Galteta es toca, galteta es toca, l'estuca les tens boniquetes.
La ball va la cueta de la gallina.
La ball va la cueta del nostre gall.
Ara són en dos quarts d'una del migdia, quatre minuts i mig.
Vaja, jo no estic a aquestes alçades molt posada,
però jo diria que els petits de les llars d'infants a aquestes hores
probablement ja han dinat i deuen estar a punt a punt d'anar a dormir.
Això sí, en funció de l'edat, perquè estem parlant d'uns col·lectius
molt variats que van del zero als tres anys.
Avui comença el matí de Tarragona Ràdio el que hem volgut batejar
com a temps de carícies, aquest temps que vol afegir-se
a la celebració del 25è aniversari de les escoles amb bressol municipals
a la ciutat de Tarragona, més concretament el ninot i la taronja
que van ser pioneres, dues escoles, primer el ninot,
després la taronja que van néixer a la ciutat de Tarragona
i més concretament a Riuclar.
Ens acompanyen a Camp Clar, ja m'ho deia l'Anna,
ja sabia jo que tard o d'hora alguna cosa que ens equivocaríem,
però en fi, no hi ha cap problema,
anem a presentar les nostres convidades d'avui.
Carme Duc, tinent d'alcalde d'Ensenyament.
Molt bon dia, Carme.
Hola, bon dia.
Anna Vendrell, bon dia.
Hola, bon dia.
Sort que l'Anna és pionera i ella estava present a l'inici del ninot
i diu, escolta, no em diguis això, que em canvies el barri.
En fi, jo crec que tots teníem claríssim de què estàvem parlant.
Ha estat un petit error que demano disculpes, només faltaria.
Digues, Carme.
Jo el que voldria dir és que ja que a mi m'has presentat
amb el càrrec que tinc, l'Anna Vendrell és la coordinadora.
Jo era bona, va dir tècnica municipal de les llars d'infants
i la coordinadora.
Com que ell ha fet allò també de dir, a veure, on som, no et passis d'un barri a l'altre.
Però, en fi, el que és la cobertura i la zona d'influència, evidentment,
va més enllà del propi barri.
Aquest cap de setmana ja es feia una miqueta el tret de sortida
de la celebració dels 25 anys amb una activitat que posava de manifest
i al carrer en un aparador magnífic com és el Carnaval de Tarragona
amb una comparsa que es titulava els 25 anys d'entusiasme.
Parlem primer de tot de com ha anat la celebració d'aquest primer acte.
Carme, per exemple?
Molt bé.
Bé, doncs, el que sí que hem de dir és que totes les escoles Brassol Municipal
totes han participat a la rueta amb tot el que això comporta.
Perquè heu de pensar que tenim escoles Brassol repartides per tota la ciutat,
són els autobusos, hem de traslladar nens i nenes,
fixeu-vos-hi que no tenen pas els 3 anys encara,
i les famílies a l'escola, tot l'equip docent,
preparar aquestes disfresses i tot això és una activitat que,
a veure, des d'aquí, jo ho torno a dir, els felicito a aquests educadors
perquè penseu que és un sobresforç de feina important
i amb tot el que ha comportat d'infraestructura dels autobusos
d'arribar a prop de l'inici, no?, de la rueta i recollida, tot això.
I dir, doncs, que el ninot i la taronja,
que són els que feien el 25è aniversari,
anaven disfressats de 25è aniversari.
I era molt bonic.
De fet, l'aniversari s'intenta que es visqui des de tota la comunitat
de les llars d'infants.
No és allò un acte puntual, vinga, va, aprofitem la rueda,
sinó que es vol imprimir tot aquest caràcter d'unes llars d'infants
que van ser pioneres i que, com bé dèieu,
afortunadament han anat creixent
i ara ja tenim més llars d'infants municipals a la ciutat de Tarragona.
En aquests moments, fins a quantes tenim?
Vuit.
Vuit llars d'infants.
Ara mateix n'hi ha vuit i avui mateix a la Junta de Govern
ha quedat ja, o sigui que ara surt a tirar immediatament a concurs
la construcció de la llar d'infants del César August,
la llar d'infants de 74 places,
i en els propers dies ha de sortir la de les Clarisses.
O sigui que tindrem, bueno, funcionament en tenim vuit.
A grans trets, de quants nens i nenes estem parlant
que poden gaudir-ne de les llars d'infants municipals, Anna?
En aquests moments i amb les llars que actualment estan funcionant,
tenim 533 alumnes i 533 famílies que tenen en aquests moments aquest servei.
Quina oferta tenia el Ninot i la Taronja abans que hi haguessin aquestes altres?
L'oferta inicial, entre les dues llars, era de 133 alumnes.
Imagina't.
Clar, i sempre es reclamava que el centre de Tarragona
i altres barris de la ciutat no tenien llars d'infants municipals
amb tot el que això implicava, no?
I parlem en passat, perquè ara sí que hi són,
amb una demanda creixent, lògicament,
d'aquí que s'hagi d'anar ampliant aquesta oferta a la ciutat, no?
Sí, sí.
A veure, ara al centre de la ciutat tenim...
Tot i que hi ha persones que a vegades m'he dit
que no és el centre, sí que és el centre.
Tenim la del Miracle i tenim la del Serrallo.
I ara, doncs, no al setembre, no enganyaré a ningú al setembre,
no tinc construïda el César August,
però al curs vinent sí que estarà, confiem que pugui funcionar.
Seria curs 2008-2009.
Sí, 2007-2006, 2007-2008.
El 2007-2008 ha d'entrar en funcionament la del César August,
no al setembre, però entrarà aquest curs en funcionament la del César August
i vull pensar que tindrem acabada també la de les clases,
que aquestes sí que són totes dues,
dos llars d'infants d'estat a quatre places cada una,
al centre de la ciutat.
Aquestes sí que les tindrem...
Seran cèntriques, també seran de les del centre,
perquè, esclar, n'hem anat fent
i a nivell de zones més perifèriques
potser ens ha sigut més fàcil trobar a vegades espais
que al centre de la ciutat, ha sigut més complicat, però bé.
Volíem en aquest primer programa, doncs, una miqueta
parlar de les llars des d'aquesta perspectiva més institucional
perquè pensin que en els propers programes
la intenció és acostar-nos al dia a dia
a la realitat de les llars d'infants municipals
i per això tindrem ocasió de conversar
amb les diferents persones que hi treballen
des de les diferents perspectives, amb els pares.
Coneixerem també els nens i nenes,
que s'hi estan perquè tenim previst també fer un programa
en directe des del Ninot,
que va ser la primera llar d'infants municipals
que es va posar en marxa.
La Carme Duc presentava a l'Anna
com la coordinadora, però és que l'Anna,
a més, en se serveix també,
avui fa doble paper com a coordinadora
i com a veterana,
perquè l'Anna hi era, el Ninot, fa 25 anys.
Qui ho diria?
Perquè, escolta, té una aparència molt jove,
però devia ser molt, molt, molt jove, Anna, tu.
No diré quant era jove.
No cal, no cal.
Però tu recordes, no?,
com es va iniciar aquell primer moment
fa 25 anys, era molt diferent
la Tarragona d'aquell moment.
És molt diferent i també ara veiem
amb la perspectiva d'avui
el llarg recorregut que han fet també
en tots aquests anys.
Vull dir que la veritat és que hi ha moltes diferències.
També és veritat que eren les primeres
escoles presol
i, per tant, doncs que a poc a poc
també s'ha diversificat molt
totes les famílies,
doncs que hi poden assistir.
En aquells moments érem les dues escoles
i poca cosa més, no?
Fins i tot, doncs, també aquí a Tarragona
ha crescut una mica més l'oferta també, no?,
amb d'altres llars d'altra titularitat
privades, també ha crescut, no?,
en aquells moments la veritat és que era
força limitat.
També les condicions de les famílies
i de la gent ha canviat moltíssim.
Cada vegada, doncs,
la incorporació de tots els membres
de la família, doncs, a la feina,
les necessitats de compatibilitzar
la vida laboral, la vida familiar,
també han fet, doncs, que cada vegada
sigui una... la societat mateixa,
doncs, hi ha aquesta demanda
cada vegada més creixent també, no?
Fa 25-30 anys la dona no estava ni de bon tros
tan incorporada al món laboral.
Els nens i nenes estaven a casa
fins als 3, en molts casos,
en d'altres fins que no era la primària,
i fins als 4, fins als 4-5.
Això del P3 no existia,
era a partir dels 4 anys que s'anava a l'escola.
I els professionals també teníeu davant
un repte importantíssim,
perquè us havíeu de formar d'una banda,
però també intuïtivament havíeu d'actuar molt
i amb els mitjans que hi havia.
la manera d'entendre fins i tot l'educació dels nens
des de l'àmbit familiar,
des de qüestions tan bàsiques com l'alimentació,
la salut, tot això també vosaltres en paral·lel
ho havíeu de treballar posant-hi molta intuïció
i molt de sentit comú, no?,
per sobre de coneixements científics.
Jo crec que de totes maneres
és un aspecte molt important en el sentit comú també,
utilitzar cada vegada més el sentit comú, no?
També he de dir, de tota manera,
que abans comentava els canvis
que s'han donat en relació a les famílies,
però també és veritat que tampoc podem deixar de dir
que quan els infants assisteixen a les llars d'infants
no ho fan o no ho haurien de fer únicament
en funció de les necessitats de la família
sinó també pel que les llars d'infants suposa pels nens, no?
Tot un món de socialització, de coneixement, de descoberta,
que això també és molt important per ells.
No ho veig només a una necessitat laboral, com deia,
sinó que és interessant a partir d'una certa edat,
home, direm, als tres mesos no cal
si no és necessari per un tema familiar,
però potser a partir que el nen comença a tenir una certa autonomia,
que comença a caminar,
que comença a descobrir l'altre,
probablement sigui molt recomanable,
ni que sigui una estoneta, no?
Clar, perquè també cada vegada més,
i això també és un dels canvis en la nostra societat,
doncs cada vegada més els nens patins
tenen menys possibilitats de relació
amb d'altres nens, diguéssim, no?
Doncs perquè les famílies són molt més reduïdes,
per tant també és un aspecte important,
que potser fa 25 anys hi havia molta més comunicació
entre les famílies, veïns, amics, no?
I cada vegada això doncs queda molt més.
Aleshores també és aquest aspecte, no?
Hi havia embolquers, com ara?
Ui, quina diferència, quina diferència.
És que clar, parlem d'aquestes coses,
no vol dir que n'hi hagués.
Segur que moltes de les companyes
que en aquests moments ens estan sentits,
segur que també recorden...
Els que hem tingut germans petits,
recordem los picos i las gases,
que es rentaven i es bullien amb aigua calenta,
perquè no hi havia embolquers de cel·lulosa, com ara, no?
Perfectament, aquesta va ser...
Això van ser els inicis.
Déu-n'hi-do.
Les farinetes no eren com ara,
les llets preparades,
el tema del menjar també doncs era un altre món,
el tema de l'alimentació,
els estris des d'esterilitzadors de biberons,
que avui en dia tens uns electrodomèstics magnífics,
aleshores jo m'imagino que els havíeu de bullir.
Tot això ha fet un canvi radical i molt gran.
Potser també és veritat que amb el tema de l'alimentació,
moltes vegades a les escoles bressol
també és d'una importància a l'alimentació,
però sobretot a tota la tasca d'hàbits que es du a terme.
És veritat que hi ha hagut canvis en l'alimentació,
però sobretot el que s'intenta en aquests moments
és treballar molt tot el tema dels hàbits.
I ha canviat la mentalitat amb el tema dels hàbits.
Sí, clar, clar.
Res a veure.
Jo no sé com recordes un dia qualsevol
en aquelles primeres setmanes del Nino.
Avui abusarem una miqueta de la teva memòria,
però ho has d'entendre.
No sé si...
No m'he posat massa en aquella situació,
però és veritat que amb moltíssima il·lusió,
amb moltes ganes,
i també com un gran repte.
És a dir, a veure què passarà.
Recordo també les primeres vegades
quan venien les famílies,
i nosaltres evidentment no ens coneixien,
i aleshores arribaven i anaven a preguntar...
Com eren aquelles famílies?
Algunes eren immigrants, no?
Sí, sí, sí.
Hi havia famílies de tot arreu,
i famílies ens anaven preguntant,
i a vegades, doncs,
i això què fareu?
Algunes deien, oh, quines ganes tenia?
Els comentaris eren molt diversos.
Però nosaltres tot ho rebíem una mica
des de la il·lusió,
de dir, bueno,
dieu el que dieu,
a veure nosaltres,
que és el que podem dir.
Era realment un repte important, també.
Hi havia molta il·lusió,
moltes ganes.
Fèiem, doncs,
el que inclús ara moltes vegades,
és a dir, ho fèiem nosaltres,
però també moltes vegades encara ho fa ara la gent,
que és dedicar,
la gent que treballa a les escoles basal,
que és dedicar moltíssim temps
a preparar coses,
a preparar activitats,
i jo crec que,
en aquest sentit,
ja aprofito per dir que
les llars d'infants
és un lloc que moltes vegades,
potser aquest programa
ens dona, no?,
la possibilitat que la gent ho conegui,
però que es coneix poc
la tasca que es fa,
i que realment,
per la majoria de la gent,
requereix una gran dedicació
i un gran esforç.
Ara direm una paraula lletja
per dir-la avui,
no intentarem no dir-la en cap programa,
aviam,
aquestes alçades
tots tenim claríssim
que una llar d'infants
no és un dipòsit
on deixem el nen
i l'anem a buscar
després d'unes hores
perquè a nosaltres ens convé.
És alguna cosa més
i darrere
hi ha grans professionals
que ja des d'aquell moment
estàveu molt valorades
per la societat
que us envoltava,
oi que sí, Anna?
No sé,
jo penso que és una etapa
que no està justament
massa valorada,
jo crec que és una etapa...
Encara no?
Tot i que mira que s'ha explicat
que els fonaments es posen ara,
no a partir dels tres,
sinó del zero.
Els tres és quan es posen
els fonaments principals.
Jo crec que les famílies
que van passant
per les escoles bressol
veuen i coneixen perfectament
la feina que es fa,
però qualsevol altra persona
que no tingui a veure
amb aquest món
probablement coneix molt més
qualsevol aspecte
d'un centre de primària
que no pas de les escoles bressol.
Som una mica,
en aquest sentit,
som encara una mica invisibles,
no?
Una mica.
Jo sense desmereixer ningú,
recordo sempre
les paraules
de la Rosa Gairal,
que ja la coneixia,
una mestra jubilada,
que sempre diu
a mi que no em diguin professor,
a mi que em diguin mestre.
Perquè sembla que hi ha
una sobrevaloració,
sense menys tenir a ningú,
de les persones
que imparteixen
batxillerats
o estudis universitaris,
i hi ha com a vegades
un menys teniment
de la persona
que està
amb els menors de tres anys
i el mestre de primària,
dius, per favor,
però si són les persones
que estan posant el fonament
i que tenen un tracte més directe
amb els nens i nenes.
Parlem de l'activitat,
si us sembla,
de tot el que s'ha de fer
al llarg d'aquests 25 anys,
perquè a l'Anna
jo sé que no li agrada
gaire parlar d'ella mateixa,
però pensa que
et fem parlar una miqueta
com a memòria
d'aquests 25 anys
i en els propers programes
passaran companys i companyes
que de ben segur
podran dir
moltes coses més.
Hi ha tot un ventall
d'activitats
que s'han previst
per als propers mesos
per celebrar
aquests 25 anys
del Ninot i la Taronja.
Bé, mira,
una la comencem avui,
l'encetem avui,
és aquest seguit
de programes de ràdio
que farem tots els dilluns.
Avui venim a presentar-lo
i veieu l'Anna
que d'alguna manera
és la protagonista,
perquè ho és,
ella és la protagonista
d'aquests...
Que no vol,
no vol, eh?
Diu que no,
però és així.
La protagonista
d'aquests 25 anys
i sí que,
deixeu-me remarcar una mica
quan ho ha dit la Iolanda,
ha parlat de la figura
de la mestra,
les famílies,
cada vegada més,
jo crec que ho saben,
perquè intentem documentar-nos,
ens agrada cada vegada més,
penso jo,
quan esperes l'arribada
d'un nadó,
mirar llibres
i llegir
què és el que necessita
aquest nadó,
ens adonem
que aquesta criatura
des del moment
en què neix
és com una esponja,
no sé si es t'ha dit així,
però que va absorbint
tots aquells inputs,
totes aquelles...
Sí,
totes aquelles coses
que va rebent,
no?
I pensem que l'etapa 0-3
jo diria que és una
de les més,
més importants,
però quan hi hem parlat
de l'etapa 0-3,
ara tornant també
amb les mestres,
tots els nens i nenes,
aquests hàbits
que han començat
a rebre
aquesta educació
sobre aquests hàbits,
la reben a la llar d'infants,
però l'han de rebre
a l'escola.
Aleshores,
hem remarcat una mica
aquesta figura
i la importància
que tenen tots aquests mestres,
que és el que dius tu,
que deia la Rosa Gairal,
no?
De dir,
a veure,
jo vull que em diguin mestre.
Aquest nen i nena,
quan arriba a l'etapa
de 12 anys,
ha rebut tot un
un ventall tan ampli
de coneixements,
ja no parlem
de curriculars,
de coneixements,
que això és el que fa
que s'ha de valorar
aquesta tasca.
Bé,
doncs,
per celebrar
aquest 25è aniversari,
tal com hem dit,
aquests programes de ràdio,
vindran educadors,
vindran les persones
que formen
el gabinet psicopedagògic,
perquè,
diguem,
és una etapa molt important
i en parlaran elles
de la seva tasca,
vindran pares,
parlareu amb els nens,
com heu dit,
i val a dir també
que hem de parlar
de la jornada
del dia 10
i el dia 11
de març,
que aquesta jornada
és una,
la del 10
dura tot el dia,
d'alguna manera
hi haurà
algun taller,
hi haurà
exposició
d'experiències,
hi haurà
conferències,
les conferències,
doncs,
diem-s'hi més no els títols,
que són nous reptes,
noves estratègies,
l'experiència de l'OTSI,
que és el respecte
pels infants petits,
els adults
que envolten els infants,
pares i educadors,
molt important també,
i durant tota la jornada,
doncs,
tal com hem dit,
hi haurà
presentació d'experiències
i a la tarda
se farà
una conferència
de taller,
que són les títelles de mà,
un llenguatge sense fronteres,
això és tota la jornada
del dia 10,
teníem prevista
fer-la al saló d'actes
de l'Ajuntament
i ens trobem
que hem de canviar
d'emplaçament
degut a la gran acceptació
que he tingut
i demanda
i dir que és un acte
organitzat
per l'Ajuntament de Tarragona
i el Departament d'Educació
de la Generalitat de Catalunya
mitjançant
l'Institut de Ciències
de l'Educació.
Aquest acte
al final
el farem
a la Diputació
i ja hem de tenir
probablement.
Probablement.
Com que estarem
en contacte
cada setmana,
ja direm
el lloc definitiu
on es farà.
Doncs molt bé.
i el dia 11
hi ha un concert
a l'Auditori Caixa Tarragona
que és el color del metall
per tots els nens
que vagin al concert
demanem que tinguin
mínim els dos anyets
fets
o al voltant dels dos anyets
perquè
ja poden
estar preparats
per tots els infants
i ja poden
començar a gaudir
d'aquest concert
que lògicament
hi ha d'anar amb els papes
i amb els avis
i amb tota la família
i bé, doncs
més o menys
seran
aquests els actes
el 10 i 11
és els dos dies principals
hem dit ja
que l'hem començat
a celebrar
amb el Carnaval
amb la rueta del Carnaval
els programes de ràdio
que ja hem anunciat
i l'exposició
aquesta exposició
té sobre el títol
de com miren els infants
i consisteix
en tot
un seguit
de fotografies
dels nens
l'exposició
el que val a dir
és que es farà
durant l'escola
a Bressol
al Ninot
durant la jornada
o les jornades
de portes obertes
d'aquesta
d'aquesta escola
a Bressol
que també es farà
una jornada
de portes obertes
a totes
això sabeu
que cada any
ho anem dient
i vosaltres
ens ajudeu
i totes les escoles
Bressol
tenen les seves jornades
de portes obertes
doncs aquest any
l'exposició
aquesta la farem
amb aquesta llar d'infants
que no és només
pels usuaris
de la llar d'infants
el Ninota
invitem aquí
a tots
és una llar d'infants
molt gran
i el rebrà
a totes les famílies
i a tothom
que vulgui anar a veure
aquesta exposició
Home, són 25 anys
que val la pena
celebrar-ho
Dins de la societat
a Tarragona
jo crec que té molt de pes
i per moltes famílies
La línia aquella
que és tota la societat
que educa
no només l'escola
la família
i el llar d'infants
sinó en conjunt
amb el projecte educatiu
de ciutat
tu i Holanda
ja ho saps molt bé
que intentem
inculcar
aquest concepte
Penso que l'Anna
vol afegir alguna cosa més
en aquest sentit
dels actes
Sí, potser només afegir
que amb aquest concert
que havíem programat
per totes les famílies
de les llars d'infants
doncs també
a totes les escoles
bressol
es farà prèviament
un taller
justament adreçat
a les famílies
per treballar
les cançons
o per conèixer
i per les cançons
que després
sortiran al concert
els instruments
i perquè d'aquesta manera
doncs
una mica
tot el treball
i sobretot
especialment
de cara als nens
es vegi
una mica més reforçat
i coneguin
una mica més
aquesta activitat
perquè també és veritat
que per molts dels nens
probablement serà la primera vegada
que assisteixen al concert
i per tant
també mereix la pena
fer-ho
ben bonic
i que tingui
per ells també
un record
i una repercussió
també
l'Anna no parla
de pares i mares
parla de famílies
perquè avui en dia
assistim a famílies
que són models
completament diferents
una de les altres
quan parlem de famílies
parlem d'avis i àvies
que són les persones
més directes
de contacte
amb la llar d'infants
per raons laborals
moltes vegades
són les àvies
o els avis
que també déu-n'hi-do
la feina que fan
per tant
prendre contacte
amb les llar d'infants
de Tarragona
a través d'aquest programa
ens fa prendre contacte
també
amb tot un perfil social
de la nostra ciutat
que cada cop
és més heterogènic
i que cada cop
té més voluntat
de conviure
sí, sí, sí
i és així
i realment
moltes vegades
justament a les escoles
brassols
és un lloc
justament de convivència
és el primer lloc
també de convivència
i a més
es potencien molt
fins i tot
a la majoria
de llar d'infants
totes aquelles activitats
que tenen a veure
amb què els pares
puguin fer coses
inclús conjuntament
per exemple
l'últim exemple
és per preparar
totes les disfresses
de carnaval
doncs pràcticament
a totes les escoles
brassol
doncs s'han organitzat
uns tallers
per fer les disfresses
els pares participen
els pares després
s'acompanyen
també evidentment
a la rua
els pares i les mares
es disfressen
vull dir que
en aquest sentit
doncs sempre
es fan aquest tipus
d'activitats
no?
bé doncs
perquè suposen això
un lloc també
de convivència
es fan moltíssimes
al llarg del curs
teniu contacte ja
per acabar
amb algun dels nens i nenes
que fa 25 anys
van creuar
la porta
de l'inot i la taronja
i ara ja són
homes i dones
homes i dones
i molts d'ells
pares i mares
tot s'ha de dir
i porten els seus fills
algunes a les llars
i algun d'ells
ha portat ja
els seus fills
justament a la llar
d'infants
del ninot
això fa
també adonar
del pas del temps
evidentment
perquè clar
per les persones
que jo crec que
a totes les persones
els deu passar
que el record
que tens
d'una criatura
o d'una persona
és el record
d'aquell moment
que estava
a l'escola Brassol
però clar
evidentment
aquella persona
s'ha fet gran
ha crescut
i aleshores
quan després
moltes vegades
no tens
tot aquest llarg
període de temps
contacte
i la tornes a veure
evidentment
és que et sembla
que és impossible
és quan ets conscient
del pas del temps
però de totes maneres
en relació
a la pregunta
que feies
una mica
des de l'escola Brassol
al ninot
això també
des del mateix centre
també s'està treballant
hi ha molta gent
amb la qual
fins i tot
hem tingut molta relació
perquè hi ha gent
molt propera
al centre
molt propera
a l'escola Brassol
i que també
hi ha gent
que sí que realment
ens hem continuat
veient
per tant
no serà difícil
i veurem
quins són
també els records
que ells tenen
si tenen
algun record
directe
de la seva estada
doncs
avui era una primera
presa de contacte
una presentació
del programa
tenim pel davant
un bon grapat
de programes
cada dilluns
a dos quarts
d'una
per anar incidint
en molts
d'aquests aspectes
que ara comentàvem
amb l'Anna Vandrell
que és la coordinadora
de les llars d'infants
i naturalment
amb la tinent
d'alcalde d'ensenyament
Carme Duc
aniran passant
diferents professionals
i anirem
prenent contacte
amb la realitat
de les nostres escoles
bressols
ara a aquesta hora
ja estan dormint
o haurien d'estar dormint
bona part d'ells
depèn de l'edat
hem de fer una puntualització
avui
alguns dels nens i nenes
de les escoles bressol
estan de festa
estan a casa seva
com a algunes escoles
també
també com a algunes escoles
perquè és el dia
de lliure disposició
i avui serà festa
per tant
avui
podran gaudir
de la família
i fer altres coses
diferents
que també
si no fos festiu
amb aquesta hora
seria l'hora ja
de dormir
per tant
molts dels nens
els que es deixen
no, sí
jo crec que
és important
un temps de descans
després de tota l'activitat
de tot el dia
és important un descans
és aquells valors
que diem
que van treballant
els que es deixen
n'assurten
les educadores
i tant
tu segons a quina hora
hi vas
els veus tots dormint
i si no estan callats
callats allà al llit
tot fos
arribem les mames
i diem
doncs a casa
no hi ha manera
doncs pregunte si el problema
el té vostè o el nen
caldria parlar-ne
de tot això
també en parlarem
en aquests programes
amb autèntics
professionals
doncs moltíssimes gràcies
Carmana
per acompanyar-nos avui
per la part que us toca
enhorabona a vosaltres
i tots els responsables
i treballadors
de les llars d'infants
per aquest 25è aniversari
gràcies
moltes gràcies
gràcies a vosaltres