Tres minuts i mig, serà un quart de dotze del migdia.
Saludem Cristina Barber. Bon dia, Cristina.
Benvinguda.
Hola, bon dia.
La tenim aquí enfrascada amb tots aquests llibres que ens ha portat avui.
Per cert, que ja s'acaben les obres...
No, no s'acaben les obres al carrer de la biblioteca.
Déu-n'hi-do, si esteu amb l'accés complicat aquests dies, no?
Sí, estem amb l'accés...
I entrem sempre amb els peus molt bruts a dintre la biblioteca,
però bé, demanem una miqueta de paciència.
I a més amb la pluja i tot plegant, no?
Sí, sí, sí.
Què hi farem?
Falta poquet, però encara falta una miqueta.
Aquesta Setmana Santa, dic perquè després ens comencem a entusiasmar
amb els títols dels llibres i no t'ho preguntarem.
Aquesta Setmana Santa, aquest període, hi ha algun canvi d'horari
o és el mateix de sempre aquests dies?
No, no, només tanquem el dissabte sant i els dies...
Pròpiam, festius divendres, dissabte, diumenge i el dilluns.
Per tant, des d'avui fins dijous, l'horari de sempre, n'interrompudament.
Sí, de dia a vuit, sí.
Molt bé.
Dijous també.
Déu-n'hi-do quin munt de llibres ens has portat avui.
Bé, no gaires, eh?
No, doncs mira, jo conto a veure 4 i 3, 7, eh?
I els has portat fins aquí, que pesen lo seu.
Bé, i els més gruixuts me'ls he descuidat.
No m'estranya.
Volia començar parlant pel més gruixut justament, o almenys recordant els oients, que ha sortit el darrer llibre del diccionari de la llengua catalana que ha publicat l'Institut d'Estudis Catalans.
Amb aquestes noves paraules, no?
I que incorpora noves paraules i, per tant, no he vingut carretejant aquí fins a aquest llibre, però que les persones que el vulguin consultar, doncs ja el tenen disponible a la biblioteca.
Molt bé.
Doncs aquesta era una notícia que, tot i que l'hem sentit, s'havia de dir que a la biblioteca també hi és, lògicament, no?
El que passava, sortia a la venda, si no m'equivoco, dijous o divendres, eh? Tampoc no fa tant que està...
Sí, el tenim des del mateix dia que va sortir.
Per això t'ho dic, que no fa tants dies que estava a l'abast de tothom a les llibreries.
O sigui, el preu era de prop de 70 euros, una cosa així, aproximadament.
Sí, una coseta així.
Una coseta així.
Una coseta així.
No m'ha assequible, però vaja, tenint en compte el preu dels llibres, doncs els diccionaris són per tota la vida.
El que passa, no sé, em penso que...
L'Enric Arriga ens ho va comentar a l'Espai Un quart de Català, em penso, i ara, clar, potser dic una vaginada,
em penso que es podia consultar en línia també, no n'estic segura.
No ho sé.
Ja ho investigarem.
Diccionari de...
De fet, l'Institut de Catalans cada vegada hi està posant més a seves publicacions.
No tinc la certesa del diccionari, però vaja, tampoc ho està en línia.
I té, doncs, aquell apartat per consultar paraules, en línia també, en fi.
Més títols que no tenen gaire cosa a veure.
Les paraules, sí, mira, en relació a les paraules, hem portat un dels llibres d'aquests,
que se suposa que...
Bé, que no hi ha mediàtics, però que té relació amb les paraules.
Caçadors de paraules.
Caçadors de paraules.
Mira que agrada aquest programa, eh, i no m'estranya.
Que fa referència a un programa de televisió, però és un programa de televisió ben trobat, ben presentat.
I que té moltíssims seguidors, i cada cop més, eh?
Sembla ser que sí, no?
A mi m'agrada molt, no sé a tu, però a mi m'agrada moltíssim aquest programa.
A mi també m'agrada força, sí, perquè el puc veure, clar, que és una mala hora per casa, aquell programa.
Sí, però t'ho graves, t'ho graves, i dius, ja ho veuré, no?
Però bé, el llibre té una presentació molt innovadora.
Ho veus qui un munt de pàgines.
I colors, i dibuixos, i de tot, eh?
És fantàstic.
I després el presenta, el sumari, presenta les diferents paraules, doncs, per matèries, no?
Per exemple, paraules d'amor, o el català dels gitanos, amb noms i cognoms, o el català al cel.
És a dir, diferents àrees...
Seguir la línia del propi programa de TV3, no?
Els mateixos guions i la mateixa seqüència d'aquests llibres, que em penso que els vendrà molt per Sant Jordi, eh?
Perquè ja l'han tret ara, de fet.
L'han tret ara, i té una presentació molt original, i molt ben feta, molt acurada.
És un llibre tal com es presenta, que tu, com molt bé deus, es fa fàcil de llegir.
No cal que llegeixis de la primera pàgina a l'última, sinó que pots anar saltant capítols.
No, no, és ben bé un llibre de consulta.
Sí, sí, hi ha fotografies de botifarres i coses, perquè també parla de gastronomia, en el capítol dedicat a la gastronomia, segurament.
En fi, hi ha molts capítols, eh?
I el llibre, doncs, està molt bé.
Es titula Caçadors de paraules, amb Roger de Gràcia, publicat per Ara Llibres, i que fa referència, doncs, es basa en el programa que fan.
És el programa de televisió traslladat al codi d'un llibre.
No té més explicació, ja es ven sol, aquest llibre, en penso, perquè com que té aquest suport de la televisió de l'espai de cada dilluns.
Després, una altra també en relació al món de les paraules, que es titula No et confonguis, diccionari de mots que es confonen.
Ah?
Del David Paloma i l'Albert Ricó.
I què vol dir exactament?
I aquest està publicat per Empúries.
Què vol dir exactament quan diu mots que es confonen?
Doncs, No et confonguis, és un diccionari de mots que es confonen, ens diu.
Una eina de consulta diària, que ens ajuda a reconèixer i corregir les confusions del llenguatge que puguin provocar mals entesos, i que sovint ens fan riure molt.
Per exemple, es basa, per exemple, en les paraules d'aquestes...
Col·loquials.
Sí.
Per exemple, brodar i bordar.
Ah, clar, és totalment diferent.
Són paraules que no són el mateix, però en el gos col·loquial hi ha gent que a vegades es confonen.
El gos brodava i dius quines mans que tenia aquest gos, no?
O la senyora bordava i dius pobra senyora.
Són dos gos fonalment semblants, però ben diferents pel que fa al significat.
De brodar, escrit amb la síl·laba inicial bro, es refereix a ornamentar la roba amb dibuixos de fil.
Una cosa que potser està bé que ens ho diguin, perquè no sé si broda massa gent ja...
No et pensis, eh?
Cada un dels tallers i les coses que s'estan fent està ressorgint?
La teixa del brodat i del croixer i del buixí i de les puntetes i tot això està sorgint molt ara, novament.
Jo crec que la gent de la meva generació ja no en sabem d'això, eh?
No tenim temps, però sí, dona, sí, tot, sempre es pot aprendre.
En canvi, bordar, doncs, significa lladrar, no?
Sí, sí, sí, sí.
Lladrar d'un gos, no?
Doncs es basa en fer una compilació d'aquest tipus de paraules.
En tens un altre exemple, així per...
A veure, a veure...
Bueno, hi ha molts, però que sigui una mica curiós, no?
A veure, a veure...
A veure, n'hi ha tantes?
Ai, sí.
Doncs escolta, deixa-ho i passem a un altre llibre.
Vens i vens...
Bueno, aquest és un clàssic.
Vens i vens, sí.
Veure, veure, veia en ve alta, en ve baixa...
Té els accents diacrítics que s'estudia a la primària i tot allò, no?
Per distingir una paraula d'una altra.
Verbena, rebella, ens diu.
Sí, la verbena és una flor, no?
A les vores dels camins es fa una herba que es coneix amb el nom de verbena,
forma que deriva del llatí verbena,
que vol dir cada un dels rams que duien els sacerdots pagans en els seus sacrificis.
I bé, després hi ha la paraula rebella,
que és, per exemple, la rebella de Sant Joan,
però que molta gent diu verbena, no?
De passar que amb això, sort que van sorgint les reedicions dels diccionaris,
perquè ara que deies això de bordar i lladrar,
ara com que es pot dir lladrar també, no és incorrecte.
No, no és incorrecte.
Podem evitar dir bordar per no equivocar-nos, no?
Bé, aquest no és tan acolorit, però doncs mira...
És interessant.
Més llibres.
Més llibres.
Et veig molt interessada per la matèria primera,
que són les paraules, la matèria primera dels llibres.
Oh, perquè trobo que el tema del diccionari...
Clar, a més, escolta, si no coneixem la matèria primera,
què vols que fem, no?
I sí que trobo que, no ho sé,
hi ha aquest tipus de confusions a vegades, no?
A veure, un llibre del Joan Barril, l'hem portat,
que es titula Sobre l'amor.
Aquest també està pensat per Sant Jordi, jo crec.
Sí.
Perquè mira, veus la faixa que porta,
que porta aquí una rosa, amb les mans...
Bé, està bé, és força bonic.
Sobre l'amor.
Agrada molt el Joan Barril, també.
Agrada molt, no?
Agrada molt perquè és una persona...
és un mestre de l'observació, jo diria, no?
I té...
Porta molts anys d'escriptura, d'articles, a la seva esquena, no?
Llavors ens diu que Sobre l'amor és una tria de textos dedicats a l'amor
i que li ha suggerit l'Ernest Fol
que fes una compilació dels seus textos
que al llarg d'aquests 20 anys, doncs, ha escrit.
Ell ha dit que li ha costat una mica,
que no és precisament un tema que n'hagi escrit massa.
Tinc molt de rebost en aquests llibres d'aquests personatges dels mitjans de comunicació.
Tinc molt de rebost i de feina feta.
Quan surten recopilacions d'articles.
El llibre d'aquest o aquest altre autor,
no, no, és una recopilació d'articles que vaig fer en un diari i dius...
Però ell mateix ho diu...
Això és una mica de la renda, eh?
Ell diu que fa un pròleg,
que ens diu pròleg de lectura obligatòria.
Ep, si no és molèstia, et diu.
Això t'ho diu a tu.
Ep, si no és molèstia.
No pateixi que...
Diu, som allò que hem escrit, allò que hem menjat i allò que hem respirat.
Una de les virtuts de l'escriptura és que la lletra sempre queda mitja amagada
i sempre oferta per a poder tornar a llegir-la.
Bé.
Sí, però escoltes, nota que tots som molt ecològics,
perquè reciclem molt, eh?
A l'hora de publicar llibres per Sant Jordi,
reciclen programes magnífics de televisió com aquest,
molts autors reciclen articles periodístics.
No, no, que està molt bé i és legítim.
Però una persona que ha escrit al llarg de 20 anys,
segurament que gent que el descobreix ara,
perquè, per exemple, ara és molt més conegut que fa 20 anys...
El que sí que s'ha d'agrair, i no tots aquests autors ho fan,
és deixar claríssim que és una feina ja feta
i que tiren això, de reciclatge.
El problema és que quan no et diuen que és reciclat
i et trobes amb la sorpresa, dius,
però si això d'aquest autor jo ja ho havia llegit, no?
Ara, si ja t'ho expliquen i no, no,
recuperació de 20 anys, que és el cas del Joan Barril,
dius, doncs, molt bé, aquí volgués retrobar-se...
I que és una casca que li han encomanat expressament,
perquè dic, doncs, potser,
al llarg de 20 anys no tothom li...
No tothom li coneix tots els articles.
No anirem amb el lliria a la mà que estàs alçades, Cristina,
no anirem amb el lliria a la mà.
No, però es tracta de donar a conèixer
novetats literàries de cara a Sant Jordi,
i trobo que és bastant apropiat,
han tingut gràcia, mira quines mans més boniques,
que és aquí obertes, amb un arroz a la mà...
Molt recicladet, molt ben recicladet.
És a dir, que tu no em diguis que molts no...
Aquest llibre no s'hi aproparan per la presentació de la portada.
Jo crec que aquí, a la taula de moment,
dels que has explicat, hi ha dos llibres,
i això, mira, queda enregistrat,
que es vendrà moltíssim.
Aquests dos, el de Caçador de Paraules i el del Joan Barril,
ja t'ho dic jo, que es vendran com a rosquilles.
Un altre, que també pot ser que es vengui,
un altre registre diferent.
Aquest es va presentar la setmana passada.
Ja n'heu parlat, potser?
No, no, no hem parlat.
No hem parlat perquè el va presentar a Barcelona,
és el darrer llibre d'Olda del Carbonell,
jo m'imagino que el presentarà a Tarragona, més endavant.
Segurament.
Doncs, com tu dius,
el darrer llibre de l'Olda del Carbonell,
El naixement d'on anava consciència.
Hem portat una ressenya, també, del diari,
que el qualifiquen com un llibre,
ens diuen a l'article Carbonell apocalíptic.
Inquietant, inquietant, eh?
Ens queden quatre dies, segons Euda del Carbonell.
Segons ell, ens queden quatre dies com a espècies.
Per tant, visc a la vida.
Per tant, prenem consciència, diu ell.
El que passa que ve a dir que, diguem-ne,
que l'era tecnològica ens ha permès fer moltes coses,
ens ha permès evolucionar moltíssim,
però no hem tingut un benestar més gran.
Totes aquestes noves tecnologies,
tot no ha repercutit en una millora de la humanitat globalment.
És el que sosté sempre, Oda del Carbonell,
que hem progressat tecnològicament parlant molt,
però hem evolucionat com a sars humans poquet.
Llavors, aquest llibre jo me l'he estat mirant una mica
i entenc que ell fa una crida a dir
plantem-nos i reflexionem socialment
cap on ens porta tot aquest desenvolupament,
que si no, sí que no té solució.
El lligo també amb el darrer llibre de l'Algor,
que no l'he portat perquè ja el tenia prestat,
però és un llibre molt maco, eh?
S'està demanant molt, no?, el llibre de l'Algor.
A mi em va cridar l'atenció, eh?
Perquè quan el vaig tenir a les mans vaig veure
amb unes fotografies sobre el planeta Terra
impactants sobre els punts més...
sobre la destrucció que estem fent, no?
Molt artístiques alhora, eh?
Però te n'estàs donant que estem retratant artísticament
la misèria, la pobresa i cap on podem anar, no?
És a dir, que sí que sembla que hi ha crides en aquest moment
una mica ja desesperades, no?
I s'agraeix que ho facin persones amb talent reconegut,
com ara o del Carbonell, perquè si no diuen
ah, és que sempre sou uns catastrofistes,
si fa una persona que no és coneguda i és mediàtica,
se li tilla sempre que només parles de desgràcies
i coses d'aquestes, quan realment el que estan
és retratant una època molt difícil
per la qual estem travessant des d'aquest punt de vista, no?
El Club de Lectura vam llegir ja fa un temps
un llibre de l'Ibes, pare, que feia un diàleg
amb el seu fill, Biàleg.
Magnífico, aquest llibre.
Era un llibre que tenia uns punts de semblança
amb aquest de l'Algore, no?
També hi ha unes fotografies maques,
no té el ressò internacional que té l'altre, no?
Però bé, ja es va reflexionar
i allí ens va agradar moltíssim
perquè és un llibre que posava molt en evidència
que l'home en aquest segle,
en aquest segle XX i en el XXI,
és a dir, que té a les seves mans
poder destruir el seu entorn,
cosa que fins aleshores, vull dir,
les coses anaven d'una manera més natural, no?
I més a poc a poc.
I més a poc a poc.
I ara tot pot anar molt a depressa
si no s'atura en aquest sentit de destrucció.
Doncs ho lligo molt, no?
I veig que sí, que realment personalitats
del món de les ciències i de les arts
i de diferents àmbits
sí que s'estan posant en fer aquesta crida
que és el que deia el de l'Ibers fill, el científic.
Deia que si els científics fem notícies molt alarmistes,
ens titllen d'alarmistes.
El científic tenia com una certa dificultat
en comunicar les coses a l'opinió pública
per no semblar alarmistes,
però a l'hora que es prenguin mesures
d'una manera contundent, no?
I no massa demorada, vull dir, no massa...
El que passa és que aquestes mesures ja veiem que no arriben
i que són molt lentes també, no?
En el que és prevenció.
I mentrestant la natura va fent el seu curs
i com que se li ha modificat
tant la seva dinàmica natural
doncs surt fent estirabots
com el darrer tsunami aquest
i terratremol que hi ha hagut al Pacífic.
Però sí que serveixen per això,
pel que diu el llibre del Carbonell, no?
Per fer créixer una nova consciència.
Jo crec que sí que amb gent gran hi és
i amb gent jove també hi és
amb molta part de la gent jove, vaja.
Doncs benvinguts a aquests llibres
i benvinguts que siguin dels llibres
més demanats a la biblioteca.
Això també dona molta confiança
a l'interès que hi ha.
El llibre del Carbonell ja en tenim dos exemplars
que avui mateix es podran posar a circulació, eh?
Molt bé.
Doncs un altre títol.
Un altre títol.
Mira, aquest no me l'he llegit,
però m'ha semblat que era oportú de portar.
És un llibre sobre...
una novel·la històrica sobre Escaladei.
Oh, que bonic, no?
I a més, però és un autor d'aquí o...?
Què va?
Què va?
Però Escaladei va a nostre Escaladei, vols dir?
La nostra Escaladei ve a una autora
que es titula Petra Balser de García.
I d'on és aquesta dona?
Diu que viu a Augsburg.
Petra Balser de García.
I que aquest llibre està sent un èxit
a Alemanya en aquests moments.
Ja veus, i és Escaladei, la nostra Escaladei, clar.
I està centrat l'any 1153 a Siurana,
que va ser l'últim bestió àrab de la Reconquesta,
i allí es desenvolupa, doncs, tota l'acció.
L'autora consigue enlazar de modo fascinante
una historia de conspiraciones e intrigas
en torno al vino i a l'amor.
Sí, sí.
Agafa l'escaladei, agafa la zona del Priorat.
I dius que és un èxit a Alemanya.
On hi ha la cartoixa, on hi ha vi...
Sí, sí.
Fixa't.
On hi ha la cartoixa, i a més a més agafa la història
del salt de la reina Mora.
Sí, sí, sí.
I també agafa la llegenda aquesta.
Sí, agafa aquesta llegenda de Siurana.
És a dir que, el que no sé literàriament com resulta,
però m'ha semblat que...
Home, per proximitat georàfica.
Després potser ho llegim i és fantàstic o no,
però en principi crida l'atenció.
No, la qualitat literària no la sé.
Potser és una escriptora que va venir de vacances
i li van ensenyar tota la ruta del Sistè,
i la Catalunya aquesta més interior,
i es va quedar fascinada.
Esfavilen, eh?
Si és perquè ha vingut de vacances
i ha fet aquesta novel·la de vora 300 pàgines,
doncs li va condir, eh?
Molt bé.
Però no, sí que és una mica una llegenda...
En alguns fa una mica estrany
que fins ara no s'hagi llegit.
Sí, perquè mira que dona, eh?
Ha escrit cap novel·la en aquest sentit.
Dóna molt de sí, eh?
Perquè dona força.
El salt de la reina Mora...
Sí, sí.
Potser és que a nosaltres ens fa com a cosa
de tocar-ho, no?
Que no se'ns posi ningú,
que traïm la llegenda i la tradició.
I si ve algú de fora no té tants perjudicis
de tocar i treginar segons què, no?
No ho sé.
No ho sé.
El cas és que aquí ho tenim.
La qüestió és que també sé
que un altre llibre que hi ha escrit
sobre el monestir de Santes Creus,
que no recordaré l'autor,
també està escrit per un americà,
per un novel·lista americà.
És a dir, que sembla en part que sí,
que sembla que...
Aquesta llunyania...
Que no s'hagi descobert encara
la ruta del cister i, en aquest cas,
el priorat.
Fixa't-hi.
Com a filó literari, eh?
Si tu saps escriure,
la ruta del cister et pot donar per una novel·la,
per una novel·la no,
per una trilogia, com a mínim.
Perquè vas fent els diferents monestirs
i a cada monestir muntes una història.
Déu-n'hi-do.
Tu saps escriure?
No, jo llegeixo.
Igual que jo.
Bàsicament llegeixo.
Jo ja m'està bé que escriguin els altres.
Es començàvem a guanyar la vida amb això,
ràpidament, amb aquestes novel·les històriques.
Llegeixo i intento que es llegeixi.
Molt bé.
Enveja, ja en tinc prou.
Jolanda.
Aquest llibre fa estona que el miro de lluny
i no sé exactament...
A quin te refereixes?
Bé, els dos,
perquè aquest que té la fotografia
també és un llibre televisiu, no?
Aquest sí que ens el demanen força, eh?
Soy lo que como.
Aquest és d'un programa de televisió, també.
Va sorgir un programa de televisió.
Aprendre a comerçant o parar a vivir feliz,
de la Jolanda Sanz.
Ja veus.
I bé, són...
No és ben bé un llibre de dietes, eh?
No és ben bé un llibre de dietes,
que sí que n'hi ha.
És d'educació dietètica, més aviat.
És d'educació dietètica,
que és una mica...
Un d'aquests llibres que nosaltres ara n'hem fet...
Tot aquests llibres els hem aplegat
a dins d'un centre d'interès
que ni diem de salut integral.
Un dia d'aquests vindrem a presentar, no?
Molt bé.
Tots aquests llibres que fan referència
a la conscienciació, de nou,
nosaltres també, com a éssers humans,
que ens hem de conscienciar
per estar més bé,
per viure millor,
durant més anys i tot això.
Una mica com la nova consciència
que ens diu la del Carbonell,
doncs nosaltres també,
si hem de viure més,
potser que ens visquem millor,
que arribem més.
Ja que estic aquí,
que arribem...
Més a gust.
Més a gust.
I més contents i més de tot.
Doncs aquest llibre sí que ens l'han demanat
forces vegades
i bé, finalment ha arribat
perquè hem tingut una mica de problema
perquè ens arribés,
però bé.
Soy lo que como,
de Yolanda Sanz.
Molt bé.
I un altre es titula
El economista camuflado.
I un altre perquè no tothom llegeix literatura
i ens ha agradat portar un llibre
de divulgació sobre l'economia,
que no n'hi ha masses.
No, no, no.
Hi ha força de divulgació científica,
però en canvi de divulgació econòmica no.
Quan és la base de tot el que es mou?
Diu,
l'economista camuflado.
A mi em convé aquest llibre,
me l'hauré de llegir.
L'economista camuflado,
la economia de les pequeñas coses,
que és on se'n van molts diners.
Doncs sí.
Ens diuen, després del títol,
que és un bestsellers mundial
amb més de 400.000 exemplars venuts.
Però això és un llibre per fer estalvi?
L'autor es diu Tim Harford.
Harford.
I que sempre escriu una columna
al The R Economist,
la revista del Financiers.
Però és un llibre de micro o macroeconomia,
pel que tu has vist així per sobre?
Home, jo diria que és un llibre
de macroeconomia, però...
A l'abast de tothom, eh?
Sí, a l'abast de tothom.
Però que sàpigues una mica
que el teu consum diari
té unes repercussions en l'economia mundial.
Doncs sí.
Ja ho saps, això.
Però bé, la gent...
Jo crec que sí,
que aquesta mica de consciència
es va anant agafant, no?
Sobre on van a parar,
doncs, els diners que tu et gastes
en un simple cafè, no?
Home, ja està claríssim
que el ser consumidor responsable,
independentment que siguis molt o poc consumidor,
si consumeixes amb un sentit ètic,
que, doncs, també saps
el que has de comprar i el que no
i a què estàs contribuint, no?
El sumari,
el llegeixo, es diu
¿Quién paga el teu cafè?
Lo que los supermercados no quieren que sepas.
Los mercados perfectos y el mundo de la verdad.
El tráfico urbano.
La verdad secreta.
Una locura racional.
Bé,
¿Por qué los países pobres son pobres?
És a dir,
no és només una crida
a un consum més just,
sinó una mica
a descobrir una mica
el comerç
més injust
que hi pugui haver.
Jo des que vaig sentir
que al supermercat
et recomanaven
que mai anessis a l'hora de dinar,
que és l'hora que anem a comprar
la majoria de persones,
perquè és quan tenim temps,
no vagis mai a l'hora de dinar
perquè compres un 20% més
perquè tens gana
i que compta
amb els prestatges
que estan a l'alçada de la vista
perquè allà no es posen
els productes
que els interessa que surtin.
Imaginem
quina quantitat d'estratègies
que hi ha
en el que és
l'economia diària,
la compra diària,
estratègies molt ben pensades,
molt ben calculades,
allò que sembla
producte de l'atzar.
Una mica en aquesta línia
m'imagino
que aquest llibre
el que vol,
entre altres coses,
és obrir els ulls,
obrir-nos els ulls
als consumidors.
Diu,
¿Por qué pagues en Starbucks
por una taza de café
el triple
de lo que pagarías
en cualquier bar?
Bueno,
si és el bar del Congrés,
llavors ja
deu ser deu vegades més,
no?
Clar,
ja se suposa que...
Perquè a partir
d'esta senzilla pregunta,
Tim Hartford,
un dels economistes
més prestigiosos del món,
es convierte en un detective
que ens ensenya
a seguir les pistes
per averiguar
com funciona el món.
Perquè tu,
potser creus
que estàs
ante un simple capuchino,
però l'economista
ve altra cosa.
Ese capuchino
refleja el producto
de un sistema
de una complejidad
asombrosa.
Él puede explicar
cómo funciona
un sistema
como este,
cómo las empresas
intentaran explotarlo
y cómo tú,
como consumidor,
puedes protegerte.
Doncs és un llibre
molt útil, eh?
És una novela
a la publicitat, això.
I tant,
això sí que és...
El economista
canuflado,
la economia
de las pequeñas cosas.
Això és literatura
de terror,
ja directament,
perquè t'terroritza
a pensar
com ens mouen
les butxaques.
Jo diria
que de fantàstica
no té res.
No, no, no,
molt real.
Et veig molt en forma
com sempre,
Cristina,
Déu n'hi do la tria,
ara s'ha proposat
fer-nos pensar.
Sort que ens ha deixat
com a alternativa
aquesta història
de l'amor
i del vi
de l'escaladell
perquè la resta del llibre
són d'aquells
de pensar,
però pensar bé,
no pensar malament.
Déu n'hi do, eh?
Una conscienciació.
Molt bé,
doncs Cristina Barber,
ha estat un plaer
com sempre la teva companyia,
les teves propostes
i ens retrobem
en el proper programa.
Moltes gràcies.
Adéu.
Adéu-siau.