Aquesta és la sintonia de l'espai que cada dilluns dediquem a la Biblioteca Pública de Tarraona,
un temps per parlar, uns minuts per parlar de qüestions relacionades amb la pròpia Biblioteca i, evidentment, amb llibres.
Avui ens acompanya l'Esteve Masalles. Esteve, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui comencem parlant del futur més immediat, perquè de seguida, de fet, algunes persones ja comencen a tornar de vacances,
de seguida començarà el ritme de l'activitat quotidiana, coincidint amb l'inici del mes de setembre,
i, d'alguna manera, també la Biblioteca recuperarà una de les activitats que jo crec que té més èxit
de totes les que es fan al llarg de l'any, del que podríem dir el curs escolar, que és els clubs de lectors.
Suposo que tornareu al setembre i que més o menys ja ho teniu tot a punt o tot preparat, no?
Ja, doncs, un dia d'aquests ja traurem del calendari, diguéssim, escrit, per fer-ne difusió,
però ara una mica us podria dir el que tenim previst de fer, no?
A finals, doncs, de setembre dedicaríem, doncs, les primeres sessions a parlar de Kafka a la platja,
que, doncs, és una obra d'Arumi Murakami.
Aleshores, comptarem també amb el traductor del japonès al català,
que és un noi d'aquí de dues aigües,
que es diu Albert Nolla, doncs, vindrà a la biblioteca i ens parlarà una mica sobre aquest llibre, no?
Després, doncs, també, a final, el mes següent, a l'octubre,
tindrem en Sergi Pàmies, que, doncs, parlarà sobre el llibre
El si menys és una llimona sense fer ganyotes.
El mes següent, el mes de novembre, coincidirà, doncs, també amb la tardor literària
i amb l'any Blader de Zumbila.
Doncs, farem un comentari sobre petits, sobre una selecció de textos d'Artur, Blader i de Zumbila.
I, per primera vegada, ens atrevirem a fer una excursió literària, doncs, a Benissanet, no?
Pel mes de desembre, doncs, tenim previst, doncs, els viatges amb Arudot,
que és de Kaputxinsky, i, per comentar, doncs, aquest llibre, doncs, comptarem amb Lluís Foix,
que és el periodista, doncs, que era director de La Vanguardia, va ser.
Correcte.
Sí, doncs, vindrà ell, doncs, a finals de novembre, a començaments de desembre.
Hem d'acabar de concretar la data, doncs, a parlar-nos sobre, doncs, aquest llibre,
i, en general, sobre l'obra d'aquest periodista polonès.
I, entremig, doncs, d'aquests mesos, doncs, fruit de la col·laboració amb el Teatre del Magatzem,
doncs, tindrem, doncs, uns muntatges sobre Mercè Rodoreda,
sobre Joan Fuster, que es titulen Insolències,
i cap allà, la setmana abans de Nadal, doncs, farem un homenatge popular, doncs, a Pere Caldés, no?
S'encenificaran textos de Pere Caldés, doncs, amb el Teatre del Magatzem.
Tot això, en el marc Esteve del Club de Lectors.
Del Club de Lectors, sí.
Per a aquelles persones que ens estiguin escoltant i no sàpiguen com funciona,
quin és el, això, el funcionament intern com a Club de Lectors?
En principi, nosaltres tenim dos grups, que són, doncs, els que es reuneixen els dimarts i els dijous.
La dinàmica, doncs, és, senzillament, es fa una petita presentació
i, doncs, cadascú va explicant el que li ha semblat la lectura.
Normalment, a més a més, doncs, d'aquestes dues sessions hi ha una activitat complementària,
que, doncs, pot ser, doncs, la presència de l'autor
o d'alguna persona que coneixi l'obra
o, en el cas, ja he dit abans,
inclús del traductor del japonès, doncs, al català.
I a aquest senyor, doncs, se li fan les preguntes, etcètera, no?
Per part de la biblioteca hi ha el compromís, doncs,
d'una mica de facilitar aquella obra perquè es pugui llegir, no?
Això vol dir, doncs, comprar, jo, què sé, 20-25 exemplars
perquè, doncs, puguin circular i tothom pugui llegir aquella obra.
Ara el Club té dos grups, deies.
Sí.
Estan tancats, hi ha la possibilitat que alguna persona...
Sí, sí, hi ha la possibilitat.
El que passa és que cal apuntar-se, eh?
Perquè, vull dir, tenim, actualment, doncs, hi ha més de 50 persones, quasi 60.
Aleshores, doncs, és clar, hi ha gent que no ve,
a vegades ve a una activitat, després no.
Preferim que ens avisin abans, no?
Per tenir preparat, doncs, la infraestructura, no?
És a dir, hi ha la possibilitat...
Hi ha la possibilitat d'apuntar-se, sí, sí.
Perquè és possible, molta gent, després de l'estiu, després del període de vacances,
en què potser també ha tingut més temps per llegir,
no sé si això us ho trobeu en el dia a dia de la biblioteca,
però és possible que hi hagi més d'una persona que, en fi,
ha agafat una afició i un ritme a l'estiu...
Però, en general, també, a l'octubre també és un altre mes de bons propòsits, no?
Com el gener, no?
Comença el curs, sembla que hagin de començar moltes coses, no?
Vull dir, no només a la biblioteca, sinó també als gimnassos, a molts llocs, no?
Vull dir, sí, sí, això es nota.
Vull dir, a l'octubre, a començaments, diguéssim, de curs, hi ha efervescència, no?
Molt bé.
Doncs tenim el Club de Lectors, ja hem perfilat una miqueta el que hi haurà durant aquests mesos.
En fi, a totes maneres, ja anirem detallant totes les activitats en els pròxims programes.
D'altra banda, avui l'Esteva Masalles ens porta novetats literàries,
en clau estrictament local...
Estrictament local, sí.
...que tenen un interès, doncs, especial.
I tampoc estrictament literàries, són, doncs, una mica, doncs, assagístiques
o una mica, doncs, d'història o de biografia, no?
El primer llibre que us porto és el d'en Salvador Rovira i Gómez,
que és professor d'Història Moderna de la Universitat Rovira i Virgili,
que és un historiador local prou reconegut amb una llarga llista de títols,
en el qual hi ha fet el llibre que és Plàcid Maria de Montoliu i de Serriera,
que és, doncs, el primer marquès de Montoliu, no?
És la persona al qual hi ha dedicada aquest carrer que tenim aquí a prop, eh?
I que va ser un llibre, doncs, que va guanyar un premi l'any 2005,
que era, doncs, un llibre d'història a Gramunt i Sobiela,
i, doncs, el premi el que comportava també era l'edició per a Arola Ditós, no?
És un llibre com els d'en Salvador Rovira, doncs, ben molt documentat,
i, doncs, bé, fa una difusió, doncs, de la figura d'aquest del marquès de Montoliu, no?
Que va ser alcalde de Tarragona, president de la Diputació, senador, diputat a Cors,
va ser, doncs, una persona, doncs, de què, a nivell, doncs, de Tarragona va tenir força, força influència, no?
Va ser ell qui va tenir, doncs, una certa participació en un projecte fallit
d'obrir un ferrocarril transversal que aniria a Tarragona, a Vila Rodona, a Manresa, fins a Banyoles,
naturalment aquest ferrocarril no es va fer, doncs, va ser, també, membre de la Comissió de Monuments,
va ser, va estar a la Real Societat Arqueològica Tarraconense,
va ser una persona que, doncs, es va, de seguida, va veure que la filoxera era un problema
i, doncs, es va moure en aquest sentit, vaja, és un llibre que, doncs, apropa la figura del primer marquès de Montoliu.
Un marquès, el primer marquès de Montoliu, que ens situa en la Tarragona del segle XIX.
Sí, sí.
Molt bé, un llibre de Salvador Rovira, com dèiem, un reconegut, un prestigiós historiador de la ciutat de Tarragona.
Avui també ens porta un altre llibre d'història, o d'un historiador, que, a més a més, avui és notícia,
per cert, perquè fa pocs minuts el ple de l'Ajuntament ha aprovat a concedir el títol de fill predilecte de la ciutat
a l'autor d'aquest llibre, que és el del Josep Maria Recasens,
i ens portes l'últim, que va presentar per ser a finals de juliol i que ja teniu la biblioteca.
El dia 19, sí. El dia 19 de juliol es va presentar un llibre de Josep Maria Recasens de Comas,
que és la Fundació de Tarragona en la historiografia.
Aleshores, aquí en aquest llibre el que es planteja en Recasens és tota la problemàtica al voltant de la fundació
i de la identitat dels primers pobladors de Tarragona.
Ell es pregunta com és que una cosa així, que té un interès local, resulta que ha traspassat aquest pur interès local,
sinó que també ha arribat a un interès històric general.
Com és que va entrar en les històries generals?
I aquí troba que ell és un treball no estrictament d'història, sinó d'historiografia, de crítica de la història que s'ha fet.
Ell troba que hi ha un senyor que era Anio de Viterbo, que s'inventa senzillament tota una saga,
tota una anissaga de reis íbers, i aquesta saga de reis íbers, completament inventada,
resulta que els historiadors la van estar repetint durant segles.
Aleshores, es pregunta com és que això era possible, i una mica planteja que hi ha interessos polítics, ideològics, religiosos,
hi havia una mica el problema de si Tarragona amb Toledo, qui tenia la primacia de l'església,
era també una manera de fer propaganda política als reis absoluts, etc.
Llavors, això planteja, Requesens planteja això.
És un llibre, doncs realment no són gaire corrents llibres d'aquesta mena,
i realment tanca, no dic que tangui, però és un llibre que clou una trajectòria d'en Requesens
com és molt reconeguda i important.
Com dèiem, la Fundació de Tarragona en la historiografia és el títol d'aquest llibre de Josep Maria Requesens,
exalcalde de Tarragona, entre els anys 1979 i 1989, i que, com dèiem, fa pocs minuts ha estat protagonista del ple de l'Ajuntament
perquè han aprovat d'iniciar tota la tramitació per concedir-li el títol de fill predilecte,
precisament no per la seva tasca com a polític, sinó justament com a historiador, que és el que marquem avui.
Més coses, què portes?
És un llibre sobre Lluís Maria Saumells, que ha fet Enric Baixeres i Sastre.
És també producte d'un premi, d'un premi que em sembla que és la segona, el Premi Beca Saumells,
per dedicar precisament a estudis en història de l'art que convoca la Diputació.
Aleshores, Lluís Maria Saumells és un personatge, és un artista, principalment escultor,
però també va fer ceràmica, va fer pintura, va ser també gravador,
també es va dedicar a fer publicitat, a fer dibuixos per cartells, etc.
Que és un senyor que, pràcticament, va ser director de l'Escola d'Art des de l'any 52 fins a l'any 84.
I és també el que ha fet el monument a Verdaguer, el que té fet aquell monument que hi ha també on abans eren els caiguts,
que és el Tales, i també el monument que hi ha darrere, que és el dedicat al Joan Baptista de la Salle.
És el que ha fet el monument també a la batalla de l'Ebre a Tortosa, el de Jaume I a Salou.
És un artista que, a Tarragona, i no només a Tarragona, sinó que ha fet exposicions als Estats Units, a Madrid, a París, etc.
Ha estat força reconegut.
Doncs aquest llibre profusament il·lustrat, com no podia ser d'una altra manera de parlar amb un artista com Lluís Maria Saumells,
que també és una novetat.
I encara tenim una altra, no?
Sí, i aquest no és de Tarragona, és de Reus, és per donar la notícia que l'Ajuntament de Reus el mes passat ha editat l'últim volum de les obres de Javier Bumorós.
Ell li ha dit que això és el darrer volum de Memòries, li ha posat per títol Plou, però Plou poc,
en el qual ressegueix o explica quins són els seus records, bàsicament, de la transició des de la mort de Franco fins a l'any 80, fins a la victòria socialista, més o menys.
Amb aquesta obra ja s'acaba els cinc volums que ha editat l'Ajuntament de Reus a la figura de Javier Bumorós.
Molt bé. Doncs amb aquesta novetat sobre la figura de Javier Bumorós, de l'escriptor Reusenga,
acabem aquest repàs a novetats, sobretot en clau local, que hem comentat avui en l'espai de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Esteve Masaias, alguna cosa més per recordar?
L'horari d'estiu continua?
L'horari d'estiu continua, vull dir, fins al dia 3, el dia 1 de setembre tindrem tancat, és un dissabte,
i l'horari normal serà a partir del dia 3, del dilluns dia 3, és a dir, de 10 del matí fins al 8 del vespre
i els dissabtes oberts de 10 a 2.
Molt bé, doncs això serà a partir del setembre amb el que dèiem al principi,
la recuperació ja de la normalitat més o menys quotidiana.
Esteve Masaias, de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Moltes gràcies i que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.