Jordi, bon dia.
Bon dia, bona hora.
La setmana passada parlàvem del foc, de la pòlvora,
parlàvem de com tota la influència de l'Àndalus
ens havia quedat sobretot en el so del que és la pirotècnia.
I és que no hem de perdre de vista que ja la propera setmana
comença el concurs de focs artificials de Tarragona
i està bé fer una mirada sobretot cap als pobles del nord,
que no s'ho vintegen, aquest concurs nostre,
i que val la pena saber quin concepte tenen ells del foc
i de l'artifici i de tot plegat.
Vull farem el noroest.
El noroest d'on? Perquè clar, el noroest és molt gran, eh?
Ah, de la península.
Si fem el noroest del món, ja imagina't.
Depèn de comencem.
És xulo, eh? El noroest del món.
T'imagines tot l'any.
Això què seria exactament?
No ho sé, és una àrea molt àmplia.
Bé, l'altre dia vam fer el que seria més el sud i la costa mediterrània.
Ho tenim més per la mà, no? Això del sud i la costa mediterrània.
Sí, bé, de totes formes, la part andalusa no l'havíem fet mai,
que jo recordi amb temes de pirotècnia,
i de fet tampoc havíem parlat massa del món dels musulmans
vinculat amb la pirotècnia.
Com era el nom? Maria Angústias?
Pérez.
Pérez, això, eh? És que em va quedar gravat.
Em va cridar molt l'atenció a Maria Angústia a Pérez.
Home, perquè és un nom bonic de pirotècnia, eh?
Té com allò, arrel, eh?
Com a tradició.
Sí, arrel, sí que entès, sí, sí.
És de Guadix.
De Guadix, de Granada, no?
Sí, sí, sí.
En una mica moros, per dir, no?
I tant.
Per sort.
Bé, en tot cas, avui parlarem del nord,
i el nord té, en el món de la pirotècnia,
té un àrea molt àmplia,
perquè realment podria començar a buscar-hi
i podria acabar al que seria Portugal, no?
Com, de fet, en Guanyat, Arragona,
pirotècnia basca no vindrà,
que ja ha vingut alguna altra vegada,
concretament la pirotècnia Estondó,
que és una de les pirotècnies amb més tradició d'Euskadi,
parlarem de Galícia, no?
Parlem de la zona galaico-portuguesa.
Ah, de la Estondó,
recordo que vam tenir la seva responsable més d'una vegada,
parlant aquí al matí de Tarragona Ràdio.
És una de les poques dones...
Que ha fet de jurat, també, alguna vegada, aquí al concurs.
Sí, perquè presideix l'Associació de Fabricants i Pirotècnics de l'Estat espanyol,
i, per tant, en Guanyat, també està en el jurat,
aquest càrrec, diguéssim, que també vincula, doncs,
una mica la presidència dels pirotècnics amb el concurs de Tarragona, no?
En tot cas, no parlarem d'Euskadi,
tot i que algunes de les característiques,
veureu que aniré dient, doncs, això d'Euskadi també ho fan, no?
Sinó que parlarem més de la zona galaico-portuguesa, no?
Dic galaico-portuguesa perquè, d'entrada,
no únicament amb el món de la pirotècnica,
sinó amb el món en general de la cultura,
Galícia i Portugal han estat probablement molt més lligades
que no Galícia i altres zones, per exemple, de l'estat espanyol.
Sabeu, doncs, que hi ha una vinculació tan lingüística, no?,
com musical, per exemple, no?,
de llarga tradició, de llarga història, no?
En el fons, això també es tradueix
en una vinculació del tipus de pirotècnia, no?
Aquí, segons qui m'escolti, doncs, a mi, jo dirà,
home, doncs, vaja record que van deixar els últims portugueses
que van mirar a Tarragona,
que els vau penalitzar ja fa molts anys,
i els vam suspendre, no?
Perquè una cosa és no guanyar,
però que remarquin la part negativa...
En 17 anys ha sigut l'única empresa penalitzada
per no arribar al temps, però bé,
en tot cas, els seus problemes
havien de tenir aquella empresa.
Nosaltres avui parlarem més de la part tradicional,
més que fer currículums de les empreses,
i donem una mica les característiques, no?
El que és cert és que aquesta zona,
en el món internacional,
ha estat històricament molt valorada.
Jo, en el cas de Galícia,
sí que voldria dir, a diferència de la de Portugal,
que fa molts anys, l'any 91,
va vindre una pirotècnia que és de pirotècnia a la Gallega,
i és una pirotècnia que va treure un resultat extraordinari.
En el concurs de Tarragona va deixar molt bon gust de boca
als inicis del concurs,
però que sigui, en tot cas,
va deixar l'empremta del que era el tipus de foc,
que és una mica el que avui explica en ells.
De totes maneres, Jordi,
els tarragonins comencen a tenir una certa expertesa
amb això dels focs artificials,
comencen a dominar,
bé, ja fa temps que dominen una certa terminologia,
no recordo quin any va ser,
però alguna vegada que ha vingut
alguna pirotècnia gallega,
allò que sents la gent que ho comenta al teu voltant,
sí que és diferent.
Vull dir que aquesta cosa diferent
quan arriba a la pirotècnia del nord,
sí que és diferent,
ni millor ni pitjor,
és diferent, no hi ha dubte.
Bé, els concursos internacionals
o els festivals internacionals,
quan no hi ha competició,
el que pretenen evidenciar és la diferència.
És a dir,
home, si es portessin per entendre'ns
sis empreses valencianes,
segurament que podríem dir
que cada dia hi ha un crescendo de volum,
perquè a veure qui fa, doncs,
l'animalada més grossa al final.
Això és una mica diferent.
Llavors, vull dir,
barrejar estils i concepcions diferents,
escoles de fer diferent,
genera que el públic
pugui tenir una percepció diferent
de l'espectacle.
I això, pensin que el món és molt gran
i hi ha molts reconeguts en el món
que difícilment s'han vist encara a Tarragona
i encara falten moltes escoles per veure
i molts estils.
En tot cas,
l'escola galàicoportuguesa
es caracteritza per,
sobretot,
així com la teia,
parlàvem d'aquell mediterrani,
especialment a la zona valenciana,
però també vam veure a la zona de l'usa,
ha quedat aquesta
en vinculació del trono,
del so,
del traqueig,
inspirat, diuen,
en el món musulmà.
i això ha evolucionat
gràcies al fet
que es van reconvertir
les fàbriques de pirotècnia
que van desmuntar
els monarques espanyols
com a repressió
al regne de València,
especialment,
i es van reutilitzar armes
per utilitzar aquestes armes
com a elements
de divertiment,
de pirotècnia,
podríem dir,
va afavorir aquest tema del so.
El nord no succeeix,
el nord,
podem parlar,
sobretot,
d'un altre tipus
de foc.
Diuen,
doncs,
els que en saben
d'això,
que mentre que
el mediterrani
és el tró,
el nord és el color.
I,
evidentment,
en un món globalitzat
en què els colors
cada vegada evolucionen,
les fórmules evolucionen
aquesta afirmació
que cal dramatitzar-la sempre,
però el que sí que cal explicar
és que la tradició
pirotècnica gallega
s'ha basat
més amb el color
que no amb el so.
Tu què creus
que agrada més
aquí a Tarragona?
El so o el color?
O la combinació
de les noves coses?
Aquesta és la resposta
de cada bé.
D'entrada,
no voldria dir
que l'empresa gallega
només farà so.
Estic dient...
No, no,
jo parlo en general,
no m'estic centrant en cap de...
Jo diria que...
Jo potser és que
estic saturada
amb els petards de Sant Joan
i tinc ja les orelles
que em molesta particularment
després de venir de Sant Joan,
després quan passa
t'oblides, no?
I el so,
aquell llopotent,
de tot això se'm fa una mica
una mica
una mica
excès, no?
Perquè
jo avui estava sentint
algú que es queixava
d'això del soroll
i tal, no?
De Sant Joan
i després quan he sortit
de casa meva
per vindre aquí a la ràdio
doncs he pensat
i com a dir,
doncs mira,
a mi també me molesten
que passin els cotxes
pel carrer, no?
M'agradaria més
que passés la gent
amb bicicleta, no?
O que passessin
uns cavallers...
El que passa que...
El que passa que el món
és així, no?
Clar, però el cotxe...
Si passa aquell cotxe
perquè ha de passar
i és el que hi ha
i el món és així
però el cotxe s'atura
quan el semàfor
està vermell
doncs el senyor del petard
sap que hi ha un semàfor
també que no s'ha de tirar.
Una altra cosa és l'ús.
Si és el de sempre
si no es tracta de prohibir
es tracta de fer-ne
un ús racional.
Una altra cosa és l'ús.
Tots parlaríem
i aquí si volen trucar
poden trucar.
Aquest cap de setmana
n'hem vist de tots colors.
N'hem vist canalla
amb els petards
amb els pares
amb les mares
fent-nos de la pirotècnia
d'una manera
absolutament impecable
responsable
al·lucinant
de ben fet
però hem vist cada element
i pitjor
els pares que els fills
ben asseguts
ben repapiats
i que parlem així de clar
i donant la bossa
de petards a nens petits
que feien el que volien.
És el de sempre.
El que passa és que
hem d'entendre
si el problema
no són els petards
és l'ús que se'n fa.
Sí, això penso que és com tot.
És a dir,
hi ha una certa tendència
a criminalitzar
les actituds festives
i jo moltes vegades
el que dic
és que s'ha d'intentar
analitzar cada cas.
En tot cas
les estadístiques
també demostren
que han guanyat
abaixat la incidència
d'afectats
i realment
per al consum...
Però jo discutiré amb tu ara.
És terrible
que algú es faci mal
perquè llença un petard
però el més terrible
és que tu
que no tens cap petard
a les mans
hagis de patir les conseqüències.
El que passa és que fixem...
I no cal que et mutilin un bras,
m'entens?
Només que et provoqui
una molèstia,
un ensurt,
home,
què vols que et digui?
Sí, però bueno,
jo amb això, Iolanda,
penso que s'ha d'intentar
ensenyar cada vegada
i predicar
amb calma.
Expliquem, expliquem, expliquem
i anem explicant
i després, evidentment,
sempre hi haurà
algú que no entendrà mai
la situació.
Doncs mira, per exemple,
allò que ens agrada
trencar llances.
Jo vaig veure
com en una botiga,
no direm quina,
un nen que tindria
12 o 13 anys
demanava uns petards
i aquella senyora va dir
si vols que te'ls vengui
has de venir
amb el teu pare.
Sí, no, no.
I aleshores deia
no et puc vendre petards d'aquests
ni que vinguis amb el teu pare
que no siguin adients
a la teva edat
i aleshores
però després hi havia altra gent
perquè s'ha d'observar
ah, el nen no els pot comprar
doncs vengui-me'ls amb mi
i clar,
li venien el pare
i el pare li donava al nen.
En aquest cas,
jo penso que en el discurs aquest
es produeix una...
fixem que el tema festiu
és un tema d'actualitat
aquesta setmana.
Jo el que penso
és que s'ha produït
una evolució
que ningú analitza.
És a dir,
aquí s'està discutint
l'any 2007
un tema
d'una normativa europea
però
i un ús o no ús
ben correcte
però penso que
el que s'ha produït
és una...
per aquest efecte
de globalització
avui en dia
a l'estat espanyol
tant podem dir
a les falles
de Sant Josep a València
com a Sant Joan
a Catalunya
es poden comprar
una varietat
de productes
increïbles, no?
És a dir,
vostès abans
quan anaven a la fruiteria
doncs hi havia
una sèrie de fruites
avui en dia
amb un molt més globalitzat
hi ha aquelles
moltes més
doncs això
amb els focs
passa el mateix.
Llavors el que s'ha produeix
és que l'augment
de diversitat
d'ús
de focs
genera que
ja s'hagin introduït
una sèrie de productes
que venen
sobretot
del món asiàtic
del món de la Xina
sobretot
amb un preu molt baix
que segurament
no són els més adequats
no?
Aquests productes
es cataloguen
tots com a
classes útils
per tirar els nens
i segurament
el que estem discutint
és que s'hauria de revisar
què és
el que poden tirar
els nens
i el que no poden tirar
els nens
perquè no ho sé
jo també he sigut nens
tots hem sigut nens
i hem tirat una cebeta a terra
però agafes un fulminant
que és una cebeta
i agafes la pòlvora
d'un petar
la poses dins d'una ampolla
i estàs fent un arma de foc
sí
però el que és evident
és que avui es pot tirar
moltes més coses
que les que es tiraven abans
això és evident
i segurament
si el que es fes
és reciclar
doncs quan es diu
no no
és que fins a 12 anys
no podran tirar dos
miri
segurament el que passarà
és que tindrem
molta més gent
tirant destranquis
i a més a més
es produirà
que els 12
com aquí en aquest país
en general
les coses es fan molt malament
quan se regulen
doncs el que passarà
és que entrarem directament
a tirar els 12
coses que són de 12
efectivament
però llavors
veureu
com la gent
que comença a tirar 12
es farà molt més mal
perquè no haurà passat
per un aprenentatge mínim
que segurament
passaria per una requalificació
de tots els productes
i evidentment
els nens petits
en aquest moment
podríem dir
que la llei diu
que menors de 8 anys
no poden tirar res
això és el que diu
la llei
doncs haguessin posat
les gotes
aquest cap de setmana
posant multes
això és el que
això és el que
diu la llei
i els de 8 a 12 anys
el que caldria veure
què és el que poden tirar
i segurament
conclouríem
que estaríem més a prop
d'una visió
del que es podia tirar
en els anys 60
o en els anys 70
aproximadament
que és
era un producte
molt més
autòcton
molt menys
variat
però segurament
molt més segur
segurament
també menys divertit
des del poder
divertit
que vols que digui
tu que has sigut diable
abans que farà
i mai millor dit
tu saps que
una persona
no arriba a un ball
de diables
per exemple
i el primer dia
agafa una carretilla
i vinga
peto el món
no
depèn d'on
bé
és igual
no comencem
que no allarga de massa
però hi ha un aprenentatge
per fer determinades activitats
necessites
una mica d'instrucció
jo no dic
traur-ho
un carnet
però i que aquests senyors
que venen a fer els focs
artificials
són professionals
que saben que tenen
entremans
doncs lògicament
una persona
que té un element
pirotècnic
i que sigui un humil petard
ha de saber
el que té entremans
no es tracta de prohibir
Jordi
es tracta
d'adequar
bueno
tornem als gallegos
ens hem quedat a gust
ens hem despatxat
avui és un
es comenta sempre
el dia
home
és el comentari
el que és més important
és que
per sort
sí que hi ha hagut un control
amb el tipus de pirotècnia
que es ven
i avui en dia
hi ha hagut menys ferits
que altres anys
no hi ha dubte
però han hagut ferits
que és el de sempre
bé bé
deixa'm-ho córrer
va
en tot cas
anem a parlar
d'aquestes pirotècnies gallegues
els gallegos també
explicarem algun animal
els gallegos també
ells es basen sobretot
més que en els petards
es basen amb el color
aquí venia
el nostre punt de partida
és una de les diferències essencials
això bàsicament
es produïa
per al tipus de fabricació
molt artesanal
que tenen
i sobretot
antigament
tenien més encara
els gallegos
la segona característica
important
és que
ells
normalment
no utilitzaven
carcasses
avui en dia
evidentment
s'utilitzen
no utilitzen bombes
en què s'omplen
de colors
o d'elements
de detonació
i sent l'aire
cap a dalt
sinó que utilitzaven
sobretot
coatons
els coatons
són
això tan antic
que és posar
a l'extrem
d'una canya
una bossa
amb material
de pirotècnia
i llançar-lo
cap a dalt
això
evidentment
dona un altre ritme
dona uns altres matisos
i aquí sí que hi ha
una coincidència
per exemple
quan alguna vegada
ha vingut
les pirotècnies
basques de Tarragona
s'han vist
seccions
de coatons
és a dir
perquè
tenen aquesta coincidència
amb el món
doncs del nord
de la península
això és molt estrany
en la resta
del Mediterrani
la pirotècnia
andalusa
manté
algun tipus
de coató
sobretot
de so
en aquest cas
no de color
i
això dels coatts
podríem dir
que en els espectacles
grans
pràcticament
doncs ha estat
eliminat
només queden
en aquest cas
l'escola gallega
recordo per exemple
alguna exhibició
d'haver vist
una llarga tirada
de coatons
en què es tira
amb canya
hi ha un cert risc
evidentment
les canyes
tenen un desplaçament
en l'aire
molt més alt
que les carcasses
però
si estan ben fabricades
i s'utilitzen
amb coherència
doncs donen un efecte
i un impacte
bastant important
l'altra
qüestió
que immediatament
et porta
al tema
de la canya
desportar una mica
a la memòria històrica
és a dir
en el fons
estem veient
un tipus d'espectacle
podríem dir
una mica més antic
en quant a concepció
que no els espectacles
més ara
de totes maneres
els hi posaré un exemple
que segurament tots
hauran vist alguna vegada
jo diria que
gairebé
tots els espectacles
molts espectacles
els que veuen
de diferent procedència
veuran un element
de fabricació
normalment del nord
de la península
de la fabricació
gallega
que són
aquests paracaigudes
que normalment
ens cauen
a vegades
els cucs
aquests
els cucs
que es veuen
que fan com
un intermitent
normalment
de color vermell
o verd
o blanc
així intens
que es desprèn lentament
això se'n diu
paracaigudes
normalment
i moltes vegades
la gent diu cuc
o cuquet
és
tots
aquests
estan fabricats
al nord
de la península
al nord és
concretament
a la zona
gallega
és un element
d'influència
que s'ha produït
per aquesta via
diguéssim
de la globalització
ells també
han estès
a altres llocs
aquestes serien
jo diria
les dues característiques
essencials
a partir d'aquí
doncs
home
evidentment
no es pot
generalitzar
és a dir
evidentment
no tots els voladors
són silenciosos
hi ha
algun escriptor
com el
Fèlix Gonyi
que és un
escriptor
de Bilbao
que quan
descriu
el foc allec
diu que
el foc allec
és el foc
de les meigues
perquè és una mica
com
els estels
que van produint
les meigues
amb un cert silenci
les meigues
són les bruixes gallegues
bé
això
evidentment
no
no sempre
és
ciència exacta
el tros
ha anat barrejant
sempre
històricament
amb aquest tipus
de
de
de
de
de foc
doncs
més estètic
i
per posar-los un exemple
ja que
la setmana que veia
entrarem
no únicament
al concurs
de focs de Tarragona
sinó també
amb el mes de juliol
i
l'exemple que els hi posaré
és precisament
d'aquest mes
és una referència
concreta
d'una petita població
no és Galícia
ja és Astúries
però
hi han acostumat
a disparar
per exemple
l'empresa gallega
que dispara
aquest dijous
no l'altre
aquí a Tarragona
Xaraiba
és una de les
empreses que més
habitualment
ha disparat aquí
en els darrers anys
em refereixo
a un petit municipi
d'Astúries
que es diu
Cangas del Narcea
que celebren
la festivitat
de la vèrgia
del Carme
el 16 de juliol
aquesta festivitat
de diferents elements
des de Revetlles
a la processó
de la Mare de Déu
pròpiament
però
hi ha una cosa curiosa
la Mare de Déu
quan surt a passejar
el dia 16
a la tarda
doncs
en el moment
que retorna
cap a la seva capella
hi ha un moment
que travessa
sobre un pont
que és un pont romà
curiosament
i en aquell moment
hi ha una societat centenària
que és la Societat
d'Artesanos
que
durant 3 minuts
es dediquen
a encendre
de manera molt intensa
coets voladors
aquests que en deia
però
en aquest moment
en aquest element concret
que no és un castell de focs
ells
porten a terme
la manifestació
que se'n diu
la Descarga
la Descarga
és un ensordidor
doncs
estrèpit
de coetons
diuen
els que en compten
aquestes coses
que són més de 60.000 voladors
que en 3 minuts
són llançats a l'aire
això
aquesta societat
és una societat
que té uns 200 associats
imagino 200 persones associades
però ja fa uns certs anys
que
al voltant
d'aquesta
d'aquesta
societat
s'han creat
d'altres més petites
podríem dir
una de les petites
penyes
o societats
que
disparen
doncs
el temps
acostuma a ser
jo diria
3 és el mínim
entre 3 i 6
o 7 minuts
però
amb una intensitat
molt important
evidentment
tot això
ho ha de proveir
alguna empresa
aquest material
i precisament
la pilotècnica Xaraiba
que és aquesta
que ve aquí
és una de les que
proveeix
per tant
sí
estètica
sí
us d'aquator
de canya
però també
hi ha excepcions
lògicament
precisament
en aquest cas
pel context
que podríem dir
simular a una entrada
de processó
que seria aquest moment
en què la Mare de Déu
arriba
amb la seva desfilada
pels carrers
doncs
amb un punt àlgid
i en aquest cas
es remarquen
no només amb el color
sinó lògicament
també aquí
amb el tro
per tant
jo diria que
els gallecs
aquí a Tarragona
també en tindran
de tro
tu ets una mica
fallero
oi?
no
no
no
aquest cas
l'he buscat
perquè anava a parlar
dic la cosa
del petard
i del coet
jo no
aquesta festa
no l'he vist mai
l'he buscat
perquè me n'havíem parlat
però
ho he fet una mica
per contrastar
l'explicació
perquè
jo no sé
ben bé que dispararan
els gallecs
quan vinguin aquí
però clar
realment
si dones una explicació
podem dir
molt de manual
dius
això és molt estètic
molt bonic
i després venen aquí
i atronen
i això com ho saben fer
entre altres coses
per la globalització
suposo
del món industrial
pirotècnic
però per altra banda
també
m'ha semblat bo
recordar aquest cas concret
que és una societat
més que centenària
la que fa aquest moment
i que m'imagino
que té molt a veure
amb les conques mineres
que hi ha
en tot el tema
d'Astúries
i al nord
de la península
vull dir que
en aquesta zona
avui es fa
amb voladors
o fa més de cent anys
que es fa amb voladors
però segurament
podríem recordar
aquelles notícies
en què en els temps
de crisis econòmiques
els barrents
de les mines
o els barrents
dels exèrcits
servien per solemnitzar
els moments festius
antigament
els mateixos canons
d'artilleria
és a dir
en el fons
la gent
es buscava la vida
per en aquell moment
més o menys
solemne
marcar-lo
en el cas d'Astúries
vostès coneixen
segurament
la llarga tradició
minera
d'aquesta comarca
i evidentment
Astúries no és Galícia
però la proximitat
i la correlació
doncs
ens semblava
que valia la pena
de comentar-la
és excepció
insisteixo
la tònica general
al nord
de la península
sobretot
a la zona galècoportuguesa
no és aquesta
això és l'excepció
una mica
que confirma la regla
i que
ens ha semblat
que valia
la pena
de comentar
i més davant
de la gran expectació
que es crea
dies abans
de l'inici
del concurs
de focs
artificial
ciutat
de Tarragona
milers i milers
de persones
ja ho tenen
en la seva agenda
ja ho tenen
com un costum
ja és habitual
reservar-se
a aquestes hores
del mes
de juliol
del començament
del mes de juliol
per gaudir
del concurs
de focs
i no només
de Tarragona
perquè ens consta
que bé
que aquí
ens ajuntem tots
i ens retrobem
any rere any
a més
hi ha una cosa
que és certa
hi ha moltíssima gent
milers de persones
que no es perden
tots els dies
de concurs
perquè s'ho prenen
justament
com si fos
la lliga de futbol
per entendre'n
però clar
el fet també
que siguin molts dies
i per temes laborals
o personals
tothom no pot gaudir-ne
cada dia
sí que sempre
té la possibilitat
d'escapar-se un dia o dos
i gaudir d'aquest espectacle
magnífic
en tot cas
els gallecs
penso que
val la pena recordar
que des de l'any 91
s'ha vist
cap pilotènia gallega
aquí a Tarragona
i és una de les coses
que pot tenir
un cert interès
a veure
sobretot
tenint en compte
que si no m'equivoco
aquesta empresa
ha obtingut premis destacats
sobretot
amb els certaments
del nord de la península
com Sant Sebastián
i sempre està bé
tenir-lo en compte
i ulla
tenint en compte
que cada cop
és un públic més expert
i això implica
que cada cop
és un públic
més exigent
el de Tarragona
sí, sí
això és un dels problemes
que tenen els que disparen
perquè com ho facis malament
reps
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
fins la propera setmana
la propera setmana
parlarem d'aigua
o alguna cosa així
que sigui menys incendiària
una cosa més fresqueta
per a pa i vagar
aquestes calors
l'esplauda-os