Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
No començar fumant!
No començar!
Però hem de perdonar!
Si has començat sempre estàs a temps de deixar-ho!
El perfil del malalt, de la persona que pot tenir, que és candidat a tenir un infart,
també ha canviat!
Abans era majoritàriament home, una determinada edat, amb uns hàbits determinats...
Malalties com la diabetes, era una incidència de...
Però hi ha altres persones que no tenen problemes diabètics que també poden patir problemes de cor, no?
Evident!
Evident!
L'obesitat, la dislipemia, o sigui, l'alteració dels lípids, el colesterol i la resta dels lípids,
és un element de factor de risc importantíssim.
Torno a dir, l'altre tremendament associat era el tabac, i és el tabac,
i alguns metabòlics, com era la diabetes mellitus, no diagnosticada sobretot,
perquè dins d'aquestes prevencions que estàvem dient abans,
una de les causes era que el cribatge que es fa avui,
de detectar a nivell de la població general la persona diabètica
i poder-lo, doncs, posar-li a tractament,
per moderar la seva xifra de glucosa, tant amb insulina com amb no insulina,
o bé baixar de pes i mantindre l'equilibri del seu, aquest, metabòlic,
doncs, aquest és un efecte de reducció tremendo en tot el sistema vascular,
perquè el diabètic, clar, afecta a tot arreu, i a més, clar, també el cor, no?
I el ronyó, per la hipertensió.
Un altre element clau també ha estat dins dels programes de control i seguiment
de prevenció de la malaltia, el control de la tensió arterial, de la hipertensió.
Si tot això funciona i els fan...
Anem passant l'ITV, que diem, la de la rutina, les bàsiques,
les més elementals, la pressió arterial, l'analítica de sang,
el pes, els hàbits i estils de vida alimentàries, la motilitat...
Si mouem el cor, només amb això,
sense haver d'entrar en altres coses,
estem minimitzant els factors de risc
i deixant-los en aquells que són molt essencials,
que són molt, com que també n'hi ha,
metabòlics que s'hauran de tractar amb medicació,
perquè ja estem deixant realment el malalt malalt,
que necessita tractament,
però no aquell que està malalt
perquè els seus hàbits i estils de vida l'han emmalaltit, no?
Un cop no hem fet els deures i patim un atac de cor,
i afortunadament som aquest percentatge important de persones que sobreviuen,
quina vida hem de fer?
Quina garantia tenim
que no s'ha de repetir un nou episodi que pot ser fatal?
Ho dir perquè els malalts de cor viuen amb molta por, no?
Des del punt de vista psicològic.
Jo sempre intento restar-li por després d'un infart de miocardi,
perquè l'estadística és l'estadística i no és igual per tothom.
Hem de partir de la base que aquí, per sort, a l'Europa del Sur, a Espanya,
juntament amb França,
tenim una incidència més baixa de cardiopatia isquémica,
per tant, ens morim menys que la resta d'Europa i ens morim més tard.
realment hem vist que tot l'article aquest que publiquen,
la gran davallada de morts després dels infarts que ingressen a un hospital,
ha sigut en població fins als 64 anys.
Dels 65 als 75 anys,
les morts després de l'infart de miocardi pràcticament es conserven igual.
I més enllà dels 75 anys,
suposo que per propi envelliment de la població,
encara que ho anem retrasant amb les mesures de prevenció secundària,
per pròpia evolució de la població,
les gent es n'anirà a morir igual.
Estem retrasant la mort, que és important,
i fent-ho amb una major qualitat de vida.
Els consells que donarien després d'un infart de miocardi
seria exactament igual que el canvi d'estil de vida
que s'ha anomenat abans, abans de l'infart de miocardi.
Però potser només acuren més les mesures de control,
les ITVs periòdiques que han d'anar passant
precisament per arribar als objectius de tensió arterial,
objectius d'exercici, objectius de lípids,
objectius de sucre en cas de diabètics, objectius de pes,
canvis d'estils de vida,
fàrmacs que se'ls van donant,
compliment farmacològic, que és molt important.
Una de les grans lluites que tenim
és que hi ha un baix compliment terapèutic,
a pesar que els inculquem la idea
que hi segueix a haver un baix compliment terapèutic,
i a vegades costa molt detectar-ho.
Doncs diuen que és un gran ensurt tenir un infart.
Les persones que ho pateixen s'espanten moltíssim.
El primer any és molt conscient,
el segon no tant, el tercer es troba perfecte
i a poc a poc un dia es troba malament,
ho deixa de prendre, un dia li és complicat
perquè se'n va de viatge i no pren les pastilles.
Per tant, només el fet de deixar dos pastilles
fonamentals, que és l'estatina per controlar el colesterol
i l'aspirina o el clopidogrel,
que són els antiarregants que es fan servir
després de l'infart de miocardi,
la possibilitat de reinfarts augmenta vertiginosament.
Per tant, conscienciar sobre el compliment terapèutic
és tremendament important,
conscienciar sobre l'estil de vida és tremendament important
i conscienciar sobre els controls periòdics
que els hi van marcant és molt important.
Estil de vida que permet mantenir
una vida absolutament activa,
normal i activa.
Des del punt de vista professional,
de lleure, de relacions amb les persones...
Això també s'ha canviat molt, eh?
Fa anys...
També s'ha de dir que,
quan parlem d'infart de miocardi,
és com parlar que s'ha trencat una cama, no?
I no totes les cames et trenquen igual.
I banalitzem una mica, també, no?
No, però confonem,
perquè alguna persona té algun tipus de...
No, és que li ha donat un infern.
No, escolti, un infern és una altra cosa.
És una malaltia.
Bastant més seriosa.
Sí, però que m'estic referint
a que un teu diu s'ha trencat una cama
i té una petita fissura
i allò, doncs, té un tractament,
s'arregla i la lesió...
Perquè es veu, perquè es veu.
No, la lesió és menor
que si has tingut un accident
que aquella cama s'ha trencat per 25 trossos
i que està molt desastrosa,
les seqüeles,
les conseqüències posteriors són diferents.
La musculatura del cor,
que és una musculatura meravellosa,
perquè hi ha poques màquines
que funcionen a la velocitat,
al ritme, a la pressió,
i que no fallin,
perquè, clar, si s'aturen en un moment,
l'hem dit malament cagar de pastoret, no?
No han de fallar.
I, per tant, això funcionant des que vivim,
tot el temps que vivim,
des del primer moment fins al final,
i amb un automatisme i un cronòmetre
que ella mateixa clac, clac, clac, clac, va fent.
I li dius, ara corre més, ara corre menys,
i mai protesta i sempre ho fa.
Això és una màquina meravellosa.
Però aquesta màquina meravellosa
necessita, òbviament, que li arribi la gasolina,
que són les artèries,
i que, a més a més, amb la gasolina,
li arribi el sucre i li arribi l'oxigen,
que és del que viu.
Si no li arriba, pateix.
I quan pateix és el que en diem l'angina.
Angina és una paraula que ve del grec,
que és dolor.
I, per tant, el dolor és l'angina.
Si aquesta angina, aquest dolor,
que és un senyal d'alarma,
es prolonga, dura molt,
vol dir que el patiment està...
és continuat, va fent, va fent, va patint, allò.
I si passa un cert temps,
que és el temps que aguanta un muscle
sense que li arribi la sang,
que és uns minuts, bastants minuts,
pot ser mitja hora, tres quarts, una hora,
aquell muscle comença a morir-se.
Perquè, i no tot,
comença a morir-se a la tuberia
d'aquell trosset on hi ha hagut aquest embús.
Clar, si aquesta tuberia
és una tuberia terminal, petitona,
que arriba amb un sol habitacioneta,
la lesió acabarà sent d'aquella habitacioneta.
Si aquella tuberia és una tuberia més gruixuda,
que dona tot un pis,
doncs és tot el pis el que no li arriba a l'aigua.
Vol dir que hi ha una zona del cor,
més gran o més petita,
diferent en cada funció de cada infart.
Però no només és això,
sinó que el cor és un cilindre, no?,
que té moltes, diverses parets,
i no és el mateix,
des del punt de vista de la recuperació
i del futur,
si és una...
es dona a la cara anterior
com es dona a la cara posterior.
I en zones que són...
que aguanten més,
són més dures per aguantar,
ni que hi hagi una mica de lesió,
doncs la resta de la musculatura
pot suportar molt més que d'altres.
Per tant, quan parlem del genèric de l'infart,
simplement estem dient que hi ha hagut un tros
d'aquella massa muscular que s'ha mort.
I ara anem a dir,
com ha sigut anterior,
ha sigut posterior,
quina és l'extensió,
quina és l'afectació.
Llavors, el que estàvem dient abans,
el pronòstic de posterior,
la rehabilitació posterior,
la recuperació d'aquesta persona,
el retorn a la vida laboral normal o habitual,
també estem depenent de si ha tingut,
dient el símil dels ossos,
una gran fractura o una petita fractura.
És el mateix.
Com actua?
Jo ja sé que és complicat explicar-ho,
sobretot per a aquells que no tenim ni idea de medicina.
Com actua tots aquests tractaments,
tota aquesta medicació,
aquesta primera atenció que se li dona
a la persona que ha patit l'infart?
Com actua dins d'aquest muscle meravellós,
com deia el doctor Atzerà?
La primera fita quan arriba a l'hospital
és intentar desobstruir la tuberia.
en aquest cas les artèries.
Es forma d'un coel de sang,
s'ha trencat d'una placa de colesterol
i això s'ha d'intentar dissoldre.
Hi ha dues possibilitats.
Una és el fibrinolític,
un medicament capaç de dissoldre aquest coel de sang
i recuperar la permeabilitat de l'artèria,
la funció que passi correctament la sang per dintre de l'artèria,
i l'altra possibilitat, cada vegada més pròxima,
tenim unitats d'hemodinàmica de proximitat,
que probablement s'ha d'arribar en un punt
que per cada equips habitants de població
n'hi hagi un a funcionar en 24 hores,
precisament per poder abarcar el màxim de població.
En hemodinàmica l'únic que fem
i a més posar un catèter i destapar l'artèria
mitjançant un...
inflant com una espècie de piroteta dintre de l'artèria
i deixant-hi una molla que la manté dilatada.
O sigui, ha sigut possible el gran canvi.
Com quan estem a casa i se'ns ha embossat allò del lavabo,
tenim dues possibilitats,
tirar-hi un pot de sal fumant,
que en aquest cas són les aspirines i derivats,
i ho fan que disolen el tap i se'n va
i torna a rejar l'aigua,
o dius això no ha anat bé,
doncs hem d'entrar allà amb un fil ferro,
zap, zap, zap...
Doncs és exactament igual.
Exactament igual.
Això és l'hemodinàmica.
Exactament igual.
Passem allà, al final el problema de tuberies, tot això.
El problema és anar i desembossar la tuberia.
Ara què diu això?
Això de fer un lampista en condicions
i això ho ha de fer un professional de la medicina en condicions.
Jo els hi pregunto,
perquè no tinc ni idea i he sentit a parlar molt,
d'aquesta iniciativa,
que hi ha molts països que ho fan,
de tenir desfibriladors,
per dir-ho?
Desfibriladors, sí.
determinats espais on hi ha molta gent,
grans àrees comercials,
aquesta mesura com la contemplen vostès?
Quan es concedeixen aparells totalment automàtics
i amb un índex de fallos baix,
la idea és perfecta.
Els aparatos s'han comercialitzat a preus molt baixos,
cada vegada són més automàtics
i no depenen de qui hagi amb l'aparell
algú que entengui com funciona,
sinó que ho fa sol.
i tal com he explicat abans,
partim de la base que el 33% de la gent
que té un infart de miocardi
fa una mort sobtada abans d'arribar a l'hospital.
Clar.
La mort sobtada més freqüent és a rítmica.
Per tant,
algo tan senzill com amb l'aparell aquest
de desfibrilació,
de provocar una descàrrega elèctrica
i revertir la rítmia,
li salva la vida.
Per tant,
en grans llocs de concentració de gent,
als Estats Units ja ho han fet
i en altres països ho estan fent
i aquí suposo que també acabarà arribant.
La idea és molt bona.
Els aparells els pot utilitzar qualsevol persona.
Qualsevol persona.
No cal tenir una preparació prèvia.
Només hi ha dibuixos que diuen com s'ha de col·locar,
ell identifica si hi ha una rítmia maligna
i avisa que ho va fer perquè la gent s'aparti
i ho fa automàticament.
És magnífic.
Així com cada infart afecta una zona del cor,
la simptomatologia que la persona
o aquella companya que tingui li fa pensar
que pot ser un infart,
quina és? Sempre és igual?
Sol ser bastant repetitiva,
encara que no sempre és igual.
Tenim precisament tres poblacions.
Els adults varons, les dones i els diabètics.
Els diabètics és la població més complicada
perquè identificar la simptomatologia
i el diabètic i amb diabètic gran
és només saber el que hi ha és coronari
quan nota alguna cosa normal no habitual
per si acas que vagi a l'hospital.
Ara, amb els altres, per sort sí que la simptomatologia
el que el malalt nota és molt repetitiu
i no és més que el pit sol ser un dolor greu.
Ell hi nota amb sensació de gravetat
que a vegades s'irradia a les barres,
que a vegades s'irradia a l'espatlla o al braç esquerre.
Un dolor molt agut i continuat?
Molt agut.
Ja veu que passa alguna cosa estranya.
Normalment aquest dolor, tal com ja intuï abans el doctor Zerà,
perquè pensem que està evolucionant un infart de miocàrdia
és quan dura més de 20 minuts.
Menys de 20 minuts pot ser una angina de pit,
quan cedeix el dolor s'ha acabat el problema,
encara que és millor que vagi al seu metge.
Quan dura més de 20 minuts sempre hem de pensar
que està evolucionant un infart de miocàrdia
i per tant s'ha d'anar a urgències
per intentar-ho diagnosticar quan abans millor.
És a dir, quan diuen, ha tingut un amago d'infart o...
Això no existeix, això.
Això és terminologia popular,
perquè ho és angina o ho és infart,
i entre mig, però és terminologia popular.
L'infart és la mort, és un os que s'ha trencat,
clac, pam, fractura, doncs el mateix.
Si hi ha fractura o no n'hi ha, aquí no hi ha volta de fulla.
L'altra cosa és que ho n'ha rebut un cop.
L'angina és el dolor que hi ha un patiment
però que no ha arribat a fer una...
No ha arribat a trencar.
No ha arribat, en aquest cas, una fractura és mort per isquèmia
perquè no arriba a la sang d'una massa muscular
i això és el que en diem infart.
Per exemple, quan parlem d'infart cerebral
també és la mort del teixit cerebral.
I quan parlem d'un infart, el ronyó,
que també es pot donar, per exemple,
o hepàtic, és la mort del teixit hepàtic
o de la mort del teixit.
Infart vol dir mort.
quan diem infart de miocàrdi,
vol dir la mort de cèl·lules del muscle del cor,
del muscle miocàrdi.
Hi ha en el terreny popular allò de la pastilleta sota la llengua?
Sí.
Què és exactament?
Segueix sent molt correcte per tractar l'angina de pit.
Això és a tots els malalts diagnosticats
d'angina de pit, infart de miocàrdi,
o sigui malaltia isquèmica, coronària.
A tots ja els hi donem els nitrits que els portin sempre a sobre,
o en forma de pastilla o en forma d'esprai,
i els hi expliquem l'utilització en cas de dolor,
quan repetir-ho, quan repetir-ho per tercera vegada
i en cas d'arribar tercera vegada anar a l'hospital per si a cas.
El de sota la llengua és perquè és absorció directa.
Quan tu agafes una pastilla i te l'empasses,
te va a l'estómac.
De l'estómac als bodells i dels bodells comença l'absorció lenta d'aquesta pastilla.
Perquè sigui més ràpida.
Llavors, sota de la llengua hi ha una via d'absorció,
com és igual la inhalatòria,
quan nosaltres fem un espray i el fem respirant,
que va als pulmons, va directe a la sang,
perquè l'arbre bronquial xucla l'oxigen
i xucla el que li arribi per la via respiratòria.
i és com si li posessis en vena.
Quan poses alguna cosa per via inhalatòria,
té la mateixa velocitat d'acció que si l'injectessis en una vena.
I l'altra fórmula,
intermitja de no ser tan agressiva com la vena ni la inhalatòria,
és el sublingual, sota de la llengua.
I sense treure'l de sota de la llengua,
perquè hi ha una absorció directa de sota de la llengua a l'arbre vascular,
amb la qual cosa arriba la sang sense necessitat de passar per l'estómac.
És una variant fàcil de tractament.
I encara vol dir dir una altra expectativa,
amb tot el que hem dit.
Hi ha probablement el gran arsenal terapèutic
que vindrà en el futur,
que són les cèl·lules mare,
que és com recuperes allò que s'ha mort.
O sigui, estem dient, hem dit,
que s'ha mort molt en poc,
que no tots els infarts són iguals,
com totes les fractures,
i pot ser que sigui molt extens o poc extens,
amb la qual cosa el pronòstic de després,
de si un cotxe s'ha destrossat tot o només la porta,
doncs no és el mateix.
Clar, com fem tornar a tindre el cotxe?
Doncs l'única,
una gran expectativa que hi ha en aquest moment
és que fer arribar allí,
en aquell muscle,
en aquella zona que s'ha mort,
cèl·lules mare,
puguin reproduir-se
regenerant muscle miocàrdic.
Això és molt més fàcil
que no regenerar muscle
i tejit neuronal, per exemple.
Quan hem parlat alguna vegada
de com aquestes cèl·lules mare
podrien reproduir
una lesió medular
que s'ha trencat a la mèdula d'algú
o cerebral,
allí és molt complicat,
perquè són tuberies i tuberies
i milions i milions de cables que passen
i com allò es reconstrueix,
és molt complicat,
però en el muscle,
que al final és una massa
que una i l'altra
no hi ha gran diferència
entre les fibres del costat,
és molt més fàcil
que això es reprodueixi.
hi ha una expectativa possible de futur,
molt important,
amb tots aquests tejits morts
en aquestes circumstàncies,
que passarien per l'arsenal
que preveiem en un futur,
no molt llunyà,
que seria l'autorització de les cèl·lules mare.
Déu-n'hi-do.
De les cèl·lules mare
és de tant en tant enllaçat
que periòdicament hem de parlar
perquè cada dia surten més coses
i dóna més possibilitats a les ciències.
És un camí apassionant.
Sembla mentida,
com vostè deia,
un tros de teixit
que sigui tan important
no només pel nostre cos
sinó també per les nostres emocions.
M'estimem amb el cor,
ens estimem amb el cor,
ens desitgem de tot cor,
ens trenquen el cor
i bé,
deu ser molt important realment.
S'ha de mimar el cor,
evidentment que sí,
perquè hi pensem molt sovint
però a vegades hi pensem per altres emocions
i no hi pensem per cuidar-lo.
Per tant, afegim-hi les emocions,
el saber-lo cuidar,
que és el que hem anat parlant fins aquest moment.
I cuidar del nostre cor
i dels nostres fills
perquè des de petits val la pena
tenir habits saludables.
Exacte, efectivament.
Doctor Olivan,
ha estat un plaer que ens hagi acompanyat avui.
Recordem que el doctor Olivan
és cardiòleg,
el responsable de l'àrea de cardiologia de la xarxa,
doctor Joan Maria Etzerà,
director gerent,
com sempre.
Ha estat un plaer també.
L'esperem la propera setmana.