Ara són dos quarts de 10 del matí i dos minuts.
Iniciem el temps de la mirada.
Estem encantats que avui ens acompanyi Cinta Adaufies,
metgessa, epidemiòloga.
Bon dia, Cinta.
Bon dia.
Benvinguda amb ella.
Repassarem o farem una mirada a l'actualitat.
L'actualitat en majúscula i en plural,
perquè ja saben que des d'aquest espai
estem obertes a totes les sensibilitats.
L'actualitat es percep també des de la sensibilitat
de cadascuna de les persones que discriminen
el bon sentit del terme.
Aquelles informacions que realment té la intuïció
que li toquen de més a prop,
d'altres que sembla que interessen altres persones.
En el cas de la Cinta,
no sé si per la seva condició professional,
però també personal,
hi ha determinats col·lectius i determinats temes
que criden la seva atenció.
Però no podem obviar tampoc
que aquelles qüestions que han estat notícia aquesta setmana,
en tot cas, podríem fer una mirada breu,
si et sembla, Cinta, a nivell local,
tot l'afer de Terrescavades,
més enllà de l'anàlisi política,
que ara em comentaves ja s'ha analitzat prou.
A tu t'ha cridat molt l'atenció
aquesta part més sensible del tema.
Sí, la part...
Crec que és un punt de vista interessant.
Més personal,
més que fa referència més als sentiments.
I em va llamar l'atenció...
Bueno, sortien,
aquests dies han sortit fotografies de l'Àngel,
de l'exregidor.
Àngel Fernández.
Àngel Fernández,
implicat en tot això,
i se'l veia sol,
a casa seva,
i ell deia,
em sembla que un diari deia,
que li havia dolgut molt,
que en tot aquest temps,
cap company de partit l'havia...
Ahir ho deia aquí també,
als ultròfons de la ràdio.
Hi ha un altre diari,
deia que estava sorprès,
diu,
estic sorprès,
ho estic...
Clar,
jo puc entendre,
vull dir,
llamava l'atenció a això,
no?
Aquesta imatge de soledat,
d'abandó,
de...
Bueno,
no ho sé,
potser és una frase una mica forta,
però allò de que huir de l'apestado,
no?
D'aquí en determinades circumstàncies,
quan el grup sospita que hi ha algú
que li pot fer mal,
l'aparta
i el deixa arraconat,
no?
I que no et relacionin amb aquella persona.
No,
Ui, no.
Per això passa a totes les feines,
sí, sí.
Si algú cau en desgràcia,
per la raó que sigui...
Que no és una cosa exclusiva
de la classe política,
a fi de comptes,
els polítics són persones,
com els altres,
eh?
I són persones que,
si vols,
després ho comentarem,
que prenen decisions
de la mateixa manera que els altres,
guiats,
bàsicament,
per les emocions,
eh?
Vull dir que en això...
Aquí hi ha un tema
que hem de reservar uns minutets
perquè es magníficaran parlar.
En això tot som iguals,
no?
Clar,
si on és capaç de veure això
des d'una perspectiva una mica,
si voleu,
antropològica,
no?
O així com...
Des del punt de vista
del comportament del grup,
envers el diferent,
envers l'apestat,
envers aquell que ens pot fer...
Bueno,
en determinats moments
ningú vol que se l'identifiqui
amb aquesta persona,
no?
A mi,
de la notícia,
el que em va cridar l'atenció
era això,
no?
La soledat d'una persona
que en un determinat moment
era algú,
vull dir,
tothom estava al seu costat.
Sí,
que pot tenir una influència,
una imatge pública...
Per la influència
i per el que representava,
i en el moment
en què aquella persona
cau en desgràcia,
bueno,
tots ens hem d'apartar,
ui,
cuidado,
que ningú em relacioni amb ell,
no?
I això fa la inversa,
no?
Quan algú proper al nostre cercle
som amics de tota la vida,
quan probablement
t'has fet un cafè només
o t'has saludat
cortesment pel carrer.
Aquesta és una...
És una...
És una de les característiques,
no?,
de l'ésser humà.
Sí.
Com a ésser social,
segurament, no?
Sí, sí,
és la naturalesa humana,
i estem influenciats
molt més
pels nostres condicionants biològics
de lo que a vegades
mos pensem.
I jo no sé,
Cinta,
és...
I perdona que facis referència
a mi personalment,
però cada cop
em tira més la cosa de la ciència,
jo que sempre he sigut de lletres.
Perquè cada dia trobo
que les notícies aquelles
que estan més al final
dels diaris
relacionades amb la ciència
a mi m'apassionen,
perquè resulta
que ens està donant resposta
a moltes preguntes
que sempre plantejàvem
des de la filosofia.
Sí.
Des de l'ètica,
des de la moral,
des de les emocions.
Per exemple,
aquesta setmana
i llegim textualment
un titular
d'un diari de Bàs Nacional,
los científicos muestran
que el juicio moral
depende de las emociones.
Cierto daño cerebral
lleva a decisiones
éticamente discutibles
aunque la razón
esté intacta.
És a dir,
és allò de dir,
no está boch,
no es beneit,
però té un problema
al seu cap
que l'impulsa
a prendre determinades decisions.
Això ho justificaria tot
i seria horrorós,
no?
Aleshores...
Bueno,
a veure,
és molt delicat,
és molt delicat
el tema
de la ètica
i la bioètica,
però també hem de dir
que jo crec que
un dels camps
que s'està expandint,
dels camps del coneixement,
que s'està realment
desenvolupant
a una velocitat vertiginosa
i que jo crec
que al gran públic
arriben a vegades
algun retall,
no?,
de notícia
és tot el camp
de les neurociències.
És apassionant, eh?
Això,
quan t'hi comences a posar
i si voleu comentarem
que hi ha llibres de divulgació,
perquè, clar,
posar-se això a fondo
són temes
molt complexos,
no?
Però, afortunadament,
hi ha grans divulgadors
en aquest tema
i ho comentareu
si voleu.
Vull dir,
aquí reconec que, per exemple,
el doctor Corbella
està fent un paper
molt important, no?
Perquè, a veure,
en la mesura
que anem entenent
i coneixent
com funciona el nostre cervell,
que vol dir
com funcionem nosaltres
com a persones,
quines són les bases
de la nostra personalitat,
com prenem decisions,
per què decidim certes coses
en un determinat moment,
per què tenim uns determinats comportaments
davant de determinats estímuls
i per què unes persones sí
i altres persones no.
I determinades mancances
dins del nostre organisme
fan que actuem
d'una manera o una altra,
els estats depressius,
els estats eufòrics,
els nerviosismes...
Cada vegada més...
A veure, és interessant
perquè això ens permet
conèixer
i, per tant,
prevenir i actuar molt més
amb certes patologies mentals,
però, bé, també és important
conèixer com funcionem
les persones normals.
Penseu que durant molt de temps
l'única manera
que tenien els científics
per conèixer
com funcionaven
o quin paper tenien
determinades àrees del cervell
era a partir de la patologia.
És a dir,
quan una persona
tenia un accident
que li lesionava
determinada àrea del cervell,
si aquella persona
perdia certes habilitats
o capacitats,
bueno, deduïent
d'o serà
que aquesta zona del cervell
que té afectada
és la que és responsable
de tal cosa, no?
Durant molt de temps,
l'única manera
que es va tenir accés
a el que era
el funcionament íntim
del cervell,
perquè penseu que, bueno,
que està fa
relativament poc,
l'única cosa
que es podia
conèixer del cervell
era, bueno,
després d'una autòpsia,
agafar un cervell
i anar-lo trossejant.
Però, clar,
és tan...
complex i tan sutil
el funcionament
del cervell.
Ara tot ho atribuïm
als neurotransmissors.
Bueno, és que són
molt importants
els neurotransmissors.
No, no,
és que els neurotransmissors...
És la base
fisiològica,
vol dir, penseu que
inclús està descrita
la neuroquímica
de l'enamorament,
que és molt interessant.
Amb les feronomes
i totes aquelles...
I tot això,
i l'oxitocina
i la dopamina
i totes...
Bueno, està clar
que una persona
en fase
d'enamorament romàntic
té un estat mental,
els que ho han passat...
D'aquí al tema
de la primavera,
que no és poètic només.
Bueno, no, no,
és poètic perquè, clar...
Hi ha una base científica.
Hi ha una base científica.
Tot són estímuls
que el nostre cervell
processa.
Per exemple,
quan arriba el moment
de l'any
que estem exposats
a més hores de llum,
tot això
té una influència
sobre el nostre cervell.
Perquè hi ha centres
neuronals
que regulen
tot el tema
de l'exposició,
el que se'n diu
a la llum,
el ritme circadià,
que ens fa
tenir un patró
de vigília
i de son.
I tot això
varia
amb les estacions
de l'any.
És que, bueno,
de tot això
en podríem estar parlant.
Una cosa
que ja els científics
van descobrir,
des que poden
escrotar
el cervell
fins al més mínim,
penseu que ara
hi ha dispositius
que permeten
tenir una persona
viva,
desperta,
en estat de vigília,
connectada
a una sèrie
d'aparells
que donen
diagnòstic
per la imatge,
que aquesta persona
estigui fent
una determinada
activitat
o prenent
determinades decisions
i els científics
poden veure
quina àrea
del cervell
s'activa
i de quina manera
i quins circuits
se connecten
en uns altres.
Clar,
això ha obert
un camp de recerca
impressionant.
Si comparem
amb el que era
fa uns
100 o 150 anys
que l'únic que podíem
fer era agafar
un cervell
d'un cadàver
i fer-lo a trossets
i d'allí intentar deduir
a veure què passava
i com a molt
mirar-lo al microscopi.
Clar,
tot això
ha d'anar acompanyat
en paral·lel
allò que dèiem
tan primitiu
de les ciències
i les lletres
ha d'anar acompanyat
d'un plantejament
ètic
perquè clar,
totes aquestes
descobertes
després
es poden utilitzar
de moltes maneres
justificant
determinats comportaments
injustificables
és a dir,
per molt que tinguis
tu la neurona
tonta aquell dia
tu ets responsable
i has d'assumir
les conseqüències
d'un acte
que has fet,
no?
Ja has estat
que amb allò
que dèiem
de la condició humana
de deixar sola
etcètera,
també la condició humana
té tendència
sempre a culpabilitzar
l'altre
o a causes alienes
la seva responsabilitat
això també forma
part de la nostra condició
jo crec que aquí
serà aquell punt
clar,
quan tu ho vies
bueno,
ciències o lletres
jo cada vegada
però si t'ho dic
això és molt primitiu
i molt entusia
cada vegada veig
que tot això
i cada vegada
a veure,
en un principi
la ciència
i la filosofia
era la mateixa cosa
els primers filòsofs
bueno,
raonaven
sobre qüestions físiques
que després
els astrofísics
se n'han donat compte
que no
bueno,
que no anaven
tan desencaminats
no?
després d'un llarg camí
on realment
les ciències
s'han anat
separant
i a més
a vegades
en compartiments
estancs
cosa que per a l'abans
de la ciència
en general
és nefast
perquè la ciència
i el món
avança
en la mesura
que som capaços
de fusionar
després d'un temps
em semblava
que els filòsofs
anaven per un cantó
els biòlegs
per un altre
i els físics
per un altre
bueno,
arriba un moment
en què tot convergeix
i al final
inclús
els astrofísics
les preguntes
últimes
que es fan
sobre l'origen
de l'univers
també tenen
un caire filosòfic
i al final
de tota aquesta recerca
sobre el funcionament
del cervell humà
sobre qüestions
que semblava
que abans
estaven reservades
als filòsofs
sobre els dilemes
morals
i la lesió
de determinades
àrees del cervell
al final
ens trobem
amb les mateixes
preguntes
i jo crec que
hi haurà un punt
on la ciència
s'haurà de parar
el que podrà fer
serà posar
les dades
sobre la taula
però tornarem
a les preguntes
filosòfiques
i per això
aquesta distinció
entre ciències
i lletres
clar,
i nosaltres
som fills
d'una generació
on la cosa era així
vull dir,
tu o fes una carrera
de ciències
però ara ja és una cosa
que està superada
jo crec que està bastant
superada
més que res
perquè difícilment
jo potser vinc d'un camp
a la medicina
on està més clar
que o tens una formació
humanística
de base
o difícilment
podrà ser un bon metge
naturalment
i és el que tu dius
la ciència
progressa
i molt ràpidament
perquè
el que fa
és plantejar-se
les preguntes
a diens
no busca les respostes
si tens la pregunta
la resposta ja va
bueno és allò
una pregunta ben formulada
és una pregunta mig contestada
Cinta, imagina't
quina cosa més elevada
aquesta de la ciència
la bioètica
etcètera
i quina quotidianitat
ens trobem
quan per exemple
ahir llegíem
que des de
des de la sanitat catalana
des del departament de sanitat
es planteja
davant de la manca
de pediatres
que hi ha
doncs
fer una reforma
a través de la qual
aviam si ho explico bé
perquè parlo de memòria
que ja sigui
un pediatre
un metge de família
o una infermera
atengui
una necessitat mèdica
d'un pacient
de pediatria
sí
és aquest el plantejament
que fan
i que ha despertat
lògicament
diem lògicament
perquè també hi ha
una mancança
de metges de família
sí
les protestes
del col·legi
de metges
de Catalunya
d'entrada
no sé si hi ha
altres col·lectius
si això es contempla
com una cosa positiva
no sé
des de la teva perspectiva
tu que ets una persona
experimentada
en l'àmbit sanitari
bueno
jo us puc dir
els fets
què és el que passa
no hi ha pediatres
no hi ha pediatres
per cobrir
sobretot
tot el que és
l'àrea d'atenció primària
m'he semblat
que als hospitals
potser
deu haver
alguna mancança
puntual
però
no és tan
igual que en atenció primària
fan falta metges
de capçalera
fan falta pediatres
fan falta ginecòlegs
fan falta llevedores
fan falta radiòlegs
fan falta anestesistes
realment
fan falta
molts especialistes
hi ha algunes especialitats
que realment
és
és dramàtic
jo us puc parlar
com una persona
que treballa
en una institució sanitària
o a més que té
hospitals
i té centres
d'atenció primària
és a dir
que necessiten
una varietat
d'especialistes
important
que para d'atendre
tota una franja
de població costanera
que a l'estiu
augmenta moltíssim
i s'ha de reforçar
i posar nous metges
i jo us puc dir
que la gent
del departament
de recursos humans
realment
s'ho entinta
per poder cobrir
tot això
és molt complicat
no és que falti
pot haver-hi
una política
més o menys restrictiva
des del punt de vista
de contractació
no entrarem aquí
el problema és que
no hi ha professionals formats
és a dir
que de les facultats
de medicina
no surten prou especialistes
per cobrir les places
penseu
no de les facultats
de medicina
de les facultats
de medicina
surten metges
que passen una prova
a MIR
que dura
me sembla que pediatria
és una especialitat
que dura 4 anys
és a dir
forma
un pediatra
amb el millor dels casos
són 10 anys
no és un problema
que no hi ha pediatres
però n'hi fabricarem
és que en el millor
dels casos
d'aquí 10 anys
tindríem pediatres
clar
però aquesta
jo només plantejo
els arguments
que deia
que Santia
i que deien
des del col·legi de metges
no és si era de Barcelona
dient clar
independentment
de que la mesura
sigui a dia
no o no
després hi ha aquell tema
i que a mi em va fer pensar
que els usuaris
de la sanitat
però de tot
hem de canviar
marxes forçades
del nostre xip
perquè clar
jo trobo que
si portes el teu fill
al pediatra
vols que sempre
sigui el mateix pediatra
perquè així
és com ens hem acostumat
perquè així
és com hem crescut
quan el nostre pediatra
sempre era el mateix
i perquè els nostres fills
també han pujat
al mateix pediatra
amb aquest plantejament
perquè ja està passant ara
un dia et veu un pediatra
i un altre dia
et veu un altre
aquell professional
no coneix
el teu fill
o la teva filla
no negaré
que segurament
haurem de canviar
de mentalitat
com hem de canviar
moltes coses
però no és fàcil
canviar-nos la mentalitat
a tota una societat
quan a més parlem
del tema dels fills
de les filles
d'aquella tensió
que ets tan susceptible
sempre
en l'atenció dels teus fills
és un tema complex
és un dels
clar
un dels grans reptes
d'aquesta societat
és la velocitat
a la que es produeixen els canvis
les coses
no ens donen temps
a una velocitat
que no tenim temps
ni d'adaptar-nos
respecte al tema
dels pediatres
a veure
penseu
quan jo era petita
tampoc fa tants anys
a mi no
tampoc
jo soc de la
som de la mateixa
quinta
jo recordo que a mi no em veia el pediatre
em veia el metge de família
el metge de família
el metge de capçalera
que es deia aleshores
el metge de família
els pediatres veien els nens
fins als 7 anys
a partir dels 7 anys
ara fins als 16
clar
no
fins als 15
és a dir
fins als 14
figura que un nen
està assignat
al seu pediatre
fins a la vespre
de fer 15 anys
el dia que fa 15 anys
ja passa
al metge de capçalera
i Cinta
li han de fer la recepta
perquè avui dia
tal com puja la canalla
a vegades et trobes
que vas amb el teu fill
o la teva filla
que et passa un pam
al pediatre
que pesa més que tu
que me deixa un pam
més que tu
hi va el pediatre
després jo tinc companys
que
són metges de poble
i que abans
he cagut la reforma
tota la vida
havien treballat
al seu poble
dient que els metges
de poble
abans
veiem tot
veiem els nens
veiem les embarassades
evidentment
veien els iaios
ho veiem tot
i quan una cosa
ens desbordava
doncs
ho enviaves
a l'especialista
llavors clar
en algun moment
perquè després
parlarem del tema
de com se prenen decisions
perquè també hi ha
ara una mancança important
que és la mancança
de mestres
resulta
que mestres
que era una
una professió
que durant molt de temps
així entre cometes
bueno
ja estaven a l'atur
estaven a l'atur
doncs ara de repent
resulta que falten
que falten mestres
eh
amb el tema de pediatria
i d'altres especialitats
però
a veure
jo si voleu la meva opinió
com a metge
us dono la meva opinió
com a metge
com a mare
de tres criatures
eh
de diferents edats
i
i que
i que fa servei
i que fa ús dels serveis
de pediatria
d'atenció primària
jo els nens
els porto al cap
el pediatra
sí sí
que tinc
a més ho tinc
molt
molt
prop de casa
em va molt còmode
i comentant
clar
jo veig que realment
que un nen
si voleu
podríem discutir
el tema dels nadons
el tema dels bevitos
potser és més complicat
sí
amb una atenció diferent
però entenc que aquí
sí que realment
els haurien de veure
els pediatres
però un nen de set anys
que té
un síndrome febril
és que jo crec
vamos
que està absolutament
capacitat
per a veure'l
un metge de família
absolutament
és més
és que un metge de família
quan hi ha metges
avui en dia
que treballen a pobles
perquè sabeu
que els pediatres
normalment n'hi ha el cap
però el consultori local
del poble
que està a lo millor
a 10 km
i el metge de capçalera
i aquests metges
estan bé en nens
i què passa
quan ells pensen
que els poden atendre bé
els atenen
quan ells pensen
amb el seu criteri
és el que tu és
els nadons
i determinades patologies
d'acord
però aquestes coses
corrents
corrents
vol dir
a veure
el 90%
de les patologies
que tenen els nens
afortunadament
gràcies a Déu
són molt pesadetes
és un rotllo
perquè se te posen
febrosos
i en dos cada dos per tres
però són patologies benignes
però de fet
fixa't-hi
que fins i tot
ara
en el tema
de les revisions ordinàries
dels nadons
el famós PNS
el programa del nensà
doncs això és
infermera
en una consulta
pediatra a l'altra
porta que comunica
infermera que fa la rutina
i a la que detecta
alguna cosa
només la mínima cosa
que li pugui
avisa el metge
però la rutina
del pes
de la talla
del pes
de la talla
el perímetro cefàlic
tot això ho fa la infermera
que està més que capacitada
per això i més
penseu que hi ha
infermeres
de pediatria
que a més són
veritables especialistes
Cinta
no creus que el problema
és que no ens ho expliquen bé?
a veure
en tot el tema
de com se comuniquen
les coses
i tot això
també hi hauria
molt que parlar
clar
una informació
objectivament
el mateix
dit d'una manera
o dit d'una altra
pot fer que la gent
se rebote
o que la gent
ho entengue
perquè és que jo també
penso que la gent
pot entendre
que no s'improvisa
no hi ha pediatres
bueno
hasta d'aquí 10 anys
amb els millors dels casos
vull dir
i no només caldria
canviar
augmentar el número
de places
sinó canviar
l'orientació
penseu que
l'especialitat
de pediatria
els metges
que fan
que opten
per fer pediatria
se passen 4 anys
a un hospital
l'especialitat
avui en dia
té una orientació
hospitalària
llavors clar
un pediatre
que s'ha format
a l'hospital
el que aspira
la majoria d'ells
és a treballar
a l'hospital
és a dir
hauria de canviar
el metge de família
té més experiència
des d'aquest moment
el metge de família
fa una part
cada vegada menys
de la seva formació
hospitalària
i la resta de la formació
la fa
entaurada
a ser el seu lloc
de treball
el centre d'atenció primària
i clar
ja té molt assumit
que el seu lloc de treball
serà el centre d'atenció primària
i tota la seva informació
va encaminada amb això
això és una cosa
que ara també
s'està discutint
i em sembla
que des de la Comissió
Nacional de l'Especialitat
perquè penseu
a més
que tot el tema
de decidir
quantes places de metges
i quantes places
per cada especialitat
això encara és un tema
que és competència
de l'Estat Central
això no ho pot decidir
la consellera
això ho decideix
el Ministeri d'Educació
tantes places
de no sé què
no sé quantos
vol dir que
encara que la consellera
digui
a Catalunya volem
no sé quants pediatres
l'última paraula
la té el Ministeri
i jo sé que és una cosa
que s'està parlant
que realment
si hi ha d'haver pediatres
que han de treballar
als hospitals
penseu
el diferent que és
la formació
que ha de tenir un pediatre
que treballa
a una UCI neonatal
vol dir que és
una superespecialitat
a la formació
que ha de tenir
un pediatre de capçalera
que bàsicament
s'ha de dedicar
a activitats preventives
i a receptar
moltes vegades
la piretal
i poca cosa més
a prevenció
contenció
treball important
amb els pares
amb la família
i a fer seguiment
de processos
i clar
tenir prou capacitat
per discriminar
quan realment
un nen
té un problema greu
i probablement
l'ha de derivar
a l'hospital
o a un superespecialiste
pediàtric
Som conscients
que farem cura
sempre fem cura
i quan parlem amb tu
encara més
si voleu
si voleu
si voleu
aquesta setmana
el que pensava
quan veia tot això
bueno
fa falta pediatres
fa falta mestres
fa falta
clar
tot això
és fruit
de decisions
que s'haurien d'haver pres
probablement
fa 20 anys
probablement
fa entre 20 i 10 anys
algú hauria d'haver pres
certes decisions
que en aquell moment
perquè eren impopulars
però fixa't
la nota de tall
van entrar a les facultats
de medicina
fa uns anys
eren a vegades
doncs
pràcticament inassolibles
per molts estudiants
que acabaven
la selectivitat
no, no, no, sí
ho sé
jo vaig ser
no sé
però potser
no sé quina nota de tall
demanàvem
però era de les facultats
a totes les universitats
medicina
era de les carreres
que molt
jo
a veure
tots coneixem persones
que van haver de renunciar
i estudiar biològiques
i veterinària
però veterinària
també déu-n'hi-do
la nota que demanaven
però medicina
era una nota
impressionant
clar
en aquell moment
jo no dic
que hagués entrat qualsevol
però sí que no
es pujava la nota
perquè
es considerava
que no hi havia d'haver
i tants metges
sí
durant un temps
això va ser cert
vull dir
durant un temps
això va ser cert
però clar
les coses canvien
quina va ser la teva nota
que demanaven de tall
tu recordes?
jo va ser el primer any
és que jo va ser
a la meva generació
això ens va agafar
una mica per sorpresa
perquè nosaltres
vam fer la selectivitat
i llavors
va ser el primer any
que realment
va haver números clausos
crec que era un 6,75
encara
però després va pujar més
perquè va ser el primer any
i realment
va ser allà una sorpresa
i bueno mira
sóc ho vaig tenir
perquè era allò
ara
quan algú vol estudiar medicina
ja bueno
ja sap
i ha de procurar
treure bona nota
ja des de l'ESO
des de l'ESO
ja s'ha d'anar preparant
clar
jo vaig ser la primera generació
que això realment
ens va agafar això una mica
tots descol·locats
els famosos números clausos
que tothom en parlava
i omplia un gran titular
si voleu un dia també podríem parlar
de com haurien de canviar
els estudis de medicina
eh
jo vaig acabar la carrera
fa 20 anys
són dels únics
que no es reforma
amb la reforma universitària
pràcticament
són els únics
que no pateixen variació
no?
en principi
vaja
ho desconec amb profunditat
jo crec que si hi ha alguna cosa
però em penso que és l'única disciplina
granític
monolític
i
és que no sé com dir-ho això
eh
la cosa és
una cosa
brum
imagineu-vos un bloc de pedra
dur
són les facultats de medicina
i per què creus això?
amb tot el que ha avançat la ciència
que probablement és dels camps
on més avançat
bueno bueno
però a veure
és el que diem abans
en lo dels polítics eh
les parceletes de poder
pesen molt
a veure
no us pensésseu
que dins del món de la universitat
tot això que passa
de les lluites
i de tot això
és més
hi ha coses publicades
molt interessants
sobre el sistema
universitari espanyol
d'assignació de places
que és de lo més persvers
que hi ha en tot Europa
si això
diuen que sí
que hi ha una fama
i que és dels
vull dir que és una cosa
endogàmica
i que és dels espais laborals
on hi ha més moving
on hi ha més moving
vull dir això també
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
les estructures universitàries
el que s'hauria
però clar
és tot això
del poder
dels càtedros
de la meva parcel·la
de poder
que no m'ho xafa ningú
tinc els meus adeptos
bueno
tot això
totes aquestes lluites
de poder
el que passa
que el tema dels polítics
clar
surten els diaris
i se parla
i se veu més
polítics
clubs de futbol
universitats
aquesta parcel·la de poder
costa molt
costa molt
costa molt de renunciar
i penso que algun dia
potser
algun antropòleg
veuré tot això
des de la perspectiva antropològica
com funcionem
els grups
de persones
com al final
som animals tribals
i tots ho veiem
al tantam de la tribu
al tantam de la tribu
i com està ara
el que funcionava
era el macho dominante
perquè si mirem
el perfil
de persones
que detecten el poder
de caps de la tribu
és una imatge
tots són
senyors
d'una certa edat
vestits
d'una mateixa manera
que responen
a un mateix perfil
jo a vegades penso
mira
el macho dominante
aquest matí
escoltaven
una emissora de ràdio
respecte a la manifestació
i per tot el tema
de l'aeroport
que es veien
moltes corbates
i poques faldilles
i poques faldilles
clar
vol dir sí
és que és encara això
i a més
moltes corbates
i si mireu
tot senyors
és que és molt característic
d'una certa edat
i
i Cinta
això de la paritat
ara que ara
les eleccions municipals
que s'ha convertit
en llei
en maixa
de les quotes
de que
ara es veuran
més faldilles
als ajuntaments
perquè per llei
han d'anar
dones a les llistes
mira tenim només
dos minuts i mig
però com ho veus?
doncs ho veig
des de
no ho sé
jo en això
paritat
si paritat
no
costa de crear-se
una opinió
ni sí ni no
sinó tot el contrari
per una banda
una està tentada
de pensar
bueno
si homes
que han demostrat
la seva ineptitud
i la seva
incapacitat
per a fer les feines
que fan
ho poden fer
perquè no pot haver
una dona inepta
jo és que això
hem d'aspirar
que hi hagi gent
competent
independentment
jo si pogués
defensar
paritat
diria
per favor
que a cada llista
hi hagués com a mínim
tantes persones competents
com persones incompetents
i penso que això seria un avenç
independentment
però parlar de persones
i no d'homes i dones
és l'encert
no?
jo sobretot
parlaria de persones
competents
i persones aptes
per a fer
per a fer
una determinada tasca
i amb això
penso que guanyaríem molt
només que n'hi haguessin
la meitat
per favor
que almenys
la meitat
de les persones
que van
en aquesta llista
en aquesta
siguin persones
que han demostrat
la seva competència
alto
la seva competència
per a
per a la tasca
que hauran d'anar
a terme
sí perquè poden ser
grans professionals
no la competència
per a mantenir-se
amb el poder
aquesta és una altra
vull dir
jo crec que
el que demostren
majoritàriament
molts dels polítics
és competència
i habilitat
per a mantenir-se
en el poder
però no
per a fer una tasca
determinada
al servei
dels
bueno
no sé si això
és políticament correcte
o és molt incorrecte
però
llavors
mentre la quota
de competents
i incompetents
no estiga molt definida
doncs jo penso
doncs mira
si tots han de ser inútils
doncs és igual
mitat de menys
i mitat de dones
és una lectura
és una lectura
almenys quedarà complementat
perquè si voleu
una altra cosa
que també s'està descobrint
i que és apassionant
és
lo profundament diferents
que són el cervell
masculí
i femení
objectivament parlant
no no
objectivament parlant
vull dir
això la ciència
ho està estudiant
i ho estan analitzant
i s'ha publicat
ara no fa molt
un llibre
d'una neuropsiquiàtrica
d'una neuropsiquiatra
que es diu
el cerebro femení
no
està publicat
a RBA
ara
l'autora
no me'n recordo
com es diu
l'estic llisint
i m'està enganxant
doncs escolta
et convidarem
perquè ens expliquis
una miqueta
el contingut
d'aquesta obra
i d'altres
sempre és un plaer
i es fa curt
parlar amb la Cinta Daufí
matgessa
epidemiòloga
avui l'hem convidat
a la mirada
i no serà naturalment
l'última vegada
gràcies Cinta
i bon cap de setmana
ha estat un plaer
adeu-siau
adeu