Aquí seguim amb tots vostès en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
Com cada setmana, com cada dimarts a aquesta hora aproximadament,
parlem d'alguns aspectes que tenen a veure amb el món legislatiu
en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Avui ens acompanya Javier Terres. Molt bon dia, Javier.
Bon dia de nou, gràcies.
Benvingut. Avui parlem de trànsit, un clàssic.
Els temes immobiliaris i els temes que tenen a veure amb el món del trànsit
sempre són notícies, sobretot quan apareixen informacions com ara avui.
Hi ha com una planificació de temes a tractar en aquest programa
que sempre interrompem en funció de l'actualitat
perquè pensem que és interessant interpretar moltes vegades
en determinades lleis o notícies periodístiques
que tenen una terminologia molt legalista
i aleshores val la pena fer la traducció.
Avui llegim que hi ha un canvi pel que fa a la tramitació
o el que és la gestió de les denúncies de trànsit.
Sí, sembla ser que és una notícia, a més a més,
exposada en primera línia, diguéssim,
per al president del govern, per al senyor Rodríguez Zapatero.
Efectivament que és respecte a un centre,
un macrocentre automàtic de denúncies,
de recolliment de denúncies,
que es vol ubicar, a més a més, a la ciutat de León.
I el que pretén aquest centre és un control més gran
del que són els redats, aquest nou sistema
que hi ha implantat a les nostres carreteres
i que, bé, sembla ser que els està donant d'entrada
i per les poques estadístiques, informacions,
dient poques perquè encara no tenim un estudi
des de la seva implantació.
Fa poc temps.
Exactament.
Però un resultat d'entrada, doncs, bastant positiu.
Bé, la notícia en si és única i exclusivament
aquest Estri nou,
que el que farà serà connectar
les més de 150 càmeres,
entre 150 i 160 càmeres de radars
que hi ha a les diferents carreteres
de tot el país espanyol.
Bé, a veure, això sembla ser que sigui
només una mesura de caràcter tècnic,
però si després la lliguem amb la normativa,
amb tota la legislació i amb els drets
que poden tindre els conductors,
doncs podríem entrar en una sèrie de contradiccions.
Bé, les diferents mútues i associacions automobilistes
tant del nostre país com de la resta de l'Estat
doncs ja han fet les seves corresponents protestes.
Aviam, jo no voldria semblar ni ser radical,
però si una persona fa una infracció de trànsit,
si condueix a una velocitat per sobre del permès,
ni com a associació, sinó com a res,
aquella persona ha de complir la sanció
que contempla la normativa.
Vull dir que què hi ha de mal
que controlin que tu no has conduït bé,
que tu has fet una malifeta
i posant en risc la vida dels altres.
És una opinió personal,
però clar, és de sentit comú probablement.
Si algú va a 220 per hora
i el capta una càmera,
aquest senyor mereix una sanció i punt.
No té més, no?
Efectivament, i cada vegada aniran més
aquestes mesures de control.
Vivim en una societat on el parc mòbil
cada dia és més gran
i on necessitem més de tota mena de vehicles
per desplaçar-nos, no?
Cada vegada les carreteres són millors,
n'hi ha més,
i bé, doncs,
per raons professionals,
per raons familiars,
per raons particulars,
el trànsit és un espai cada dia més habitual.
Això implica que,
quan més gent estem abocades,
més regulació necessita,
perquè la veritat és que,
si ho pensem bé
i veiem qualsevol carrer,
qualsevol carretera,
Déu-n'hi-do,
en aquell moment,
quan estan circulant tants cotxes
i tantes persones,
la quantitat de preceptes
que, bueno,
s'estan complint
i que haurien de ser norma per tothom, no?
O sigui,
implica un bagatge
i el que és un lloc
i una dinàmica,
doncs, molt important.
Considero que és un dels aspectes
de la circulació més importants que hi ha
i que costen més de governar
i que, efectivament,
que tot vagi desenvolupant-se
és tot un gran què, no?
Però els mesuraments de radars
efectivament venen per als infractors.
És també una activitat molt donada
a que es pugui transgredir.
I, com sempre,
aquestes activitats,
com qualsevol altres,
no és només un perill,
un perill que tu generes per tu mateix
o en la teva pròpia integritat física
o en la teva persona,
sinó també està en lloc altres drets
i, sobretot, altres integritats
d'altres ciutadans.
Això, cada dia,
i ja ho sé que molts oients i jo,
doncs, bueno,
sobretot la persona
que es dedica al món de la carretera
o que fa la seva tasca
en el món de les carreteres autopistes,
els hi sabrà molt malament.
Però això, cada dia, anirà a més.
A mi em sembla perfecte
que els hi sembli malament,
però la vida de les persones
està per sobre de qualsevol timing
que hagis de complir en un transport.
Exactament.
Per tant, crec que això és desevident, no?
I crec que, de totes maneres,
el transport que,
per el fet d'anar més ràpid,
doncs,
tingui que complir
amb les seves expectatives
o amb els seus contractes
o amb els seus objectius,
no és un bon transport.
Perquè quin és el problema, exactament,
que argumenten determinades associacions
que, lògicament,
tenen tot el dret d'expressar la seva opinió?
A veure,
sobretot en el procediment sancionador
és molt transcendent.
La càmera capta
que aquell conductor
està cometent una infracció
segons aquest centre
que ha de funcionar.
I, aleshores,
quina diferència hi ha
del que hi havia fins ara
del que passarà ara
amb aquest centre automàtic
de denúncies?
Sobretot el que generen
aquests elements,
aquests estris
que tenen les forces de seguretat,
en aquest cas,
doncs,
de trànsit,
per mesurar tot això
és,
en un primer lloc,
la idoneitat
de com estan
posades,
diguéssim,
en funcionament.
Tots aquests aparells
necessiten d'un mesurament,
d'un calibratge,
que és clar.
si no recordem malament,
fa,
crec que és més o menys
ja un any,
la Generalitat,
precisament,
i en les nostres contrades,
doncs,
va tindre que retornar
una sèrie d'imports
i una sèrie de sancions
per uns radars
que no estaven
ben mesurats.
Això implica que,
clar,
el que conduís
a una velocitat excessiva
va ser multat,
però el que no conduís
també s'ha transgredit.
Això implica,
en tot moment,
que tingui un control.
Si realment aquí,
doncs,
s'habilita un centre
per tot el país,
això tindria que tindre
també uns controls
de qui controla.
Hi ha unes garanties
que les màquines
funcionen bé.
Exactament,
i això s'ha tindria
que fer d'alguna manera.
Són més de 150 càmeres,
radars,
càmeres-radars,
a veure com es fan
i a veure com estan.
I, per altra part,
és el que,
en l'àmbit del dret administratiu
i de circulació,
té molta importància,
que són les formes
de com es porten a terme
aquell botlletí de denúncia,
és a dir,
el famós apartat
de les notificacions
i la identificació
d'aquell conductor transgressor.
Podem explicar una mica més
això que dius
de la identificació
i el conductor.
Efectivament,
nosaltres,
d'entrada,
ens podem trobar
que tenim ara
un radar
o una càmera
que s'identifica.
Això ha substituït
en el temps
el personatge
de la gent,
de la gent de tràfic,
de la gent urbana,
que ens posava la multa
perquè ell mateix,
com a funcionari,
escrit al servei de trànsit,
havia vist
que tu feies
una infracció
o una possible infracció
i llavors
et denunciava,
et multava.
avui en dia,
com efectivament,
per casos concret,
com és la velocitat,
és tan difícil
estar a tot arreu
i hi ha tantes vies,
això no podem tindre
un agent
i sobretot
no podem
tampoc demanar-li
que tingui un asseurement
adient de la velocitat.
necessitem de la tecnologia.
La tecnologia en si
estem en un nivell
encara
que no acaba
d'identificar
completament
a la persona
i sobretot
un aspecte molt important
encara que sembli
i val a dir,
no para
aquella persona,
no li fa
fer un stop,
no li fa sortir
del seu vehicle,
no li demana documentació.
La matrícula
i la velocitat
a la qual
continuït.
I efectivament
no tenim
una cara
i uns ulls
i una persona
que reculli
la denúncia
en aquell moment
de la infracció
que acaba de cometre
perquè una de les altres vessants
que ha de fer
qualsevol funcionari
de tràfic
i de trànsit
és informar
de la infracció
en aquell moment concret
que acaba de cometre.
és la funció
reeducadora
de tota normativa
i més sancionadora.
La sanció,
qualsevol càstig
el que té
és un principi
de reeducació
per dir-ho d'alguna manera.
Això no es compleix.
Això no es compleix
amb els radars.
I bé...
Per tant,
no tenim la certesa
de qui condueix el coche.
I si voleu
expliquem la corruptela
que em sembla que...
Però és real
que us he llegit
això de la venda
de punts,
de carnets de punts.
No, no, no.
El sistema de punts
és una realitat
i si tenim...
I està passant de debò, Javi?
Jo m'animaria
a cometre algun delicte
que no és la nostra funció
ni molt menys,
però si ens pesem
una estona,
per exemple,
en un internet,
podríem trobar gent
que s'està oferint
a, bé,
ser denunciats
sota la identificació
del seu carnet
a canvi
d'una quantitat
d'enerària.
Puc entendre
algú que no necessita
el seu carnet
per la feina
o pel que sigui
i diu
a mi m'és igual
que em treguin
dos o tres puntets
i vengen tant puntet
a tants diners.
Efectivament.
Algú que té una denúncia
i necessita el carnet
contacta amb aquesta persona,
li paga els diners
i li treuen els punts
a l'altra persona.
Per què diu
que estava conduint
el vehicle l'altre?
Aquell dia,
aquella hora,
era jo qui conduïa
i, a més a més,
doncs, bueno,
si accepto la sanció
que m'imposen
de retirar-me,
per exemple,
cinc punts.
No, no,
no poso cap.
És un senyor
que potser no condueix
perquè ha deixat
de fer aquesta activitat
perquè té potser
algun tipus d'impediment
que no està reconegut
o no està expressat
i llavors continua amb el carnet
o bé
el que estem nosaltres
detectant moltes vegades
que són persones grans
que es van renovant
el carnet
perquè passen
aquests exàmens
però no condueixen
i llavors
no és una dificultat
ni un entrebanc
per la seva feina
ni per la seva feina
ni per la seva vida habitual,
volia dir, no?
Clar,
es cati
que hi ha de veritat
i que hi ha de mentida
en cada tipus
d'aquesta retirada
de punts
precisaria
d'algú
que investigués
cas per cas.
Podria ser una investigació
amb la cosa
que no es pot fer
de dir bé
quina relació
té aquesta persona
amb aquesta altra
que viu a l'altra punta
de la ciutat
i que ni es coneixen
i de cop i volta
resulta que conduïa
el seu cotxe
però clar,
això implica una...
Sí, però crec,
però Iolanda,
no vas desencaminada
perquè precisament
els departaments
tant de trànsit
aquí a Catalunya
com de tràfic
o a la resta de l'Estat
es volen posar
a investigar
aquestes ofertes
en certa manera
il·legals
i inclús
això és molt més greu
perquè que tinguin en compte
aquests senyors
i aquestes senyores
que s'ofereixen
que podria constituir
un delicte penal
amb càstigs de presó
o sigui que...
Com el classificaria
amb aquest tipus
una estafa
o bé una estafa
o bé doncs...
Un frau
a l'Estat
o l'apropiació
d'identitat
doncs
que no és la que correspon
podria ser
un delicte
en tot moment
d'aquesta mena
en quant al document públic
o sigui
té moltes vessants
i això
doncs
que vagi en compte
aquesta gent
que s'ofereix
tan alegrament
i tan lliurement
perquè...
Bueno, no dic
que les investigacions
es portin a terme
perquè no tinc
aquesta informació
però es podrien trobar
en aquest delta baix.
Home, que facin
el que vulguin
però...
Aviam, d'entrada
és il·legal
és un delicte
i èticament
ja sabem
el que és, no?
Déu-n'hi-do.
No, no, a veure
el propi procediment
administratiu
sancionador
i més els de tràfic
que tenen uns procediments
concrets
hi ha unes garanties
hi ha unes garanties
perquè el ciutadà
que s'hagi sancionat
pugui en tot moment
i en diferents fases
expressar-se
en la seva defensa.
Són els famosos
plecs de descàrrecs.
Moltes vegades
i sobretot
això també
nosaltres som conscients
perquè ens venen
als nostres gabinets
i ens venen
als despatxos
amb la mateixa queixa
ens diuen
que
la denúncia
o el butlletí
de denúncia
fet per aquest
Guàrdia de Trànsit
gairebé
no ha respectat
i sobretot
no recull
la versió contrària
de la que tu creus
que ha succeït.
A veure
això es ve afegit
a vegades
perquè una cosa
que és molt important
i que nosaltres recordem sempre
i és que
tots els agents
de seguretat
de Trànsit
tenen
una cosa
que no tenim
la resta
de ciutadans
que és la presumpció
de veracitat.
És a dir
d'entrada
per dir-ho d'alguna manera
que no és exactament així
perquè m'entenguin
els oients
d'entrada
els que ells diuen
els que ells posa
en aquell butlletí
de denúncia
és veritat
és tal com ha succeït.
No és com nosaltres
que quan afirmem una cosa
tenim que provar-la.
Tenim que provar-la.
Això vol dir
que aquell relat
dels fets
que aquest
policia de trànsit
que aquest mosso d'esquadra
que aquest Guàrdia Civil
que aquest Guàrdia Urbana
ha posat
sigui cert
no
i que no podem fer res
no
podem destruir
per dir-ho d'alguna manera
aquell relat dels fets
el que passa és que
tenim que anar
carregats
amb un camió de proves
important
perquè d'entrada
qualsevol estament
qualsevol tramitador
de multes
i si al final
arribem a un jutjat
doncs qualsevol jutjat
o jutge
d'entrada
el que farà
serà agafar
aquells fets
i considerar-los
com els provats
i a nosaltres
ens escoltarà
i tindrem que trencar
aquella veracitat
que d'entrada
doncs bueno
s'ha posat damunt
de la taula.
És aquest el problema.
Per què
la policia
té aquesta presumpció
de veracitat?
doncs efectes pràctics
perquè efectivament
ells
es desenvolupen
en un mitjà
que a entrada
si no tinguessin
aquesta presumpció
de veracitat
que a veure
no és nua
no és llou
dir que així
és així
també se'ls demana
en la seva tasca
que una mica
es farceixin
d'alguns elements
perifèrics
que ho facin
creïble
però efectivament
per assegurar
el que són
les continuacions
i els objectius
finals
de qualsevol
investigació
de qualsevol
denúncia
d'entrada
ells
arrel de la seva feina
tenen
aquests privilegis
no estan
reconeguts
en tots els països
és una qüestió
que es discuteix
cada dia
perquè a més a més
no és només
per a qüestions
de tràssit
ho podríem
una mica
estendre
per a qualsevol
situació
delictual
o de sancionatòria
que existeix
en la nostra vida
normal
entenc que
bona part
de la reticència
que poden tenir
determinats col·lectius
fora
que estigués
garantida
al 100%
la fiabilitat
dels aparells
de les càmeres
això
és evident
és un tema
tecnològic
més que legal
és un tema
tecnològic
però hi ha un institut
a Madrid
que és l'Institut Nacional
de
no de meteorologia
que molta gent
ho confonem
és de meteorologia
que el que fa
és el calibratge
i mesurament
de tots els aparells
de tots els cossos
policials
de tot el país
llavors
aquests aparells
aquests radars
quins aparells
els aparells
per exemple
de mesurament
d'alcoholèmies
totes aquestes qüestions
que s'utilitzen
per mesurar
aquestes actituds
il·legals
han de passar
cada sis mesos
depèn de quin
cada vegada
cada any
un control
de mesuratge
si efectivament
aquella aparell
no té aquest certificat
que diu que és vàlid
i que és correcte
i que mesura
com una balança
del pes
que no és correcta
i està pesat
aquella multa
tindrà que ser anul·lada
si s'ha fet amb això
si no s'acompanya
nosaltres
el que fem sempre
quan impugnem una multa
o alguna sanció
d'aquest tipus
és d'entrada
demanar
a aquest institut
que està a Madrid
que enviï
al jutjat de torn
que enviï
a l'expedient
administratiu
de l'Ajuntament
de Trànsit de Torn
doncs aquest certificat
de metrologia
que diu
que en aquella edat
en concret
quan van parar
aquella senyora
aquell senyor
era correcte
dels mesuraments
que feia
inclús
darrerament
i per alguns
cosos policials
ho veiem
molt sovint
veiem que ells mateixos
ja aporten
aquest certificat
amb el número
de vestidor
diguéssim
d'aquell aparell
on realment
estan
allà afegides
tots els controls
de res
que ha passat
aquí a l'estri
en aquesta mena
de mesura
de control
que el senyor
Rodríguez
Zapatero
vol portar a terme
a León
curiosament
d'on és
crec
doncs
tindrem que veure
com es fan
aquests controls
i aquestes menes
de garanties
de tota aquesta mena
d'aparell
que sembla
del futur
Déu-n'hi-do
si s'està tornant
complexa
la nostra vida
molt
ja vi
aquests dies
hem parlat moltíssim
d'aquestes càmeres
que es volen ubicar
a la part baixa
de la ciutat
avui hem parlat
de les càmeres
que han de recollir
aquelles infraccions
de trànsit
que faci qualsevol
conductor
arreu de l'estat espanyol
el tema de les càmeres
no l'hem tractat
no l'hem tractat
i mira
perquè és diguéssim
de la mateixa família
no és una família troncal
però sí són cosins
i germans
són parents
en aquest aspecte
d'aquest programa d'avui
de totes maneres
si la càmera et capta
realitzant una malifeta
t'ha captat
i has fet una cosa malament
a veure
jo no vull aquí
doncs alarmar
la població
però que tinguin en compte
que no hi ha càmeres fixes
però que sí
que tinc constància
perquè nosaltres
tenim doncs
aquests documents
no?
videogràfics
i audiovisuals
però tenim constància
que els cossos de seguretat
estan utilitzant càmeres
no fixes
però sí mòbils
en un munt de circumstàncies
i també vull dir
que en molts països europeus
doncs
s'estan utilitzant
i el problema
per això deia
que eren cosins germans
el problema és
qui controla
aquestes càmeres
si el tema
no és que hi hagi
una càmera
que controli
els mals comportaments
sinó
qui controla
realment
les càmeres
no?
una mena
d'incís petit
crec que hi ha un cas
em sembla que era
a la Corunya
no a la capital
sinó a la província
d'un centre
d'un centre
d'un poble
on hi havia
doncs
tot el que és
el comerç
més
més rellevant
de la zona
i on uns
bueno
uns funcionaris
dels cossos de seguretat
que estaven allà
doncs
vigilant
el que feien
amb aquelles càmeres
era precisament
vigilar
doncs
bueno
situacions íntimes
de cases
de particulars
fins que això es va arribar
fins que això es va arribar
a descobrir
va ser molt difícil
per una gravació
que mira
va aparèixer de cop i volta
damunt d'una taula
és un cas puntual
lògicament
és un cas puntual
però que la tecnologia
avança
però et pot donar també
aquella situació
on ja no compleixes el dret
sinó que abuses del dret
potser són bajenades
però jo aquests dies
amb això de les càmeres
que és a motiu de conversa
doncs
aquelles discussions típiques
algú deia
home
però si hi ha algun brètol
que està
doncs
destrossant el mobiliari urbà
o està intentant
agredir
una altra persona
està molt bé
que hi hagi
un document
enregistrat
que després
aquesta persona
se la pugui portar
als tribunals
i que sigui una prova
per jutjar-la
i gairebé tothom
estava d'acord
però després hi havia gent
potser més pícara
que deia
escolta
i si tu tens una aventura
passes per aquell carrer
i t'enfoca
i dic
escolta
això ja
entra dins del teu terreny privat
i en fi
és el que tu dius
estem fent una caricatura
perquè dius
qui controla la càmera
té el poder en aquest cas
però home
se suposa
allò que deia el Javi
també dels funcionaris públics
se suposa
que hi ha unes garanties
d'un estatat
que sempre pugui haver-hi
algun cas extraordinari
naturalment
com a tots els col·lectius
i que bueno
cada vegada hi ha més mitjans
però és un debat jurídic
precisament
estem en la societat actual
de la privació de dades
de la privació d'identitats
hi ha una llei
per exemple
de dades i d'identitat
que ja la tractarem un dia
és molt restrictiva
té molt a dir
llavors
per una part
doncs això
diguéssim
s'endureix
però per altra part
doncs bé
es posen una càmeres
que poden filmar
doncs un bano ampli
de lo que és
una activitat teu
en una plaça
bueno
què està passant aquí
vivim jurídicament
una contraposició
d'interessos
bastant important
sí
un dirà
és l'àmbit públic
i el de les dades
és l'àmbit particular
ja ja
però tot té
el seu moment
de barreja
no és fàcil
prendre una decisió
d'aquest tipus
sempre genera
dubtes
i que tingui les coses
tan clares
tan clares
doncs enhorabona
perquè la veritat
a vegades
intentem posar
diferents arguments
damunt la taula
per intentar crear-nos
un criteri propi
Javier Terres
com sempre
ha estat un plaer
aquesta estona
d'apropament
al món jurídic
que t'esperem
en el proper programa
gràcies a vosaltres
com sempre
adeu-siau