Són dos quarts de 10 del matí,
és el moment de comentar l'actualitat en aquesta ocasió
sota la mirada de Puri Canals.
Puri, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir.
La veritat és que estem molt contents
al fet que la Puri Canals,
a banda de la seva feina professional,
és presidenta de PANA i vicepresidenta
de la Unió Mundial per la Natura.
Això fa que estigui tot el dia amb la maleta amunt i avall
i no és fàcil trobar una estona per conversar amb ella.
Per tant, avui és una ocasió especial per a nosaltres.
Tard o d'hora acabarem parlant de temes relacionats amb la natura.
Cites que hi ha a l'agenda importants
des de l'entitat de la qual n'ets vicepresidenta.
Però, si et sembla, podríem comentar algunes notícies.
La veritat és que si ara sortíssim al carrer
i preguntéssim als tarragonins i tarragonines
què és el que més els preocuparien.
Les obres, les carreteres, el trànsit, no?
Perquè és el més immediat, no?,
el que estem patint aquests dies.
Home, és a veure, és com una erupció cutània, no?
Pot no ser greu de fons per la teva salut,
però em molesta moltíssim.
Pica.
Sí, pica molt.
I llavors, com que pica, et rasques,
i en aquest cas et queixes, no?
I és normal.
És normal perquè és molt incordiant
moure tot el dia en una ciutat
que no pots deixar el cotxe,
que hi ha un embús per coses que són insignificants,
però que a tu et provoquen el mateix mal de cap
que si fos algú greu, no?
Perquè simplement si arribes tard a la feina,
doncs tant t'adona, no?, la causa.
I això ens està passant contínuament aquests dies.
Les obres i les mobilitzacions.
Avui parlaven, per exemple,
que hi ha prevista una mobilització
que està convocada arreu de l'Estat pel dia 24
per demanar un habitatge digne.
Hi ha altres mobilitzacions a nivell estatal
molt marcades per la política.
Va haver un temps des que la Puricanals,
que diríem que és militant en la seva matèria
des de molt jove,
des que es portava aquell sol de nuclear,
no, gràcies, fins ara va haver-hi un període de temps
en què tots plegats ens vam deixar de mobilitzar.
I jo no sé ara, potser per qüestions més materials,
tornen les mobilitzacions, no?
Jo crec que són necessàries.
És a dir, les mobilitzacions són, en certa manera,
un baròmetre de l'estat de sensibilitat d'una societat.
I ho són en positiu i ho són en negatiu.
Vol dir que una societat que es pot mobilitzar
quan passen coses amb les que no està d'acord,
doncs és una societat que té capacitat de resposta
i, per tant, doncs, que no espera
que les coses hagin passat o estiguin al límit per reaccionar.
Però també ho té en sentit negatiu,
negatiu en el sentit de la lectura
que haurien de fer els polítics,
que quan tenen una societat que veuen
que té moltes mobilitzacions,
s'haurien de plantejar si estan fent bé la fenya.
I dic negatiu per ells, eh?
No pels que sortim a manifestar-nos
o fem escrits o ens posicionem.
I penso que en aquest moment hi ha molta efervescència
en molts camps
i això hauria de ser tingut en compte
per veure si realment
hi ha aquesta voluntat de treballar amb el ciutadà.
Perquè sí que fa uns quants anys
que vam sortir de la dictadura
i que han fet el procés democràtic
i ens en sentim tots molt cofois.
I penso que en el context internacional
l'exemple de l'estat espanyol és molt bo.
Però també quan surts en altres països
amb una tradició democràtica més llarga
i més mantinguda en el temps
sense aquestes irrupcions dictatorials pel mig,
t'adones compte que aquí
ens falta consolidar-la
en el més essencial de la democràcia
que és el respecte i la consideració diària
pel que pensa diferent
i pel que pot aportar un altre punt de vista.
I hi ha una mica un estat
de la qüestió que quan un guanya les eleccions
i se situa, ja sigui al govern central,
amb una comunitat autònoma
o el seu ajuntament
de la ciutat o el poble més petit,
és com si li donguessis un xec en blanc
per fer durant aquells quatre anys
el que li vingui de gust.
I, esclar, aquí és on fan les coses
i trobem gent que, òbviament,
fa una gestió correcta,
en la majoria dels casos,
però també hi ha molts que tenen una barra
que se la xafen.
I llavors el que veus és que hi ha
molt poca interacció
entre aquelles persones
que han estat escollides,
els escollits, com els diuen a França,
les élues,
és una expressió que em sembla molt interessant
perquè descriu que els han votat,
que se'ls ha de recordar
que se'ls ha votat per fer allò.
I hi ha com una separació
entre el món que es munta
aquesta gent en els seus diferents llocs
i el que passa al carrer.
I llavors la capacitat que tenim els ciutadans
durant aquests quatre anys
de mandat de participar,
d'influir,
doncs és bastant minsa.
Però quan surts al carrer
no és perquè realment
no tens vies de participació.
Parlaves d'un xec en blanc.
A veure, sap greu parlar d'altres països
quan a la nostra vegada
és més val que ens miressin.
Però és un exemple molt clar
el cas del Parlament britànic.
Hi va haver una majoria
que en el seu temps
potser fa massa i tot
van votar
el partit laborista,
un partit en principi
progressista,
que també va anar a la guerra de l'Iraq, etc.
I l'altre dia
Blair aprova
una renovació
de tota la indústria,
de tot el potencial armamentístic
amb els vots negatius
del seu propi partit,
per tant,
d'aquells ciutadans
que l'han votat
i amb els vots positius
del partit de l'oposició.
Dius, home,
potser que ens estem tornant
tots bojos, no?
No, no,
ara saps què passa...
Una cosa és el respecte
i una altra el que dius,
home,
és el xec en blanc, no?
Sí, sí.
Jo li voto,
vostè fa el que vol, no?
Escolti,
vostè té un compromís cap a mi.
A mi allò tan anglosaxó
de parlar amb el meu diputat
a mi m'encanta,
però aquí mai s'ha vist això, no?
No, perquè aquí no saps
qui és el teu diputat.
Clar.
Amb una mica de sort
te'n recordes de qui vas votar,
però d'allí saber
qui és el teu diputat
hi ha una gran diferència, no?
És a dir,
recordes les sigles
d'una papaleta
que més o menys content
em vas posar a la urna,
vull dir,
més o menys,
perquè de vegades dius,
mira,
votes el que et sembla
que és menys dolent,
perquè realment agradar-te
costa,
costa de dir,
m'agrada i em convenç
el programa polític
de tal o qual partit
o especialment
el compromís d'aquesta persona,
que és el que a mi m'agradaria
poder votar, no?
Llavors, esclar,
trobes això
que per poder participar
com a ciutadà
has d'estar molt organitzat
a través d'entitats ciutadanes,
cíviques,
perquè si no
és molt difícil
i, esclar,
ens falta aquesta tradició democràtica,
ens falta,
ho veiem també
en el to
d'algunes discussions polítiques
que mostren una manca
de respecte
a la diferència increïble,
però hi ha
en el que és
la majoria,
diguem-la,
l'engròs
dels senyors
que es dediquen,
senyors
i poques senyores
que es dediquen a la política,
cap a la resta dels ciutadans
també construeixen
una mena de classe
que els separa
de la resta.
Això crec que és perillós
i és trist
i, a més,
provoca això
que al final
quan un se n'ha farta,
si no ha trobat vies
més directes
i més útils,
acabi sortint al carrer,
que no em sembla dolent,
però, home,
quan passa tan sovint
és que hi ha alguna cosa
que no funciona gaire bé, no?
Parlaves de molts senyors
i poques senyores
a la política
que al ser delicat
ahir es va aprovar,
el Congrés ho va fer,
la llei d'igualtat
amb l'abstenció
del Partit Popular
i el si de la resta
de formacions polítiques.
Caldrà llegir
la lletra petita
com els contractes,
aviam,
perquè ara aquí tothom,
ole,
ja la llegirem,
reflexionarem
el que sí és cert,
perquè així s'està explicant,
és el tema
de la paritat
d'aquesta discriminació
positiva
que diuen,
un terme
que té un contrasentit,
perquè la discriminació
és el que té
connotacions negatives,
però, en fi,
sigui com sigui,
el que sí és cert
és que després denuncia
que ja es farà efectiva,
aquesta llei
que ara a les properes
eleccions municipals
diuen que els partits
estan desesperats
perquè no tenen dones.
És que és normal,
perquè funcionen
amb mentalitat masculina.
Clar,
però és que dius,
ara hem de posar
per llei
dones a les formacions
polítiques,
no en tenim,
això què vol dir?
que anirem buscant
no dones
que estan dins
de la política
allò experimentada,
sinó qualsevol dona
pel fet que sigui,
qualsevol persona
pel fet que sigui
de sexe femení?
És que això
és el perill que tenim,
perquè a veure,
jo estic absolutament...
No és el políticament correcte
dir això,
però tots sabem
de què parlem.
No, és clar que ho sabem
perquè hem vist
moltes conselleres,
moltes ministres
que estaven allí
simplement perquè tenien
un doble cromosoma X,
que el tenim moltes,
però no ens dediquem
a que ens facin servir
de floreros
i intentes fer la teva feina,
el més bé que pots
és del teu lloc de treball,
més o menys transcendent,
no?
És clar,
i a mi això em preocupa molt,
però és que jo crec
que no aconseguiran
que hi hagi dones
dins dels partits polítics
amb una paritat
com la desitjable,
mentre els senyors
que els dominen
no canvin d'actitud,
perquè treballar
amb aquesta colla
de personatges
que imposen les coses,
diguem,
per testosterona,
molt sovint,
i que estan acostumats
a controlar-ho tot,
i que tots els plantejaments
que posen sobre la taula
i que es barra el pas,
però des de la base.
Però és que és increïble,
mira,
jo veig moltes vegades,
analitzo coses que surten
i veus
gran part de la informació
que surt als diaris
que ocupa pàgines i pàgines,
i estic segura
que si haguessin més dones
al darrere
no sortiria,
perquè són xurrades,
són xurrades
que tenen a veure
amb l'ego
d'uns quants senyors,
amb més o menys raó,
no estic entrant
en la casuística
de si la qüestió en concret
té raó o no,
però donar-li tanta corda
a cert nivell de tonteries,
doncs em sembla
que és molt propi
de mentalitats masculines
a traçadetes.
I llavors,
aquí fan falta dones,
però fan falta dones
intel·ligents
i que sortin
d'aquest esquema.
Si les senyores
que posem aquí
simplement han de beneir
i han de fer el cupo,
llavors no resoldrem
el problema.
Tot i que,
crec que incentivar-ho
és un primer pas
en positiu,
però m'agradaria
que hi hagués
aquesta reflexió
des dels senyors
que estan ara
en partits polítics
i en tots,
perquè la veritat
és que el que és
l'actitud
home-dona
no veus grans diferències
en qüestions de gènere,
no veus grans diferències
en cap partit
i això és el que preocupa.
Però és una cosa
molt més arrelat
que una qüestió
de visió política.
És molt més emocional
i molt més profund
i s'ha de fer més esforç,
per tant.
Sí, perquè,
quantes secretàries generals
de partits polítics
hi ha hagut o hi ha?
No ho sé,
sincerament,
ara no me'n ve cap al cap.
Hi ha una altra cosa,
tu tens la sensació
i ho pregunto,
no ho afirmo,
que les dones
que han arribat
a un cert estatus
en la política
és perquè han assumit
els valors masculins?
No,
a veure,
les que s'ho han guanyat
i en conec alguna
i realment generalitzar
sempre van detriment
dels esforços
i els valors
de moltes persones
i això sempre sap greu,
però en conec algunes,
les conec de prop
amb una capacitat
per elles mateixes.
Mira,
et vull posar en exemple
perquè és algú
a qui aprecio,
malgrat no sempre
estigui d'acord
amb la seva política,
però la ministra
de Medi Ambient,
la senyora Narbona,
vull dir,
no està allí de Florero,
aquesta senyora
sap molt bé el que fa,
crec que coneix bé
els temes ambientals
i després pren les decisions
que creu que ha de prendre
o que pot prendre això.
No sóc jo
qui ho ha de discutir
i no sempre comparteixo
les postures
que ella té.
Sí,
per això és la manda.
Però crec que com a persona,
com a persona
que s'ha de la política,
ella ha fet una carrera política
perquè li agrada la política
i perquè creu el que fa
i és dona
i ha arribat allí.
Però,
diguem,
en conec molt pocs exemples.
Tret d'algunes excepcions,
com dius,
la majoria més
està en una legislatura
i marxen.
I marxen
i no tornen a aparèixer
en l'esfera política.
És veritat,
a nivell local,
a nivell general
hi ha excepcions,
lògicament,
però sí que hi ha moltes dones
que estan en un període de temps
i marxen.
I aquí n'hi ha de tot tipus.
A veure,
jo també entenc
que si vas a parar
en un lloc
on no pots dir el que penses,
on el que tu voldries promoure
és impossible d'aplicar-ho
perquè hi ha una estructura
que no t'ho permet.
Bé,
tot això també desanima
i en general
les dones tenim més tendència
a ser molt més pragmàtiques
i veure que quan una cosa
no té sortida
doncs mira,
passes i te'n vas a una altra
de més útil.
I si aquesta més útil
és més discreta
tampoc passa res
perquè en general
la feina de protagonisme
acostuma a ser més reduït.
Llavors,
clar,
s'ajunten moltes coses
que podrien ser,
diguem,
qualitats positives
però que en un context polític
dominat
per homes
amb una majoria
de qualitats
diguem,
no d'aquest tipus
doncs es converteixen
en un desvantatge clar.
Inclús encara
que moltes d'aquestes senyores
doncs
que arriben allí
en un moment donat
podríem fer feina bona
no la poden fer
se'n van cap a casa
i no diuen res
perquè ja se n'han cansat
i no tenen ganes
de bronca.
Les guerres
no ens en oblidem.
El 99%
de les guerres
que hi ha hagut
en tota la història del món
les han promogut
els homes.
Crec que és simptomàtic
i això no vol dir
que no hi hagi
males persones
entre el nostre gènere
que també n'hi ha
i n'hi ha hagut
que s'ha pogut manipular
els homes
perquè provoquessin conflictes.
Però sí que és
una mentalitat
diferent de funcionament
i que és la que domina
en aquest moment
el nostre país
i el món
també siguem
clars.
I no és fàcil
de resoldre
però jo és que crec
que si no hi ha
canvis d'actitud
en les relacions
dintre dels partits
entre homes i dones
és impossible.
És impossible.
Llavors,
si trobes això,
aguanten una legislatura
perquè els fa il·lusió,
perquè les convencen
però quan veuen
que allò no tira
les que són
espaiulades
se'n van
i les altres
ja les canvien
perquè toca renovar-les.
Per tant...
Clar.
Aviam,
tota aquesta qüestió
passa per l'àmbit
més privat,
per la feina
que facin homes i dones
en la seva vida quotidiana,
la llei en tot cas,
aportar temes
com el que les empreses
amb més de 250 treballadors
hauran de negociar
un pla d'igualtat.
Això vol dir
tenir la possibilitat
d'ascendir
amb la qual cosa,
segons un estudi
que també surt avui
en paral·lel
a aquesta llei,
és gairebé impossible
per la dona
que tria la maternitat
i aquella que renuncia
a la maternitat
per dedicar-se
professionalment
doncs ha de triar,
està claríssim,
no?
La que tria la maternitat
no té les mateixes oportunitats,
lògicament,
per ascendir,
per tenir
doncs un lloc
de més responsabilitat
a la feina
i aquella que opta
per la professió
aleshores
renuncia a la maternitat.
Aquest és un fet
que difícilment
es pot tirar endavant
si no hi ha les lleis
i no hi ha aquest consens privat,
no?
No, no,
absolutament d'acord,
és que la realitat
d'avui en dia
és que és
o una cosa
o l'altra
i l'home no pot tenir
les dues.
i l'home pot tenir
les dues
i a més em sembla
la desigualtat
més cruel
de totes
perquè realment
afecta
a la vida
més íntima
i als valors
més personals
d'un mateix,
no?
Per tant,
em sembla molt dur
que el plantejament
vagi en aquesta línia
d'una cosa
o l'altra
però és la realitat.
Home,
jo penso,
a veure,
jo crec que totes
aquestes mesures
són positives.
el que no crec
és que d'avui per demà
canviïn l'entorn
però és evident
que en algun moment
s'han de promoure
i en aquest sentit
doncs m'assemblen
molt benvingudes,
vaja.
Doncs ja veurem,
com s'apliquen
hi ha un tema
d'actitud personal
no hi ha dubte
davant de tot això.
Avui,
a nivell local
he vist
en diaris
que hi ha temes
relacionats
amb tota la qüestió
dels parcs eòlics
que s'han aturat,
uns parcs
que s'havien de posar
no sé si era
la conca de Barberà,
aquest tema també
tot el tema
de parcs eòlics
nuclears
tot el tema
de l'energia
crea una confusió
en l'actualitat
abans ho teníem
tot molt clar
allò que dèiem
nuclear sí o nuclear no
nuclear sí
nuclear no
gràcies
i vinga
para de comptar
donem l'interruptor
de la llum
i ens quedem tan amples
avui en dia
és el signe dels temps
que diria aquell
hi ha confusió
fins i tot
en aquestes qüestions
però és normal
perquè
a veure
jo crec que era fals
el que les coses
érem blanques o negres
sempre ha sigut fals
i és una mostra
del model educatiu
que ens havien donat
del context social
en el que vivíem
de la falta d'informació
i de la falta
d'entrenament
en veure les coses
d'una manera
com a sistemes complexos
que és com és la vida
és un sistema
i molt complex
llavors no
no estem preparats
per això
i ens han educat
a prendre decisions
d'aquest tipus
simplifiquem les coses
per no complicar-nos-la
però clar
la realitat
no és així
i quan entres
en temes de territori
i temes
amb components ambientals
amb components socials
la complexitat
està servida
llavors clar
l'energia eòlica
és bona
o dolenta
home
miri
depèn del nivell
en què la miris
evidentment és bona
com a tecnologia
inqüestionable
és neta
utilitza un recurs
aparentment inagotable
com és el vent
tot i que fluctuant
amb el canvi climàtic
això ho dic aparentment
perquè no sabem
però més aviat
tendirà
a que faci més vent
o que siguin més forts
tot i que els règims
poden canviar
però
això no és tot
per dir que una cosa
és bona
o és positiva
o negativa
llavors depèn d'on la posem
així com jo m'atreveixo
a dir que la nuclear
gairebé
sempre és negativa
per molt bé
que la gestionis
perquè el risc
que comporta
és immesurable
i el cost
de tractament
dels residus
altíssim
i per tant considero
que només aquests dos factors
són ja
per mi són convincents
per dir
que estic en contra
de l'energia nuclear
en el cas
d'altres energies
depèn molt
de com les planteges
i on les planteges
i el cas de l'eòlica
és claríssim
el problema
que tenim avui
amb les centrals eòliques
perquè a mi això
de dir els parcs eòlics
no m'agrada
més són centrals
perquè aquí
hi ha un problema
que és que estem mantenint
el mateix model energètic
de centralització
de la producció
i la distribució
llavors això no és alternatiu
l'alternatiu seria
tenir unitats de producció
repartides
a prop d'on es consume
llavors podríem estar parlant
d'una energia alternativa
amb la mesura
que l'apliquem
amb grans unitats
de producció
grans centrals
i estem repetint
el mateix model
per tant aquí
malgrat que la producció
sigui neta
i sigui
amb un recurs renovable
ja tenim
un problema
derivat
de la manera
en què ho estem muntant
i de la manera
en què l'estem repetint
l'altre problema
és l'ubicació
que és on hi ha hagut
el gran conflicte
amb les eòliques
perquè hi ha algú
qui ha cregut
que perquè això era net
i renovable
estava bé
en qualsevol lloc
i clar
no és el cas
el territori
té una funcionalitat
té un seguit
de coses
a les que has de prestar
atenció
tant en relació
a la població
que hi viu
com amb els ecosistemes
que hi ha
que presten serveis
a la població
a la muntanya
i el bosc
no és una cosa
que està allà al darrere
per quan no ens vulguem
recordar
està allí
i ens permet
que nosaltres
puguem estar aquí
a la ciutat
tenint tot un seguit
d'avantatges
i de serveis
oblidar aquestes coses
comporta
llavors problemes
i és una llàstima
perquè crec
que amb això
alguns sectors
molt promotors
de l'energia eòlica
han oblidat
aquest detall
aquest detall
important
d'on s'ubicava
i qui hi havia al voltant
i què hi passava allí
i han creat
tota una mena
de reacció rebot
que en comptes
d'ajudar
a promoure
energies alternatives
els ulls
d'aquells
que eren
diguem
més
tenien
més dubtes
els ha semblat
com que ara
tenien arguments
també per rebatre-les
és a dir
ens han fet mal
els mateixos
que volien promoure-les
però això passa
per no fer les coses
ben fetes
des del principi
i perquè en aquest país
els primers
que van començar
a buscar ubicacions
per a eòliques
van ser les empreses
i no hi va haver
un pla eòlic
fins que ja teníem
el conflicte creat
tot es va precipitar
com sempre
la casa per la teulada
de totes maneres
una miqueta
és allò que parlàvem
també
de la llei
per a la igualtat
la gran responsabilitat
lògicament
estan les grans empreses
estan les institucions
però també
està una mica
en tots nosaltres
està claríssim
que el tema
dels recursos
està fatal
sembla que no
i es comença
a parlar
jo m'imagino
perquè també
està tocant
la butxaqueta
de les grans
empreses
i tot plegat
es busquen
fons alternatives
però nosaltres
com a ciutadans
no estem disposats
a renunciar
ni una miqueta
al nostre benestar
aigua
energia
no
jo és que crec
és que és ridícul
perquè ningú
demana que renuncies
al benestar
només que siguis
més eficient
i això és d'intel·ligents
no de
màrtirs
és diferent
clar
perquè si tens bombetes
de baix consum
que t'il·luminen
el mateix que un altre
perquè has de gastar
quatre vegades més
perds qualitat de vida
en absolut
estalvies
i també tens un benefici
jo crec que aquí
moltes d'aquestes coses
estan mal plantejades
i bueno
crec que s'haurien de fer
campanyes molt més
efectives
d'explicar als ciutadans
quins instruments
quines eines
té l'alcance
per això
sense perdre qualitat de vida
tenir una vivenda
que sigui molt més eficient
i que redueixi els consums
avui en dia
hi ha electrodomèstics
que consumeixen
molt poquet
comparat amb d'altres
el que passa
que són més cars
perquè no posem
no fem un pla renove
per continuar promovent
que les empreses
automobilístiques
puguin vendre
perquè no el fem
amb les rentadores
es fa amb les neveres
em penso
però d'una manera
molt més
molt més exhaustiva
i penso
hi ha moltes coses
d'aquestes
que es podrien promoure més
evidentment
després hi ha
qüestions d'actitud
d'un mateix
sempre hi ha
personatges
que els agrada
d'un despilferram
això no hi pots fer res
però jo crec
que la gran majoria
dels ciutadans
si ho veuen fàcil
s'hi apunten
més espontàniament
i l'aigua puri
perquè em semblava
una pel·lícula
en rotllo Mad Max
fot una pel·lícula
d'aquestes futuristes
i de ficció
si ara
els grans desastres
venen
pel petroli
diuen que d'aquí a unes dècades
vindrà per l'aigua
de fet ja venen per l'aigua
a veure
els grans desastres
les guerres
em refereixo
i als conflictes internacionals
però si tu mires els conflictes
a l'Àfrica
i també a Orient
sí també
els més locals
venen per l'aigua
quan mires el conflicte
mires el mapa
i veus que
moltes d'aquestes guerres
es troben just
a les divisòries
de conques hidrogràfiques
claus
vas a dir
crida més l'atenció
al petroli
perquè és el que es cotitzen
mercats
però al darrere
perquè té els dies comptats
i per al darrere
al darrere
el que realment hi ha
en molts d'aquests conflictes
és el control de l'aigua
del recurs aigua
i de fet
quan mires gran part
del problema
entre Israel i Palestina
està en el control
dels pous d'aigua
una part important
de les
l'ocupació
de determinat territori
palestiera
és territori
per dir endavant
els quibuts
i ja vas als conflictes
a Àfrica
i ja no en parlem
tota la zona central
d'Àfrica
que hi ha
guerres permanents
i mires
quines són
les condicions
de l'entorn
ambiental
són pèssimes
i precisament
la manca d'aigua
és el punt clau
perquè la gent
visqui malament
és a dir
jo crec que avui en dia
ja és el gran problema
no el que cotitzen
els mercats
però és el gran problema
per la major part
de la població del món
i aquí seguim fent
una mica
allò
barrar-nos els ulls
per no veure-ho
però de fet
bé
també aquí
quan es mira
un dels principals
revoltes ciutadanes
polítiques
de sortir al carrer
va tenir a veure
amb l'aigua
sí
amb l'aigua de l'Ebre
és evident
de totes maneres
si hi ha algun tema
global
és el tema
dels recursos
i a vegades
no parem compte
d'autèntics desastres
l'altre dia parlàvem
te'n recordes
del tema de la Xina
d'aquests
grans envasaments
obres gigantines
que estan fent
que han absolutament
trillat el territori
i que han desviat
clar
això té repercussiós
a nivell del planeta
és evident
que el que fas aquí
és el tema
de l'efecte mariposa
evidentment
i sobretot
quan parlem d'energia
i quan parlem
de natura
mentre
aquí al voltant
tinguem l'aigüeta
i vagi fent
i deixi de fer
ja ens està bé
no?
Bé
perquè estem
a veure
la societat nostra
aquí
diguem
a la Tarragona
del dia d'avui
i és extrapolable
a la major part
del territori
diguem
de Catalunya
i de l'Estat
ens hem acostumat
a estar
a la zona còmode
és a dir
ens hem acostumat
a que ens ho donguin
tot fet
i a no preguntar-nos
gairebé
d'on venen les coses
hi ha poca gent
que es faci preguntes
mentre li regi
l'aixeta cada dia
i quan apreta
l'interruptor
s'encengui la llum
doncs els problemes
són petits
és clar
mentre
no siguem capaços
de veure
d'on ens abasteixen
d'aigua
d'on surt aquesta electricitat
quin preu estem pagant
en el territori
més proper
o de vegades
lluny
amb algun dels recursos
llavors
és bastant difícil
que hi hagi
reacció
és un problema
en part d'informació
però en part també
de motivació
de ganes
que un es plantegi
les coses
és comoditat
sentia per exemple
ja que parlàvem
de la Xina
que realment
se n'en parlarà molt
perquè tindrà
i de fet ja té
una influència brutal
sobretot en els mercats
econòmics
que s'havia
ja eliminat
la llei
que prohibia
la propietat privada
m'ha sorprès
perquè realment
és un esdeveniment
importantíssim
el que és
en aquest país
clar
quan des d'aquí
ens escandalitzem
per aquestes obres
hidràuliques
realment terribles
ens escandalitzem
davant del que fan
aquests països
que estan en un absolut
desplegament econòmic
clar
la resposta
a un nivell
així molt més
escolteu
vosaltres
totes aquestes barbaritats
ja les vau fent
el vostre dia
ningú us va dir res
per tant deixeu-nos tranquils
a veure
aquest és el principal problema
quan parles de temes
de desenvolupament
hi ha com un paternalisme
i una certa superioritat
per part nostra
no a vegades
no no
absolutament
especialment a Europa
Europa i diguem
Estats Units
al món occidental
ara estem d'alguna forma
especialment a Europa
liderant corrents
mundials
de frenar
de frenar
també perquè hi ha més consciència
sobre la globalitat
del funcionament
del planeta
però esclar
l'argument
que et posen els altres
és
bueno però tu ens vens a dir
ara aquí
el que hem de fer
quan altres porteu dos segles
destruint-ho tot
i a més a casa nostra
i a més a més
venint a expoliar
a veure
la legitimitat moral
no sé si la tenim
però
penso que per això
és molt important
tots els temes de consens
en plataformes internacionals
per això
jo crec que aquí
el paper de Nacions Unides
està excessivament debilitat
saps què n'és el problema
que una cosa
és el que diuen
els polítics
els líders
diguem
socials
a Europa
i l'altra
és qui inverteix
a Xina
jo treballo ara
en comerç exterior
porto
a l'àrea de projectes
internacionals
en una empresa
de consultoria ambiental
i esclar
vaig a moltes reunions
amb cambres de comerç
amb viatges
a missions
empresarials fora
i clar
veus el discurs
esclar
molt d'aquest capital
que s'inverteix
a la Xina
a la Índia
i això
no és xinés
és europeu
però ara diuen
que hauran de pagar
el mateix
que paguen
les empreses xines
que abans tenien avantatges
i ja deien
el problema
no és que ara
els anem a dir
el que no han de fer
i nosaltres hem fet abans
el problema
és que els diem
el que no han de fer
però pel darrere
va un senyor
del nostre propi país
amb el capital
del nostre país
i inverteix allí
i això és d'un cinisme
i una hipocresia
jo em poso bastant nerviosa
i quan estàs en reunions
o sigui
amb els organismes
aquests multilaterals
veig
és Banc Mundial
Interamericà
desenvolupament
tot això
et dones compte
que molts dels diners
que diem
que donem
en aquests països
no són diners
són préstecs
els bancs
rarament donen diners
presten diners
i aquests préstecs
van en aquests països
perquè empreses
dels països donant
és a dir
europees
americanes
bàsicament
facin els projectes
allí
amb la qual cosa
realment
què els estàs deixant
en aquell país
deute
no sempre
hi ha alguns projectes
molt positius
però és una mica
una fal·làcia
també tot això
d'una part important
del que diem
ajuda al desenvolupament
hauria de ser revisada
en profunditat
i vas limitant
l'autonomia
d'aquests països
tornem a un nou
colonialisme
el dèficit
amb la balança
de pagaments
que tenen
cap a fora
i no se n'en surten
ni en mil anys
Poria
ens quedan tres minuts
i jo volia parlar amb tu
d'aquesta cita important
que tenim pel davant
que és la Unió Mundial
per la Natura
que ho convoca
a Barcelona
i per quan és?
no recordo ara
l'octubre del 2008
el 2008
tenim el Congrés Mundial
de la Natura
el Congrés Mundial
de Conservació
de la Natura
aquí vindrà tothom
les previsions
es situen entre
8 i 9 mil
8-10 mil participants
depèn
i de fet
és l'esdeveniment ambiental
més important
que hi ha hagut al món
després de la cimera
de Nacions Unides
que són d'un altre aire
però
diguem aquí
el que volem
és convocar
no només
estats
i gent que ja treballa
amb això
sinó gent d'altres sectors
perquè entenem
que si no hi ha un diàleg
que aproximi
posicions
i aproximi
capacitats de treball
no arribarem a temps
a invertir
alguns dels processos
de degradació
del planeta
llavors
un dels objectius
del Congrés
és això
és posar juntes
gent molt diversa
per mirar
de trobar
solucions pràctiques
potser parlar
una mica menys
i anar més al gra
professionals
també polítics
evidentment
gent relacionada
amb el món econòmic
amb l'empresa
optareu
per allò
que és important
intentar seure a tothom
i una cosa
que m'agradaria
no deixar de dir
que el que volem
és que hi hagi
visions diferents
és a dir
la diversitat
de visions
i la diversitat
d'animalets
plantes
però el que volem
és també
que la diversitat
de visions humanes
respecte a la natura
i el planeta
estigui present
que no sigui un congrés
només del món desenvolupat
que gent que treballa
en diferents territoris
que té diferents
punts de vista
i diferents capacitats
estigui també present
allí
i aquesta és la voluntat
i el mal
que estem treballant ara
l'equilibri passa
sens dubte
perquè les persones
dels països menys
desfavorits
puguin treballar
al seu país
i puguin tirar endavant
i de vegades tenim molt a aprendre
de la gent que considerem
menys desenvolupada
perquè tenen una capacitat
d'aprofitar els recursos
amb eficiència
que en altres
fa segles que hem perdut
Amb la teva feina
amb la consultoria
mediambiental
i la preparació
d'aquesta gran reunió
de la Unió Mundial
per la Natura
en deus estar de feina
Sí
sempre dic que em dedico
a predicar la sostenibilitat
i no sé si l'acabo
d'aplicar amb la meva vida
però suposo que tots tenim
algun tipus d'incoherència
i aquesta és la meva
Continuarem pendents
de totes aquestes qüestions
i de la teva agenda
i aviam si entre una sortida
un viatge
i una reunió
podem tornar a parlar
i sobretot
posar una miqueta
de reflexió
a totes aquestes qüestions
que impliquen més
del que pensem
en la nostra vida quotidiana
no són els grans temes
són els grans temes
i els petits temes
Aquí està el secret
Puri Canals
presidenta
no hem parlat
de la platja llarga
no hem parlat
de moltes coses
per tant
has de tornar
Aquí està el compromís
Moltíssimes gràcies
Gràcies a valtros
Gràcies
Gràcies
Gràcies