Ara són dos quarts de deu del matí i un minut.
Seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
És el temps de la mirada. Avui ens acompanya el geògraf i fotògraf
Rafael López Moner. Rafael, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Gràcies per acceptar la nostra invitació,
tot i que pel teu tarannà, la teva manera de fer i observar la vida,
ara amb què deies, jo és que no estic molt amunt,
molt a sobre de l'actualitat.
Home, és bastant repetitiva, no?, segons com.
Jo penso que, a més, té un punt de perillositat,
quedar-se obsessionat per el dia a dia, no?,
per el moment a moment.
A mi, personalment, m'interessa molt més la perspectiva de les coses, no?,
entendre per què passen i què poden originar.
Llavors necessites un espai de temps més gran, no?
A veure, si parléssim de programes de televisió,
m'interessaria més d'un 30 minuts que un telenotícies, no?
Les telenotícies acaben sent, a vegades, un recull de curiositats,
però no podem oblidar que influeixen molt
en la percepció que tenim de les coses.
Si tu fas un recull de problemes,
finalment la percepció que origines
és que vivim en un món ple de problemes.
I probablement sigui veritat, però no només és això el món, no?
Clar, hi ha molts problemes,
però hi ha moltes altres coses que no són problemes
i que cal valorar i presentar.
I les coses positives sempre es representen com una anècdota, no?
Sí, perquè no són notícies, això.
Els periodistes ho sabeu prou bé.
Però ja et dic, a mi m'espanta el fet
que la gent després pren decisions i actua
en funció de la percepció que té, no?
I aleshores pensem que el món és més perillós del que és
o a vegades coses que són perilloses que no ho són
i altres que podrien ser-ho i no ens n'adonem.
I això els economistes també ho diuen, no?
Els economistes, alguns defensen que és una ciència,
altres diuen que, clar,
que l'empirisme en economia és molt difícil,
però que, en canvi, en el moment en què un estudi econòmic
ocasiona que algú se'l cregui o prengui decisions
a partir d'aquell estudi, s'està convertint en realitat.
Clar.
Sigui o no sigui realitat.
Per tant, totes les decisions les prenem en conjunt,
de manera precipitada.
ens saltem, diguem-ne,
el que seria un pas racional,
que és des que percebem la informació fins que actuem,
aquí no hi ha un pas intermig,
que és el que falta, no?
El de la reflexió, el de pensar-hi una mica,
el de donar perspectiva a les coses.
Aquest pas ens el saltem justament
per aquesta rapidesa de la informació, no?
Probablement, però alguna cosa d'això hi ha, no?
I realment la reflexió és un dels aspectes que ens fa més humans.
Per exemple, tu pots concebre que,
en una tertúlia o en una entrevista,
en un mitjà de comunicació avui,
no es faci referència al que és portada
des dels diaris locals als nacionals,
al tema de la detenció de la cantant Isabel Pantoja?
A mi m'interessa poc relativament,
o gairebé gens.
M'interessa molt més tot el tema de la corrupció, no?
I a vegades, parlant-ho amb altres companys,
quan va sortir el cas Calvià,
va haver-hi un reportatge de televisió,
jo penso que molt bo,
i et quedaves parat perquè la magnitud
d'aquell fet era tan gran
i ens havia costat tant actuar
que, clar, és que qualsevol persona
que persegueixi aquests mateixos fins il·lícits,
d'enriquir-se i que sigui una miqueta més intel·ligent,
clar, ho té molt fàcil.
Però mira, Rafel, en temes de perspectives,
això que dius és molt interessant,
el tema de la corrupció.
Avui jo llegia en un diari,
només el titular,
no hem llegit tot un cas de corrupció a Lisboa,
com una gran notícia.
Aleshores, jo no sé si estic equivocada
per la perspectiva.
Tinc la sensació que el nostre país,
aquest tema de la corrupció urbanística,
del blanqueig de diners, de tot plegat,
és molt més habitual que altres països
de la Unió Europea, diguem-ne,
el model de França, d'Alemanya, Anglaterra,
em fa pensar que probablement
aquests països tinguin mecanismes
que puguin prevenir aquest tipus d'actuacions.
Perquè, clar, dius,
ui, si anessis allà,
doncs he intentat assabentar-me
i mirar si és el mateix nivell de corrupció
d'aquests casos,
i la veritat és que no m'hem sortit
i el nostre país apareix com un dels realment
més corruptes des d'aquest punt de vista,
la qual cosa em preocupa molt perquè dic,
corrupte, segur que hi ha a tot el món.
Però, en tot cas,
potser caldria crear uns mecanismes
que impedissin que determinades persones,
en nom de determinades institucions,
que a més, doncs,
diguem-ne, que donen una imatge nefasta,
puguin fer aquest negoci personal, no?
amb els diners públics,
amb el territori de tothom...
Crec que sí,
que penso molt com tu.
La corrupció forma part de la condició humana,
aleshores,
a partir d'aquesta constatació,
el que fem les societats
és intentar gestionar
de la millor manera possible aquest fet.
Jo crec que...
que no ho sé,
el que deies tu
és un tema interessant,
n'hi ha més fora que...
Clar, és que no ho sé, eh?
Som diferents,
som iguals.
Però no pel fet de pertànyer
a una comunitat particular,
com deies,
forma part de la condició humana
i no discrimina, eh?
Sí,
però el que sí que hi ha en diferència,
penso jo,
és amb la tradició democràtica
de les societats.
I de la democràcia,
un dels seus principis
és el principi de poders i contrapoders.
És a dir,
que ningú tingui massa poder
i que hi hagi contrapoders
que vigili,
que es vigilen entre ells.
Això és una de les essències
de la democràcia
i és el que ens hauria...
o el que ens fa estar
una mica més tranquils,
no?
De que si hi ha coses mal fetes,
algú estarà al tanto
per vigilar-les,
per denunciar-les,
per corregir-les.
I nosaltres som una societat
encara amb una escassíssima
tradició democràtica.
Ens falta aquest equilibri, no?
És com una balança
d'aquelles antigues,
d'aquells pesos.
Jo crec que sí.
Amb el tema del furtiu de la reina,
que ens toca molt a prop,
és fruit de comentaris
entre amics i familiars,
etcètera, etcètera.
Penso que és un cas
molt desgraciat,
perquè per una banda
podríem estar d'acord,
almenys una percepció
és que bé, per fi,
la justícia
no deixa passar
una il·legalitat.
Perquè en aquest país
tot s'hi val
i per l'altre dius
carai,
m'estimaria molt més
que es demolissin altres coses,
i la refuncionalització
d'aquell espai
com a restaurant
doncs no és,
vaja,
no soc un entès,
però a mi personalment
no em sembla gens malament.
I aleshores,
per això et dic
que era un cas desgraciant,
carai,
jo apostaria
per altres coses.
Un dels pocs casos
en què s'aturi
un procés
de dir
no,
això no s'ha fet bé,
això no es pot fer així,
que sigui aquest
és trist.
però creus que hi ha
com una mena
d'instrumentalització
dels partits polítics
de les institucions?
Perquè al final,
dius,
les institucions
haurien d'estar
per sobre
dels partits polítics
i de les persones
i a vegades
dona la sensació
que aquestes institucions
es posen al servei
de determinades persones
i determinats partits polítics.
Perquè les institucions
finalment són persones.
I aleshores,
depèn del calat moral,
de la potència del poder
en cada cas.
Jo en el cas
d'Isabel Pantoja,
ahir l'única cosa,
perquè és que era
a cada moment
un bon verdeig,
però l'única cosa
que em quedava
i que em feia
interrogar-me,
perquè és allò
de dir,
a vegades
jo crec que la majoria
de persones
no tenim les coses
tan clares
i cada dia intentem
saber si realment
com pensem.
Més enllà
de l'anècdota
que de que sigui
una folclòrica,
i ara veuràs el que dirà
dius,
quines barbaritats.
Aquesta dona
segurament té
exactament els mateixos
drets
a la intimitat
amb un munt de coses
que tenen altres persones
que estan imputades
en algun cas.
Per tant,
si a tu,
a mi,
demà ens vinguessin
a detenir
perquè hem fet
això del blanqueig
de diners,
segur que tu
tens garantits
tots els treus drets
com a ciutadà
que preservaran
potser la teva identitat
fins que no estiguis
en un punt determinat
del procés,
etcètera,
etcètera.
Aquest tipus de coses
no fa també
dubtar
de la pròpia justícia
com a institució
que permeti
que es muntin
aquests circos
al voltant
de coses
tan serioses
com la corrupció
i tan transcendents.
Suposo que té a veure
amb la gran projecció
publicada
que té aquesta persona,
aleshores.
probablement
sigui complicat.
Crec que sí,
que la presumpció
d'innocència
és un dels drets
fonamentals.
Probablement
en aquests casos
és molt difícil
per tota la història
que comporta
i finalment
la justícia
no és perfecta,
és el que tenim.
I això de la plaça pública
perquè això és com
quan a l'edat mitjana
posaven allà
de tota la gent
i llegia jo
el que em quedava
més enllà
d'aquesta senyora
ja farà la justícia
el que hagi de fer
per allò
de gent anònima
desconeguda
que anava a les portes
a insultar
que això és com
l'edat mitjana.
Probablement
no haguem canviat tant.
És que sí,
que no hem evolucionat tant.
Ara que han trobat
aquest mamut
a la boella
aquest ullal de mamut
dic allà
que els arqueòlegs
jo suposo
que ens puguin donar
alguna resposta
algun dia
del nostre nivell
d'evolució
com a homo sàpien.
Sempre és molt interessant
mirar enrere
i veure
en què ens assemblem
i en què hem canviat.
Això t'ajuda
a agafar perspectiva
de les coses.
que tecnològicament
han progressat molt
però com a éssers humans
ha evolucionat
molt poquet.
Aquesta és la seva tesi
això de que encara
no som humans
i a mi em sembla
molt interessant
i molt provocativa
i penso que està molt bé
que és el que ens fa humans.
I jo penso que
fonamentalment
és l'esperit
de cooperació
i de col·laboració.
Hi ha una pel·lícula
de fa un temps
que em va impactar
podríem dir que força
per la seva qualitat
i pel seu missatge
que va ser Crash.
I recordo
que una de les conclusions
que jo entreia
és que en un món
tan complicat
descriu
a partir d'aquella sèrie
d'històries
la ferocitat
de la societat americana
i fonamentalment
de Los Angeles
com la gent
on se fa la punyeta
o va només a la seva
etcètera, etcètera.
I finalment
dius
i tot això
com s'arregla?
I clar
no s'arregla
ni amb una llei
ni amb un decret
ni amb una gran cosa
sinó que s'arregla
a partir
del que cada persona
pugui fer
en el seu espai
en el seu espai vital
en la seva feina
a ser capaç
de ser amable
a ser capaç
d'ajudar
però els decretis
i les lleis
no faciliten
la vida de les persones
en funció
d'aquell marc
legal, jurídic,
laboral
que tu creus
la persona evoluciona
més sana
mentalment
i socialment
que no pas
en un marc
que estigui
pressionant constantment
és importantíssim
és el que tenim
en les nostres societats
les leis
són importantíssimes
per exemple
en temes
ara d'immigració
jo penso
que el que fa
fora de la democràcia
és la seva coherència
i per tant
el que dota
en el que
l'únic
que ens podem agafar
és en l'imperi de la llei
són les lleis
el que ens dotem nosaltres
de què està bé
i què està malament
les lleis
no són malaments
és a dir
no les podem canviar
les podem millorar
però són importantíssimes
jo el que em referia
era a la idea
de la gran solució
penso que
quan tendim
a les grans solucions
malament
que les coses
se solucionen
a nivells petits
i la suma
de moltes petites
d'individualitats
que han d'actuar
com a tal
i després
en tot cas
ja ajuntar-se
abans em comentaves
que t'agradava molt
el que t'agrada molt
de fet
fer de professor
el contacte
amb els joves
i ahir vaig llegir
curiosament
era una notícia
de dimensions
molt petites
en un diari
que em va cridar l'atenció
i escolta
mira t'ho dic
obertament
que em va semblar molt bé
i és que
Ústria
ha aprovat el dret de vot
als nois i noies
de 16 anys
és el primer país
europeu
que aprova el dret de vot
als nois i noies
de 16 anys
jo conec joves
de 16 i 17 anys
que diuen
home
si tenim dret
a treballar
també hauríem de tenir
dret a votar
no?
com ho veus
això?
tu que tens contacte
directe amb joves
no tan joves
probablement
però bé
jo penso que
la gent no serà
responsable
fins que no li doni
responsabilitats
i per tant
sempre defenso
que la gent
ha de ser responsable
jo a les meves classes
ells em coneixen
a les meves classes
no hi ha res obligatori
absolutament res
ni assistència
ni res
jo sempre considero
que ells paguen
per un servei
jo els hi dono un servei
i si els hi resulta útil
doncs el prenen
i si no
doncs no tenen
per què
venir
finalment
per obtenir una nota
doncs sí que
establim
un tipus
d'apaluació
que en aquest cas
són uns treballs
etcètera
però la idea aquesta
de la llibertat personal
i la responsabilitat
i de que són grans
crec que és fonamental
perquè és que
si els tractem sempre
com a petits
com a infants
doncs mai seran grans
t'has d'enfrontar
els problemes
t'has d'enfrontar
has de prendre decisions
i t'has d'equivocar
des d'aquest punt de vista
a mi em sembla interessant
no hi he reflexionat
com ho veuries?
bé clar
si encara no t'ho has pensat
no hi ha gens
no sé
quins pros i contres
hi poden haver
em sembla coherent
d'entrada
em sembla coherent
per exemple
en temes judicials
i penals
i
de totes maneres
clar
tendim a societats
tan infantils
a vegades
que dius
que no sé fins a quin punt
pots dubtar
de la maduresa
d'un vot d'un jove
de 16 anys
quan a vegades
els adults
fem uns vots
molt poc immadurs
clar
on comença
i on acaba
jo ja et dic
sense haver-hi reflexionat
la tendència
és que s'ha de
s'ha de donar responsabilitat
a la gent
és una qüestió
que si
imagina't que
s'estengués
donaria
probablement
suposaria un canvi
en uns paisos
on els nivells
d'abstenció
són importants
perquè són
aviam
hi ha aquesta creença
que els joves
no fan cas
i déu-n'hi-do
si hi ha gent
que està treballant
i de valent
des del punt de vista
social
personal
etc
els joves no són
tan apàtics
com algú
molt a vegades
presentar
no en absolut
i en tot cas
els joves
sempre reflecteixen
el que són
com a societat
no és una cosa
que vagi a banda
i bueno
doncs hi ha
com a nostra societat
i no
no hi ha gent
de 30-40 anys
apàtica
doncs bueno
hi ha un percentatge
similar
en els joves
el que sí que ha anat
canviant
en els darrers anys
és l'interès
que tinc
que té
la nostra societat
de consum
per als joves
en el seu dia
i ara
per als infants
llavors estan
probablement
sotmesos
a moltes
pressions
que històricament
no havien tingut
o els hi ha arribat
més tard
o sigui
no tot és igual
però
jo em sembla
un plantejament
com a mínim interessant
i com a mínim interessant
ja tenir-ho en compte
no són coses
que s'hagin
de decidir
d'un dia per l'altre
però bé
tant que mirem
els veïns francesos
per determinades coses
també podem mirar
altres veïns
del marc europeu
i fixar-nos
en la seva experiència
com els hi funciona
Déu-n'hi-do
l'atenció
que tenen
la campanya electoral
francesa
aquí al nostre país
em sembla interessant
em sembla interessant
que se'n parli
i que es debateixi
i França
jo penso
que és un
aparador fantàstic
per anar a veure coses
i per aprendre
no tot el que fan
els francesos
evidentment
té per què agradar
ni molt menys
però sí que són
una societat
amb més tradició democràtica
que allò que parlàvem
i hi ha moltes coses
molt interessants
dins del meu
per exemple
dins del món del turisme
t'ho anava a preguntar
ara
que en temes de preservació
d'informació
de construir
tot aquest món
els fan piones
sí
un tema
la cura que tenen
de l'espai públic
per exemple
a mi em meravella
és molt diferent
a la nostra
Rafel
sí
però conceptualment
ja no dic des del punt
de vista
de la persona
visualment
sinó conceptualment
és molt diferent
al nostre
no sé si estic equivocat
o no
però a mi
la percepció
quan jo estic allà
és que l'espai públic
és l'espai de tots
i aquí l'espai públic
és l'espai de ningú
molts cops
llavors quan tu arribes
amb un poble
i el trobes
aquell petit part
tot arreglat
i l'altre
a més
és bonic
sembla de conte
això que ho dèiem
quan tornem
de fer el turista
és la part positiva
que en té
de negatives
d'aquest
gran orgull
que tenen
de ser francesos
sempre diuen
que el pitjor
dels francesos
és el seu caràcter
que és un tòpic
com a qualsevol altre
sí
perquè
jo sempre dic
que els catalans
no existim
i els francesos
probablement tampoc
és a dir
com a col·lectiu
homogeni
no existim
francesos
són els que veuen
a França
molt bé
però clar
l'heterogenitat
de les societats
és tal
que
és relativament
poc útil
parlar així
en termes generals
però sí que és veritat
que en aquest altre país
hi ha coses
molt interessants
per exemple
parlant de turisme
i d'espais turístics
com han apostat
per la bicicleta
i com ens costa
a nosaltres
entendre
que els espais turístics
han de ser uns espais
privilegiats
per l'ús de la bicicleta
i no únicament
per anar a passejar
sinó
com a mitjà
de locomoció
per anar
d'un lloc
amb uns altres
aquí tornem
a les lleis
i als decrets
s'han de crear
els circuits
no?
ai
jo no sé
clar
una llei podria ajudar
el que a mi m'agradaria
és que
és que socialment
anéssim una miqueta més
perquè per nosaltres
la bicicleta
està relacionada
amb el lleure
l'esport
la natura
però no com a mitjà
de transport
no se l'hem cregut mai
en aquesta ciutat
per exemple
quants quilòmetres
de carril bici
tenim a Tarragona?
doncs només
el del fart
és el que t'anava a dir
el del fart
no som capaços
de plantejar
per exemple
temes de mobilitat
i de connectivitat
entre tots els barris
i la ciutat
amb bicicleta
la gent per exemple
que ve de Torrefort
a l'Eroski
o no sé què
o la zona educacional
i jo sempre que puc
vaig a buscar
un fill
al col·legi de pràctiques
amb bicicleta
i visca
el casc antic
és una odissea
però
hi ha un nivell
maco
de pujada
sí
però
ja t'hi poses
hi ha molta gent
en forma
i les bicicletes
actuals
a més permeten
doncs
a què fer
aquestes pujades
etcètera
aquest argument
de Tarragona
és una ciutat
que fa pujada
i que no és per la bicicleta
demà hi ha la bicicletada
i déu-n'hi-do
la quantitat
de gent que anirà
doncs
aquest mateix
esforç
entre cometes
ho fas cada dia
per anar-hi a la feina
perquè tampoc
no
tot el tema
de connectar
les platges
amb un carril bicicleta
no només
les platges
imagina't
me'n vaig a la platja
amb bici
és progrés
social
civilitzador
i a més
és una estratègia
turística
fantàstica
doncs bé
això
a la costa atlàntica
francesa
és una realitat
és una meravella
és un paradís
i valdria la pena
que els responsables
en penes decisions
poguessin viatjar
una mica més
però per què no ho fem
si tot són avantatges
bé
és una bona pregunta
ves a passejar
ara començarà a canviar
perquè començarà a fer ja més calor
però a l'hivern
un diumenge al matí
el miracle
és un espectacle
de gent
i de gent que intenta anar
patins i bicicleta
i de gent que intenta anar
des de la rebessada
al miracle
i tot allò no està condicionat
encara estem pensant només
en el cotxe
i el que fa ciutat
són les voreres
no podem perdre de vista
quan tu connectes espais
amb vorera
l'ús a peus
és quan estàs creant ciutat
quan has de fer aquest canvi
de baixar de la vorera
pujar unes escales
anar aquí
ja talla
diguem-ne
aquell itinerari que tu fas
intenta anar alternatòria a peu
des de Tarragona
ui, no, jo no
no és ciutat
no, no, no
perquè a més hi ha rotonda
i vinga
no pots passar
és que no hi ha una cera
a nivell de distància
d'on estem nosaltres ara
doncs no seria més
10 minuts o un quart d'hora
com a molt
bueno, probablement
anar a la catedral
et suposarà més esforç
i estarà més lluny
o als barris
la vorera
la alternatòria és un servei públic
clar
i hauria d'estar a la basca
poguessis anar caminant
i estem tramits dels barris
i estem creixent
i hi ha serveis
i hi ha moltes coses
per tant
posar l'accent
en coses d'aquestes
a mi em sap greu
que anem tan endarrerits
amb aquests temes
és que el tema de la bicicleta
a vegades es tracta
d'una manera molt folclòrica
i estem parlant
d'un tema
que pot tenir repercussions
a molts nivells
sí
i totes elles positives
és importantíssima
redueixes el trànsit
les dobles fileres
l'aparcament
allò que ens diuen tant
des de les institucions
com a prevenció
de l'esport salut
estàs creant uns hàbits
i una manera de fer diferent
clar, té repercussions
importantíssimes
però fonamentals
en temes ara
que parlem tant
d'escalfament planetari
què estem fent
per afavorir-ho?
i és la suma
de petites coses
allò que dèiem
no sé
potser els nostres polítics
només agafen la bicicleta
el dia de la bicicletada
i estaria bé
o que veiessin
o que hagués sigut bonic
que els hagués agradat més
quan tu no vius una cosa
és molt difícil
no sé
que siguis una persona
molt oberta
et deixessis sorar molt
llavors haurem d'esperar
a gent que ho hagi viscut més
el tema de la bicicleta
potser
no ho sé
a vegades dius
home
potser és que dius
uff
és que ara muntar tot això
ho veus com a molt difícil
qui va
és que si no
no ho entenc
perquè a tu et pot agradar
no la bicicleta
però clar
veient que és un tema
i veure cap on van les tendències
i aprendre
de què fan
dels errors d'altres ciutats
i de les coses bé
que han fet altres ciutats
exacte
a Barcelona
el temps que fa
que igual que agafes un taxi
pots agafar la bicicleta
clar
s'estan plantejant
com la bicicleta
ha de guanyar terreny
i així de turistes
i no turistes
quan vas a Barcelona
que agafes una bicicleta
i en determinades zones
dius
no no
mourem bicicleta
deixo el cotxe al plat
hi ha serveis turístics
per llogar bicicletes
i anar acompanyat d'un guia
i visitar la ciutat
i també les pots llogar
per lliure
i ara una de les coses
més fantàstiques
serà un servei
en què
pagant una quota
que serà molt baixa
a l'any
et donarà dret
a agafar una bicicleta
en un lloc
i deixar-la en un altre
i quan tornis
agafar una altra bicicleta
i deixar-la en un altre
això es fa en els països europeus
a les grans capitals
a Londres
a París també es fa
i dius
ostres
i a Tarragona què passa
perquè no hem intentat res
de tot això
que som tan diferents
és que ni tan sols
s'ha sentit a parlar
estàs donant idees
per la campanya
a veure si com a mínim
anem a fer alguna
i són claus
el tema de les vorees
i de poder caminar
tant sigui per passejar
com per anar a la feina
i tot aquest tema de mobilitat
són claus
en una ciutat
i un dels grans reptes
ha de ser
fer les ciutats més amables
els cotxes els necessitem
a vida de les persones
més aviat
humanes
i això que dius
de les persones
fixa-t'hi
que ho diem molt a la ràdio
perquè és una realitat constatable
des de Sant Pere i Sant Pau
a Tarragona
que van fer les vorees
quan van fer la vorea
cada dia
des de primeres hores del matí
fins al vespre
persones de totes les edats
van i venen al centre
caminant
gent amb bicicleta
corrents
però la bicicleta
passa per sobre la vorea
perquè quan van reglar tot allò
no van fer-hi
un carril bici
al costat
pensant
aquests altres metros més
i que des d'un punt de vista
públic
la vorea és clau
perquè fixa-t'hi
la quantitat de gent
les dues coses necessitem
que puguin passar els cotxes
d'acord
però de seguida
que fem qualsevol actuació
o totes les millores
cap a la zona educacional
ha d'haver carril bicicleta
ha d'anar incorporant
incorporant
perquè podem parlar
d'aquí 10 anys
d'una realitat
completament diferent
però hem perdut el gust
per la manifestació
perquè tu imagina't ara
una manifestació
davant un carril bicicleta
seria bonic
però som la ciutat
que som
per tant
no hi ha mobilització
en aquest sentit
ens costa mobilitzar-nos
en general
com a ciutat
com a col·lectiu
tot i que tants caps
tants barrets
o penses que és
més generalitzat
aquesta falta
de mobilització
que té la societat
jo crec que sí
que ens falta
que anem massa atabalats
massa ocupats
no tenim temps
a vegades
per dedicar-me a això
però sí
Tarragona no és una ciutat
que
per exemple
alguns amics
que tinc britànics
aquesta cultura
de la mullització
i de la protesta
la tenen molt més
a flor de pell
parlava l'altre dia
amb un
amb els preus abusius
dels taxis a Tarragona
jo no els agafo mai
perquè no els necessito
però et comenten
que és el preu
més que Ardespanya
sí, jo crec que això
per mi resulta escandalós
llavors ell deia
no, aquí ens hauríem
de posar d'acord uns quants
anar agafant taxis
i no pagar
i aquesta idea
ja et dic
de resistència civil
resistència civil
és el que potser falta
i clar
poder
ostres
aquest diu
si realment
o no tenim tradició
o molt abastonades
però bueno
igual haurem de recuperar
o hi ha un cert cansament
també podria ser
que hi hagués un cert cansament
un cert pessimisme
o no?
o ja ens està bé
jo penso que no vivim malament
per tant pessimisme
vivim més aviat bé
en general
que Déu-n'hi-do també
hi ha persones
que tenen moltes dificultats
per tirar endavant
però
no sé a què es deu
però potser
haurem d'anar a buscar
els romans
jo cada vegada
amb els amics
historiadors
i que et van posant
i que et van posant al tanto
de coses
sobretot que expliquen
com vivien
els nostres predecessors
predecessors
no els romans
no els tarragonins
que vivien a la Tàrraco
de llavors
és interessantíssim
i s'aprenen moltíssimes coses
d'aquí som
de què hem perdut
de què hauríem de tornar a guanyar
i de cap on podríem anar
però no es tracta
de mirar enrere
sinó en tot cas
rescatar un cert esperit
sí, mirar enrere
rescatar aquest esperit
que després el projecte
és cap al futur
és allò tan vell
de no pots decidir
on vols anar
si no saps d'on vens
aquesta mirada del patrimoni
jo sempre dic
que no és en absolut romàntica
sinó que és estratègica
és a dir
és el que et permet
després decidir
i prendre decisions
i opcions personals
que és finalment
el que et fa
gairebé ser lliure
no, no
jo vaig per aquí
encara que m'equivoqui
i per prendre les decisions
necessites veure
necessites entendre on estàs
però mira que ara pensava
i ja tenim només 3 minuts
i entrem directament
en una de les teves facetes professionals
ara pensava
en això dels càmbits
de la bicicleta
de tot plegat
que si hi ha
un terreny
en el que la societat
ha canviat-hi molt
és en el lleure
adreçat al turisme
mai hi havia hagut
tantes persones
amb ganes de fer un turisme
en contacte amb la natura
el turisme rural
moltíssim
el tema del caminar
hi ha hagut un canvi
extraordinari
en l'última dècada
sí, sí, sí
i anirà més
quan ens convé
sí que canviem
determinades coses
no, anirà més
una altra qüestió
és com s'ha facilitat
això
sí, perquè també està
havent-hi una pujada
de preus
una oferta
diguem-ne
com a més cara
vull dir que
per exemple
a Cent i Milion
que és una zona
de Bordeus
patrimoni de la humanitat
el poble i les vinyes
com a paisatge cultural
un dels tipus de turisme
que més ha crescut
dintre d'aquest tot
està marcat
per al turisme enològic
són les visites a peu
de les vinyes
aquesta idea
de que
anar a peu
et permet aquest contacte
tan
tan proper
tan íntim
amb el patrimoni
sigui del tipus que sigui
quan anem a una ciutat
caminem
per posar-se en contacte
jo crec que
per una necessitat
de contrast
tot aquest tipus
de lleures
crec que estan
creixent
i estan cridats
a créixer
i aquí també
ens hem d'admirar
allà a França
que també són pioners
en aquest aspecte
Déu-n'hi-do
és un dels grans
esports nacionals
en temes de gestió
d'equipaments
i tal
a mi jo sempre
defenso molt
el model suís
que encara ho són més
però sí
la quantitat
de gent
que camina
a França
i que surt a caminar
és importantíssima
els suïssos
són els que gestionen
millor el seu patrimoni
natural
segons el teu punt de vista
i mira que m'hobertat
el tema
sí, clar
no parlo tant
de patrimoni natural
com per exemple
tot el tema del caminar
per exemple
els suïssos
tenen molt clar
que qualsevol ciutadà suïs
té el dret
ha de poder exercir
el seu dret
a creuar el seu país
a peu
aquí no ho podem fer
no, aquí et passaria
dos o tres cotxes
per sobre
si ho intentessis
i hauríem d'entrar
amb piscines
i cases d'urbanitzacions
per això
la xarxa
de camins
per caminar
la xarxa
de camins pedestres
comencen a les poblacions
i travessen el país
però comencen
a les poblacions
és a dir
no està pensant
no són camins
per als turistes
no, no
són per ells
i qualsevol visitant
doncs els gaudeix
però la idea
aquesta és una idea
de mobilitat
del dret
a poder transitar
i de poder-ho fer
amb cotxe
amb bones carreteres
de poder-ho fer
amb tren
de poder-ho fer
també amb bicicleta
i de poder-ho fer a peu
això per mi
és una societat avançada
mirarem d'avançar entre tots
una mica
avui com a mínim
sí que ens hem permès
un temps
per la reflexió
voltant de coses
molt més quotidianes
que les portades
dels diaris
però entenem
que per això
també
molt més transcendents
Rafel López Monnet
que dir-te
que com sempre
ha estat un plaer
i que t'espero un altre dia
gràcies
moltíssimes gràcies a vosaltres
adeu-siau