.
Molt bona tarda, què tal, com esteu?
Comença el tren.
Passen uns minuts de les 6 de la tarda, avui és 12 d'abril
i després de la ressaca de les vacances de Setmana Santa
arrenca, com cada dijous a aquesta hora,
un nou programa que intentarà que el retorn a la feina
sigui almenys una mica més suau.
Avui començarem, com cada setmana,
analitzant l'actualitat política més pròxima amb un toc d'humor.
Com sempre, parlarem de l'apassionant món de la televisió,
d'actualitat musical i d'estrenes cinematogràfiques.
A més, avui comptarem amb la presència a l'estudi d'electriu Agnès Busquets,
de ben segur que de seguida la reconeixereu.
I abans d'acabar la nostra agenda particular,
us farà tot un seguit de propostes per gaudir al màxim del cap de setmana.
Amb les piles renovades, arrenquem!
I com ja és habitual, cada setmana arrenquem amb humor.
Joan, Rubén, què tal? Com esteu?
Molt bé, amb les piles carregades ja.
Doncs vinga, som-hi.
Un escriptor assegura que Franco va tenir un fill secret
durant la seva etapa de capità general a Canàries.
Què dius ara?
No sé si és veritat, però seria normal,
perquè en aquella època, i com diu el seu amic Manuel,
tot es feia...
Fins condon.
De moment tot és una espocalització perquè...
No n'ha transcendit res.
Agafeu-se fort pel que ve ara.
Esto da bastante miedo, me incluyo.
Telemadrid emet un documental, Ciudadanos de Segunda,
en el qual pretén demostrar que el castellà està discriminat a Catalunya.
i amb ells són inútiles.
És de ser inútiles, eh?
Aquest bon home té raó, eh?
Sí, sí que en té, eh?
Molta raó.
Un grup d'intel·lectuals presenta un manifest contra la crispació política.
Una idea brillantíssima.
Després de sentir aquesta notícia, Rajoy va afirmar que...
és el més bonic que he vist a lo largo de toda mi vida.
Aznar també està encantat en la crispació, només cal sentir-lo.
Me gusta, no voy a decir que me gusta, no? Sí, sí.
Molt bé, nois, doncs moltes gràcies.
Deixem l'humor i marxem cap a la petita pantalla.
Pròxima parada, El Tren.
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda a Tarragona Ràdio.
Doncs després de l'humor toca parlar de televisió
i com que toca parlar de televisió,
toca saludar el Josep i toca saludar la Lorena.
Molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal, les vacances, bé?
Bé, bé.
Tornem amb les piles carregades, novament.
Tots amb les piles carregades, vinga, som-hi.
Doncs avui, com sempre, comencem amb els programes més vistos.
I no us penseu que no sabem amb quina sintonia posar
i sempre posem la mateixa,
però és que CSI és imparable i s'ho mereixen.
En segon lloc hi trobem Polònia amb un nou rècord.
En tercera posició hi trobem el partit del Barça Deportivo.
I tot seguit el partit de la selecció espanyola contra Islàndia.
I en cinquè i últim lloc, un habitual, Càmera Café.
Donem pas a les novetats després de tants dies
amb Passiones de Cristo i pel·lícules d'aquesta mena.
I és que allò, per anormar, per anormar, està de moda.
Mireu a l'Esteven, per exemple.
Hombre, Belén Esteven, eh?
Hombre, el per anormar, està de moda.
La troba a voltar, la troba a voltar.
I és que Quarto Mivenio hi ha sortit un adversari,
perquè va a sexe, estrenarà Fenòmenos,
un programa que ho parodiarà.
Eva González, una de les poques més a Espanya
que ha sortit seré treballadora,
serà la presentadora d'aquest nou format
on es barrejarà l'humor i el terror.
Perquè es fa una idea, es parlarà de cinema de terror?
En Marlene Esteven.
Podria ser, no sé.
Serà una de les estrenes.
Qui sap, qui sap.
De notícies al més enllà.
I tindrà una secció anomenada Càmera Postmortem,
que és una burla de Càmera Café.
I una altra que es dirà Expediente Yuyo.
Tot això, tractat amb ironia o humor, promet.
Molt, molt, promet, molt que sé.
Però ara, si et sembla,
canviem radicalment de registre.
No us penseu que, en comptes de fer una secció de tele,
estem fent una de Flamenquillo, no?
El que passa és que...
Jo pensava que encara no havíem abandonat la Setmana Santa.
Ah, no, bueno.
Escolta la cançó sencera i regueto en total, però bueno.
El que passa és que Antena 3, després el farà cas de Cafeteria Manhattan,
ha comprat una telenovela que es veu que és un èxit rotund a tot el món,
tipus Los Gavillanes, saps?
No.
Bueno, es nota que no ves a la tele, eh?
No, baires.
Amb aquesta música de fons, què penseu que serà?
Doncs el títol és Zorro, l'espada i la rosa,
i té com a protagonistes els actors més emblemàtics d'aquesta mena de telenovel·les sud-americanes,
que no diré noms perquè no els conec ni jo.
En fi, no cal explicar la història perquè tots la sabem,
però cal dir que el protagonista, el Zorro de nit i Diego de la Vega,
de dia, s'enamora d'una tal Esmeralda,
però ella odia Diego, però a la vegada està ultra enamorada del Zorro.
Però bé, xata, si cada nit t'ho fas amb el Zorro,
després no t'adones que sona el mateix tio, típic de Culebrones.
Ara entenc perquè aquesta setmana Antena 3 o fa uns dies en un xiu com una espècie de Z.
Sí, no és l'Antonio Banderas.
No és l'Antonio Banderas.
És això, sí, sí.
Per ser aquesta musiqueta de fons que escolteu és la banda sonora,
es titula Amor Gitano,
i és interpretada per la Beyoncé i Alejandro Fernández.
Nois, el vídeo està penjat al YouTube.
Entreu, entreu.
Ho dic perquè la Beyoncé no para de sortir en bikini.
Ho deixo aquí.
Doncs deixem-ho aquí.
I continuo amb Pare Normals i és que sabeu on està Sardà, Lorena?
Tu ho saps?
Em preguntes a mi?
Sí, sí.
Jo l'altre dia vaig sentir que no l'havien deixat d'entrar a Cuba.
Sí, bueno, jo, a veure, si us he de ser sincera,
l'últim cop que el vaig veure va ser la seva boda, però...
No, no, no, no, és que està Sardà, és el nou, és el seu nou programa.
Perdona, però, Lorena, a la seva boda?
Sí, no puc dir res més, ho sé.
Sí, és tot un secret.
Bueno.
Doncs on està Sardà és el seu nou programa.
Ah, i de què va?
Es veu que es tracta d'un programa de viatges
que ens mostrarà com ens veuen els espanyols des de fora.
O sigui, tortilla, patata, flamenco, ole, ole, paella, tot això.
No, serà tot el contrari.
Es preguntarà per la vida quotidiana, política i social del país
a gent que visqui, per exemple, a la Xina, Japó o Austràlia,
que parlin espanyol o, simplement, espanyols que viuen a l'extranger
i hauran d'explicar el tipus de vida que porten ara.
Vaja, el que feia el Miki Moto a TV3.
Miki Moto a TV3.
I te crees más visto con niño de 12 años?
És una pregunta personal o...?
No, no, és que és un nou programa d'Antena 3.
És un game show on els concursants hauran de respondre
a 10 preguntes que van des del primer a cinquè de primària.
O sigui, que veurem si els adults són més tontos que els crios.
Aquí la Belén Esteban arrasa, eh?
Arrasaria.
Jo deia no hi aniria perquè quedaria fatal.
Sí, sí.
No hi ha de pas que no hi vagi.
Bé, els concursants s'ha de dir que els adults seran ajudats per cinc nens
i disposarà d'altres comodins.
Per això no ens importa.
El que ens importa és que és un concurs de la Fox,
la fàbrica de los huevos d'hora dels Estats Units,
i ja ha venut el format a mig molt.
A veure, què tal?
I com sabem que ho trobeu a faltar, avui torneu a veure els recorders.
Però abans...
Quin clàssic.
Sí!
Abans acabarem amb les novetats.
Doncs sí, mira, per acabar direm que parlarem de Santiago Segura
perquè, com ja us vam dir, ja ha estrenat el nou programa d'humor a la Sexta.
Sabies a lo que venies?
El programa es va estrenar dimarts i va tenir una acceptable quota de pantalla.
Es fan directe des del Teatre Hagendaz de Madrid
i la particularitat del programa és que els espectadors,
amb els seus SMS i trucades,
poden decidir si les seccions han de ser més llargues, més curtes,
o si s'han de retirar del xou.
Un programa a la carta, vaja.
Això sí, el presentador no el poden canviar, ja veurem si tira endavant.
I també la Sexta s'ha estrenat la nova versió diària del programa
Sé lo que hicisteis,
presentat per Patricia Conde i el seu col·laborador Ángel Martín,
que ha agafat un gran renom.
De moment, sembla que té bastanta bona acceptació
i ha aconseguit mantenir-se en un bon índex d'audiència.
I ara sí.
I ara sí, obrim el bau.
La sèrie d'animació Heidi compleix 30 anys
i per celebrar-ho, Antena 3 recuperarà la sèrie a partir del juny.
Però també s'està muntant un musical
que arribarà a finals d'any a Espanya.
Un musical sobre Heidi?
Sí, Heidi.
La mítica sèrie es veu que no ha passat de moda
i ja que les cadenes europees més importants
encara la continuen posant.
Passat de moda o no tenen res millor.
Ah, i també.
Per ser, Carles, tu la veies?
Sí, tant, home.
Molt bé.
Vosaltres no?
Sí, també.
Jo no.
Ja va ser hora de recuperar antigues sèries.
Jo era més de Marco, però.
Com?
Era més del Marco.
Jo no, a mi mai m'ha agradat.
Mira, no ho sé.
Bueno.
Jo tampoc.
Continuo.
Ja va ser hora de recuperar antigues sèries de dibuixos animats
perquè jo em poso obert a la televisió amb els meus cosins
i només veig sèries japoneses, coses rares.
I jo vull fer una reivindicació des d'aquí.
On estan els trotamúsicos, Willy Fogg, Delfi, Los Fruities, David Tennoomo?
Un dia en parlarem.
Sí, no?
Un dia en parlarem.
Podem fer un especial.
Però, Carles, res més.
Tornem la setmana que ve, com sempre, amb més humetats i sorpreses que és Sant Jordi
i tindrem sorpresetes.
Molt bé, molt bé.
Moltes gràcies.
Estic molt content aquesta setmana, perquè hem tornat a parlar de Blen Esteban.
Clar, clar.
Si vols fer un especial sobre ella, també en parlarem.
Jo l'ho trobava a faltar, que voleu que us digui.
Les coses com siguin.
Molt bé, doncs.
Bé, doncs gràcies.
Fins la setmana que ve.
Deixem la televisió i parlem de música.
Pròxima parada, el tren.
Doncs sí, com us dèiem, toca parlar de música.
I saludem en Joan i en Rubén, que ja els tenim aquí.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Els nostres experts musicals habituals.
Bueno, experts.
Sí, tindré.
Què ens porteu aquesta setmana?
Mira, començarem amb Manolo García.
Hago pájaros de barro y los he hecho a volar.
I Manolo García fa la seva primera gira a Sudamèrica.
Atenció, aquest pot sonar estrany, però a molts dels que ens estan escoltant,
doncs que sàpiguen que és la primera gira en solitari,
que quan tocava en Quimi Portet ja hi va anar, ja està crecidito.
Sí, sí, farà parada a Mèxic, a Perú, a Argentina i a Xile.
I com no, aquesta gira coincideix amb la publicació americana de
Para que no se duermen mis sentidos.
Aquest àlbum ja fa temps que es va presentar a Espanya i va tenir una bona acceptació.
I tot i això, la versió que es vendrà a Latinoamèrica no és exactament igual que la que es va vendre aquí.
Quina diferència té?
Doncs, mira, per exemple, inclou dos temes que aquí s'havien comercialitzat anteriorment.
Pájaros de barro, que és del 98, i Nunca el tiempo es perdido, que és del 2001.
És a dir, que han fet de tres discos, un.
Molt bé, parlem de Marea, ara escoltem un tema de Marea que es diu
La Mierda Primavera i explicarem què hi ha de nou.
Perdona, Ruben, podries repetir el títol de la cançó?
Sí, La Mierda Primavera, que és com ha començat la primavera, realment.
Però bueno, d'aquí a prop més d'una setmana hi haurà nou disc de Marea.
Sortirà vendre el proper 24 d'abril i es dirà
Les aceres estan llenes de piojos.
És aquest el cinquè, ja no, de Marea?
Sí, sí, ja és el cinquè disc.
Arriba tres anys després del seu últim, que va ser el gran 28.000 punyalades.
Al YouTube ja podeu veure el videoclip del primer single, que es diu
Aceituneros.
I que sapiguesseu què, al Pabelló Olímpic de Badalona,
els podreu veure el proper dia, 12 de maig.
Smashing Pumpkins fa la seva primera gira després de set anys.
Farà una gira que el que ens interessa a nosaltres és que passa per Catalunya.
Sí, sí, el dia 31, el 31 de maig, toquen a Barcelona,
dins de, com no, el Primavera Sound, que ho aglutinant tot.
I la banda de Bill Corrian, que és el vocalista del grup,
que és aquest home que esteu sentint per aquí detrás, Gemegant,
ha anunciat a través del seu MySpace
que en aquesta gira tocarà temes del seu proper disc
i també tocarà temes dels emblemàtics de la banda de tota la vida.
i, per als que us interessa el temell,
els Mashing Pumpkins, us dic que al YouTube s'ha format un debat
sobre quina és la millor cançó del grup.
Alguns diuen que és una cançó que es diu 1979,
que també hi ha gent que diu que provoca depressió.
Jo ho deixo aquí.
No la conec, tu tens alguna cançó que t'agradin especialment?
A mi m'agrada 1979, el que passa que,
com la gent del YouTube ho estava dient en anglès,
dic tampoc me ficaré aquí a insultar-los en anglès, no?
No, no demostrarem aquí el nostre coneixement de llengües.
Claro, claro, claro.
Ole por partir mi corazón
Ole porque tu amor no tiene dueño
Y a mí me ha tocado un poco
Ole por no darme la razón
I el nou disc de Jarabe de Palo ja està a la venda.
Estran contests a tota aquella gent que li agrada el grupet de Pau Donés.
Per mi tots els discs sonen igual.
Sí, t'anava a dir, t'anava a dir.
A la gent li agrada, està bé.
I bueno, el que sona és la cançó Ole,
que és el single d'aquest disc que es diu Adelantando
i que va sortir a la venda el passat dimarts, el dia 10.
I aquest Ole, Depende i tot que sona igual, és ja el que fa.
És el disc número 7.
I està produït també, segons tinc entès, pel mateix Pau Donés, no?
Sí, sí, s'ha atrevit, s'ha tirat a l'aventura
i produeix també ell mateix el disc,
que compta amb dues col·laboracions importants.
De qui són?
De qui són?
Són Carlos Tarque de Meclán a la cançó
Avisa tu madre.
I qui més?
I qui més, doncs...
I qui més?
A veure, a veure...
La Mari, la Mari de Xambau,
que canta un tema que es diu Deja-me Vivir.
Però jo tinc una pregunta que és...
Pau Donés, se produeix ell el disco
perquè vol guanyar més pasta
o se'l produeix ell perquè no li vol produir ningú?
Jo posto per la segona, eh?
Un clàssic, no?
Això és un dels clàssics
que mos agrada recordar en aquesta secció.
Sempre va bé, sempre va bé.
I Lobo Ombre en París
és notícia aquesta vegada
perquè compleix 23 anys
i l'Àvio i la Unión
ho celebra editant un llibre flash,
que per a qui no ho sàpiga,
què és un llibre flash?
No ho sé.
Què és un llibre flash?
Què és un llibre flash?
Un llibre flash és un llibre digital
que pots passar a les pàgines
amb el ratolí.
Amb el flash, amb el programa del flash.
O sigui, és igual d'avorrit que llegir,
però damunt te fa més mala vista
perquè és a través de l'ordinador.
Realment, bueno,
un notició
i no res,
que sàpiguésseu que
si voleu conèixer la història
de Lobo Ombre en París
que la podeu seguir
a través del llibre flash
i que hi ha un munt d'opinions, no?
Qui ha opinat?
Sí, sí.
El llibre aquest té bastantes opinions
i, entre d'altres,
de la model Judit Mascó,
productors i músics
i també la del,
malauradament desaparegut,
Joaquín Luqui.
Però escolta'm,
el llibre flash aquest de què parla?
Però el llibre flash parla
de Lobo Ombre en París
que compleix 23 anys
una cançó,
doncs parla d'una cançó.
Ja està.
Però un llibre
només per a parlar d'una cançó.
Aquesta mitja cançó dels 80.
i avui acabem amb un record Guinness.
El record Guinness,
el concert més llarg de la història.
El van aconseguir al Japó,
es va aconseguir Japó,
gràcies a més de 800 músics professionals
i aficionals de la ciutat de Hikone,
que van tocar ininterrompudament 182 hores.
i els càlculs asseguren
que això vindria a ser
una setmana i 12 hores seguides de concert.
Home, Pau d'Ones i Jarabe de Palo
també ho podríem fer, això, eh?
Sí.
El que no crec que ho arribes a soportar ningú.
Ni ells mateixos ho soportarien.
Van seleccionar...
Bueno, sonen els Beatles,
perquè van seleccionar 2.000 cançons
que anaven des de clàssics dels Beatles
fins a cançons tradicionals japoneses,
aquestes que els lleguen tenen als freaks.
i va tocar gent de diverses edats,
entre 6 i 96 anys.
No n'hi do, un home de 96 anys
amb un concert de 182 hores.
M'agradaria veure la cara que estigui.
Bueno, és com un viatge de l'Inserso, no?
Quasi, quasi, més o menys.
Van a veure un concert d'una setmana.
No està mal.
I no res més.
Molt bé, alguna cosa més?
Ja està bé, espera't aquesta setmana.
Molt bé, doncs moltes gràcies.
Si em permeteu, un petit apunt aquesta setmana
una molt bona amiga meva m'ha dit
que a Bilbao el 29 de juny toca Metàl·lica
i això sí que és una gran notícia
perquè per tots els fans de Metàl·lica,
recordeu, Bilbao, 29 de juny, Metàl·lica en directe.
Acceptem les menes.
Acceptem les menes.
Sí!
Perfecte, doncs moltes gràcies.
Fins la setmana que ve.
Molt bé.
Adéu, adéu.
Vols alta velocitat?
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda
vola amb el tren de Tarragona Ràdio.
Doncs després d'haver repassat
les novetats més destacades del món musical
continuem amb el programa
i per fer-ho ja tinc assegut al meu costat
a la nostra convidada d'avui
però abans de presentar-vos-la
i de saludar-la
vull que escolteu atentament això.
I després del Tomàs Molina
anem a connectar
amb la nostra millor reportera, la Gemma Ruiz.
Per què? Doncs perquè ha anat al teatre
a veure l'obra Hamlet.
Gemma, ets aquí?
Sí, Mònica, però és que hi ha hagut una confusió.
Si vols dir que m'he equivocat
la que estàs confosa
ets tu, estimada Gemma.
Toma, papà, aquí tienes las cartas manifestadas.
Gracias, cielo.
Oye, ¿cómo llevas lo de tus cambios de humor?
Lo digo por lo del embarazo y tal.
Ah, estupendamente, ¿por qué lo preguntas?
Bueno, nada, por cortesía.
¡Pues deja de meterte en mi vida!
Eh, ¿qué pasa?
Yo, al Ferran Adrià, el milló cuní del món
y aquesta es la Rusqui, al meu sparring.
No, no, filho predilecte de San Paul.
¿Qué?
Filho predilecte de San Paul.
¿Qué?
¡FILLO predilecte de San Paul!
¿Qué ensorto o qué?
Perdona.
Es que emurten las estrellas, mi gelón,
per la orella.
Mira, que neigros de petjanda.
Ara sí, Agnès Busquets, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Que raro que és sentir-se sense veures, eh?
Els coneixes, no, aquests personatges?
Sí, sí, sí, i tant.
Però, ostres, sense la imatge, realment...
Bé, a mi, clar, igual a l'altra gent no li passa, no?
Però jo que estic acostumada a veure-ho, vull dir, no sentir-te en un...
Bé, és igual, que m'ha sobtat molt, perquè no ho havia sentit sense imatge.
Segurament és diferent, no? Només sentir-te la veu i no veure la imatge.
Sí, sí, exacte, no?
Perquè tens molt associat la veu, les veus amb els personatges,
amb els personatges, tal qual, van caracteritzats, no?
Molt bé, doncs, bueno, per a aquells que ens esteu escoltant
i que encara no hagueu endevinat què és l'Agnès Busquets,
doncs ella és la que dona vida a molts dels personatges que surten al Polònia,
aquest programa tan famós de TV3, dirigit pel Toni Soler.
Sí, sí, una cosa que està sent un èxit aclaparador
i absolutament imprevisible, jo crec.
No us esperàveu aquest èxit abans que comença?
Jo, no, no. A veure, tens les garanties, no?
Vull dir, el Toni, la gran majoria de programes que ha fet per la tele
han funcionat molt bé, no? Vull dir...
Però és que això s'ha sigut...
Però, de fet, quan ho va intentar en TV3, perquè feia una cosa similar,
potser no va acabar de funcionar tant, no?
Sí, bueno, el format era bastant semblant,
bueno, era en un format més leit,
però, bueno, jo crec que és el de sempre,
que segons quin tipus d'humor a fora de Catalunya
no enganxa tant com enganxa aquí, no?
I, bé, doncs, no va quallar, no va quallar
i, bueno, suposo que a TV3 ja feia temps que anava al darrere
i mira, i cap allà una altra vegada.
Molt bé. T'hem sentit aquí imitant personatges tan coneguts
com la Mònica Tarribas o la Carme Ruscalleda o la princesa Leticia, no?
Per una actriu com tu, com crees un personatge d'aquests?
Des que comences a crear fins que arriba a sortir un personatge com els que surten,
que fins i tot crec que n'hi ha algun que ja potser té vida pròpia, fins i tot.
Sí, mira, m'ha agradat això que has dit d'actriu, no?
Perquè moltes vegades ens diuen, ai, sou imitadors.
I la veritat és que la majoria dels actors que estem al Polònia
tenim una formació que ve del teatre, realment, no?
O sigui, casualment amb el Cesc Casanovas, amb el Xavier Serrano,
amb el Pau Miró, que abans i ara ara ja no hi és,
el Brunoro, la gent medausedes, vull dir, el David Oliveres,
és que la gran majoria ens hem format a l'Institut del Teatre.
Vull dir que crec que cap de nosaltres, bueno, excepte el Cesc,
ja era d'aquests que l'Institut ja imitava i el Col·les,
i també explica que no parava d'imitar profes i això,
jo crec que cap de nosaltres pensava que acabaríem,
o almenys que durant una etapa estaríem treballant en el món de la imitació, no?
I jo crec que, bueno, a veure, això és una cosa.
I l'altra, potser precisament per això,
la manera de composar els personatges,
és, bueno, primer era veure els vídeos i sentir talls de veu,
o sigui, jo porto a vegades l'MP3 amb les veus
per anar allò, sobretot enganxant els tons i això, no?
Bé, els tons o els tics, no?
Perquè els timbres de veu potser és el més delicat, no?
Cadascú tenim el nostre timbre i sí que el pots anar modulant, no?
Però és potser el més difícil.
Però mirar vídeos, anar rebobinant, anar passant endavant, rebobinant tal, ara pausa i tal, ostres, a veure què fa aquí.
Molta feina de mirall, no?
Sí, sí, bueno, de mirall a la tele, no?
De mirall a mirall fins que no estàs caracteritzat realment.
Mira, ahir precisament vam provar la Maiol, que, bueno, és gran primícia mundial.
Primícia de Raona Ràdio.
Primícia de Raona Ràdio, on naixerà la Maiol, almenys per la campanya de les municipals.
Sortirà en el Polònia, l'Imma Maiol.
Aquesta va estar costant moltíssim, precisament per això, no?
Perquè encara no...
O sigui, me l'he mirat molt i tal, però no he acabat d'agafar potser aquella cosa sòlida
que tenen els altres personatges que has dit tu, no?, que tenen vida pròpia.
Quan ja els has agafat molt els tics o, no sé, les cantarelles o la gestualitat i això...
No sé si t'he contestat molt concretament la pregunta, eh?
Perfectament, perfectament.
Perquè m'he enredat una mica.
Perfectament.
La idea d'un personatge, neix de l'actor o de l'actriu en el teu cas, o te'l proposa?
Depèn, depèn.
La Maiol és mig encàrrec del Toni, igual que la Letícia.
Però, per exemple, la Mònica Terribasol i la Carme Ruscallada les vaig proposar jo.
Perquè, bueno, és un...
Ja que el món de la política és un món molt d'homes, no?
Sí.
Malauradament, això de la paritat, bueno, sembla que ara començarà a ser més una realitat, però...
De moment estem lluny.
Clar, és una mica complicat trobar...
Clar, t'estàs trencant la closca buscant personatges femenins que participin activament al món de la política
i, a més a més, que siguin reconeixibles per la gent d'EAPIE, no?
Que hi ha molts personatges que tu potser, com que estàs més en el rotllo, doncs t'hi fixes
però potser li vas amb una persona al carrer i dius, ostres, potser què sé...
Bé, ara no m'atreveixo a dir cap nom perquè potser dic una bestiesa, no?
Però hi ha personatges que potser la gent no identificaria...
Que són més difícils.
Que són més difícils, no?
Llavors, en el cas de la Mònica Terribas va ser això, no?
De dir, ostres, algú és una periodista que està molt relacionada amb el món de la política i que pot donar molt ganxo.
Doncs, pam, la vaig proposar i sí, sí, la van comprar.
I, tal, i llavors amb la Carme Ruscalleda feia molt de temps que la tenia al cap i vaig dir, deixa'm-la aprofondir i tal, però, clar, hi havia...
La Carme Ruscalleda esclavava, eh? Permet-me que t'ho digui.
Bé, jo l'escoltant...
Jo discrepo.
Home, perquè...
Segurament tu ets lectriu i no et deus tan...
Suposo que la Carme Ruscalleda, ella, la persona té, jo crec, el timbre de veu el té molt més greu que el que faig jo.
Però, clar, és això, el personatge s'ha anat apoderant una mica de mi i s'ha anat cap a una cosa com més histriònica i més aguda i més atabalada i tal, no?
Llavors, clar, és que ara l'escoltava i pensava, Déu meu, al final parlarà amb infrasonidos per gossos, aquesta dona, saps que?
S'aturarà tots els micros i tot el...
Escolta'm, amb la princesa Letícia, heu tingut algun toc d'atenció? Teniu algun tipus de censura? Aneu amb alguna... amb cura?
Anem amb cura, sobretot amb el que ha passat últimament, no?, amb tot el tema de la seva germana i això, per exemple, hi havia uns gags preparats i, bueno, ho vam fer, com vam respectar una mica el dol i durant un temps, doncs, no va sortir, no?
Però jo crec que, com amb tots els altres personatges, no es té molta... Vull dir, sempre hi ha un respecte, crec que amb tots, però...
Vull dir que això de ser políticament correcte es va perdent amb tothom.
Sí que crec que ens van donar un toc, però quan estàvem a Tena 3.
Bé, potser perquè el públic també era diferent.
Sí, no, ens van donar un toc amb el tema de la caràtula, perquè a la caràtula hi havia un moment que el príncep Felip sortia amb un xumet, i això, i llavors, clar, era com esto, quitar-lo.
Però, bueno, total, per el que ens quedava ja no ho van treure, crec, i això. Però no, no, en principi no ens han dit res. A més, és que no ho sé...
Em consta que alguna vegada ho han vist, això sí, perquè allò que siguin contactes amb el cap de premsa de la Casa Reial, que coneix o no sé qui que tal, saps que ho han vist, no?
Però jo crec que som... Podríem ser molt més cruels, i no ho som.
Sí, sí, sí.
Sí, doncs, ho he dit...
Diem la nostra, però crec que amb molta elegància.
Amb molta elegància. Ara que parlaves de la... Bé, que tu mateix has dit la diferència entre el que és l'actriu i l'imitador.
Sí.
Voldríem que escoltessis un altre tall que t'han preparat.
Ai, ai.
Doncs mira, l'altre dia estava allà al CCCB, no?, llegint el diari, de sobte se'n va tancar un nano romanès.
no?, per intentar robar-me el bolso, no?, però jo el vaig atrepar a temps.
I me'l vaig mirar als ulls, no?, i em va despertar tanta tendresa, el vaig veure tan... tan sol, tan... tan desemparat, tan brut, que...
Mira, em vaig treure el pit i li vaig donar de mamà.
Perdoni, senyor president.
Quines cames més maques.
Moltes gràcies, xeto.
No, dic que quines cames de matrimoni més maques hi ha al catàleg de l'IKEA.
Les vol...
Ah, vostè és la veterinària que ha sortit abans.
Sóc la nova...
Becària.
Santa Úsula, ¿se puede saber dónde vas?
Nada, me voy a jugar una partida de dominó con los amigos.
¿Y todos esos pertrechos?
Bueno, ya sabes cómo me pongo cuando gano.
¡Espanya! ¡Espanya! ¡Espanya! ¡Espanya! ¡Espanya!
Amor, com pots portar aquesta doble vida.
No sé.
Els has de dir la veritat, has de sortir de l'armari.
Els has de dir que ets un català errac negatiu.
No sé, però ho faig per Catalunya.
I la societat catalana encara no està preparada per tenir un president català.
De fet, aquí no imites a ningú, no?
No, no, aquí...
Bé, potser l'única que podria ser una semi-imitació és la dona de la Cebes.
Però que no la coneix ningú.
Que no la coneixem, em dirà, fem com la Cebes i ja està, no?
Per tant, és un personatge totalment inventat.
Sí, sí, a més va sortir a maquillatge, tal qual, eh?
Estava allò, tu què he de fer de dona de Cebes?
I vaig dir, la faré com la Cebes, eh?
Vale, vale.
De fet, altres vegades que hem fet personatges femenins,
la dona de tal o la secretària de qual,
jo normalment he optat per dir, bueno,
si és la secretària del Maragall,
per què no fer-la parlar com el Maragall, no?
O sigui, això és això.
En aquest cas, la dona de la Cebes, doncs era divertit fer-la com ell, no?
Perquè els nois que van venir a fer de fills també es van apuntar al carro
i, clar, érem tots com la Cebes i feia bastant riure.
Perquè els actors i els actrius de Polònia es feu de tot una mica, no?
Sí, la veritat és que sí.
Estàs allà i bé, doncs,
Perquè el dia a dia d'un capítol de Polònia, quin és?
Mira, normalment gravem en dos dies,
que és el dilluns i el dimarts a la tarda,
i bé, et poden anar...
Bé, la convocatòria comença a partir de la una o les dues del migdia
i la gravació, perdó, és fins a les onze de la nit.
I bé, si estàs allà, doncs,
tant fas de Ribes com de senyora del quiosc, saps?
O sigui, qualsevol...
O sigui, és una mica xicó o xica per a tot, no?
Xicó per a tot.
Sí, sí, noia, encantada,
perquè, mira, així també vas provant cosetes, no?
Allò pot ser algun person...
Exacte, no?
Ai, se m'ha acudit d'aquest personatge, tal, no?
I llavors, doncs, mira,
també és un bon laboratori per anar provant coses.
I a part de televisió, fa ràdio, també, no?
Sí, ara fa poc estic al Minoria Absoluta,
també allà a RAC1,
i molt bé, és tota una experiència perquè, clar,
està al costat d'ells que porten aquest rodatge
tant de la barreja del món de la política
en el món de l'humor,
és realment estar com enmig d'una carrera
entre el Fernando Alonso i aquest altre,
que no, no, s'obre el...
El RAC1, no?
Sí, sí, o sigui,
i estàs allà al mig i atrapant trens com pots, no?
I això està molt bé perquè...
Perquè, a més, per un actor...
Jo m'imagino que quan estàs en un plató de televisió,
els actors feu d'actors
i potser hi ha periodistes que estan fent d'actors, no?
Sí.
En canvi, la ràdio és al revés.
Sou els actors que potser feu de periodistes, no?
Sí, el que passa és que vas amb molt de compte, no?
Perquè no tens...
Primera, no tens l'agilitat
d'enllaçar, potser, temes...
No sé, que sigui un tema que t'interessi molt.
Jo que sé, potser algun dia
que es posen a parlar de cinema
m'atreveixo més a...
Jo que sé, o de teatre o de pintura.
No sé, una cosa...
Potser coses més relacionades amb l'art
o amb segons què,
potser m'atreveixo més a posar-hi cullerada, no?
Però en temes de política,
francament, soc molt prudent, no?
Però, bueno, també m'està servint per...
Per posar-te al dia.
Exacte, per posar-me...
Que sempre havies estat una mica al tanto, no?
Però ara, evidentment, molt més, no?
Estàs com més al lloro de com funciona
i, bé, així com els nens, també, no?
Amb el Bolònia sembla que s'estan posant
bastant al dia del panorama polític.
Almenys saben qui són els personatges
que manegen les cireres, no?
Que remenen les cireres, doncs...
Doncs jo era una mica igual, eh?
I sí, fer de periodistes...
Sí, en certa manera, potser sí, no?
Des del punt que estàs en un programa
que parla d'actualitat, no?
Però no sé, penso que em va una mica gran
de moment dir que estic fent de periodista
a la ràdio, crec que és més això.
Jo em permeto més allò de guardar-me al meu lloc,
sóc una actriu que estic fent imitacions allà
i ja està.
Perquè en l'aspecte més personal teu,
et vas llicenciar a l'Institut del Teatre.
Sí.
I des de l'Institut del Teatre fins a arribar a Polònia...
Ho ha plogut molt, eh?
Ho ha plogut molt.
Sí, hem plogut deu anys, gairebé.
Has passat supertres, has fet altres coses a televisió...
Sí, sí, la veritat és que he tocat bastants pals.
Encara me'n queden molts, no?
Tant de bo.
A veure, tot el tema del Polònia, això...
La cosa ha sigut a través, m'imagino...
No, m'imagino no és així, de Trono Villegas,
d'aquí a Tarragona, del Teatre.
Jo estava amb...
Just quan vaig acabar l'Institut vaig entrar a Trono,
perquè necessitaven una substituta per una història i tal,
i bueno, vaig entrar, doncs, allà.
Hi ha l'Oriol Grau, hi ha el Fermí i Fernández,
hi havia la Rosa Andreu...
I bé, doncs, qui érem els figurants del programa de Malalts de Tele,
del Toni Soler, doncs, els actors de Trono Villegas,
o jo què sé, quan també, quan l'Oriol també dirigia el Plats Bruts,
també, figuració de Plats Bruts, i ja està, amb tots els de Trono allà.
I, clar, a partir d'aquí vaig conèixer el Toni Soler,
fent un gag per Malalts de Tele,
sembla ser que li vaig caure en gràcia,
li va agradar el que feia,
i a partir d'allà, doncs, és quan va començar la relació professional amb el Toni, no?
I va anar comptant amb mi, doncs, per altres històries.
El Set de Notícies també vaig fer amb el Toni,
amb el Terrat també me'n vaig anar a Madrid,
amb el José Corbacho a fer l'última noche,
que va ser un programa que va durar poquíssim.
Jo crec que molt relacionat amb això,
amb el tema de l'humor català,
que encara no acabava de...
Sí, bueno, no n'anava res estranya,
perquè hi havia guionistes de Madrid i guionistes catalans,
i, no sé, era un producte una mica curiós,
que jo crec que, bueno,
que com sempre tenia molta més audiència aquí a Catalunya
que no pas el rest de l'estat,
i llavors, clar, va caure el programa.
Però això, i allò del Club Super 3 no té res a veure,
si el Club Super 3, no ho sé, em van trucar.
Em van trucar per si volia fer el càsting,
el vaig fer i em van agafar, vull dir...
Va ser perquè estava allà a l'arxiu de TV3,
d'actors i actrius, i mira...
I de tota aquesta quantitat de pals que dius
que encara t'agradaria, que hi ha per tocar, no?
N'hi ha alguna en especial que t'agradaria?
Doncs tinc l'espina i ho seguiré dint sempre,
el que passa que, mira,
sembla que quan fas una cosa,
la pon casallar-te, no?
A més, confio en el tòpic, no?
Que diuen que un actor còmic és un gran actor dramàtic.
Espero que sí, vull dir,
però el que passa és que no tinc l'ocasió de demostrar-ho, no?
Vull dir, que a mi, ara fora conyes,
m'agradaria molt això, no?
Tocar alguna cosa més naturalista o més...
Fer alguna cosa...
Que en teatre ho he fet, no?
Però, evidentment, el teatre no arriba tant a les cases de la gent
com és la televisió o el cinema.
I això, m'agradaria molt fer una cosa com més...
Que no renego del que estic fent, eh?
Vull dir, que duri...
Perquè tal com està el panorama,
tenir feina amb aquesta professió és ser un gran afortunat, no?
Però bé, sembla ser que la cosa tira per aquí, no?
Però jo des d'aquí faig una crida als directors dramàtics.
No, no, és broma.
D'això, m'agradaria fer una cosa més naturalista i més dramàtica, no ho sé.
Molt bé, doncs, Agnès Busquets,
moltes gràcies per haver estat avui amb nosaltres.
A vosaltres.
Sobretot per acceptar la nostra invitació.
T'has hagut d'esplaçar expressament des de Barcelona per venir.
No passa res.
Així he vist la família i...
Anava a dir el gos, no?
Que no en tinc.
No, i veuré alguns amics, també.
Molt bé, perfecte.
Doncs gràcies i molta sort.
A vosaltres.
Adeu.
Adeu.
Pròxima parada, El Tren.
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda a Tarragona Ràdio.
Molt bé, doncs, després de conversar una estona amb la gran actriu Agnès Busquets,
que la veritat és que ha estat un plaer,
començant amb la secció de cine, una secció una mica especial.
Avui és que la Laia, malauradament, no pot estar amb nosaltres.
Des d'aquí li enviem una abraçada i desitgem que recuperi de seguit.
Millora't.
Per això saludem la Jèssica, com sempre.
Hola.
Què tal, Jèssica, com estàs?
I a més a més saludem el Joan.
Bona tarda.
Què tal, Joan?
Avui debutes a la secció de cinema.
Sí, esperem fer-ho bé.
Molt bé.
Què ens porteu aquesta setmana?
Aquesta setmana us parlarem d'algunes pel·lícules que s'han estrenat aquests dies
i en farem una miqueta de crítica.
El que passa és que...
No sé si això dona per gaires compliments, eh, la cartellera que hi ha ara?
Què vols dir?
Que la crítica ha de ser dura?
Em sembla que sí.
Comencem.
No, no, no, no us parlarem de l'exorcista ni res d'això perquè...
Però l'he trobat molt adient per parlar-vos de la primera pel·lícula d'avui.
La Cossetxa.
Una producció americana que va arribar la setmana passada a les pantalles.
És un thriller d'aquests de posar a prova la fe, fins i tot la dels més incrèduls.
Es veu que la tenen classificada com a pel·lícula de por i realment la por
ens la indueix al Dolby Stere o Sour Raon que tenen totes les pantalles de cinema que es precien
i la subjectiva, la por subjectiva que ens la creem a la nostra ment
que ens sorgeixen preguntes que ens planteja la mateixa pel·lícula d'aquestes de
Creu en Dios, Creu en el Diàl·lo.
Alphadoc, protagonitzada per Justin Timberlake.
Saps qui és, noia, Jessica?
No.
Jo tampoc, eh?
Sí, home, aquell cantant del grup N5 que tornava boges a les noies de 15 anys.
Sí, sí, sé qui és.
Sí, sé qui és.
No, no he sigut mai noia de 15 anys, per tant, continuo sense saber qui és.
La pregunta anava per la Jessica.
Sí, sí, sé qui és.
Però no perquè m'hagi agafat amb la meva tapa de 15 anys era loca por los ensignos.
Bueno, doncs aquest noi s'ha passat actor, vale?
Doncs suposo que això d'haver d'estar nòvio de Britney Spears ha de ser una pel·lícula immensa.
Aquest film tracta de com un grup de nois benestants americans juguen a fer-se el tiudo i fer de dolents.
Una colla de gossos que només foten què col·locar-se, jugar a videojocs i anar de festa en festa com si fos el Juego de la Oca.
O Local Imocho, típic joc universitari.
Perquè lo digo yo, pel·lícula romàntica i ensucrada amb la gran actriu Diane Keaton,
que de vegades penso que deu ser família del Michael Keaton, l'Ether Batman.
Soy Batman.
Bueno, aquest és un altre tema que ara no cal tractar.
Sí, trobo que no.
Bueno, val a dir que aquesta pel·lícula és una maricanada d'aquelles que en diem típiques, típiques.
Amb una mare d'aquelles que amb les seves filles totes tres ben posicionades,
de classe mitja alta, on la mare és d'aquelles que em sembla que alguns de nosaltres coneixerem aquest tipus de mare,
són d'aquelles mares que posen en tot allò que fa una de les filles.
En aquest cas li ha tocat a la més petita perquè és la que encara no s'ha casat.
I clar, per a moltes mares aquest és el repte de la seva vida, apanyar les filles.
Fija family, ¿te gusta?
Mamà, són lunares.
És de Minnie Mouse.
No sé si me gusta.
¿Me gusta?
Yo diría que lo odias.
Yo también.
Por favor, pruébatelo.
¿Por qué?
Pues porque te lo digo yo.
Si més no, és una pel·lícula per veure o bé amb les amigues, això per tu també, i tu, Carles, si tens amigues.
Amigues sí que tinc.
Vale.
Jo no l'aniria a veure, per això.
O bé amb la mare.
Sí, jo l'he vista amb la mare.
El que més m'atempo també és que hi haurà molts nòvies sacrificats.
Com tu, Joan.
No, jo no.
No ets un nòvio sacrificat?
No.
No ho faràs?
No ho faré.
Això, si estiguéssiu casats, acabarien tants sacrificis, eh?
La pel·lícula és una pel·lícula de dones i para dones.
En sucradeta, tendra i molt americana.
Tio, oi, ui.
The daddy dollars, y'all.
See my...
No limits, see my...
Watch it.
Aquesta és la banda sonora de Training Day, la pel·lícula del mateix creador que la que us parlaré a continuació,
Hearts Times, Vides al Límite.
La protagonitza en Christian Bale, on fa un paper de mariner retirat al seu barri,
on espera, amb el seu amic de tota la vida, que els hi arribi una oportunitat per assentar-se i tenir una feina estable.
Però, evidentment, aquesta feina no arribarà mai, perquè, si no, la pel·lícula no es diria Vides al Límite.
Has vist quina bona apreciació t'he fet?
Clar, m'agrada, Joan.
Esteu desperts, eh?, per tornar de vacances.
Els guionistes em sembla que no s'ho han currat gaire, perquè hi ha seqüències que els diàlegs sembla que han estat trets d'un botellón.
Aquesta pel·lícula la dirigeix Robert Dinero, i té un càsting d'actors de primera plana.
Matt Damon, Angelina Jolie, Joe Paxi, i el mateix Dinero, que també interpreta un dels papers dels protagonistes.
Bé, la pel·lícula es diu El bon pastor, que no ho hem dit, i tracta sobre la creació de la CIA des de la perspectiva d'un home que creia en els Estats Units, un patriòtic d'aquells que tant els agrada posar a les pel·lis americanes.
El president te dice que va a romper la CIA en mil pedazos.
Alguien de tu departamento se fue de la lengua.
Rebelo a los rusos donde encontraros en la bahía de cochinos. Tienes un problema serio en casa.
Tot i que tenen alguns problemes, quan comença la paranoia de la Guerra Freda, el personatge de Matt Damon i els seus col·legues van ser els fundadors de la tan renombrada CIA.
Es diu que el paper principal, el que interpreta Matt Damon, va ser proposat a Leonardo DiCaprio.
Però finalment en Matt, que va acabar abans de rodar infiltrados, es va quedar amb ell i li va prendre el paper a l'altre, no?
Sí, aquí quina correbola, Chex?
Home, al principi amb el cartell d'actors d'aquesta pel·lícula peta bé, no?
Sí, sí, està prou bé. El que passa és que és d'aquelles de veure despert, perquè amb el començament és ja... o estàs despert o t'adorms.
Molt bé, o sigui, has d'estar temps per poder fer la pel·lícula, no?
Sí, sí.
A més, es diu que De Niro és un director que cuida molt els detalls i deixa molta llibertat als actors a l'hora de treballar.
O sigui, això també pot ser un al·licient de cara a l'espectador.
Doncs sí, a més ha comentat que no li faria res fer la seqüela i s'hi ha posat molt a fons el De Niro,
perquè tot i que en un principi el film no l'anava a dirigir ell, després dels atemptats de l'11S, s'hi va començar a dedicar de valent a aquest projecte.
Doncs fins aquí la secció de 8. Ha estat un plaer compartir-la amb el Joan, tot i que trobo a faltar la Laia.
Millora't, eh?
Però millor companyia masculina, no?
Home, clar, ara estic rodejada, d'homes.
Una a l'esquerra i una a la dreta?
Sí.
Molt bé, doncs moltes gràcies a tots dos. Molt bé, Joan, per la teu incís a dins del cine.
Molt bé. I fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve, sí.
Que vagi bé.
Puntualment.
Cada dijous a les 6 de la tarda arriba el tren de Tarragona Ràdio.
Doncs per si les estrenes de cine d'aquest cap de setmana no us han acabat de convèncer.
Saludem l'Ester.
Ester, com estàs?
Molt bé, molt bé. Aquí amb l'agenda cultural, una setmana més, aquest dijous, d'agenda.
Doncs a partir d'ara, 5 minuts en què us oferim, tot allò cultural a Tarragona i a les Rodalies.
Propostes que no podeu rebutjar.
Molt bé, doncs si et sembla, sentim les teves propostes.
Primer, una repassadeta, aquesta agenda per després de les minivacances.
Teatre fet per a joves i per a no tan joves, classes d'un mestre dels bons, curiositats al cinema,
totes sota un mateix sostre i un bon grapat de cursets i activitats per no quedar-se a casa.
Doncs preparats per l'agenda?
Preparats.
Preparats? Comencem a fer la repassada.
Teatro, lo tuyo es puro teatro.
Proposta.
Mostra de teatre jove de Tarragona.
Dia i hora.
Dijous 12, divendres 13 i dimecres 18, dos quarts de 10 del vespre.
Lloc.
Teatre Metropol, Rambla Nova, Tarragona.
Us ho expliquem.
Sí, teatre.
Tres trets de sortida de la mostra de teatre jove de Tarragona.
Són 12 espectacles en total, però aquest abril en podeu veure tres.
I tots tres aquest cap de setmana i el dimecres que ve.
Els tres al Teatre Metropol, que aposta per omplir el seu escenari de propostes joves i del camp de Tarragona.
i tots tres gratuïts, així que no us podeu queixar.
Aquest vespre, It's My Night, de Toy Boy Teatre.
Dos nois, una cita cega i l'estació de trens a Tarragona.
Tot plegat en un guió d'una companyia tarragonina.
Demà, Haleo, del grup de teatre La Fuga, una estrena d'un muntatge original d'un altre grup jove de teatre tarragoní,
ambientat en un peix d'estudiants.
I finalment, dimecres, la companyia Kabuki ens porta Tic Tac Trip.
Després de cadascuna d'aquestes comèdies, col·loqui amb els actors el cafè del Metropol.
Proposta
Taller obert
Di poesia amb l'actor Lluís Soler
Dia i hora
Dissabte 14 d'abril de 10 del matí a 2 del migdia
Lloc
Teatre al magatzem, carrer Fortuny 23, Tarragona
Us ho expliquem
Poques vegades tindreu l'oportunitat d'aprendre d'un dels grans actors de Catalunya, en Lluís Soler.
Sí, l'home de les mil cares. L'heu vist a Estació d'Enllaç, a Secrets de Família, a Pobla Nou, ha sigut el violador del cor de la ciutat.
I en teatre ha fet Naucícal, com Tarnau, Maria Rosa, on feia de dolent dolentíssim, l'excitós Mètode Gronholm, que segurament n'heu vist molts de vosaltres.
Doncs en Lluís Soler ve a Tarragona a ensenyar-nos a recitar poesia.
Sens dubte un actor excel·lent.
Sí, sí, que ens ensenyarà molt amb la seva veu imponent.
Té una veu realment envajable pels que treballen en ràdio.
Al Teatre al Magatzem s'ha proposat aquesta nova temporada, oferita i és de formació sobre les arts escèniques.
Per obrir boca ens ofereix aquest taller obert amb en Lluís Soler, en col·laboració amb la Biblioteca Pública i l'Escola de Lletres.
Podeu assistir-hi com a oients o participar-hi.
Això sí, haureu de portar un poema preparat.
Us proposo Vinyes Verdes Boar al Mar.
Quan dius un poema preparat vols dir un poema propi?
No, no.
Sentitament per recitar-ho, no?
Sí, per recitar, perquè ell t'ensenyi.
Molt bé, molt interessant.
Proposta
Exposició, l'Aberinto del Fauno
Dia i hora
Fins al 29 d'abril, consulteu horaris
Lloc
Antiga audiència de Tarragona, la plaça del Pallol
Us ho expliquem
Només escoltant aquesta música ja estareu recordant les tres pobres proves i la pobra nena, l'ofèlia, pobra com ho passava.
No us explico més l'argument del Laberinto del Fauno, oscaritzada i digne de veure, tant com aquesta mostra que ens ofereixen a l'antiga audiència
i que escalfa els motors del que és el REC, el festival de cinema de Tarragona, que se celebra ben aviat, del 24 al 29 d'aquest mes.
Però del REC ja us en parlarem més endavant.
La mostra sobre el Laberinto del Fauno s'estrena a Tarragona abans de començar una gira per diverses ciutats i festivals a l'estat espanyol.
Podrem veure de ben a prop i per primera vegada material de rodatge i peces originals que la van fer mereixedora de l'Òscar,
el millor maquillatge, fotografia i direcció artística.
Déu n'hi do. Realment, amb exposicions com aquesta, podem dir que els tarragonins som uns privilegiats.
Proposta.
Cata 2007. Circuit de cursos i activitats a Tarragona.
Dia i hora.
Durant l'abril, el maig i el juny.
Lloc.
Centre de la ciutat de Tarragona i barris de Ponent.
Us ho expliquem.
El Cata 2007 vol oferir als joves tarragonins formes d'oci amb les que es pugui aprendre i passar una bona estona, tot al mateix temps.
Durant l'abril, el maig i el juny d'aquest 2007, els joves d'entre 14 a 30 anys podran gaudir de més de 25 tallers, cursos i activitats.
Entre aquests tallers de capoeira, el que podeu sentir és música de capoeira, creació d'audiovisuals,
baits, jetins, alguna masterclass de grafiti, tot activitats per triar i remenar.
Tot i així, les inscripcions s'han de fer per avançat.
Ja podeu consultar a la web www.tarragonajove.com els tríptics, on s'explica amb tot luxe de detalls què s'hi fa en cada activitat.
Cliqueu, consulteu i remireu-s'ho bé i si algú no us fa el pes, les inscripcions es poden fer de dimarts a dissabte a les taquilles del Teatre Metropol.
O bé es pot sol·licitar plaça dirigint un mail a taquilla.metropol.tarragona.cat.
Fins aquí l'agenda.
Us deixem una setmana per posar en pràctica tot el que us hem portat avui.
I ja sabeu, la setmana que ve, més activitats, més propostes i més agenda.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Esther. La veritat és que hi ha una agenda molt interessant aquesta setmana.
Sí.
I fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Després de l'agenda, encarem la recta final del programa.
Cansats d'esperes i retards? Doncs agafa el tren de Tarragona Ràdio.
Doncs arribant al final del programa. Avui fa uns 15 dies que ens arribava la notícia d'un pacte històric.
El Sinn Féin i el partit unionista d'Irlanda del Nord arribaven finalment a un acord per governar junts a partir del 8 de maig.
Aquest és el principi del final d'un procés de pau que començava un divendres Sant d'ara fa 9 anys.
Després de gairebé una dècada dals i baixos, els nord-irlandesos ens ensenyen com a partir del diàleg dues parts en conflicte poden conviure juntes amb pau i llibertat.
Serem capaços aquí de prendre un exemple?
Us deixem amb els odors i Sundae, Bloody Sundae, una cançó que denuncia els tràgics esdeveniments ocorreguts a Terri, a Irlanda del Nord,
un diumenge de 1972 on moriren 26 manifestants a mans de l'exèrcit britànic.
Gràcies a tots els que han fet possible aquest programa, Marta Montagut, Núria Cartanyà, Josep Ardila, Lorena Romera, Laia Díaz,
Joan Callarissa, Rubén Miró, Jessica Linares, Joan Castell, Esther del Campo, Míriam Calderer i qui us parla, Carles Esporrin.
Ha estat un plaer. Fins la setmana que ve. Adéu.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.