Mig minut, dos quarts de deu del matí,
és el moment de fer aquesta mirada a l'actualitat
no només d'avui divendres i de la ciutat de Tarragona,
sinó que aquest espai pretén tenir una mirada molt més àmplia
a aquells temes d'actualitat que hagin interessat
el nostre convidat o convidada en el cas d'avui
al llarg dels darrers dies.
Aquells grans titulars o aquella lletra petita
que a vegades passa desapercebuda
i que sovint desperta més la nostra atenció
que no pas aquells grans titulars
que es reprodueixen de forma gairebé
igual un dia rere l'altre.
Saludem Roser Lozano,
directora de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Bon dia, Roser.
Hola, bon dia.
A vegades sí que és cert que,
tret d'una notícia puntual,
agafem un diari o escoltem una ràdio,
mirem una televisió,
quan parlem de titulars,
òbviament no ens referim només a la premsa escrita,
i en qüestions com l'Iraq,
qüestions com la d'Iran,
qüestions com les picabaralles
entre partits polítics al nostre país
podrien no canviar les portades, no?
Bé, sí.
Potser les mateixes, moltes vegades.
La veritat és que és una de les raons
de les que a vegades agafo un diari
i començo a veure, a veure, a veure què hi ha de nou
i te plantes a la pàgina 20 i pico
i dius, ah, bé, això és el que va passar ahir.
És cert, eh, que busques alguna notícia novedosa.
Sí, diferent.
Diferent, sí, sí, sí.
Però veus que no,
i a vegades quan és diferent és per anar pitjor.
No, i a més estem,
ara què toca?
Ah, ja, per què passa això?
Ah, clar, és que ara estem en eleccions municipals,
val, i llavors ja saps,
home, ja quan tens una certa experiència,
una certa edat,
vas adonant que tot és cíclic, no?
I quan toca barallar-se,
vinga, ens barallem,
ara toca estar bé,
vinga, estem bé, no?
Vull dir que, bueno,
és una mica de paciència.
Ahir, ara ho comentàvem a Salvador Giner,
conegut sociòleg del nostre país,
li atorgaven el Premi de Sociologia,
aquí a Catalunya,
i li feien una entrevista
i parlava, sobretot,
de tenir una mirada molt...
Anava dir negativa,
però jo m'atreviria a dir bastant real
de la situació,
en referència als joves
i en referència a la manca de valors,
aquesta que tots prediquem,
i en referència a la classe política,
que comentava que no estaven donant un bon exemple,
és a dir que ell plantejava
que si als joves
sempre se'ls ha dit
i als nens se'ls educa
amb l'exemple,
l'exemple que estava donant
la classe política
al nostre país en general,
no particularitzava
que no era un bon
ni gran exemple
per a aquesta joventut.
Potser que el primer partit
que es plantegés
aquest tipus de canvi de valors
dins de la mateixa formació
que es representa,
potser es portaria el gat a l'aigua,
que es diu, eh?
Ni que fos per estratègia.
Sí, el que passa...
El que passa és que jo, sincerament,
jo no soc de cap partit polític,
no hi he estat mai,
una persona...
I ho diuen que tinc
les meves idees polítiques,
però que no he participat mai activament,
ho he vist des de fora.
Per la meva professió,
evidentment,
tens contacte
amb totes aquestes estructures.
Ells decideixen el que feu
les persones que exerceu la funció pública.
Sí, sí, d'alguna manera,
perquè a fi de comptes
hi ha unes eleccions democràtiques,
menys mal que tenim democràcia,
menys mal que tenim polítics
als quals poder criticar, eh?
I que tot i que cada cop s'utilitza menys,
tenim dret a votar.
Home, no, no,
és el sistema que tenim
i Déu-n'hi-do el que ens va costar aconseguir-ho,
que potser ja s'ha oblidat.
És a dir,
amb la qual cosa tenim polítics
que els podem criticar obertament,
cosa que fa moltíssims anys,
doncs, teníem també polítics,
però que no els podem criticar.
Jo penso que sí.
Jo penso que sí.
Jo el que no faig mai és personalitzar,
perquè trobo que és de molt mal gust, no?
Personalitzar.
Però jo, per exemple,
què podria dir?
Avui en dia jo veig molt clar,
hi ha una diferència enorme
el camí o la via que han pres els polítics
i la via que han pres els ciutadans.
El que pensen polítics,
el que pensen ciutadans,
cada vegada s'està separant més.
I les actituds,
aquesta crispació en el panorama polític,
estan en la convivència de les persones?
En riem una mica, no?
Jo penso que això ja és un tema
que ells és com ho porten
i a més no sé si pensen que els donaran resultat.
Jo penso de vegades que, per exemple,
i faig un exemple,
quan es dediquen a fer obres
i aixecar totes les ciutats
i abans de les eleccions municipals
i semblar que vas pels carrers
i tot està tallat
i no saps com entrar
i aquí ara t'han tret aquests aparcaments
i ara aquí
i tardes una hora i mitja
per arribar al teu lloc de treball
i en lloc dels 20 minuts.
Pensen que això els hi dona vots?
M'he plantejo.
És que els ciutadans del carrer
ens riem d'aquest tipus de coses
perquè el que et provoca
és un estat d'ansietat i d'enfado
tan a prop de les eleccions
que jo em fa l'efecte que això...
Que és contraproduent, no?
És contraproduent.
És a dir...
Com a estratègia política.
Com a estratègia política
jo em pregunto
de vegades qui els assessora.
Però fixa't que aquesta és una constant
a totes les ciutats,
independentment.
Quina força política mani?
Completament, però això ho dic en plural.
Que són totes les ciutats en obres.
Totes, totes, totes les ciutats d'Espanya.
Jo viatjo molt.
Viatjo molt
i aleshores puc dir
que quan la gent es queixa a Tarragona
no és Tarragona.
Són totes les ciutats.
És una estratègia política
que jo no sé exactament
quin resultat els hi donen.
Ho dic amb tota la sinceritat del món, no?
Per exemple,
després tots els discursos
políticament correctes.
Els polítics fan discursos
políticament correctes.
Els ciutadans
tenim uns discursos necessaris.
Els que necessitem per la vida
i necessitem això,
l'altre, l'altre.
Mira, deixem de parlar
políticament correcte.
Solucionem el meu problema, no?
Aquesta manera de parlar
políticament correcte,
com deies,
probablement la crítica
fes que s'està implantant
a tots els ordres de la societat
i han perdut la capacitat
de dir les coses
amb educació
però les coses clares.
No parlem clar ningú.
Només utilitzem eufemismes.
Sí, és així.
Per tant,
sembla que s'amagues
allò que realment vols dir
sota una capa de correcció.
Fa poc em van dir
jo soc una persona
que intento sempre parlar clar
i tal.
Em van dir, doncs, cuidado.
Jo cuidado
perquè les persones
que parlen clares
de seguida s'assenyalen amb el dit.
I em vaig quedar realment
molt parada, no?
M'ho deia una persona
amb coneixement de causa, no?
I vaig pensar
què ens està passant, no?
Què ens està passant?
On són els intel·lectuals?
On està aquella gent
que s'atrevia
a dir les coses?
En què tu llegies un llibre,
llegies un article
i et senties reflectit
amb el que deia.
Cada vegada més
aquesta gent està molt acomodada,
està molt engollint del sistema,
d'alguna manera.
Han entrat a formar part
del propi sistema, no?
Diguem-ne que s'han alineat
una part d'ells.
Jo penso que està bé, eh?
N'hi ha molts que no, eh?
És el que t'anem a dir.
El que passa
que no s'hi dediquen
a anar pels llocs.
I no tenen potser
el ressò
que tenen, no?
És una mica
la sensació que tinc, no?
És a dir,
que ens falta crítica,
penso,
ens falta
una mica d'eficàcia,
que ens falta més
una mica de serietat
en les coses.
Hi ha una excessiva tolerància
respecte a tot.
Tot no acaba de funcionar,
però no,
càstig, no,
càstig no.
Com que no?
Miri, a mi,
a la biblioteca fora
ens han destruït
les bústies.
Fa poc,
el vidre de la biblioteca
trencat,
bueno,
després aquesta persona
els agafen
i hi ha una certa tolerància
a pobrets.
Venen de famílies
desestructurades,
pobrets,
venen d'ambients,
pobrets el seu pare.
No, clar que no,
però jo t'ho dic,
no t'ho preocupis
que alguna excusa
sempre ho trobes.
Alguna excusa,
si tu vols aplicar
eximents,
en trobes
el que no s'aplica mai
és la paraula càstig.
No, càstig no.
Per què càstig no?
És a dir,
hi arriba un punt
en què també t'has de plantejar
les coses.
Aquesta persona ha fet
alguna cosa malament,
ostres, tu,
que sàpigues
si es fa alguna cosa malament.
Hi ha un càstig darrere,
no hi ha una disculpa.
Hi ha unes conseqüències
que has d'assumir.
Això és el que vam aprendre tots
quan ens vam educar
i, evidentment...
Probablement per això
ho tens allò com un xip posat, no?
No vull dir que tota la gent jove
tranqui vidres, eh?
També és una cosa
que a vegades generalitzem.
No, no, estem parlant
d'aquells que ho fan, eh?
No dels joves,
sinó d'aquells que ho fan.
Jo crec que existeix
una exagerada disculpa.
I jo que com a directora
de la biblioteca
doncs me trobo puntualment
en situacions poques, eh?
Però situacions d'algun gambarrisme,
situacions puntuals,
quan vas als pares
doncs notes que hi ha
una excessiva protecció
i tolerància
d'aquestes actituds.
El meu fill, el meu fill.
El meu fill, no, són els amics,
són les companyies, no?
I llavors això es trasllada també, no?
Es trasllada una mica també
el que és la societat,
es trasllada també una mica
el discurs polític,
les coses penso que costa
una mica de situar-les
en el seu punt, no?
Roser, abans esmentaves
on són els intel·lectuals,
aquells que realment
doncs creaven criteri,
que creaven matèria
que després es podia desenvolupar,
portar-lo als altres àmbits
de la societat.
Fixa't que jo crec que n'hi han
i d'una talla elevadíssima.
El que passa és que no troben
el lloc tret d'espais concrets.
Ara penso en aquests cicles
que fa la Fundació La Caixa
que estan venint personatges
d'un nivell i d'una alçada
impressionant.
La propera setmana
en tenim uns quants.
Clar, són persones
que estan fent el seu discurs,
expressant el seu treball
i la seva feina
a nivell de conferències.
Els mitjans de comunicació
de masses no hi arriben
perquè aquests mitjans
de comunicació, òbviament,
estan absolutament ocupats
amb K
per un producte
i per unes persones
que, vaja,
són del meu punt de vista,
no tenen res a dir.
Penso en aquests programes
que fan a tota hora
de famosillos i coses d'aquesta.
Jo crec que abans,
per exemple,
la televisió
donava una imatge
de credibilitat.
Hi ha hagut
com una ocupació
de l'espai televisiu,
dels llocs mediàtics
per un tipus de persones
que donen uns valors
que si els nanos
és el que estan veient,
doncs d'alguna manera
diuen
ostres,
és que això surt a la tele.
Què se les estem promocionant?
Per exemple,
amb una noieta
que té problemes
amb els estudis,
què se les està promocionant
per la televisió?
Se'ls està promocionant...
Que no cal que estudis.
Tu te'n vas a un programa,
ensenyes el cul amb perdó
i després tens feina uns mesos.
Què se'ls està promocionant
com a valors, no?
La venda de la intimitat,
la venda dels rumors,
els comentaris...
I una altra vuelta de twerka,
no?,
a cada programa que diuen.
Sí,
i llavors, bueno,
és una mica la conseqüència,
és la societat que tenim.
Fixa't que aquesta setmana
han passejat...
Avui és curiós
perquè llegia algunes cartes
al director dels diaris
i m'ha cridat l'atenció
perquè és un discurs
que en els mitjans
de comunicació de massa
no els hem sentit,
però en determinats diaris
sí que s'ha vist
el cas d'aquesta noia
de Cantàbria,
em penso,
que la van...
Sí,
és molt divertida la situació.
Miss Cantàbria
i li van dir
que no podia ser-ho
perquè es veu
que tenia un fill
i les normes
d'aquest concurs,
que si no m'equivoco,
aquest concurs
el promociona
un d'aquests multimilionaris
nord-americans
tipus Donald Trump,
algun d'aquests,
em penso,
no em facis cas
que tampoc no estic al cas,
doncs resulta
que a aquesta noia
li treien la corona
i l'honor de ser
Miss Cantàbria.
Jo em vaig quedar
absolutament estorada
quan vaig veure
que totes les televisions
i tots els programes
i programets
sortien a defensar
aquesta noia
amb un discurs feminista
que jo de veritat
em vaig quedar molt parada
perquè dic,
home,
de discurs feminista
ni parlar-ne,
no?
Aquí potser el discurs
hauria de ser un altre.
No estiguis nerviosa,
et deixo agafar el mòbil
i tancar-ho pararà,
deixarà de sonar?
No,
la veritat és que
jo penso que
aquest és un tipus
de concurs
una mica heredat
del passat,
no?
Jo penso que
representava potser
els valors
dels anys 60
i és d'aquelles coses,
algunes coses
les hem aconseguit
anul·lar
i unes altres
no m'expliquis per què,
suposo per el que dius tu,
per uns interessos
comercials i econòmics
i perquè hi ha dones
que també busquen
la seva via de promoció
per aquí,
és a dir,
que tan culpables són,
jo sempre dic,
tan culpables són
qui promociona
els concursos
com qui pren part,
això és igual
que aquestes destruccions
urbanístiques
que dic jo,
jo sempre tinc clar,
tan culpable és,
sincerament,
el promotor
o el polític
com el que compra
cases aparellades
d'aquestes
de quilos
de ciment,
això,
jo ho lamento molt
però és el meu punt de vista,
sense compradors
no hi hauria
aquest tipus de construccions,
doncs sense concursos,
sense dones
que participessin
no hi hauria
aquest tipus de concursos,
amb la qual cosa
jo vaig una mica més enllà
i em plantejo realment
les dones,
les dones
que som,
que volem,
jo,
mitificar la dona bona
i tota la resta
de la societat dolenta,
doncs tampoc
hi ha dones
de tots els estils
i sempre dic
que el feminisme,
en tot cas
el que hem de treballar
és una mica
per un canvi de valor,
un canvi de valor,
però que si la pròpia dona
no vol,
doncs bueno,
doncs...
L'ha fixat,
moltes de les comunicacions
que feien
algunes dones i homes
també respecte a aquest cas,
que és una pura anècdota,
però sí que et dona
una mica la mesura
d'on va aquesta societat,
és el fet de dir
quantes dones
no es queden sense feina
quan anuncien
el seu lloc de treball
i tenen un contracte temporal
que estan embarassades,
quantes dones
no estan cobrant
salaris inferiors
en desenvolupant
el mateix treball.
I això,
i això,
perdona,
no es denuncia
amb la mateixa...
T'ho comento una cosa,
quantes dones
té venent
a buscar feina
amb el seu ama
i amb els seus fills.
Què vol dir?
Miri,
jo,
això m'ha passat
a la gent
d'Alfonso Pública.
És una cosa curiosa,
moltes persones,
moltes dones,
l'Alfonso Pública
està omplint de dones.
Saps què busquen?
La famosa conciliació
de la vida laboral
amb la vida familiar.
I ja que les empreses privades
no els hi donen,
els hi donen
l'Alfonso Pública.
Però escolta,
a costa de què?
A costa que una persona,
això també t'ho dic així de clar,
a veure com a directora
que soc de personal,
que t'hi vingui
i que t'hi digui
ai,
ai,
el meu ama
és que necessita jo
que arribi a l'hora
perquè és que si no tinc
les coses a punt
se posa molt nerviós.
Ai,
jo necessito un canvi d'horari
perquè és que el meu ama
es posa molt nerviós
i cuida els nens.
Escolti,
doncs és el que toca.
A veure,
jo és que t'ho dic sincerament,
jo desmitifico molt
totes aquestes coses.
És a dir,
la famosa situació
de ai,
pobra dona,
ai,
que maltractada que està.
Ai, mira,
hi ha situacions
i situacions, eh?
Jo ho sento molt
però jo,
aquests dos discursos
políticament correctes
a mi no em van
perquè hi ha dones
que ens han posat
des de molt joves
a ser independents
i a tirar cap endavant
i hi ha dones tu
que és que és una cosa
que dius,
bueno,
a veure,
si vols realment
dedicar-te a ser
una estressa de casa
i acceptar
una situació
desigual a la parella,
no t'aportis
el teu problema
a la feina.
Arregla primer
aquest problema a casa.
Tu quan treballes
has de treballar
com un home
les tres hores,
set hores i mitja,
doncs set hores i mitja
treballar.
El que em pots dir
són set hores i mitja
però com
jo tinc la família
m'he cobren,
o sigui,
jo cobro per set hores i mitja
però deixen treballar cinc
perquè tinc els fills,
tinc l'home,
home no,
no fumem, no?
I llavors,
si tu treballades això
a les empreses
ja te pots imaginar
que una empresa
que realment
el que vol
és
l'eficàcia
i al final de mes
tenir uns resultats
doncs tenen por
que aquestes situacions passin.
Jo t'hi dic sincerament
que a la funció pública
i perdona
que una dona es quedi
embarassada
en el seu lloc de treball
una bona treballadora
no és motiu
perquè la passis fora
és que això és una aberració
i això passa sovint
i tu ho saps
però també t'he dit
que jo per exemple
també conec gent
que han arribat
que han arribat
en un acord
amb les empreses
és a dir
que fan despidos
encoberts també
és a dir
la dona en un moment
es veu que vol cuidar-se
amb els crios i tal
això ho he vist jo també
i llavors arriben
a un despido encobert
per poder cobrar l'atur
mentre es cuiden els nens
com no hi ha lleis
de conciliació laborals
en aquest país
d'alguna manera
també arriben una mica
a aquest acord
i això també existeix
les lleis sempre
sempre diuen
hi ha de tot
vull dir
jo la generalització excessiva
exacte
jo penso que el que fa
és no abordar els problemes reals
però fixa't que les lleis
diuen que venen a esmenar
allò que la societat
fa malament
és a dir
allò que nosaltres
som incapaços de governar
doncs
ens ho han d'indicar
les lleis
i en aquest sentit
quan parles de lleis
de conciliació familiar
si no van acompanyades
d'un canvi de mentalitat
d'aquelles persones
que potser es passen
15 hores a la feina
però no rendeixen
les 15 hores
perquè fora impossible
es passen moltes hores
a la feina
que potser no caldria
i el rendiment
fora superior
i amb uns horaris
que fan molt difícil
moltes vegades
aquesta famosa
conciliació
de la vida laboral
i la vida familiar
que hi ha un compromís personal
no tot ho hem de deixar
els polítics
i les lleis segurament
jo penso que
el que ens falta
potser és una mica
la gent que se reubiqui
que avui en dia
el que passa
és que tant dones
com homes
se veuen forçats
a treballar els dos
per una qüestió econòmica
bàsicament
i llavors
la qüestió familiar
és a dir
a veure
aquí la família
és bàsica
a més els nens
han d'estar ben cuidats
i llavors
aquest és un plantejament
que jo penso
que una parella
s'hauria fet des del principi
a veure com enfoquem
la nostra vida
qui treballa
o treballem menys hores
i llavors
el 50%
no portem els dos
però clar
si aquesta planificació
no ho fan
i comencen
a endeutar-se
a tenir una hipoteca
allò que es queden penjats
completament
a comprar-se el cotxe nou
i llavors
això implica
que treballem els dos
però també hem de tenir fills
i hem de pagar la casa
i volem fer vacances
com tothom
llavors els porta
a una situació
que jo penso
que estan com a desubicats
i que pateixen molt
i que tenen un estrès enorme
i que potser
un altre plantejament
seria bé
a veure
doncs
potser no ens podem comprar
una casa tan maca
al principi
però tenim fills
cuidem pels fills
qui dels dos
una mica
no treballa tant
és a dir
no sé
un replantejament
una mica
de la vida
però això és el que dèiem
que no tot ho han de fer
les lleis
sinó un canvi
de mentalitat
de les pròpies persones
parlant de la condició femenina
i de dones
ha cridat també
l'atenció
jo no sé
si ho podríem fer
la lectura
en aquesta visió
una mica
hipòcrita
o políticament correcta
que deies
o realment
és una
es pot fer una crítica
molt directa
em refereixo
a una altra
de les qüestions
que ha ocupat
moltíssims espais
als mitjans
de comunicació
que és
l'anunci
de la firma
d'Otxe Gabbana
que sempre fa
campanyes publicitàries
extremes
com en el seu dia
també les feia Benetton
l'anunci en qüestió
per si alguna persona
no l'ha vist
ha sortit publicat
a tots els mitjans
és una dona
que està així
com a
no sé si està bocata rosa
o està cap per amunt
no sé
és igual
guapíssima
evidentment
envoltada de 5 homes
també guapíssims
només faltaria
sense la samarreta
musculats
etcètera
etcètera
un d'ells
sembla que fa el gest
com de forçar-la
i els altres miren
clar diuen que això
et pots imaginar
que han demanat
immediatament
la retirada
d'aquest anunci
no sé
no sé jo
si ho tenim molt clar
tot plegat
el tema de publicitat
a vegades
penso que és escandalós
no únicament
aquests anuncis
escandalitza un anunci
quan estan posant pel·lícules
és el que t'anava a dir
una mica
tot el que s'està transmès
per anuncis
a la televisió
és a dir
jo a vegades
no veig la televisió
sovint
no soc una
una persona
que cada dia
tingui temps
per veure la televisió
de quan en quan
la poso
i potser perquè
la poso molt
de quan en quan
realment
els inputs
que rebo
em deixen
realment
una mica
preocupada
et sorprenen
i em sorprèn
que segurament
moltes persones
la posen diàriament
i conviuen
amb aquell tipus
de missatges
quotidians
això me fa por
me fa por
perquè penso
que una persona
que s'acostumi
a tot això
que està sortint
per la televisió
ostres tu
que dur eh
que dur
i que
diferent
i quan et diuen
que la tanquin
doncs que no s'ho mirin
no és tan fàcil
no ho sé
jo evidentment
et dic sincerament
no tinc temps
per mirar-me la televisió
abans em mirava
sempre els telediaris
els temes
els programes
una mica
de
de
de tertúlies
i tal
però
és un avorriment total
és el que dèiem abans
com agafar el diari
i dir
ah
l'he ja visto
i llavors
també he deixat
de tenir interès
a la televisió
com a mitjà
de
de notícies
a més
sincerament
cada vegada més
dubto
que les notícies
siguin tal
com les presenten
i llavors
aquest
m'ha fet ja
dubtar de tot
estic en una situació
que no acabo de
de situar-me
en relació
amb la informació
és a dir
sé que
es fabriquen notícies
que les notícies
se donen una mica
com volen
que es donin
el tema de l'Iran
i tot aquest tema
nuclear
dius
tot
tot
hi ha conflictes
a vegades
que semblen
massa oportuns
sí
és a dir
moltes vegades
veus la notícia
la segueixes
amb molt entusiasme
i de sobte
la notícia
desapareix
i al cap de dos o tres mesos
dius
ui
què ha passat
com és possible
que no torni a saber res
de com ha anat allò
com és que els periodistes
no estan interessats
en allò
com és que allò
era un famós escàndol
i bueno
hi va ocupar
totes les planes del diari
i ara ningú parla
clar
aquest tipus de reflexions
a mi em fan plantejar
que cuidado
que estem en la societat
de la informació
però ningú diu
que estem en la societat
de la informació manipulada
llavors
jo
des del meu punt
de vista ciutadana
normaleta
de carrer
doncs començo
a
sense ser paranoica
t'ho asseguro
començo a dubtar realment
d'aquesta famosa
llibertat d'expressió
i començo a pensar
una mica
en un quart poder
o en un cinquè poder
que és la gent
que li interessa
manipular la informació
i per tant
a través de la informació
manipular una mica
la manera de pensar
o de veure les coses
dels ciutadans
en aquest sentit
tornant a aquell anunci
que dèiem
que era clarament
un anunci agressiu
cap a les dones
diu
és més fàcil
fer un comunicat
de premsa
criticant això
que no pas anar
a les arrels del problema
no?
Fins a quin punt
té importància
o no la té?
No ho sé
jo m'ho pregunto
potser
critiquem això
que és molt visible
molt notable
des d'allà on sigui
institucionalment
o des de determinats grups
però
a vegades
pot ser també
que interessi
és a dir
que interessi
dins dels missatges
políticament correctes
en aquest moment
treure aquest anunci
i a vegades
aquestes publicitats
ja juguen a mi això
juguen a treure un anunci
perquè es parli
d'aquell anunci
provocador
tu no he imaginat
la propaganda
que has estat donant
a aquesta marca
tot arreu
gratis
gratis
i això el que fa
és no reduir
aquest tipus d'anuncis
sinó
aquests menys genials
de la comunicació
dir
eh
què volem provocar
escàndol
que ara ja fa temps
que no es parla
d'analtres
vinga
traiem això
i així
la gent
s'esorprendrà
això passava molt
amb el Benetton
el Benetton
al final
i ho lamento
parlar d'aquestes marques
però
es parlava
de que realment
tothom esperava
no la col·lecció de roba
no no no
el missatge polèmic
el missatge polèmic
amb la qual
hem de també tenir cuidado
no caure una mica
en aquest tipus
de trampes
a més en una època
que deu-n'hi dos
i se sublima
i amb tots els respectes
perquè és una gran indústria
el món de la moda
i les passarel·les
també dediquen
les dedica molta atenció
la veritat és que em sembla
completament absurd
i per exemple
això que vam fer
a la passarel·la
cibeles
una mica de
calcular
la massa
amb el pes
per saber si podien o no
escolta
ja no hi és primes
de tota la vida
i que deuen menjar
molt bé
que deuen menjar
molt bé
jo no és que estigui
precisament
jo no entraria
a la passarel·la cibeles
però escolta
que jo menjo bé
que jo no estic pas
anorèxica
tampoc
no sé
trobo una mica
que a vegades
a mi em fa una mica
dubtar tot això
t'ha cridat l'atenció
el tema
de la prostitució
finalment
la comissió del Congrés
del Senat
ha demanat
que no es reguli
la prostitució
com una feina
que no es consideri
un treball
com a qualsevol altre
de fet
l'Organització Internacional
del Treball
no considera
que sigui una feina
mentre que hi ha
diferents col·lectius
de prostitutes
que diuen que sí
col·lectius feministes
que diuen que no
no és un tema
fàcil de resoldre
i sobre el qual
es pugui opinar
res perquè pensem
que estem parlant
de l'ofici
més antic del món
amb la qual cosa
si no s'ha resolt
amb els 2.000 anys
ara ho voldrem
de civilització
precisament
al segle XXI
en el sexe
justament
ja no és un tabú
difícilment
s'ha resoldrà
això
el sexe existeix
i la prostitució
s'estirarà sempre
s'han fet molts intents
de regular-la
i a Europa
coneixem alguns
a Itàlia
hi ha sindicats
i a Holanda
i crec que a Holanda
també
a veure
jo és un tema
que me'l prenc
amb molt de respecte
per les persones
que hi són
jo he llegit un llibre
vaig llegir un llibre
que va ser molt criticat
ara me'l recordo
del títol
que era una persona
que havia estat prostituta
és una persona
que després s'ha dedicat
a fer programes mediàtics
una mèrie molt maca
que era
una persona
que va fer
prostitució de luxe
clar no és el mateix
de quin tipus
de prostitució
és que
la de luxe
no té res a veure
amb la que es pot donar
en un carrer
el límit del que és prostitució
i no és prostitució
és difícil
també
comencem des de baix
els bordels
clarament
prostitució
la gent que està amb xulos
clarament
prostitució
les carreteres
les carreteres
clarament
prostitució
parlem de prostitució
explotació
i parlem d'un tipus
de prostitució
explotació
fonamentalment
exactament
prostitució
vinculat amb explotació
clarament
això no es pot regular
seria una autèntica vergonya
però
anem pujant una mica
l'avanico
parlem una mica
de prostitució
tonteig
dones de companyia
senyors elegants
persones
que es van apropant
cap a aquest món de luxe
on està la barrera
quantes vegades hem vist
perquè com regules una cosa
i l'altra
és que és molt complicat
aquí està
per això
jo crec que
això és una qüestió
també
de com en veu
aquest tema
l'interès
sobretot
jo m'imagino
que està relacionat
amb aquesta explotació
l'explotació
fonamentalment
hi ha en els últims anys
de dones immigrants
sense recursos
l'altre dia
sovint menors
deien que hi havia
és terrible
hi havia una explotació
que obligaven
les dones
a tenir relacions
amb 50 o 60 persones
al dia
això és tremendo
jo a tota aquesta banda
és delinqüència
prostitució
explotació
evidentment
jo penso que aquí
s'hauria de caure
la justícia
amb tot el pes
de la llei
a partir en què es comença
a tocar
tot l'altre àmbit
jo penso que
sincerament
amb els impostos
dius tu
aquells senyors
i senyores elegants
que paguin impostos
també m'ho veig
així
i doncs
hi ha moltes maneres
de prostituir-se
sincerament
però tu creus Roser
que quan es planteja
en aquest tipus
d'exercicis polítics
aquests intents
de regulació
es pensa en la prostitució
de luxe
o es pensa més aviat
en aquesta prostitució
lligada a l'explotació
i que alhora genera
totes unes xarxes
de delinqüència
que tenen efectes
vull dir
la xarxa
que es dedica a explotar dones
no ho té com a únic negoci
a més a més
també traficant amb drogues
o a més a més
estan en altres
per tant
en regulació de què?
la part baixa
de la prostitució
la veritat
d'aquest llindar
pel baix de la prostitució
la veritat
és que
és molt difícil
d'acceptar
una situació
d'explotació
de la dona
és que no
no se'n passa ni pel cap
que no haguéssim de prendre
decisions sobre aquests temes
perquè realment
són temes molt difícils
però això jo penso
que també s'ha de parlar molt
amb les persones afectades
a veure
prostitució
explotació
estem ja d'acord
evidentment que això
és inadmissible
a aquestes altures
de la societat
ara de dir
en lloc d'estar en una carretera
vostè estarà en un local
tot el que guanyi
serà per vostè
pagarà uns impostos
estarà en el règim general
és que això és una opció
personal
i que continuarà existint
jo penso que no es pot prohibir
d'alguna manera
perquè si ha existit sempre
hi ha homes
que d'alguna manera
l'utilitzen
i hi ha dones
que voluntàriament
a mi no m'expliquis com
i a quin raonament
poden fer
però a mi me mereixen
tot el respecte
si la seva decisió és lliure
volen entrar
en aquest món
doncs jo penso que
bé
tenen tot el dret
també a pagar impostos
i a estar regulades
a la seguretat social
i etcètera
aquesta és la meva
visió
segurament no políticament correcta
és a dir
això sí
ha existit sempre
és a dir
no ho trobem
en el millor dels mons
fora desitjable
que no existís
però ja que existeix
aquest seria una mica
el teu plantejament
ja que ha d'existir
que se li doni
un mínim
de dignitat
i de drets socials
les persones que ho practiquen
exactament
perquè a mi me mereixen
tot el respecte del món
sincerament
me mereixen
tot el respecte del món
és una qüestió
però que molt complicada
com dèiem
com moltes de l'actualitat
que no s'han resolent
en els dos darrers minuts
Roser
algun tema que puntualment
t'hagi cridat l'atenció
a tu aquesta setmana
o t'ha costat trobar
algun tema
amb allò que dèiem
de la mirada
no una mica
doncs
m'ha resultat allò
una mica curiós
ja ve
d'una mica més lluny
tot el tema
de les càmeres
de vigilància
que es volen posar
que passa que
com que no fa gaire
vau poder detectar
els vándals
que van destrossar
els contenidors
a partir d'unes càmeres
sí
i ara també
ens van trencar el vidre
i també hem vist com
i sabeu qui som
perquè heu vist
a través de la càmera
sí
el que passa
que ja no sé
si fer denúncies
no fer denúncies
és que ja al final
t'acances de tot això
tu estaries d'acord
doncs
amb aquestes càmeres
de vigilància
home
a mi que em posin una
davant de la biblioteca
no m'importaria gens
una mica
t'ho asseguro
perquè som la diana
de la marxa
de la nit
és algo vergonyós
veure com realment
unes persones
que s'han fet els llibres
perquè escolta
que ataquin la biblioteca
sí
no no no
ataquen la biblioteca
com ataquen
qualsevol cosa
de la ruta
aquesta
és una ruta
impressionant
nosaltres tenim
la càmera de vigilància
que ens agafa
l'entrada a la biblioteca
evidentment la gent
que s'acosta
i hi ha una ruta
allí impressionant
per les nits
la nit
m'he donat compte
veient les filmacions
d'aquesta càmera
que Tarragona
és completament diferent
en aquesta zona
és un submón
completament
increïble
hi ha molt de trànsit
per aquella zona
persones que pugen
de la part baixa
segurament
sí
sí
sí
pandilles
pandilles
de nois joves
que evidentment
amb unes actituds
i uns gambarrismes
i uns vandalismes
realment
increïble
i jo no sé
els veïns
com poden dormir
i com poden descansar
jo recordo
que davant d'aquelles
agressions
de la biblioteca
tu vas voler insistir
molt en que
per l'aspecte
no necessàriament
havien de pertany
a gurus marginals
res
absolutament
a més
gent molt considerada
i a més
em consta
que a més són
me sembla que estan fent
de voluntaris
més de voluntaris
amb altres bandes
i coses d'aquestes
ja veus
molt bé
Rosel Ozanó
directora de la biblioteca pública
ha estat un plaer de veritat
aquesta estona de conversa
al voltant
de l'actualitat
t'esperem un altre dia
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i bon cap de setmana
igualment
adeu-siau
adeu-siau