Dos minuts i mig, serà un quart de dotze del migdia.
Saludem ja Víctor Roca. Bon dia, Víctor.
Bon dia.
Benvingut a aquest espai que fem en col·laboració
amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona
i que sempre reclamen la seva atenció
per intentar explicar d'una forma planera,
distesa i entenedora,
aspectes que tenen a veure amb el món del dret.
Aprofitem per dir-los-hi que si tenen alguna qüestió
o hi ha algun tema que trobin una mica farragós
i que voldrien algun aclariment,
ho poden fer a través del telèfon 977-24-4767.
La franquesa dels nostres col·laboradors
farà que si en aquell moment coneixen la resposta filparranda,
la resposta serà immediata i si no en un proper programa
perquè estigui tot ben documentat.
Subrellem aquest terme, no?
Intentar fer planer allò que a vegades
la terminologia jurídica fa que sigui una mica críptica
per als usuaris en general.
Avui, Víctor, no és que no és voluntat ni l'esperit d'aquest espai
fer lliçons d'ètica a ningú, només faltaria,
no tenim aquesta pretensió,
però sí que volem cridar la seva atenció.
Al voltant del que són les lleis en general,
abans comentàvem el tema del carnet per punts,
hem vist aquestes xifres esgarrifoses sempre,
independentment de la llei de molts a la carretera,
i de seguida han sortit veus que diuen això,
doncs el carnet per punts no ha solucionat allò que es deia
que reduiria l'accidentalitat.
La llei és una cosa, l'aplicació després és una altra
i al cap i a la fi no és la llei la que actua amb un excés de velocitat,
no és la llei la que fa que la gent condueixi beguda,
això ho fem els conductors i les persones, no les lleis.
Partim d'aquí, no?
És una qüestió d'educació vial, no pas de normativa.
Tenim molt de tendència de sempre donar la culpa als altres,
sigui l'administració o el veí,
però assumir la pròpia responsabilitat sembla que ens costa.
La culpa és la nostra responsabilitat.
De fet, aquest concepte de manca de responsabilitat
és el que genera el que es tinguin que dictar una sèrie de lleis,
perquè sense irresponsabilitat no hi hauria normativa,
no hi hauria llei, i n'hi ha.
Però precisament per regular les conductes de les persones,
dels ciutadans.
En general, Víctor, les lleis aquestes que han d'arribar a bon port
han d'arribar amb un consens,
passant per un període llarguíssim de temps,
per diferents estadis que marca la pròpia jurisprudència,
i quan arriba ja la seva aplicació,
generalment ens trobem que la llei és bona,
tothom al carrer l'aprova, o la majoria,
però després veus que és l'aplicació el que falla,
i generalment falla per falta de mitjans.
Avui, per exemple, sentíem amb el tema de les carreteres
que era una xifra enorme,
com que ara no la recordo,
i lamento la falta de documentació en aquest moment,
no em voldria equivocar,
però hi ha moltíssimes persones per les carreteres de Catalunya
que a través del carnet per punts
li han retirat el permís de conduir,
com que encara legalment no s'ha fet efectiva
per un tema de tràmit,
aquestes persones continuen conduint
sense cap problema i sense cap tipus de sanció.
Tampoc no li poden prendre punts perquè no en tenen.
Clar, dius, home, la llei molt bé,
però si aquests senyors i senyores poden continuar conduint
perquè tot un procés administratiu burocràtic
no ha permès retirar-los el permís de conduir?
Bé, d'entrada volia,
potser filosofaré preument,
però una llei, una norma jurídica,
no és més que una sèrie d'articles
que es redacten per part dels que a priori
coneixen la realitat
o les necessitats de la realitat social
per dictar una norma,
pels mecanismes que tu abans has comentat,
el Senat, el Congrés, etcètera, etcètera,
si és llei, si és un altre tipus de norma,
hi ha institucions i organismes
habilitats a l'efecte.
Aleshores, no deixa de ser una norma més,
com existeixen normes de conducta
que no formen part de l'ordenament jurídic,
és a dir, hi ha una sèrie de normes de conducta
que no estan estipulades normativament
des del punt de vista jurídic, d'acord?
Que és una miqueta el que referies tu,
una norma de conducta...
La llei ve a esmenar els defectes que té la societat, eh?
Correcte.
Hi ha lleis que no existeixen
perquè de moment mantenim aquest correcte funcionament.
El dia que ho deixem de fer,
caldrà fer una llei també.
És que és el que anava a dir,
aquestes normes, des del punt de vista jurídic,
són una miqueta l'intent de complement
de la normativa de les normes de conducta,
és a dir, quan el ciutadà actua amb irresponsabilitat
o vulnera el que són aquestes normes de conducta,
diguem, estàndard,
no entrarem a discutir-les,
per això es fa la normativa,
per complementar.
Normativa que moltes vegades comporta
el que té que ser, en principi,
l'última ràdio que diem els advocats,
l'última pretensió que és imposar un càstig,
és a dir, quan no hi ha possibilitat de solucionar
les coses a les bones, doncs a les males.
Com molt bé podem saber, o molts ho sabem,
i malauradament amb dates com avui,
tornant d'un període vacacional,
hem de parlar d'assumptes com
l'efectivitat de la norma de circulació,
o sigui, la retirada en concret del carnet per punts,
doncs clar, es comença a discutir si realment aquesta norma,
com moltes altres, que després, veroment, comentaré,
és efectiva o no, ha donat els fruits esperats o no.
Clar, avui mateix llegíem els diaris,
sentíem aquí a Tarragona Ràdio,
els mitjans de comunicació,
que, bé, hi ha pràcticament el mateix número de morts
que l'any passat.
Clar, és molt difícil, m'imagino,
dic m'imagino perquè això ja accedeix
dels meus coneixements valorar si només es deu
la manca d'efectivitat d'aquesta normativa
o altres factors.
Jo, per exemple, no ho sé,
parlo des de la total ignorància,
però m'imagino que el parc automobilístic
cada any va incrementant-se,
és a dir, cada vegada hi ha més gent que condueix,
hi ha més cotxes,
no parem de sentir que es venen molts cotxes.
Per una regla de tres,
si féssim una anàlisi de morts o d'accidents
per volum de cotxes,
doncs podríem introduir factors
per valorar si aquesta llei ha triomfat o no.
Però, francament,
moltes vegades les normes no discutirem
i ara parlarem d'altres àmbits.
Aquesta frase sembla que ens posem
l'estrella de xerif quan diem
defensem la llei, en general,
no parlim d'aquesta d'alcarnet per punts,
defensem la llei
i ens podem explicar.
Aquest cap de setmana,
en un magnífic reportatge d'una televisió privada,
es feia un reportatge
sobre els diferents delictes,
si s'ho preguem aquesta paraula,
que es poden cometre a la carretera.
Anaven analitzant,
de mica en mica,
la tasca dels diferents agents
que controlen el trànsit,
es de Mossos d'Esquadra,
la Guàrdia Civil,
altres punts de l'estat espanyol.
Doncs intervenien
en un dels controls de velocitat,
aturaven un cotxe d'alta gamma,
sortia un senyor per dir-li alguna cosa
i aquest senyor anava a 175 km per hora
i deia,
vostè anava a 175.
Diu, sí, sí, ja ho sé
perquè jo tinc un limitador de velocitat
a 175.
Tu, escolti,
però si ja que tinc un limitador de velocitat,
posi-ho a 120,
que és el màxim que vostè pot córrer en aquest avió.
Diu, no, no,
perquè jo ja sé
que fins a 175
puc conduir el cotxe
sense tenir cap accident.
Dic, home,
és francament clar i evident.
Clar,
davant d'aquestes situacions
que poden semblar una anècdota
no ho són
perquè comences a sumar
i dius, home,
hem de defensar la llei,
realment,
si tenim individus
d'aquesta catadura
per les carreteres,
hem de defensar la llei
des d'aquest punt de vista.
No, a més podríem,
això que has dit ara,
amb situacions més flagrants,
podríem escriure
o podria escriure un llibre
perquè pràcticament
no conec a ningú
sinó, doncs,
qui pugui viure-ho
o qui ho hagi viscut
en primera persona
si realment
és capaç
de fer
una anàlisi de consciència
pur i dur,
doncs,
a lo millor
se'n dóna compte,
però, per exemple,
no conec a quasi ningú
que l'hagin parat
en un control d'alcoholèmia,
que l'hagin portat,
doncs,
el jutjat
per declarar
com a imputat
d'un presuppe
delicte d'alcoholèmia
contra la seguretat
del trànsit
i hagi dit
que no estava
en condicions de conduir.
Tothom diu,
no, és que jo,
sí,
escolti,
vaig marcar 0,8,
però estava...
Amb allà una creguada,
però estic en condicions de conduir.
Escolti,
jo controlo,
però,
òbviament,
potser sí...
Tinc una llarga experiència
de conduir i begut,
per això controlo.
És el que deies a 175,
no?
S'han fet estudis.
Potser el tema
de l'alcoholèmia
és més subjectiu,
no?
Perquè, francament,
a veure,
ho tinc que dir
amb la boca petita
i no vull invitar
ningú a que begui.
Al contrari,
sempre ho hem criticat molt,
però és possible
que algú
amb un més alt grau
de taxa
pugui veure's
menys afectat
que un altre,
no?
Encara que insisteixo,
no ho facin.
Però el que sí
que està científica
i objectivament comprovat,
encara que cadascú
també té els seus reflexes,
és que a 175 per hora
la carretera
s'estreta.
És a dir,
això,
s'han fet estudis
científics
i comprovats
que a 175 per hora...
Si no,
agafin un videojoc
i ho comprova.
No,
i si no,
escolta,
a veure,
que lloguin el circuit
del Calafat
un cap de setmana
i que apretin el gas a fondo,
que això es fa,
dic Calafat,
com dic un altre,
val un munt de calés,
però que s'untin
una colla d'amics
i que agafin la moto
o el cotxe
i que vagin allà a córrer.
Francament,
a les vies
no es té que córrer.
Siguem conscients.
La gent,
amb els cotxes que hi ha,
passa una mica de 120,
però una cosa
és anar 125,
130 amb un tros,
no s'hi té que fer,
però entenem-se,
però 175 per hora...
Aquesta és una qüestió
d'eterna política,
però tornant al tema
de defensar la llei,
podem agafar altres exemples.
La llei del tabac,
per exemple,
la llei de violència
de gènere,
en principi,
aquesta última modificació
que s'hi va fer,
gairebé jo m'atreviria a dir
que tots els col·lectius
i institucions
estaven d'acord
en els termes.
S'està veient
que aquesta llei
no està actuant
com a revulsiu
al nombre de víctimes mortals
de dones
mortes
a mans dels seus companys
o excompanys.
Per tant,
la llei no era bona
o tornem a estar
amb el mateix
del carnet per punts,
l'aplicació
i els mitjans
d'aquesta llei.
I això sí que vosaltres
ho sabeu
perquè us trobeu
als tribunals cada dia.
No, a més,
sempre
el cap de turc
és la llei.
És a dir,
quan hi ha
algun
efecte
o alguna
sinistra,
en aquest cas
assassinar
les dones
en general,
que es produeix
amb certa assiduïtat,
qui primer
purga
és la llei.
Escolta,
la llei no funciona.
També és possible,
deixem la porta oberta,
que això pugui comportar
o que es pogués fer
una analítica
més profunda.
és el tòpic
que sempre utilitzem.
Això fa 30 anys
també succeïa,
també hi havia dones mortes
i es coneixia menys.
I hi ha tota aquesta situació
de temps ençà,
de temps cap aquí.
Sí,
però perdem la vida
en soliloquis,
perquè al final
les víctimes aquí estan.
Efectivament,
és un efecte evident
i crec
que és difícil
dubtar
que aquesta llei
no té
l'efecte
pretès,
perquè el que busca
la llei
mitjançant
aquest càstig
és reduir
aquest número
de morts
i eliminar,
el qual,
per desgràcia,
és una utopia,
ojalà
se m'escoltés,
però com reduir
no ho redueix,
perquè cada any,
a més,
és una cosa curiosa
que pràcticament
és fàcil de saber
i per desgràcia
i que em perdonin
vaticinar
el número
de dones mortes,
perquè quasi que va
una per setmana,
cada any són 55,
bueno, 50,
55, 60,
el qual produeix
una mitjana
d'un i pico
per setmana.
Però la llei,
tu que la coneixes,
sobre el paper,
és una llei
que pot funcionar bé
si hi hagués
mitjans,
en general?
El que passa
és que llavors
hi entrem,
aleshores hi entrem
amb el debat
de si realment
endurir
la llei,
perquè clar,
és el que sempre diem,
aquesta llei
ha endurit
no només
el assassí,
sinó amb altres
individus
que cometen
infraccions
molt més lleus
i que realment
no sabem
si és la solució,
però francament
no donat els fruits
que s'esperaven,
crec que coincidim tots.
Per exemple,
Víctor,
una llei
també controvertida
però potser
a un altre nivell,
la reforma
que es va fer
de la llei
del divorci,
que es cursava terminis,
que en principi
també havia de servir
per agilitar
el que eren
les separacions
i sobretot
amb un objectiu,
amb un dels objectius
molt clars,
que era preservar
una mica
el benestar
dels fills
dels menors.
Això tampoc
ha succeït
com s'esperava.
El patiment
dels nens i nenes
que sovint
esdevenen moneda
de canvi
continua existint
exactament igual
que la nova reforma
de llei
que sobre el paper
tothom va aplaudir.
No, i de fet
en alguna ocasió
que hem parlat
aquí
de la llei
del divorci
ha pogut semblar
en alguna ocasió
que s'han escurçat
òbviament
els terminis
però tu vas
ara valorant
a la pràctica
i hi ha
segons
quins jutjats
i a vegades
parles amb ells
i ells
tu justifiquen
dient
el que de sempre
el volum
de treball
que tenen
que un divorci
la separació
ja no s'utilitza tant
es pot allargar
mesos
contenciós
o de mútu acord
i més
segons quins partits judicials
amb els quals
encara avui en dia
es van tramitant
divorcis
fallides
és a dir
diversos procediments
En el cas del contenció
és d'una banda
el patrimoni
perquè és material
però després
està el tema
dels drets
i deures
davant dels fills comuns
i això retarda
i hi ha un període
un interval
en què no hi ha
cap norma
que reguli
el que han de fer
el pare i la mare
és difícil
a vegades
els terminis
són francament llargs
però en aquest cas
aquesta reforma
la causa
que potser
sigui més evident
ja no és
la pròpia llei
sinó
l'entitud
de l'administració
de justícia
donada del desbordament
que existeixen els jutjats
i constantment veiem
la petició
que s'ampliï
el nombre de jutjats
perquè sigui inferior
al nombre de casos
que es porten
què passa?
doncs que per molt
de voluntat
que tingui la llei
de dir
escolta i miri
el termini serà
15 dies
després passen 3 mesos
clar
això és una carència
absoluta de mitjans
breument
no només amb el divorci
qualsevol persona
agafa la llei
hi ha uns terminis
molt curts
per dictar sentència
per obrir la següent fase
processal
els advocats
ens ajustem
normalment
perquè ens donen 3 dies
4 dies
però clar
el jutjat li diu
escolti vostè
en 10 dies
té que dictar sentència
a veure
és impossible
de complir
pel volum
que tenen
de feina
avui en dia
ara diré
una bajanada
Víctor
a ningú
allò
amb poca feina
molt temps
i molts quartos
se li ha acudit
denunciar
a la pròpia
administració
de justícia
a veure
més que denúncies
hi ha queixes
i suggeriments
i em consta
que hi ha denúncies
en concret
el funcionament
d'un jutjat
o la intervenció
d'un funcionari
d'un magistrat
això n'hi ha
com n'hi ha
denúncies a advocats
hi ha denúncies a metges
el que passa
és que clar
quan a l'administració
de justícia
sempre hi ha
a veure
justificadament
se pot sancionar
amb algú
vull dir això
a veure
que em perdonin els jutges
però també pot passar
amb els advocats
en 10 dies
ha de dictar sentència
però la pròpia maquinària
no permet
i s'exhaureix el termini
vist des d'aquest punt
de vista simbòlic
més que una altra cosa
no?
no, efectivament
i a vegades
per molt que denunciïs
et trobes
moltes vegades
hi ha l'escut
de clar
el gran volum
de feina
que tenen allà
acumulada
que francament
és un problema
d'infraestructura
de la pròpia administració
que ens fan moltes carreteres
el qual em sembla
molt bé
s'ha de fer
però també
ha de crear més jutjats
i sempre
sempre estem en la mateixa
bé
sempre anem per el mateix
però
en fi
d'alguna cosa
ha de servir
i sobretot
convidar la reflexió
ciutadana
de reclamar els nostres drets
però també
d'alguna manera
pensant la responsabilitat
que tenim pertinent
una mica
al tema de
i escolta
això m'ha semblat
com a frase
de superheroi
defensar la llei
només falta
l'hem de defensar
sempre
però
sí, naturalment
que sí
estaríem perduts
però Víctor
defensar la llei
justament és
comentar o reflexionar
al voltant de les mancances
que té la seva aplicació
és probablement
una de les maneres
de defensar-la
tu has dit
defensar la normativa
la llei
és
o una de les maneres
de defensar-la
precisament
és criticar-la
per millorar-la
o per millorar
la seva aplicació
mentre sigui possible
el qual hem de fer
tots
després ja està
l'aspecte
això crec que és
una cosa inherent
ja dic
avui és un dia
una miqueta de filosofar
a la raça humana
el fet que
la llei
ha de seguir existint
perquè sempre existiran
irresponsabilitats
per part de moltes persones
per això
es dicta
la llei
el que passa
és que insisteixo
aquesta llei
sempre hem de millorar-la
precisament
per intentar
subsanar
i previndre
totes aquestes irregularitats
Víctor Roca, advocat
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
a vosaltres
i si no hi ha novetat
ens retrobem la propera setmana
moltes gràcies
adeu-siau
adeu-siau