Dos minutets i mig serà un quart de dotze.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Tal com havíem anunciat, ja ens acompanya en Carlos Calduc,
un dels responsables de la biblioteca.
Carlos, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
El Carlos ens acompanya avui per parlar de l'any de la ciència.
Ja ho hem comentat en algun altre espai al matí de Tarragona Ràdio.
Aquest 2007 se celebra l'any de la ciència.
De fet, la Universitat Rovira i Vergili
cada any organitza una setmana temàtica a aquesta qüestió,
però un any són diferents institucions i organismes
els canonit esforços per divulgar encara més aquest camp.
Els que som de lletres, Carlos, aquestes coses moltes vegades se'ns escapen.
Sí, se'ns escapen una miqueta.
Se fa més farragós, com a mínim.
Però vaja, no deixen de ser una activitat, doncs, en realment interessant.
Què ens pots explicar d'aquest any de la ciència?
Doncs mira, això s'ha declarat any de la ciència.
Com t'ho has dit, hi ha diverses entitats, organismes,
que organitzen coses, tots els museus, el Museu de la Ciència
i tot aquest tipus de gent organitzen coses.
La commemoració té objectius molt concrets,
que és augmentar la cultura científica de la societat,
millorar la comunicació entre els investigadors i la població
i millorar el diàleg ciència-tecnologia-societat.
O sigui, apropar, resumint, apropar a la gent de carrer el que és la ciència i la divulgació científica.
Per posar un exemple, a Barcelona
se commemora el centenari del Premi Nobel atorgat al Ramon i Cajal,
o el centenari de la creació de l'Institut d'Estudis Candelans
i de la Junta d'Ampliació d'Estudios,
que és l'actual Consell Superior d'Investigacions Científiques.
I, per exemple, l'Institut Català de la Dona
ha volgut reivindicar el paper de la dona dins del món científic,
que sempre s'ha pensat que és un món només d'almenys,
i ells han volgut reivindicar el paper de la dona en aquest món
i han publicat un calendari on es rep homenatge a 12 científiques catalanes,
dels països catalans,
per tal de conèixer les seves aportacions al món de la ciència.
Podem citar-ne alguna, per exemple, que no són d'ara,
per exemple, la Juliana Morell,
una física nascuda l'any 1594,
perquè veiem que la cosa ja va de llarg,
la Maria Helena Maceras Rivera,
una metgessa nascuda el 1953,
l'Àngels Ferrer Sensat,
naturalista nascuda l'any 1904,
aquesta és filla de la Rosa Sensat,
que és pedagoga,
la Maria Capdevila d'Oriola,
matemàtica nascuda el 1905,
o la Maria Àngels Cardona i Florit,
biòloga nascuda l'any 1940.
Sempre va haver-hi una bona iniciativa
per demostrar que també hi ha hagut dones científiques
aquí a casa nostra,
i dones que s'han dedicat a la ciència en general,
i més enllà de la figura de Madame Curie,
que és una mica el referent habitual i únic en molts casos,
doncs que també s'ha fet bona feina
des d'aquí, des de Catalunya,
i el màxim exponent actual segurament seria Anna Belga,
sense aquest tipus de dubte.
Sabem que és l'any de la ciència,
i des de la Biblioteca Pública,
doncs heu dit, home,
és una ocasió gairebé perfecta,
immillorable,
un bon pretext, no?
Hi ha moltes vegades que hem d'anar a cop d'excusa,
però mira, ni que sigui una excusa,
és igual, val la pena,
hem d'aprofitar l'oportunitat,
i heu ampliat una miqueta el fons documental.
Exacte, sempre ens volem sumar
en aquest tipus d'iniciatives,
sempre nosaltres volem aportar
el nostre petit granet de sorra,
i hem comprat una sèrie de llibres
que més o menys són publicats
entre el 2006 i el 2007,
o sigui que són bastant nous,
justament sobre això,
sobre temes de divulgació científica,
dins d'entre cometes que és molt ampli,
i diferents temes sobre això,
sobre ciència.
Podem citar uns cants.
Comentem algun d'aquests.
Exacte.
Un dels que us recomanem
seria l'escrit per Claudi Mans,
El secret de les etiquetes,
la química dels productes de casa,
de l'editorial Mina,
que justament és això,
abans d'anar a comprar el súper,
qualsevol persona que vulgui estar interessada
en com funciona el món de les etiquetes,
com entendre-les,
i com saber com desfixifrar-les,
doncs aquest llibre és ideal
per conèixer una mica tot aquest món.
De fet,
el món aquest de les etiquetes
és un món cada vegada més complex,
segurament un dels exemples més clars
és sota allò envoltat amb els productes,
amb l'etiqueta bio,
que la Unió Europea es va posar
realment molt exigent,
i va dir que només podien portar aquest títol
que vulguis,
que avui en dia dona una miqueta de prestigi,
i segurament el receptor pot comprar aquests productes
amb més carinyo,
i la Unió Europea es va ficar molt dur,
és a dir, només poden portar a l'etiqueta bio
aquests productes que compleixin un seguit de requirits,
que va passar que bona part d'aquests productes
no es complien,
i molts d'aquests productes,
iogurts, llets,
productes làctics,
la majoria d'ells,
doncs han canviat de nom darrerament.
No és per caprici,
perquè una marca canviar de nom
realment és molt car,
però vaja,
segurament si aquests hi hem estat veient
anuncis de la tele,
de productes que ara canvien de nom,
doncs és per això,
és perquè ens volien col·legat per llibre,
com diuen normalment.
No hi ha.
Un altre llibre seria
Hi ha cap animal que mengi vespes?
Títol així una mica
que no saps ben bé què és això,
però no res més,
que són 100 preguntes,
101 preguntes,
fetes pels lectors de la revista
New Scientist,
fetes a aquesta revista,
curioses,
no sé, imaginatives,
diferents, enginyoses,
cadascú ha volgut preguntar
allò que sempre s'ha preguntat,
per exemple,
he pogut donar algun exemple
de quanto tempo puedo vivir
a base de cerveza,
se pregunta a algun lector,
algun guiri,
algun turista segurament
ho li ho podria preguntar
si és amb alguna terrassa
als bars de la ciutat.
Sí, sí,
o por qué la gente tiene cejas,
vull dir,
són preguntes de la vida cotidiana.
Aquest és el típic llibre
que trobem,
per exemple,
a les llibreries d'aeroports
o d'estacions de tren,
són aquest típic de preguntes
de llibres més o menys desenfalats,
que tampoc no tenen gran pretensió
més enllà de passar
alguna bona estona
amb un toc divulgatiu,
però vaja,
que són entretinguts
i que compleixen la seva funció.
Sí, sí.
Què més tenim, Carlos?
Més,
algun així més sediet,
25 grandes ideas,
La ciencia está cambiando nuestro mundo,
de la editorial Espasacalpe,
i l'autor és el Robert Matthews,
ens desvela aquest descritor
les 25 idees més revolucionàries
del segle XXI,
per exemple,
el funcionament de la natura
i la història humana,
qui hi ha darrere del seu descobriment,
les teories del caos,
el Big Bang,
la intel·ligència artificial,
universos paral·lels...
Són una miqueta els enigmes
del segle XXI,
però del segle XX i del segle XIX,
aquests enigmes
que continuen sense redonar.
Els que continuen sent-ho,
sí,
el resultat és això,
una guia essencial
sobre l'avantguàrdia científica,
els últims avanços
posen aquests temes
que sempre són de...
sempre estan al punt de mira
de la gent.
Més novetats, Carlos.
Un de curiós,
Entre lobos i autòmatas,
La causa de l'hombre,
del Víctor Gómez Pín,
que és un Premio Espasso
d'ensaio de l'any 2006,
i aquest escritó
ens analisa dos femenòmens
de la nostra societat actual,
llavors que a ell
li crida l'atenció,
per exemple,
la sensibilitat
que hem començat a aplicar
a tot el relacionat
amb el món dels animals,
o al tracte dels animals,
per una banda,
i per l'altra,
el desig o obsessiu
de transmetre
la nostra intel·ligència
de diferents maneres
als diferents tipus d'autòmats.
Jo cada vegada
que veig aquest títol
penso en el Blatt Runner.
En el Blatt Runner,
que per cert,
aquests dies
estàs celebrant
el 25è aniversari.
Exactament.
I ara que parles també
d'aquesta proponció
que té la societat actual
a tenir cura dels animals.
També aquests dies
s'ha notícia
la mort d'un dels ossos
que s'havia,
d'aquest tipus d'ossos,
aquesta espècie
que durant molts anys
havia habitat els Pirineus,
la part francesa dels Pirineus,
se'n van posar,
se'n van col·locar cinc,
un d'ells va morir
i ara s'ha conegut
la mort d'un altre
d'aquests ossos.
Sí, sí, sí.
Però bueno,
són temes, ja veu,
que són tots
actuals.
un altre,
us poden dir,
d'Alberto Salamán
Cavallesteros,
Monstruos,
Ostentos y Hermafroditas
de la Universitat de Granada.
És un premi d'investigació
a la Universitat de Granada
a la divulgació científica
de l'any 2006.
I això suposa
una aproximació
al pensament humà
de les anomalies
congènites
i l'ambiua correlació
que hi ha entre
la malformació
i l'ordre de la vida.
No només hi ha
un punt de vista mèdic,
sinó un punt de vista cultural,
història de la medicina,
història de la literatura,
del dret de la religió,
tot el que envolta el món
d'aquest tipus
de monstres,
entre cometes,
malformacions congènites
que hi ha hagut
al llarg de la vida.
Més,
un de rabiosa actualitat,
conspiracions tòxiques
com intenten la salut
i el medi ambient
dels grups empresarials,
del Rafael Carrasco,
del Miguel Jara
i del Joaquín Vidal.
I no és res més
que un seguit
de reflexions
sobre el món
de la indústria
del formigó,
de la indústria
de la telefònia mòbil,
dels aliments transgènics,
dels especuladors
de l'aigua...
Hauríem de llegir
aquest llibre
per, per exemple,
un d'aquests mites
segurament és un dels grans
enigmes
de la societat actual,
no?
Que realment,
quins són els efectes,
per exemple,
de les antenes
de telefonia mòbil,
perquè cada dos per tres
van sortint
els mitjans de comunicació
estudis
i molts d'ells
contradictoris, no?
Suposo que,
depèn de qui paga l'estudi,
moltes vegades
el resultat
és en un sentit
o en un altre,
perquè ja s'hi assegura
que realment
aquestes antenes
poden tenir uns efectes nocius.
Tampoc no han estat
mai capaços
de determinar quins,
però hi ha qui
posa el clip
d'alerta
i diu que s'ha de tenir cura
i hi ha l'altre
que diu que no,
que és un equipament
com un altre
i que no hi ha cap problema
que sigui el centre
de la ciutat.
Aquest llibre segurament
deu respondre
aquesta idea
i algunes coses així
treu l'entrellat,
evidentment,
des del seu punt de vista,
que és el que dius tu,
que cada vegada
depèn de qui
mou el fil,
hi ha una cosa
o hi ha una altra.
Surt una cosa
o surto una altra.
Què més?
Un altre curiós,
si més o no,
a mi m'ha xocat una mica,
de Luis Carlos Campos,
Calor Glaciar,
perdó,
Calor Glacial,
Entramos en una nueva glaciación,
les verdades que nos ocultan,
de l'editorial Arcoprés.
Canvi climàtic.
Sí,
però al revés,
o sigui,
ell no defensa
el canvi climàtic,
o sigui,
sí,
exacte,
el canvi climàtic
des del punt de vista
de l'escampament,
sinó ell
diu que això
va cap a una glaciació.
Aquí estem desconegats.
Com ho argumenta?
com s'ho fan?
De fet,
si la gent ha vist
el dia de demanana,
aquesta pel·lícula
de Roland Emmerich,
efectivament.
Doncs,
el tema és aquest,
en lloc del que és
l'escalfament de la Terra,
sinó la glaciació
del món que coneixem.
Justament,
els mateixos arguments
que surten a la pel·lícula,
pel que he estat mirant,
són els mateixos
del llibre.
Ell diu que,
que abans d'una glaciació
al llarg de la història
sempre ha hagut
un període
curt d'escalfament
i un període
amb
catàstrofes naturals,
tipus els tsunamis
que van viure
ara fa poc
o els huracans
que hi ha
arreu
dels Estats Units
o de la part
del Japó.
I ell diu
que és això,
justament,
que és el període
aquest de calentament
que després precedeix
a una època glaciada.
En qualsevol cas,
aquestes coses
sempre van a llarg termini.
Quan en ciència
es parla de petit
o de petit període
poden ser perfectament
500 anys.
Sí,
però no tant.
Ell,
igual que la pel·lícula,
que la pel·lícula es fa
en no res,
però en dues hores
passa tot.
Exacte,
però ell diu
que pot ser
començar
el que és la glaciació
en sí
en 10 o 12 anys.
Començar,
després,
clar,
pots estar
100 anys
perquè arribi realment
la glaciació en sí.
100,
200,
200.
Estarem ben atents
i si arriba
revisarem
el fons d'armari
i renovarem exercits.
Això mateix.
Què més ens porta?
Què més?
Dos llibres
que són semblants
d'aquests
també
de divulgació científica
amb preguntes
curioses
de la vida quotidiana
tipus
el que preguntaven
els lectors
a la revista
Neus Scientist
de Joe Schwartz
¿Por qué los gallos
canten a l'amanacer?
Respostes científicas
a los misterios
de la vida quotidiana
o
de Iris Hamelman
¿Cuánto pesa una nube?
Per contes curioses
que moltes vegades
ens han preguntat
i que no...
Jo me n'he enterat
de moltes coses
ara sigui
remenant una mica
els llibres aquests
que dius
com pot ser?
No,
per exemple,
un exemple
ara com abans de vint
estava repassant
una miqueta
tothom s'ha preguntat
jo almenys
sempre m'ho he preguntat
perquè els rellotges
el número 4
sempre està en 4 barres
en lloc del...
del número 2
que és el pal
la I llatina
amb la V baixa
Exactament
doncs té una explicació
perquè es veu
que era la breviatura
del Déu Júpiter
el pal seria la J
i la V seria la U
i clar, són déus
i no...
no podien estar
en una cosa
tan banal
tan ordinària
Exacte, exacte
i llavors
l'explicació
que donen
és aquesta
Són aquests llibres
que van molt bé
per recollir
i arreplegar anècdotes
en sopars
per exemple
sempre pots tenir
un parell o tres
apuntades
en guardera
en cartera
has d'intentar
no repetir-les
que també és interessant
perquè si no
queda malament
però vaja
sempre poden ser
un bon recurs
si la conversa de cau
i el perill
és que acabaràs
sent el listillo
si ens permet
l'expressió
No, home
però sempre pots quedar bé
en algun sopà
o en algun concurs
de trivia
o una cosa d'aquestes
Això mateix
si algun dia
volem participar
al 50x15
o algun d'aquests concursos
televisius
doncs aconsellem
als doyents
que facin una ullada
d'aquests llibres
Exacte
de fet
se'n publiquen
sempre cada any
sempre hi ha
llibres d'aquest tipus
que estan bé
i a més
van renovant
les preguntes
vull dir que
està molt bé
Què més?
Dos de curiosos
que a mi també
m'han xocat
si més no pel títol
de l'Estibel Mitten
Los Neandertales
cantaven rap
Los orígenes de la música
i el lenguaje
de l'editorial crítica
Haurem de trucar
el del Carbonell
perquè ens ho
perquè ens acabi d'explicar
Ell suposo que també
deurà
poder dir la seva
no res
simplement
analitzar
en aquest llibre
les similituds
profundes
i les diferències
entre la música
i el llenguatge
i perquè la música
juga en paga
tan important
en les nostres vides
des dels inicis
de la humanitat
fins ara
sempre ha sigut
un mitjà de comunicació
Des del punt de vista periodística
aquest és l'exemple
d'un bon títol
perquè aquest títol
t'ho vas voltant
per una llibreria
a les prestatgeries
o a la biblioteca
i com a mínim
és aquest que agafes
et mires la coberta
i el fulleixes
una altra cosa
que després se l'enduguis
a casa o no
però
és un molt bon títol
això està clar
i l'altre
que també és curiós
del James Cacalios
la física
de los superhéroes
com els còmics
poden explicar
leyes científicas
de manera sencilla
i divertida
de l'editorial
Manon Tropo
en aquest sentit
acudint
a les proeses
típiques
dels superhéroes
de tota la vida
Superman
Spiderman
Batman
aquest autor
ens proporciona
un entretingu d'introducció
a tot el panorama
de la física
explicant
perquè Superman
podia volar
o no
no és per allò
dels que el surt
en un dels pantalons
no
no
no
es veu que no
és una mica més complicat
i bé
simplement és això
ell
a partir dels superhéroes
va
va explicant
el que és la física
i acabem
Carlos
amb algun
amb els últims
amb els últims
títols
un altre
diferent
de tot el que hem vist
ara
un que es diu
gramàtiques extraterrestres
la comunicació
amb civilitzacions
interestel·lals
a la llum
de la ciència
premio europeu
de divulgació científica
de l'any 2006
i en aquest llibre
es plantegen
les preguntes
típiques
d'aquest tipus
de llibres
és possible
és possible la comunicació
amb altres formes
de vida
fora del nostre planeta
o
amb qui
amb què
i com
podem establir
aquesta comunicació
si és que hi ha algú
més enllà
de la Terra
abans fèiem referència
a un títol
de la pel·lícula
del dia de maanyana
per parlar del tema
de la possible
classificació
que també
el que per exemple
la pel·lícula
Contag
basada en un llibre
del prestigió científic
que al Sagan
que vindria
a il·lustrar
una miqueta
la temàtica
d'aquest llibre
exacte
de totes maneres
a part d'això
aborda
des del punt de vista
del que se sap
actualment
des del punt de vista
científic
o sigui
no és que sigui
un llibre
així banal
sinó que és un llibre
seriós
de fet
ho demostra
que té un premi europeu
i finalment
us recomano
també
un llibre
de l'Spencer Wells
El viaje de l'hombre
una audició genètica
de l'editorial Oceano
i simplement
ens parla
d'això
del que és
la evolució
de l'home
pensem que fa
més o menys
60.000 anys
un home
semblant a nosaltres
va cruçar l'Àfrica
i va començar
a emigrar
cap a
la zona nord
del planeta
i bueno
aquest senyor
ha sigut
aquest senyor
el precursor
exacte
nosaltres som els descendents
d'aquest senyor
i aquí
se planteja una miqueta
com pot ser
que
amb un sol
senyor
un sol
senyor
puguem arribar
a haver tanta varietat
de talles
de races
de formes
si l'avant passat
sempre ha sigut el mateix
ja per acabar
més referències
audiovisuals
abans parlàvem de pel·lícules
ara podem parlar d'una sèrie
com és Herois
la sèrie aquesta
que sap més ara
per televisió de Catalunya
i que també parlava
del codi genètic
i de totes aquestes qüestions
doncs ja ho hem pogut comprovar
si aquests dies d'estiu
tenen ganes
de llegir
que ben segur que sí
no només l'estiu
durant tot l'any
i si volen canviar
un tipus de lectura
deixant davant d'aquella
lectura prototípica
d'estiu
sempre es parla d'aquesta novel·la
més o més llaugera
la novel·la de platja
sempre fica John Grisham
com a autopredigmatic
per exemple
doncs si busquen
altres qüestions
altres semàtiques
interessants
però presentades
en molts casos
de manera ben amena
i senzilla
doncs a la biblioteca pública
i als seus responsables
de ben segur
que es podran aconsellar
exactament
Carlos Calduc
moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui
i ens retrobem
ben aviat
a veure
molt bon dia