Aquesta és la sintonia habitual que cada dimarts,
més o menys a aquesta hora, ens acompanya,
la sintonia de l'espai de Tradicions i de Cultura Popular
que ens porta el Jordi Bertran.
Jordi, bon dia.
Bon dia, bona nit, Ricard.
Avui viatjarem, eh?
Una mica.
Home, Déu n'hi do, una mica o molt?
Bé, de quan en quan ho fem aquí.
Perquè, en fi, no sé si és habitual amb l'espai que feu cada dimarts amb la Iolanda,
però ara comentant la prèvia del que faríem.
Avui parlem de carnavals, però no del carnaval d'aquí,
ni del carnaval de Sitges, ni el de Vilanova,
ni el de Sursona, que és tan popular,
ni tan sols parlem del de Tenerife o del de Cádiz,
que serien altres mostres de carnavals que tenim relativament a prop,
sinó que, en fi, avui ens proposes viatjar i fer comparacions, a més.
Sí, avui intentarem veure les diferències entre els carnavals històrics europeus,
podríem dir, i els carnavals més americans o caribenys,
que són absolutament diferents en quant a la creació.
d'altra cosa és que, en el pas dels anys, s'hagin assimilat tant uns costums en uns llocs com en els altres,
que s'hagin fins i tot assimilat músiques, però, en el fons, l'origen és molt diferent.
Llavors ho hem fet una mica així a nivell, diguéssim, de períodes històrics,
que tenen les seves correspondències actuals.
Depèn del moment en què neix cada carnaval,
doncs es veu com una època deixa una petjada o una altra que arriba més o menys fins avui en dia.
I per on comencem?
Doncs anem cap al temps més lluny, i realment, d'entrada,
el que s'ha d'establir és una gran diferència en quant al naixement de la festa,
els antecedents més remots del carnaval a Europa,
doncs els té l'Església cristiana ja durant l'època de Roma.
Les primers cristians ja parlen dels dies de carnes toltes,
i es constata que realment molt aviat, segle VI, XVII, ja està aquesta frase,
aquesta paraula del carnes toltes, utilitzada fins i tot,
no únicament en general, podríem dir, a tota Europa,
sinó que fins i tot tenim poblacions concretes que ja apareix nomenclatura d'aquesta.
Això seria el més llunyà.
Evidentment, en aquella època, el continent americà,
suposem que carnes toltes,
en devien de fer bocs.
No estaven per gaire festa.
No estaven per l'alagor.
Tenien un altre tipus de costums, no?
Hi ha uns orígens més propers,
en què realment els carnavals
s'estructuren d'una manera molt més clara a Europa,
ja no és només referències puntuals
que puguin aparèixer en prohibicions,
o en els cerimonials de l'Església,
sinó que tenim clarament que a l'edat mitjana a Europa
hi ha una separació entre dues èpoques,
dues períodes de l'any,
que és el carnaval i la quaresma,
i aquí és on trobem ja algunes dels carnavals
que avui en dia tenen més pes a Europa
i en algun dels quals viatjarem, no?
El primer que se m'acudeix
és viatjar cap a un carnaval patrimoni de la humanitat
que és Vinche,
que és una població belga
que té molts sons,
entre altres sons d'aquest tipus, no?
Gràcies.
Música del carnaval d'una població,
situem-la una mica...
Això està a Bèlgica.
Bèlgica, una població molt petita
i en toquen diferents bandes en aquesta població
i lògicament es pilla una mica
un ritme també mastís i barrejat, no?
Això ha anat passant fins i tot
en els carnavals més històris.
Aquest és un carnaval patrimoni de la humanitat
on, evidentment,
ser patrimoni de la humanitat
no vol dir puret absoluta,
sinó que vol dir barreja.
però el que sí que tenim és alguns personatges
que s'han ritualitzat des de l'edat mitjana,
des de les primeres notícies que hi ha en aquesta població, no?
Aquests personatges corresponen una mica
a les característiques que ha tingut aquest carnaval
i per extensió molts altres carnavals, no?
Cada característica s'associa amb un personatge
que surt un dia concret de la festa, no?
N'hi ha molts, però en destacarem dos, no?
El diumenge de carnaval,
que és el primer dia fort, podríem dir,
hi ha uns personatges que es diuen els mamsellesses,
que és un personatge que sobretot es caracteritza
per la inversió sexual.
És a dir, uns personatges que tots són canviats de sexe,
és a dir, tots estan transvestits, no?
Aquesta és la gran presència del primer dia del carnaval, no?
I això és un personatge no modern,
sinó que prové de les orígens d'aquest carnaval,
d'aquesta població belga, en l'edat mitjana, no?
El segon personatge potent apareix dos dies després, el dimarts.
En aquest cas són els illes.
Els illes són els folls, podríem dir.
En aquest cas és l'apreciació d'un personatge
que és absolutament esbojarrat, no?
Que apareix amb una màscara de cera,
que té un procés artesanal de fabricació.
La màscara és una de les característiques més ancestrals,
també dels carnavals.
A vegades s'ha donat una imatge
que això fos una cosa com a molt moderna
o que hagués arribat aquí via Venècia, per exemple, no?
Que és un dels tòpics.
Doncs no, la màscara realment
és un dels elements teatrals més antics que hi ha a la humanitat
i a l'edat mitjana, en els carnavals,
s'utilitza clarament com una manera de mascarar el personatge,
valgui la redundància en aquest cas,
és a dir, amagar la seva personalitat, no?
En aquest cas, els illes aquests
són uns personatges absolutament desenfrenats
que vesteixen colors vius
i, en el fons, representen
o han estat assimilats a l'edat mitjana
van ser assimilats amb una mena de
dimonis fullets, podríem dir, no?
Si es repassa una mica la indumentària d'aquests tratges
que estan molt ritualitzats,
uns personatges que, a diferència d'altres zones,
doncs no canvien els vestits,
sinó que tenen una constància, podríem dir,
no vull dir que siguin els del segle XIII o del segle XIV,
però sí que tenen una constància
i una manera de fer-se, doncs, característica
i molt artesanal, no?
I han estat identificats, o van estar identificats
en el seu origen per l'Església
com una mica com els representants del maligne, no?
Serien un dels altres personatges.
A més a més, tenen una característica complementària
que ens emparenta, doncs, amb altres personatges
que hem vist aquí, per exemple,
enguany hem repassat alguna festa d'hivern
de l'estat espanyol,
l'altre dia se n'anàvem al carnaval gallec
de Xinsu, de Límia,
i veiem com hi havia personatges
amb noms molt diferents.
L'altre dia parlàvem de les pantalles,
les pantalles són uns emmascarats també,
com aquests folls, com aquests gilles,
que porten, doncs, unes màscares
molt ritualitzades a Galícia
i que porten uns picarols, unes campanes.
Aquest element també apareix a Bèlgica
i és un dels elements més antics
que hi ha en aquest carnaval, no?
Això, els estudiosos de la festa,
sobretot de la festa medieval,
parlen que aquests personatges,
quan surten agrupats,
són anomenats xarivaris,
a la zona, doncs, del voltant de França,
Països Baixos, Alemanya,
i són molt comuns,
no únicament en celebracions carnes toltenques,
però en aquesta època són especialment abundants.
És un carnaval o unes característiques
molt singulars d'aquesta població
o la podríem trobar, potser no en aquest nivell,
en altres poblacions d'aquesta zona geogràfica
que comentaves?
En aquest nivell segur que no.
És un carnaval excepcional,
el que passa és que com a tot arreu
hi ha després petites derivacions,
però aquest és un dels únics tres carnavals
que són declarats patrimoni material de la humanitat
per part de l'UNESCO.
Avui en veurem un parell.
De totes formes,
no és l'únic carnaval,
podríem dir, europeu important.
Ara viatgem cap a Alemanya,
hi ha un altre caren carnaval,
que és el carnaval de Colònia,
amb 100 confraries,
que ells anomenen.
Aquestes 100 confraries
arriben a glutinar
un milió i mig de persones,
són grups molt, molt grans,
i aquí a banda de beure cervesa,
que se'n veu molta,
hi ha també algunes característiques
d'aquests carnavals més antics.
Algunes característiques
són semblants als belgues,
però hi ha d'altres
que són absolutament noves
o que veurem, per exemple,
més modernament
a les terres catalanes,
vull dir que són diferents.
Per una banda,
aquest carnaval de Colònia,
se l'anomena
el carnaval del Triomvirat,
el carnaval del Triomvirat
perquè manen tres personatges,
un és una donzella,
una donzella que és transvestida,
també és representada per un home,
en aquest cas,
característica comuna amb els belgues,
i en aquest cas,
a diferència dels belgues
que apareixien el diumenge,
el gran dia de les donzelles
o de la donzella,
el dia que desfilen les comparses,
sobretot protagonitzades
per aquests elements,
és el dijous gras,
és a dir,
seria el primer dia de la festa.
El segon personatge
d'aquest Triomvirat
és el Camperol.
El Camperol,
aquí,
ens apareix d'una manera
molt diferent a l'altra
perquè realment
ens introdueix el concepte
de la inversió social,
no només ja la sexual,
sinó la social.
El Camperol també
és el regne,
podríem dir,
un dels reis,
o dels conductors
d'aquest carnaval.
Representant de les classes populars,
de les classes baixes,
que per uns dies
és el que mana.
Això no ho tenim
en el carnaval belga,
aquí ja ho tenim
en el carnaval alemany.
I molt vinculat
amb això del Camperol
apareix una desfilada,
que és la gran desfilada
de les roses.
Les roses,
o els elements florals,
les batalles
d'elements florals,
són una versió
que té els seus orígens
en les batalles de fruites
i realment
és una de les característiques
d'aquest segon paper,
d'aquesta segona inversió,
en aquest cas social.
realment
hi ha un altre carnaval
molt important
a Europa
que té orígens també
en el segle XIII,
que és el carnaval de Nissa,
que va domesticar
això de les flors
o de les roses
i va convertir
l'any 1876
aquestes batalles
en una cosa
una mica més dòcil
i domèstica,
que és una gran desfilada
anomenada
batalla de les flors,
que evidentment
és una batalla,
però té un aire així
una mica més romàntic,
podríem dir.
Això és una transformació
que fan els escriptors,
els estudiosos romàntics
en els finals del XIX
i que influeix
directament sobre la festa.
I el tercer gran personatge,
aquest sí que podria ser
més comú
als carnavals catalans,
és el rei Carnestoltes,
pròpiament,
és a dir,
que governaria
juntament
amb el Camp Parol
i amb aquesta donsella,
seria el tercer gran personatge.
Bé,
aquest carnaval de Colònia
és també
un altre dels
més importants.
Molt multitudinari,
deies.
Bé,
les xifres
s'apropen una mica
a aquests carnavals
més de la zona
sud-americana,
que les xifres
són realment
que espanten.
és una invasió real
de la ciutat.
Són ciutats,
en aquest cas,
en Colònia
és una ciutat gran,
no estem parlant
d'una petita població
com el cas de Bèlgica,
on realment
potser hi ha més visitants
que actuants,
però en aquest cas
s'inverteixen
els papers.
I ara se n'aniríem
cap a Amèrica,
a Amèrica hi ha
dues grans versions,
una és a Bolívia,
podríem dir
que és el model bolivià
que s'extén
també a altres països
i que sona,
per exemple,
d'aquesta manera
amb una formació
que es diu
Bandín del Continente.
Bandín del Continente.
Sóns musicals
que ens arriben
des de Bolívia.
Com podríem definir
el carnaval
d'Oruro, no?
Sí,
Oruro és la població
més emblemàtica
on es desenvolupa
aquest carnaval,
però també tindríem
altres casos
a Perú,
a Venezuela,
per exemple,
on el carnaval
es basa
en uns personatges
que són clarament
els diables,
no?
Són uns carnavals
que serien
dels més primitius
que hi ha a Amèrica.
La tradició,
no m'atreviria a dir la història,
la tradició diu
que aquests diables
van arribar
allà portats
per als
freres
que van anar a predicar
per l'església cristiana
i van ser col·locats
en lloc de la festa major
van ser col·locats
a la festa del carnaval
identificant una mica
o fusionant una mica
aquesta oposició
del carnaval
i la cuaresma
i identificant
el carnaval
amb els més folls
de tots,
no?
Que serien
els dimonis,
no?
El cas de...
Els casos
que hem parlat abans,
per exemple,
aquest dels giles
de Bèlgica,
en cap moment
s'anomenen
diables o dimonis.
pot ser que en algun moment
podem referir-nos
o veure-hi
l'estètica d'un dimoni
però en cap moment
la paraula que s'expressa
és la del dimoni, no?
En aquest carnaval
més primitiu
d'Oruro
i també d'altres ciutats
el que ja queda molt clar
és que aquí hi ha hagut
una ingerència clara
de l'església cristiana
per tant estem parlant
d'uns dels carnavals
modulats
a partir
evidentment
de l'arribada
dels europeus
al continent aquell
però evidentment
un carnaval
postmedieval
és a dir
on hi ha
els folls
són dimonis
i tenen característiques
de dimonis
Quina és l'única diferència
que es produeix
podríem dir
respecte
al continent europeu?
Doncs que
els frares
que van allà
van identificar
aquests dimonis
no amb els dimonis
banyetes d'aquí
ni amb les indumentàries
europees
d'aquesta població
belga per exemple
sinó que van agafar
aquells déus
aquells personatges
mitològics propis
que hi havia
a Oruro
i en aquelles poblacions
i els van
anomenar
d'una altra manera
és a dir
van convertir
els déus locals
amb els dimonis
i van muntar
un enfrontament
del bé i del mal
però
és molt important
veure que això
es fa a la festa
del carnaval
no es fa
en un altre moment
de l'any
sinó que s'identifica
clarament
el carnaval
com l'època
del dimoni
com l'època
de multitud
de grups
de dimoni
Oruro
és un dels altres
carnavals
declarat patrimoni
de la humanitat
per l'UNESCO
i té una col·lecció
de dimonis
i de personatges
que donaria
per fer
un any
de programa
jo diria
perquè hi ha aquí
25.000 personatges
diferents
que s'enfronten
lògicament
a les forces
del bé
que estan representades
entre altres
pels àngels
i tots apareixen
ara per carnaval
per carnaval
tots
i són grups
també molt nombrosos
tot i que no arriben
a aquestes quantitats
que estaven parlant
de colònia
però si
no hem de pensar
un grup de diables
similar als que tenim
aquí per festa major
no té res a veure
amb el foc
amb la pirotècnia
no té res a veure
amb aquest element
hem de pensar
grans màscares
hem de pensar
vestits molt
molt
cridaners
molt cridaners
amb
bueno
amb una estètica
molt antiga
però molt llampant
i
hem de pensar
amb unes màscares
segurament
pre
església cristiana
això seria
extensible
deies altres punts
d'altres països
de Llatinoamèrica
evidentment
no
no tot és exacte
el model
el model bàsic
el model
el coneixem
com a mínim
a Venezuela
el coneixem
com a mínim
a Perú
i segurament
hi ha d'altres
hi ha d'altres
pobles
o països
que també
el van adoptar
el Dorur
és el que ha rebut
més impacte
és una ciutat minera
amb un gran potencial
doncs humà
que ha fet
que aquesta festa
sigui
d'un gran
d'un gran valor
fins al punt aquest
de ser declarat
per l'UNESCO
i de singularitzar-se
aquest seria
un dels models
americans
hi ha un altre
que
no sona
ben bé igual
no sona
abrasvant
com estem veient aquí
fixosos que en el fons
les músiques de Carnaval
són músiques
de banda
majoritàriament
aquestes que són
diguéssim
autèntiques
i no estan
pregravades
hi ha alguns llocs
que ja no arribaven
ni a la banda
i les comunitats
eren tan pobres
que usaven
només
la llauna
i a la banda
que usaven
es
時候
a
es
a
a
a
a
i
Un so musical diferent, d'on és aquest, Jordi?
Aquest és Trinità d'Itobago,
un país que va convertir els seus estris diaris
que eren els bidons fets de ser
amb els seus instruments característics i peculiars.
Potser perquè no tenien permès, tampoc.
Perquè no tenien permès. Aquesta va ser la realitat.
Però és el cas extrem, però ens explica un altre model de carnaval
molt curiós que té poc a veure amb la presència cristiana
o amb l'església cristiana
i que neix com a rebel·lió social
paral·lela a l'abolició de l'esclavitud.
Sabeu que en cada país es va abolir en una època diferent,
però els negres, pel carnaval,
era l'única època que tenien en molts països
el permís dels blancs per poder tocar la música.
Ja fos un tam-tam, ja fos aquest tipus de llauna.
És a dir, al final aquestes llaunes s'anomenen els steel drummers
i s'assemblen més amb un bidó de petroli que altra cosa.
Originàriament suposo que s'assemblen més amb un bidó d'una altra cosa
que no el de petroli.
Però bé, aquest era l'únic període
que els blancs permetien tocar els negres.
Hem posat la música de Trinità d'Itobago,
però hi ha un altre gran exemple, abans comentàvem una mica fora de micro,
el cas del Mardi Gras de Nova Orleans.
Nova Orleans, els negres, també va ser una de les comunitats
que van definir una música pròpia
que ha desdevingut al final un gènere, un estil internacional,
que és el jazz, però que neix com una música de carnaval.
Fins i tot encara avui en dia en el carnaval de Nova Orleans
hi ha dues línies diferents, les grans desfilades
i el que en diuen la second line, la segona línia,
la segona desfilada, que és la que té un caràcter més alternatiu
i funciona per uns altres codis que s'aparten del més organitzat
i del més turístic.
En tot cas, la presència d'aquestos carnavals d'Amèrica,
d'origen negre, sempre és la rebel·lió social
i l'únic temps per més pels blancs.
En el moment que s'avoleix l'esclavitud,
succeeix que els negres utilitzen el carnaval
per incorporar a la música un altre element fonamental,
que és la disfressa.
Els negres agafen la disfressa,
per una banda i agafen la màscara,
més aviat la pintura, la pintura per emmascarar-se,
és a dir, els negres es vesteixen, es disfressen de blancs
i es pinten la cara de blancs,
per enriure-se'n dels blancs en moments de l'alliberament,
per invertir realment les forces.
Després, el dia següent, les coses tornen a ser igual.
Això sempre ha estat així, el carnaval.
Però aquells dies era així.
I, a banda d'aquestes cares blanques,
hi ha imatges molt estrafolàries
d'agafar els tòpics de la roba d'un blanc
i ridiculitzar-la al 100%,
d'una manera molt, molt, molt exagerada
i enrient-se absolutament dels estereotips.
Això pot semblar, avui en dia,
en un món molt globalitzat,
pot semblar una mica poc transcendent,
però hem de tenir present
que fa 100 o 125 anys
les robes no eren exactament les mateixes,
les dels negres i les dels blancs.
I això va tenir un valor absolutament important
en definir aquests carnavals
que serien l'altre model,
és a dir, un carnaval que té poc a veure
amb aquesta identificació del mal
que vol fer l'Església
i que, en canvi, realment és una rebel·lió social i racial.
És que aquí veiem, sobretot,
que hi ha una connotació més social
que no pas aquesta connotació tan sexual
o tan... que podem trobar més a Europa, no?
Exacte.
Seria una de les grans diferències.
Jo crec que és la més important.
No vol dir que, lògicament, s'hagi contaminat,
tot i que, per exemple,
si escolteu aquest so de trinitat i tobago,
fins i tot crec que hi ha països
que mantenen una puresa molt potent
amb el tema de com vesteixen el seu carnaval
i com el caracteritzen.
I quina imatge tan diferent, aquesta que ens expliques,
de la típica i tòpica que tenim
dels carnavals de Llatinoamèrica
representats, bàsicament, per la imatge de Rio de Janeiro, no?
Sí, sí, és una cosa que...
Bé, això, els tòpics són tòpics, no?
I, en tot cas, sempre va bé explicar-ne d'altres
que siguin menys coneguts per això, no?
Hi ha un...
Aquí, a vegades, en el programa hi ha alguna petició.
Sembla que hi ha una certa dificultat
en trobar llibres que expliquin
el sentit del carnaval per als més menuts
i, doncs, això, que arriba,
d'aquestes coses que de quan en quan
recomanem algun llibre.
Doncs avui fem una recomanació ràpida, no?
D'un parell de llibres que es poden trobar
a preus molt assequibles per nens, no?
Que ens expliquen, un,
el rei Carnestotas i la vella Quaresma,
aquesta dicotomia, no?,
editat per la Galera, en català,
i un altre, el rei Carnestotas,
Recreació d'una festa popular, no?,
també editat per Cruïlla
i escrit en català, també, en català.
Molt bé, doncs amb aquestes recomanacions
avui acabem aquest espai,
que, Déu-n'hi-do, ja anunciaven que viatjaríem,
hem fet un recorregut,
ara acabàvem Trinitat i Tobago,
hem passat per Bolívia,
per la part, per l'antiplà sud-americà,
podríem dir, per països com Bolívia,
Perú o Venezuela,
però que hem començat a Europa,
doncs parlant de carnavals,
a Nissa, a Colònia
i en una petita població belga
anomenada Vinxe.
Justament amb la música d'aquest carnaval,
de Vinxe, posem el punt final
a aquest espai de tradicions
i de cultura popular amb el Jordi Bertran,
avui parlant de qüestions
relacionades amb el carnaval.
Jordi, gràcies.
La propera setmana.
I fins la propera setmana,
a veure si viatgem tant o més.
O no, què farem la propera setmana?
Bé, haurem de fer alguna cosa a casa també.
Molt bé, ens quedarem més tranquils.
Ens quedem amb la música,
que ens arriba des de Bèlgica.
Gràcies, Jordi. Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.