Com cada dimarts, en dediquem uns minuts al matí de Tarragona Ràdio
a parlar al voltant d'alguns aspectes relacionats amb les lleis
i l'administració de justícia.
Aquesta que abordarem avui és una qüestió que, curiosament,
no havíem tractat mai.
Víctor Roca, bon dia.
Molt bon dia.
I mira que el tema de l'esport és d'aquells que desperta una falera
en tots els àmbits de la societat realment impressionant
i mai no havíem parlat.
Avui és el dia de parlar-ne, de començar a parlar-ne, no?
I de tractar-ho amb esportivitat.
I tant que sí.
Hi ha una persona que ens mostrarà la seva expertesa
perquè, de fet, ha estat durant un cert temps,
no menys preable, dins del que es diu el Tribunal de l'esport.
Fernando Huidobro, advocat, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Bé, i cap advocat, podíem dir més coses,
però no és qüestió de presentar els currículums i anar per feina.
Si un es fa una lesió durant un partit de futbol,
al cas del Javi, que no vol dir que hagi de demanar ningú al Javi,
que ja sap el que ha de fer, però en general.
Perquè abans de començar el programa em deies
home, és que l'esport és una part molt important del lleure
i a vegades no parem compte que tot això també està regulat
perquè en la pràctica de l'esport poden haver-hi
moltíssimes incidències.
Sí, a veure, el que comentaves, per exemple,
el supòsit del Javi.
El supòsit del Javi és una qüestió una mica més complicada
perquè és un partit sense cap mena de recolzament federatiu
ni sota l'emparament de llicències,
sinó que es tracta d'un partit d'aquells que denomenem
de costellada, no?
Llavors això, doncs, forma part d'aquelles activitats lúdiques
que no tenen cap tipus de reconeixement ni transcendència,
a menys que estiguéssim parlant que aquesta lesió ve produïda
per una agressió, que ja entraríem en un terreny inclús penal,
però hi ha moltes coses d'aquestes que en la competició professional
menys, però també s'ha arribat a donar d'esportistes que han arribat
a posar una denúncia, ja sigui per via penal,
inclús efectes de responsabilitats civils per les lesions
que els hi han causat.
no és la primera vegada que, per exemple, àrbitres agredits
se'n van als jutjats d'instrucció a denunciar
i a cobrar, doncs, una indemnització
i a pretindre la condemna penal d'aquella persona
que el que ha fet és una agressió.
A part d'una infracció a les normes esportives,
l'ha agredit físicament i això pot arribar a ser una falta
o pot arribar a ser un delicte, depèn de l'abast
de les lesions que produeixi.
Per tant, aquella eina que s'utilitza per treballar en temes legals
que estan relacionats amb l'esport, ho podem encabir
en funció de les circumstàncies dins del que anomenem
el dret civil i el dret penal perfectament.
Absolutament.
Sense perjudici que ja el que és la qüestió merament esportiva
estaríem parlant de dret administratiu
o pseudo-administratiu perquè no et reconeixen excessivament.
La jurisdicció esportiva és una jurisdicció d'alguna manera
una mica maltractada de vegades.
Però haureu vist que més d'una vegada han recorregut a tribunals de justícia.
Recordareu, per exemple, el Nasti, quan va ser sancionat
amb els incidents aquells del poli elegido,
va acabar recorrent a la justícia ordinària,
se'n van als tribunals contenciosos administratius.
i els jutges, això sí, normalment,
doncs el concepte que tenen és que ells són competents.
Ells admetre el tema, l'admeten.
El problema que hi ha és que les federacions,
ja sigui l'Espanyola de Futbol,
les federacions internacionals com la UEFA o la FIFA,
són molt reticents a que això s'escapi del seu àmbit
i potser recordaran oients que quan el Deport de la Coruña
va voler recórrer a la justícia,
a la justícia ordinària, la FIFA i la UEFA
el van avisar que, evidentment,
l'exclourien de les competicions esportives.
Serà legal o no serà legal fer-ho?
Excloure un club de l'àmbit per recórrer a la justícia ordinària?
Jo penso que no és legal,
però el problema és que amb la lentitud de les resolucions
pots arribar a tenir un perjudici molt greu.
Hi ha un cas, pel Mari,
que era el d'un equip de bàsquet a l'Obradoiro,
que el van descendre de categoria,
l'Obradoiro era aquell equip de Santiago de Compostela
que jugava a bàsquet,
el van baixar de categoria
i al cap d'11 anys la justícia contenciosa administrativa
li va dir, sí senyor,
té vostè, tota la raó no el tenien que haver baixat mai,
però aquell club ja havia desaparegut.
Aquests perjudicis es produeixen
i, a veure,
tot i que jo reconec la legalitat
de recórrer a la justícia ordinària,
penso que a l'esport ha de regir-se
amb tribunals esportius, bàsicament.
És més operatiu, és més ràpid,
i si ens sotmetem a unes regles esportives,
crec que hem de viure sota aquelles regles esportives.
Però ara penso, per exemple,
a una agressió amb conseqüències físiques greus.
Aquest aspecte penal sí que hauríem de...
Això, evidentment.
Però el que són qüestions merament competitives,
jo entenc que no haurien d'anar.
Qui forma el Tribunal de l'Esport?
A veure, jo, per explicar una mica
el Tribunal Català de l'Esport,
penso que hauria de fer una visió una mica més de conjunt.
I l'esport,
cada esport,
cada federació esportiva,
és a dir, des d'esgrima a badminton,
futbol, bàsquet,
totes les federacions reconegudes
tenen un comitè de competició.
Comitè de competició,
que és el que resol en primera instància
les incidències que es van produint,
és a dir, el futbol,
doncs el nàstic,
juga el diumenge,
expulsant un jugador,
hi ha un comitè de competició
que estableix quatre partits de sanció
per agressió o per insults a l'àrbitre,
el que sigui.
A partir d'aquí,
hi ha un comitè d'apel·lació,
és a dir, tenim un sistema de doble instància,
no tens per què tenir-te que conformar
amb aquella resolució
que et fa un comitè de competició
i pots apel·lar.
I, finalment,
existeix,
en àmbit autonòmic,
el Tribunal Català de l'Esport...
I un paral·lelisme amb la justícia ordinària,
no?, de cada escondedat.
Sí, sí.
El Tribunal Català de l'Esport
vindria a ser el Suprem.
Sí que hem de fer l'explicació
que aquí hi ha una separació.
Una cosa són les lligues professionals
i una altra són les lligues
que depenen ja
de les competicions autonòmiques.
Explico, per exemple,
amb el cas del futbol.
la Federació Espanyola de Futbol
regeix el seu comitè de competició
sobre la primera divisió,
la segona divisió,
la segona B i la tercera,
que són les competicions nacionals.
Qualsevol incidència que es produeixi
en aquestes divisions
va al comitè de competició
de la Federació Espanyola de Futbol.
Si no estàs d'acord amb la resolució,
apeles al comitè d'apel·lació
d'aquesta Federació Espanyola de Futbol.
Per damunt...
Perquè estàs en el mar de la lliga
professional espanyola.
Exacte, espanyola.
Estàs en una competició d'àmbit nacional.
I a partir d'aquí
tens una última instància.
Una última instància
que és comú a tots els esports.
Perquè aquesta situació
que et deia del futbol
es produeix també
amb la Federació de Tenis.
La Federació Espanyola de Tenis,
doncs amb el que és competició nacional,
hi ha un comitè de competició,
hi ha un comitè d'apel·lació,
i també té un òrgan superior,
comú a tots els esports,
que és el Consejo Superior de Disciplina Deportiva.
Són aquests senyors
que li acaben tancant el Camp al Betis
o el Madrid de bàsquet,
o el que sigui.
I llavors,
tot el que és la competició
que va per sota,
és a dir,
hi ha a territori autonòmic,
que depèn de les federacions catalanes,
Andalusa,
tenen els seus propis comitès.
I així,
doncs,
la Federació Catalana de Futbol
té un comitè de competició,
té un comitè d'apel·lació,
i tot això
que escapa ja
l'última instància,
comuna també a tots els esports,
és el Tribunal Català de l'Esport,
en aquest cas.
Qui el formen professionals
de la justícia,
imagino.
El Tribunal Català de l'Esport
té una composició
en la que hi ha set membres.
Quatre d'ells
venen designats
per la Unió de Federacions Esportives Catalanes
i tres d'ells
pel Consell de l'Abogacia,
pel Consell Català de l'Abogacia.
I per aquesta via
és per la que vaig entrar jo al seu moment,
substituint
a un advocat molt il·lustre de Tarragona,
que és el José Luis Calderón,
que va ser el meu predecessor.
I es feia així,
d'alguna manera,
perquè el que pretenia
el Consell de l'Abogacia
era territorialitzar,
és a dir,
una representació territorial
i en aquells temps
hi havia els de l'OFEC,
que eren casualment
quatre advocats de Barcelona,
però els designats
per al Consell de l'Abogacia
eren un advocat de Girona,
un advocat de Tarragona
i un advocat de Lleida.
Però la capacitat
de fagocitació
del Col·legi d'Advocats de Barcelona
ha fet que
a mi ja em va caducar el mandat
al seu moment,
fa un any,
però em va caducar fa tres,
però vaig haver d'estar prorrogat
perquè hi va haver
moviments complexos
en els quals
no era bo
substituir-me,
com era, per exemple,
a les eleccions
de la Federació Catalana
de Futbol,
que es van acabar anul·lant,
doncs no era un moment bo
per començar a rellevar
membres del Tribunal
perquè la gent
hauria pogut arribar
a sospitar
que aquests relleus
no eren
per transcurs de pla,
sinó
haguessin pogut arribar
a pensar
que ho veien
a altres circumstàncies
que els ponents
poguessin ser uns altres,
no?
Però, bueno,
la situació ha sigut
que amb la nova composició
els nous membres
són majoritàriament
de Barcelona,
n'hi ha un de Lleida,
però hem perdut
el que eren
Girona i Tarragona
el seu membre
dins del Tribunal
Català de l'Esport.
On pensa
que el Tribunal
de l'Esport Català,
que aquestes altres instàncies
que esmentaves ara
del món de l'esport
i en particular
el futbol,
perquè tot i que estem parlant
de tota pràctica esportiva,
és inevitable
i la culpa o la gràcia
és dels mitjans de comunicació,
no ho neguem,
és el futbol.
Però on pensa
que en tota conflictivitat
o resoldre conflictes
que es puguin produir
en el terreny de joc
generalment pertany
a la Lliga de Futbol Professional
i no a àmbits
més quotidians,
més petits,
més d'anar per casa
en el bon sentit
de la paraula,
quan realment
també aquí,
és a dir,
no, no,
com que estem jugant
un partit aquí,
doncs dos poblets
del Tarragonès,
doncs tampoc no cal
fer un gran massa.
Home,
els drets
sempre són els mateixos
a tot arreu.
i les infraccions
sempre són les mateixes.
Ressó mediàtic
és un altre tema,
però en termes jurídics
és el mateix.
No, no,
però en un àmbit comarcal
pot tenir un rassó mediàtic
espectacular, eh?
És a dir,
en diaris de les Terres de l'Ebre
un partit entre l'Emposta
i no sé,
i el Tortosa
que hi hagi incidents,
a veure,
no se parlarà
d'una altra cosa
en unes quantes setmanes.
I és molt comprensible
perquè forma part
doncs
de la vida quotidiana
d'aquella zona.
Jo,
amb això sí que
t'hauria de dir,
que
voldria esperonar
la gent
a que utilitzés
aquests mitjans.
Jo,
quan vaig arribar
al Tribunal Català
de l'Esport
i vaig arribar
molt jove
i
vaig arribar
una mica
ple de superbi,
ho vaig de reconèixer.
I
era l'última
instància esportiva,
la que resolia
contra la que ja
no cabia més
que anar-se'n
als tribunals ordinaris
i veia recursos.
I, bueno,
doncs,
amb un foli
mal escrit...
Quin tipus de problemàtica
se'n va trobar?
Per exemple,
jo que sé,
un partit entre
el Bonavista
i la Canonja.
És que trobo que això
serà més il·lustratiu
que no pas llegir
la llei, no?
Cosetes d'aquestes,
no?
Entre partits
de segona categoria territorial,
de tercera categoria territorial,
doncs que li expulsen
un jugador
i li posen 15 partits
per agressió
a l'àrbitre
i diuen
és que no ha sigut
aquest jugador
o no s'ha produït
realment aquesta agressió
i això té
una transcendència
molt important.
Però el que anava a parar
és que jo m'ho mirava
i deia
vaya recursos,
no?
Un foli
i, bueno,
doncs era un escrit
que t'ensenyava
la indignació
que portava
aquella persona
i deies
quina poca
fonamentació jurídica
i després
afortunadament
vaig ser capaç
de donar el tomb
i començar a pensar
que el futbol,
el bàsquet,
el handball,
tots els esports,
l'esport modest
es mou pel sacrifici
de persones anònimes.
És a dir,
el president del,
jo què sé,
del Vilavella
és un senyor
que es gasta temps
i diners
del seu patrimoni personal
per fer un bé
a la col·lectivitat.
Són gent
que t'acompanya
als nanos del juvenil
a jugar,
els aposen
amb tres cotxes
i és el seu temps,
és el seu diner
i el dediquen.
Es dediquen
a marcar el camp
el diumenge
abans de començar
perquè algú l'ha de marcar
i fan tota una sèrie
de tasques
que es mereixen
un respecte,
un respecte molt important
perquè si funciona
l'esport modest
és gràcies
a aquest tipus de gent.
A partir d'aquí,
quan a aquesta persona
doncs l'expulsen
a un jugador
i creu que se li ha comès
una injustícia,
hi ha que saber-ho valorar,
hi ha que saber
valorar aquell escrit
que et presenten
i intentar escoltar-los
perquè la gent
el que vol és ser escoltada,
la gent el que vol tenir
és la impressió
que aquell tribunal
li dictarà favor
o li dictarà en contra
però se'ls ha escoltat
i ha valorat
el que ells exposaven
i això és molt important
de fer-ho.
A partir d'aquí,
les resolucions,
ja et dic,
poden anar
en un sentit
o en un altre
i de vegades
tens un problema
de prova.
I porten un timing
similar al que poden
portar els tribunals
de justícia ordinaris.
Van una mica més ràpid.
És a dir,
per exemple,
els comitets de competició
són absolutament ràpids
i la gent es queixa
oh,
és que no em diuen res,
m'han posat quatre partits.
Sí,
però és que són també
un grup d'advocats
normalment
que ho fan per amor a l'art,
que estan cada dimecres
allí a la seu de la federació
i tenen
un munt d'actes
de tots els partits
és que no et podries fer idea
dels partits
que s'arriben a jugar
entre Primera Catalana,
les territorials...
I incidents,
n'hi ha molts partits.
Clar.
Jovenils,
cadets,
infantils,
n'hi ha moltíssims...
Això també arriba,
el que són infantils,
cadets,
tot arriba allà.
Arriba tot.
Clar,
aquesta gent va absolutament desbordada
i l'únic que et pot posar
és,
article total,
quatre partits,
dos partits.
El comitè d'apel·lació
ja arriba molt més filtrat
tot això
i, evidentment,
al Tribunal Català de l'Esport
ja arriben moltes més...
Casos molt puntuals,
clar.
Molt puntuals,
però, bueno,
nosaltres estàvem a 150,
200 expedients d'any,
ja t'entren coses.
Però,
l'important que et dic
és donar-los una resposta,
a escoltar-los.
Sí que després
és molt difícil
de fer entendre a la gent
determinades posicions.
Per exemple,
oh,
és que és la paraula
de l'àrbitr contra la meva.
Oh,
és que nosaltres
no tenim els mitjans
que té el Barça
de filmar els partits
en vídeo,
que és el que et diuen.
Moltes vegades
en el recurs t'ho deien.
Però, bueno,
de la mateixa manera
que
et pot passar això
amb la Guàrdia Urbana
de Tarragona.
La Guàrdia Urbana
té una presumpció
de veracitat,
però això és un problema
de seguretat jurídica.
A la persona
que li confereixes
una autoritat
li has de donar
un plus
de validesa
i has de pensar
en principi
que la persona
que es dedica
a l'arbitratge
en l'esport
està dient la veritat
i que no tindrà
cap interès
en perjudicar.
Pot ser que sigui,
que tingui interès
en perjudicar.
Pot ser.
És que l'àrbitre
a vegades parlem
i no deixa de ser
la primera instància
dintre d'un procediment,
dit figuradament.
És a dir,
se li ha d'investir
una miqueta
en cert grau d'autoritat
perquè si no
la comparativa
és totalment clavada,
no?
És la guàrdia urbana,
és l'urbano
que et posa la multa
i el qual
en principi
doncs té
un grau
una miqueta
més
més alt
que la persona
que fa el recurs.
De tota manera,
si em permets,
jo volia
introduir una idea.
Quan un club esportiu
té un problema
d'efectuar
o de realitzar
unes al·legacions
o un recurs
per motius
de qualsevol
aldarull
o qualsevol incident
o qualsevol circumstància
que li hagi sobrevingut,
efectivament,
es troba
moltes vegades
amb la situació
que, bé,
gent
anònima
efectua
o realitza
o escriu
aquelles al·legacions.
Esclar,
òbviament
se'l té que sentir
i em consta
que els tribunals,
les instàncies esportives
intenten captar
l'essència,
però òbviament
no és un professional.
El no ser un professional,
moltes vegades,
hi ha una mancança
d'haver,
no en quant a la redacció,
sinó de no haver utilitzat
una sèrie d'elements
de prova
que poden ser molt importants
i que, en principi,
el professional
de seguida
o en seguida
capta o veu
i que aquesta persona anònima
no percep.
Què vol dir això?
Doncs que ja no cal gravar en vídeo,
sinó que a vegades
recorre a l'assassonament
d'un professional,
bé,
és com una multa de trànsit.
Aquest professional
no vol dir
que et vagi a salvar l'assumpte,
però possiblement
li posi les coses més difícils
al tribunal de l'esport.
Té més creativitat,
és capaç de dir-te
escolta,
podries utilitzar això,
això i això
com a mitjans de prova.
I amb això
sí que vos haig de dir
que la jurisdicció esportiva
procuràvem ser una mica
més laxes,
de permetre una mica
més els mitjans de prova
i la creativitat de la gent
perquè entenem
de la dificultat que hi ha.
Clar,
ens centrem
i és inevitable
al futbol,
en particular,
a la lliga professional
o no,
però de fet
aquest tribunal,
aquesta jurisdicció esportiva
és competent
en altres àmbits
de l'esport.
Pràcticament,
és a dir,
que es pot ocupar
des d'un tema
que estigui relacionat
amb un campionat
de trial,
gimnàstica rítmica,
escacs...
Escacs,
escacs,
vols una anècdota?
Per exemple,
hi ha un llibre molt bonic
que es diu
La catedral del mar,
que el vaig llegir,
està molt de moda
i em va encantar.
Em va costar molt llegir-lo
i et diré per què.
Doncs perquè el senyor
Mildefonso Falcones...
Que és advocat.
És advocat.
I és jugador d'escacs
o no recordo
si és àrbitre
i és una persona
que ha recorregut
el Tribunal Català
de l'Esport.
Ah, sí?
Més d'una vegada
havia presentat
els seus escrits,
clar.
I jo me mirava a l'escripta
i deia
no,
aquest ja me'l conec.
I veia la Catedral del mar
i me feia...
I et visualitzaves
a l'autor
amb la seva...
No,
d'aquest ja he llegit molt jo
i no m'agradava
perquè em donava pal
i llavors no,
però realment
després vaig fer
un esforç de consciència
i vaig dir
a veure,
siguem seriosos,
llegim-se el llibre
i després ja opinarem.
I m'atrec el sombreró
del senyor Ildefonso Falcones.
A nivell d'esportistes individuals,
ara penso aquí,
quin tipus de casos
poden arribar a un tribunal?
Te pot arribar
absolutament de tot.
Inclús
t'arriben sancions
internes de clubs.
És a dir,
pensa que nosaltres tenim,
teníem,
quan estava jo,
l'àmbit competitiu,
l'àmbit disciplinari,
a mi me va arribar una vegada,
doncs,
d'un club de golf
que un senyor
va tenir un comportament
poc correcte
amb altres jugadors,
concretament
amb unes noietes
de 12 anys
que es va negar a jugar
al partit amb elles
perquè deia que
quan niñas no jugava,
vaia bestiesa.
Molt esportiu,
aquest esperit d'aquest senyor.
Molt esportiu
i que, bueno,
de què tenia que parlar
aquest senyor
que era un professional
liberal
amb nenes.
El recurs,
inclús,
era d'una advocada
que a mi em va sorprendre
que fos capaç
de dir coses d'aquestes
que deia...
Desvirtuava
a l'arrel del seu client.
Del cole
o d'actores,
no?
I pensava,
doncs,
potser les que s'avorreixen
són les nenes
perquè si tu jugues
un torneig de golf
és que tens el nivell
per jugar-lo,
tens el handicap per jugar,
per tant,
potser eren molt superiors
a ells
i s'avorrien a elles.
Pots aprendre alguna cosa
d'elles, no?
I, bueno,
els hi vaig acabar dient
que, evidentment,
el golf tenia
un vessant social
molt important
però que aquestes
practicava al local social,
no a baix en el camp.
I el havien sancionat
amb una perda
de condició de soci,
una sanció
durant un mes
i aquest senyor
va recórrer
al Tribunal Català
de l'Esport
contra la resolució
del club de golf
que li posava
aquesta sanció.
És curiós, no?,
aquest tipus de casos
que realment es donen.
Només pensem
en el futbol, clar.
No, no,
hi ha absolutament
de tot.
I han de saber
tot tipus,
els membres
del Tribunal Català
de l'Esport
i el Ferran,
doncs,
moltes vegades
l'he comentat,
han de saber
de tot.
Han de saber
normativa d'esgrima,
moltes vegades,
a vegades m'explica
anècdotes,
ho que hi ha
sobre patins o...
Automobilisme.
Les verificacions,
un determinat,
un campionat català...
Terminologia
de determinades piruetes
que es fan en gimnàstica,
és a dir,
absolutament tot.
Hi ha temes
o és el que diu el Víctor?
Tots heu de saber
de tots?
O com a mínim
anar a Google
i anar a buscar coses?
Hem de saber.
Tenim les reglamentacions
de tots els esports.
Amb xuleta, eh,
una mica.
Perquè és que és impossible
arribar a tot.
A veure si home,
saps que amb elterofília
hi ha arrencada...
La delterofília
també en saps, Fernando?
Una miqueta.
Una miqueta.
Perquè és que te trobes de tot,
no?
Sí, sí, és clar.
El que sí que és com
el del futbol,
no reàrbitres partits.
És a dir,
jo les piruetes de gimnàstica,
Lutz aquell, on...
Això no hi puc entrar.
No, no, clar.
Igual que el futbol,
si era córner o no,
o si aquella jugada...
No valores,
però has de conèixer
el que és cada cosa.
És a dir,
tu saps que és un córner.
Després la valoració
de si va ser córner o no
ja és un altre tema,
però has de saber
que és un córner.
Sí, però aquesta història
ja no hi entres.
Però, si em permets,
li faré una pregunta.
Però de futbol,
com que en sap tothom
en aquest país?
El problema és que tothom
se'n pensa saber,
que és una altra cosa.
Però volia fer,
com a antic membre
del Tribunal Català de l'Esport,
el Ferran Alnando,
li volia fer una pregunta
potser un tant retòrica,
però que crec que és un tema
bastant interessant
i que moltes vegades es parla.
Es valoren els vídeos?
Sí.
L'antiga movió o la?
No, perquè és que ja...
És un tema molt discutible
i ho extrapolo
al tema o a la qüestió
d'un partit professional de futbol.
Es miren els vídeos
a l'hora de valorar agressions,
sancions.
És un tema molt de discussió.
No se'l miren,
si se'l miren...
Més encara,
des de l'aprovació
de la nova llei
d'enjudiciament civil.
Perquè entra,
com a mitjans,
les proves videogràfiques
i tota una sèrie
de medis de reproducció
intentant adequar
la justícia
als temps moderns.
I seria absolutament
descabellat
que nosaltres,
com a jurisdicció esportiva,
no els féssim servir.
El problema és que,
de vegades,
la gent vol veure
en els vídeos
coses que no
no veus.
Jo m'he tregat
algun partit de futbol
sencer
perquè et deien
que va ser
una constant persecució
de l'àrbitre
contra el nostre equip
i tregar-me partits d'aquests
de segona o tercera divisió
de futbol sala
amb una cridòria espectacular,
amb ambient crispat,
això sí,
i et fas creus.
Et fas creus
de molt seriosament
i poc esportivament
que de vegades
es pren la gent
el tema de l'esport.
Pot haver-hi
una agressió
d'un jugador
o a l'altre,
però també,
disortadament,
a vegades assistim
a agressions
entre el públic
o el mateix públic.
Aquest tipus de casos
també regeixen
per la jurisdicció esportiva
o ja entraríem
en els tribunals
ordinaris,
perquè és un tema
d'ordre públic
o d'agressions.
Espectador contra espectador
ja és un tema
d'ordre públic
en el qual...
I espectador,
jugador o àrbitre...
Espectador, jugador,
sí que aquí
em vaig tenir
que dictar
una vegada una
d'espectadors
que havien entrat
al camp
i hi havia hagut
agressions.
Dius,
bueno,
i aquest senyor
jo no el tinc
identificat,
però tinc
que presumir
que el futbol
comporta
tota una sèrie
d'elements
com són els seguidors,
que és un entorn
de l'equip
i si
s'aprodeix
una agressió
sobre jugadors
d'un determinat equip
té que presumir-se
que això ve
determinat
per l'entorn
de l'equip contrari
i llavors
sanciones aquell equip
amb les mesures
que preveu la llei.
Això ha passat
més una vegada.
Hi ha un altre cas
també
un tant
sotmès
a aquestes presumpcions
que és un jugador
que surt del camp
i es troba a l'àrbitre
fora del recinte.
Al carrer,
com si diguéssim.
L'endemà
o en una discoteca
o en un bar
prenent una copa a la nit.
Clar,
estan parlant
jugador i àrbitre
o fora del recinte,
no cal anar tan lluny,
ni física
ni temporalment.
Es troben fora del camp,
estan traient
els seus respectius vehicles
i es troben
i tenen una discussió
o algun tipus
de tractament
entre cometes
sobre el que ha succeït
dintre del partit.
i no deixa de ser
una figura
tan híbrida
perquè, esclar,
és indiscutible
que s'està
en condició
d'àrbitre
i jugador,
però fora de...
Qui seria compatent?
Jo crec que nosaltres no.
Jo crec que tampoc.
Però no deixa de ser un híbrid.
Podríem parlar,
podríem...
Com a advocats,
la nostra obligació
és trobar arguments
de favor i en contra.
Però en principi
jo m'hi posicionaria
en contra.
El meu primer plantejament,
després,
totes aquestes coses
cal estudiar-les.
Però sí que,
abans d'acabar,
m'agradaria fer també
un últim apunt.
No només estem parlant
de temes disciplinaris
i competitius,
sinó que
el dur del Tribunal Català
de l'Esport,
per mi,
el més dur
era que érem competents
amb el tema electoral.
Electoral de clubs
i de federacions.
És l'última instància.
Això és un jardí.
A veure,
a mi,
avaluar
una agressió
d'un...
Entra en un partit de futbol
entre dos clubs,
el Vilavella i el Vilarrodona,
m'és menys complicat,
per dir-ho així.
Estàs parlant
d'uns fets
molt fàcilment tipificables,
que t'abasa un article
que t'estableix
entre 4 i 15 partits
en funció de...
I fet un recurs
amb molt bona voluntat
per una gent
que tampoc
te farà un recurs
excessivament complicat.
Però si estem parlant,
per exemple,
per posar un exemple
de les eleccions
del tenis Barcelona,
hi ha una impugnació
d'aquelles eleccions
i arriba el Tribunal Català
de l'Esport
i ja estem parlant
de gent
que els hi val honor i tot.
I no et venen pas
amb un recurs
de dos fulles,
et venen amb un recurs
d'aquests grans bufets.
Et venen exacte,
amb un bufet d'advocats
de primera línia.
De nom.
Hi ha un cas molt recent
i abans hi ha dit
al club, no?
Les eleccions del Barça.
Les eleccions del Barça.
Hi havia un informe
d'un il·lustre bufet
de Barcelona
a favor del Barça.
Encara està pendent
de recurs
a la justícia ordinària,
si no recordo malament.
Curiosament,
a mi el cessament
me'l van donar
el dia abans
d'admetre tràmit
el tema aquest.
Va ser l'any passat,
no?
Els voltants del Nadal
que es va admetre tràmit.
El 12 de desembre,
concretament.
El 13 teníem la sessió
i el 12 vaig cessar,
curiosament.
Jo crec que hem de tornar
a parlar d'aquest tema.
Hem fet,
abans d'iniciar
el programa,
però voleu parlar
de tot això?
Jo crec que estàvem
atents al gran...
No, no, home,
una pinzellada,
i realment és una pinzellada.
Finalment,
vosaltres com a advocats
i també practicants
d'esport,
ja sabeu vosaltres
que es parla molt
i que la justícia
al nostre país
té la imatge que té,
segons qui parli,
etcètera.
A nivell general,
diríeu que, per exemple,
el Tribunal Català de l'Esport
té bona imatge,
bona reputació?
No tan bona,
té credibilitat,
no en té tanta...
El Tribunal Català de l'Esport
no tenia una imatge
excessivament bona,
però vam tenir
la sort
i la desgràcia
de tenir
la impugnació
de les eleccions
de la Federació Catalana
de Futbol.
I les eleccions
de la Federació Catalana
de Futbol
van portar
molt de ritme un bori.
I el Tribunal Català
de l'Esport,
a veure,
jo quan ens va arribar
aquest tema
vaig pensar
fem el que fem
i amb perdó dels oients
sortirem amb el cul cagat.
Afortunadament,
doncs,
vam ser capaços
de fer una...
I vam dedicar
moltes hores.
És a dir,
pensa que això
són càrrecs no retribuïts
més que el desplaçament
i anàvem dimarts
i divendres
a Barcelona
cada setmana,
ens reuníem constantment,
jo em vaig passar
moltes hores
treballant el tema,
però crec que vam donar
una imatge
molt correcta
d'independència.
Pressions?
N'hi ha en aquest món.
Però vam ser
bastant capaços
de prescindir
absolutament
de totes les pressions
i d'intentar
ser justos.
I crec que és
la resolució
que més bé
li ha fet
als òrgans
disciplinaris,
als òrgans jurisdiccionals
esportius catalans.
De fet,
més enllà
d'aquestes qüestions
com les eleccions
del Barça
que esmentava el Víctor
o la del Tenis Barcelona
que deies tu mateix,
el que és interessant
és que aquell directiu
del Vilavella
realment confi
en les altres instàncies
que li pugui resoldre
aquell problema
i allò que no diré...
A ell no li va
la vida ni l'honor,
però sí que li va
la il·lusió
de fer esport
en el seu poble,
en la seva comunitat.
Però això s'hi van veure
molt tocats
amb el tema
de la Federació Catalana
de Futbol
perquè votaven tots els clubs,
no votaven més el Barça,
votaven els petits clubs,
el poble de Massaluca,
l'Alcanar,
el Sant Climent Sacebes.
Va ser una cosa
que la vam viure
i nosaltres els vam reclamar
el seu ajut a tots,
els vam enviar a circular
a tots dient-los
i senyors,
expliqui'ns
si han l'otorgat vostès
vot en representació
o delegació de vot
i es van veure
que ells també formaven part
i això va ser un tema
per mi fonamental
per l'esport català.
Fernando Uidobro,
Víctor Roca,
moltíssimes gràcies
i fins la propera.
Bon dia.
Gràcies, bon dia.