És un quart de dotze del migdia, aquí seguim des del matí de Tarragona Ràdio
en aquesta setmana especial, singular, uns perquè estan pendents de la tradició,
d'altres perquè tenen la tradició de fer vacances i sortir fora,
hi ha d'altres però que no fallen ni tan sols en aquest període.
Estem parlant dels col·laboradors del matí de Tarragona Ràdio
i en particular aquesta col·laboració que fem amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Avui ens acompanya, com és habitual, el seu director gerent, doctor Joan Mariet Sarà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I avui també ens acompanya Francesc Pujol, el doctor Pujol és gerent assistencial de la xarxa.
Doctor Pujol, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Feia temps, eh?, que no venia a la ràdio.
Sí, ara feia temps, ja.
Deu tenir molta feina amb això de la cirurgia ambulatòria que fan a la rebessada, no?
No, el fet de no venir a la ràdio és perquè a la nostra organització tenim molt bons professionals
que en saben molt més que jo de la major part de coses que tracten aquí
i el doctor Gerard els va seleccionant.
I per parlar del tema de la rebessada, doncs, bueno, avui hem vingut a Llió,
però vaja, és perquè hi ha altres professionals que tracten millor els temes que hem anat tractant, eh?
No pas perquè...
La rebessada des del primer moment va començar a assumir, mica en mica, doncs, més serveis, més responsabilitats
i en els últims temps un d'aquests serveis a assumir és la cirurgia ambulatòria, tan menor com a major.
I ja comencen a tenir les primeres xifres damunt la taula i ja comencen i poden fer, doncs, tot un seguit de valoracions
i és una mica tal que parlarem avui, no?, de l'avenç que suposa en tots els sentits aquest tipus de pràctica quirúrgica.
Sí, bueno, com totes les coses que es fan noves generen una certa neguita al començament
i una certa temor, la por al canvi, no?, la por escènica al canvi, això sempre hi és.
I quan vam impulsar un projecte que jo crec que avui podem dir que funciona i funciona molt bé
i que, a més, intentarem extendre'l en algun altre lloc de la nostra organització,
en primera instància va generar, doncs, escolta, vols dir, vols dir, vols dir,
però, escolta, no sé, això i fer-ho diferent, fer-ho... no estar dins de l'hospital, això anirà bé.
Aquestes dubtes són lògiques i el que a nosaltres ens va aportar és que realment
tota la posada en funcionament, l'arrencada i la consolidació dels diferents espais
del complex de llevant, doncs, vam fer a poc a poc.
Vam començar per les coses més fàcils, diguem-ne, de menys risc,
la rehabilitació, les consultes externes, d'aquí vam passar a coses més complexes
des del punt de vista tecnològic, com era la radiologia, per exemple,
on el telediagnòstic era un element clau, el fet de tindre el radiòleg a distància
per algunes coses, les altres allí, seleccionar diferent tipus de proves
diagnòstiques que es podien fer en els ambulatoris connectats,
que tot el sistema de telediagnòstic i de connexió d'història clínica funcionés.
Jo sempre dic que l'aposta del totxo, de l'estructura, és tan important,
però igual ha de ser la de la tecnologia de la comunicació,
si no, aquests projectes no funcionen.
La radiologia va ser un avenç molt maco,
van anar acabant bé, va acabar amb la resonància nuclear magnètica,
que és la peça tecnològicament més complexa del que hi ha allí,
i l'últim que ens tocava abordar era la cirurgia,
l'endoscòpia i la cirurgia,
i l'hospital de dia, endoscòpia, cirurgia menor i cirurgia major,
per aquest ordre, també de menys a més complexitat,
perquè ens entenguem, la cirurgia menor és aquella que fan un acte quirúrgic,
però no cal adormir a la persona,
per tant, és una anestèsia local i la persona no s'adorm,
i la cirurgia major és aquella que cal arribar a adormir a la persona,
i la intervenció quirúrgica és una intervenció quirúrgica
que fa uns anys requeria d'una hospitalització,
i en alguns procediments de llarga hospitalització,
i que avui, gràcies a les avenços de l'anestèsia,
i gràcies als avenços dels professionals de la cirurgia,
de diferents especialitats,
es pot fer amb molt poca invasió,
com hem dit moltes vegades,
això porta més dificultat, més temps d'intervenció,
però fas menys ferir de la persona,
li fas menys mal,
i això vol dir que la recuperació és molt ràpida,
i aquestes persones poden anar a casa.
La singularitat del model
és que això es fa en un espai que no és dins el propi hospital,
i, diguem-ne, Tarragona està propet,
però estructuralment tot ell, la caixa,
està fora, en un espai diferent,
i porta moltes avantatges.
Un gran avantatge és pel propi pacient.
La sensació de...
A més, un de les de la cirurgia major que s'ha fet recentment
és un familiar meu,
jo vaig fer tot el procés
com a acompanyant de familiar,
entrar i sortir,
que és quan millor vius les coses, no?
Nosaltres, a vegades, des de l'altre cantó de la taula,
donem instruccions, diem com ens sembla,
però algunes d'aquestes coses,
quan t'assentes realment a la cadira,
és quan dius...
Quan entres al circuit.
Sí, dius, oi, oi, oi,
això que m'ho imaginava així,
realment no és tan així, tan fàcil.
La sensació d'anar, com altres vegades a l'ambulatori, diguem-ne,
anar a la consulta,
i que arribes i aparques el cotxe,
i estàs com si anessis a fer-te una analítica,
o una altra prova, una radiologia,
i que passes el talvolell, el mateix,
i dius, no, no, vaig cap aquí,
si passin aquest quart, us desvesteix,
t'estires allà un ratet,
fan la intervenció,
tornes a estar allà,
i és al mateix espai, amb la mateixa gent,
és entrat i ha sortit,
i al cap d'un rato, quan ja està,
dius, bueno, molt bé, ja pot anar cap a casa,
l'angoixa, normal i natural,
de les persones quan entren a l'hospital,
i aquella visió d'hospital,
amb tot un circuit tan complicat,
però una cosa molt grossa,
com una cosa molt petita,
desapareix.
L'impacte de les persones,
que arriben,
és absolutament diferent
d'un entorn que un altre,
els entorns generen aquestes coses,
quan vas a un gran restaurant,
amb un altre,
quan entres a l'entorn aquell,
et comporta en una situació anímica o en una altra,
i jo crec que és un èxit molt important,
hem arribat a les 500 intervencions,
en quant de temps?
En dos mesos,
amb dos mesos,
amb 500 intervencions.
500 intervencions en dos mesos?
Sí, sí,
200 intervencions,
per això ho vam,
la setmana passada,
ho vam explicar,
i vam dir,
bueno,
és motiu per poder tindre els primers resultats,
els primers inputs,
de poder-nos,
doncs,
celebrar tots,
que creiem que és un bon invent,
que hem fet amb la cura,
i la tranquil·litat,
la paciència i la prudència,
crec,
per anar obrint,
així poquet a poquet,
poquet a poquet,
fins a arribar a que ja estan tots els serveis oberts,
anant a que tot funcioni,
unes coses més senzilles,
per anar posant,
afegint complexitat,
que quan ja has estat segur,
que l'altre pis l'has tingut sòlid,
i estem contents,
estem contents,
perquè tant les persones,
que van avui a operar-se d'una èrnia,
d'una cataracta,
d'una altra intervenció d'aquestes,
majors,
complexes,
van amb una sensació i un sentiment,
que crec que ajuda molt a la recuperació posterior.
A veure,
500 intervencions en dos mesos,
perdoni la broma,
doctor Pujol,
però això és una mica tema after hours,
vull dir,
treballen les 24 hores del dia,
intervenen,
perquè o són realment intervencions,
doncs que com que hi ha una dinàmica,
i està tot tan ben estructurat,
són intervencions que tenen una durada molt concreta
per la patologia que es tracta,
tot això ho anirem parlant.
Parlem primer d'equipaments,
perquè fer intervencions d'aquestes característiques
necessita l'especialització del cirurgià,
però també uns equipaments que no sé si són
com els quiròfans convencionals,
o tenen una tecnologia diferent.
No,
els quiròfans de cirurgià major ambulatòria
són com els quiròfans generals
de qualsevol hospital,
en el cas de Llevan,
en afegir-hi,
simplement perquè és una estructura
recentment construïda i nova,
doncs que fins i tot
són més espaiosos
del que molts hospitals tenen,
fins i tot s'han detecat,
algun dels seus quiròfans
és més petit,
doncs del que seria
el que és de Llevan,
no?
Per tant,
són quiròfans
amb espai i amb equipament,
doncs dotats,
com qualsevol quiròfan,
per fer-hi qualsevol tipus d'intervenció.
El que seria
tot l'espai
que comentava abans el doctor Zanà,
que és molt important pel ciutadà,
perquè nosaltres, clar, pensem
que hem d'operar amb algú
i té una patologia,
l'operem i s'acabant, no?
Però cada vegada més
el ciutadà,
cada vegada més
des de sempre, no?
Però el que seria
l'acollida
a l'espai d'abans
de la preenestèsia,
a l'espai de després
de recuperació,
als circuits,
al poder estar amb els familiars
d'entrada, ja, etcètera, etcètera,
aquell equipament,
lògicament,
ha permès tenir uns espais
molt més holgats
del que, per exemple,
podem tenir a Santa Tecla,
on ja s'han centralitzat
les intervencions
de cirurgia major potent
i les més dures,
per entendre'ns,
i en l'àrea quirúrgica
pràcticament
està restringida
el que serien
els pacients
i els professionals,
no?
I la saleta d'espera,
doncs,
o l'àrea de reanimació
postquirúrgica,
on,
en el cas
de la cirurgia major ambulatòria,
doncs,
els familiars
estan al costat
i poden accedir sempre
al seu acompanyant,
etcètera, etcètera,
doncs és el que dona
l'element
que estàs fent una cosa,
com s'ha dit abans,
doncs que abans
s'intervenia
i s'intervenia igual,
perquè
operar una cataracta
s'operar una cataracta
ho fèiem
igual fa anys,
com ara,
la tècnica en si,
no?
El valor afegit
més important
i que permet
que la medicina actual
pugui intervenir
amb una persona
adormint-la
i que aquella persona
al cap de sis o vuit hores
pugui marxar a casa,
bàsicament,
també,
per instrumental,
quirúrgic,
lògicament,
però bàsicament
el motiu fonamental
és el gran avenç
amb les tècniques
d'anestèsia.
La gent,
per dir una frase
col·loquial,
doncs sap
que després d'operada
doncs
tenia que passar unes hores
vomitant l'anestèsia,
per entendre'ns,
és el que deia la gent,
avui això ja
és una frase
caducada.
Clar,
la persona que potser
la van intervenir
fa 20 anys
quan li parlen
de fer una intervenció
quirúrgica,
a mi em fa por
l'anestèsia,
això ha canviat
moltíssim,
lògicament?
Això ha canviat
moltíssim,
bàsicament,
perquè hi ha
molt més
fàrmacs anestèsics,
molt més específics,
que es calculen
les dosis
molt correctament
per la durada
que es preveu
per aquella intervenció
i aleshores
doncs
el fàrmac anestèxic
que es posa,
que té molt menys
efectes indesitjables
que abans,
es posa
calculat
perquè duri una hora,
per entendre'ns,
i després doncs
amb mitja horeta
o amb una horeta més
ja s'ha acabat,
ja no entenen l'organisme
i el tema
doncs
de superar
l'anestèsia posterior,
aquest està resolt.
Aquesta seria una.
I l'altra
seria doncs
que algunes
de les tècniques
sí que certament
doncs es fan
per la paroscòpia,
per entendre'ns,
que és que doncs
fem un foradet a la panxa
i entrem en un tubo
i abans fem
un tall de dalt a baix,
no?
Lògicament
quan se fa un tall
de dalt a baix
és absolutament impossible
que el malalt
pugui marxar a casa, no?
Per donar un exemple,
clar,
el que ens escolta
que fa 15-20 anys,
de 15-20 anys
perquè nosaltres
les hènies
amb cirurgia
majorambulatòria
les fem des de l'any 1990,
Santa Tecla.
Van ser pioners,
pioners,
sis mesos abans
que ve la de Cants,
que va ser el primer
que en teoria
va iniciar
aquest acte quirúrgic
amb cirurgia majorambulatòria.
Però si algú
el van operar d'una hènies
fa 20 anys,
diu,
ostres,
primer em van operar d'hènies
perquè està 4-5 dies
i em van treure els punts.
en èrnia
i al cap de 6-8 hores
per la tarda
el malalt marxa
i pràcticament
no tenim problemes.
L'èrnia és un dels exemples
de la intervenció
en cirurgia majorambulatòria.
Quines intervencions
es fan tant en la major
com en la menor
que es fan
a través d'aquest sistema
i si sempre es fan així
o en determinats casos
pot requerir
una intervenció
més tradicional,
entre cometes?
Hi ha uns procediments
molt identificats,
cada vegada se'n van incorporant,
d'aquí 10 anys
a la millor en parlarem
de d'altres,
però avui
els que són clars
i ho diré
dels més coneguts
per la gent
no pas per dir-los tots
que tampoc
me'n voldria dir-se cap
ni tampoc voldria
llistar-los tots.
Però
a la nostra organització
les cataractes
pràcticament totes
se fan en cirurgia majorambulatòria,
repeteixo,
us superen
al cap de dues hores
estant a casa,
les barius,
les hènies,
les amicdelectomies,
el treure les engines
per entendre'ns,
les artroscòpies,
les artroscòpies de ginoll
que és entrar
amb un tubet
dins del ginoll
que és el que fan
amb els futbolistes
per entendre'ns.
Es fan un artroscòpies de ginoll
per si no se cal manisc.
També hi ha gent
que no és futbolista
i que té problemes d'això.
Els síndromes
del túnel escarpians
que és un tema
d'aquí el canell
que se comprimeix,
el que serien
les fimocis,
les circuncisions,
n'hi ha molts més,
però vaja,
bàsicament
el que més coneix la gent
i el que més podríem dir
que era una intervenció
que abans tu paraven
i et quedaven
i et quedaves són aquests.
Per cert,
deixa'm fer un parèntesi,
si no se m'oblidarà,
això de l'extracció
de les amigdales
encara es fa com abans,
no dic el sistema
que era una barbaritat,
però encara superen tant
les amigdales
com superaven fa 40 anys
que era horrorós, allò?
No, no,
hi ha unes indicacions
molt clares
d'amic de lectomia
i molt poques
i els que tenen els...
Vaja, la meva generació
estem tots operats, eh?
Sí, sí,
per això ha passat a la història.
Nosaltres, per exemple,
a Santa Tecla
amb una població de referència
que podem tenir
de 150.000 habitants
per entendre'ns
entre aquí
i el Baix Penedès,
nosaltres operem
150 mitlectomies l'any.
Vull dir que no operem
a tots els nens
de mitlectomies.
No, però els antibiòtics,
o sigui,
l'època de...
abans de l'era antibiòtica
i després...
Doctor,
Sara ho feien de viu en viu, eh?
No, ja ho sé,
ja ho sé com ho feien,
sí, sí.
A mi, afortunadament,
jo estic traumatitzada,
encara i miri que han passat anys, eh?
Vaig estar a la porta, eh?
Una vegada,
i a més a més ho feien a casa,
això sí que era ambulatòria,
ho feien molts autorrenors,
ho feien a casa,
feien uns desgavells de sang.
Dos vegades vaig estar a la porta,
no,
t'ho haurem de treure,
t'ho haurem de treure,
jo espantat,
espantat,
al final no ho van acabar de treure mai.
Va tenir sort, eh?
Aquell dia...
Però a la base
que les indicacions
s'han reduït molt avui,
realment amb l'era antibiòtica,
es resol,
es resol la immensa majoria
i hi ha molt pocs casos
on que estigui indicat.
Però quan està indicat
s'ha de fer diferent,
s'ha de fer bé,
s'ha de ser a la persona
i es pot fer,
evidentment,
ambulatòriament.
Els equipaments
que es comentàvem abans
són,
en aquell moment
nosaltres tenim allà,
al complex,
dos quiròfans de cirurgia major,
tal qual ho explicava
el doctor Pujol,
dos quiròfans de cirurgia menor,
o sigui,
quatre quiròfans
i una sala d'endoscòpia
que és com un quiròfan
però és diferent
perquè té la...
no té l'àrea d'esterilització,
té la zona de rentat,
dels tubos i tot això,
més una àrea d'hospital de dia,
més l'àrea
que són en camilles,
més una altra zona
que són com a petits
cubícols
com d'urgències
però més grans
com a tres habitacionetes
amb el seu quarto de bany
que dona
la possibilitat
d'aquesta...
d'aquesta facilitat
d'estar molt ràpidament
amb la família
abans i després,
que això
és molt més agradable
per part de tots
i el fet
de que...
quina és la diferència?
les barreres físiques
de protocol i de procediment
que has de fer
en un hospital
perquè lògicament
allí es fa de tot
i si no es colarien coses
i es colarien gent
i doncs
hi ha uns protocols
molt més durs
des de la perspectiva
que accedir a l'àrea quirúrgica
doncs ha de ser
molt trebat,
molt barrat al pas
perquè no et trobessis
el moment en què dius
home, per allò
poder sí
però per la resta no
doncs clar,
ho has d'impedir
en tots els casos
això en un hospital
en un àrea de cirurgia
com aquesta
on només es fa
en aquest tipus
de cirurgia ambulatòria
et permet
i és independent
és aïllat
i té la seva entrada
i la seva sortida
i està molt a vora del carrer
et permet fer
uns circuits
molt més ad hoc
molt més acollidors
amb molta més
simplicitat
molt més accessibles
a tothom
i això
clar
és que potser
per fer-me això
un túnel carpear
doncs a l'hospital
hauria de fer
no sé quantes coses
perquè és el protocol
perquè s'ha de fer
per tothom
tant el que va
per una gran operació
el preoperatori
és el mateix
el preoperatori
s'ha de fer el mateix
hi ha curiositats
com per exemple
allò que dèiem
els ordinadors
per exemple
una de les coses
que tothom dius
un ordinador
no clar
un ordinador
no pot estar
un ordinador
dins d'un quiròfan
per tant
hi ha ordinadors
per quiròfan
hi ha ordinadors
entre moltes altres coses
perquè els ordinadors
ara estic guaitant
el que té vostè
amunt de la taula
doncs
pot caure aigua
i doncs
això cola per aquí
es fa molt bé
amb un minut
però amb un quiròfan
no s'ha de poder mullar
perquè doncs
a lo millor
s'esquitxa de líquid
i s'ha de poder mullar
i s'ha de poder rentar
i s'ha de poder rentar bé
per tant
el teclat de l'ordinador
és un teclat especial
per poder estar
amb un quiròfan
els ordinadors
tots tenen ventiladors
el ventilador
de l'ordinador
no pot engegar aire
dins i treure aire
del quiròfan
per tant
una rocada
un sistema de refrigeració
també particular
hi ha curiositats
d'aquestes
que avui
quan dius
bueno
escolta
la radiologia digital
i tal
i ara com la veurem
la radiologia
no home
posa un ordinador
com poses un ordinador
dins un quiròfan
doncs ja hi ha ordinadors
amb teclats especials
i tot especial
per poder estar
dins d'un quiròfan
es pot donar el cas
d'algun pacient
potser sembla una bajanada
però hi ha persones
que el tema
d'una intervenció quirúrgica
de la salut
li provoca un ser pànic
poden haver-hi persones
que diguin
no, no
jo a mi
m'opera
com s'ho operat
tota la vida
seria una excepció
però pot haver-hi
algun cas
òbviament
ha d'aprimar
el criteri del metge
no, no
amb aquest tipus
amb aquest tipus
de procediments
pràcticament
no hi ha ningú
vull dir
de fet
avui les persones
el que volen
és estar
el mínim de dies
imprescindibles
en l'hospital
si és cert
que en algun
d'aquests casos
i ja és
per criteri mèdic
i lògicament
doncs el malalt
aquella tarda
no marxa
i la primera nit
a la millor
es queda a dormir
en l'hospital
per què?
doncs
perquè a la millor
doncs
és una persona
d'edat gran
que l'operem
de cataractes
i viu
amb un tercer pis
que no té sensor
estrany
però pot ser
aleshores
lògicament
després d'una intervenció quirúrgica
el cas de garantir
és que la gent
no tingui que fer esforços
etcètera
i que tingui
accés
la família
a poder-ho cuidar
per si hi ha algun problema
pugui trucar
etcètera
però són aquests casos
això és molt puntual
i en l'acte
del preoperatori
ja s'informa el pacient
i si no es compleixen
els criteris mínims
no tan mèdics
perquè
perquè tot
la tècnica és la mateixa
i si criteris personals
del pacient
o de l'entorn familiar
o del seu hàbitat
o de la seva llunyania
per entendre'ns
el lloc on l'hem operat
doncs són criteris
que potser poden excloure
que no són mèdics
estrictament
poden excloure
de dir
jo l'operaré
l'operaré igual
quedarà igual de bé
però simplement
no marxarà aquella tarda
és a dir
no serà per entendre'ns
cirurgia major
ambulatòria
sinó perquè
com a mínim
farà una estada
en l'hospital
una nit en l'hospital
però l'interventge és la mateixa
i així pel dematí
la tècnica és la mateixa
home
els avantatges
jo deia el doctor
i vostè també doctor Pujol
pel pacient
són evidents
es veuen
només detallant-los
però jo m'imagino
que deu tenir
un cost econòmic important
però a la llarga
també deu tenir
avantatges
sobre el propi sistema sanitari
sí
moltes
el tema llistes d'espera
tot plegat
jo m'imagino
que
aquest també és el benefici
evident que hi ha
no que s'ha de mirar
naturalment
sí sí
bueno
al final
però a més d'això
jo crec que
nosaltres
apostem
hem fet aquesta aposta
l'hem fet
amb absolutament convenciment
que aquesta era
la nova medicina
com deia
no fa el dia
que ho vam presentar
primer perquè ho està fent
la resta del món
no cal
no som
és anar
a copiar
veure
i aprendre
de la gent
que és emprenedora
i té iniciatives
i quan estan
consolidades
i funcionen
i funcionen bé
doncs no
hi ha que donar-li més voltes
hi ha que copiar-les
i tirar endavant
l'altre dia
estava llegint
una literatura internacional
d'un ràpord
d'uns hospitals
d'un país
era un país sud-americà
i posava
llista d'hospitals
no sé
500 llits
no sé què
i un altre país
doncs més al nord
d'Estats Units
amb una cosa
molt semblant
el mateix
una complexa
molt semblant
que gasta
500 llits
volguem dir
amb una estructura
de funcionament
com aquí
fa 10 anys
o 15
el mateix
més o menys
una cosa
molt semblant
doncs quasi la meitat
o menys de la meitat
de llits
hospitalaris
atenent més o menys
la mateixa població
i atenent més o menys
el mateix nombre
de pacients
tot això
que estem parlant
permet
que aquell acte quirúrgic
aquell
fet per l'habroscopia
com se deia
o fet
per no obrir una panxa
de dalt a baix
el temps de quiròfons
és més gran
per tant
necessitem més quiròfons
necessitem més personal
d'infermeria
més personal
d'anestèsia
més personal
la despesa
en material
que gastes
en pinces
que són rebutjables
etc.
és molt més cara
tenen aquell procediment
és molt més car
tot ell
però
el benefici
pel ciutadà
és molt evident
que és el que acabem
d'exposar
que li fas
ets molt menys
agressiu
amb el ciutadà
es recupera
molt més ràpid
i de retruc
allò que
és molt més car
un a un
quan sumes el conjunt
fa
que aquesta
menys necessitat
de llits
aquells grans
monstros
d'hospitals
es puguin anar fent
més petits
més petits
més petits
des del punt de vista
hostaler
que també vol dir
molta gent allà dins
que també vol dir
moltes complicacions
allà dins
a veure que poden
per fer una mitjana
uns 8 pacients diaris
es poden intervenir
6-8 pacients diaris
sí
amb els quiròfons
l'avantatge que té
en la línia
és que serien
6-8 llits hospitalaris
al dia
en la línia
del que vostè
abans comentava
de dir això
llistes d'espera
etc
és dir
si
si l'organització
és disposar
per entendre'ns
dos quiròfans
en aquest cas
allà
que s'han de poder
funcionar
en la mesura
que disposes
d'anestacioles
etc
però
en tot cas
un quiròfan
destinat a cirurgia
major ambulatòria
tu saps
que en aquell quiròfan
doncs
hi posaràs
5-6 intervencions
depenent
del tipus
de procediment
que vas a fer
5-6 intervencions
al dia
esclar
quan vas
amb un quiròfan
general normal
on també
hi ha altres coses
a part d'aquests procediments
de llista d'espera
perquè hi ha moltes
més patologies
doncs
hi poses alguna intervenció
del que seria
el colon
més alguna
de la bufeta
de la fel
en el cas de trauma
alguna pròtesis
etc
és un quiròfan
en el que
hi posen
3 intervencions
perquè duren més
per entendre'ns
per tant
el fet de tenir-ho barrejat
al final
acaba fent
que els quiròfans
doncs
se transformen
en un promig
de 3-4
però
el fet de separar-ho
tu sempre tens un quiròfan
en tot cas
per resoldre
la problemàtica
de 5-6 pacients
cada dia
i això ve a donar
el promig
del que seria
i lligo
per si se'ns acabés
el temps
allò que vostè comentava
de 500 intervencions
500 intervencions
la meitat són
intervencions
de cirurgia major ambulatòria
que Déu-n'hi-do
unes 250 intervencions
de cirurgia major ambulatòria
són moltes intervencions
d'aquestes
que m'està comentant
i les altres 250
són intervencions
de cirurgia menor ambulatòria
que són les menys complexes
però són
un tema
de treure alguna cosa
de la pell
etcètera
el que seria menor
que mai a la vida
ha estat hospitalitzat
i que en tot cas
la paraula menor i major
ja s'entén
però en total
serien aquestes 500
i si ens centrem
en el que serien
procediments
de cirurgia major ambulatòria
el que eren altes hospitalaris
i que ho són
simplement són altes
de cirurgia major ambulatòria
doncs
el 50%
d'aquestes 500
perquè tenim un quiròfan
i algun dia dos
funcionant
en el qual
es fan 5-6 procediments
en cadascun d'ells
doncs Déu-n'hi-do
tot són avantatges
nosaltres pensem
que en els propers anys
aquest model
amb més o menys intensitat
arribant fins a aquest
com he dit
he anat fent
tot l'escalat
de capacitat
de resolució
que pot anar tenint
és el model
que s'han d'anar
fent
en els llocs
de creixement
on els creixements
poblacionals
avui amb aquesta tecnologia
et permet
que els centres
d'atenció primària
perquè estan
aquests mitjans
de comunicació
permanentment
aquests dies
el model
de si els centres
d'atenció primària
han de ser més
resultius
han d'absorbir
més coses
nosaltres estem
absolutament d'acord
amb això
el de llevant
és una demostració
no tant que estem d'acord
sinó que ens hi hem tirat
a la piscina
i ja estem nedant
però que pensem
que aquí no s'acaba
i els creixements
de poblacions
sobretot de la costa
que és els que més creixen
en aquest moment
a la nostra demarcació
on
arribarà un moment
en què tenen
ja 20, 25, 30 mil habitants
doncs aquests centres
d'atenció primària
se'ls ha d'anar incorporant
equipaments d'aquest estil
evidentment mantenint
la base del metge de família
infermeria
l'elevadora
etc
incorporant la rehabilitació
incorporant
la consulta dels especialistes
incorporant tècniques diagnòstiques
i anant pensant
deixant-ho
deixant-ho
en la previsió d'espai
a la previsió
del disseny
en què
doncs si no és amb 5
a la millor serà amb 5
a la millor serà amb 10
depèn de la demografia
això
que ens ha caigut del cel
que érem 6 milions
ara en som 8
en aquest moment
les targes sanitaris
identificades a Catalunya
estan ratllant els 8 milions
hi ha 8 milions de persones
que tenen la carteta
tenen la targeta
i que tenen el 100%
de la prestació
de l'escenari pública a Catalunya
i aquell eslògan
del president Pujol
de som 6 milions
no fa tants anys
i entre 6 i 8
n'hi van 2
i és un percentatge
de creixement
altíssim
per tant
jo crec
que és bastant
agosarat
fer previsions
de futur
d'aquesta demografia
que ens ve
i la llau
d'immigració
i les migracions
poblacionals
aniran molt en funció
dels moviments
econòmics
no sé
si hi haurà
recessió
o no n'hi haurà
però si no n'hi haurà
seguirà venint gent
i si segueix venint gent
ens hem d'espavilar
a fer 10 anys
que tinguin
aquesta capacitat
de créixer
d'ampliació
i d'anar assumint
cada cop més
per no tenir
que tornar
en les massificacions
en els monoblocs
dels hospitals històrics
que no són resolutius
més mitjans
sempre fan falta
a tot arreu
però també imaginació
i capacitat
d'anar reconduint
tot el sistema
perquè m'imagino
que el que no volem
cap de nosaltres
és renunciar al nostre sistema
universal
d'atenció sanitària
a tota la població
és tot el contrari
per tant
perquè sigui
renunciable
s'ha de treballar
i força
no tenim temps
com aquell qui diu
però breument
alguna recomanació
a les persones
de les confreries
que han de tregin els passos
o dir
perquè a mi em consta
que hi ha alguna
que altra lesió
quan acaba la Setmana Santa
jo crec que
s'ho fa molta il·lusió
com quan fa
igual que
no sé
qualsevol activitat
d'aquest estil
a nosaltres
el que ens preocupa
en aquesta Setmana Santa
com en totes les
dies de lleure
són els accidents
la carretera
la carretera
vull dir que ens preocupa
aquesta
aquesta espècie
de terratrèmol
de cotxes
que es produeix
en aquests dies
brutals
entre el dijous
i el dilluns
i
la costa
que és on també
tota aquesta gent
que ho vinguin a disfrutar
i que realment
la conducció
responsable
molt al tanto
amb l'alcohol
els dissabtes
les nits
aquestes
de Setmana Santa
sisplau
perquè
això sí que ens preocupa
moltíssim
tenim reforçat
els nostres centres
com tots els anys
ara
Setmana Santa
que ja ho sabem
però
però una cosa
és atendre més gent
de lo mateix
que això no passa res
i l'altre
és tindre
que atendre
desgràcies
d'accidents
doncs
pel bé de tothom
esperem que vostès
no treballin gaire
aquests dies
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
doctor Azzerà
doctor Pujol
fins la propera
quan portin
no sé quants milers
d'operacions
esperem que torni
a explicar-nos
una miqueta
com es va
encara perfeccionant
el sistema
si em permet
10 segons
si els tinc
volia concloure
que en el seu moment
i per construir
l'equipament de llevant
que ara ja funciona
al 100%
el patronat
va fer una aposta
ferma
acceptant un endeutament
per fer
aquell equipament
això
lògicament
ha permès
tenir una estructura
per fer coses
però
l'autèntic
protagonista
de tot això
i que això funcioni
són
primer els pacients
que en tot cas
accepten
que se'ls faci
d'aquesta manera
i bé
i dir
que sense la col·laboració
lògicament
tant dels metges anestesioles
que han hagut de sortir
de l'hospital
on se feien
aquestes intervencions
com dels especialistes
quirúrgis
que són els mateixos
de l'hospital
que també
han volgut anar allà
a intervenir
sortint de l'hospital
no es trencar
la barra de l'hospital
com del personal
d'infermeria
tot el personal
sol·liar
sense això
nosaltres tindríem
un gran equipament
un gran endebutament
i no estaríem parlant
d'aquest nombre
d'intervencions
perquè al final
qui les fan
són els propis professionals
gràcies dels quals
òbviament
estem fent això
i parlarem
d'aquí a poc
de milers d'intervencions
de cirurgia major
involuatòria
no hi ha dubte
que no tan sols
hi compten els diners
això ho demostra
moltíssimes gràcies
i bona setmana santa
en aquest cas
moltes gràcies
a vostès