Ara són en dos quarts d'onze del matí,
quatre minuts amb uns trenta minuts aproximadament avançat.
Iniciem el temps de la biblioteca pública,
pendents d'aquella propera connexió amb el Palau Municipal.
Ens acompanya avui Núria Gondolbeu. Bon dia, Núria.
Hola, bon dia.
Gràcies per modificar també el vostre horari
per poder venir avui a la biblioteca.
Que vingui la Núria sovint, o la majoria de vegades,
és sinònim que fem un cop d'ull al racó del cinema.
I avui, entre altres coses, fem una mirada als prestatges,
perquè heu incorporat un cop més pel·lícules
al fons audiovisual de la biblioteca, no?
Exactament.
Sí, ara, doncs, aquests dies hem fet un recull
de les noves adquisicions que hem incorporat al fons audiovisual,
tant de pel·lícules com de música.
I bé, n'hem escollit unes quantes
perquè realment el nombre de títols és força variat
i n'hi ha de per tots els gustos, eh?
Des dels clàssics fins a les més noves, diguem.
Sí, perquè has portat aquí la guia
només de les pel·lícules del mes de juny,
i Déu-n'hi-do, eh?, té moltes pàgines.
Doncs sí, sí, sí.
Clar, també es va renovant molt de material de vídeo,
en DVD, m'imagino, no?, perquè es fa malbé el vídeo.
Sí, sí.
Justament ara estem retirant també molt de vídeo, ja,
perquè veiem que és un format que ja ha quedat una mica...
i això del rebobinat matxaca les pel·lícules.
I a part, exacte, que es fa molt malbé i tal,
o sigui que conservem una bona part,
però si fixen els usuaris que van venir a la biblioteca
veuran que la fisonomia de les estanteries està canviant una mica.
Home, el vídeo va tenir el seu moment,
va jugar el seu paper importantíssim,
ara doncs ja també a la biblioteca s'ha d'anar renovant el suport.
De tot aquest grapat important de pel·lícules que s'incorporen,
has fet una tria,
comentaves abans una mica tenent el criteri de pel·lícules amb contingut social,
de diferents èpoques i de diferents orígens, a més a més.
Exacte.
Doncs les podríem comentar.
Aquestes són les que ja podem trobar a la biblioteca, no?
Sí, sí, aquestes ja les teniu a la vostra disposició.
Si em permets un parèntesi,
és que són pel·lícules que sovint no es projecten,
no es poden veure amb facilitat a les sales comercials.
Alguna potser de matinada en algun canal de televisió,
podria ser, però no són habituals
ni estan en els grans aparadors dels videoclubs, no?
Exacte.
Sí, una mica també la funció de la biblioteca és aquesta,
ressaltar una mica o promocionar el cinema
que no és tan accessible, diguem-ne, pel ciutadà, oi?
Llavors, bé, podríem començar per una pel·lícula catalana,
perquè el cinema català també té un espai destacat
en la nostra particular cartellera, oi?
i és la pel·lícula de ficció del director Cesc Gai.
És de l'any 2006, o sigui, que és la darrera que ha fet.
Recordeu també l'èxit que va tenir a la ciutat,
en la ciutat, de l'any 2003.
Doncs ara torna amb una pel·lícula,
jo crec que amb la mateixa línia intimista, de Cesc Gai,
i ens explica una història d'uns personatges
que no expressen els seus sentiments.
Llavors, doncs, és la història d'un director de cinema, justament, oi?
Que intenta acabar el guió del seu proper film
i decideix allunyar-se una mica, doncs, de la família,
del bum-bum de la ciutat,
i anar-se'n a una casa, doncs, a la muntanya,
per, doncs, concentrar-se i poder acabar aquest guió, no?
Llavors, allà coneix una sèrie de personatges
i, bé, és la història de la relació d'aquests personatges,
com es van, doncs, ajudant els uns als altres
i com es van descobrint també amb ells mateixos.
Doncs una pel·lícula d'aquelles per seure tranquil·lament a veure-les, eh?
Exacte. A més, hi ha un dels actors, Eduard Fernández,
que, bé, és un dels amb més projecció, doncs, en el cinema
i que va guanyar, justament, per la ciutat del Goy,
el millor actor de repartiment.
O sigui que també és...
Vaja, tots els actors crec que fan un bon treball.
I és un dels actors que veiem gairebé de forma habitual
a les pel·lícules de producció catalanes, no?
Exacte. Sí, sí.
Què més tenim?
Molt bé, doncs, continuem amb una altra pel·lícula,
aquest cop francesa, i ja que té uns anyets.
És de l'any 1961, del director Yves Robert,
i es titula La guerra de los botones.
A més, jo li comentava a la Núria que jo recordo de petita
que aquesta ens la posaven a l'escola.
Sí.
Fins i tot, eh? És en blanc i negre, si no recordo malament.
Sí.
I té aquella estètica de postguerra,
i és intensa.
És una pel·lícula molt intensa, de fet.
Jo crec que sí, que el contingut que treballa,
que és el donzal de la guerra,
és interessant perquè està captat des del punt de vista dels infants, no?
Que tots sabem, doncs, que és una de les visions més sinceres
i fins i tot que ens fan, doncs, recapacitar molt els grans, no?
I, doncs, això explica la història, doncs, d'un grup de nens, no?
Que estan enfrontats de dues poblacions veïnes,
i bé, és tota l'evolució, doncs, a les seves intríngulis
per guanyar les batalles, no?
Sí, a més, estan representats, diguem-ne, tots els agents,
per dir-los d'alguna manera, que participen en un conflicte bèl·lic, no?
Exacte.
Des de l'espia, des del traïdor...
És a dir, que en aquella època, probablement,
quan la vam veure, els d'una determinada generació
no li veiem aquesta dimensió, no?
Ens quedàvem amb l'anècdota de la baralla, de la...
Però després, quan analitzem el temps, justament,
dius, home, quina manera de representar el conflicte bèl·lic universal...
Exacte.
A través de la mirada dels nens, sí, sí.
Sí, sí, per tant, crec que és molt recomanable
i jo, doncs, espero que hi soteu, perquè és això, eh?
Pots fer una bona lectura.
Molt bé.
Després en tenim una altra, aquest cop, una producció, doncs, del Regne Unit
que es diu Orientes Oriente
i també és bastant interessant, tracta el tema de la immigració.
I a través, doncs, d'una família paquistaní,
bé, doncs, d'un pare paquistaní, diguem, bueno, un home,
que es ve obligat a emigrar al Regne Unit
i allí, doncs, forma la seva família, no?
La seva nova família.
Es casa amb una dona, doncs, d'allà
i els seus fills neixen i creixen, doncs, allà, no?
I és una mica els conflictes que s'estableixen entre aquest pare
que vol transmetre als seus fills els valors
i més que, bé, la cultura més tradicional
que xoquen, doncs, amb uns fills, doncs,
que ja tenen una altra visió més actual
o bé diferent, si més no,
que han nascut allà ja
i, doncs, bé, crea unes situacions molt pintoresques
i gracioses en la majoria dels casos,
però que també hi podem fer aquesta doble lectura, no?
És una pel·lícula que està d'actualitat, eh?
Exacte.
Sí, sí, és interessant, també.
Tens una altra pel·lícula de signatura espanyola, no?
Sí.
Aquesta també, aquesta sí que és un drama ben drama,
o sigui, que s'ha de estar una mica preparat.
Més molt drama, m'has dit abans.
Diu, aquesta s'ha de tenir una miqueta d'estómac
i aguantar perquè és molt bona, però és molt dura.
Exacte.
I es titula Baila amb l'àgua, eh?
Del director Josecho San Mateo.
És de l'any 2000, també ja té uns anys.
però també és interessant de veure.
Explica la història d'uns joves, d'uns 20 anys,
que estan una mica cansats, una mica avorrits
de la monotonia de la vida que porten,
una mica aquesta mentalitat de ruptura,
de no saber com fer-ho,
i bé, acaben, doncs, vivint al carrer.
Vivint al carrer, tocant, vivint una mica la guitarra,
i això vivint de l'almoina,
però bé, evidentment, aquesta mena d'utopia
en els que ells pensaven que podrien ser feliços,
doncs, no és així.
Acaben en una espiral de delinqüència i de violència,
doncs, que realment no els deixa escapatòria, no?
I és una mica aquesta sensació, doncs, d'ofec.
Clar, la vida al carrer, jo m'imagino
que fins que no et trobes tens una altra imatge idílica,
i sembla que hi ha una altra realitat al carrer
que els que tenen una vida normalitzada els passa desapercebuda,
quan hi entres directament.
Ara, està bé el comentari que ens fa la Núria de dir
gran pel·lícula, intensa pel·lícula, però pel·lícula molt dura.
Exacte, sí, aquesta sí que és d'aquelles que...
I és pel·lícula, no és documental,
és una pel·lícula de ficció entre cometes, no?
Sí, sí, sí, sí.
Aquesta seria una.
I una altra, doncs, de producció també espanyola,
malgrat que també és un drama,
però bé, jo crec que amb un final bastant optimista,
és una pel·lícula de Carlos Sorín del 2004
que es diu Bon Bon i el perro.
I també és molt entranyable.
Aquesta pel·lícula explica la història d'un senyor
d'uns 50 anys que es veu a l'atur.
El despedeixen d'allò on treballa
i es veu, doncs, que ha abocat a l'atur
i se sent una mica marginat.
Evidentment, no troba...
Bé, evidentment, malauradament, no troba feina,
no té cap feina especialitzada
que es pugui, doncs, reubicar
i es veu abocat, doncs, a fer feinetes
i a fer, doncs, una mica del que pot per anar subsistint.
Però la sort li canvia, curiosament,
quan li regalen un gos.
Un gos que, en principi, ell no volia de cap manera
perquè quan el veu, diu aquest gos,
segur que menja el triple que el que puc menjar jo
i es veu una mica preocupat, no?
Però resulta que aquest gos és un gos especial,
és un espectacular exemplar de Dogo,
d'aquests gossos que tenen una aparència així una mica...
Un aristòcrata, eh?
Dins del món dels gossos, i tant.
I bé, finalment, doncs, el convencen,
se'l queda i a partir d'aquí la seva sort canvia, no?
Perquè, evidentment, quan el veuen amb aquest gos,
doncs, tothom s'hi atura, tothom s'interessa
i ell, de mica en mica, va recuperant la seva dignitat,
jo crec, com a persona,
i veu, doncs, que bé, que té un valor
i que té encara coses a fer, no?
I el gos es diu Bonbon?
I es diu Bonbon.
És un nom preciós, però, un gos, no ho heuria sentit mai.
Sí, sí, sí.
Va molt bé.
Jo crec, si no coneixeu o no heu vist mai cap pel·li del Carlos Sorín,
aquest és una bona pel·lícula,
perquè, bé, doncs, ens mostra també, doncs,
tot aquest món d'una manera molt particular i molt bé.
Tenim una altra pel·lícula francesa,
si abans parlàvem d'una de la dècada dels 60,
aquesta, doncs, ens agafa més amb aquest temps
i també és molt interessant.
És un documental, en aquest cas, no?
Exacte, en aquest cas és un documental d'Agnès Barda,
és una pel·lícula francesa
i es titula Los espigadores y la espigadora.
Llavors, és també, l'he escollit perquè trenca totalment,
potser una mica, un tema que no ens podem ni imaginar, no?
com és el de la gent que busca entre les escombraries
i viu una mica del que troba a les escombraries.
I, bé, és una visió molt particular.
Aquesta directora, doncs, fa un recull d'imatges
i d'històries de personatges
i va enfilant, doncs, aquest documental, no?
I la veritat és que és molt peculiar i també molt sorprenent, no?
Tot el món aquest, doncs, d'aquesta gent,
aquesta marginació, però gent que fins i tot pot arribar a viure, no?
Del que les altres persones, doncs, donem, doncs, per brossa, no?
O llancem a les escombraries.
Bé, perquè després diguin que no hi ha artistes compromesos,
Déu-n'hi-do, potser no són els que tenen més ressò,
els que estan a les pantalles de cinema,
però n'hi ha, n'hi ha obres realment bones,
molt valorades pel públic i per la crítica,
però, lògicament, no són obres comercials.
Les obres comercials adreçades al Lleura,
doncs, tots tenim una en la memòria, que és ET,
que està d'aniversari, no?
Doncs sí, doncs, es comemoren els 25 anys de la seva estrena
i nosaltres, doncs, el racó també l'hem volgut ressaltar una mica,
doncs, com a símbol, doncs, del cinema, doncs, de ciència-ficció, no?
Llavors, bé, és data, doncs, de l'any 82, eh?
És potser de les obres més conegudes d'Estivin Spielberg
i tothom, bé, no cal ni quasi explicar l'argument,
perquè tothom ja se'l sap, oi?
Només dir que va guanyar, doncs, l'any 82
diferents Òscars, els millors efectes de so,
els efectes visuals, la banda sonora, eh?
I bé, doncs, hem elaborat una fitxa
amb una mica, doncs, de curiositats, també, sobre el rodatge,
que també són divertides, no?
Per exemple, que el crit d'ET,
que tots segurament recordarem...
Sí, bastant desagradable, tot si he dit de pas.
Exacte.
Doncs es va aconseguir gràcies al so d'una llúdriga.
Ah, sí?
Sí, sí, de fet, tenen una pàgina web que van elaborar
quan va fer els 20 anys, de fet, ara, doncs, ja han passat 5,
molt interessant i molt interactiva,
i va explicant totes aquestes cosetes, doncs, del rodatge,
que són curioses, no?
Com, per exemple, l'Estivin Spielberg,
que es va disfressar de dona el dia de Halloween,
i va fer tot el rodatge, doncs, disfressat, no?
També coses divertides.
Són aquelles coses que als mitòmenes del cinema els hi encanten, no?
Hi ha aquella pàgina web i també tenen tota la informació
a la biblioteca al voltant d'ETE, ja té 25 anys.
Hi ha una altra efemèride que també teniu en compte,
el racó del cinema, i, home, és d'agrair que ho tingueu en compte,
només faltaria perquè parlem d'una de les grans dames
del cinema de Hollywood.
Exacte.
Doncs comemorem els 100 anys també del naixement de Catherine Hepburn,
i llavors, dintre de la seva gran filmografia, com a actriu,
hem volgut ressaltar una pel·lícula que és la Reina d'Àfrica,
que creiem que és un dels clàssics que també tothom ha de veure,
i per això, doncs, l'hem recomanat i hem elaborat també una fitxa.
Comentar que aquesta va ser la primera aparició en color
de la Catherine Hepburn,
i que el director i els actors van rodar durant dos mesos a Uganda.
A Uganda és el context on passa aquesta història.
I bé, doncs, que fins i tot la tribu Banyaro,
que eren allí, doncs, a Uganda,
van treballar juntament amb els actors,
fent de portadors i també d'extres.
I bé, doncs, és una pel·lícula que s'ha de veure.
Imprescindible.
S'ha de veure, s'ha de tenir i s'ha de conservar
i, de tant en tant, tornar-la a veure.
Exacte.
Perquè des d'aquelles que no caducen.
No, no, és una història, doncs, molt interessant entre...
Bé, perquè ja no el coneixeu.
L'argument és el començament de la Primera Guerra Mundial a l'Àfrica Oriental,
on uns soldats alemanys cremen un poblat indígena
i destrueixen, doncs, l'Església i maten el capellà, no?
Llavors, Rose, que és la germana soltera d'aquest misioner,
que és la Catherine Hepburn...
Molt religiosa i molt recatada.
Exacte, exacte.
Rep l'ajuda per part d'un capità, d'un petit vaixell,
que és totalment el contrari, no?
Alcohòlica.
A la Ginebra, que és el Humphrey Bogart.
I llavors, a partir d'aquí, doncs, decideixen fugir i bé,
i no passa desapercebut, sinó que es marquen un objectiu,
que és navegar riu avall,
intentar enfonsar una barca patrullera alemanya,
doncs, que controla aquella zona i que bloqueja la invasió britànica.
I llavors, bé, doncs, és aquí...
Qui no l'hagi vist, cosa que seria dubtosa, que la vegi.
I jo intuiria que hi ha alguna de les persones que ens escolten,
que l'han vist moltes vegades,
i que, calla, em ve de gust tornar-la a veure, eh?
Perquè la veritat és que sí, que ve de gust.
Està molt bé ara el racó del cinema,
com sempre, noves incorporacions.
Aviam, la Núria ens ha fet, no res,
una passadeta molt superficial,
perquè recordem que la Guia
té moltíssimes altres pel·lícules,
de tall social com aquestes,
de fantasia, de lleure, comèdies,
de terror, drames, en fi,
tot el que es pugui trobar en la biblioteca,
però sempre posant èmfasi en aquelles que és més difícil
de trobar en els circuits comercials.
Activitats destacades, també, aquesta setmana.
Teniu el Lluís Anton Baulenes,
que us visita al Club de Lectors, no?
Al Club de Lectors, sí.
Comentar, doncs, que aquest dimarts
es reuniran els dos grups del Club de Lectura,
conjuntament,
per tal, doncs, de dijous,
a disfrutar una mica amb la conferència xerrada
de Lluís Anton Baulenes,
que més han treballat el llibre de la felicitat.
Llavors, doncs, bé,
aquest acte és obert a tothom,
només comentar, doncs,
que si no sou del Club de Lectors,
doncs, hi voleu assistir-hi,
truqueu a la biblioteca abans, doncs,
per confirmar-ho.
Per una qüestió d'espai.
Sí, bàsicament, per això.
El Club de la...
Ai, sí, perdona,
l'hora, la recordem,
és a les 18.30, eh?
A les 6 i mitja de la tarda,
el dijous, 21 de juny.
Molt bé,
i em penso que aquests dies
també teniu una altra proposta,
més enllà de les accions
de lectures poètiques,
de teatre,
de xerrades,
ara la biblioteca també ens ofereix música en directe,
com ho senten?
Sí, sí, sí.
També s'apunten a la música en directe
des de la biblioteca a publicar.
Doncs sí, des de la secció d'audiovisuals
anem fent activitats,
també una mica relacionades
amb tot aquest món
de la música i de la cinema,
donat, doncs,
que, com veieu,
ocupa també una part important
de la biblioteca.
Llavors, el proper divendres,
22 de juny,
a les 6 de la tarda,
a la planta primera de la biblioteca,
tindrem el Miguel Albert Cruz,
que és el president
de l'Associació de Músics de Tarragona,
que ens farà una xerrada
sobre el panorama musical de la ciutat,
una mica,
quins són els grups que hi ha
aquí a la ciutat,
quina música fan,
i una mica, doncs,
prendre consciència, també,
de tot aquest potencial que tenim
i que a vegades, doncs,
passa desapercebut.
I després,
tindrem música en directe,
com molt bé deies,
amb el cantautor
Nexter List,
que el seu treball
està influenciat
per artistes
com U2,
Radiohead,
però té un clar estil personal,
amb unes lletres intimistes,
que giren a l'entorn
de la societat
en què vivim.
I tot plegat ho fem,
doncs,
perquè, com sabreu,
el dia 21
és el Dia Internacional
de la Música,
bé,
durant totes aquestes setmanes
fan actes relacionats
amb la música,
i nosaltres també
ens hi hem volgut sumar,
doncs,
fent aquesta activitat
el divendres.
Doncs, des del disc
Un Mún d'Idees,
editat per l'Associació
de Músics de Tarragona,
crec que podem escoltar
l'intèrpret
que us acompanyarà
divendres a la biblioteca.
Exacte,
que us ho esperem a tots.
Doncs,
amb aquest tema musical,
agraïm moltíssim
a la Núria Gondolbeu,
com sempre,
que ens hagi acompanyat
i ens hagi posant
el corrent
d'alguna de les incorporacions
al racó del cinema.
Núria, gràcies
i bona setmana.
Moltes gràcies.

Gràcies.
.
.
.
.
.
.
.
.
.