comentant
als últims minuts
no sé si
en els hospitals
doctor Santís
veuen
o tenen aquesta sensació
amb les pacients
les pacients
i els pacients
les parelles masculines
del desig de tenir
un fill ara
perquè em va bé
ara
i per tant
una mica
arran del que deia
fa uns minuts
el doctor Atzerà
suposo que estem
en una societat
cada cop més
materialista
no sé si és
la millor paraula
per definir-ho
però la sensació
que és igual
comprar una cosa
que tenir un fill
i que per tant
és igual que sigui
els 20
que els 30
que els 40
que els 42
ara em va bé
i vull tenir un fill
es troben cada cop
més casos
de dones
i de parelles
amb aquesta ansietat
de dir
és que ho necessito ara
és que vull tenir el fill
ara
sigui com sigui
jo crec que sí
que una mica
el pas és que també
ve tot donat una mica
per la circumstància
el primer és el retras
de l'edat
tots sabem que la fertilitat
disminueix
amb el pas dels anys
per tant
quan una parella
es plantejava
tenir un fill
els 24 o 25 anys
tenia moltes probabilitats
que els primers mesos
això quedés solucionat
els 32
33
perquè per tenir
una mitja
de 31
i escats
vol dir que en tenim
de 35
moltes i de 36
la fertilitat
està bastant
disminuïda
aleshores el primer any
pot ser que no passi res
a pesar que estiguin
perfectament sants
i bé
això fa que
la sensació
que ara ja no en tinc 35
i en tinc 36
doncs acudeixi
amb molta facilitat
amb un centre
d'això
dius
una mica de raó
ja té
amb aquesta circumstància
després hi pot haver
altra gent
que potser en 28
també es plantegi
que el vol ara
i ja es posen
nerviosos de seguida
però el més habitual
jo diria que és això
que es posen
en unes edats
en què
realment
les coses
comencen a portar
pressa
perquè
poden haver-hi
una disminució
del nombre d'obesits
de les reserves
etc
i que arriba un moment
que sigui
fàcilment
pràcticament impossible
i aquesta seta té algun efecte col·lateral
encara que sigui
des d'un punt de vista psicològic
o també físic
se sap
se sap
que les parelles
angoixades
perquè no ve un embaràs
tenen més dificultat
perquè aquest embaràs
arribi espontàniament
com?
no se sap
segur que hi deu haver
algun efecte
de l'hipotàlam
sobre l'hipòfisis
que és el regulador
d'hormones
etc
però és un fet
conegudíssim
de moltes parelles
hi ha moltes parelles
que acaben fent
un tractament d'esterilitat
d'origen desconegut
o sigui que després de totes les proves
tot està perfecte
i no hi ha res
això
afecta un percentatge
molt alt
de parelles estèrils
aleshores
a aquestes parelles
n'hi ha un percentatge important
que per exemple
adopten un fill
i després de l'adopció
tenen un embaràs espontani
això és un fet
molt molt freqüent
tant que s'ha estudiat
i s'ha dit
doncs hi ha un factor
que no sabem quin és
però que l'ansietat
de la parella
actua com a
freno
de la fertilitat
i doncs
si poguéssim
desangoixar
amb aquestes parelles
doncs no haurien
arribat a l'adopció
i en canvi
l'angoixa
era el que estava
frenant
en aquell moment
això és una cosa
molt molt freqüent
acabem ja
doctoratgera
alguna cosa
de conclusió
comentàveu
quasi el 60%
no arriba
però els 55
per damunt
són entre
per damunt dels 30 anys
o sigui
entre la franja
dels 30
als 40
hi ha
quasi el 60%
dels naixements
a Catalunya
a Catalunya
Déu n'hi do
sí
sí
aquesta és
la darrera
de les estadístiques
no
jo crec
que el més important
de tot això
és aquest debat
que una cosa
que és una barbaritat
jo crec
doncs
posa sobre la taula
i aquest és el més important
per mi
hi ha un altre element
que
avui no hi ha temps
però que hem parlat
algun dia
que és l'ús
i la despesa
dels serveis públics
i el risc
que això
i el cost
que això representa
davant de
diem-ne
bueno
de situacions
que no són
diem-ne
volgudes
no
aquesta persona
fa aquesta activitat
professional
doncs
als Estats Units
i ve cap aquí
com es deia abans
escull
escull
jo vull que
això
m'ho facin allà
perquè m'han dit
que li ho fan bé
va allà
perquè vol
ho escull
a l'hospital
receptor
com diem nosaltres
s'ha de menjar el marron
s'ha de menjar el problema
amb tot el que això suposa
clar
no pots negar l'assistència
evidentment
no es pot negar l'assistència
però
als Estats Units
no ho ha fet gratuït
als Estats Units
ha pagat
nosaltres evidentment
no podem negar l'assistència
del lloc on
aquesta persona
doncs decideix
que li va haver de fer això
amb el conflicte
professional
i personal
i ètic
dels professionals
que han de fer
aquesta assistència
i el cost econòmic
que té tot plegat
doncs jo crec que també
en algun moment
com a una altra escletxa
de tot aquest
al marge
una mica
al marge tangencial
del que s'ha parlat avui
però
volia dir també
deixar-ho sobre la taula
amb aquest element de debat
és això
no?
de que
bueno
el sistema sanitari
val molts diners
que estem d'acord
evidentment
que els professionals
no han de fer allò
ni que els hi paguin
perquè això
és incorrecte
ho penalitza
el codi deontològic
professional
i ho hem de dir
contundentment
que és així
per tant
aquest professional
no ha fet bé
les coses
ha anat en contra
de les praxis
acceptada
professional
de la deontologia
mèdica
per tant
ni pagant
ho han de fer
ho han de fer malament
per un cantó
i per un altre cantó
doncs
els serveis sanitaris públics
han de ser responsables
de tot i per tot
sense
cap límit
cap límit
sense dubte
són elements
interessants
per posar damunt
de la taula
aquí com a mínim
aquest tema
aquesta
el cas d'aquesta dona
de 67 anys
segurament
obre un debat
molt interessant
no només aquí
al nostre país
sinó a nivell internacional
i avui com a mínim
hem posat damunt la taula
aquests elements
que sense dubte
són de debat
i d'anàlisi
i de reflexió
per a molta gent
pels mateixos professionals
i per les persones
en general
pels ciutadans en general
en fi
avui hem parlat
d'aquestes qüestions
en l'espai de salut
que fem cada dimecre
amb la xarxa social i sanitària
de Sant Poix Santa Tecla
amb la companyia
dels doctors
Joan Maria Gerà
i Jordi Santís
a tots dos
moltes gràcies
i que vagi molt bé
fins la propera
moltes gràcies
adeu-siau bon dia
adeu-siau bon dia
adeu-siau bon dia
adeu-siau bon dia