Jordi Bertran, molt bon dia.
Avui estem de dol, no?
Se'ns morirà,
cremaran i ja fins l'any vinent.
I la noia la cremen o no?
No ho sé.
És la reina.
No ho sé.
Però és reina o concubina?
Perquè aquí tothom diu reina
i jo tot el dia allò barallant-me amb la gent
que no, que és concubina.
És concubina, és concubina.
Sí que la crema, el que passa és que no l'avellen.
Jo sempre demano cada any
que l'avellen però no l'avellen.
Però escolta, amb prou feina que ja fa uns anys
ja es va posar la part aquesta femenina del carnaval
que abans era el rei, prou.
I el seu cèquit i les seves dones allà.
Però, vull dir que, pas a pas,
l'evolució és lenta i arribarà el moment
en què també vetllarem la concubina.
Poc a poc.
Avui continua la festa, sens dubte,
n'hem parlat en el temps d'agenda.
Ara parlem de festa
que té a veure amb el carnaval
però que fonamentalment és una festa
que ens situa en les fases de la lluna
i això sí que és universal,
el tema de les fases de la lluna.
I potser per aquí ve la coincidència
i per això tractem avui aquest programa.
Com bé deia,
els hi ha moltes festes que depenen de les llunes
i les llunes determinen una sèrie de les festes
que tenim en el calendari també del cristianisme.
Mira, mira, se sent aquí.
Sí, ja hi ha una musiqueta.
Sí, ja hi ha una musiqueta.
Estem viatjant cap allà.
Ja hi ha, mira, hem pujat a la catifa voladora aquesta
que teniu.
Sí, no de carnaval però és de veritat.
No, aquesta és una de les 17 o 18 meravelles
que el Jordi tancades a casa té una catifa voladora
i l'ha portat avui.
El coincidint amb la darrera setmana de febre i març
amb la lluna plena
que coincideix amb aquesta setmana o setmanes
en el món hindú,
per això el nostre tècnic, el Lluís,
ha tirat aquesta catifa voladora musical.
El món hindú, és a dir, la Índia,
celebra una festa
que coincideix amb la lluna plena
i així a cavall entre els mesos de febre i març
del nostre calendari.
En guany, si no ens hem equivocat
i si l'il·lustre Col·legio de Abogados de Zaragoza,
que és on hem mirat el calendari de llunes plenes,
doncs no ens ha enredat.
Això se celebraria el dia 3 de març,
que és la primera lluna plena que tindríem
a cavall entre febrer i març,
és a dir, molt a prop.
I aquesta festa és una festa hindú
que s'anomena el Holi.
Llavors, ens ha fet gràcia tocar-la avui
perquè normalment en el món occidental,
el món europeu,
el cap de setmana després de Carnaval,
que per molts és el darrer cap de setmana de Carnaval,
també,
no és el cas de la ciutat de Tarragona actualment,
però antigament també es coneixia,
està documentada aquesta nomenclatura,
es coneix aquest cap de setmana,
o aquest dissabte i diumenge,
com els dies de pinyata.
Els dies de pinyata...
Segons la tradició catòlica,
ja estem en plena quaresma.
Sí, però sempre hi havia una mica allò de...
De maniga ampla.
Sí, hi havia, bueno, suposo que no amb el mateix nivell de desenfrè,
ni molt menys,
però els diumenges de pinyata,
o els dissabtes de pinyata,
doncs es produïa un joc,
que normalment tenia lloc durant el ball,
o la meitat del ball d'aquell cap de setmana,
que era trencar l'olla,
una cosa tan simple, tan popular,
com el joc de trencar l'olla.
Curiosament, en el món hindú,
en una període molt proper,
amb dates al carnaval,
és a dir, en el període,
aquest d'acabany entre el mes de febril i el mes de març,
no sempre,
perquè ja sabeu que, per exemple,
l'IQI ve que haurà molt aviat,
però en guany coincideix absolutament,
pràcticament, això, no?
És a dir, en un període molt proper,
es produeix una festa
en què no és que es trenqui l'olla,
però el personatge que la inspira,
doncs una de les facècies
o de les característiques bàsiques que té
és que trencava l'olla,
trencava l'olla de la seva mare adoptiva,
i ara en parlarem, no?
D'això.
És una festa que se celebra a l'any.
Sí, sí, sí.
Parteix d'una llegenda, m'imagino.
Parteix d'una llegenda, no?
Pròpiament, la festa no trenca en l'olla ara,
sinó que es trenca durant l'estiu,
ara en parlarem d'això,
però el personatge que la protagonitza
sí que va trencar l'olla en el seu dia, no?
Com a mínim explica això la llegenda, no?
Bé, aquesta festa entre febrer i març
ens anuncia que s'apropa al final de l'hivern,
per una banda,
això coincidiria també amb les festes de Carnaval,
avui la foguera de crema del Carnestotes
i de la Concovina, en el fons,
ens anuncia aquest final també de l'hivern,
i que aviat, doncs, arribarà la primavera, no?
L'arribada de primavera també normalment
al calendari i paixos catalans
coincideix amb unes altres fogueres,
que són les fogueres de Sant Josep,
també normalment en aquella època
doncs ja estem molt al damunt de la primavera.
Curiosament, a la Índia
celebren la festa del Holi
també encenent fogueres
per acabar, per marcar el final de l'hivern
i per marcar l'inici de la primavera, no?
Que ja està albirant-se molt a prop, no?
Aquesta festa del Holi
està dedicada a un déu,
que és el déu Krishna,
aquest déu és el déu de l'amor,
i és un déu molt particular,
és un déu que és un trapella d'entrada, no?
No és un déu d'aquestos distants...
No és seriós, no?
No, és un trapella,
amb la qual cosa, paradoxalment,
també coincideix molt amb el Carnaval,
perquè el rei de Carnaval
i la concubina també són uns trapelles.
Home, doncs més aviat, sí.
Tenen el seu homònim a la Índia,
que és aquest Krishna, no?
El Krishna aquest jo el veig així
amb més aparència de fullet, veus?
És que és un nen.
Ah, veus?
No sé per què em donava aquesta imatge.
Bé, la festa del Holi
té tres elements característics.
Un, les fogueres que comentava,
dos, mengen i mengen molts elements dolços,
i tercer, es barallen,
cosa també comuna en la festa del Carnaval.
hi ha batalles d'aigües de colors a la Índia.
Aquí, doncs, segons la població,
fan de caramels, de confeti, de tomates...
Doncs, a la Índia es tira aigua pel cap,
i aquesta aigua està tanyida amb pintura
feta a partir de pols,
és a dir, no pintura plàstica,
sinó pintura d'aquestes més antigues.
Amb pigmentacions d'aquestes naturals.
Exacte.
I llavors es tira aigua de colors pel...
O, dieu-ho d'una altra manera,
es tira aigua pel cap, no?
Deixa'm obrir un parèntesi.
No és per ser crítica, Ona,
però l'altre dia vaig veure la televisió
en una ciutat d'Itàlia
que feia en guerra de taronges.
I era lamentable
la quantitat de taronges que malbarataven, eh?
Veus això de l'aigua de colors?
Trobo que és bonic.
Però llençar taronges, allò que a més devia fer un mal,
capses i capses de taronges, escolta.
És com la tomatina d'Unyol.
Ja, ja, ja, però és una opinió molt personal.
Tanquem parèntesi i continuem amb aquesta història,
que és més bonica.
Ara trucarà a algú d'aquesta ciutat italiana
i dirà que són aquestes taronges mordes
que no es poden...
Molt bé, perfecte.
Sí, home, només a tants barrets,
escoltes allò dels gustos, eh?
No, no, si jo no dic que no ho facin,
dic que a mi personalment trobo que a mi no m'agrada.
Tu no, que no tirin taronges.
No, però això de l'aigua de colors és com a bonic.
Sí, deu haver de quedar macos, però vaja.
En tot cas, aquest és un dels elements
que coincideix també temporalment
i, per tant, també amb les característiques
del carnaval d'aquí, no?
De totes maneres, quina filosofia hi ha darrere
d'aquests elements que són els més aparents, no?
Què explica el déu Krishna, no?
Aquest déu de l'amor.
Bé, s'hem de situar en el món hindú,
que és un món que té poc a veure
amb la religió cristiana.
Hi ha un concepte molt important
darrere d'aquesta festa,
que és la filosofia o la creença de la reencarnació.
És a dir, els hindús consideren
que tant les persones com els déus
tenen la possibilitat de reencarnar-se
en diferents vides.
És a dir, quan tu et mores al cap de X temps,
et reencarnes en una altra vida,
que no té per què ser una persona.
I vas superant etapes, eh?
Cap a la perfecció, a mesura que et vas reencarnant.
Llavors pots reencarnar amb una vaca,
pots reencarnar...
Depèn del que hagis fet a la vida anterior.
Per això, per exemple,
hi ha aquest sentiment especial de protecció
cap a les vaques a la Índia.
El déu Krishna és un déu
que exemplifica aquesta situació, no?
És a dir, els déus indis
poden prendre formes molt diferents
i poden néixer a la Terra.
És a dir, no només poden formar part
d'aquest panorama eteri de les divinitats,
sinó que normalment toquen de peus a terra.
És el cas de Krishna, no?
Llavors, realment, Krishna és fill d'uns déus
que són de Baki i Basudeva,
que són de sang reial, podríem dir.
És a dir, en aquest cas...
És el cupido hindú, si fa o no fa.
Podríem dir que és com el cupido hindú.
Bueno, una mica atrevida la comparació,
però vaja, podria ser...
Sí, podria ser una miqueta això,
però el cupido no sé si és una divinitat.
Pensa't que coincideix una mica el calendari amb Sant Valentí.
Això ja deu ser...
Que dins del món...
Ai, ai, ai, ja ho hem de mirar això, Jordi.
Va, seguim amb Krishna.
En tot cas, aquests reis,
els reis de Baki i Basudeva,
són personatges, per tant,
d'una nissaga noble, important,
que en el món hindú també té
un emparentament clar
amb el món de les divinitats.
Hi ha una connexió entre una cosa i l'altra.
Bé, en tot cas, aquests personatges reials
engendren a Krishna
i l'engendren com un nen normal,
però resulta que
el món de savis i de religiosos
al voltant de la cor reial
l'identifica clarament
com un personatge d'ascendència divina.
Aquesta ascendència, concretament,
l'emparenta amb un déu anterior
i més poderós, que es diu Vishnu.
Llavors, per tant,
suma l'herència reial
amb la sang divina, podríem dir,
amb la qual cosa,
dins de l'entorn reial,
es preveu que serà un noble,
un personatge d'una força
i d'un poder extrem.
Això genera un munt d'enveges
i hi ha un oncle seu,
que és el rei Kansa,
que li agafa un atac de banyes impressionant
i fa una mica allò de rei Herodes.
Intenta matar com sigui Krishna.
Per la qual cosa,
els seus pares,
Devaki i Vasudeva,
decideixen protegir-lo
i fan una cosa
que al món cristiàtament sonarà moltíssim,
que és amagar-lo
i amagar-lo amb una família
que no té res a veure amb el món divin
i el món camperol.
Ai, no hi ha el món reial,
sinó amb el món camperol,
tot a l'oposat.
Allò de buscar l'anonimat per la criatura.
Separen,
és a dir,
el traiem fora de la cor
i el portem al camp.
No tenim cap possibilitat de trobar-lo.
Això també ho trobes
amb el tema del rei Artus,
quan també l'abandonen
i es troba a Merlín.
És que si tu vas a mirar...
Amb el món occidental existeix perfectament.
Exactament igual.
Llavors hi ha una noia
que es diu Jassoda,
que és la que li fa de mare,
diguéssim, adoptiva a Krishna.
i en aquest sentit
s'assalva d'aquesta persecució
del rei Kansa.
Bé, aquesta és la història
d'aquest personatge diví.
El que passa és que
no sé si és més interessant
saber l'origen
o les trapelleries que fa.
És un rei tremendo,
podríem dir.
Jo crec que la segona part
és com a més atractiva.
És un rei tremendo.
Hi ha moltes anècdotes.
Jo els recomano un llibre
que és especialment dedicat
als nens,
que es diu
Calendari de festes del món.
És un llibre recent
de la tardor de l'any passat,
del 2006,
que ens explica festes
de tot el món
i que està editat per Intermón.
Llavors,
té l'avantatge d'aquest llibre
que ens explica narració.
És una petita introducció
de cada festa,
però llavors la part més bonica
és la de la narració
d'alguna de les anècdotes
al voltant de la festa.
En tot cas,
l'anècdota
que m'ha semblat
més interessant de destacar
és l'anècdota
que té a veure
amb això de la pinyata,
que té a veure també
amb una sèrie de tradicions
del nostre món occidental.
Krishna,
dins de les seves
trepalleries,
ja no evidentment
com a nadó,
sinó ja una mica
Crescudet,
el que feia era
emprenyar molt
la seva mare adoptiva,
perquè fent de tremendo
li feia de tot.
Llavors hi ha una anècdota
que és la de la mantega,
que és de les més divertides
i que ha donat lloc
a una festa molt important
a l'estiu,
que va ser la culminació
de les celebracions
dedicades a aquest Déu.
Ara, la primavera,
això passa,
és com la Mare de Déu aquí.
La Mare de Déu
té una festa
que és la de l'Assumpció,
el 15 d'agost,
i el dia 8
se celebren les Mare de Déus
trobades.
A les Déus aquests
els passa el mateix.
Sí, sí,
tenen diferents moments
al llarg de l'any.
Exacte.
Normalment es diu
que cada Déu
com a mínim
o cada divinitat
significa
amb la data de naixement
o la data d'amor,
hi ha coses d'aquest tipus
que tenen a veure.
Bé, en tot cas,
la mare adoptiva
del Krishna
era una persona
molt humil
que, entre altres coses,
feia mantega
a casa seva.
La mantega
l'anava
remenant
d'una manera
molt habitual
allò perquè
agafés
allò batre la mantega.
Exacte,
agafés la textura
correcta.
I al Krishna
li agradava
moltíssim,
tant que la seva mare
la penjava
amb una alçada
important
i la intentava
amagar
del
seu fill,
perquè, clar,
si no,
aquest se la
supolia tot.
Llavors,
una de les anècdodes
més boniques
del Krishna
és el dia
que va
intentar
enfilar-se
a
posar la maneta
a sucar
el pa
dins de la mantega
que tenia la seva mare
penjada
a la golfe
de la casa
i amb tan mala fortuna
perquè totes les anècdodes
que li passen al Krishna
acaben una mica
enrient-se del déu Krishna
i sempre li acaben
fent una mica
el paper de còmic.
Doncs al Krishna
se li va trencar l'olla
i li va caure
tota la mantega
damunt de seu.
Evidentment,
ell se va continuar
llepant les mans.
Ja li va anar bé,
clar.
Això,
aquesta anècdota
de l'olla
té molt a veure
amb la pinyata
té molt a veure
amb la pinyata
perquè la pinyata
és trencar l'olla
precisament
i a la Índia
l'anècdota
del déu Krishna
que intentava
robar la mantega
de la seva mare
es materialitza
en una festa
que té lloc
al mes d'agost
en què
a la ciutat
de Bombay
fa pocs dies
o pocs mesos
que teníem
un exemple
a Catalunya
d'aquesta celebració
agrupats en colles
els ciutadans
de Bombay
emulen
la tradició
del déu Krishna.
I la pinyata
té mantega?
Té diferents coses.
Més aviat
aigües de colors
que no mantega.
Però
és exactament
una construcció
en aquest cas
de persones
que arriba fins a set pisos
d'hòmens
que evidentment
intenten emular
aquesta
força
o aquesta similitud
amb el déu
i intenten fer
aquestes rudimentàries
construccions castelleres
però que arriben
a tenir set pisos
i que acaben
trencant la pinyata
que no és altra cosa
que l'olla
que l'infant Krishna
va trencar
la seva mare.
És a dir,
exactament
és la transposició
de la llegenda
amb un ritual
molt actual.
El cicle
començaria
en aquesta festa
del Holi
que és ara
el 3 de març
i s'allargaria
fins a l'agost
diguéssim
amb l'exhibició
pràctica
de
de l'emulació
del déu Krishna.
I en principi
coincideix
amb aquest cap de setmana
de pinyata nostra
després del carnal.
És molt semblant
en aquest cas
coincideix
amb el calendari
amb el tema
de les llunes.
Clar,
nosaltres aquí
això ho vam adaptar
una mica
la pinyata
es feia
o es fa
en algunes poblacions
encara
al cap de setmana
però per un tema
de cap de setmana
la festa realment
la lluna plena
és el 3 de març
segons miràvem
el calendari lunar.
Per tant
hem de tenir en compte
que hi ha hagut
modificacions
geogeres
però que estem
perfectament
dins del període
i és curiosament
doncs mira
es dona aquesta
similitud
entre dos calendaris
que només tenen
una cosa
en coincidència
que és
el món lunar
és a dir
a priori
entre la festa
del carnaval
d'aquí
i la festa
del holi
hindú
l'única cosa
que podríem dir
és que
evidentment
hem trobat
elements
de similitud
molt carnestultencs
en el cas
de les fogueres
en el cas
de les aigües
de colors
en el cas
de menjar dolços
també succeix
aquí
per tant
hi ha uns elements
però la tradició hindú
no parla per a res
de carnaval
el carnaval
és una paraula
que neix
amb la tradició cristiana
diguéssim
per enfrontar-se
a la quaresma
fèiem aquell programa
històric
en què dèiem
que fins que no apareix
l'església cristiana
realment la festa
del carnaval
no apareix
es poden dir
Saturnals
es poden dir
les bacanals
aquelles que tenim
presents
del món romà
la burga
ho rememora
enguany
ho ha rememorat
molt bé
perquè déu-n'hi-do
si s'ho han passat bé
i fèiem passar-se bé
a la gent que els veia
quina animació
amb aquella batucada
també
que anàvem muntant
pel carrer
però realment
estem parlant
que si no hagués existit
l'església cristiana
doncs això no sé
com es diria
però el que està clar
és que el joli
doncs coincideix
a nivell de llunes
i a nivell de celebracions
insisteixo
no és una coincidència
matemàtica
però molt propera
amb aquesta festa nostra
amb la qual cosa
doncs bueno
no deixa de ser
motiu d'explicació
fixa't que has parlat
d'aquesta festa oriental
de la Índia
i aquest cap de setmana
totes les televisions
es feien ressò
de l'entrada
de l'any nou xinès
que coincidia també
tenint en compte
que la comunitat xinesa
cada cop és més gran
a Europa
doncs
hi van haver-hi
moltes manifestacions
a les grans capitals europees
justament per l'entrada
de l'any nou xinès
que enguany està dedicat
al port
que si no m'equivoco
doncs coincidia
dius
aquest cap de setmana
carnaval aquí
l'any nou xinès
i ara ens afegeixes
a aquesta festa de la Índia
escolta
cada cop hi ha com a més
paral·lelisme
a l'hora de la celebració
això de l'any nou xinès
no ho hem explicat mai
això ho hauríem d'explicar
perquè mira
jo justament
i de veritat
que no ho he fet a propòsit
a veure si cola amb el Jordi
no no
i t'ho dic obertament
quan escoltava
això que es feia en ressò
suposo que per la vistositat
que té la festa
hi ha moltíssima activitat
i es viu molt al carrer
i amb aquests andracs
i tots aquests elements
jo pensava
i per què un any
has de dir que el mico
i un altre al lló
i un altre al búfal
i un altre al gos
i enguanya el porc
es veu que els nens nascuts
enguanyen l'any del porc
que és un animal
que dona molt bon pressagi
i que dona bones vibracions
podríem dir
bàsicament és que a la Xina
l'animal que es pot menjar més
és el porc
sí, s'aprofita tot
com aquí
això sí que està globalitzat
això de l'aprofitament del porc
hauries de fer una entrevista
als Coters i Can Saladers
que et farien un programa
perfectament de paral·lelismes
entre la cuina antiga del porc
d'aquí
i la cuina actual dels xinos
molt bé
és un cas
jo vaig assistir a una
no diria a una conferència
gairebé va ser una conferència
perquè era una tertúlia
però es va convertir en una conferència
del Vicenç Bardolet
que va estar explicant
ell com a xercuter
el que havia redescobert
podríem dir
de determinades coses del porc
que aquí no
han passat ja a la història
o no s'utilitzen tant
i en canvi els xinesos
mantenen aquesta
aquesta idea
de fet
com que estem en carnaval
puc dir que aquest programa
és com el porc
i ho aprofitem tot
i farem venir el Vicenç
farem venir el Jordi
i a veure
descobrirem aquesta cultura
del món del porc
a mi pel que em sembla
la Xina
poques vaques
i bastants porcs
però és l'any del porc
i es veu que
és un any magnífic
si més no
per a aquelles persones
de la cultura xinesa
Jordi Bertrand
haurem de veure
haurem de veure
si trobem alguna festa
que tingui a veure
amb el món xinès
doncs alguna cosa
alguna cosa farem
perquè t'esperem
el proper dimarts
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
Bé, sí
suposo que sí
ja menjar, bacallar
tot i que està caríssim
però farem un esforç econòmic
Gràcies Jordi
com sempre
Adéu-siau
No vinguin a menjar, bacallar
a la ràdio
No, no, aquí ha de menjar res
aquí mengem
i regalem paraules
però res més