Sintonia de Tertúlia, matí de dimecres.
Temps per comentar l'actualitat de les notícies d'aquest 14 de març.
Avui amb quatre convidats, que els tenim ja a punt.
Ens acompanya l'arqueòleg Joan Menchon.
Joan, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanyen dos periodistes, l'Òscar Messeguer,
periodista que segueix l'actualitat política al diari El Punt.
Òscar, bon dia.
Bon dia.
També tenim Josep Maria Àries,
periodista cap del Gabinet de Comunicació
de la Universitat de Rovira i Bergili.
Bon dia, Josep Maria.
Hola, Ricard.
I també tenim un llibreter,
el president del gremi de llibreters de Tarragona,
Pitu Rovira.
Pitu, bon dia.
Molt bon dia.
Amb els quatre convidats, amb el Cafè a punt,
amb els diaris també veient l'actualitat.
En fi, l'actualitat de la setmana, ja ho saben,
en bona part està presidida en l'àmbit polític
per la crisi a l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona,
que va desembocar divendres amb l'expulsió de tres regidors,
amb el fet que el govern s'hagi quedat en minoria,
amb les especulacions sobre el futur d'Agustí Maiol,
regidor fins ara de Medi Ambient,
més de 15 anys ostentant aquesta regidoria,
aquestes competències,
deixa a convergència les possibilitats
de que passi o no els socialistes en les listes electorals del 27 de maig.
En fi, de moment, Agustí Maiol serà regidor no adscrit.
En fi, tenim diferents serrells al voltant de la situació política de l'Ajuntament,
però els demano una primera valoració,
un primer comentari de tot el que ha passat en aquests últims dies.
En fi, quina conclusió, quina lectura més important treuen
els periodistes, si haguessin de fer un titular,
els dos periodistes que avui tenim,
si haguessin de fer un titular i un destacat de tot el que ha passat?
Òscar, què diries?
Estan esgotats.
Quina impressió t'ha deixat tot plegat?
Estan esgotats.
La impressió que et queda és que, bueno,
que s'ha produït una crisi, en principi, suposem no volguda
per Convergència Democràtica, però generada en el si de Convergència Democràtica
a dos mesos de les eleccions, no?
I això, en principi, ha de tenir una incidència directa
en el que pot passar el 27 de maig.
Després, dos qüestions.
D'una banda, el gest de Mallol en si,
el fet de donar-se de baixa del partit i marxar de viatge,
d'una banda, i després, a mi el que em va estranyar
és la resolució conjunta d'aquesta crisi per part del PP
i de Convergència i Unió.
Ho entenc com a equip de govern, però no entenc,
per molt que es van donar les explicacions pertinents,
que el tema dels dos regidors del PP feia, em sembla,
tres setmanes o un mes, pràcticament, que havia passat,
i ara, de sobte, es dona una solució conjunta als dos casos.
En fi, tindrem temps d'entrar en detalls.
Josep Maria, una primera impressió.
A mi, el que més em crida l'atenció d'entrada
és com s'està visquent això.
Això hauria passat fa 10 anys o fa 12 anys
i hauria hagut un terrabastall ciutadà
de magnituds considerables.
I ara es converteix exclusivament, que no és poc,
en un debat purament mediàtic.
La cosa a mi em fa interpretar més distància encara
entre la vida política i la ciutadania.
Aquesta és la primera consideració.
I la segona, que jo crec que no és
una crisi, la meva percepció,
no és una crisi de convergència o del Partit Popular,
jo diria que és una crisi general
del Consistori de Tarragona.
Jo suposo que és la inèrcia del final
d'una etapa molt peculiar,
molt especial, liderada per Joan Miquel Nadal.
I tinc la impressió que el moment que desapareix
aquest referent tot trontolla.
Podríem analitzar, per parts,
podríem veure l'estratègia de manual del que no s'ha de fer
en el cas de convergència,
des de la frustració del relleu de l'alcaldia,
i ara aquest últim episodi, jo diria,
bastant poc, i ho dic amb tot el meu carinyo,
amb tot el meu respecte,
bastant poc edificant, no?
Aquesta mena de titella, no?
D'anar d'un a l'altre, dels socialistes a convergència,
ara de convergència no se sap en què anirà,
en el cas del senyor Mallol,
penso que és poc constructiu.
Cosa similar ha passat també amb el Partit Popular.
I per tant, jo més que destacar la crisi d'un partit,
tinc la impressió que són senyals del final d'una etapa,
i a més a més amb un futur, per mi,
fins allà on jo soc capaç d'analitzar,
bastant incert.
Més opinions.
Vinga, Joan.
Corpo a terra, no?
La sensació del ciutadà és una miqueta el que deia el Josep Maria, no?
I cada vegada em sembla que hi ha una distància més gran
entre l'opinió pública i la societat civil i la classe política,
i una miqueta l'expectativa.
I amb què passarà aquesta setmana,
i amb què ens sorprendrà la premsa, la ràdio o la televisió,
de quina és la següent traga que patarà a dintre del Consigui Història, no?
Estem tots així una miqueta, aviam per on peta, no?
Pitu.
Molt d'acord amb el Josep Maria, no?
I realment és això que...
Però jo penso que, i vull incidir en això, no?
D'un final d'etapa, a més a més, mal resolt, mal planificat.
Segurament que això també és producte de, diguem-ho així,
de les baralles internes dels propis partits del govern.
del govern. I on sembla que l'oposició està a l'expectativa?
Com queden dos mesos per les eleccions, doncs, deixem-ho que la cosa,
el carro vagi pel Pedregal i arribarà baix de tot i ja s'estavella,
vull dir que la qüestió política d'aquells també.
Bé, la manera d'actuar dels tres personatges, home, jo sempre he defensat que és poc clar,
poc honesta, no, no, no. La manera d'actuar, de resoldre aquesta història.
que quan ja no estàs bé dintre d'un equip de govern, el que has de fer és sortir-ne, no?
Tu t'has presentat amb unes eleccions sota un paraigua, abans ho comentava.
Sortir-ne del govern, perdona, Pido, o sortir-ne de l'Ajuntament?
No, sortir-ne de l'Ajuntament, no?
Si tu hi has entrat allà sota un paraigua, aquell paraigua no és teu.
I aquell paraigua l'has de retornar en qui sigui, no?
La llei és com és i diu que l'acte és la titularitat pròpia, no?
Però jo he mirat des d'una posició que jo penso des de l'honestitat,
allò no és propietat meva, l'he aconseguit, gràcies a aquell.
I tot això tampoc és una qüestió gaire ben resolta dintre de les lleis electorals
i de les lleis dels partits i tot això, no?
I aquí és on es munten...
Després hi ha les qüestions personals, aquestes no les sabrem mai, no?
I ves a saber què el que...
I llavors això, fixa't en quin tou ho estic dient
i lliga amb això el que dèieu abans, no?
Aquest distanciament entre la vida política i la vida ciutadana, no?
El ciutadà arriba un moment que es torna escèptic davant de tot això, no?
I diu, bueno, que es barallin ells, que em resolguin aquells petits problemes
que jo a la meva vida quotidiana me les resolgui jo, no?
I tu mires també com un aspecte teatral, no?
I el fill de tot això, doncs, que coincideix en la majoria de contartulis,
podem preveure, és a dir, tenir unes eleccions amb una participació més baixa
o no ha de ser una cosa a conseqüència de l'altra?
Tenint en compte que estem en una tendència, semblant els últims comissis,
a poca participació.
Jo no crec que afecti això a l'hora de la participació.
Per a la imatge dels polítics, sí, és dolenta, és negativa.
Jo desitjaria que no fos així, que no tingués efecte sobre el grau de participació,
però em temo que si la gent no es posa les piles,
tot suposo que fem les nostres petites enquestes
amb els entorns més immediats, no?
Amb qüestions més locals com la de la crisi de Tarragona
o els estires i arronses en altres ciutats del territori
o la crisi més general amb l'enfrontament,
el procediment salvatge entre el Partit Popular i el PSOE.
I hi ha gent que diu, escolta'm, jo això no jugo.
Jo espero i demano que la gent faci sign un pensament
i que entengui que la millor manera de fer democràcia és votant.
Votant o votant en blanc, no pas abstenint-te.
I per tant, jo la por de la baixa participació la tinc, eh?
A les municipals, per què no?
Per què no?
El desencantament, que en el cas de Catalunya ja ve acumulat
a tot el desgast de tota la discussió de l'Estatut
i a la solució temporal de l'Estatut,
jo em penso que això ha fet un solatge
i que alguna incidència pot tenir.
Òscar?
Jo crec que tindrà incidència naturalment,
que és un episodi més,
que no fa si no accentuar una mica aquesta tendència,
aquest divorci que parlàvem entre la societat i la classe política.
És un fenomen també que, a veure,
que és, entre cometes, habitual,
quan un sistema democràtic està més o menys consolidat i això.
Però, bueno, entre aquests episodis en què, a més a més,
ja tenim tres persones que, a dos mesos de les eleccions,
per motius més o menys legítims,
estan buscant posicions de cara a aquestes eleccions.
Això és com a molt fragrant,
és com una maniobra molt fragrant.
Jo crec que sí que incidirà en la baixa participació,
encara més, no?
A més a més, ja tenim una divisió brutal del vot crític, diguéssim.
Hi ha tres o quatre candidatures a part dels partits tradicionals, no?
No ho sé, tot és com a molt...
Exactament de veure que aquestes noves llistes que diuen que apareixeran...
Aviam si recullen aquest vot del ciutat emprenyat o no el recullen, aquest ciutat...
El català emprenyat, allò...
És possible.
Sí? Creuen que sí?
Jo anava a fer aquesta correcció, pot compensar, pot compensar en part.
Ara, que el resultat, diguem-ne, sigui governable,
això ja són figues d'un entreprenent, no?
I són situacions comparables, les que hem viscut,
hem assistit en tres mesos a dues situacions diferents.
L'expulsió, primer, la baixa d'Agustí Maiol de Convergència,
la posterior expulsió que decideix el seu partit,
l'expulsió de l'equip de govern,
i dos mesos abans, tres mesos abans,
la baixa del Partit Popular de Maria Mercè Martorillo i d'Esteve Ortiz.
Tot i que la resolució, al final, tres mesos després,
hagi estat la mateixa,
que tres regidors de l'equip de govern els hagin fet fora,
consideren que són casos comparables?
Sí.
Per mi és, bàsicament, que hi ha de la meva, eh?
Sí?
Sí, sí.
És a dir, amb formats diferents,
però, és a dir, la senyora Maria Mercè Martorella
es veu descavalcada de les seves expectatives
de ser cap de llista del Partit Popular,
i, per tant,
i això enllaça amb el que deia abans el Pito,
en el sentit de com funcionen els partits,
fins a quin punt els candidats són elegits
de forma democràtica, assembleària,
molt participativa per les bases,
o és una qüestió d'amics i de capelletes,
i en el cas de...
Aquest és molt dels mals
de les llistes dels partits i de les eleccions.
Però això ens portaria allò de les llistes obertes, no?
No, no, però fins i tot de la democràcia interna,
i diem-ho així, eh?
De la democràcia interna...
Dels partits.
Dels propis partits, no?
Com tu, militant d'un partit polític,
accedeixes a formar part d'una llista electoral,
per amistats amb el que escriu les llistes,
o com, no?
Vull dir, aquest mecanisme
és el que, per mi, dins els partits polítics,
no està ben resolt, no?
I això, a vegades, té les conseqüències aquestes, no?
Després, el personalisme que hi ha,
el fer-te teu...
Sí, sí, patrimonialitzant.
Patrimonialitzant.
Que això vol dir, escolta'm,
any d'any, i fins i tot,
la sensació que a mi em dona
de pràcticament en tots,
hi ha casos excepcionals que no ha passat,
però passa,
de sentir-se imprescindible.
És a dir, jo,
en aquest cas,
aconseller de l'Ajuntament,
soc imprescindible,
encara que no t'ho diuen obertament,
i si ja els tinguéssim aquí,
ens dirien,
jurarien per tots els sants
que no és així,
però interiorment
són imprescindibles,
sense ells això no funciona,
i això ho fan amb una frase lapidària
que a mi em fa molta gràcia,
però ara em produeix gràcia,
amb ràbia, no?
I jo vull treballar per totes raons.
Què vol dir això?
I després, un altre...
Què vol dir això?
Això ho fem tots, no?
Per sort.
No, és que és una cosa...
Això ens portaria també al debat
sobre el missatge aquest de tarragonisme, no?
Clar.
Que impregna...
Aquest patriotisme ranci, no?
Què vol dir tot això?
Digues, Òscar.
No, oi, després,
una altra cosa,
aquí parlem que l'oposició
està a l'expectativa.
Sí, és cert,
però el PSC també té aquí
una patata calenta, no?
Si realment es confirmen
els contactes entre...
Sembla que estan confirmats ja
entre el Maiol
i el Partit Socialista, no?
Home, aquí hi hagi contactes, d'acord?
El que passa és que el PSC aquí
s'hauria de posicionar d'una vegada clar, eh?
El tema és si han consumat l'acte o no?
I dir, escolta'm tu,
ens n'hem anat al llit
i tindrem fill o no.
Ja està.
I tu estàs a cuaresme, eh?
I com ho interpreten,
això de que no quedi clar
aquests dies
si el PSC acollirà
en les seves llistes
a Agustí Maiol?
Jo n'ho està avaluant.
Això és part del joc, home.
Forma part del joc, sí?
Clar, home.
I de les pors.
I de les pors.
i corre allò
Home, esclar,
aquest arrastra molts vots.
Jo no ho crec que tinguin tan clar, eh?
Jo no crec que ho tinguin.
És a dir,
si volen fer foc nou,
jo no crec que ho tinguin tan clar.
Ara,
si fan un anàlisi purament pragmàtic
de 200 vots,
de 300 vots
que poden,
i a més a més,
en un escenari tan fragmentat,
amb tantes candidatures...
Políticament jo ho considero...
No, no,
jo ho tindria clar.
Un procés de l'alçada
del campanyol multiplicat per dos, eh?
Jo ho tindria clar,
però jo no soc polític.
És a dir,
jo estic amb...
Si ja has acabat la teva etapa,
s'ha acabat el broc.
I d'això,
és poc seriós
posar en una llista
un senyor
que ha fet aquestes girimègies, no?
Dilluns,
en aquest programa,
el primer secretari
dels socialistes de Tarrona,
Xavier Sabaté,
deia que s'empassaran,
textualment deia,
s'empassaran les paraules
a aquells que hagin dit
que Agustí Mallor
anirà a les llistes del PSC.
Potser és l'afirmació més clara
dels dirigents socialistes,
però aquests dies
sembla que s'estigui jugant molt, no?
En aquest teatre...
Ricard,
repassa la maroteca
i veuràs tu
com això d'empassar-se
és elàstic, eh?
I a la gent
s'han empassat moltes coses
en un sentit i en un altre.
I després,
si s'han empassat,
no s'han empassat.
Joan,
tu com ho veus,
comparable a la situació
dels tres regidors,
com comentàvem,
troben lògica en definitiva
els que contartulis
la decisió presa finalment
per l'equip de govern
d'haver expulsat els tres?
És a dir,
com que Convergència
expulsava Agustí Mallor,
el PP diu
nosaltres volem expulsar també...
El que sorprèn
és el tempo, no?
Maria Mercè Martorell
i Esteve Ortiz
tornen el carnet
abans de festes
i se'ls expulsa
a les portes
de Setmana Santa.
L'Agustí Mallor
en 24 hores.
Aquí hi ha un desfessament
dels tempos
que s'hauria d'explicar, no?
O s'hauria de comprendre...
Quina és la teva opinió?
Per què creus?
Potser per les formes?
No ho sé.
Òscar,
tu estaves d'acord?
Semblava que deies
que sí amb el cap.
Sí,
sobretot amb el comentari
del tempo, sí.
Per això et deia abans
que no ho entenia.
El que passa és que està clar
que en les formes
Mallor potser va anar
un pèl més enllà encara,
va forçar una mica més
la situació.
Però jo encara que diguin
que no...
Seria 6 mesos de diferència.
Però jo sí que aquí veig
i veig
i fins i tot
la trobaria lògica
la pressió
i diuen que no,
però la pressió
del Partit Popular
damunt de l'alcalde
per provocar l'expulsió
fins i tot la trobaria lògica.
Perquè si tu conserves
dintre l'equip de govern
del qual formes part tu
dos persones
que tu has expulsat
del teu govern,
jo el trobo lògica
la pressió.
No hi ha pressió,
solament no.
Hi ha un aspecte.
Dos persones
passen el...
tornen el carnet
al novembre-desembre
i fins al 27 de maig
hi ha 6 mesos
en els quals
hi ha temes importants
com pla general,
etcètera, etcètera,
que suposo
que es deuria avaluar
que interessava
que hagués la majoria absoluta
al màxim de temps.
En canvi,
estem a les portes
de la precampanya
si no estem en precampanya
a dos mesos
de les eleccions
potser ja no ve d'aquí
o potser se'n dona
en compte
que...
És a dir,
el que es considerava
imprescindible
al mes de desembre
vols dir que
el que es considerava
imprescindible
al mes de desembre
ja no es considera
imprescindible
al mes de març.
És a dir,
políticament,
jo penso que
ja no s'aguanta
que dintre de l'equip
de govern
hi hagi
els dos partits
que formen el govern
més tres persones
que a més a més
han sortit
han sortit
expulsades
dels seus...
Això políticament
no s'aguanta.
Això ara es campi qui pugui.
No s'aguanta.
L'escenari fins a les eleccions.
Això ja no aguanta
cap anàlisi
perquè com que no és
una estratègia
coherent ni positiva
sinó que és una dispersió
i una crisi
de persones
i de partits
i de govern.
Després també
hem de tindre en compte
penso jo
la pèrdua
estan perduts
a Convergència Unió
també està perduda
a l'hora de fer les llistes.
L'enrenó que van tindre
fa anys
que si a l'Areggio
el temps a l'Areggio
que si a l'Areggio
fa quatre dies.
Això ho arrastran internament.
La formació de les llistes
també.
Jo continuo pensant
que tot això...
I això és un final d'etapa
que deies abans tu.
Jo crec que el detonant
ha estat
la desaparició
no tant
d'un polític
de Convergència
i Unió
sinó de la figura
de l'alcalde.
Nadal ha cohesionat
amb el seu estil
tots aquests anys.
I això explicaria
també que un regidor
tan nadalista
com Agustí Mallol
deixi el barco
a dos mesos
és públic i notori
la seva estimació
més enllà de tot
amb el respecte a Nadal
i la seva
molt poca
o nula
sintonia
amb Areggio
i també
entre Nadal i Areggio
diguin el que diguin
és a dir
han tingut
actes
aposentament
demencials
en els que
coses que havia
previst
de presidir
el senyor Areggio
a última hora
s'hi ha presentat
el senyor Nadal
i públicament
diguem-ne ha hagut
una situació
una mica tensa.
Sí, que a nivell
sociològic
és interessant
perquè malgrat
que estem dient
que és necessari
que hi hagi
unes llistes
escollides
malgrat que és necessari
pensar que votes
una ideologia
en el fons
aquí
el que prima
encara
sigui a nivell
autonòmic
sigui a nivell
estatal
sigui a nivell
municipal
és un primus
interparis
un referent
carismàtic
que és el que
arrastra els vots
que puc
en tot
i cohesiona
segurament un equip
també de regidors
i per això
justament passa
el que passa
amb Agustí Mallol
que la percepció
de la gent
segurament del carrer
és que simbolitza
és el regidor
que millor simbolitza
l'etapa Nadal
més de 15 anys
al cap davant
de l'àrea
de Medi Ambient
Jo el guanyava
les eleccions
amb 60 escons
i Artur Mas
les guanya
amb 40
el missatge
no és diferent
és el líder
ho tenim muntat així
i per això
quan hi ha
unes eleccions
municipals
ja veureu
com aquí
desembarcaran
els caps
de partit
que no es presenten
i això
per què?
perquè hi veurem
penjats
penjats
de les fareles
de la Rambla
i de tots els carrers
la cara
d'un personatge
que no es presenta
ni es presentarà mai
com a alcalde de Tarragona
o de Montroig al Camp
Aguistament
el que he fet
de bon vista
de convergència
el que hem fet
és
diguem-ne
llançar opcions
no sé què passarà
els resultats
insisteixo
que per mi
estan molt oberts
però és llançar
oportunitats
per a l'aigua
ni fer expressament
i l'oposició
s'ho està mirant
amb una distància prudencial
probablement
maniobrant
amb el tema
d'Agustí Mallol
augmentant encara més
el desgast
però això
això no s'aguanta
i això els ciutadans
com ho observem?
Doncs amb perplexitat
aquesta no és la meva guerra
aquesta no és la meva història
Amb tot aquest panorama
el que queda obert
justament damunt de la taula
en aquests dos mesos i mig
és un tema candent
un tema important
com és el pla general
d'ordenació municipal
avui la premsa
els mitjans de comunicació
en parlem molt
perquè és que justament
és el gran tema
que queda pendent
just abans de la crisi
Convergència i Unió
i el Partit Poblar
en definitiva
l'equip de Guàrdia
havien manifestat
la seva voluntat
de portar-ho a plenari
de portar-ho a votació
els partits de l'oposició
ja havien manifestat
feia setmanes
que no era el moment adequat
perquè ens trobem
al final del mandat municipal
i després de la crisi
l'alcalde Nadal
manté
insisteix
en portar
el tema
això
al plenari
primer a la Junta de Portavus
i després al plenari
ahir em va parlar
en aquest programa
l'alcalde Nadal
Esquerra Republicana
i el Partit dels Socialistes
en van parlar també
en diferents rodes de premsa
els dos partits
dient que ara no és el moment
critiquen justament això
vostès què faria?
creuen que és el moment
oportú
per portar
el pla general
la revisió del pla general
al plenari?
Potser
és lògic
que l'alcalde
vulgui
tirar endavant
això
aquest gran
buc insígnia
una altra cosa
és que difícilment
serà aprovat
i si és aprovat
el següent govern
sigui del color que sigui
es trobarà
amb una aprovació
inicial
d'un document
molt complex
i molt important
que és el futur
o la hipoteca
de la ciutat
els propers 25 o 50 anys
o sigui
alerta que la cosa
té una gravetat
importantíssima
pel futur de Tarragona
és a dir
si tenen vots
per fer-ho
és legítim
és la seva obligació
més a més
com a equip de govern
altra cosa
és que sigui adequat
justament
tenint en compte
la situació
que hi ha en aquests moments
és a dir
prendre una decisió
amb aquesta situació
diguem-ne
d'incertesa
indiscutible
però condiciona
i per tant
aquesta és la grandesa
del polític
hi ha vegades
no només poguer
sinó que cal
en aquests moments
fer-ho
jo tinc la impressió
que sí
que ho aprovaran
i el Mallol
està com a regidor
no ha escrit
ho aprovaran
has dit?
ho aprovaran
ho aprovaran
no ho aprovaran
ho aprovaran
és que si no
seria incoherent
i probablement
nosaltres
en la seva situació
faríem exactament el mateix
i intentar-ho
raonablement
ara
amb molts interrogants
o sigui
adequat
amb el govern
tal com ha quedat ara
en minoria
no ho és
i abans de la crisi
amb el govern
amb la crisi
un pla general
pregunto
creuen que s'ha d'aprovar
amb 14-13
què seria la votació
aprovat només
amb la majoria
simple
és legal
és legítim i legal
i és com s'han aprovat
totes les resolucions
en aquest ajuntament
des de fa 4 anys
no podem reinventar
les regles del joc democràtic
és legítim i legal
és legítim i legal
el que passa és que
a veure
que és un document
que no és ni per 2
ni per 3 anys
estem parlant
d'una planificació
molt a llarg termini
i per això mateix
també crec
que si s'arribés
al consens adequat
es podria aprovar
abans de les eleccions
no hi hauria cap problema
el problema és que
si els polítics
són capaços
d'arribar a aquest consens
en un moment
estratègic
entre cometes
per a ells
Pitu
jo penso que
si hagués de fer
una recomanació
des de la ciutadania
jo això ho deixaria
fora de joc
fins al proper
no perquè és que
ahir perdona Pitu
l'alcalde
aquesta pregunta
argumentava
si ho deixem
per després
de les eleccions
això suposarà un retard
com a mínim
d'un parell d'anys
i suposarà
entre altres coses
una planificació
amb retard
fins i tot
parlava de l'augment
del preu dels pisos
perquè
fa dies
jo penso
tampoc
és un argument
i em sembla
que no és un argument
penso que no
jo
amb pura lògica
i de matemàtica
política
portar això
a l'aprovació
tal com està
en l'ambient
en dos mesos
que dintre d'un mes
ja no podràs fer res
jo penso que
el més
lògic
el més de sentit
comú
és agafar tot aquest patrocol
que tenim d'aquest pla general
i deixar-lo allà damunt de la taula
i que el proper
equip de govern
i això que dèiem
amb la minoria simple
tot s'ha provat així
tothom no era conscient
que governar
un ajuntament
14-13
és dificilíssim
i que portem
4 anys
d'una estiria
entre els partits
de l'oposició
i els partits
de l'equip de govern
i potser
vés a saber
si una de les conseqüències
això també ha sigut
en part
tot això
ha de ser
ha de ser molt dur
treballar
amb aquesta mínima distància
de 14-13
no et posis malalt
perquè
quan no vagis
clar
el que passa
que malauradament
arrosseguem
en general
a tots els partits
i a totes les institucions
un dèficit
d'aquesta actuació
diguem-ne
més generosa
amb visió
a llarg termini
deixant a vegades
el tacticisme
de banda
i això
demanar això
a les portes
d'unes eleccions municipals
és molt difícil
però crec que tenim
l'obligació de demanar-ho
i més quan es tracta
d'un tema
que no és pas banal
és a dir
planificar urbanísticament
la ciutat
o prendre decisions
estratègiques
sobre infraestructures
això ho has de fer
amb el màxim
consens possible
buscant-lo
indefinidament
no
i per tant
aquí hi ha aquest joc
i per tant
és legal
és legítim
però hi ha una
responsabilitat política
que l'alcalde
i el seu equip
hauran d'assumir
i l'oposició
la classe política
segurament
donaria una lliçó
si arribéssim
a un màxim
consens possible
ara
que estem a les portes
de la gent
seria una manera
d'equilibrar
el que parlàvem abans
del distanciament
a l'altre costat
de la balança
la mala imatge
que parlàvem abans
creuen que ho portaran
però
a plenari
jo penso que no
els hi queda un mes
no ens hi queden dos
són quatre setmanes
perquè dintre d'un mes
ja comença
la campanya electoral
estricta
llavors dintre d'una
campanya electoral
en un mes
buscarem els consensos
entre l'equip de govern
actual
els dos partits
tres de l'oposició
aquesta fotografia
no la vol ningú
més
tres personatges
que estan allà
que han sortit
rebotats
i per la porta
del darrere
de l'equip de govern
escolta'm
buscar un consens
amb això
és que a mi
des del punt de vista
de manual
d'estratègia política
aquesta fotografia
no la volen
ni el govern
ni l'oposició
el punt general
seria
que si ara
els vots
estan 14-13
doncs home
seria allò
aprovar-ho
doncs
25
no sé
aquest seria
el consens
però això
que has pogut passar
fa un any i mig
imagina't
la hipòtesi
d'un canvi
d'alcalde
en lloc del Nadal
el senyor Reggio
potser
un dels gestos
d'aquest canvi
hauria pogut ser
propiciar aquest tipus
de consens
però ara
em sembla
que és materialment
impossible
en fi
aquesta setmana
encara ens separaran
més detalls
o més
no sé si més sorpreses
anava dir
perquè tenim prevista
la conferència
Òscar
de l'Agustí Mallol
divendres
perquè ens doni
les raons
dels arguments
i tindrem
això
el grup independent
que promou
Maria Mercè Martorell
a les eleccions
l'adonem en directe?
a tot aquest panorama
encara no ho hem de dir
perquè podríeu pujar
a l'audiència
de manera brutal
sí?
què creuen que dirà
Agustí Mallol?
Mallolades
Òscar
no ho sé
el més sorprenent
de tot això
és la trucada
des de Múnich
dient a l'alcalde
que es donava de baixa
de tot el panorama
de tota l'obra
de teatre
entre cometes
a la que hem assistit
aquests dies
suposo que ha tingut
moltes oportunitats
per consumar
aquesta sortida
si realment
ella suposo
que ja la devia tenir
jo no ho trobo ridícul
és a dir
s'ha fet una escenificació
amb una dosi de megalomania
i de jo
o jo al caos
que dius
escolta'm
si baixem
toquem de peus a terra
que tots tenim dues cames
i dos braços
per l'amor de Déu
que repassem la història
i per tant
jo no sé què dirà
però la veritat
és que a mi
sincerament
no m'interessa
ni el més mínim
el que dirà
jo sé el que he fet
i per tant
aquí pot donar
500.000 arguments
que no convencerà ningú
a ningú
Joan
jo no sé
últimament
estic llegint a Kafka
i a Gomez de la Serna
amb les gregueries
què et sembla?
que serà Kafka
o ja està tot Kafka?
no, estic dient
que estic llegint a casa
Pitu
tu també llegeixes
com el llibreter
però ens pot donar
molts arguments
ara ja està
ja està fet
de la cosa
què em pot vindre
a explicar
els seus
descobrir una cosa
que digui
ostres
que ens quedessin
tots
això ha passat
s'imaginen
una altra llista
electoral
encapçalada
per Mallol?
és probable
per què no?
tenint en compte
la popularitat
del fins ara
regidor de Medi Ambient
o això sí que seria
ja sumir a truites?
home no
tot és possible
també la podem formar
ara el sortir aquí
nosaltres quatre
per què no?
no ens en falten més
em faltarien
no
segurament no tenen
la popularitat
que té Agustí Mayor
ho provem
tu tens
parlem-ne Pitu
escolta
l'editorial
l'engua de trapo
tens coses tu?
sí
jo recomano un llibre
el final de la classe mèdia
i el nacimiento
de la sociedad
de la jocoste
jo no estic d'acord
en fer propaganda
que no pagui el Pitu
amb mitjans públics
de qui és el llibre
dos autors italians
un llibre de 150 pàgines
recomano la seva lectura
de l'editorial
que el compreu
a la llibreria del Pitu
o qualsevol
de les altres editures
llibreries
en fi
la setmana encara
ens pot deparar
deparar moltes coses
avui hem comentat
tot el panorama polític
que Déu-n'hi-do
li hem hagut de posar
també una mica
de broma
al final
per no
per no fer-ho tan transcendental
el que ha passat
a la política local
en els últims dies
en fi
tenim dos mesos i mig
fins a les eleccions
així que tindrem temps
de fer altres tertúlies
per comentar
l'actualitat local
a la ciutat de Terrona
avui hem convertit
la tertúlia
amb el Pitu Rovira
de la llibreria
La Capona
perquè què dic
Pitu
gràcies
i fins la propera
també ens han acompanyat
els periodistes
Josep Maria Arias
de la Universitat Rovira
i l'Oscar Maseguer
periodista del Punt
per fer més propaganda
encara
gràcies a tots dos
també
i gràcies al Joan Menchon
arqueòleg municipal
no sé si fer-ne propaganda
de tu
no cal no?
no
del Vall de Serrallonga
podríem dir també
gràcies a tots
fins la propera
adeu-sia bon dia
adeu-sia bon dia
gràcies