Aquesta és la sintonia de la tertúlia,
tertúlia de matí de dimecres,
últim dimecres per cert del mes de novembre.
En aquest matí tenim tres convidats
per parlar d'algunes de les notícies de la jornada.
Avui ens acompanya el regidor de l'Ajuntament,
responsable de l'àrea de mobilitat i seguretat
de Ciutadana Carles Castillo.
Bon dia, Carles.
Bon dia.
Tenim un altre Carles, Carles Gossalvez,
periodista, company periodista de la redacció del Diari de Tarragona.
Bon dia, Carles.
Hola, bon dia.
I el tercer no es diu Carles, es diu Pitu.
Josep Rovira.
president del Gremi de Llibretes de Tarragona.
Bon dia, Pitu.
Molt bon dia.
I un dels responsables de la llibreria, la Capona.
En fi, amb ells tres farem tertúlia,
comentarem algunes de les notícies de la jornada.
La primera és una previsió,
una cosa que ha de passar aquest matí,
que és un simulacre d'accident amb risc químic,
risc per a la població,
i que obligarà a activar les sirenes del Pla Secta,
la Poble, el Morell i Puigdelfí.
Veurem el que passa.
De moment, en fi, és una simple previsió
i és un exercici que ara fa uns anys
es va fer a Tarragona, al Polígon Sud,
i que en aquell cas, estem parlant de l'any 2001,
va afectar a Bona Vista i la Canonja.
Però, en fi, a l'espera del que pugui passar avui
amb aquest simulacre,
en què hi haurà implicades unes 200 persones,
entre bombers, sanitaris, responsables de protecció civil,
què els sembla?
Serveixen d'alguna cosa, aquests simulacres,
o, malauradament, la majoria de gent i de la població
no segueix el que passa en una situació així?
Jo crec que les dues coses.
Jo crec que sí serveixen d'alguna cosa,
però, efectivament, no acabem d'arribar a tota la gent.
I per què serveix, doncs?
Per qui hi ha d'activar...?
Serveix per replantejar-te tots els sistemes
des de l'àmbit de lo públic,
per graduar una mica com actues en cas d'emergència real,
per tant, per poder solucionar problemes,
per poder veure coses que no fas bé
i solucionar-les.
Però és cert que no acabem d'arribar a la gent.
És cert que no acabem d'arribar.
Carles, Gonsalve.
Jo crec que s'han de fer...
El que passa és que jo soc un pèl crític,
no amb els simulacres,
sinó amb altres manques d'informació
que penso que haurien d'anar en paral·lel,
o conjuntament.
Una és, què passa quan als barris de Ponent,
a Torreforta, per exemple, va passar aquest distiu,
se sent un soroll molt fort amb una empresa química
i no sona cap sirena.
La gent estava espantada.
Molta gent estava espantada,
ens van trucar al diari,
que hem sentit un soroll molt fort,
que no sabem què passa.
És a dir, aquesta vessant també s'hauria de solucionar.
I l'altra,
i acabar dirigit a la població,
jo crec que, a més de dir-li
que vostè s'ha de tancar a casa,
li has de dir el motiu.
I el motiu ni es diu,
i dubto que es digui mai.
Què vull dir amb això?
Escolti, aquesta empresa que vostè té a casa,
davant,
produeix aquest producte
o treballa amb aquests productes.
I en cas d'una fuita,
li pot passar això.
Se li pot caure la pell,
se li poden assacar els pulmons,
en fi, el que sigui.
El que pot produir.
Com aquesta informació no hi ha,
doncs la gent passa una mica.
Si ho sapigués,
s'ho prendria molt més en sèrio.
Això és evident.
Pitu.
Certament és real, Carles.
Jo em sembla que ens manquem
d'una falta d'informació prèvia.
El conjunt dels ciutadans,
tots,
no en sabem ben bé
el que tenim aquí al costat.
I això lliga amb el que deies tu ara.
Potser ens falta aquesta informació.
Ara també és cert
que aquests exercicis
penso que són importants per aquí.
Principalment
pels que en el moment
d'un accident
han d'actuar
i s'han de posar
enfront de tot això.
És a dir,
serveix més el que dèiem,
pels que han de treballar
d'alguna manera.
Sí, perquè per la ciutadania,
escolta'm,
imaginem-nos
en un moment
que passa
algun accident,
escolta'm,
tots de bòlid, eh?
La calma sí.
Això de tancar-se a casa, res.
Home, doncs,
a mi m'agradaria veure
el que passaria
si passés una cosa
que dius, a veure,
una cosa grossa,
contundent,
que rebenta, no sé què,
no sé si la gent
es tancaríem a casa
o passaria el que va passar
quan el famós
explosió del RAC,
que són amb les barreres
de l'autopista,
la van trobar el vendrell, eh?
Evidentment,
s'han de fer,
inclús penso que s'haurien
de fer més
i millor,
a ser possible.
Però fa uns quatre anys
en una roda de premsa,
quan es parlava
de la instal·lació
de les sirenes,
vaig preguntar
a un responsable,
important,
per què no s'instal·laven
sirenes
del mig de Tarragona
cap allà van.
La resposta va ser
que normalment
el vent no bufà cap allà.
Home,
jo crec que si hi ha
un núvol tòxic
pot anar cap aquí,
pot anar cap allà
en funció del vent.
Per tant,
a mi,
que mitja ciutat de Tarragona
o tres quartes parts
de la ciutat de Tarragona
careixi
de sirenes
d'emergència
i d'avís
a la població,
no ho acabo d'entendre.
Home,
això és una mala resposta.
La veritat és que és una mala resposta.
Sí,
però és una mala realitat.
No,
perquè és que això...
Això és la realitat.
A totes maneres de sirenes
ja han dit que s'hauran de fer més.
L'altre dia,
per exemple,
parlàvem amb el president
de l'Associació de Veïns
de Sant Salvador.
Sant Salvador i als voltants
és una zona
que ha crescut molt
en població.
Hi ha algunes zones
de Sant Ramon
i de Santa Isabel
que ja no,
amb les dues sirenes
que n'hi ha,
no s'arriba
a tots els veïns.
Per tant,
a mesura que vagi creixent
la població...
I nuclis de població
que no són estrictament
del terme municipal
de Tarragona.
Això afecta
més enllà.
Però jo insisteixo,
jo em fa l'efecte
que aquí
ens falta una informació
de veritablement
en quina pilota
estem jugant al partit,
no?
I després,
que home,
aquests exercicis
són vàlids.
Potser la informació
i el digues-fara
això ha de ser
molt més,
diguem-ne,
personalitzada,
per entendre'ns,
no?
El conjunt dels ciutadans
arriba,
el conjunt,
home,
sí,
però a la particularitat
hi arriba,
home,
jo penso que no.
jo avui me n'acabo
d'entenar
que demà
hi ha això,
no?
I potser no m'afecta
perquè visc i treballo
el nucli urbà
de la ciutat,
però...
En funció de com bufi
el vent.
No,
però em refereixo
a la gran majoria
de ciutadans
que demà
hi ha un exercici
d'aquest tipus,
res de res,
no en tenim ni idea,
no?
Una manca
d'informació...
Però Pitu,
jo crec que no és
perquè no es facin esforços,
i ara...
No, no,
si no estic d'iniciar això,
potser l'esforç
ha de fer més grans,
més ben calculat,
més ben dirigit...
Doncs proposeu,
doncs proposeu,
perquè jo t'asseguro
que es fan els esforços
per intentar difondre
la informació possible,
que s'ha avançat molt,
que quan l'accident
que tu deies...
És a dir, Carles,
Carles,
el diumenge hi va haver
la mitja marató,
no?
Sí, sí.
S'hi vam observar
a moltes entrades
de cases de veïns
per on circulava
i jo hi havia
un full de paper
posat cap allà
amb una determinada hora
i passaria això.
Cosa tan senzilla
com aquesta, no?
Vull dir,
si per una mitja marató
poses un paper penjat allí
per un exercici
sobre una prevenció...
Escolta tu...
Per exemple,
aquests dies
s'estan fent
una campanya...
De totes maneres,
perdó,
recordem que el simulacro
d'avui
no afecta
a Tarragona Ciutat,
deixo-m'ho clar,
ho dic perquè afectarà
la població del Morell,
de Poble i Puigelfia,
això és el que diuen
els responsables.
Però no hem de jugar
amb aquesta història
d'avui,
sinó,
no és per avui,
la previsió ha de ser-hi
per avui,
per demà i per demà.
Sí, sí,
uns dies van sonar
les alarmes
i jo crec que
quasi ningú
era conscient
del que significava
o de què sonaria
les alarmes.
I tu ara no m'avises això.
Però l'esforç comunicatiu
es fa,
que probablement
ens manquin
alguns mitjans
o una mica més
d'imaginació,
sí,
si ho accepto,
si jo soc el primer autocrític.
Jo penso que saps
quin seria un bon exercici
de simulacre,
és no avisar-lo.
En l'accident
passa sense avisar,
no?
I que,
bé,
doncs que demà
doncs sonin les sirenes
a veure com reacciona
el personal,
com reacciona
la Guàrdia Urbana,
com els Mossos d'Esquadra
i qui sigui,
no?,
i els bombers.
Ara aquests dies,
per exemple,
s'està fent una campanya
de mitjançant cunyes,
vosaltres aquí a aquesta casa,
per exemple,
i jo, clar,
m'imagino que d'aquí
un parell de setmanes
o una setmana
quan s'hagi acabat
tota la moguda aquesta
desapareixeran
les cunyes
d'aquestes informatives.
Jo penso que en comptes
d'abocar ara
un munt de cunyes
seria potser convenient
ficar un parell
a la setmana,
però allò que de tant en tant
abans d'una informació,
per exemple,
la gent se'n recordés,
no?
Ah, sí, és veritat,
la sirena aquesta, no?
Perquè anés entrant
a poc a poc,
poc a poc,
perquè si no,
d'aquí dos mesos
la gent no se'n recordarà
de quin sote.
No tenim per què en recordar.
De quin sote.
I després,
sobre el tema
de si el simulacre
es fa el morell
i que aquí no ens pot afectar.
Aviam,
el simulacre en si,
no,
el motiu pel que es fa,
sí.
Recordo que el núvol tòxid
de Txernòbil
va arribar a Suècia.
Per tant,
a mi,
si ara hi ha un accident,
esperem que no,
doncs el polígon nord
o el polígon sur
no tenim cap garantia
de que no arribi a Reus,
de que no arribi a Torreforta,
que no arribi a Torre d'Embarra
o a Sitges.
Tampoc és qüestió
de fer alarmisme.
Clar,
bueno,
no,
però jo parlo
potser amb una mica
de alarmisme,
torno al principi
perquè desconeixo
quins productes
i aquests productes
amb reacció amb l'aire,
amb reacció amb l'aigua
com poden reaccionar.
perquè potser hi ha un producte
que a la fuita
es fa en un dia de sol
no passa res,
però potser
si aquell dia
hi ha una tormenta
en contacte amb l'aigua
s'hi pot passar,
no ho sé,
però les reaccions químiques
ja saben que existeixen.
Jo no tinc ni idea dels productes,
però jo no crec
que això sigui un secret d'estat,
eh, Carles?
Oh, perdona,
però...
Sincerament.
Jo crec que
cap estament dels importants
del país
han fet l'estudi
i l'han publicat.
Suposo que és purament...
I no és perquè
no s'hagin demanat
més d'una vegada, eh?
Suposo que és per no fer alarmisme.
Home,
aviam,
jo, més que alarmisme,
jo el que vull
per saber reaccionar
és conèixer el motiu
pel qual he de reaccionar
i quin és l'enemic.
És a dir,
jo lluitar contra un fantasma
em resulta difícil.
A mi no em fa falta.
Més m'estimo lluitar
amb una persona de carnió.
Jo no vull saber
la composició química,
jo només vull saber
el que he de fer.
I el que he de fer
en principi
és tancar-me a casa
i escoltar la ràdio.
A mi que m'adona
si és CH3
o si és CLH8.
m'és exactament igual.
Jo el que he de seguir
és el que les autoritats
m'aconsellen fer
i les enquestes
de població que es fan
demostren
que sí que s'està avançant.
Molt a poc a poc?
Sí.
Que es pot fer més?
Sí.
Si estem d'acord.
Però que s'està avançant
i que ara la gent...
I jo les aprovo lògicament
el que s'està fent
però crec que s'hauria de fer més.
Que ara la gent
no reaccionaria
com es va reaccionar
l'accident aquell
que deia el Pitu.
No reaccionaria
d'aquella manera.
Jo crec que la gent
no sortiria corrents.
Home, fa 20 anys
quan m'haver-hi
llenatat Tempatrol.
Jo crec que no.
Jo crec que no
perquè la gent és conscient
que això és el més perillós
que podem fer.
L'únic problema
que tenim detectat
pel que jo sé
a les enquestes
és el tema dels pares
respecte dels fills.
Que això és un tema
molt humà.
Vull dir,
quan els fills estan al col·legi
la primera intenció
dels pares
en un cas d'aquests
és anar a buscar-los.
Doncs el que hem de saber
és que els col·legis
en principi
tenen preparat també
tota la qüestió
perquè els fills
estiguin segurs
a dintre del col·legi.
Però és una reacció
absolutament normal.
Probablement jo tinc una filla
d'un any
i probablement jo també ho faria.
La meva primera reacció
seria anar a buscar-la.
És l'únic problema
que tenim detectat
a banda
que ens falta arribar
a un sector de població
com reconec
i que hem de fotre
una mica d'imaginació
o fer el que calgui
i seguir avançant.
Parlant dels escolars
de totes maneres
ahir un tècnic
de la direcció de protecció civil
comentava en aquest programa
que precisament són a les escoles
on més simulacres es fan
i on segurament
les noves generacions
ja començaran a estar
més acostumades.
Precisament perquè tenim detectat
que els pares
el primer que farien
és anar a buscar els nens.
Però seran els nens
i les nenes
que ja tindran
més assumit
dirigits pels professors
el confinament.
Digues, Carles,
que volies afegir.
La meva experiència
com periodista.
Fa cosa de tres anys
hi havia un simulacre
o es va fer alguna intervenció
d'aquestes.
Vaig anar a fer una enquesta
als bòrins d'oponent
i quan em preguntava
què li sembla
el simulacre
la resposta majoritària
era
i això què és?
Canviem de tema.
Els hi proposo canviar de tema
i ja veurem com funciona
el simulacre d'avui.
Avui una altra de les notícies
és el tren.
És notícia
perquè a partir de dissabte
ja es restableix
finalment el servei de Rodalies.
També això implica
que tota la gent de Tarragona
que cada dia va a Barcelona
que són molts,
recordem-ho,
milers de persones
podran ja tenir
a partir de dissabte
o de dilluns
si és el dia elaborable
la possibilitat
d'anar en tren
se suposa
amb normalitat
fins a la capital catalana.
Tot això
s'anunciava el mateix dia
en què va haver-hi
al Congrés dels Diputats
el debat
sobre la reprovació
de la ministra de Foment
Magdalena Álvarez.
Algun comentari
sobre la tornada
a la normalitat?
Home,
que sembla que haguem
de fer una festa
perquè les coses
vagin com han d'anar.
Què vols dir?
Que hagin de fer una festa?
No,
que dona la sensació
que de cara a Catalunya
ha rebut un gran premi
perquè les rodalies
s'aniran com han d'anar.
No com han d'anar
perquè haurien d'anar
inclús millor.
Pitu,
que rius.
No,
és que és fantàstic
tot això.
És el joc dels despropòsits.
Jo no ho sé,
sempre fas aquella comparança
normal i molt humana.
Això en un altre lloc
no passa.
Doncs n'estic segur.
El que ha passat aquí
és tant de despropòsit
i tant de país estrany
i de comunitat estranya
a tots nivells
que no té explicació.
Pot vindre el president del govern,
el seu secretari,
la ministra
acompanyada
del Seguís Popular,
el que vulgui.
Que no té explicació.
No s'entén.
Per què no s'entén?
No és el que hagi passat.
Jo m'esgarrifo
quan es va ensorrar
aquella andana
a Belvitge.
Allò es va ensorrar.
Però per què es va ensorrar allò?
Allò es va ensorrar
perquè estava mal fet
d'uns bons coincaments.
El risc que s'estava passant
cada vegada que un tren
circulava per aquella andana
i hi havia gent,
ningú sabia el que tenia
sota els peus.
És que allò va anar a una màquina
i va posar
només va repenjar l'escabà.
I es va ensorrar.
Com estava fet allò?
Amb això que vull dir,
quan es demanen responsabilitats,
es demanen responsabilitats
a les 24 hores passades.
Però és que aquest país
és tan danyap,
és tan danyap
que ens ve de tan lluny,
això,
que ens expliquin
el que vulguin.
Però si no ets una miqueta
ets una mica coherent
i una miqueta crític,
te'n dones compte
del país que estem vivint, no?
De que això,
bueno,
ara els grans titulars
ja està,
ja funciona,
ja no sé...
Bueno,
però com funciona, no?
Un senyor regant allà
a veure si es colava l'aigua.
Dissabte sembla ser
que les coses
tornen a la normalitat,
entre cometes,
però ja en parlarem
si dijous de la setmana vinent
no torna a passar alguna cosa,
perquè ja en parlarem.
Mira,
jo recordo que...
Tu creus que aquest és l'estat
d'ànim de la gent?
Home,
jo un dia...
Que la gent pugui desconfiar tant
que fins i tot es pensi
que pot tornar a haver-hi
algun altre incident?
Jo soc dels que un dia
aniré a veure
la Sagrada Família
per despedir-me, no?
Per dir,
adeu,
ho sento,
una obra meravellosa,
però mira,
escardada pertot arreu
i a baix.
Perquè,
recordo que quan feien
el tunnel de l'Aved
a la zona de Vilaber,
em sembla que és,
la gent del poble
et deia
això s'ensorrarà
aquest tunnel.
I és el tunnel
que se l'ensorra parcialment.
Per què?
Perquè la gent del territori
coneix el territori.
I des de lluny,
per molt tècnic que siguis,
a vegades no l'encertes.
Carles Castillo,
no vols dir res sobre el tema?
No,
estic bastant d'acord
amb el que s'ha dit,
jo no ocultaré la meva perplexitat
perquè passin aquestes coses.
Ara,
que no estic d'acord
amb el Pito
en una cosa,
jo crec que sí que hi ha
raó de ser,
jo sí que crec
que hi ha raó de ser
i la raó de ser
és
una manca
d'aposta
pel manteniment
durant molts anys.
Aquesta és la raó de ser.
No,
però és el manteniment zero.
Aquesta és la raó de ser.
No de fa 15 anys,
20,
25
i 30.
Això ve de molts anys
i és que allà s'han abocat diners
i allò s'ha deixat funcionar
i semblava que no s'havia de fer res més.
I home,
això...
Aquí,
quan se li ha donat
un tom més de clau
a la qüestió,
ha patat tot
perquè estava
sobre límits
el dia que no...
A veure,
i naltros ens queixem d'aquesta línia
perquè és la que utilitzen més,
però parla amb la gent
de Vic i de Ripoll,
eh?
Sí,
no,
El dia que no els cau la catenària
es troben que
els caragols de la via
han saltat.
La línia de Puigcerdà,
en fi,
ja no parlem d'altres
que han tancat.
El que passa és que
això ens portaria
a parlar d'una cosa
molt més profunda
que fa...
Doncs,
portem 40 anys
que ens van explicant
que som meravellosos,
que som els millors,
que això és fantàstic,
que això no sé què,
que això és també
aquest territori d'aquí.
I quan aquí
li hem donat,
l'hem apretat una miqueta més
aquest territori,
és que ha apetat tot,
ha apetat tot,
i ara vull malpensar
que això sigui una cosa...
Allò hi ha gent que diu
no,
això està fet d'esforçament,
escolta'm,
i ara hi vull entrar
en aquest d'allòs,
però se'ns donen compte
que les línies elèctriques
s'aguanten
amb les pinces
de penjar la roba,
les línies de tren,
ja ho veiem com van,
les infraestructures
de carreteres com estan,
vull dir,
bueno,
aquesta és la realitat
de Catalunya, eh?
Absolutament d'acord.
O sigui,
en aquest país ens miren...
Perdona, Carles.
Ens miren malament
quan demanem diners
o quan exigim diners,
però som de les poques comunitats
o de les poques nacions,
com li vulguis dir,
que tenim autopistes de peatge,
que no ens entra el tema
de dents a la seguretat social,
vull dir,
que, bueno,
hi ha una sèrie de coses
que jo crec
que sí que estem per sota
de moltes parts d'Espanya,
de la resta d'Espanya.
Per tant,
bueno,
sí que és un pensament a fer,
també, sí, sí.
Sembla ser que el dèficit fiscal,
és a dir,
dels diners que Catalunya
entrega a l'Estat
i que no tornen,
és de 8.000 milions a l'any.
Però això és un gran misteri.
Déu dir-ho.
La xifra em sembla
que ha aparegut avui.
Sí, però veus les balances fiscals,
res de res.
8.000 milions.
No els diré.
Hi ha diners que haurien de tornar.
Aquest és el misteri,
el dogma aquell de...
És un dogma.
Això no es pot qüestionar,
no es pot dir res.
I el fet d'això que diuen,
la vessant política del tema,
que l'últim capítol
és el debat d'ahir del Congrés,
que per cert va ser bastant agra
i aquesta votació,
que en fi,
semblava tan apretada,
semblava com si fos un partit
de futbol o de bàsquet,
veure qui guanyava.
Al final va guanyar el govern
i els seus aliats
defensant a la ministra Álvarez.
Algun comentari?
Jo em fa l'efecte
que si això no ens trobéssim
a tres mesos o quatre
d'unes eleccions,
penso,
vull pensar
que el president Rodríguez
doncs era canviat...
Zapatero.
El Rodríguez Zapatero
és canviat a la ministra.
N'estic convençut,
el que passa és que,
esclar,
a tres mesos d'unes eleccions,
amb els resultats
de les enquestes que hi ha,
canviar ara,
fer una crisi de govern
i canviar,
això és posar-te la soga al coll
i llançar-te des del 15%.
Políticament...
Ho coincideixes, Carles?
Castillo?
No, no del tot.
Jo insisteixo,
jo crec que,
com deia el Pitu,
això ve de lluny,
que no defujo
de la responsabilitat
del govern actual,
que no vull tirar
la responsabilitat absolutament
contra els governs anteriors,
no.
Dic que això ve de lluny
i que qui al final
està pagant el pato
és l'última persona
que ha arribat.
Que ha comès errors?
Sí que ha comès errors,
però no se li ha de fer pagar
per tot el que portem
a la crua, ja.
Carles, això ve
de les èpoques
del Pepe Borrell,
ministre d'Obres Públiques
nafas per Catalunya.
I dels 23 anys
de Convergència
a Catalunya.
I dels 23 anys
de Convergència
a Catalunya,
que ara es posen
davant d'una manifestació
quan són còmplices
de la manca
de recursament
a les infraestructures catalanes.
És un joc polític
i en aquest joc polític
doncs s'hi juga
quan s'està
en una certa circunstància.
Ara,
l'atenció al ciutadà
jo ben quina és.
No, perquè el PP
també va tenir
els seus problemes
amb l'Alvarez Cascos
a la zona d'Aragó,
que també s'ensobrava.
I la velocitat,
que mai s'ha assolit
la velocitat que...
I difícilment s'assolirà,
diuen els que entenen.
És una obra nova
que no funciona
al 100%
des del primer dia,
és lamentable.
o posar
uns llistons
aquells de fusta,
com es diu,
parlava de Segovia,
de Toledo,
que després es va quedar ja.
Però és que
és allò d'aquest país,
allò...
Amigo Sancho,
no són molinos,
que són gigantes, no?
I et diuen,
no, és que per quan passi per aquí
això anirà malament.
No, no,
és que, cony,
quin sap més soc jo, no?
I el rectificar
en aquest país
doncs no es rectifica.
Jo crec que a part
de la situació
de caos
i de malestar,
penso que el que han pregat
molt a la gent
són determinades declaracions,
no?
La de l'ascensor,
el...
No,
100 minuts aquí,
però això no és un retrasse.
En fi,
quan hi ha milers de persones
que cada dia
s'han d'aixecar dues hores abans,
Déu-n'hi-do,
i tornar dues hores
més tard a casa
perquè
un tren de cercanies
de rodalies,
perdó,
no va bé.
És que és incomprensible,
això, no?
Sí,
quan la ministra
es va quedar penjada
entre cometes
en una ascensora
amb el president del govern,
José Luis Rodríguez Zapatero,
amb l'entrega
d'uns premis
de la Vanguardia.
Va comparar
la situació.
Llavors, clar,
jo crec que molesta molt,
sobretot
a qui patís
la situació,
determinar les declaracions
que s'haurien d'estalviar,
no?
Per cert,
ja per acabar el tema del tren,
avui Renfe ha anunciat
que a partir d'avui
es pot anar a Madrid,
a B,
amb uns preus,
en fi,
trencadors.
Podríem dir que comença
a l'època del tren
a Baixcós,
perquè a partir d'avui
si et creixes
bitllets per internet,
la tarifa web,
pots anar,
per exemple,
a Madrid
a menys de 28 euros.
No sé si troben
que hi ha molta casualitat
entre el fet
d'una mena d'ofensiva
comercial de Renfe.
Segons diuen,
és una ofensiva comercial
sobre l'avió,
sobre el pan aèri.
Suposo que també
sobre tota aquesta situació,
no?
No crec que li afecti
allò de l'AVM
o allò de Rodolies,
perquè és un client
molt diferent
el que utilitza
el tren de Gran Velocitat
per anar a Madrid
que no el que utilitza
el tren de Rodolies
per anar-se'n a treballar
a Barcelona
o a Vilanova.
En tot cas,
tant si està vinculada
a tot el caos
com si no,
benvinguda a seguir
la roda.
Ciutadans guanyen.
Molt bé.
Deixim reservar
els últims sinots
de la Tartula
per un tema,
podríem dir,
més distès
o més alegre,
més festiu com a mínim,
perquè ahir es va constituir
el Consell Municipal Escolar
ara ja la tarda
i en aquest òrgan
l'alcalde va proposar
i sembla que hi ha
un cert consens
entre diferents sectors
de la comunitat educativa
que estan en aquest
Consell Municipal d'Educació
Escolar,
perdó,
Consell Municipal Escolar.
L'alcalde va proposar
una modificació
de l'horari festiu
dels centres escolars
per Santa Tegla
dient que com a mínim
hauríem de tenir
les escoles
tres dies de festa
perquè els nens
i nenes de Tarragona
i els professors
i les famílies
i tothom
s'impregnin
de la festa
major tarragonina.
El Pitu,
que ja està
plenament implicat
en el seguici
i en la festa,
estaria d'acord
amb aquesta proposta?
D'entrada
no l'acabo d'entendre
perquè el problema
que tenim
no és que els nens
facin tres dies
més de festa
o no,
el problema
el tenim
amb aquest informe
que fa quatre dies
que va sortir
que tots el sabíem
i com tenim els nivells
de l'ensenyament.
Vull dir que la preocupació
sigui que els nens
facin dos o tres dies
més de festa
per Santa Tegla
a mi em sembla
bé,
no sé si dir
d'una responsabilitat
o d'una falta
de coherència
tenint damunt de la taula
el que tenim
que és gravíssim
que ens afecta
el futur
a 10 i a 15 anys vista
i que
com una anècdota
doncs me fa gràcia
però prefereixo
és que prefereixo
a veure com una anècdota
m'assembla molt
però prefereixo deixar-ho
jo crec que està sent
una mica injust
perquè jo estic segur
que ell no va a mi
no esvalorar
els altres problemes
sinó que probablement
i que els pares
proposin això
m'assembla
socialment
però és que probablement
fins i tot
siguin els mateixos mitjans
que hagin assenyalat
això
com a cosa més
més remarcable
no culpo els mitjans
però tu quan
a veure
tots coneixem
els mitjans
i aquí hi ha el periodista
sinó que agafen la notícia
vull dir
agafen la notícia
i tu a vegades
fas un llistat
de coses importants
i ostres
t'agafen
mai diem
coses que no s'hagin dit
a l'hora
no estic dient això
no estic dient això
però a vegades
agafeu
ostres
el que menys importància té
o el que heu dit
o el que heu dit
així com de passada
és relatiu
perquè ahir
quan em van comentar
la informació
al company
que va cobrir l'acta
el primer que vaig pensar
és
els nens
estaran contentíssims
i als pares
se'ls està generant
un problema
que faig amb els crios
jo ho dic
jo ho dic Pitu
perquè no ho vaig estallar
perquè jo he sentit
l'alcalde dir
que una de les coses
més importants
per aquest govern municipal
és l'educació
i jo crec que
és una aposta
ben clara
per l'educació
crear un institut
ara mateix
municipal
a l'ajuntament
propi
per l'ensenyament
per l'educació
home jo crec que
més aposta
que això
vull dir
facta no en verba
el que dèiem abans
que surti això
jo crec que és una anècdota
això no vol dir
jo ho dic
com a anècdota
em sembla molt bé
però
que això sigui també
un motiu de discussió
però és que no ho crec
em sembla que hem d'anar més enllà
jo suposo que és
la cosa més vistosa
jo suposo que és
el més vistós
de el que es va a parlar
és que
ha vist des de fora
la cosa de la creació
d'instituts
i coses així
és que els periodistes
o els ciutats
jo crec
em sonen com
coses tan etèries
i després què?
tenim una comissió i així
una comissió i després què?
té dos estòmacs i un cerebre
perdona Carles
que ho entenc
em comenten el tema de Santa Tegla
si estan d'acord o no?
si ho diu l'alcalde
Ricard
que ho comprendràs
a veure
ho diu l'alcalde
però sembla que la comunitat educativa
i les mares i pares d'alumnes
a veure
jo si fos membre
de la comunitat educativa
festa
clar
festa
sí però amb això que estàs dient
tornaria
això és una
ara
després arribem a la universitat
però això seria una greu irresponsabilitat
arribem a la universitat
i no sabíem ni redactar
quatre línies
però vostès
vostès saben perfectament
que aquest tema
de tant en tant
havia sortit
quan arribava Santa Tegla
moltes vegades es parlava
que perquè el dia 24
el dia de la Mercè
que és el laborable
que els nens
les escoles
aquest comentari
sobre a nivell de carrer
i és lògic que surti
per què?
perquè sí que hi ha
moltes criatures
moltes
que participen
en diversos actes
de Santa Tegla
que els
que els
que els
que els
les mestres
i els mestres
i els professors
es queixen
de que
es queixen
o fan arribar
la seva queixa
de que aquells dies
els nens
o no els hi van
els hi van mitja dormits
tot això
ara està clar
estem parlant
d'un
d'un programa escolar
d'un currículum
se suposa que si fan tres dies
els hauran de
els hauran de recuperar
d'alguna manera
aquelles hores lectives
se suposa
és a dir
si fan tres dies més
de festa
o dos
igual van a compte
d'altres festes
no ho sé
no ho sé
te te te
no ho sé
no ho sé
t'he fotut
no home
és que esclar
som dubtes
això
a compte
de que
deixaran de fer
deixaran de fer festa
el dia 7 de setembre
de desembre
el dia
el pont
el pont aquell
no
no
amico
no
no
amic meu
no
no
a part
jo crec que
per la tecla
l'activitat que hi ha
entre setmana
pel matí
o a la tarda
canvia radicalment
és a dir
potser podien dir
escolta
a nivells de primària
a nivells de primària
potser sí
dels primers cursos
de primària
potser sí
però a nivells
de la famosa ESO
en teoria
el currículum marca
les hores de matí
i les hores de tarda
vull dir allò
no a mig anem al matí
jo no
eh
és que estem
estem parlant
d'una cosa
d'evitar la importància
no
i sembla que sigui
això no
és festa
és festa
programem les festes
d'una altra manera
potser
en vez de començar
els actes
a les 9 o les 10 de la nit
doncs començàm-los
a les 7 de la tarda
eh
i
som llatins
Pitu
som llatins
això ens portaria
al debat
sobre els horaris europeus
i els que es fan
en aquest país
som mediterranis
nosaltres som mediterranis
però en vez de treballar
fins a les 8 o les 9 del vespre
doncs escolta
per què no tanquem el comerç
a les 7 de la tarda
com farà amb altres llocs
perquè hi ha interessos econòmics
hi ha altres ciutats
que hi ha una reducció
de la jornada laboral
i comercial
bastant evident
la setmana
d'alguna manera
és que això entraríem
en un debat
Carles
que ens portaria
en una altra cosa
això de ser llatins
me sembla molt bé
però esclar
si ens volem comparar
amb Europa
amb moltes coses
comprem-se'n tot
mediterranis
m'agrada més
mediterranis
el volguis tu
vist en una ciutat
d'albert a l' travailler
De la mateixa manera que per Tarracoviva
hi ha la majoria de col·legis de Tarragona
que porten els crios al Camp de Mar
amb una activitat que, a més, jo recomano anar a veure-la
perquè és divertidíssima
i, a més, aprenen a conèixer la nostra ciutat antiga, la romana.
Al Camp de Mar, això ho fa al camp d'aprenentatge,
van pràcticament tots els col·legis,
hi ha col·legis de fora que van...
Es passen tot el matí allà jugant a romans i tal.
Van amb els professors, estan controlats,
es podria fer el mateix a les festes,
que hi ha tal activitat per la tecla,
doncs als col·legis, amb els crios, bum,
excursió cap al lloc on es fa la tecla
i recorregut teclero, però no festa.
Això està molt bé.
Però això de festa és una altra cosa.
Hòstia lúdica no la pots fer amb aquest allò.
Jo em sembla que el debat aquest ha estat sempre al carrer,
això sempre hi ha sigut al carrer,
més des de fa set, vuit anys enrere, no?
El que passa és que jo no li veig la punta
que s'hagi d'haver-hi el calendari escolar
per una festa, això no és.
Tindran temps durant tot aquest curs per parlar-ne,
per debatre-ho, els membres del Consell Municipal Escolari
i a veurem què passa de cara a Santa Tecla.
Ho deixem aquí.
Avui acabem amb un to festiu,
una jornada, un matí, una tertúlia
que hem començat parlant d'altres qüestions,
però ho deixem aquí.
Pitu Rovira, Carles Gossalvez, Carles Castillo,
gràcies a tots tres per convertir aquesta estona
amb els ulls de Tarragona Ràdio
i fins la propera.
Que vagi bé.
Gràcies a tots.
Adéu.