Aquest és l'espai que hem batejat com a temps de carícies
perquè són aquells nens i nenes més petits que viuen a la nostra ciutat.
És un espai que fem perquè estem d'aniversari.
Les escoles bressol municipals de Tarragona
fa 25 anys que el Ninot i la Taronja començaven a caminar
i en aquests darrers anys s'han incorporat altres escoles
amb bressol municipals com són la del Miracle,
Sant Salvador, El Serrallo, La Rebessada, Sant Pere i Sant Pau i Bona Vista.
Aquest espai l'hem concebut naturalment amb les escoles bressol municipals
que són elles les que porten tot el pes del programa
perquè són les que suggereixen aquells temes que poden tenir interès pels oients.
Sorgeix, com dèiem, a través d'aquesta presa de contacte amb les escoles
i sobretot amb les persones que hi treballen directament.
Saludem primer que tot l'Anna Vendrell. Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
Ella és la coordinadora de les escoles bressol
i tot seguit també volem saludar les nostres convidades d'avui.
Són la Sandra Salazar. Sandra, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Ella és fisioterapeuta.
Alba Cots, bon dia.
Hola, bon dia.
És pedagoga. Montse Soler, bon dia.
Hola, bon dia.
És psicopedagoga i logopeda.
I no ens acompanya l'Elisa Jordi, que és psicòloga,
però també les mentem perquè totes quatre formen part
de l'equip psicopedagògic municipal.
Amb elles coneixerem l'experiència de treball quotidià
respecte a les escoles bressol del dia a dia a la ciutat de Tarragona.
En tot cas, si us sembla, el punt de partida
podria ser explicar una miqueta als oients
que cada escola, òbviament, té el seu equip de treballadors,
però que aquest equip psicopedagògic
sorgeix per una necessitat molt concreta.
Anna, l'expliques tu aquesta necessitat
i després ja comencem a conèixer l'experiència particular de cadascuna?
Només per situar-nos una mica,
vèiem que a mesura que anava augmentant
també el nombre d'escoles bressol,
eren moltes les famílies que presentaven,
que tenien als seus infants alguna dificultat
i també veiem molt important que des de les llars d'infants
es donés suport tant als equips que conformen les llars d'infants
com a les famílies dels nens.
I per tant, a partir d'aquí, de veure aquesta necessitat
és el que va començar a sorgir l'equip psicopedagògic.
És un equip multidisciplinar, com dèiem,
i així des de fora la sensació és que vosaltres esteu allà
amb atents a veure on es necessita la vostra professionalitat,
en quin llar d'infants, quin és el problema detectar,
tot i que aquí cal parlar de nens i nenes
que ja arriben a les llars d'infants
amb un diagnòstic ja fet,
els pares i mares són conscients
que el seu fill o la seva filla
tenen alguna dificultat concreta,
o bé nens i nenes que en principi
mai se'ls ha diagnosticat res, perquè potser són massa petits,
i es detecta el problema a través de la vida quotidiana
que mantenen els educadors dels centres.
Per què no ens expliqueu una miqueta com funciona tot plegat?
Bueno, a veure, nosaltres...
Penso que t'ha tocat a tu, Sandra.
Vale.
Obrir la ronda.
A veure, nosaltres funcionem...
Normalment, hacem observació,
la facem, la facem desde la misma llar,
les educadors en su treball cotidiano,
i la facem nosaltres.
Vam passant com una espècie de ronda
per totes les llars.
Esto és una forma.
A través d'aquesta observació,
detectem alguns problemes,
o algunes coses que ens llaman la atenció,
que ja pensam que són susceptibles
de algun problema,
i ja començarem a treballar
aquests casos concretos que vemos.
O també el mateix equip
ens fa alguna demanda
de algun nen que els llaman la atenció
per el motiu que sigui.
Bien, sigui perquè té retrasos
en el aspecte motri,
en el aspecte del llenguatge,
que hi ha problemes de alimentació,
que la adaptació cuesta un poquit més,
en fin, cualquier problema
que ells consideren
que entorpece un poco
el desenvolupament normal del nen.
Y esto por una banda.
Y luego los niños que,
como decías tú,
ya vienen con un diagnóstico,
pues a estos niños,
nosotros ya desde el principio
hacemos una atención concreta.
Si son niños con problema,
yo voy más a lo mío,
si son niños con problema motriz,
pues miramos si son niños
que necesitan algún tipo
de adaptación ortopédica,
algún tipo de silla especial,
recursos adaptados,
bueno, y si son niños,
pues con cualquier diagnóstico en concreto.
Si son niños sordos,
pues la logopeda también interviene,
cómo se puede tratar mejor
al niño,
cómo se estimula mejor,
damos pautas a las educadoras
y en algunos casos a las familias.
Yo m'imagino que davant
d'una problemàtica concreta,
a vegades no és un problema puntual,
sinó que hi ha nens
que tenen diversos problemes,
a vegades associat amb una patologia.
Aleshores,
com diu el propi nom
de la feina que feu,
és un equip,
poseu totes les dades en comú,
feu un diagnòstic
i aleshores decidiu
quina teràpia tireu endavant.
Sí, bueno,
normalment nosaltres a partir de,
si és un diagnòstic clar
que hi hagi per una detecció mèdica,
a nivell pediàtric o de l'hospital,
sobretot per nens
amb prematurietat o síndromes,
llavors nosaltres fem una observació,
una observació conjunta també
amb l'educadora,
perquè no sigui només un fet puntual,
sinó que de diferent durada,
i llavors també normalment
fem l'entrevista amb la família,
que d'aquí és on anem recollint
molta informació,
perquè a vegades els pares,
en el moment en què fan
la matriculació del seu nen,
hi ha coses que no les diuen
i en un ambient més distendit
amb nosaltres,
intentem que estiguin còmodes,
ens expliquin tot una mica com ha anat.
I llavors d'aquí,
depenentment si afecta
una àrea concreta
o és global,
intervé una de nosaltres
i fa el seguiment d'aquest cas,
dona les pautes a les educadores,
les pautes a les famílies,
una altra vegada,
i llavors normalment
ens coordinem molt
amb l'equip
o amb la persona
que fa directament el tractament,
perquè nosaltres no en fem de tractaments.
Feu el diagnòstic?
Sí, diagnòstic, seguiment,
depèn del cas,
però sobretot
és coordinar-nos
amb les persones
que també intervenen
amb aquests nens,
i a nivell...
Con los equipos de atención precoz.
Sí, equipos de atención primerenca,
que n'hi ha dos a Tarragona,
un que és d'ICAS
i l'altre que es diu ONA.
I llavors,
a part,
també coordinar-nos amb l'EAP,
corresponent
de cada nen,
hi ha casos
que són també
de serveis socials,
perquè no només
toquem problemàtica mèdica,
sinó casos...
També problemàtica social,
d'integració.
Això mateix,
de problemes d'immigració,
problemes, doncs,
de maltractes,
del que sigui, no?
També quan...
Hay lo que decías tú,
els nens que venen
sin diagnosticar
i que nosaltres hem fet
aquesta primera observació
que ens ha llamado l'atenció
el aspecte que sea,
hacemos la observació
i la valoració
que tenim nosaltres
estipulada
des de els diferents ámbits.
O sigui,
l'evalor a la logopeda,
a la psicòloga,
a la pedagoga,
intervenim tots.
Nosaltres ens posem de acord
la valoració que hem fet,
hem mirat,
i decidim
què se tiene que hacer.
Pues si es un niño
que simplemente
dando pautas
a la escuela Bresol
ya seguramente
se solucionarà el problema
o si se tiene
que ir más allá.
Si además de las pautas
hay que dar pautas
también a la familia
y en casos
un poquito más serios
pues ya se hace
la derivación
a estos equipos
de atención precoz
que decía Montse.
Tinc la sensació, Alba,
que des del punt de vista
del camp de la pedagogia
sí que interveniu
una miqueta més,
no?
Potser?
Sí, bueno,
nosaltres el que intentem fer
és detectar
tots aquests problemes
que parlàvem, no?
Que poden sorgir
a l'escola Bresol
en concret,
d'adaptació al principi
quan nens que els costa
una miqueta més adaptar-se
i fer una miqueta
desenganxar-se
una mica més
de la família
i nens que tenen
trastorns de desenvolupament
en general, no?
Llavors,
la meva tasca,
per exemple,
seria detectar
aquests problemes
ja siguin a nivell cognitiu,
a nivell motriu,
a nivell familiar
o a nivell social
i de llenguatge
i llavors a partir d'aquí
derivar com si diguéssim
cap al professional
de l'equip més adequat.
Deu haver-hi un moment
particularment complicat
per la vostra feina
que és quan
teniu davant
la família
i que en principi
no havien detectat
res que fos
extraordinari
i li heu de dir
que el seu fill,
la seva filla,
té un problema
del tipus que sigui
i en tot cas
parlaríem
no tant de casuística
sinó de tipus
de problemes
que es presenten
habitualment
a la vostra feina.
Aquest primer contacte
amb la família
per dir al seu fill
la seva filla
té un problema
és un contacte difícil, no?
Sí,
sobretot depèn
de la temàtica
que vols presentar
als pares, no?
Sobretot
quan és una cosa
més de tipus emocional
o psicològica
doncs la família
costa més, no?
Doncs
se senten culpables
quan no hi són, no?
Abans
el micro tancat
hem comentat
que tothom
com a pares
fa la feina
el millor que sap fer-la
mentre que en altres casos
com és de llenguatge
doncs el dir que el nen
presenta un retard
de llenguatge
doncs la veritat
és que no s'ho prenen
és una parcel·la
que em toca a mi
i no se'l prenen
potser tan malament
El que volen
és saber la solució
Això mateix
i on el puc fer
o no el puc dur
o què puc fer amb ell a casa
Perquè és una cosa aliena
amb ells
Això ho porta
el propi nen
diguem-ne de sèrie
no és una cosa afegida
per la nostra actitud
és un aprendizaje
supongo que es lo que decía Montse
depende del enfoque
que das
o de lo que tienes que decir
de todas formas
las familias
cuando les decimos
no les explicamos nada nuevo
porque en el fondo
de forma consciente
o inconsciente
ellos ya se han dado cuenta
que a su hijo
algo le pasa
a veces porque ya tienen
otros niños
y se dan cuenta
que con esta edad
mi otro hijo
ya gateaba
o ya caminaba
que no quiere decir
que sean edades cerradas
o con eso
pero bueno
que si ellos ven
que el desarrollo
tiene otro ritmo
o otro camino
entonces a veces
simplemente es ponernos
de acuerdo
y ver que
aspectos que a lo mejor
no parecían tan importantes
sí que tienen importancia
y que se pueden tratar
que hay una forma
de reencaminarlos
¿No teus diferencias
entre los padres y mares
primerencs
los que no son
cuando parleu
con las familias
cuando el niño o nena
tiene algún problema?
hombre
generalista
problemes lleus
parlo
como deyes
una miqueta de
sí
una miqueta de diferència
el primer fill
de tothom
està com a
més desorientat
molt pendent
tothom vol fer-ho
el millor que sap
i llavors
millor hi ha gent
que s'ha llegit
informació
i buscat en llibres
o ha preguntat
amb algú
i llavors
a vegades
és una miqueta
tornar a estructurar
a organitzar
aquestes idees
perquè
ho saben
com ho han de fer
per tinta
sí perdona
no sé qui volia intervenir
que cuando tienen
en el segundo
ya tienen un aprendizaje hecho
una experiencia vivida
hi ha tantes inseguretats
clar
és que sobretot
és això
la inseguretat
i una certa culpabilitat
que no ho estic fent bé
el que probablement
provoca aquesta angoixa
als pares
partint de la base
de tot això
que ens heu explicat
fins ara
que vosaltres
des de l'equip
psicopedagògic municipal
observeu tots els àmbits
del nen o la nena
per petit o petita que sigui
perquè ja des de molt petit
ells van a l'escola
bressol
partint d'aquesta base
quines són les problemàtiques
en general
més comunes
amb les quals
en l'actualitat
vosaltres heu de treballar
perquè lògicament
a banda
que hi hagi un problema
diguem-ne
genètic
de la pròpia criatura
hi ha molts problemes
que venen associats
a l'entorn familiar
a la situació del nen
en fi
que siguin famílies
més nombroses o menys
el fet que siguin nens
o nenes
que vinguin d'altres països
el tema de l'idioma
quines són les problemàtiques
en l'actualitat
que detecteu més
de la vostra observació
i el treball quotidià
a veure
no són tan variades
que agropar
quizás sí que hi ha variades
però bueno
ara jo diria
que una de les coses
que més observamos
és els problemes
de l'enguatge
quizás no tant
que observamos
però que més preocupen
les famílies
le facen molta demanda
a la logopeda
por problemes
de l'enguatge
perdó
i otro problema
que també comentàbamos
estos días
és que surgen
moltes problemes
de alimentació
que estos niños
a veces se genera
o se hace como un
no sé cómo explicarlo
como un
se genera
sí
el tipus d'aliment
que és absolutament equilibrat
a la llar
a lo millor
sí
o a veces el paso
quizás
de las triturados
a los sólidos
todo esto
no sabemos exactamente
qué pasa
pero hay muchos niños
con problemas
en la alimentación
problemas entre comillas
o que quizás
los hábitos alimenticios
de la llar
no son los mismos hábitos
de casa
y le creas
como una confusión
el niño
a ver si es esto
yo creo que lo que estamos
veient es una manca
d'hàbits
¿no?
dels nens
hàbits
en tot el que és
el seu desenvolupament
no?
ja siguin els aliments
ja siguin
en l'hàbit
de saber ordenar
en l'hàbit
de participar
són nens
que moltes vegades
doncs bueno
són els papes
que a vegades
no els marquen
perquè creuen
que encara són petits
i que ja ho faran
i precisament
són edats més bones
per començar
a ensenyar al nen
el que han de fer
no?
és un tema
que constantment
està d'actualitat
la manca de límits
en moltes famílies
es parla de la figura
d'aquest
del nen tirano
del rellet de la casa
que realment regna
més que ningú
qui mana
és el nen
o la nena
i això doncs
crea
aquest tipus
de perfils
i aquesta dificultat
que després
tindran
els nens
i les nenes
des dels hàbits
de treure el bolquer
com dèieu
sobretot el menjar
no és que això
no li agrada
li faré una altra coseta
no
si no li agrada
s'ha d'acostumar
a menjar
això costa una mica
va associat a la falta
de temps probablement
no?
de les famílies
de les tres
que pateixen les famílies
i llavors doncs
tot moltes vegades
es fa
el nen
doncs el portes
però realment
el nen no participa
moltes vegades
no se li pregunta
d'aquí a vegades
també ve aquest retards
que hi ha de llenguatge
perquè és que el nen
no interacciona
els hi vas dient
els vas bombardejant
perquè t'arribem tard
tenim que fer coses
i llavors el nen
a vegades va
com un voltet
d'un costat a l'altre
això sempre s'ha dit
que la mesura
del temps d'un nen
és molt diferent
de la mesura
d'un adult
si no pots aixecar
el nen del llit
segurament
10 minuts abans
de sortir de casa
perquè no pots fer-lo
anar de pressa
i si ha d'aprendre
a vestir-se
se suposa que l'has d'aixecar
abans
i retornant al tema
que la meva companya
de l'alimentació
més que res
ve donat a vegades
per això
perquè els pares
no saben marcar
en el sentit
de dir
fem aquest canvi
d'alimentació
i no passa res
i li donem temps
perquè mastegui
tenen poques
que dinen gana
llavors potser
porten
una papilla
es menja de pressa
després acaben triturant
i tot és un procés
que necessita
molta constància
molta lentitud
i potser sí
hem d'escoltar
més a les àvies
que ens ho van fer
així a nosaltres
i bé mengem de tot
segurament
però és que
este ritmo de vida
yo creo que
interfiere
o influye
en todos los aspectos
porque por ejemplo
en el aspecto motriz
claro
a veces ves que hay niños
con retrasos evolutivos
leves
no sé
no gatean
les cuestan dar
el equilibrio
es muy malo
pero luego
cuando hablas con las familias
son niños
que están mucho tiempo
en la trona
mucho tiempo
en la cuna
mucho tiempo
en brazos
que les ha hecho falta
el explorar
y ir por el suelo
falten estímulos físics
en aquest cas
quizás estímulos
adecuados
porque no es que
les falten estímulos
a veces
incluso hace falta
dejarles que exploren
que descubran
descalzar-los
i que caminin
per la sorra
com puguin
coses així
estímulos
d'aquest tipus
em refereixo
que gatean
y que no estén
siempre ataditos
en el coche
sino que puedan
estar sentados
en el suelo
este tipo de cosas
a tot això
contribueix
un clàssic
quan es parla
de les llars
d'infants
del sentit
de culpabilitat
perquè el deixo allà
i me'n vaig a treballar
a vegades
encara funciona
aquest tipus
també hi és
i aquella cosa
que és com una mena
de llegenda urbana
que se li diu
al pare i la mare
quan marxa
el pare i la mare
els primers dies
amb els ulls
inflats de llàgrimes
perquè el seu petit o petit
està plorant
i li diu
l'educadora
no pateixi
que quan vostè està al carrer
ja deixa de plorar
això també és un clàssic
en el món
de les llars d'infants
és cert
deixen de plorar
realment
entre nosaltres
ara que no s'escolta ningú
deixen de plorar
per tant
són uns tiranus
no
supos que se conformen
se conformen
aprenen a conformar-se
la veritat
és que l'adaptació
consisteix una mica
en això
aprendre
i a constatar
que la mare
malgrat aquell moment
torna
i se'n va
tornarà
i aquest procés
hi ha nens
que és més curt
i n'hi ha
que els dura
quasi bé tot aquest trimestre
primer inicial
que va des del setembre
fins al Nadal
clar, a mi em crida
molt l'atenció
i perdoneu
jo pregunto
perquè vosaltres
sou les expertes
però a vegades
a mi em crida
molt l'atenció
en fet
que quan veus
i respectant a tothom
déu-n'hi-do
si és difícil
això d'educar
però veus
que amb una criatura
petita
de dos anys
se li consulta
absolutament tot
se li demana
el parer
de tot
s'intenta pactar
i negociar
i amb un adolescent
se li intenta
que facis les coses
perquè sí
no és el contrari
no s'ha de pactar
l'adolescència
i imposar un cert criteri
quan som petitets
no ho sé
us ho pregunto
és justament
com ho has dit
és el contrari
però no funciona així
en molts casos
per arribar a ser adolescent
i poder arribar
després a pactar
també s'ha d'aprendre
tot això
doncs què hem de pactar
i què hem de fer
per decret llei
si em permeteu
doncs hi ha coses
i és que aprofito
que esteu aquí
perquè podem deixar
uns quants consells
que sempre són
molt benvinguts
per tothom
el nostre propi coneixement
comú ens diu
que han de ser així
i no d'altra manera
i llavors
abans he dit
que a vegades
que vols menjar avui
una miqueta de peix
i una miqueta de carn
clar
no es dona a triar
no és un bufet
jo dic moltes vegades
a les mares
un nen de dos anys
no sap
si li convé
més menjar carn o peix
però pots pactar
lo que sí que puedes pactar
quizás
si no te gusta esto
come un poco menos
efectivamente
o si comes esto
pues después
puedes pactar un poco
el postre
que sea algo
que te m'han de marxar
dit això és molt fàcil
no?
sí, parece
és molt fàcil
però no ho és
ens hi hem de trobar
quins altres temes
apuntàveu abans
al tema
dels nouvinguts
de la immigració
això també
necessita
de la vostra intervenció
més que perquè
generin problemes
sinó
més aviat allò
per dir
a veure
la comunicació
entre els nens i nenes
probablement
sigui
un dels espais
més agraïts
no?
la verdad es que
no se observa
dificultades
con los niños
no?
perquè com que
no se van parlar
la majoria
el tema de l'idioma
no es un problema
no?
pels nens
és molt fàcil
sí
pels nens
és fàcil
integrar-se
en aquest
problema
de comunicar
de l'idioma
però
els pares
però pels nens
el llenguatge
és comú
no, no, no
per això dic
els nens
no
no tienen
estos
problemes
quan els nens
com dèieu
venen amb
algun diagnòstic
d'alguna
problemàtica
concreta
també
diguem-ne
venen
amb una teràpia
amb un tractament
ja predeterminat
i el que s'ha de fer
sovint
és adaptar
una miqueta
al ritme quotidià
de la llar d'infants
a les necessitats
d'aquest nen
no?
això també
pels propis
educadors
i educadores
suposa una certa
dificultat
a vegades
l'espai
no?
l'espai
o en algun cas
d'algun nen
amb una discapacitat
física
doncs
necessita potser
doncs
tindre
una taula
sí
alguna de les
necessiten
posar alguna
silla adaptada
o los juguetes
que con los que
se hace que juegue
pues que sean
con unas características
especiales
pero yo creo
que es importante
decir que estos niños
en estas llars
están muy bien
atendidos
porque tienen
la suerte
de que tienen
una persona
de supor
o sea
los niños
con grandes
discapacidades
tienen una persona
de supor
que está
con ellos
y entonces
con esta persona
pues se desarrolla
los elementos
o las cosas
que necesita
se mira
si necesita
una silla adaptada
si los otros niños
cuando cantan
él no puede
estar así
como lo podemos
poner
cuando hacen
psicomotricidad
que tipo
de actividades
puede hacer
y cuáles no
partint de la base
de nens
i nenes
que no tinguin
cap problema
objectiu
quines són
les preguntes
o les consultes
que us fan
més habitualment
del tall
m'imagino
de té un any
encara no camina
i això
és un drama
i resulta que
el nen o la nena
senzillament
encara no ha arribat
al seu moment
encara no
en quina línia
us fan preguntes
o consultes
en l'hàbit
del dormir
del dormir molt
treure el bolquer
sí
lo que pasa
es que lo tienen
tan estructurado
en la llar
que les ayuda
mucho
las familias
quizás no lo
pregunten
pero cuando ven
que la llar
les dice el momento
quizás adecuado
y les ayuda
important
que segueixin
aquestes pautes
que s'indiquen
des de la llar
és fundamental
en todos los aspectos
porque tiene que ser
un trabajo en equipo
la llar
y la familia
muchas veces
estas incoherencias
son las que confunden
al niño
y hacen que el niño
no esté bien
ni en la llar
ni en casa
porque
en casa
puede hacer unas cosas
que en la llar
no son permitidas
debe haber coherencia
y yo creo que
trabajo en equipo
clar
justament
perquè es doni
aquest tipus
de treball
hi ha una experiència
que voldríem comentar
ni que fos
breument
amb l'Anna
que és el que
vau batejar ja l'any passat
i que es va iniciar
a Sant Salvador
als espais familiars
és una proposta
que voleu donar-li
continuïtat
sí
una mica
la idea
és aquesta
l'any passat
fa un parell d'anys
ja vam començar
a Sant Salvador
amb el que em deia
amb el racó del petit
que anava adreçat
justament a nens
en aquest cas
anava adreçat
a nens petits
de 0 a 1 any
i la idea era
justament això
que ara mateix
estàvem comentant
és un espai
que serveixi
també per compartir
experiències
tant entre els pares
com entre els pares
i algun professional
els pares que poden
i les famílies
que poden assistir
són uns espais
doncs que
tenen una durada
d'una a dues hores
i es tracta
doncs de poder facilitar
a les famílies
un espai
d'intercanvi
de comunicació
perquè potser
ara tot el temps
estàvem parlant
d'escoles
de bressol
però potser
però potser també
hi ha famílies
que la realitat
és que els seus nens
potser no necessiten
no perquè tinguin
o no dificultats
o sigui
no parlem de nens
amb dificultats
sinó
de famílies
que per una qüestió
d'organització
dels pares
de treball
de mil coses
doncs
volen
que el seu fill
o filla
comparteixi
un espai
i un temps
amb d'altres nens
però
no
els hi és adient
per exemple
portar els nens
a les escoles
bressol
llavors serveix
és a dir
és un altre
un altre servei
que en aquests moments
oferim també
doncs
justament per això
per donar resposta
i per intentar
donar resposta
doncs
a totes les necessitats
de les famílies
que evidentment
són moltes
i molt variades
i aleshores
aquesta n'és una altra
en principi
qui vulgui
prendre part
d'aquesta iniciativa
dels espais familiars
ho pot fer
a Sant Salvador
i es pot incorporar
ara
perquè ara de fet
esteu com
obrint la matrícula
en principi
s'hauria de començar
a obrir la matrícula
el que també
voldria dir
és que
les famílies
que estiguin
interessades
doncs
també els podem donar
un telèfon
i un lloc
on es pot adreçar
per demanar
també informació
que és
l'oficina municipal
d'escolarització
la OME
que està
al carrer Armanya
número 10
i el seu
número de telèfon
és
977
21
11
19
i aleshores
amb aquest telèfon
o adreçant-se
allà directament
poden també
obtenir informació
sobre aquest servei
el que voldríem
és que
si les famílies
que estiguin interessades
ja poder parlar
de com podem obrir
la matrícula
i tot això
però que evidentment
serà més endavant
la matrícula
la matrícula
per el proper curs
són iniciatives
que costa
que s'adaptin
al nostre ritme
però un cop
es consoliden
doncs tenen
molt d'èxit
Anna Vendrell
gràcies
ens retrobem
la propera setmana
i a la Sandra Salazar
fisioterapeuta
albacots
pedagoga
Montse Sulep
psicopedagoga
i logopeda
i a Lisa Jordi
que no ha pogut venir
que és la psicòloga
totes quatre
són les integrants
de l'equip
psicopedagògic
municipal
moltíssimes gràcies
per venir avui
a la ràdio
i enhorabona
per la feina que feu
molt bon dia
bon dia
adeu-siau