Pep Calvet, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut a un minut, tres quarts d'una del migdia,
temps per l'aventura i la natura.
Com queda divendres amb Nil Travel i amb companyia de Pep Calvet?
Una agenda fantàstica aquí a la taula
i alguna altra ruta i informació útil
per a aquelles persones que els agrada
i sortir d'excursió pel bosc.
Comencem amb l'agenda, si et sembla?
Sí, comencem aquest cap de setmana a Cunit,
l'últim poble de Tarragona,
tenim la mitja marató
i paral·lelament hi ha la vuitena maratoneta,
no arriba a cinc quilòmetres,
la canària acompanyant
o la gent que la marató se li atraganta,
doncs pot anar d'acompanyant
i té l'ocasió de també córrer
amb tot l'ambient del que és una marató.
Molt bé, és aquest cap de setmana, no?
Sí, les sortides a les deu del matí,
des del poliesportiu als Jones,
un esportiu nou,
o sigui que fan una miqueta la canvi del traçat,
però per aprofitar tot això,
les dutxes i els serveis d'aquest poliesportiu,
i bé, sempre va bé.
Doncs la mitja marató d'una banda
i activitat de neu també.
Sí, l'activitat de neu,
que bueno, no m'atreveixo mai a donar-la.
A mi fa ràbia parlar d'aquest tema.
Em fa ràbia parlar del temps, Pep.
Ai, havia de nevar,
em fa molta ràbia.
I és que jo quasi,
vinga, fes tu l'activitat de neu
i jo no t'escolto.
A més a més,
dius l'activitat de neu aquesta,
que ja haurà això i tal,
i sospesa per falta de neu.
Déu-n'hi-do.
N'hi ha hagut ja dues o tres carreres, curses que...
El Pirineu sí que ha nevat aquests dies,
o com està el panorama?
Sí, però és justet, eh?
Justet.
Llavors, com a neu,
podem dir que hi ha la Copa Europa de Raquetes de Neu.
Això es pot fer.
Allí per a poc neu se pot fer.
A Vallter 2000,
cal dir que és el primer campionat de Catalunya també,
i segon circuit català de raquetes.
Hi ha el mateix pacient
que s'hi dedica professionalment,
i per a la gent que, bueno,
que simplement vol una passejada en família,
doncs també té la possibilitat de fer-ho.
La sortida és a la zona de l'Alter,
al llogaret de set cases,
o sigui, Can Prodó, en cap dalt,
molt bonic, tota aquella zona.
Cap allà a les 9.40,
les 10.45 o així.
El preu són 10 euros,
i, bueno, la licència,
el que no tingui licència de l'EFEC,
doncs te'n fan una de 5 euros,
és pel dia, per fer la cursa.
Val a dir que en l'agenda
no inquil·loïm les calçotades, eh?
No.
Tot i que es facin al camp.
Sí.
No tenen res a veure.
L'aventura és que se't talli o no se't talli la salsa,
o que se't cremin els calçots.
Que també tornem a toms amb el temps,
també per culpa del temps
s'ha reduït bastant la collita de calçots.
Sí, no?
Diuen de totes maneres
que probablement es pugui salvar,
ja ho veurem, ja ho veurem.
Seguirem molt a temps.
totes maneres que no vagi el nostre amic del concurs,
que se'n menja ell sol 3 quilos i així...
Això perquè aquest acaba amb la collita d'enguany, eh?
Un altre tema que fa ràbia,
que sempre sigui el mateix
qui es menja tots els calçots.
És que Déu-n'hi-do, eh?
Quin estoma, que...
Jo no li trobo el gust a aquestes coses,
perquè el menjar, vull dir,
l'has d'assegurir.
Sí, l'has d'assegurir.
Però endrepar, però endrepar i vinga, i...
Però segur que és una persona
que li agrada menjar de tot i molt.
És de vida, és una persona de vida, segur.
A veure, Pep, informació útil
per a aquells que comencen a dir
i a mi m'agrada sortir al bosc,
però no tinc ni idea,
no sé ni llegir les guies ni els mapes...
Perfecte.
Doncs fem una miqueta d'informació útil.
Sí, l'altre dia vam parlar una miqueta
dels mapes, de com orientar-se
amb un mapa normal,
no d'orientació específica,
que ja costa una miqueta més,
sinó un mapa normal.
Donàvem quatre normes,
que hi ha que saber
que el mapa sempre està orientat al nord,
o sigui que hem de reconèixer
alguna zona del terreny
i posar-se amb el mapa a la mà
i dir, doncs mira, tinc el riu a darrere,
estic aquí, no?
Per dir alguna cosa,
estic a Ull de Molins
i tinc l'ermita
i estic entremig de les dues ermites.
Llavors ja saps, poses el mapa
i el nord i tal.
Tu saps, sí, perdona, Pep,
segur que ho saps,
que hi ha moltes escoles
que ja des de l'any passat,
però aquest any d'una manera
allò com molt preparada
i molt anticipada,
estan treballant molt el tema de l'orientació.
Sí.
Però molt, eh?
Molt, perquè a més ho sé
perquè, clar,
amb tot això,
a través del Consell Comarcal,
doncs fan la lliga de col·legis
i d'escoles
i m'assembla molt bé.
Igual que queden dissabte
per fer el partit de futbol
de la lliga escolar,
queden diumenge
per fer també competició d'orientació.
I amb això també
molta culpa,
ben dida, no?
Que el del club Montsant,
que s'hi vol dedicar molt
a molts crius i tot això,
que està molt bé
perquè si els nens
des d'encomençament
ja saben l'orientació,
quan ja vulguin anar
per la muntanya
serà perfecte.
Doncs sí,
la veritat és que sí,
no caldrà que ens escoltin
només per això,
ens poden escoltar
per altres coses.
doncs dintre dels mapes
doncs dèiem
que hi ha moltes senyals,
moltes ratlles,
molts dibuixos,
sempre hi ha una legenda
sota el mapa
que et diu
si el color blau
és el riu
i si aquest això
que fa forma
de quadrat
és una edificació,
doncs tindre-ho en compte
tot això
i sobretot
hi ha molts
senders marcats,
sobretot el GR.
El GR,
quasi tots els mapes
els marquen,
perquè el GR
parlem
de senders
de gran recorregut,
per això és el GR.
Cal dir el color que tenen
que és el color blanc
i color vermell.
Llavors també
hi ha un altre
que és el PR,
també hi surt
segons determinats mapes,
sobretot una escala
U-Vint-Mil
d'aquests de l'edició
Piolet,
que ho posen molt.
Llavors els colors
són blanc
i groc,
són
senders
que no arriben
a 50 quilòmetres,
per això
és un PR
local.
Però les condicions
venen a ser
les mateixes
que a aquest GR.
Sí, igual que l'altre
i llavors
fan servir
indrets
que són d'interès.
I llavors
hi ha l'altre
és el
senderó
local
que és de corró
blanc i verd.
Aquests són més curts,
són excursions
que podem aprofitar
molt
els pobles
mateix
escoltats.
En aquest cas
farem
al·lusió
a dos
de petit
recorregut
que és
Ull de Molins,
Ull de Molins,
per exemple.
El símbol
d'aquests
identificadors
de camins
es presenten
sempre
amb la mateixa forma?
Sí,
sempre són
dos rectangulars
un damunt de l'altre
amb els colors
aquests que hem dit,
després
un
signe creuat,
un X
amb les mateixes...
I això què significa?
Això significa que el camí
aquí no seguim
per aquest camí.
O sigui,
l'altre va seguint
mentre vas veient
tot aquest senyals.
Mentre veus aquest símbol
doncs tu vas tirant.
Perfecte,
vas tirant,
és el símbol
que et pots trobar
en postos físics
que normalment
estaran per temps,
no?
Una pedra
que està allí
enclavada
dintre del terreny,
un arbre d'aquests
que si no hi ha
un incendi
doncs seguiran estant,
els revols
dels camins
que han marcat
els tapassats
i els pares,
les cases aquestes
de pedra
d'abans...
Sí,
de pedra seca.
Molt bé,
de pedra seca.
Doncs,
tot això
te va indicar
tots els camins.
Llavors,
sabem que
les dues línies
aquestes paral·leles
vol dir que
seguim el camí
quan està creuada
vol dir que el camí
s'acaba,
que hem de buscar
el revolt
que normalment
t'ho marquen.
Com és el revolt?
Doncs,
bueno,
és com una curva
també feta
amb aquests colors.
De totes maneres,
avui dia
les guies
són magnífiques
i a cadascuna
de les guies
hi ha complerta
informació
de tota la simbologia
que envolta
el món
de l'excusió.
Sí,
però cal
sempre agafar el mapa
i llegir-se'l bé,
no?
Perquè
ho veiem
però i això
ens fem la pregunta,
no?
Sí,
la ruta que porta
avui al Pepe
és molt bonica.
Sí.
Jo l'he fet
algunes vegades.
Doncs...
És dura, eh?
Sí,
bueno...
És dura,
clar,
per tu no.
A veure...
Són 10 quilòmetres.
Són 10 quilòmetres
d'anar i tornar,
no?
Però el terreny
és un pèl accidentat,
hi ha molta pujada
i baixada.
Però el que té de bo
és que
te vas trobant coses
que t'alegra la vista
i te fa
que vagis descansant,
no?
A més,
és una ruta
que et permet
observar
tota la varietat
que té el Montsant.
Sí.
més buscoses i frondoses.
És a dir,
hi ha tota...
A més,
cal dir que,
bueno,
si al Montsant
sempre hem dit
que si hi ha boira,
això,
que no el toquem
perquè si perdrem
aquesta ruta
és molt senzilla.
Perquè el camí
està molt marcat,
està molt indicat,
el camí.
Sí.
O sigui,
llavors estem parlant
de la ruta
de l'Ermita
de Sant Antoni
a Sant Bartomeu.
Que també la podríem fer
des de Santa Magdalena,
que està molt a prop,
no?
Llavors és arribar
fins a Ull de Molins,
més o menys
tothom sap
on te queda Ull de Molins,
sinó,
doncs sabem que
és les imediacions
de Prades,
no?
Doncs bueno,
del barca.
Del barca,
exacte.
En el cor del Montsant.
Molt bé.
Llavors,
del poblet aquest
se va cap a l'Ermita
que se pot anar amb cotxe,
deixem el cotxe
allà a les ermites.
Val a dir
que si es poden
portar el dinar,
si fa bo,
perquè hi ha unes taules
i està tot molt ben instal·ladet
i molt maco.
I a més hi ha gent
en concret
que cuida
de l'entorn
i hi podem estar.
Doncs,
d'allí ja surt
el camí
que més o menys
va arribar
a trobar
el riu Montsant.
El primer
que trobarem
al trobar
el riu Montsant
són les
les cadolles
que li diuen
cadolles fondes.
Preciós.
Molt preciós.
És impressionant allà.
Sí.
Penseu que és
com quan anem
a fer barrancs,
tots els
els forats
que trobem,
doncs allí
ho podem veure
inclús des de dalt,
no cal baixar a baix.
O sigui que ens ve de pas,
no?
per no trobar si...
Per aquest camí
arribaríem també
a Margalef.
Sí.
Ara has de tirar
molts més quilòmetres,
no?
Sí, està clar.
Però és molt bonic
també,
un altre dia
en parlarem d'aquest.
Podríem fer aquesta de Margalef.
Perquè, a més,
aquesta ruta,
la part de Margalef
ho han arreglant molt
hi ha un embals,
un pantà,
que molta gent
no sap que existeix.
En canvi,
és, bueno...
De fet,
el camí també t'indica
que és el camí
cap a l'embassament
de Margalef.
Sí, perquè,
com és una ruta
que, bueno,
de Margalef
a Ullamolins,
doncs, bueno,
la feien sempre,
no?
Sí, sí, sí.
Llavors,
doncs,
és per baix
del Montsant,
o sigui,
divideix el que és
el Montsant
i la llena,
tota la part
que ja va tocant
la carretera,
la part de Lleida,
no?,
per dalt.
Doncs,
bueno,
cal dir això,
seguim aquest camí
que queda molt ben senyalitzat,
arribarem
a una cruïlla
per anar
cap a
cap a aquest ermita,
el que deia,
si seguim recte
farem cap a Margalef
i,
si entrem aquí,
és fàcil de veure
perquè és un pont
molt coqueto,
molt bonic.
Clar,
a més,
això és una ruta
molt bonica
per fer-la en família
perquè la canalla
sembla que estan fent
una pel·lícula
perquè aquest pont
molt coqueto
però també fa una mica
de cosa
si no estàs acostumat.
Tots els ponts
que es belluguin.
Perquè a més,
es belluga una mica,
algun fustet
està suelta,
eh?
Tampoc no et posis tu
aquí estupendo,
eh?
No,
però potser...
Clar,
com que ell és aventurero,
ja li està bé tot això,
no?
Però els que som allò
d'anar per casa.
Els ponts que hi ha
amb la ruta
cap a...
Al Nepal,
sí,
clar,
però és que em compares
allò.
No,
però és bonic
perquè passar el pont
té la seva gràcia
també amb la canalla
està bé, no?
Llavors,
segueixes el camí aquest,
a més,
és un camí
que no té pèrdua
perquè coincideix
bastant
amb el GR65,
eh?
Doncs segueixes
tot aquest camí,
passes per sota
de moltes canyes,
moltes...
Sembla...
Hi ha una part del camí
que s'estratè
i hi ha molta ombra,
de la pròpia vegetació,
fa com un túnel
de vegetació.
Això li diuen
al Congost
de Fraguerau.
Això és preciós.
Fraguerau,
doncs suposo que és
amb nom
de l'últim monge
o frà
que va estar...
Que estava allà
a Sant Bartomeu.
A Sant Bartomeu.
Que ara no hi ha ningú
i està tancat i barrat.
Sí.
Arregladet,
però tancat i barrat.
Sí, perquè, clar,
és una...
Potser una de les ermites...
M'és que aquest home
s'hi ha d'anar a buscar
el pa cada dia.
Sí.
També t'ho dic jo
que ho tenia malament.
No, però és una de les ermites
que...
A veure,
has d'anar expressament allà.
Sí, perquè no t'emporta enlloc.
No,
no hi va cap carretera
fins d'allí mateix.
No va cap camí expressament allò.
Simplement hi ha senderós.
Jo no sé si és cert, Pep,
però hi ha com unes cavitats
no arriben a ser coves.
Són com uns eixuplucs
que a mi m'han comentat
que havien estat refugi
en l'època de la guerra, també.
Sí.
No sé si és cert o no,
perquè això és el que parlàvem.
O sigui,
és un lloc
que dona molt per amagar-hi.
Perquè no et troba...
A no ser que ho sàpiguen
que està allà
i que hi vulguin anar expressament
no et trobaran.
Llavors,
el bo que té aquesta excursió
és que,
treta del diumenge
aquí va més gent,
si vas un dissabte
o un dia entre setmanes...
Sí, perquè t'hi trobes gent,
per aquest camí.
Sí.
I si vas un dia entre setmanes
està sol completament.
Perquè, a veure,
el que deies,
l'ermita és el valor sentimental
que té
i on t'està ubicada.
Sí, perquè un cop arribes,
vull dir,
aquestes cavitats que deia
i després l'ermita
amb una esplanada davant
i poca cosa més.
Les cavitats d'aquestes
que deies
les fan servir també
algun gent
que porta el bestiar per allí.
Ah, clar.
Per guardar...
Sí, sí,
perquè són una miqueta fondes,
vull dir que et pots quedar allà.
Està molt bé.
De totes maneres,
tot l'entorn
és molt bonic.
El que deies,
en família,
doncs,
et dona molt de sí
per tot.
I és el que...
En família,
persones que no estan
molt abasades
a sortir d'excursió
perquè és d'aquelles
que si no estàs acostumat
són 10 quilòmetres
d'anada i tornada
i et canses.
Sí, sí.
I també fa...
És a dir,
fa petxoca cansar-te
quan surts d'excursió.
i bé,
no té perill,
no té pèrdua
i és molt...
I didàctica...
I per a aquells
que sempre s'han d'emportar
algun souvenir
quan van als llocs
fins i tot al camp
que si no agafen un rovelló
agafen un tall de romaní.
Jo recordo que per allà
hi ha molts arbots.
Sí.
És allò...
Em penso que es diu
allò que es diu
en castellà madrony
o les cirelletes de bosc.
Sí, molt bé.
Doncs està ple.
Sí, sí.
T'hi pots atipar
si és l'època.
I també hi ha pomers
d'aquests amb borsa
que també es poden menjar
però també hi ha
d'aquests que deies
hi ha una fruita
en castellà
es diu aràndano.
Ah, los aràndanos.
Molt bé.
Que a Navarra
els hi posen en venís
i fan...
És el patxarant.
Molt bé.
És el patxarant, sí senyor.
Més d'un i més d'una
va agafar patxarants allà
per fer...
Sí, sí.
Que els hi diuen patxarants també
ja no li diuen aràndanos.
Ja veuen que aquí
li traiem suc a tot
i aprofita tot.
Un cop arribats allà
al mateix camí de tornada
no té més.
Tornada perfecta.
Bueno, anava a dir
cal dir que hi ha un altre
secret amb aquest...
Però no el diem
perquè si no
la gent que no camina tant...
Doncs jo em tinc
per una persona
mínimament generosa
i crec que ho diria.
Sí, bueno.
Perquè la primera vegada
que vaig fer aquest camí
que no esperava
que fos tan llarg
quan vaig seure
exhausta
a l'ermita de Sant Bartomeu
vaig sentir que passaven cotxes
i resulta que a Tocà
hi havia una carretera.
Sí, està...
I vaig pensar
home, doncs quasi
que algú hagués vingut amb el cotxe
i no calia tornar
5 quilòmetres més.
Està potser uns 200 metres
però val la pena
fer anar i tornar.
Sí, sí, està clar.
Hi ha una carretera
però...
La carretera
que va d'Ull
de Molins a Margalef
però bueno...
Rutes n'hi ha moltes.
Propostes de cap de setmana
moltes
però rutes
que ens donin detalls
de primera mà
com les d'aquí
i poquetes
són les que ens porta
el Pep Calvet
de Neil Travel
allà on ens porten
generalment
ell ha passat
a deixar la seva empremta
i sobretot ens pot donar
informació de primera mà
per tant cal valorar-les
en aquest sentit
moltíssim.
Pep Calvet
de Neil Travel
rutes d'aquestes
així com a més
d'anar per casa
també en feu?
Sí, sí, sí
també.
Ah, doncs mira
que es posin en contacte
com vam dir
que és a la carta
i més
o sigui
gent que diu
és que jo no estic massa acostumat
jo potser
els nens
en 10 minuts
o una hora
ens fan una ruta
doncs fem això.
Pep, gràcies
bon cap de setmana.
Igualment.
la una.
La una.