Comencem del temps de la tertúlia,
un temps mitja hora pràcticament, una miqueta més
per comentar l'actualitat del dia,
del que ens deixa aquest dimarts, 27 de novembre,
ja l'últim dimarts del mes.
Avui tenim quatre polítics, quatre convidats.
Bé, de fet, tenim tres dels quatre,
esperem que arribi el quart de seguida.
Avui tenim en Rosa Rossell,
regidora del grup municipal d'Esquerra.
Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
També tenim Manel López Pasca,
regidor del grup municipal socialista.
Bon dia, Manel.
Hola, bon dia, Rica.
Tenim Jordi Roca,
regidor del grup municipal del Partit Popular.
Bon dia, Jordi.
Bon dia.
Ja ens falta un altre Jordi,
que és Jordi Sendra,
regidor del grup de Convergència i Unió,
que esperem que s'incorpori de seguida,
perquè havia confirmat també la seva presència
en aquesta tertúlia.
Una tertúlia per comentar diferents temes d'actualitat.
La veritat és que tenim un panorama relativament tranquil,
però amb dues o tres qüestions aquelles
que segurament en clau local val la pena avui destacar,
perquè són les notícies destacades a la premsa
i és el que hem vingut recollint
en els informatius de Tarragona Ràdio.
D'una banda, un tema relacionat amb patrimoni,
amb una qüestió,
amb unes descobertes arqueològiques
a l'amfiteatre,
i d'una altra també amb una decisió de l'Ajuntament
d'estalvi energètic
pel que fa a la campanya de llums de Nadal,
perquè s'ha decidit que les llums de Nadal
estiguin menys hores enceses
durant els dies de la campanya.
Recordem que les llums se'n centran el proper divendres
i es tracta d'estalviar
una mica el consum energètic
durant aquests dies de Nadal.
Són un parell de qüestions que podem tractar.
Després podem parlar del tema patrimonial,
del tema d'estalvi energètic.
Comencem pel Jordi,
des del Partit Popular.
Li sembla bé que hi hagi un estalvi d'energia,
és a dir, que es redueixi el temps
en què les llums de Nadal estaran enceses?
Recordem que fins l'any passat
s'encenien fins a les dues de la matinada
i que aquest any s'acabaran a les 12 de la nit.
D'acord? Li sembla bé o no?
Bé, no sé si de vegades aquestes mesures
són més de cara a la galeria
que no pas efectives realment.
No ho sé exactament.
Diuen que ens estalviarem 15.000 euros,
que reduirem la contaminació lumínica.
Jo crec que si vols estalviar energia,
des de la posició sempre amenaçen
en plans integrals.
Jo crec que ara que estan al govern
podríem fer algun tipus de pla integral
d'estalvi energètic,
no només actuacions de cara a la galeria
i notes de premsa i tal,
sinó que sigui alguna cosa
una mica més sèria i més treballada.
No, decisions de Pancho Villa.
Vinga, què més? Rosa.
Home, a veure, el fet
que tota la il·luminació nadalenca de la ciutat
redueixi dues hores el consum diari d'electricitat
no crec que sigui una cosa de cara a la galeria.
Jo crec que, a veure,
les llums de Nadal es posen perquè la ciutat estigui maca,
perquè es reflecteixi una època de l'any
que és l'època nadalenca.
La ciutat s'engalana, tot queda bonic.
A les 12 de la nit, diguem-ne
que el 60, 70 o 80% dels tarragonins dormen.
Per tant, crec que no cal que estiguin enceses les llums.
I llavors penso que reduir dues hores
el consum elèctric, evidentment,
potser en diràs que estalviem poca energia
o que serà reduir pocs diners la despesa elèctrica,
però crec que és important.
Si anem reduint una miqueta d'aquí i una miqueta d'allà,
doncs podem fer un bon calaix.
Vinga, Manolo.
Aviam reduir el consum elèctric de les llums de Nadal
de les 12, apagar a les 12,
o sigui, que abans s'apagaven les dues,
el consum són els 15.000 euros que diem,
i això és interessant estalviar.
Perquè és que no són necessaris,
perquè de les 12 fins a les dues,
els dies normals que hi va pels carrers a Tarragona.
Quan vas per la Rambla no hi ha ningú.
Ara, la nit de Nochebuena,
la nit de Nadal,
cap d'any,
i la nit de Reis estaran incessos fins a les dues,
perquè hi ha xe'n pels carrers,
però això que és que no sé on ve el Jordi ara,
que són uns plans energètics,
el que tracta només és apagar les llums de Nadal,
no s'ha tractat res més.
No, si em sembla bé.
O sigui, em sembla bé,
però no te compliques la vida amb plans energètics.
Home, el Jordi Roca el que demana és més,
demana un pla integral d'estalvi energètic.
És una cosa simplement d'apagar les llums de Nadal,
res més, no parlem d'una altra cosa.
Vols que parlem de plans energètics?
Parlem també.
però aquí era apagar les llums de Nadal,
res més.
No, però que quan es fan determinades coses,
l'esquerra sempre amenaça en plans integrals
i planificar-ho tot i controlar-ho tot,
i ara que governen,
es dediquen a fer, a picotejar,
com les gallines,
clic, ara feia això, era...
Jordi, que estem parlant de les llums de Nadal,
res més.
Si vols que parlem d'una altra cosa,
hi parlem, però parlem de les llums de Nadal.
Exacte.
Deixi'm saludar el Jordi Sendra,
que ja ha arribat.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
És que és molt complicat aparcar,
perquè des de les zones blaves
és molt difícil.
A veure, això també ho podries...
Si tu vens en moto,
perquè ho dius i jo.
Ai, ai, ho has enganxat.
Ara l'hi he enganxat.
Veníem rodalies.
A veure, no em barreixin tants temes.
No, que no haguessis arribat.
Ni són els blaves ni rodalies.
Si no hagués arribat.
Parlem de llums de Nadal,
de la decisió de l'equip de govern
de retallar en dues hores diàries
el que les llums estiguin enceses.
El Jordi Sendra, què li sembla?
Ah, m'assembla molt bé,
però en tot cas,
també diré que aquí hi ha mitja trampòfia,
perquè sí que és veritat
que molt bé que es retallen dues hores
l'allumenat de Nadal,
però l'allumenat de Nadal
que s'acostumava a encendre
pels voltants del pont de la Puríssima
s'encentrà el 30 de novembre,
és a dir, s'encen una setmana abans.
El 30 de novembre?
El 30 de novembre,
que és aquest divendres.
Per tant,
tot el que guanyem per una banda
ho perdrem per l'altra.
Ja està, ja ho he dit.
Alguna cosa més a dir?
Si vols fer un número d'hores, eh?
Que sí,
que sí,
que és molt fàcil vendre el gran titular.
Es reduiran no sé quants quilòpats
està calculat, eh?
No sé quants diners,
perquè tancarem llums dues hores abans.
Però aquí hi ha mitja trampa,
que sobren una setmana abans
les llums del que que és...
Bueno,
a veure,
a veure,
a veure.
Volem llums de Nadal
o no volem llums de Nadal a la ciutat?
Estem contents de tindre llums de Nadal?
Sí.
Em sembla bé
que es redueixi dues hores
el consum elèctric
a les llums de Nadal?
És bo?
Sí.
Escolteu,
passem a una altra cosa,
perquè si ara hem d'estar discutint
De si hem d'estalviar un duro més o un duro menys, vull dir, escolta...
Jo no els proposo de continuar parlant de si posem o no més,
però sí una qüestió col·lateral que em sembla que és prou important
perquè el pagament va a càrrec, bàsicament, de l'Ajuntament de Tarragona,
com ha passat en els últims anys,
i hi ha hagut en les últimes setmanes i en els últims dies
veus, les del tinent d'alcalde de promoció econòmica, Sergi de los Rios,
i també del president de la Federació d'Unions de Botiquets de Tarragona,
Jordi Figueres, reconeixen que d'alguna manera
això de cara al futur no pot continuar així
i que ha d'haver-hi més implicació dels botiguers.
Els partits que avui estan aquí representats,
que estan a l'oposició però que han estat al govern
i que estaven a l'oposició i que ara estan al govern,
què pensen del tema de qui ha de pagar la instal·lació i el consum
de les llums de Nadal?
Perquè ara, bàsicament, tot ho fa l'Ajuntament.
Que quan governa l'esquerra els botigues paguen més impostos,
d'una manera o una altra.
Serà amb les llums de Nadal o amb el que sigui.
Ai! No entenc res.
Per l'amor de Déu.
Ara ho paga tot l'Ajuntament.
Si ho han de pagar els botiguers és que paguen més impostos.
Però sí, perdona.
Però qui ho ha de pagar l'Ajuntament, segons tu?
No, no, jo no ho dic, però que quan governa l'esquerra
els botigues paguen més impostos.
Vinga, més opinions.
A veure, i ara parlo perquè anys enrere jo vaig estar a una època que col·laborava amb una associació de botiguers de la ciutat
i vaig patir durant dos Nadals el anar a cobrar als botiguers la part corresponent que els tocava de la instal·lació de llums de Nadal.
I era un autèntic martiri perquè fins i tot, o sigui, tu hi anaves per la pròpia associació de botiguers i els botiguers t'insultaven.
Aquesta és una.
Així de clar, eh?
I al final acabava sent l'Ajuntament qui pagava els llums de Nadal, pagava la instal·lació i pagava el consum.
I era una època d'Ajuntament Convergent PP.
Que ara...
I anava a cobrar vostè, eh?
Sí, jo hi va haver una època que jo com a col·laboradora d'aquella associació de botiguers,
doncs a mi se'm va encomanar aquesta feina, no hi anava pas per la ciutat.
El problema bàsic és que els botiguers no volen col·laborar.
A veure, els botiguers, hi ha un tant percent important de botiguers de la ciutat que no té ganes de col·laborar
perquè considera que això ho ha de pagar l'Ajuntament,
i hi ha uns altres botigues que diuen que sí, bueno, qui volen col·laborar.
Llavors, què passava?
Que durant una època, qui es va carregar realment els llums de Nadal
era una part dels botiguers de la ciutat i l'altra part l'havia de pagar l'Ajuntament.
I tothom gaudia de les llums.
Llavors, bé, crec que l'equip de govern anterior va decidir
volem llums a la ciutat i ho paga tot l'Ajuntament.
I jo per això els hi pregunto ara, què creuen que s'ha de fer?
No pot ser que l'Ajuntament tingui que assumir totes les despeses de tota la il·luminació de Nadal
perquè va en bé de la ciutat però també en va bé del coberç.
Vull dir, el coberç en gaudeix, la gent surt més, tomba...
Llavors, s'ha d'arribar realment a un acord que sigui bo per les dues bandes.
No dic que tot ho hagi de pagar el botigué, però el botigué ha de col·laborar.
A veure, Jordi, Sandra.
La llumana de Nadal té dues vessants.
I ho comentava ara la Rosa.
Una és econòmica, evident.
Per això engeguen les llums una setmana abans.
Perquè així fa més sensació de Nadal
i, per tant, la gent s'anima més al consum.
Però, per altra banda, també té una vessant anímica.
Perquè, precisament, les llums de Nadal, l'arbre de Nadal a la Rambla,
l'engalanament de paradors a les botigues,
doncs, què voleu que us digui?
A mi m'agrada i dóna sensació de Nadal
i això es va per la ciutat.
El que no pot ser és que si hem d'estar supeditats
a que el botigué, el comerciant, vulgui pagar,
ens trobarem 10 metres de la Rambla amb llum,
10 metres sense, 10 metres amb llum, 10 metres sense.
Això no pot ser.
Per això, per això, entenc que en el seu moment,
l'equip de govern de turno decidís assumir la despesa.
Per la part, suposo, és evident que a l'Ajuntament ja li va bé
que el comerciant i el botiguer es guanyin millor la vida per Nadal
que en altres èpoques de l'any,
i també ja li va bé, per el que deia jo, de l'ànima,
del sentiment aquest que hi ha arribat Nadal, no?
Per això entenc perfectament que en el seu moment
es decidís assumir-ho per part de l'Ajuntament.
Que ho han d'acabar a pagar els botiguers.
Seria raonable, però això és com a les comunitats de veïns.
Sempre hi ha un veí que et votarà en contra
de qualsevol cosa que vulguis decidir, no?
Per tant, és un tema complicat, és un col·lectiu complicat,
i jo no sé si al final s'ha de fer com una taxa, no?
Jo no sé si l'Ajuntament és el que paga tot ara en aquests moments.
Pràcticament tot.
Pràcticament tot.
No ho sé.
Quan hi ha altres ciutats a Catalunya, es paga mitges, per dir-ho d'alguna manera.
Jo recordo, quan jo vaig ser regidor a l'altre mandat del 99 al 2003,
que aquest problema que va sorgir,
i el que van decidir en aquells moments,
l'equip que estava en promoció econòmica,
van decidir que els comerciants que no pagaven no li posaven llums.
Vosaltres recordareu que hi havia trossos de la Rambla i trossos de carrers,
que no hi havia llum.
Que no pot ser que hi hagi llum aquí.
Ara sí, ara no.
Que no hi havia llum.
Això va ser una decisió en aquells moments,
no sé si encertada o no encertada.
Ara, que en aquests moments,
si l'Ajuntament...
Això ha de ser una cosa compartida,
perquè sí que la ciutat ha de respirar ambient de Nadal,
i alegria,
i que les nanos vagin pel carrer i vegin el Papa Noel,
i vegin els arbres engalanats.
Però, en part, els comerciants també s'aprofiten.
O sigui que jo he sigut comerciant, eh?
Jo he pagat les tasses de Nadal fa...
Te parlo del fa 20 anys, eh?
Sí, però el problema és que si hi ha una part dels comerciants que no volen pagar...
I jo he pagat tasses de Nadal,
de les llums de Nadal al carrer,
com t'ho de rius concretament.
O sigui que...
I no és cap i poc el Jordi,
que quan està a l'esquerra...
És que és la llogia,
o sigui que les coses són com són.
Sí, jo no ho he criticat,
jo només he constatat un fet.
Però, Jordi, tu ets partidari de que paguin tot l'Ajuntament o que...
Jo, com que no governo,
jo el que constato és que, quan governa l'esquerra,
els botigues paguen més diners.
I com ho saps això?
Aquest any pagaran més diners els botigues?
Quants anys fa que no governaran l'esquerra,
per l'amor de Déu?
Aquest any ja han pagat més els botigues.
Estem parlant d'això?
Sí o no?
No, jo et pregunto si aquest any pagaran més els botigues.
És que al final, per quan ens interessa,
hem de parlar només d'ara,
i quan ens interessa traiem la Noche de los Tiempos,
que jo tenia una bicicleta i no...
Home, jo pregunto què pagaven de més els botigues
quan governava socialistes.
Que de l'any 99 o el 2003,
que vosaltres, els del PP,
éreu els que portàvem l'hora de promoció econòmica,
hi havia trossos d'Aragona
que no hi havia lluns
no volien pagar, alguns, i uns altres sí.
Per això es va decidir, Manola,
per això es va decidir que ho assumís l'Ajuntament.
El que no pot ser és que les dades quedin sense l'Ajuntament.
Jordi, em sembla molt bé.
Seria tornar a l'època els recasens.
Exactament.
Deixa el senyor recasens tranquil.
Ei, ara t'he enganxat, exactament.
Deixa el senyor recasens tranquil,
que ell està a casa, que té 89 anys,
i ara li fareu una...
És igual, t'ho dirà d'una altra manera.
L'època 79-89, quan no hi havia llums de Nadal.
No me facis treure coses negres,
perquè et treuré.
Si vols que ho treguin coses negres,
comencem a treure, eh?
A veure, senyors, en fi, el cas és que tindrem...
Teniu la cua de palla, des de que ho guardem.
Jo no tinc cap cua de palla.
Si sou vosaltres, jo que teniu cua de palla.
Sou vosaltres.
El cas és que tindrem llums de Nadal,
però em sembla interessant, si no ara,
potser de cara a l'any vinent,
que el debat estigui més clar
sobre qui realment ha de fer-se càrrec
de totes les despeses.
Hi ha una instal·lació, hi ha un consum,
que encara que sigui més reduït aquest any,
hi haurà un consum de llum
i a veure qui ha d'apagar
tot el tema de les llums de Nadal.
Manolo.
Ah, pensava que no et volia dir alguna cosa.
S'ha de donar la paraula, o què?
Canviem de tema, si el s'hi sembla.
Estàs molt nerviós.
Tenim una altra notícia destacada de la jornada
relacionada amb un tema de pedres,
si em permeten aquesta expressió,
relacionada amb unes troballes,
amb una actuació que s'estava fent a l'amfiteatre
i hem explicat àmpliament
tot el que suposa d'intervenció de l'amfiteatre.
Com que aquesta tampoc em sembla
que sigui una qüestió estricta de debat o de tertúlia,
sí que em sembla que és una bona oportunitat
per recordar que ara, el proper divendres,
farà set anys de la declaració de patrimoni mundial
i que em sembla una bona manera
que tothom en faci una mica de balanç
de les coses que s'estan fent en patrimoni.
A més, avui tenim la tinent d'alcalde responsable
de l'àrea de patrimoni
i que tothom valori el que s'ha fet
i el que s'està fent
i el que encara es pot fer
si encara s'ha de fer moltes més coses
en qüestions de patrimoni.
Ara que tenim això,
la data simbòlica del set aniversari de la declaració.
Va, comencem per la Rosa.
Ui, el que s'ha de fer encara, mare de Déu.
I el que s'ha fet en els últims temps,
si anem prou bé...
A veure, el fet d'estar declarat ciutat-patrimoni
comporta, evidentment,
unes despeses molt importants
perquè el manteniment
de tots els recintes declarats patrimoni,
això li suposa a l'Ajuntament
una despesa molt important.
Perquè hi ha una qüestió
que hi ha molta gent que es pensa
que el fet d'estar declarats ciutat-patrimoni,
que l'UNESCO aboca diners.
I l'UNESCO no aboca ni un euro
pròpiament en el que són les ciutats-patrimoni.
Per tant,
tota la despesa de manteniment
de tots aquests recintes
cau damunt de l'Ajuntament.
Evidentment,
pot demanar subvencions,
o bé la Generalitat o l'Estat,
per anar mantenint,
però realment la despesa
ha de sortir de l'Ajuntament.
Què s'ha fet?
Doncs, a veure,
s'han anat fent moltes coses
per mantenir tots aquests recintes
d'una manera digna.
El que passa,
doncs,
que no hem d'oblidar,
doncs,
que tots aquests recintes
tenen més de 2.000 anys
i, evidentment,
el deteriorament que tenen
és important.
Ara,
en aquests moments,
què estem fent?
Doncs, mireu,
tot el de l'amfiteatre,
que ja se n'ha parlat
i que avui en els diaris
va a primera plana,
la trobada dels graons
de la Porta Triomfalis, però que és el que tenim en butxaca
per començar a treballar a partir de gener del 2008.
Tenim la reforma i tot l'acondicionament
i tota la restauració del Pont del Diable,
que esperem que tota aquesta despesa vagi a càrrec de l'1% cultural,
que tot això ja va ser un tràmit que va iniciar en el seu moment
la Maria Mercè Martorell de cara al Ministeri
per aconseguir aquests diners, per fer aquesta restauració.
Aquests diners no es van poder aconseguir
i bé, ara sembla que s'ha desencallat la qüestió,
vull dir, a veure, no es van aconseguir perquè en el moment
del canvi de govern va canviar l'1% cultural
i va passar dos ministeris en comptes d'un i va haver tot un enredo.
Bé, sembla que pel proper any podrem començar
tot aquest projecte que estava fet des del 2004,
del Pont del Diable.
Tenim a punt de presentar el projecte del Pla Director,
de Muralla, que vol dir una plurianualitat d'entre 10 i 12 anys
per restaurar el quilòmetre i mig de muralles que tenim a la ciutat.
I crec que jo això són les dues grans obres que tenim per iniciar
a partir del 2008, que crec que és molt important,
a part, evidentment, d'acabar totes les obres de l'amfiteatre
i de tot el que comporta la petita obra de Patrimoni.
A veure, comentaris ràpids.
Jordi Sendra, coses que s'han fet.
Ara que portem set anys de Patrimoni,
la ciutat, si fem una vista històrica gairebé,
perquè set anys d'un i do, i és un període...
Han anat bé les coses?
Sí, sí, no, a veure, i no comptem només els set anys.
És a dir, no s'ha començat a treballar en Patrimoni
des del dia que ens van declarar Patrimoni Mundial
per la Unesco, sinó que ja feia anys que s'hi treballava.
Precisament per això, per la recuperació de moltes restes romanes,
doncs això devia ajudar a que ens hi declaressin, oi?
S'han fet moltes coses, segurament en queden moltes per fer.
És evident, és evident, podries tirar-t'hi tota la vida
recuperant Patrimoni.
Podries tirar-t'hi tota la vida recuperant Patrimoni.
I cada forat que fas a la ciutat, cada obra que facis,
corres al risc de trobar, doncs, a veure, el risc,
no sé si és un risc, potser és una oportunitat,
de trobar noves troballes i...
a veure, evidentment, fas obres a l'amfiteatre
i trobes les escales, etcètera, etcètera.
Fas obres en qualsevol forat i t'hi pots trobar restes romanes.
Hi ha molta feina a fer, evidentment.
Hi pots estar-t'hi tots els anys que vulguis,
gastar-t'hi tot el patrimoni que vulguis, patrimoni econòmic.
Sí que hem de ser prudents en aquest sentit,
en el sentit que tampoc podem hipotecar el progrés de la ciutat
com a ciutat pel tema estrictament patrimonial.
Hem de saber valorar en cada moment el que és avaluable,
el que és restes humanes que s'hagin de preservar
o d'aquelles altres que es poden documentar,
que es poden fotografiar i, en tot cas,
es poden guardar i deixar-les on estan.
Hi ha molta feina per fer, segurament.
Se n'ha fet moltíssima.
I jo, si em permeteu,
deixeu-me aprofitar que parlem de patrimoni
perquè sembla que passi desapercebut,
però jo a divendres vaig estar a la comissió de territori
en què es va parlar del pla territorial del Camp de Tarragona
i, francament, estic esperverat de pensar
que es vulgui fer passar el ferrocarril per sota de la ciutat,
per sota de la nostra ciutat.
És a dir, si quan qualsevol promotor
fa un forat per fer un aparcament d'un bloc de pisos
i ha de passar mil controls patrimonials, arqueològics,
jo no sé què passarà quan s'intenti foradar la ciutat.
per fer-hi passar el tren, no?
I en aquest sentit, jo crec que no n'hem de parlar,
i molt sèriament, però molt sèriament,
perquè ens hi juguem molt més que les pedres, eh?
Ens hi juguem molt més que les pedres.
A veure, més comentaris.
Què vols dir?
Jordi Roca.
No tens confiança en la tuneladora del Zapater i la Magdalena Álvarez?
Ai, aquests de Convergència, no, no, no.
Que escèptics.
No, home, nosaltres encantats...
No, el tapaforatge d'aquell ministre que teniu de...
Sí, sí, el que sigui, però el que enfonsa barris no és un altre.
No és un altre.
No, però s'ensorrava l'AVE per aquí, per Saragossa i tot això.
A 400 metres de la via, però no deixàvem...
Ara s'ensorra a Bellvitge, no passa res.
Estem empatats d'aquell...
A veure, patrimoni...
Nosaltres estem encantats que el patrimoni, que recordem-ho que fa 10 anys no estava a l'agenda política de la ciutat, era una cosa, bueno, que la gent passava per sobre.
De fet, quan vam dir de presentar a la ciutat, molta gent que ara governen, eren molt escèptics i deien, no, no, no ens presentem encara a treure la nominació.
O sigui, que estem encantats que estigui a l'agenda i tot el que es faci, perfecte.
L'únic, però, que tenim és que la partida de l'1% cultural es va aprovar el febrer del 2004 pel govern del PP, quan el PP governava la ciutat de Tarragona i Espanya.
I no sé per què Zapatero va dir que a Tarragona n'hi ha aigua.
Jo suposo que ara que sí que governen, se'ls acabarà la mania i ho faran arribar, o potser no, ja ho veurem, perquè, clar, és que de vegades sembla que la gent que voti, per exemple, a Esquerra Republicana a Tarragona,
pensarà, nostres, els regalem el pacte a Tarragona, els regalem a Barcelona i els regalem a Madrid.
Però, bueno, la ciutat al final és la que veus.
Bueno, escolta, Jordi, tu saps qui va començar a treure patrimoni en aquesta ciutat?
I qui va portar el Congrés d'Arqueologia Clàssica, que va ser l'impuls gran de Tarragona?
Saps qui va ser?
Vols que et portes gent que deia que no ens havíem de presentar a Patrimoni Mundial?
Saps qui va ser? Tu saps qui va ser? Quin ajuntament? Qui va ser?
Que fa molts anys que s'hi treballa.
Saps qui va ser? Sí, jo ho sé.
Si estic d'acord.
Però sí que és veritat que hi havia un líder polític fa molt pocs anys que deia que no ens donarien el patrimoni de l'humanitat de Ballesteros.
Va ser l'alcalde de Requesens.
I va ser el que va portar el Congrés d'Arqueologia Clàssica de Tarragona,
que va ser tot l'impuls de la Tarragona, de lo que és avui...
La Tarragona va ser el que va impulsar això.
Va ser el que va impulsar tot això.
I el que ho va treballar.
I entre tots, entre tots, el que hem governat...
Això ha parlat a la Tirenda de Calde.
Deixa'm acabar de parlar.
Siga, va, que acabi el Manolo.
I el que hem estat a l'oposició, s'han anat fent coses, i s'han anat a descobrir,
i hem aconseguit entre tots que sigui Patrimoni i la ciutat.
Tot això s'ha fet entre tots.
Entre tots els tarragonins... Espera't un moment.
I si alguna cosa ha faltat per mi,
amb aquesta nominació de Tarragona com Patrimoni Mundial,
és vendre la ciutat fora, el món.
Home, hem doblat places totals.
Perdona un moment.
Hem implicat visitants.
Això és el que m'ha faltat a mi.
Ara, que s'ha treballat, i que s'han tret coses,
i que s'han fet coses, com ho he de dir que no?
És que el 70% dels tarragonins deien que la promoció de la ciutat era positiva.
Com ho he de dir que no?
Però és que tu vienes aquí diciendo que si el zapatero...
Deja el zapatero en Madrid i déjala anar en Washington.
Déjalos ahí tranquilos.
Però és que els diners no ven.
Que no les passa nada, déjalos.
És que els diners no ven.
Esten parlant de la ciutat de Tarragona, tío.
Sí, exacte, del pont del diable.
Del pont de les paredes.
Home, Rosa.
A veure, jo ara ja, que estem parlant de patrimoni,
deixeu-me que faci una mica de propaganda d'una cosa que s'està fent a la ciutat
i que se'n parlarà molt, suposo, el dia 29 i el dia 30,
que és que per fi, després de més de dos anys de treball,
a partir d'un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Tarragona
i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
es presentarà, per fi, tots els treballs sobre la planimetria urbana de Tàrraco,
que penso que això és importantíssim,
perquè aquesta publicació, que una banda està informatitzada
i després es publica en paper, amb els plànols i tot,
reculleix tots els treballs arqueològics fets a la ciutat de Tarragona
des del final del segle XIX fins al 2004.
I penso que això és importantíssim, perquè després,
tota la part informàtica, tot això es podrà acoplar
en el POUM i amb la cartografia urbana.
I penso que tot això és importantíssim,
aquesta feina que s'ha estat fent durant aquests dos anys
entre l'Ajuntament de Tarragona i l'ICAC.
És un conveni que, torno a repetir,
es va fer gràcies a la Maria Mercè Martorell.
I a mi no em cauen els anells,
per felicitar a la meva antecessora
quan va fer una cosa molt i molt ben feta.
I que jo l'he continuada amb molta il·lusió.
A veure, deixeu-me que digui allò que veig malament.
No us faré la pilota,
per això ja teniu un munt de gent que us fa la pilota.
Jo us he de dir allò que veig jo que feu malament.
I ara deixeu-me a mi fer de moderador, si els sembla.
Tanquem tema patrimoni.
És que només ens queden sis minuts de la tertúlia
i volia recordar una data simbòlica
que, en fi, tampoc és que sigui molt important.
Dèiem que teníem a punt el setè aniversari
de la declaració de patrimoni mundial
i avui fa just sis mesos de les últimes eleccions municipals.
Per tant, aprofitant que avui tinc quatre regidors
dels quatre grups polítics,
que em facin una valoració ràpida d'aquests sis mesos
des de les eleccions municipals
que van suposar el canvi de govern a l'Ajuntament de Tarraona.
Vinga, Jordi Roca, comencem per l'oposició.
Si tinc nefastes, quedaré molt partidista.
Sis mesos de govern PSS-Esquerra.
Home, encara no han tingut temps de fer gaire,
d'arribar al poder.
Deixem-los una mica més.
Han fet algunes coses.
Molt continuïs, per supostos, s'ha notat.
9 milions d'euros més, els han agafat,
els han repartit així, aquí, allà, quatre fotos.
Bé, jo crec que és poc temps, sis mesos,
per veure l'acció de projectes nous,
de coses noves, de promeses electorals, etc.
Jordi Sendra.
No, sí que han tingut temps, en sis mesos han fet moltes coses.
Han creat 20 i no sé quantos llocs de treball,
han canviat no sé quants gerents que no els agradaven,
han fet uns pressupostos que diuen,
són per la boca, diuen que són per les persones,
però deuen ser per següent quin tipus de persones,
que inclouen, per exemple,
un augment del 37% dels sous dels regidors.
Home, sí que han tingut temps de fer coses.
En el qual tu te beneficiaràs també, eh?
No, no, sí, sí, però amb els quals he votat en contra
perquè no em semblava ni lògic ni raonable.
Doncs renuncia a la part que tot tothom...
En relació amb els treballadors normals d'aquesta ciutat...
que parlem moltes vegades, eh?
Que no se'ls augmenta un 37% al sou.
Sí que han tingut temps de fer coses, sí, sí.
I les han fet bé o malament?
Home, de moment bastant malament.
I el que estan fent bé, home, i tant,
i el que estan fent bé, deixeu-m'ho dir-ho,
deixeu-m'ho dir-ho, són projectes que estaven encetats
per l'anterior equip de govern.
I el pressupost 2008, en les inversions del 2008,
recull un 56 o un 60% d'obres que estaven ja,
d'actuacions que estaven ja iniciades
per l'equip de govern anterior.
Vinga, Manolo.
Aviam, nosaltres el que estem fent és apropar-nos a la gent,
cosa que l'Ajuntament fins ara no estava a prop de la gent.
Això en primer lloc.
En segon lloc, el que ens hem trobat
és el que ens hem trobat.
I hem estat governant aquests sis mesos
amb un pressupost que no era nostre.
És un pressupost que havia aprovat l'equip de govern anterior
i l'hem fet com hem pogut fins al dia 31 de desembre.
Així que quan s'ha d'analitzar l'acció d'aquest govern
és l'any que ve, que serà el nostre pressupost
i seran les nostres idees,
seran les nostres idees i serà com nosaltres treballem.
Però si fins ara l'únic que he fet és tapar foratge
del pressupost que vosaltres ens heu deixat.
Jo ho dic tapar foratge.
Tapar foratge amb l'aspecte que quan entres en una casa
que te la trobes que està ja començada
i que tu has d'anar tapant els foratge del que hi ha a la casa.
No vull dir tapar foratge, no te ho prenguis de res,
sinó simplement continuar la labor de lo que vosaltres heu fet.
O sigui, fins ara és el que hem fet
perquè treballem amb el pressupost vostre.
Ens apropem a les persones
però reduïu el pressupost de l'Institut Municipal de Saber Social
i que això és d'acord.
Jo també vull parlar.
Canvi de gerents, què dius?
A veure...
Jo també vull parlar.
El primer que vau fer és canviar tots els gerents de totes les empreses.
Jo també vull parlar.
Un moment, Rosa.
A veure, si durant aquests sis mesos
hem fet una feina nefasta i continuista,
crec que vol dir que l'equip de govern anterior
estava fent una feina nefasta i continuista.
Això és el que ens esteu fent dir vosaltres
amb el que acabeu de dir.
Perquè si evidentment hem entrat a un govern
amb un pressupost establert per l'antic equip de govern
i l'estem intentant acabar de gestionar
i ho estem fent tan malament,
vol dir que els sis mesos anteriors
s'havia fet la feina exactament igual de malament
que l'estem fent nosaltres.
Prou.
Diceu-me acabar de parlar.
Que no va fer el govern anterior, sisplau.
No, home, a veure.
Jordi, sisplau, si m'esteu dient
que l'equip de govern que ha entrat nou
està fent les...
Tu has utilitzat la paraula nefasta.
Doncs vol dir que si nosaltres ara...
De manera irònica.
No, no, doncs ara jo de la manera irònica
et dic que estem actuant tant nefastament
com l'equip de govern anterior va actuar
els sis primers mesos de l'any.
No és veritat perquè el pressupost...
No, el pressupost que acabeu d'aprovar
el va dissenyar l'equip de govern anterior.
que acabem d'aprovar encara no es comença a gestionar.
Llavors, del pressupost del 2008
en parlarem el 2008.
No hem criticat ni la...
No, no, no, no, no.
Quan ha entrat a la Regidoria de Relacions Ciudadanes
el 85% de tot el pressupost de Relacions Ciudadanes
estava gastat.
El dia 16 de juliol.
A veure...
En qüestió d'esports en la Regidoria de Relacions Ciudadanes.
Aviam, què vols més que t'expliqui?
Aviam, a partir d'aquí comença a parlar el que vulgui.
Ell ha criticat la creació de càrrecs
que em penso que els càrrecs no els va crear
l'equip de govern anterior.
I 111 places de funcionaris
tampoc les va crear el govern anterior.
A veure, això dels 111 càrrecs
si estàs comptant la Guàrdia Urbana
l'increment de funcionaris de la Guàrdia Urbana...
Sí, l'arquitecte i el professor de viola
per on sigui.
I per què no és necessari, el professor de viola
per l'escola de música?
En tot cas, el pressupost del 2008
també és criticable ara
i insisteixo, a mi el pressupost del 2008
no m'inspira confiança.
Insisteixo perquè parlem...
Parlem d'un pressupost que s'ompliu la boca
bàsicament el Partit Socialista
de dir que és un pressupost,
ho acaba de dir el Manolo,
ens apropem a les persones.
Molt bé, el primer que fan és reduir
les partides de l'Institut Municipal
de Sabers Socials
i reduir l'aportació al 07 de cooperació
perquè...
Sabeu la Conselleria d'Igualtats, per exemple?
Sabeu la Conselleria d'Igualtats?
Sabeu per què les entitats
les entitats de cooperació d'aquesta ciutat
rebran 30.000 euros més aquest any que ve?
Per què?
Doncs perquè, entre altres coses,
hi han col·locat una persona
que cobrarà 30.000 euros.
Per tant, són diners que es deixen...
Jo s'ha col·locat a ningú,
jo estic al Consell.
No s'ha col·locat a cap persona
i això que estàs dient no és veritat.
Escolta, llegeixi el pressupost.
Estic al Consell.
I ahir vam tindre unió del Consell.
I deixa't el pressupost.
Això no és veritat, Jordi.
I deixa't el pressupost
que parla de retribucions
al pàrquing de Francesc Paz.
Acabem la tertúlia, senyors i senyora.
No hi ha temps per més.
Temps ja haurà de fer més balanços
aquests primers sis mesos de govern.
De fet, avui fa sis mesos de les eleccions.
Manel López Pasca, Jordi Sendra, Jordi Roca, Rosa Rossell,
gràcies a tots quatre
i fins la propera tertúlia.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu-sia.