Ara són dos quarts de deu del matí,
temps per analitzar l'actualitat de la setmana,
des d'una mirada, avui sota la mirada del vicepresident
de l'Associació de Veïns de Sant Salvador, Manel Castanyo.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
I quin solet que ens acompanya avui, eh?
Solet fred, però un solet, que aquí s'està molt bé,
aquí a les tuis està molt bé, molt bé.
I escolta, això del temps, una vegada més,
la gent no parla només del temps, sinó dels homes del temps,
sobretot els de la televisió.
Sí, sí.
És increïble com aquests personatges
han agafat un protagonisme increïble.
Potser massa i tot, no?
Sí, sí.
Ara tothom, jo crec que hi ha una llau d'informació increïble
en el tema del temps,
i que estem molt ben informats.
I a més, és gent que domina molt bé aquestes tècniques,
i la informació que tenim és actualitzada, cada dos per tres.
A l'hora de sortir a agafar el cotxe,
sabem exactament què és el que passarà amb qualsevol indret.
Jo crec que són situacions que ja està bé que sigui així.
El que passa que, fixa't, avui off the record,
parlàvem amb un tècnic del Servei Meteorològic de Catalunya,
i una mica, en to de broma,
i dèiem, déu-n'hi-do, eh, és que ja està bé,
anava a nevar, ui, ui, quina nevada,
a la costa tarragonina, quina nevada.
Clar, el que ell ens explicava,
que una cosa són les persones que treballen tècnicament
en el servei meteorològic,
i una altra cosa és el tema mediàtic.
Sembla que quan una cosa, ja sigui el temps,
o sigui el que sigui,
entra dins de la televisió,
és a dir, ens arriba des de la pantalla televisiva,
sembla que es transformi.
El que és una previsió del temps que fan generalment
els tècnics a curt termini,
lògicament, perquè a llarg termini
les previsions mai són creïbles,
ho diuen els mateixos,
quan passa per aquest tamís de la tele,
ja té una altra caire a la cosa.
Tot es magnifica,
dóna aquesta impressió,
que d'alguna manera,
bé, aquella notícia sembla que estigui passant arreu.
Vull dir, quan parlem de des que plourà,
tal sona, bueno, potser el meu pol·le no plourà.
I és aquesta situació en què és el que comentàvem,
que és evident que la informació és d'àmbit general
i que a vegades, en l'àmbit local,
esperem una cosa que no succeeix.
I és la pressió d'aquesta tendència.
I és la pressió mediàtica,
que d'alguna manera es magnifica tot plegat.
Sembla que hi hagi conflictes arreu
i que, bueno, els mitjans tenen aquest poder.
D'alguna manera de distorsionar,
i entre cometes,
i això que estic amb un mitjà,
distorsionant una mica la realitat,
la realitat quotidiana,
la realitat de, no ho sé,
qüestions com ara canvio de tema,
ja estem parlant del temps.
Per cert, això que dius que estàs en un mitjà,
fora bo que els oients i els espectadors
fossin més crítics amb els mitjans de comunicació.
Jo crec que s'hi ha de ser, eh?
S'hi ha de ser.
I hi ha una certa por.
És saludable.
Sí, una certa por a posar-te amb els periodistes,
amb els mitjans,
perquè a veure si t'atacaran i tal.
Jo crec que això s'ha de fer amb tranquil·litat.
A veure, jo crec que els professionals dels mitjans
ho han d'entendre,
que a veure,
a vegades aquesta allau d'informacions
i d'informacions conflictives i negatives,
això pot generar una visió de la realitat
una mica distorsionada.
Efectivament.
I que no s'ajusta a el que tots plegats visquem,
vivim cada dia en la nostra feina,
en la nostra vida quotidiana, no?
I per tant, en aquest sentit,
jo crec que si s'ha de criticar,
s'ha de fer,
i en aquest sentit,
doncs bé,
estic d'acord amb tu.
T'he interromput i anaves a parlar
d'una qüestió que deies,
tot i que no tinguis res a veure...
No, parlava d'això.
Disculpa que t'he interromput.
No, és que parlàvem del temps
i jo passo a temes de conflictes, no?
Conflictes.
Jo he anat unes quantes vegades al País Basc,
he estat al Boulevard,
he estat a Sant Sebastià,
i jo mai he vist
ni cales barroques,
ni conflictes,
home, n'hi ha, evidentment,
no podem fugir,
la realitat és la que és.
Però, clar,
des de la perspectiva del mitjà,
dóna la impressió,
si no hi has anat mai,
que allò és un conflicte diari i quotidià.
I això, doncs,
han de ser capaços,
els ciutadans,
les persones,
de saber discernir
i veure que la informació
l'has de cribar una mica
i l'has de saber seleccionar
i has de relativitzar-la.
En aquest sentit,
és important relativitzar la informació
perquè, si no,
pots acabar amb una sensació
d'angoixa,
et pots angoixar
amb una informació
que ve dels mitjans
tan negativa contínuament.
Doncs,
i aquesta referència turística
que fas,
crec que és molt important
i que la podíem traslladar
a qualsevol ambient
de l'actualitat.
La passada setmana,
una persona propera
aquí a la casa
deia,
hi ha estat a Bilbao,
no havia estat mai,
etcètera,
etcètera,
i que, bueno,
que li va semblar meravellós,
tot això.
I dic,
oi que no vas veure res?
Diu, res.
Dic,
doncs,
si haguessis estat aquí
mirant les televisions,
Sí, sí,
semblava que...
És que no haguessis anat.
No, evidentment,
sí, sí, sí.
I no té res a veure
amb la realitat.
Això ens va passar
aquest estiu passat,
vam anar de vacances
a Galícia,
just quan hi havia
aquells grans incendis.
Doncs vam estar a punt
d'anar.
Jo, amb la conversa
amb la meva muller,
vam estar parlant i...
És que semblava
que no poguessis
traspassar la frontera natural.
Sí, sí,
era increïble de dir,
és que està tot Galícia cremant.
Bueno, vam anar,
vam veure de lluny,
doncs els fumarals
d'alguns incendis,
algunes carreteres
que les conetes
estaven cremades
però estaven apagades,
no hi havia tants de trànsit,
vam arribar al lloc
i bé,
home, evidentment,
els incendis
eren una evidència.
Clar, clar.
Però aquesta sobredimensió
de la notícia
a vegades es genera
una mica una distorsió
de la realitat,
el que comentava abans.
Doncs imagina't
quan ens informen
del que passa a Beirut,
del que passa a Irak,
del que passa als Estats Units,
Déu-n'hi-do, no?
Sí, sí,
bé,
el que l'Iraq
és que, a veure,
jo crec que fins i tot
és més del que ens presenten
a vegades,
perquè, clar,
un país que està
en aquesta situació
des de fa tants anys,
ja...
Sí, sí,
no, Irak és una situació
jo crec que,
bé,
ha estat
el gran error
de la política exterior
nord-americana,
s'han posat
en un terreny
absolutament
molt complicat,
molt difícil
de sortir-se,
ara sembla
que el president
el que ha demanat
és afegir
i augmentar
el nombre de tropes,
jo crec que això
és un error.
El que hauríem d'intentar
és ordenadament,
que això és complicat
anant sortint
i, evidentment,
doncs, bueno,
intentar que les condicions
de govern dels iraquis
doncs, bueno,
es mantinguin
en un cert grau
de consens
que és complicat.
És un...
Geogràficament,
doncs,
és...
I la situació
de l'Iraq
és molt complexa
perquè, bueno,
estem parlant
de dos...
de dos...
pobles diferents,
són el Suní
i el Txí,
amb una sèrie
de conflictes entre ells
i que això pot generar
una guerra civil
i una divisió del país.
Tu creus que, en el fons,
el conflicte està aquí?
No.
No hi ha allò de
dividir i venceràs?
És possible.
Perquè el que t'interessa
és una altra cosa,
que està sota terra,
més a més.
Sí, és que en política exterior
tu pots creure tot.
Jo crec que
la lògica a vegades
no és la que
el sentit comú
et marca,
sinó que hi ha
en el darrere
molts interessos
i això de la geoestratègia
i de la política
doncs mundial
és molt complex.
L'equilibri
és que és un equilibri
si es pot dir equilibri,
perquè
és un equilibri
que s'aguanta
doncs amb un fil.
En qualsevol moment
tenir mirant al costat
a punt d'encetar
tot està dintre del camí
d'una carrera
armamentística nuclear.
Però clar,
és curiós perquè
fixa't-hi que
amb el tema
d'aquesta visió
que ens donen,
a vegades entrem
en confusió
i tenim tendència
a generalitzar.
Comentaves el cas
d'Iran
i jo no ho sé,
dic que
sempre amb aquelles reserves
amb les quals
sempre qualsevol informació
vingui d'allà on vingui
has d'aprendre
que mentrestant
donen aquesta visió
del president
de l'Iran
de persona
una mica megalòmana
i una mica
que aviam
us sembla.
Per altra banda
el país està avançant
en tota una sèrie
de reformes
de caràcter econòmic,
social
i això no se'n parla.
Tens raó
perquè
notícies que surten
de l'Iran
sempre es projecta això.
Sempre és la part negativa
que segur que la té.
El d'un president
que una mica
això el que tu deies
un megalòman
un personatge
que el que fa
és negar l'holocaust
és una cosa molt forta
negar l'holocaust
dels jueus
en contra d'Israel
i el que sents
en algunes entrevistes
que han fet
a gent del carrer
és que hi ha un sector
de l'aprovació
molt important
que l'està criticant,
que està dient
que la política exterior
d'aquest senyor
val molts diners
i suposa
una despesa
increible
amb armament
i amb desgast
des del punt de vista
de la imatge
de l'Iran
cap a l'exterior
mentre que el país
és un país
amb què la gent
molt ben formada
a l'Iran
hi ha gent molt ben formada
les universitats
estan funcionant
molt bé
i per tant
jo crec que tenim
i econòmicament
també està fent
molt avanços
però bueno
hi ha una corrent
molt crítica
davant del que
diuen
menys carrera nuclear
i més benestar
per als ciutadans
això és una mica
el missatge
que li està donant
una part important
del poble
sobretot a la gent jove
que no ha viscut
el daltabaix
que va haver
quan el Xadepersia
i quan el Khomeini
la gent més jove
amb l'Ayatolà
i tot allò
que va ser
quan vam descobrir
els occidentals
que hi havia
milions de persones
que tenien una cultura
diferent a la nostra
perquè pensàvem
que tothom era igual
sí
perquè també s'havia projectat
això
des del Xadepersia
era un personatge
molt occidentalitzat
havia occidentalitzat
l'Iran
però al darrere
hi havia aquest espírit
religiós profund
del poble iraní
estava amagat
i va esclatar
amb la revolució islàmica
que això
ha trontollat
el món
el tema
de la revolució
Khomeini
jo crec que ha estat
el punt
d'inflexió
de cara
a que
hagi sorgit
aquesta
força
dels moviments
islamistes
en el món
va coincidir
amb la caiguda
de la Unió Soviètica
sembla que tot
estigui
si creiéssim
en coses estranyes
i esotèriques
pensaríem que això
forma part d'un pla
d'aquests
tres o quatre personalls
que en el món
pensen per tots nosaltres
i mouen els fills del món
que jo no hi crec massa
amb això
i això que dius
de la revolució islàmica
és ben curiós
avui llegíem
si no m'equivoco
a la contraportada
del periódico
una entrevista
que li fan
a un cooperant
molt experimentat
de metges sense fronteres
que ha estat
al sudan
durant un temps
fins i tot
va estar a Txetxènia
el van segrestar
durant un mes
per tant té una mirada
diguem-ne real
de la situació
sobretot des de la vessant humanitària
que probablement
si ens haguéssim de posicionar
ens hauríem de posicionar
per part de la població civil
independentment
de qui mani
i en aquest sentit
clar
li preguntaven
per
els tribunals islàmics
que ara
han estat
un període de temps
com saps
que han estat
una miqueta
governant
i organitzant
en un país
que ha estat
durant 16 anys
que des de fa 16 anys
estan en guerra permanent
clar
li explicaven
la diferència
que hi havia
entre l'època
que estaven els senyors
de la guerra
on la situació
era caòtica
fins i tot
hi havia famílies
que durant 10 anys
no havien sortit al carrer
per la seva pròpia integritat física
i li preguntaven
per aquests tribunals
i al periodista
se li veu
allò de
vinga
carrega't
al moviment islamist
i jo de política
no en parlo
jo l'únic que li puc dir
és que amb aquests individus
s'ha restablet l'ordre
i nosaltres hem pogut
muntar hospitals
clar que sí
hi ha una altra cosa
no ho sé
clar
sempre és interessant
llegir aquella lletra petita
aquella contraportada
aquella notícia
a les pàgines interiors
perquè en el moment
en què el Khomeini
tornem una altra cosa
estem parlant
del mateix tema
el Khomeini
doncs va
es va fer càrrec
va fer la revolució islàmica
en el Iran
i el que hi havia
era un personatge
absolutament
sinistre
i despota
sí
hi havia uns desequilibris
econòmics
entre i d'entre
la població
increïbles
i aquest senyor
va
d'alguna manera
va crear
la imatge
de l'islam
cap a occident
pensant que tothom
que està dins
el moviment islàmic
és així
d'acord que té uns costos
el tema social
ho pot resoldre
però després té
uns afegits negatius
importants
en aquest sentit
el paper de la dona
és un paper clau
en el que podríem
parlar moltíssim
dintre de l'islam
vull dir clar
a veure
la dona dintre de l'islam
és un tema molt delicat
el que passa
que fixa't
que hi ha qui diu
que també hauríem
de plantejar
el paper de la dona
dins del catolicisme
més radical
més conservador
i aquí diu també
que com tenim
com ens posem
a casa del veí
quan a casa nostra
encara déu-n'hi-do
si hem d'arreglar coses
són reflexions
que probablement
hauríem de fer
pots arribar
diguem-li
al punt de trobada
que les religions
i quan es radicalitzen
no són bones
per ningú
en aquest sentit
i concretament
per la dona menys
és curiós
sempre
en aquest sentit
tant
l'integrisme
cristià o catòlic
que us jueu
i el paper de la dona
és un paper absolutament
doncs bueno
sí, sí
a qualsevol
de la religió
del llibre
que diuen
és veritat
evidentment
a veure
la religió catòlica
a partir del
concili vaticà
doncs bueno
això
es va actualitzar
una miqueta
però ha tornat
un cert
un cert
integrisme
s'ha tornat
una mica
amb l'anterior papa
ja es va marcar
aquesta línia
i aquest sembla que estic una mica desaparegut
ara o pot ser que no és notícia
o està una mica
fora del context mediàtic
mediàtic
aquest papa
no és tan mediàtic
però realment
no és tan conservador
com l'anterior
com Joan Pau II
que era
extremadament conservador
en aquest sentit
i és una opinió molt personal
vull dir
en el sentit
en què jo crec
que les religions
en aquest sentit
a vegades
compliquen
la convivència
i compliquen
inclús
condicionen una mica
els drets
dels ciutadans
i de les persones
és cert
vull dir
si societats
s'aferren
als dictàmens
als preceptes
religiosos
condicionen molt
i estan
en una certa
contradicció
a vegades
molts cops
amb els propis
principis
de declaració
dels drets humans
en aquest sentit
amb que societats
molt paternalistes
amb societats
molt masclistes
que van molt lligades
a les creences religioses
i això
doncs
no és bo
per tant
jo sincerament
allò que deien
jo soc molt agnòstic
en aquest sentit
allò que deien
que
em sembla que es deia així
que la religió
és l'opi
l'opi del poble
bé
jo estic una mica
amb aquesta línia
el camí de l'educació
probablement
és l'únic camí
que queda
davant dels integrismes
de la ciutadania
de la democràcia
del diàleg
jo crec que aquests són
els valors universals
que haurien d'estar arreu
a Sant Salvador
hi ha un nivell
de població immigrada
important
important
estem parlant
de les últimes dades
que tenim
d'un 21-22%
d'immigració
tu això ho saps
millor que jo
perquè jo parlo
d'enduïda
recordo que
algun sociòleg
d'aquests
que de tant en tant
surten
als mitjans
va dir que
una taxa
de població
immigrada
per sobre del 15%
ja implica
una certa
conflictivitat
no sé si és cert o no
bé
nosaltres allà
de conflictivitat
la veritat
és que no l'hem notat
ni en principi
crec que n'hi hagi
d'important
i per això
doncs
hem encetat
un munt de projectes
precisament perquè
intentem
intentem
no sé si ho aconseguirem
previndre totes aquestes situacions
que en un moment determinat
qualsevol situació puntual
pot ser
doncs
el detonant
d'un conflicte generalitzat
i per tant
anem treballant
amb projectes
perquè això no passi
no sé si ens en sortirem
però ho estem fent
pots evitar el conflicte
però una cosa és evitar el conflicte
que és fonamental
per la convivència
i una altra és
intentar que hi hagi
una relació entre els veïns
això és més complicat
eh que sí
tu pots tenir bellíssimes persones
famílies immigrades
que treballen
fan
compleixen amb les seves obligacions
però que en cap moment
es relacionen
amb les persones
que ja vivien al barri
i al contrari
jo crec que en aquests moments
es dona aquesta situació
en la majoria de barri
i concretament en Sassolador
perquè és el que ho conec
i el que visc
i és el que
d'alguna manera
doncs bueno
tinc informació més directa
perquè parlo amb ells
perquè bueno
veig i observes
què és el que està passant
al carrer
i evidentment és curiós
perquè a l'entrar al col·legi
veus les mares
que porten a la canalla
a les hores
i és molt significatiu
que veus
les mares marroquies
que van al seu mocador
el vestit llarg
i bueno
fan el seu cercle
no es barregen massa
jo no dic que en algun moment
puntual
es puguin barrejar
però bueno
aquesta diferència es veu
i a nivell de conviència d'escala
es passa exactament el mateix
és una mena de
no indiferència
però bueno
allò de dir
bueno
cadascú fa la seva vida
mentre no es posin amb mi
en un sentit o en un altre
doncs bueno
anem fent
bon dia
bon dia
bona tarda
jo crec que realment
això ni és bo ni és dolent
però no és excessivament bo
tampoc
és una qüestió de temps
també
exacte
jo crec que la clau és el temps
el temps
i que siguem capaços
les administracions
el moviment veïnal
les entitats
de generar espais
comuns
en els que es puguem trobar
i puguem intercanviar coses
intercanviar
doncs bueno
això
maneres d'entendre
doncs
els nostres costums
maneres d'entendre el món
i això
l'espai comú de trobada
és la clau
aquest distanciament
també es produeix
entre els nens
els joves
els adolescents
jo crec que no
a veure
els instituts i a l'escola
es barregen el pati
estan a l'aula conjuntament
a veure
és cert que pot haver
algun petit conflicte
en moments determinats
avui precisament
parlàvem
amb un mestre
de Sant Salvador
Albert Pallares
que és el responsor
de l'advocatiu d'entorn
i parlàvem del tema
del corcó
d'aquestes situacions de barri
les bandes
i tot això
que tornem a parlar
una altra vegada
d'allò dels mitjans
i la imatge
i llavors
ell em comentava
que havia vist casos
molt puntuals
però que li preocupaven
molt casos puntuals
a primària
l'adolescència
ja sabem com és
l'adolescència
és igual que hi hagi
immigrants
sempre són conflictius
perquè és una edat de canvi
i evidentment
això pot generar
conflictes entre joves
que si a més a més
afegim
el component
racial
doncs encara es pot complicar
més
però a primària
i a primària
és que he vist conflictes
de canalla molt petita
de 8-9 anys
per temes de racisme
puntuals
això ho hem de controlar
però aquestes converses
dels pares a casa
vols dir que no són les que
aquí està la clau
és que jo veia
que el nen per ell mateix
aquella canalla
i està mimetitzant
el que està dient
el pare o la mare
està parlant
ell
però realment
qui està parlant
és el pare o la mare
comentaris que senten a casa
despectius
i aquesta és la clau
canalla amb 8 anys o noves
no té criteri
per establir
per fer un plantejament
racista
davant d'un company
de classe
en absolut
i per tant
això és el que
i aquí és un treball
important
s'ha de fer
amb les famílies
i amb els pares
i no sé com
però portes en fora
tots som molt tolerants
Manel
ah no no
jo no soc racista
no no
a mi ja em sembla bé
sí sí
el políticament correcte
es dona molt
i això és molt perillós
és el que et deia
que com que el racisme
és molt latent
pot esclatar
i quan es uneixen
és allò
del gregarisme
que tots plegats
anem
quan un marrossega
i a mi m'interessa
doncs m'hi apunto
i d'un fet puntual
doncs bueno
que podria tenir una solució
clar perquè a més
la massa a mi em dóna
un anonimat
que em va molt bé
l'anonimat
i és allò
que tots plegats
la colla
la gent
vull dir
aquestes
el que està passant
a la corcuna
ha passat una mica això
de fets
al millor puntuals
i pots comptar
la persona
que va tenir el conflicte
que tindrà a veure
amb un altre
que va anar allà
que potser ni sabia
què anava
anava a la bronca
se n'aprofiten
doncs d'alguna manera
els moviments aquests
d'extrema dreta
o els antisistema
vull dir
qualsevol d'ells
perquè
bueno
volen moguda
i volen
protagonisme
llavors s'impliquen
i llavors
d'un conflicte puntual
generen un conflicte
generalitzat
que pot
bueno
generar unes tensiones
increïles
en la població
imagina't
l'ajuntament del corcuna
el mal de cap
que els hi han posat
amb aquella gent
els vells
la imatge que projecten
que s'estan projectant
al corcuna
allò que és
clar
i hi ha joves immigrants
que estan estudiant
que estan intentant
fer la seva vida
que segur que no són gens
conflictius
doncs hi ha
el fet de tenir uns trets
a la teva cara
o vestir d'una manera
ja implica que ets un violent
això et condiciona molt
la vida quotidiana
i et fa estar
doncs
molt
condicionat
per això
vull dir que bé
són situacions
que en el barri
són puntuals
les volem intentar
canalitzar
jo crec que
és el moment
de començar
a intentar buscar espais
espais de trobada
de les
de les diferents
hi ha diferents comunitats
a Sant Salvador
parlàvem de Magri Vins
però segurament
hi ha més col·lectius
Sant Salvador
és un percentatge
molt elevat
el més alt
és el de Magri Vins
després hi ha un col·lectiu
relativament petit
de romans
de latinoamericans
ara comencen a haver
forces senegaletsos
o subsaharians
comencen a haver
i jo crec que
jo crec que tenim
un ventall
de gent
d'arreu
però bueno
el més
diguem-li
present
és
la comunitat marroquina
de fet
estem més acostumats
a aquest col·lectiu
d'immigrants
als magravins
perquè fa més temps
que
aquests van ser els primers
a arribar
també són els que
per part de la població
autòctona
no sé si ho hem de dir
d'aquesta manera
direm indígena
indígena
són els que d'alguna manera
bueno
rebent més rebuts
jo crec que sí
els magrivins sí
sí
jo crec que sí
no sé si tenim una proximitat
cultural i geogràfica
impressionant
sí sí
és així
però potser és per això
jo crec que
s'han fet molts tòpics
sobre els marroquís
és allò d'aquella paraula
que jo quan la sento
amb gent
dels moros
a mi em sap molt de greu
quan sento aquesta paraula
és despectiva
és molt pejorativa
i d'alguna manera
doncs jo crec que és un col·lectiu
no hi ha conflictes
però bueno
és el que genera
la societat molt tancada
en ella mateixa
és una cultura molt diferenciada
vull dir
els latinoamericans
parlen espanyol
els romans
és una llengua llatina
però són europeus
en fi
els subsaharias
no sé per què
doncs els negres
doncs bueno
sembla que
d'alguna manera
no tinguin aquest
aquest estigma
que tenen els marroquís
i a mi em dóna la impressió
que hi ha un cert rebuig
en aquest sentit
jo crec perquè som
més semblant
dels que ens pensem
amb els magrebins
és probable per això
jo una vegada escomenta
tu te'n vas a un poble
d'Andalusia
d'aquests que hi ha per
i vés-te'n un del Marroc
i veuràs
que la manera de fer
fer a trenta anys
les senyores
anem vestides de negre
i amb un mocador al cap
i si parlem de masclisme
i si parlem de
exacte
si en situacions d'aquestes
a veure
no estem tan lluny
dels estereotips
i dels topis
que ara que porten
no
i de la pròpia
és que estan
sortint
de zones rurals
cap a ciutats industrials
arrosseguen
les seves costums
i això és molt difícil
i això a poc a poc
s'ha d'anar treballant
i Manel
potser algú no se'n recorda
perquè la memòria
és molt feble
però fa 40 anys
amb brots de
no diré
no era racisme
i xenofòbia
sinó que era discriminació
econòmica i cultural
se'n feia
amb persones
que era de la immigració
interior
persones que venien
d'Andalusia
d'Extremadura
es practicava
aquest tipus
d'emarginació
vam generar
en els anys 70
igual el pitjor
que es feia
que hem de tenir memòria
els anys 60, 70, 50
vam generar guetos
arreu de Catalunya
tots els barris
i a Bona Vista
era en aquests moments
ara no
ara és un barri
preciós
i que està molt bé
però aquestes persones
que van patir
aquesta discriminació
no són les que més discriminen
ara?
a vegades sí
és curiós
jo crec que és una reflexió
interessant
perquè és certa
en el sentit
en que el que ha patit
moltes vegades
els mateixos
no se n'en recorda
i llavors
té un rebuig
no sé per què
això seria
és curiós
analitzar-ho sociològicament
o psicològicament
el per què
el que ha patit
unes situacions similars
de
bueno
d'això
de rebuig
d'emarginació
de no trobar-se res fet
i tenir-ho que fer-ho tot
per què ara rebutges
el que ve de fora
que està
fent i patint
el mateix que tu vas patir
amb una diferència
que ara estem
al 2007
amb què
els serveis socials
els mitjans
són més potents
això és cert
i haguessin volgut
aquelles persones
tenir el servei
això també es critica
és el típic
tòpic
diguem-ho així
que reben més beques
reben més ajuts
bueno
potser és que ho necessiten
en tot cas
el que s'han de fer
és ampliar les places
ampliar els recursos
perquè la gent
que abans el rebia
i ara pel que sigui
no ho rep
que tampoc no és massa cert
però jo tinc en text
Manel
que abans
fa uns anys
sí que es feia
les beques de menjador
tota una sèrie
de prestacions socials
es feien funció
es marcaven molts
idees d'immigrants
i es d'aquí
i es va prendre
una decisió
que objectivament
és en certa
de dir
no no
ajudem a les persones
que ho necessiten
independentment
siguin d'aquí
o siguin d'allà
per tant
no és cert
el que passa
que hi ha més persones
necessitades
dins del col·lectiu
d'immigrants
però objectivament
no és cert
que es donin més ajudes
als de fora
el missatge és
és que se lo dan
tot a ells
és aquesta la frase
allò de lapidària
i no és cert
no en funció
de les necessitats
evidentment
el que sí
que no pot ser
és que aquella persona
que és
diguem-li autòctona
que rebia uns ajuts
i ara els deixa de rebre
si és cert
que tampoc jo ho dubto
això
doncs això
el que ha d'avetllar
l'administració
és augmentar
les places de menjador
o els ajuts
perquè aquests
que abans ho rebien
no deixin de rebre
perquè ara hi ha gent
més necessitada
perquè no deixa
d'estar necessitada
però de totes maneres
quan parles
amb els serveis socials
i amb gent d'aquesta
dius que no és cert
d'això tampoc
no se'n donen tantes
de beques de menjador
ningú es queda esclos
i el criteri és econòmic
i és absolutament econòmic
de recursos
és declaració de rentes
ingressos familiars
etcètera
que això també depèn
perquè abans ja passava
hi havia gent
que eren professionals lliures
agricultors
etcètera
que tenien declaracions
d'aquelles tan pobres
i per un altre lloc
es guanyava la vida
molt bé
la declaració de renta
era molt baixa
potser menys
que un treballador
amb nòmina
que allò no s'escapava
per Hisenda
i la beca no li donaven
al treballador
i sí que li donaven
aquell professional
o aquell
doncs aquell petit empresari
tots coneixen casos
no?
exacte
això és cert
és aquesta part
que sempre demanem
responsabilitat
als poders públics
als polítics
però
sempre ho diem
també des d'aquest espai
que una mica
nosaltres ens hem de demanar
responsabilitat
a nosaltres
mateixos
per cert
ui 4 minuts
ja ja
ja ha passat el temps volant
i jo et volia preguntar
com teniu el tema
de la llei de barris
ja que ens aquí
doncs bé
nosaltres com a associació de veïns
ja vam demanar
fa temps que
venim donant-li toms
el tema
vèiem que
coneguem una mica
la llei de barri
els criteris
que estableix
perquè es pugui demanar
que es pugui sol·licitar
l'ajut
creiem que
Sant Salvador
podia ser
doncs un candidat
doncs bueno
rigorosament
estudiant una mica
la situació
doncs un candidat
doncs amb possibilitats
de
i nosaltres ho vam demanar
ho vam demanar formalment
a l'ajuntament
inclús ara
abans que sortís la convocatòria
el 19 de gener
el 9 de gener
vam reunir
amb el Joan Aregio
amb la Maria Lluís Espósito
i amb el Jordi Sendra
diguem-li
serveis socials
urbanisme
i el cap econòmic
de l'ajuntament
i futur candidat
a les eleccions
i li vam plantejar
doncs formalment
la Ciutat de Veïns
la junta
doncs que volíem
que entre
bueno
ells ho van valorar
ells ens van dir
que ho valorarien
objectivament
que és el que han de fer
vull dir
l'administració
el que ha de fer
és davant d'uns varems
que marca una convocatòria
i dir
bueno a veure
qüestions d'habitatge
qüestions d'espai públic
ascensors
n'hi ha o no n'hi ha
hi ha increment de població
no n'hi ha
hi ha una taxa
important d'immigració
no n'hi ha
i això és el que es valora
i això té una puntuació
has d'arribar a un mínim
si no arribes al mínim
ja no cal presentar la sol·licitud
si arribes
si estàs per sobre del mínim
evidentment
llavors l'ajuntament
ha d'optar
ha de presentar
doncs la
si clar
hi ha el tema
de la part alta
que també ho demanen
si diuen que fins i tot
faran una recollida de firmes
per demanar que s'inclogui
la zona
en aquesta quarta convocatòria
jo crec que l'ajuntament
el que ha de fer
és ser objectiu
valorar el barem
i establir
quin dels dos zones
doncs
segons el barem
té més possibilitats
té més necessitat
més que possibilitats
potser el que no cal
és plantejar-lo
com a competència
no no ni molt més
nosaltres mai hem parlat
de la gent
tothom ho pot demanar
i és el que tu dius
s'aplica aquest barem
exacte
és absolutament una cosa
i pensar que l'ajuntament
doncs pot donar
un tracte de preferència
a un altre
jo crec que no és injust
això
jo crec que
a veure
l'ajuntament ha de fer
la seva feina
el fan els tècnics
els tècnics són els que valoraran
i sortiran uns números
i un número total
de punts
de baremació
i nosaltres ho acceptarem
si resulta que la baremació
la part alta
doncs surt
escolta
que hem de fer
doncs la propera convocatòria
tornarem a lluitar
perquè això surti
no tens la sensació
Manel
i no parlem d'aquest cas
en particular
sinó en general
que estem tots hipersensibles
que la que ens toquen
una mica saltem
la veritat és que és cert
i ho barregem tot
ja no personalment
amb el veí
sinó com a ciutadans
i com a tot
i tot ho barregem
jo crec que ho barregem tot
jo crec que
a l'hora de fer manifestacions
d'aquest tipus
ens hauríem d'aturar
una estoneta
allò
no reus quants segons
no comptar fins d'allò
fins de 10 que dèiem
a veure
reflexionem una miqueta
valorem les coses
intentem ser objectius
i diem
el que hem de dir
però sense perdre
el sentit comú
que és el menys comú
dels sentits
això diuen
déu-n'hi-do
n'haurem de fer-nos
amb algunes dosis
extraordinàries
Manel Castanyo
vicepresident
de l'Associació de Veïns
de Sant Salvador
de veritat que ha estat
un plaer compartir
aquesta estona de conversa
al voltant de l'actualitat
t'esperem un altre dia
gràcies
moltes gràcies
adeu-siau
adeu-siau