Ball, manetes, toca, galtetes, toca, l'estuca, les tens boniquetes.
La ball, ball, la coeta de la gallina.
La ball, ball, la coeta del nostre gall.
Nostre gall és cantada.
Ara són dos quarts d'una del migdia, set minuts.
Comença amb un pèl de retard a temps de carícies,
aquest espai que fem en col·laboració amb l'àrea de serveis socials
i d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona.
En definitiva, és un espai que el que vol és mostrar als oients, als ciutadans
i commemorar els 25 anys del Ninot i la taronja,
les llars d'infants municipals, les més veteranes de la ciutat de Tarragona.
Com cada setmana ens acompanya la seva coordinadora, Anna Vendrell, bon dia.
Hola, bon dia.
Jo immediatament presentaré els convidats i convidades d'avui,
però en tot cas et sembla que fem una referència
al que ha estat el punt de partida de l'inici dels actes de celebració,
tot i que celebreu ja en l'interior de les llars,
però que era una mica socialment el punt de partida dels actes de celebració.
Sí que hem fet més coses,
també el Carnaval va fer molta al·lusió al 25 aniversari de les Escoles Brassol,
però potser l'acte d'aquest cap de setmana sí que era, diguéssim,
una mica el que públicament més es veia.
vam participar, vam fer unes jornades,
que han tingut una gran quantitat d'assistents,
de docents de les Escoles Brassol.
Ens ha servit també per, moltes vegades,
també per veure'ns amb molta gent,
per intercanviar experiències,
i de fet era un dels objectius també,
doncs, les experiències que els diferents centres,
bàsicament les Escoles Brassol Municipals,
són les que han fet, en aquest sentit,
més aportació de les seves experiències
i els treballs que es fan als diversos centres.
Després també per aquest cap de setmana,
per acabar, perquè fos ja a complert,
també vam fer un concert,
que també va estar molt bonic.
No sé si, potser els que esteu aquí,
algú va assistir,
jo el vaig trobar realment molt bonic
i molt adient pels nens petits.
I penso que van disfrutar molt.
Els grans vam disfrutar,
i els nens jo crec que també van disfrutar força.
Doncs hi haurà més actes,
ja ho hem comentat,
a banda poden consultar la plana web
de l'Ajuntament de les Escoles Brassol Municipal,
que hi ha tota la informació.
Per aquest espai han passat professionals
que treballen en contacte en directe
amb els nens i nenes
a les diferents llars d'infants.
I als convidats d'avui
jo els agraeixo particularment la seva presència,
perquè no és fàcil que els pares i les mares,
primer perquè tenen feina i tenen coses a fer,
vinguin a la ràdio
i perquè tampoc no és fàcil
posar-se davant d'un micròfon
per parlar sobre allò que més t'estimes del món,
no hi ha dubte.
Són pares i mares de nens i nenes
que van al Ninot i la Taronja
i la Txar i la seva directora
que avui ens acompanya normalment.
Benvinguda.
Hola, bon dia.
Escolta, has fet un reclutament aquí magnífica, eh?
És que tenim unes famílies molt macas.
Dos pares i dos mares.
La Carolina, bon dia, Carolina.
Bon dia.
Si et trobes malament, ràpidament,
cridem...
És que la Carolina està a punt de tenir,
no sé si és el segon, tercer fill.
Segon.
El segon fill o filla.
Fill, fill.
Fill també, perquè tens un nen o una nena.
Un nen, un nen.
Un nen, segon nen.
El Samuel, bon dia, Samuel.
Bon dia.
La Isabel, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
I el Miquel, bon dia, Miquel.
Hola, què tal?
Gràcies per venir, eh?
Perquè sabem que heu pres...
Quan es té canalla petita,
es té poc temps.
I es treballa i es té poc temps.
Ja solo dius que vingueu a la ràdio,
però no està malament
que tinguem un mínim de contacte
amb els pares
i que expliquin, doncs,
el que és el dia a dia.
La Txar i estava encantada.
Està encantada amb les seves famílies
i amb l'acte d'ahir, també, no?
Deies que va ser molt bonic.
Molt, molt.
Va ser un espectacle de música increïble.
I la canalla, a més, estic molt contenta
perquè prèviament s'havia fet un taller
a la llars d'infant,
el ninot i a la llars d'infant, la taronja,
per preparar els pares
per aquest acte de música, no?
Li va ensenyar una cançó.
I quan ahir vam veure
que els pares ho sabien
i que la canalla sí sabia la cançó
de dalt del cotxe,
t'estàs molt contenta.
Van fer un taller als pares, eh?
És interessant que apuntem-li
que sigui breument.
No entrarem aquí
en històries administratives,
però sí que és cert que en guany
a les llars d'infants
els hi donen la possibilitat,
no la possibilitat,
que de fet ho han de tirar endavant
la iniciativa del Consell de Participació,
que si no va xerrar
de haver de ser com el Consell Escolar
que tots coneixem
als centres de primària i secundària, no?
Sí, sí.
És el primer any
que ha vingut a establir
amb un decret.
A nosaltres, a les llars,
va agafar una miqueta
sense saber de què,
però els pares han...
A veure,
ho van organitzar com van poder,
una miqueta de pressa,
perquè totes les dades venien molt de pressa,
però la participació va ser bona.
Van haver de votar,
van haver d'animar a votar.
A la llars d'infants,
la Tarón,
ja va sortir Samuel,
que està aquí al meu costat,
i a la llars d'infants,
el Ninot,
com que els més grans,
corresponien dos pares o mare,
i va sortir la Carol,
que també la tenen,
i una altra mare
que està treballant en aquest moment.
I quina és la tasca?
La mateixa que podem veure
als altres centres, no?
A veure, la tasca...
Sí, sí.
Una miqueta,
doncs...
jo penso que la tasca,
la funció primordial
ja hi participen,
però encara més.
L'altre dia ja hem fet reunions,
hem comentat alguns aspectes,
sobretot el tema dels 25 anys,
els altres que hi havia.
Vaig comentar que l'Ajuntament
ara ens ha donat una enquesta
que jo trobo molt important
perquè les famílies valorin
el servei que donen a la JAR,
des de tot a les vessants,
i també l'hem comentat prèvia,
abans de donar la família
amb els pares i les mares
que estan en aquest concert de participació,
també ha semblat molt bé.
Doncs una miqueta també
que els altres pares
tenen també un punt de referència
de dir, mira,
el Samuel,
hi ha alguna cosa?
O tens alguna proposta?
Ara jo els he dit
que pensi en alguna cosa
per la festa de final de curs,
perquè sigui diferent.
Clar,
de totes maneres
és curiós i això,
l'Anna,
que ja té els fills grans,
tots sabem,
i tu també,
Xari,
que a P3,
a P4,
a P5,
fins i tot a primer,
quan hi ha assemblees de pares
a l'escola primària,
la majoria de pares i mares
són dels petitets.
Doncs jo m'imagino
que a les llars d'infants
la participació dels pares
ha de ser extraordinària.
Jo, en tot cas,
no sé si, Samuel,
tu tens un fill,
dos, tres,
no ho sé.
Jo tinc un fill.
En tens un.
I la Ingrid.
Jo tinc un fill
i la Ingrid.
I la Ingrid.
En el vostre cas?
Tenim una filla.
Una filla,
que està a la llar d'infants,
és petit,
quina edat té?
Ara té dos anys
i quasi tres,
a l'abril farà tres.
Ui, doncs ja és una veterana,
ja està a punt de sortir.
Recordeu la vostra primera vegada
de portar la criatura a la guarderia?
Em refereixo a la llar d'infants.
Sí.
Ah, sí, clar.
Com la recordeu?
Per què no parlem d'aquell primer dia?
Vosaltres sou dels pares i les mares
que vau sortir amb els ulls,
allò, de dir...
No, no.
No?
No.
Perquè vosaltres sabeu
que hi ha moltes experiències
que quan deixes els crios,
marxes mig,
ai, tubeta o tubet, no?
Vosaltres no?
Home, amb angúnia,
però sense plorar.
Però com va ser?
Quina sensació vau tenir?
Jo crec pitjor el segon dia, no?
Sí.
Perquè el primer dia,
jo crec que no saben on van
ni el que fan, no?
I el primer dia,
per lo menos el Pau
va estar molt content.
Ara, el segon dia,
ja saben on van
i diuen, ostres...
Home, és com l'acudit, no?
Diu, ah, però que s'ha de tornar al col·le, no?
No era un dia només,
perquè no, no,
que l'endemà he de tornar.
Sí, jo crec que és pitjor el segon dia
i després la...
tota la setmana.
Creieu que és complicat, no?
Adaptar-se.
És que no és fàcil, no?
Passar d'estar a casa
a un lloc que en principi...
No, no, que la nostra
va passar a la merda bé,
com que és molt sociable,
doncs anar a la merda contenta
tots els dies.
Depèn del nen, no?
Sí, nosaltres m'estem molt contents.
ja s'ha de fer molt bona d'allò
a la guarderia i tot.
Jo també, no va haver problema.
Bé, el cas nostre,
ara que ho estem dient,
em va fer un cas una mica especial, no?
Perquè el treballar que feia
en el torn de nit,
doncs va ser de sobte
que ens van adonar
que ens calia portar-lo
a una llar, no?
I aleshores, doncs a última hora,
així, em van buscar una, no?
I aleshores només tenia
quants mesos tindria?
Nou mesos i pico, no?
I aleshores, doncs,
el cas inicial els primers dies
és una mica fort
perquè és un bebè
i aleshores que la portaven en un cuco, no?
I aleshores el canvi
ja va ser el proper any
que aleshores sí que la van portar
a la llar d'infants,
la del ninot,
i aleshores ella ja estava feta, no?
Clar.
Una miqueta
i aleshores ja era una altra cosa.
A veure, quan caminen
i tenen aquestes autonomies diferents.
Sí, a veure, ja vam parlar molt
la seva cartereta.
Cada cas, no?
Depèn de si està tot el dia amb la mare
o si la mare està treballant, no?
Jo imagino que el canvi aquest
de hi ha nens
que estan tot el dia amb la mare
i després portar-los al...
Si l'Anna vol intervenir.
No, no, és que
estava pensant
arrel d'això que estàveu dient
que justament a les jornades
que vam fer el dissabte
una de les ponentes ens deia
que el més important pels nens
era l'expectativa que tenen els pares.
Per tant, vosaltres esteu confirmant
aquesta teoria.
És a dir, la vostra expectativa
era bona, era dir no, no.
I aleshores tots els vostres nens
doncs, bueno, van passar l'adaptació
amb tranquil·litat i normalitat
i per tant està força bé també, no?
Clar, això és el primer
perquè si transmetem aquest neguit
Ai, fill meu, t'he de portar a la guarderia
perquè no puc cuidar de tu
i m'imagino que aquella criatura deu ser...
Al contrari, al contrari.
Que deu ser la guarderia
que la meva mare plora d'aquesta manera, no?
Si no, tot al contrari
d'allò d'aniràs a jugar
i tu passaràs bé
m'imagino que aquesta és la història
que després es confirma
perquè els nens
és important que estiguin amb altres nens
fonamentalment, no?
Sí, perquè el cas nostre
va ser aquella primera etapa
que estaven obligats
per qüestió de feina
que és una necessitat, no?
Al cap d'aquests mesos
es van adonar
que és una cosa molt, molt, molt bona
positiva
amb això animo a tots els pares
que és força important
perquè és que es vol el cariny
que li poden donar els pares
però és molt, molt important
aquella integració social
que més tard o més d'hora
arribarà
inclús
jo ho trobo molt, molt positiu
jo penso que a la llarga
els crios volen anar a la guarderia
tu els hi preguntes
i volen anar al col·le
o sigui, al col·le
a la guàlde
que arriba el dissabte
i volen anar al col·le
és veritat
i les vacances es fan eternes
i volen tornar
amb això ja veus
que el nen
diumenge
ja té ganes
de tornar
clar, a més si són nens
que no tenen germans
o que per les circumstàncies
no juguen amb altres nens
clar, és
la millor joguina
és un amic
sempre s'ha dit això
i és ben cert
clar, hi ha vegades
que les criatures
s'han de portar
en el cas vostre
com molts pares i mares
a lo millor
en 4 o 5 mesos
fins i tot
els has de portar a la llar
perquè has d'anar a treballar
ara això sí que és trist
no és el moment adient
però bé
és un servei
que hem de tenir
les persones
que treballem
però ja a partir
de quina edat
creieu vosaltres
per la vostra experiència
què és bo que vagin
al llarg d'inferència
ni que el pare o la mare
no traguen
que ja comencen a caminar
ja tenen independència
a mitja entendre les coses
que ja també li pots parlar
una mica
jo crec que sí
a l'anyet
amb la Xeridi li dèiem
escolta, què és el que et pregunten
els pares i les mares
la primera vegada
avui podem fer la pregunta
amb ells, no?
què és el que pregunteu
què voleu saber
la primera vegada
que porteu els vostres fills
jo tinc aquest pare d'aquí
que venia a la llibreteta
en Miquel
ah sí?
en Miquel
que venia a la llibreteta
a veure
no l'has portat avui
avui no
va venir a Taronja
va venir a Ninot
i sempre quan acabava
preguntava moltes coses
les apuntava
i donava les gràcies
sí
donava les gràcies
i això ho recordo
i m'ho va agradar
molt
perquè penso
aquest és un pare
que es preocupa
realment
què era el que volies saber
diguem-ne
allò amb més detall
què era el que volies
més informació
en principi
un cop veies l'espai
i et satisfeia
doncs a partir d'aquí
què és el que t'interessava?
que jo
volia veure
el local
volia veure
quines activitats
feien
és que és això
veure
si
veure
parlar
i aleshores
veure in situ
és una cosa
que te treu
tots els dubtes
que tens
perquè
òbviament
al començament
no saps res
perquè únicament
penses en col·locar un nen
durant un temps
però
tu vols més
tu vols saber
quines
quines activitats farà
i és el tema
que és el que
i important aquest treball
no?
amb els professionals
de l'allar
pel tema d'hàbits
ara arriba el moment
de treure el bolquer
si ho fem nosaltres
pel nostre compte
i a l'allar
ho fem per un altre
al final aquella criatura
dirà
sabeu què?
que el bolquer
és el que deu vosaltres
no?
perquè
arriba un moment
de desconcert
s'ha de portar
un ordre
i una coordinació
tenint en compte
que hi ha molts nens
i nenes
i cada nen
és únic
és un treball en equip
són moltes hores
estan tot el dia
bueno
pràcticament
però això
és molt important
que estiguin bé
allí
ara farem
d'aquelles preguntes
una miqueta incòmodes
però que són reals
què passa
quan
Pepet
li ha pagat
a la Marieta
i la Marieta
resulta que
l'ha mossegat
el Juanito
i tots barallem
i el papa i la mama
que hem llegit
moltes revistes
sabem
que hem de mantenir
el tipus
però clar
és que li han pagat
al meu nen
o a la meva nena
a veure
no siem tan políticament correctes
has de fer un exercici
de ser personeta
no?
quan arribem a aquestes situacions
parlem de?
què us sembla?
això jo penso
que es defen de cadascú
hi ha gent que no
però pot crear
una certa conflictivitat
entre els pares
després els nens s'arreglen
segurament
però
jo crec que sí
que passa
jo crec que sí que passa
però clar
això depèn de cadascú
hi ha gent que entén
que se porta el nen
a la llar
per
i pot passar
i passa
i hi ha gent que no ho entenc
com li pot passar en un parc
o en un espectacle infantil
o en qualsevol altre lloc
hi ha gent de tot
hi ha nens de tot
hi ha gent de tot
hi ha gent que ho entén
hi ha gent que no ho entén
i
però quan són tan petits
és que
si són més grans
o sempre és el mateix nen
però quan són petits
és que és normal
jo crec que tots
es posem al nivell d'ells
avui es peguen
demà es fan un petó
és de donar la nostra importància
penso
si el cas no està igual
no ho sé
pensem igual
que és cosa de crios
ara bé
sempre que te queda aquella cosa
i us poso aquest exemple
em va venir un dia a casa
la nostra filla
Manolo
que me ha pegado
era petita
tenia un any poc
Manolo
que me ha pegado
nosaltres
sense treure la importància
però sense voler
un dia o dos
em vaig intentar esloïnar
qui era aquest
Manolo
per bé no?
però era per bé
saber si era molt molt gran o no
quina cara tenia
que l'havia pegat
a veure ja està
aquest cul
en pla còmic
molt maco
molt maco
però
Manolo
Manolo
sí
ai Manolo
home
sempre mentida
de petits
que reprodueixen models
de que tenen
la seva primera
o el seu primer millor amic
no?
ah sí
és la meva amiga
i sempre van agafadets
o el meu amic
aquesta amistat
per tota la vida
amb dos anyets
és realment fascinant
fa molta gràcia
el clan
el clan
són el clan
això sí
ja fan grupets
no?
sí
són grups
sí
i juguen molt
i escolta una cosa
Xari
aquests grups
a vegades
què és el que pot ser
que es trenqui
tan petitets
perquè clar
hi pot haver
algun conflicte
quan hi ha conflictes
perquè quan som més grandets
conflicte
perquè aquests
han anat amb l'altre grupet
però aquí petits
la cosa material
passa lo mateix
allò per una joguina
per un malentès
ara a veure
els grupets
es fan en les classes
de dos a tres anys
menys el papà del pau
les restes són de dos a tres
vull dir
són crios
que ara faran tres
i per tant
el conflicte hi és
quan un altre
d'un altre grup
que és el cas
que estem vivint
ara
amb l'alba
que van comentar
l'altre dia
vol dominar
i s'intenta
portar
a l'altre grup
això és la tribu
és la llei
de la tribu
això ja es dona
ja es dona
i tenen els seus recursos
per guanyar-se
avui hem anat
a la sala
de psicomotricitat
i et deixo
ficar-te dins
d'aquesta caixa
ja he controlat
a tu
a tu no et deixo
per treure-li
per continuar
per exemple
en aquest cas
l'alba
el crios que ja sabem
li deia
tu cap aquí
esteu aquí
no et deixo
tu no ets el meu amic
aquesta sí que és la meva amiga
ara ja
no t'estimo
i déu-n'hi-do
i quan arriben a casa
igual que arriben
amb aquesta alegria
que bé que m'ho he passat
el dia que arriben
perquè han perdut l'amic
que l'endemà
recuperaran segurament
allà heu d'estar vosaltres
i sobretot atents
de contextualitzar
aquella història
perquè igual que el tema
del Manolo
aquesta resulta
que la setmana passada
no era amiga
però ara sí
per tant ara jo
m'he he de posar en sintonia
amb aquesta nova història social
cada dia és una història
cada dia hi ha una història
aquest no ha vingut
és que s'adonen
en compte
l'adonament
hi ha la sopa
ho diuen tot
ho diuen tot
són xafarderos
és el pau d'un anyet
és d'un anyet
i controlant totalment
qui ha vingut
per què no ha vingut
i l'educadora
què li passa
està malalt
ah sí
sí sí sí
són cronistes
autèntics cronistes
del dia a dia
no sé si escapa res
ja t'ho dic
ja ja
quants treballs conserveu
des que han començat
i àlbums
la llar d'infants a casa
ho guardeu tot?
o nosaltres tenim
algun
tard o d'hora
es comença a llançar
perquè no hi caben
tard o d'hora
s'ha acabat
però penjat
i tot ho dius
penjat
és a dir que
posat allí
es necessita valor
eh?
és un molt xulo
d'unes mans
això
ara jo
per fer-me la idea
quin s'ha agradat més
el de les mans
que posa
benvinguts
amb les mans
molt xulo
i això ho teníeu penjat
i a la Carol
a mi l'han passat
de la tardor
culos de la tardor
ho tenia allí
al rebedor
com un quadre
i el primer dia
quan arriben
amb aquell
magnífic àlbum
abans d'arribar
al moment
gomets
que aquell és un moment
ja on
que és
xas
una ratlla
i diu
això és un gos
i tu dius
sí
en aquest moment
és
aquests àlbums
també els tenim guardadets
ara tenim de la Ingrid
bueno i el sofà
i les parells
també tenen grafitis
també
i escolteu
heu arribat a emmarcar
també les coses
no arribem a matar
no cal
no cal no
perquè
tampoc
és a dir
es pot
guardes
amb molt de carinyo
les tapetes
que van fent
allà que van fent
des de bebé
el patuquet
no sé què
doncs
jo faig allí
és xulo
perquè en altres
està la Ingrid
que té la cara
que ara farà set anys
i veu pintar
el seu germà
i diu
que malament pinta
llavors agafes
una carpeta
de quan ella
la venia
i li dius
mira
és un bon exercici
aquest no
perquè els germans grans
com que van molt sobradets
per la vida
normalment cap als petits
no
vosaltres dèieu
que en teníeu una
una nena
una nena
que ja l'any que ve
al col·le
ja ja sí
i bé
la sort és que
probablement
no sé
depèn de les circumstàncies
que són molt personals
pugui conservar
amics o no
de la llar d'infants
segons l'escola
que vagi
o no
bueno sí
a nosaltres
quan ens ha tocat
una o dos
persones
bueno
serà complicat
clar
sí sí
com ser
has de pensar
que allà
els d'infants
n'hi ha poques
n'hi ha col·legis
clar clar clar
canvia moltíssim això
però a vegades
poden coincidir
l'Ingrid té una amiga
que a part som amics
naltros
els pares
de quan venia
de l'Ànge
clar
això també
em va molt bé
perquè jo m'imagino
que hi ha pares
que teniu
hi ha pares
que tenen més facilitat
per relacionar-se
que d'altres
exactament igual
que els nens
hi ha pares
que més enllà
de la cordialitat
doncs tampoc
tenen una relació
molt estreta
amb la resta de pares
però després
hi ha d'altres
que fan amistat
i això afavoreix
molt la vida social
dels nens
perquè fora de l'àmbit
de la llar d'infants
com era el teu cas
Samuel que ara deies
doncs fas una bona amistat
i si sortiu
o feu la calçotada
com aquell que diu
la canalla està amb els amics
tenim una amistat de sempre
la nena
que es diu Geraldine
que anava al
el
Sant Mari a la taronja
sí, sí
i som amics
es van conèixer la taronja
sí, sí
les famílies
això ens passa
jo ara ho veig
a la sortida
ja s'estan fent grupets
de pares
que surten
per això
queden per al parc
les famílies
necessiten un espai
això és real
necessiten un espai
doncs més enllà
de que ser un espai
pels nens
és un espai
per les famílies
sí
aquells neguits
que també com a pares
i com a mares
moltes vegades
ja sabem que
quan un nen està malalt
hem d'anar al pediatre
però a vegades
són coses superficials
però que
si converteixis amb altres pares
sembla que et tranquil·litza
a més a més
té preocupacions comuns
tens
molt important
els pares
amb una llar
així com al col·legi
potser no és tan important
un pare
o menys
també el que passa
que costa més
que els pares
participin
això els mestres
si ens estàs escoltant
algú que ho dubto
a aquesta hora
ja saben
que costa molt
la participació
i sobretot
a determinats nivells
però en fi
també és un exercici
per les famílies
aquest consell
de participació
pot ser una miqueta
a l'inici
d'una participació
futura
a l'escola
de primària
jo m'imagino
que quan
la vostra filla
l'any que ve
amb tres anyets
vagi a l'escola
veureu
aquella cosa
que no és la mateixa
entrar
a la llar d'infants
que entrar a l'escola
que tot i que amb el P3
i el P4
tenen una cura extraordinària
però ja els veus
com molt petits
en un molt molt gran
veus que la grau
això ho pensa molt
i tu també ho teniu
molt al cap
l'any que ve al col·le
l'any que ve al col·le
aquí sí que haureu
de fer un exercici
d'aquells de no patir
a més a més
diuen que se fan grans
de seguida
un piquet pas al col·le
de fet l'altre dia
dins de la celebració
els 25 anys
vam fer una xerrada
quan va ser el dijous
sobre el tema
de preinscrició
que va venir el Tare
que va estar també
aquí a la ràdio
explicar a les famílies
de dos a tres anys
el pas
tot el procés
de preinscrició
com han de fer
i tot això
i va ser molt
i va estar molt bé
molt bé
però va haver
molt de moviment
no?
va haver molt
tothom estava com molt preocupat
és que és una etapa
molt nervis
clar és com dir
ara estem aquí
com molt tranquils
tal tal
i ara és un canvi
quina escola
triar una altra vegada
l'escola
és un problema
no?
i a més avui el pare
jo ho volia dir
dic aprofitar
tenim 30 segons
el pare de l'Albaló
avui ha intentat
diu com
jo vaig anar a les llars
i que de seguida
m'explicava
m'explicava
i tal
ha intentat anar avui
a dos llars
i no
i l'han donat porta
això s'ha de dir
el fet és aquest
que actualment
estem en una etapa
que de dubtes
que tots els pares
parlem
en quin lloc podem anar
alguns tenen idees
i bueno
i així
a tall ràpid
és que
caldria
que les escoles
poguessin ajudar
una mica més
se podia parlar
de portes obertes
de quedar-se
un contacte
per veure el col·legi
i això
tenim 5 segons
només
i hem d'acabar
continuar amb aquesta conversa
el dia 26
des del Ninot
d'acord?
que farem el programa
des d'allà
moltíssimes gràcies
per venir
però ens empaiten
les notícies
bon dia
gràcies
adéu
agaia
dràpid