A continuació us oferim un espai gratuït de propaganda electoral.
Tarragona Grup Independent, Federació d'Independents de Catalunya,
vol, amb la teva ajuda, millorar Tarragona.
Amb Maria Mercè Martorell, les paraules són fets.
Transformar la nostra ciutat per fer-la més còmode per a tots.
Vianants, conductors, persones grans, petits i de mobilitat reduïda.
Servei de microbusos ecològics en els punts d'accés conflictius de la ciutat
i circuit circular a les zones estratègiques.
Creació de noves zones verdes i bon manteniment de les existents.
Tu decideixes el futur de Tarragona.
Tarragona Grup Independent escolta les persones.
No ho veus, polítiques de partit.
www.tarragonagrupindependent.com
Ara, com sempre, Maria Mercè Martorell amb Tarragona.
A continuació, us oferim un espai gratuït de propaganda electoral.
Benvolguts, tarragonins.
La manca d'il·lusió i confiança en els partits polítics que han dirigit la nostra ciutat en les últimes dècades
fa que un bloc de ciutats compromesos hagi pres la decisió d'emprendre la tasca d'acabar amb l'obstrucció de situacions i temes importants
que afecten el desenvolupament de Tarragona i converteix alguns plens municipals en una farsa.
S'han fet coses.
No faltaria més.
Encara que se'n podrien haver fet més i millor.
Què ha fallat?
El govern o l'oposició?
Per tant, no millorarà en res mantenir-los al poder.
Per què els partits polítics que han governat fins ara no han desenvolupat les seves propostes fetes a les campanyes electorals?
Campanya electoral rere campanya electoral.
Sentim un gran ventall de promeses i el més greu de tots.
Aquestes no es compleixen.
El bloc de ciutadans compromesos és el partit sombès únicament a les seves pròpies directrius.
Només tenim la independència i ser independent és cosa d'una petita minoria.
El privilegi dels forts.
S'ha acabat la farsa.
Comença l'obra.
Pere Joan Martorell.
Vota el bloc.
Vota el bloc de ciutadans compromesos.
Us hem ofert un espai gratuït de propaganda electoral.
Aragona Ràdio.
Ja tardes.
Les tardes de Tarragona Ràdio.
Comencem la segona hora del Ja Tardes.
Passen sis minuts i mig de les sis de la tarda.
I com cada dijous i de fet ja en queden molt poquets,
donem la benvinguda als estudiants de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili
amb el seu programa El Tren.
Estarem ja preparats a l'estudi i una mica nerviosos perquè tenen avui uns convidats d'excepció.
Ara us els presenten ells mateixos.
Josep, Lorena, Laia, Joan, Rubén, Jèssica, Joan, Ester i Carles.
Tots junts, un, dos, tres.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Preparats?
A punt.
Bona tarda, què tal? Com esteu? Comença El Tren.
Són les sis i set minuts i aquí arrenca una nova edició molt especial
d'un programa que començava a circular fa gairebé tres mesos
i que aquesta setmana arriba al final del seu trajecte.
I com que avui és l'últim dia que estem amb vosaltres,
ens volem despedir amb uns convidats d'excepció.
Lluís Gavaldà i Joan Reig estaran a l'estudi per presentar-nos el nou disc dels Pets.
Ja el teniu?
S'apropa l'estiu, s'acosten les vacances
i és per això que us hem preparat tota una sèrie de recomanacions
per passar-les enganxats a la tele, de festival en festival
o de festa major, o vosaltres trieu.
I avui per acabar tindrem també una secció de cine especial
i és que amb la gent del tren hem seleccionat el que per nosaltres
són les millors pel·lícules de la història del cinema.
No us ho perdeu. Arrenquem!
Molt bé, i com cada dijous arrenquem de molt bon humor.
Tenim el Joan i el Ruben aquesta setmana sí.
Bona tarda.
Bona tarda.
Què tal, com esteu?
Però bé, i sentint-ho molt pels nostres oients,
Aznar torna a estar en actualitat i parlarem d'ell.
Sentint-ho pels oients, però agradable per tu, eh?
No.
Et reconforta.
Sí, no massa, eh, la veritat.
I és que el passat cap de setmana
ell i la seva ampolla, bueno, perdó, botella,
van intercanviar aquestes paraules d'amor boniques i tendres.
Escolteu què va dir la seva estimada Anita.
La verdad es que yo no vivo con Aznar, yo vivo con José.
Això és una cosa que no entenc.
Convivo con el hombre que caminó, pues, durante mucho tiempo,
con muchas pressiones, y ahora tiene menos,
que por eso lleva Elena.
Y además tengo que decir que a mí me gusta.
Ella le gusta la gasolina,
la levanta la gasolina.
Ah, si a la botella li agrada gasolina,
comencem a entendre tot el que va passar amb la guerra d'Irat.
Sí, sí, ara queda més clar,
però les paraules romàntiques no acaben aquí.
Aznar, com si fos un adolescent enamorat,
va dir això.
Déjame que te diga que estoy encantado de haberte conocido,
de haberme casado contigo,
de que llevemos 30 años juntos.
Esto es de lo más bonito que he visto a lo largo de toda mi vida.
De los muchos que espero que nos queden por delante,
y que de nuestra familia,
y ahora, pues, que somos abuelos ante testigos,
pues lo quiero reiterar muy especialmente.
Y esto es tremendo.
En la crónica esportiva,
ens hem de fer ressò de la reacció de to
a les crítiques d'alguns mitjans de comunicació.
El davanter del Barça va afirmar
que em motiva, que em fumin llenya.
Com que pel bé del Barça volem que to es motivi,
hem sortit al carrer
en busca de motivació per al camorena,
cameronès.
Això és el que ens han dit.
¿Te jodes? ¿Crees tonto? ¿Qué te pasa?
Dale, que le duele.
Es de ser ilútil, fill de puta.
No hablo con los catalanes, fuera.
Oh, pobre noy.
He puesto las botas.
I passem d'un camaronés
a un ciutadà d'Estats Units
que utilitzava wifi
per veure el seu correu a diari.
Suposo que és normal
que la gent faci aquestes coses, no?
Sembla normal,
però es va salvar d'anar a la presó pels pèls.
És normal!
I és que a Estats Units
hi ha una llei que castiga
amb fins 5 anys de presó
l'accés a xarxes inalàmbriques.
Són les polítiques
en les quals nosaltres creiem.
Però finalment l'home en qüestió
només ha de pagar 400 dòlars de multa
i 40 hores de treball comunitari.
Sí, seguro.
I canviant de tema
una pàgina web
ben entrades per un concert
de Bàrbara Streisand
al prau Sant Jordi
que no té previst celebrar-se.
Què dius ara?
¿Cómo se puede tolerar eso?
Ha de córrer, això s'ha de saber, no?
Aseguren que el concert
es farà el dia 5 de juliol
però la promotora ho nega.
Ja us ho explicaran,
ja us ho explicaran
perquè ara no puc explicar-ho, això.
Está la cosa muy caldeadita.
Escoltem les declaracions
d'alguns fans afectats.
Es que no puedo canxon
con la musiquilla y la cosa esta.
Es una ruina.
Es una cosa que no entenc.
I d'altres que no són tan pessimistes.
Pues no perdem l'humor, eh?
Pongo muchas luces
a la esperanza de futuro.
Molt bé, nois.
Alguna cosa més?
No, això és tot.
Això és tot, tot?
Tot, tot, tot.
Molt bé, doncs fins aquí
la secció dels gags.
Moltes gràcies per haver estat
amb nosaltres
durant aquests 3 mesos.
Ha sigut un plaer.
Molt bé, i anem a veure
què diu la televisió aquesta setmana.
Pròxima parada, El Tren.
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda
a Tarragona Ràdio.
Molt bé, doncs, i com cada setmana
pràcticament ja no cal presentació.
Josep, Lorena, què tal?
Molt bé, bona tarda.
Què diu la televisió aquesta setmana?
I última, què ens heu preparat?
Si et sembla bé, comencem
amb l'última secció del tren,
de televisió.
T'ha notat un to una mica...
Nostàlgic, sí.
Bueno, com sabeu que s'aprop a l'estiu
i perquè no us queixeu,
us hem preparat una sèrie de recomanacions
per passar l'estiu enganxat a la televisió.
Lorena, enganxat a la televisió?
Però si a l'estiu hi ha moltes coses
millor a fer que no pas quedar-te a la televisió.
Calla, home, que els vendrem la moto,
els direm que la tele és fantàstica,
tot i que és una mica difícil.
Home, de fet és el que ho he estat
intentant vendre aquí...
Com us deia, eh?
Durant 3 mesos, eh?
La graella estival és de la més divertida.
Doncs bé, comencem destacant
el que és, sens dubte,
el millor programa de l'estiu
des de fa segles.
Sí, sí, ho heu endivinat.
És el Grand Prix.
El programa de la huevo y el niño.
És aquest, és aquest.
El meu cantar.
Tu a l'estiu fas bolos?
Perquè no pot donar un moment.
No, no, no.
Sabeu que els pets no em llogaran, eh?
No? Ara t'hi preguntaré.
Sí, és que no es pot ser més cutre.
Dos pobles disputant-se qui es fa més mal,
qui fa el pena de manera més garrafal
o qui fa petar la patata caliente,
en aquest cas l'alcalde,
que si no acertava la pregunta
perdia les eleccions seguríssim.
La pregunta és i qui queda el poble,
perquè estan tots a la televisió.
Clar, clar, clar.
I el millor és la vaquilla,
que li posen noms tan divertits
com a Ambrosilla,
a la vaquilla Massocilla
o Ramona, a la vaquilla Masmona.
Però a la fauna televisiva
de l'estiu hi ha més coses,
en aquest cas, un clàssic.
Per avui...
Bueno, avui en comptes de parlar
de si Chanquete ha muerto,
perquè el pobre Déu està fard
de tan ressuscitar,
parlarem de Los Vigilantes de la playa,
aquella sèrie que sí que faria
ressuscitar a més d'un.
Encara la fan, Lorena.
A la 2 la feia, en feia poc.
Si és que un estiu
sense la Pamela Anderson
amb aquell biquini apretat,
de cobo vermell,
aquelles mítiques carreres
per la platja...
Mira que ho passava malament,
aquell biquini, eh?
Sí, eh?
Jo el veia patir
d'una manera descomunal.
Sí, no?
I, clar, després,
anaves a la platja, Carles,
i portaves una desilusió,
ja que en comptes de Pamela Anderson...
Home, la desilusió la tenies
quan anaves al mirall, eh?
També.
Que li anava a la platja.
Però és que en comptes
de trobar-te la Pamela Anderson
i trobaves meduses,
que mira, encara s'assemblen
a les pròtesis de Cibicona,
però no és exactament el mateix.
Igual piquen com ella, eh?
Potser sí.
I què seria de l'estiu
sense una telenovel·la
amb tots els ingredients
per triomfar?
Amor, desamor,
amor, desamor...
i amor i desamor.
Et deixes una cosa.
Ah, sí?
Amor i desamor.
No, el més important.
Tios bons i ties bones.
Clar, clar, clar.
Com l'exitosa
Paciú de Gavilanes,
la que escolteu de fons.
Però això, Carles,
no és tot,
perquè n'hi ha tants
que no acabaríem mai,
que sí Corazón de Verano,
que sí els programes roses de l'estiu,
els vacances de TV3,
etcètera, etcètera, etcètera.
No acabaríem, no.
Però el millor de la secció
és el que ara ve.
I ara farem un seguit
de recomanacions...
Amb la banda sonora és bona, eh?
Sí, sí,
per no passar l'estiu
enganxat a la tele.
Kit de supervivència
del tren.
Advertència número 1.
Les telenoveles
són perjudicials
per la salut.
No us enganxeu
a les telenoveles.
Són com el tabaco
com les Pringles.
Amb una sessió
no en tens prou.
Si acabes tirat
tot el dia al sofà
esperant que arribi
la típica sèrie d'estiu
i menjant un flaix
embolcallat en un tovalló
has begut oli.
Hi hauràs perdut l'estiu.
Les oportunitats
de lligar amb noies
i nois amb banyador
i les estades
a les terrasses
bevent una orxata.
Advertència número 2.
No mireu l'Anna Rosa.
La Belén Esteban
no hi sortirà.
Així no es pot mirar.
A l'estiu, Carles,
no és recomanable
mirar l'Anna Rosa
perquè, clar,
sobretot pels fans
de la Belén Esteban...
No, l'Anna Rosa
mai és recomanable
mirar-la.
No, tampoc.
Però l'estiu encara menys.
La pregunta és
surt la Belén Esteban o no?
No.
Si féssim el tren
a l'estiu
no podríem riure d'ella.
Seria molt trist
la secció de TV
però, en fi.
I l'estiu fa vacances,
provetes.
És que havia de donar
el poll a la seva Andreïta.
Sí.
Advertència número 3.
No mireu
reposicions de sèries.
Sí, sí.
No heu de mirar
cap reposició
ja que és tan patètic
mirar una cosa
que ja has vist
que ja saps
que passarà
i que fins i tot
ja saps el diàleg.
Quantes vegades
heu vist les reposicions
de plats bruts
o de temps de silenci?
Tu, Lorena,
és d'aquella
que miraves
la sèrie Friends
repetidament, però, no?
Sí, encara la miro.
I la trauran ja
aquesta setmana.
Oh.
Advertència número 4.
Apagueu la televisió.
I la millor opció, Carles,
és, sens dubte,
apagar la televisió,
posar-te al banyador
i anar a la piscina.
O no, no, millor.
Anar al quiosqui
i comprar la gran covecció
de CD's del tren
de Tarragona Ràdio
amb bona companyia.
Em sembla bé la iniciativa.
Doncs som-hi.
I avui,
per acomiadar-nos
del programa
i de la nostra secció,
que és tan estimada,
ens hem fet
ressò dels friquis
que hi ha a Espanya.
I com els hem descobert?
Avui només?
Ah, bueno,
portem tota la temporada,
però avui en especial.
Tota la temporada.
Tota la temporada.
Tota la temporada.
Avui, exageradament, exagerat.
Doncs gràcies a Factor X,
el programa musical de 4
on els 3 jurats
van de Risto Mejide.
Començant, si et sembla,
per una dona
que crec que tindria més efecte
que a les campanyes
de la Direcció General de Tràfic.
Sens dubte,
Carles serà la cançó de l'estiu.
No, no en tinc cap dubte.
Sens dubte.
Doncs, si us sembla,
passem ara
a unes germanes canàries
que es declaren
gòtiques lolitas.
Perquè es feia una idea
de banda negra
amb la cara blanca,
llavis negres també,
i com no podia fallar,
doncs canten en japonès.
a la caca
washiata
kakumei
no tiri.
Ai,
si ta yu en i me vareta.
I el jurat,
no sé si interessats
per conèixer
el món
de les gòtiques lolitas
o per enfotre-s'en,
els va preguntar
com s'hauria de fer
per ser com elles.
i no deixem el món gòtic
perquè aquí tenim
un altre exemplar.
People is want
shine,
people is want
shine,
people is want
shine,
people is want
shine,
yeah!
Això és insuperable.
Sembla que la acabin
d'atropellar, eh?
Però Carles,
el factor X
creus que no té
ni vímit d'edat,
perquè fins i tot
les àvies
s'hi atreveixen.
Segur que s'hi hagués
importat...
Quin estiu
ens esperen?
Quin estiu
ens esperen?
Tu creus que s'hi hagués
importat
a alguns d'aquests
friquis cantants
haguessin guanyat
Euroviso?
Segur.
Home,
al costat del naix,
això del gòtic
triomfa segur.
Però espera't, Carles,
perquè abans d'acabar
t'he de donar
tres dades
fonamentals.
Aquesta setmana
Matías Prats
va donar el nom
del que serà
l'espanyol de la història.
Ah, i a tremol.
En tercera posició,
Cristóbal Colom.
Que no saben
ni si és espanyol.
Ara ho anava a dir.
En segona posició,
Miguel de Cervantes.
I en primera,
posem-nos patriòtics
perquè ha sigut
el rei Juan Carlos I
d'Espanya.
El rei Juan Carlos I
ha estat
reaccionat com el...
Franco va quedar
en 22a posició
i de 40 i pico.
També tenim
la Isabel Pantoja
per allí, eh?
I el David Bisbal.
Sí, que Juan Carlos
primer, el número 1.
Aquest senyor.
Un home que...
Treballador,
un rat...
Que es guanya els calés
amb la suor...
Escollit pel poble,
votat democràticament...
Ah, ja està.
Deixem-ho aquí.
Bueno.
Bueno, alguna cosa més, nois?
No, m'assembla que ja està.
Aquesta és l'última secció
del tren.
Molt bé, perfecte.
Doncs que tingueu un bon estiu.
Per cert,
us heu comprat
el nou disc dels Pets?
Jo ja ho tinc
i m'ha agradat molt.
Molt bé.
Molt.
Els heu solicitat.
Doncs ara els tenim aquí
Pròxima parada,
el tren.
I que m'acada feta
Es quedarà plantada
Mentre tota la resta
dels seus amics
es va per allà
Per treure's la plorera
A mitja matinada
Farà de la nevera
la seva companya de ball
De dies a parados
De cada botiga de la ciutat
Ensenyen un món trapós
Molt bé, doncs continuem amb el programa d'avui.
Com ja us anunciàvem la setmana passada
i també avui a l'inici,
avui tenim a dos convidats d'excepció.
Tenim a l'estudi en Lluís Gabaldà
i en Joan Reig,
a qui vull saludar.
Bona tarda.
Bona tarda.
Molt bona tarda.
Què tal? Com esteu?
Bé, gràcies a dir.
I tu?
Molt bé, perfecte.
De fet, en Joan Reig és la segona vegada
que ja el saludem al tren.
Jo soc el padrí.
Ets el padrí.
Vas tenir l'honor de començar...
Jo soc el padrí de programa.
Vas tenir l'honor de començar
en el primer programa amb nosaltres.
I de metal.
I avui el rematem.
Això és com tancar el cicle.
Ha anat bé per això?
Jumanalla, ha anat bé?
Esteu contents tots?
Quina alegria, quines rialles.
Ja veus que hem canviat d'estudi, no?
El primer dia estàvem en un estudi petit.
Avui estàvem en un estudi més gran.
Molt bé.
Molt bé, doncs això que sentíem de fons és XL.
XL és el primer single del nou disc dels Pets
que heu de presentar fa tot just dues setmanes
al disc Com anar al cel i tornar.
Jo he estat llegint, a part de sentir el disc
i reconèixer que m'ha agradat força,
he estat sentint i llegint moltes crítiques del disc.
i voldria llegir-vos textualment
el que he llegit al webblog de l'Albert Puig
i que diu que els de Constantí han fet
un dels millors discs de la història del nostre país.
Bueno, oi?
Em sembla una frase prou contundent, no?
Com ho veieu?
L'Albert Puig entén com a país espai-temps.
Potser.
No ho sé, Albert Puig és un gran professional
i té un gran criteri.
Però estaríeu d'acord?
Creieu que és un dels millors discs que heu fet?
Els artistes no som conscients
ni tenim prou perspectiva per jutjar la nostra obra.
Primera, perquè l'acabes de fer
i encara la tens molt recent.
Jo crec que jo opinaré d'aquest disc
quan passin deu anys.
Però l'Albert Puig sí que pot opinar
i tu pots opinar
i els teus companys poden opinar
que sou els que heu d'opinar, no ho sé.
Nosaltres estem molt il·lusionats,
ens agrada molt la fenya que hem fet.
A nivell personal la satisfacció...
Sí, sí, és clar.
A més, a més, saps què passa?
Que qualsevol grup, quan treu un disc,
sempre diu que és el millor que ha fet.
i ho diu tothom tan seguit
que fa com a vergonya.
És que t'ho creu,
no acabes de fer, tens aquesta sensació.
A la millor no és certa.
Després d'aquí tres anys dius
hòstia, potser no era tant com el pensava.
Però quan el tens calent,
llavors a mi em fa l'efecte
que l'artista el que ha de fer
és presentar el disc
i dir que l'ha fet amb tota l'il·lusió del món
i llavors és la resta de la gent
la que ha de dir
si és bo o és dolent o...
De totes maneres,
la sensació que tenim,
no només pel Albert Puig,
d'altres professionals i crítics musicals,
és molt positiva.
Això és una cosa hi deu haver-ho.
Sí, sí, de fet,
totes les crítiques coincideixen
en fer una crítica força positiva del disc.
Al principi estàs una mica a l'expectativa,
quan treus el disc dius
a veure què diu la gent.
I sembla ser que amb aquest
van bé les coses.
Potser aquest és un disc de caire
més tranquil,
més reflexiu,
que no pas els altres que havíeu fet?
Jo no crec que hi hagi un canvi
molt brusc dels discos anteriors.
Potser sí que hi ha un pas més enllà
i que les cançons tranquil·les
ho són més de tranquil·les.
Però també n'hi ha de mogudes.
A mi no m'agradaria que aquest disc
quedés a la història dels pets
com el disc més apalancat.
Jo crec que no és un disc apalancat,
jo crec que és un disc que té cançons
amb molta canya.
El que passa és que sí que trobo que és variat.
i llavors el que hi ha és que
després d'una cançó molt frenètica
n'hi ha una de molt tranquil·la.
Aquesta seria potser la diferència
amb discos anteriors.
Però no crec que sigui un disc més apalancat.
Més reflexiu diria que sí.
Pel que fa a les lletres
sí que planteja en temps.
Tot i que parlen de sentiments
i de relacions afectives,
hi ha un rerefons de reflexiu,
jo em sembla que sí.
I a nivell musical
heu introduït violins,
cordes,
hi ha elements orquestrals.
Hi ha més corda, no?
Sí, hi ha elements orquestrals
a part del quartet de rock,
diguéssim,
hi ha elements orquestrals puntuals
amb dues o tres cançons.
També hi ha elements
més mediterranis,
més tímbriques,
tímbriques més nostres, no?
El peig és un grup
de tradició musical anglosaxona,
purament anglosaxona.
I aquestes finestretes,
diguéssim,
que en triaire mediterrani
també dóna un rotllo nou
a la nostra música.
I ho vam començar a fer
en el disc anterior,
en l'agost,
i en aquest hem continuat.
Teniu nous col·laboradors al disc?
Sí, de fet el que fem
és aprofitar la banda
que vam presentar a la gira de teatres,
de la qual vam passar per Tarragona
i vam fer uns concerts
molt entranyables al Metropol.
Que va acabar a principis d'any, no?
Exacte.
I de part d'en Joan Pau Chaves,
que és el teclista i director musical,
doncs hi ha en David Muñoz a la guitarra
i sobretot el que dona el punt aquest
que parlava en mediterrani,
que és el Joan Aguiar,
perquè ell és el que proposa
aquestes sonoritats
a través de la mandolina,
de la mandola,
del violí,
d'aquest tipus d'instruments
que són més mediterranes.
Suposo que són col·laboradors
que us acompanyaran a la gira en concert.
Ens acompanya, sí, sí.
De fet ja portem 8 o 9 actuacions.
9, exactament.
Això que sentim és la cançó
que dóna títol al disc,
Com anar al cel a tornar.
Us he de reconèixer que personalment
és una de les cançons
que més m'ha agradat del disc.
Gràcies.
I voldria preguntar-vos
si vosaltres dos heu arribat al cel.
A nivell artístic
jo crec que sí que hem arribat,
perquè mai ens haguéssim pensat
que duraríem tants anys
i que tindríem aquesta carrera
amb uns seguidors tan fidels.
Vull dir que no és que haguem arribat al cel
perquè hem aconseguit una cosa,
un èxit absolut,
però sí que hem arribat a un lloc
on no ens haguéssim imaginat mai
que hi arribaríem.
O sigui que la nostra idea
era poder fer 4 o 5 concerts
pel poble,
per Tarragona i prou.
I mira on hem arribat.
Per tant,
en aquest aspecte
sí que hem arribat al cel
amb escreig.
I penseu que el cel
és un camí d'anada i tornada?
Estem de tornada de tot,
nosaltres,
l'edat que tenim
que s'han d'explicar.
Home,
són 22 anys.
Segurament que algun disc o altre
hi haurà que la gent
no se'l comprarà
i un dia hi haurà que la gent
se'n cansarà de veure'ns.
De fet,
el que és estrany
és que la gent encara
no s'hagi cansat
de la nostra cara de capullos,
perquè vulguis que no portem
un munt d'anys
arrossegant-nos pels llocs.
I més d'un any
pensem,
bueno,
i la gent pot ser que encara
vulgui veure els pets.
el fet d'anar de tornada
vull dir que
estàvem al cel una mica
quan ens va agafar
l'èxit amb el calla i balla
i tot això,
i ets molt jove
i llavors sí que tens una sensació
que està surant pel planeta,
però ara ja amb l'edat que tenim
i després de tants anys de carrera
i més progressiva,
doncs estem de tornada
en el sentit
que els èxits ja
no t'afecta,
te fa molta gràcia,
però no et puja la fam al cap.
De fet,
crec que no ens hi ha pujat mai,
perquè ens va agafar...
A tu una mica sí que et va gustar.
Sí,
a mi una mica,
però amb ell no.
perquè després de tants anys
costa tornar-s'hi a posar,
costa fer música diferent,
costa anar,
costa evolucionar amb la música.
No t'adones compte d'això,
perquè tu vas fent,
vas escrivint,
vas component,
vas tocant concerts
i és un...
Forma part de la teva fenya
i vas fent,
no és allò que et proposes,
mira,
hem de fer una cançó diferent,
senzillament surt
perquè tens influències noves,
perquè vas escoltant altres coses,
perquè estàs a la guai
del que passa al món
i vaja,
jo no tinc consciència
que hagi evolucionat.
No...
És evident que hem evolucionat
si escoltes el primer disc,
però tot ha anat venint.
M'imagino que tocant
n'aprens més
i assajant cada vegada
ho fas millor
i cada vegada tens més capacitat
de fer coses més...
Fer música costa,
però...
però per altra banda
és tan agraït
i tan bonic
i a mi em costa més
llevar-me el matí
que no pas fer música.
Em costa més...
Hi ha tantíssimes coses
que em costen molt més
que no pas aquesta.
Més pesant anar per mà
o a la vellana
que anar-sejar.
Ara comentàvem,
deia fa un moment,
la finalització de la gira
fan teatre
que acabàveu
a principis d'aquest any.
Ja heu començat
la nova gira
de presentació del nou disc
que heu fet una minigira
si heu fet una minigira
pels països catalans.
Jo voldria preguntar-vos
vosaltres que heu estat
fora de Catalunya
que sou un grup
que canteu en català.
Com veieu la situació
de la llengua catalana
fora de Catalunya
a nivell de les illes,
País Valencià, etc.
La llengua catalana
està per al futur de fora
i dins del principat.
El País Valencià
potser és el lloc
on es nota
que està més fotut.
Jo crec que el sud
del País Valencià
està gairebé
en fase d'extinció.
Però és una qüestió política.
diguéssim, no?
És una qüestió.
No és que no hi hagi voluntat.
Hem tocat
a la pobla de Vallbona
vam tocar
per l'escola valenciana.
Hi ha gent
que està fent
molta cosa
per la unitat de la llengua
i per la recuperació
del valencià
i tot plegat.
Però bé,
la conjuntura política
no hi ajuda gaire
i avui en dia
en l'època
de les
autopistes
de la comunicació
si les llengües
que no tenen estat
estan condemnades
a desaparèixer.
O sigui que això
del català, noi,
aprofita,
parla de pressa
i aprofita de parlar català
perquè queden quatre dies.
No, no et veig gaire optimista.
Gens en absolut.
Ningú escolta
els vells
Ni el seu parlar
fa xuc
I en els bancs
de les places
resten orfes
Aquesta és la dotzena
cançó del disc,
la cançó que porta
per títol Ningú
i que és una de les dues cançons
que ha fet en Joan Reig
juntament amb Espurnes de Coratge.
Jo us voldria preguntar
per aquesta proporció, no?
Deu cançons
Lluís Gabaldà
dues cançons
Joan Reig
que és que molt
li agrada treballar
més que l'altra.
La proporció
és directament
proporcional
al treball
diguéssim
no hi ha més secrets
aquí
o la qualitat
clar
sempre ens avenim molt
amb això
no hi ha hagut mai
cap tipus de geologia
ni és que Lluís
exigeixi una quota
ni me n'exigeixi una a mi
hi ha hagut discos
que no n'hi he fet cap
per exemple
depèn del que presento
de les ganes de pencar
que he tingut aquell any
jo no sóc molt prolífic
a l'hora de
sóc molt més músic
de tocar
que no pas
de compondre
i ell
podés al revés
ho diguem-ne
jo en general
quan anem a fer els discos
parteixo de la base
que les hauré de fer
totes jo
i l'últim moment
sempre parteixes
del punt màxim
de feina
sí
no però a mi no
ja m'agrada
i llavors l'últim moment
quan ja tinc jo
tota la idea feta
a la mar de bé
ve Joan
i m'en porta dues
que són millors
que les meves
i llavors què he de fer
doncs
no siguis modest
això us anava a preguntar
ha hagut de fer
triar entre moltes cançons
o sigui
per triar aquestes 12
que formen part
del nou disc
jo crec que en aquest disc
potser més que mai
han fet triar
perquè en altres discos
en teníem moltes
que s'han quedat
però eren cançons
que no estaven acabades
d'embastar
eren idees
més o menys desenvolupades
en aquest disc
s'han quedat a fora
cançons amb lletra
i música
i fins i tot
idea d'arranjament
i això fa mal
fa molt de mal
perquè és feina
jo crec que un altre grup
els hauria fotut totes
hauria fotut un disc
de 16 cançons
i en altres
la mesura
que fem els discos
que és
vora tres quarts
d'hora
i 12 cançons
creiem que és
una mesura molt
de rock
de pop
de quan el disc
se fabricava en vinil
que és una mesura justa
perquè
no et cansis
avui en dia
com que el CD
i sobretot
els hipots
i tot això
et donen la possibilitat
de fer
obres
eternes
immenses
que nosaltres
encara som
poc i bo
jo crec que és millor
no cansar les orelles
i deixar només
que la gent
s'acabi amb ganes
d'escoltar alguna més
que no pas que digui
una altra cançó
aquest ja és igual
que l'altre

Totes les entrevistes m'ho fan, això, que en tant t'ha deixat cantar, eh, Joan?
Home, jo suposo que tocar la bateria, coordinar les quatre extremitats i a més a més cantar no les hagi gens fàcil, no?
I cinc extremitats?
Cinc.
Sí, perquè amb el cap sempre va llum.
És un paio molt polifacètic.
Però un moment l'estudi diria mal pensat, eh, Joan?
Aquestes xiques...
No, no, xiques, una mica difícil, però bé, se'n se fa.
Se fa, molt bé.
No hi ha quota.
A més es fica una xuleta de la lletra al que és la caixa, s'apunta...
Home, però si fa massa moviments de cap, no sé si ho podrà llegir a la xuleta.
S'apunta amb rotulador tot el que ha de cantar.
Tinc molt mala memòria per cantar, estic viciat, això és veritat.
Ja ho feia abans, eh, mare de Déu?
Al principi dels pets ja ho feia.
No, però en aquesta cançó el que passava era que és una història explicada des de dos punts de vista.
I em feia gràcia que quedés ben palès, i llavors la millor manera és això, no?
Que cada punt de vista estigués cantat per una persona diferent.
Això de les cançons cantades a duo és una cosa que hi ha una tradició molt maca als 60, als anys 60 i principis dels 70, i s'ha perdut molt.
Fins i tot cançons cantades per un home i una dona.
I a mi m'agrada que una cançó tingui dos colors, jo crec que està bé.
Igual que té dos instruments a vegades, o un solo de dos instruments, perquè no pot tenir les dues vels.
Crec que afegeix un ingredient més a la cançó.
Cap on camina el futur dels pets?
Doncs el futur immediat és uns assajos que hem de fer per fer la segona part de la gira.
Ara hi ha hagut aquesta primera part que deies tu, i ara després, a partir de Sant Joan, ve la segona part de la gira, que és la part heavy, diguéssim, de 3 o 4...
Us tenim el dia 25 a Reus, no?
Sí.
I torna el concert amb canya dels pets, no?
Sí, i amb un repertori una mica diferent del de la primera part d'aquesta gira, la gira de Com anar al cel i tornar, però hi afegim més cançons, en traiem alguna una mica diferent, i començarem a assajar ara i acabar aquesta gira fins a mitjans d'octubre durarà.
I continuar la promoció també del disc, que tot just acaba de sortir, i per exemple el dia 30, si no m'equivoco, estem signant discos a Reus també.
El 31.
El 31?
El 31 de maig.
El 31 de maig.
El 31 de maig.
El 31 de maig, doncs el dia 31 de maig.
La producció ara diu que sí, llavors segur que sí.
El vespre serem a Discos Quick de Reus.
I també amb la promoció el que estem fent és tombant per arreu del país, que també és una cosa que a mi t'agrada molt, i també ens cops és una mica com s'està rebent aquest disc.
Molt bé, us agrada el cinema, per cert, a vosaltres?
Sí, amb ell molt, el cinèfil i jo soc cifelic.
És que avui hem volgut fer una secció de cinema especial i és que la gent del tren hem anat triant per nosaltres quina ha estat la millor pel·lícula o una de les millors pel·lícules de la nostra vida.
I no voldria acabar l'entrevista sense preguntar-vos a cadascú de vosaltres, quina triaríeu com a la millor pel·lícula de la vostra vida?
Hòstia.
Si és que se'n pot triar una.
Jo, com que en el disc nostre hem fotut aquests aires una mica així cinematogràfics, musicalment parlant, de banda sonora, hi ha les guitarras amb una cançó que és aquesta, no?
És aquesta que sona, no?
Sí, que són molt espagueti western, podríem dir, no?
I per tant, et diria, qualsevol western del Sam Peckinpah, aquests westerns crepusculars, m'acabes que en deien, no?
Amb aquelles barbes com jo, així com amb molta pols al desert i tot això.
I aquelles tomes en càmera lenta.
Ara no me'n ve cap, però te diria Sam Peckinpah.
A mi, potser m'agradaria triar-ne una del Woody Allen, perquè per mi és una persona amb la qual em sento molt identificat, la manera que he de pensar, i Manhattan seria potser la pel·lícula de les seves la que em va arribar més.
Però per triar-ne una, curiosament, d'un director que feia espagueti westerns al principi, i un director que es deia Sergio Leone, que va fer una pel·lícula que es deia, era ser una vez en Amèrica,
em sap greu dir-ho en castellà, però era el títol que va arribar aquí, i que és una història d'amistats traïdes, i per mi aquesta pel·lícula és de les que més va...
De la màfia, no?
Sí, de la màfia americana, m'agrada molt a dir.
Molt bé, doncs moltes gràcies. La veritat és que ha estat un plaer poder tancar la temporada del tren tinguent els pets aquí en directe.
Us agraïm molt que heu vingut.
Quan torneu a obrir el tren, torneu a convidar.
Sí, home, si som tots aquí, a mi no em faria res tornar-vos a convidar, eh?
Moltes gràcies perquè sabem que esteu de promoció i que heu fet un esforç per vindre avui aquí a l'estudi,
i sobretot desitjar-vos moltíssima sort.
Tocava al nen i li he hagut d'aparcar 10 minuts per poder venir.
Sí, a mi també em tocava, Lluís, si et serveix de consola.
Veus, home.
Doncs desitjar-vos molta sort en el nou disc, i fins la propera.
Anava a dir, per què no feu com jo, que el tinc al seminari tot l'any, home.
Així no tens problemes de cangur, no?
Molt bé, doncs moltes gràcies per estar avui amb nosaltres.
A vosaltres, eh? Salut.
A tots.
I em perdo un parla
Mentre sumio tot el que podríem ser
Si et tingués
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda, agafa el tren a Tarragona Ràdio.
Molt bé, doncs les 6.39 minuts.
Anava a dir que canviem de secció, però no, perquè continuem parlant de música.
Tenim en Joan i en Rubén aquí, com esteu?
Molt bé.
Molt bé.
Què ens heu preparat per l'últim programa del tren?
Doncs mira, aprofitant que acabàvem i que ja els hem agafat molt d'afecte a la nostra audiència,
hem pensat que de cara a la llarga llista de festivals que es preparen aquest estiu els havíem de deixar molt ben preparadets.
Sí, sí, per això ens hem decidit a donar-vos 10 consellets d'aquestos que no donen les mares,
perquè els que donen les mares els coneixem tots ja.
I no ens hi fem cas, no?
S'intenta, però...
I bé, jo crec que ens ho acabaran agraïnt, eh?, una mica després de sentir tota la llisteta.
Sentim-los.
I bé, el primer consell que els donaria jo és que si algú se'ls apropa durant un festival amb un got ple de begudes,
s'ha de fer cas a les mares.
En aquest cas concret, sí, i s'ha d'acceptar el got.
Com has de dir que no, si t'ofereixen un got de beguda o un concert?
Rebutjar un regal és de mala educació.
Molt, molt, i tant.
I bé, i si porta alguna cosa surant per dins, sempre has de pensar que la nit se't farà més curta i pot ser més màgica, no?
I un altre consellet és que si sou dins, no intenteu passar les pulseres del festival als amics que tingueu fora.
A veure, a nosaltres ens sembla molt bé el companyerisme,
però es coneixen casos de gent que s'ha quedat enganxada a les valles i no n'ha sortit mai més.
I viuen allí, enganxats, els 365 dies de l'any.
Vosaltres decidiu.
I bé, si un consellet relacionat amb els concerts de Fangoria és que si se us apropa alguna noia molt alta, molt alta,
i que va molt, molt, molt ben arreglada, no tingueu cap dubte que ve amb sorpresa.
Ho acabareu descobrint al cap d'una estona.
Aquest és un consell pel sector masculí, no?
És un consell per al sector masculí que va als concerts de Fangoria i també, per què no dir-ho,
si us trobeu algun noi que tota l'estona us demana foc i tal i que us deixa passar davant seu al concert,
no us penseu que serà gratuït.
Desconfia.
Sí, sí, anireu descobrint...
Hem de fer la tàctica del Songoku.
Anireu descobrint el preu que us deixa passar davant al llarg del concert.
No intentes fer-me canviar.
I ara un consell per a les noies.
No, no els volem fer canviar, però segur que en molts festivals heu acabat fins dalt d'haver d'esperar per fer un riuet.
Doncs ara ha sortit un invent revolucionari que us volem aconsellar.
És una mena d'embut d'utilitzar i tirar que us permetrà pixar plantades com els nois.
Suposo que no fan falta més detalls.
En tot cas, és un invent fàcil, senzill i per a tota la família.
I que progressa en el camí de la igualtat, home, dona.
És així.
I bé, ja sabeu que en els festivals de música de l'estiu la gent se'n va a dormir a les 7 o les 8 del matí.
Jo us prego, no ho feu. Aneu-vos a dormir a la 1 o a les 2 del migdia.
I aprofiteu les raves col·laterals que van sortint arreu dels concerts.
A més a més, així, si us aneu a dormir a la 1 del migdia, eh, per favor.
Ah, perdó.
Sí, sí, sí.
És possible que us deshidrateu dins de la mateixa tenda de campanya.
Tindreu una excusa verdadera per a dir, m'he aprimat aquest festival.
I ara un altre consellet, i és que no sigueu piges ni pijos.
Nois i noies, no vulgueu ser l'ànima de la festa estrenant roba nova en un festival.
Us assegurem que fer-ho és tirar els diners.
No es coneix cap cas en la història de la humanitat
en què algú hagi tornat d'un festival a l'aire lliure
amb la roba intacta i en perfectes condicions.
Així que ja sabeu, la samarreta de Barpepe o Transportes García
serà perfecta per l'ocasió.
I en tots els festivals, i tant, esta cançó és genial.
Hem de reivindicar el nostre det a la festa
i el nostre det a entrar a les zones reservades per a les estrelles.
Amb tota la morra del món.
Clar que sí.
I si no ho aconseguiu, no passa res,
perquè l'únic que us pot passar és que vinguin dos segurates
de dos per dos, per dos de fondo.
Us apallissen.
I us apallissen.
Però i què?
Quan s'acabarà el festival, estareu pitjor del que estaríeu
si no us hagués entegat?
No, estaríeu igual malament.
Si a més satisfets.
Doncs que us pegui.
Reivindiqueu el vostre dret a festa.
Que instant, tengo miedo, quiero bajarme de aquí.
Senyalitzeu-vos la vostra tenda de campanya
amb un símbol molt particular i distintiu.
Aconsellem qualsevol element fosforescent i fàcilment reconeixible.
Ho diem pel vostre bé, perquè depèn de l'estat en què us trobeu
a l'hora d'anar a dormir, totes les tendes us semblaran iguals.
I en aquests casos més val evitar confusions.
Suposo que a ningú li farà gràcia aixecar-se l'endemà
al costat d'un camionet que es fa dir l'oli
i que ja t'ha preparat els xurros per esmorzar.
I que ve del concert de Fanguària, no?
Imagina't.
I penseu també en una cosa molt típica dels festivals,
que és entrar entre el sac de dormir i tota la roba,
pernil dolç, formatge...
Que sapiguesseu que això, el quart dia,
està en un estat de conservació penós
i que el formatge s'ha transformat en fondue.
I que no és molt apropiat menjar fondue als festivals,
però bé, de totes maneres, realment,
és que no ho fesseu, per favor.
Sabeu que només vos estalueu 3 o 4 euros d'un bocadillo
que us podríeu comprar allí mateix.
Plomitjades que de casa.
I per acabar amb els nostres savis consells,
ens agradaria advertir-vos
que quan trobeu càmeres de televisió gravant el festival,
us hi allunyeu.
Ja sabeu consell aquest.
Sabem que en aquell moment pot semblar molt divertit
i graciós saludar i fer el ruc davant de la càmera,
però quan acaba el festival i és hora d'arribar a casa,
és bastant degradant enfrontar-te a la cara de la teva família,
els teus veïns i els teus amics.
Clar, i llavors és quan te pregunten,
però així et vas deshidratant mentre dormies a la tenda, no?
Ja, ja, ja es veu.
Mentre no surtin el de fangòria darrere.
Bueno.
Molt bé, alguna cosa més?
Això és tot.
Molt bé, doncs.
Agrair, agrair...
Moltes gràcies per l'espectacular secció.
La teva gran conducció del programa.
A vosaltres la col·laboració no cal que ens en sabonem tant.
Molt bé, anem al cine i a veure què ens diuen les nostres noies
per saber com està la llista que han fet.
Puntualment.
Cada dijous a les 6 de la tarda
arriba el tren de Tarragona Ràdio.
Molt bé, doncs.
Després de la sempre espectacular secció de música
toca saludar la Laia i la Jèssica.
Bona tarda, noies.
Bona tarda, Carles.
Avui estic trista.
Sí?
Estem molt tristes.
Tots feu cara, perquè avui que us veig a tots aquí a l'estudi gran.
Són els moments que estem fent.
Jo estic dissimulant, eh?
Estic dissimulant.
Sí.
Bé, després plorarem.
Bé, al final.
Porta d'antena.
Què ens porteu avui?
Bé, primer, jo em faig una pregunta.
Perquè ara que marxem naltros,
qui parlarà de Tres Tientos i de Spiderman?
Home, suposo que ja trobarem alguna alternativa, no, Jèssica?
Home, clar.
Clar que sí.
Però si...
Escolta, home.
Hi haurà algú que parli de Tres Tintas.
I si no, torno jo aquí a parlar de Tres Tientos.
Si és necessari.
Però aquesta setmana ens portava una llista, no?
Sí.
Perquè com que els companys de la secció de música
van posar de moda això de fer Tops Tents,
doncs nosaltres aquesta setmana també en volem fer un.
I hem fet un Tops Tent de les millors pel·lícules.
Cada component del programa ha triat una pel·lícula.
Bé, no és un Tops Tent normal, eh?
És com un Ocean's Eleven o un Ocean's Twelve.
Hi ha onze, perquè som onze aquí, components del tren.
Però si no et sou greu, Carles, ja que estàs aquí,
comencem per tu, vale?
Comencem per mi, vinga.
I és que en Carles ha triat American History X.
Ja que tenim aquí, doncs explica'ns tu el per què.
Sí, bé, de fet, el dia que anava al cine
anava a veure entre pel·lícula.
En aquell moment no hi havia entrades,
vaig haver d'entrar a veure American History X,
no sabia què anava a veure,
i realment és una de les pel·lícules que a més m'ha impactat,
no només per la temàtica,
sinó també pel final espectacular que tenen.
Molt bé, molt bé.
Seguim amb els nostres iniciadors
a això dels top-tents, el Joan i el Rubén.
En Rubén ha triat Tu vida en 65 minuts,
perquè, segons ells, li va servir
per obrir els ulls al cinema espanyol de qualitat.
I en Joan Callerissa es queda amb el factor pílgrim,
al qual li vam preguntar el per què,
ens el va definir com una nada de l'olla.
Sí, bé, és una bona manera de definir una pel·lícula,
que agrada un dels components de la secció
que a més s'ha anat de l'olla de la temporada.
Hola, Amanda.
Tu no me conoces, pero yo a ti sí.
Jugaremos a un juego.
Esto es lo que pasará si pierdes.
El aparato que llevas está sujeto
a tus pantíbulas superior e inferior.
Cuando el temporizador que tienes detrás
llegue a cero,
tu boca quedará desencajada para siempre.
Solo hay una llave para abrir el aparato.
Está en el estómago del cadáver
de tu compañero de celda.
Pero date prisa.
Vive o muere.
Tú decides.
Hola.
Bé, i és que ara em toca a mi explicar
la pel·lícula que ha triat la meva secció de...
Ai, la meva companya de secció.
Una pel·li que com...
Però no és boníssima aquesta pel·li.
No, la Jessica ha triat Sou,
aquella pel·li de terror psicològic
on la gent les tanca dins d'una habitació
i es talla amb mans i peus
per poder escapar.
De fet...
Divertida, única, entretinguda...
De fet, això és el que jo pensava
quan vaig anar a veure-la,
però quan...
quan me vaig trobar que no només era
sang i fetge,
que era una mica més de pensar,
doncs m'hava agradar.
M'ho he passat bé i tot.
Però dissem les pel·lis d'intriga sàdiques
i passem a parlar d'una pel·li d'intriga simpàtica
i és que la nostra estimada tècnica,
Núria Cartanyà,
ha triat la pel·lícula
Un cadàver a los postres.
Se li va dibuixar un somriure a la cara
mentre ens ho explicava
perquè li recordava pel·lis recorrent per Nadal,
d'aquelles que et fan passar una bona tarda de vacances.
I després de la comèdia a la tarda
passem a parlar del sector sensible del programa.
És a dir, a tots aquells que han triat,
bé, millor dit,
que hem triat una pel·lícula d'aquelles
on els clínex són indispensables.
L'Esther, l'encarregada d'organitzar-nos
els caps de setmana,
es queda amb el pianista de Roman Polanski,
el mateix Polanski que va deixar tirats
els periodistes l'altre dia a Cans, no?
Això s'ha d'agrair a la falta de ganes
del seu professor de filosofia de fer classe,
ja que un dia l'home,
que no tenia ganes de fer classe,
va arribar i els va dir
us posaré una pel·li entretinguda.
Això és raret, eh?
Així que la primera és l'Esther,
la llista de sensibleros.
El segon és el Joan Castell,
el polifacètic.
Va confessar que la primera pel·lícula
amb la que va plorar va ser
La vida és vella.
Segons paraules textuals seves,
l'escena del nen amb el tank...
Conoces-te a Salvador, pues?
Ya saben quiénes somos.
Manda por nosotros.
Pero todos tenemos claro quién no nos dejaremos coger.
Hay un policía muerto.
Quiero salir con vida.
¿Me has oído?
Se me ha encargado en Carrero Branco.
Esa forma también me ha matado.
En Pepper Dilla,
aquell que riu tant
mentre escolta la Belén Esteban
com canta,
va plorar amb Salvador,
Salvador Puigantic.
Ell ho va negar,
però ho hem sabut que sí,
Josep, confesa,
vas plorar.
La teva companya
que va anar amb tu al cinema
et va delatar,
em va explicar
que ella havia plorat
i que quan t'havia ofert un clínex
li havies contestat amb un
no, no, gràcies,
no cal.
Una gran pel·lícula aquesta.
Bueno, Laia,
no te'n fotis tant
de la ploreda del Josep
perquè, bon on estàs feta tu?
Què penseu explicar ara?
Doncs, bueno,
que, senyores i senyors,
la Laia t'ha fet
un fart de plorar amb Titanic,
però, bueno,
no un fart de plorar
un cop amb Titanic,
sinó tres cops.
Bé, confesso,
ploro amb Titanic,
però i què?
Però haguéssiu pogut triar
una entrada brú per te,
perquè això és molt íntim.
Però, va, canviem de registre.
Deixem a banda
els sensibleros,
àlies Esther, Josep, Joan
i jo mateixa,
per parlar del sector
fan histèric del programa.
Tenim dos exemplars
del programa
que anaven al cine
a veure tios buenos.
En primera posició,
la Lorena.
Ens va explicar
que cada dimecres,
com que no tenien classe,
quedaven amb les seves amigues
per anar a casa de la Lorena
a veure Matrix,
a veure qui no rips.
només era una excusa
per embadalir-se
amb en Canero-Ris,
perquè mira que ve d'empassar-se
aquest rotllo de pel·li
cada dimecres.
Vaya ganes, també.
I la segona sortida,
bueno,
la segona fan histèrica
del programa
és la nostra estimada
en Marta.
que va triar dir-t'hi
d'en Cic
només per veure
el Patrick Soaix.
I el més fort
és que després
es reunia amb les amigues
per preparar
l'escoreografia.
Després de l'altre
cantó del vidre
fa que no me'l capa.
Sí, fa que no,
però vas dir que...
Sí, ballaves,
ballaves.
i per acabar la secció...
Això què és, això?
Per acabar la secció,
el sector femení del programa
hem decidit tirar una pel·li
que ens ha marcat a totes.
I va ser per unanimitat.
Això d'unanimitat
és mentida,
perquè jo no veia...
Secció femenina,
però eh?
Jo no he votat, això.
Que demà exclosos,
els nois, eh?
Menos mal.
És que la pel·li de les Espargles
va marcar en totes una època.
Aquí no tenia la pel·li
de les Espargles en videocas,
jo no sabia ni que hi havia
una pel·li de les Espargles,
però bueno,
jo tampoc.
Molt bé, noies.
Ja hem fet arrapes totes.
Direm adeu a la secció de cinema
amb la pel·li dels Espargles.
Sí, una mica trist,
però la llista ha estat molt bé.
La llista ha estat bé
i emotiva.
La llista ha estat molt guai.
Nosaltres deixem el cinema
i anem cap a l'última agenda
del tren.
Cansats d'esperes i retats,
doncs agafa el tren
de Tarragona Ràdio.
i després del cinema,
quan ens acostem ja al punt de la set,
saludem l'Ester.
Esther, què tal?
Hola, molt bé.
Bona tarda.
Molt bé, doncs avui
l'última agenda del tren, no?
L'última agenda del tren,
l'última parada
i ens n'anem.
Ve l'estiu?
Sí!
Per això l'agenda d'avui del tren
es centra en això,
l'estiu, en la caloreta
i en no desaprofitar
aquests mesos
que se'ns presenten
tan plens a festes majors,
però sense oblidar la cultura.
Tens moltes coses planejades,
Carla,
ara que et queda sense tren?
No, la veritat
és que no tinc les tardes buides.
Doncs abans de marxar,
quatre pinzellades
al que us trobareu a Tarragona
Proposta
Sopar popular a la fresca
o sota un toldo
els més afortunats?
Dia i hora
Dissabte al vespre,
tres quarts d'hora més tard
del que digui el programa de festes.
Lloc
Plaça de l'Església,
plaça major
o plaça de l'Ajuntament?
Us ho expliquem.
Junts, juliol i agost
són els mesos del sopar a la fresca
per excel·lència.
N'hi ha per triar i remenar.
Les varietats culinàries
que hi podeu trobar
depenen de la zona geogràfica
on es trobeu
o del poder adquisitiu
de l'associació
de veïns en qüestió.
Sardinades
i aquella oloreta
que perdura
durant tota la nit
o els típics
tres canelons.
Tot valen aquest sopar
de germanor
amb l'únic objectiu
d'unir els veïns
sota banderetes
de tots els països.
Tot i així,
el que més trobareu
és la versió casolana,
el típic pa amb tomàquet
estovat i untat
fa més de tres hores
i el concurs
de truites de patata,
impressionant.
Ja ho sabeu,
fent país
amb el sopar a la fresca.
Proposta
xerinola
a l'embalat
o barbena,
com li vulgueu dir.
Dia i hora.
Just després
del tradicional
sopar a la fresca,
després d'una animada
sobre taula
amb els veïns.
Lloc.
Plaça de l'Església,
plaça major
o plaça de l'Ajuntament.
Us ho expliquem.
I com no,
en l'agenda del tren
no podia faltar
el ball,
l'ànima de la festa,
amb reconegudes orquestres
i els cantants
sorgits
a programes
de la televisió nacional
com Llúvia d'Estrellas
o Gente de Primera
o amb el Senyor
de l'Organillo,
depenent del pressupost.
Això sí,
sense oblidar tampoc
els esforços de vestuari
i empants
amb un toc festiu
quits dels 80
quan van ser estrenats.
Atenció en el moment
que sona això.
Cal assajar-ho
prèviament a casa.
Les versions lliures
de Viajar hasta Mallorca,
La Bomba
o Bailar pegados
de Sergio Dalma
són els grans èxits
que no poden faltar
en cap bon repertori
i que queden distorsionats
després del cava
i la coca
resseca
i que no us importi
ballar el ball del fanalet
amb el senyor del quartà
que és Festa Major.
Proposta
Exposicions de garatge
totes les modalitats artístiques
Dia i hora
Durant tota la setmana
que duri la Festa Major
Lloc
el garatge de l'artista
a prop de la plaça
de l'Església
plaça Major
o plaça d'Ajuntament
Us ho expliquem?
I no pot faltar
la cultura
que és tan habitual
a l'agenda del tren
Les festes majors
no només són
grasca i ressaca
matutina
sinó també
l'exhibició de l'art
i el saber fer
dels artistes locals
res millor
que donar un cop d'ull
a les últimes innovacions
artístiques
dels membres
del teixit associatiu
del municipi
Manifestacions artístiques
de tot tipus
plaques de cava
figuretes fetes amb fang
fotografies de tota mena
o comprovar els avanços
de la tècnica de ganxet
de l'associació de dones
de la nostra escala
Aquestes temàtiques
i d'altres
les recullen
aquestes mostres
d'art contemporani
No us les perdeu
Doncs fins aquí
l'última agenda del tren
per molts macrofestivals
pel·lícules
televisió
aquesta d'estiu
on es posi
una bona festa major
gaudir-les
i ja us ho explicareu
el del tren
Passar l'estiu
els del tren
de l'any que ve
Aquests
Molt bé
Doncs gràcies Esther
Nosaltres ràpidament
encarem la recta final
del programa
Pròxima parada
el tren
Cada dijous
de 6 a 7 de la tarda
a Tarragona Ràdio
Doncs així ream
a l'última parada del tren
Avui hem tingut en directe
i a l'estudi
els pets
que ens han explicat
com anar al cel
i tornar
Precisament en un dia
tan especial
com és aquest
volem marxar
amb una fantàstica cançó
que ens ensenya
com arribar a tocar el cel
amb les nostres pròpies mans
Amb els U2
i Word of the Streets
have no name
el tren us diu adeu
Han estat 12 programes
en companyia de tots vosaltres
una gran experiència
per a aquells
que algun dia
esperem
a dedicar-nos
al món de la comunicació
Avui saludarem
un per un
gràcies a l'esplèndid equip
que ha fet possible
aquest programa
Marta Montagut
Núria Cartanyà
Josep Ardila
Lorena Romera
Us diem
Arriba l'Esteve
Arriba l'Esteve
Lorena Romera
Arriba l'Esteve
Laia Díaz
Jo, bueno
us volia dir
que ja tinc l'entrevista
contractada
per la setmana que ve
si voleu
demanem el telèfon
però segurament
Joan Callarissa
Si voleu posar junta
obtén de comiats
per mi no serà
Rubén Miró
Encantadíssim
Jessica Linares
300 Spiderman
Sin City
Trobarem a faltar
totes aquestes
totes aquestes pel·lícules
Joan Castell
M'agusta molt
l'home polifacètic
Joan Castell
Esther del Campo
Tenim col·laboradors
per triar i remenar
I qui us parla
Carles Esporrin
No us perdeu
la setmana que ve
el recull
dels millors moments
d'aquesta temporada
La veritat
és que ha estat
un plaer
immens tenir-vos amb vosaltres
Moltes gràcies
a tots els que ens heu escoltat
i fins a sempre
Adeu
Adeu
Adeu
Adeu
Catalunya Informació
Són les set
La presó model de Barcelona
començarà a buidar-se
d'aquí encara no 15 dies
El 5 de juny
es començarà a traslladar
presos cap al nou centre
Brians 2
a Sant Esteve-sar Rovires
que s'inaugura la setmana vinent
Ara mateix a la presó
del carrer Entensa
hi ha més de 2.000 reclusos
en cel·les
on s'amunteguen
fins a 6 interns
a cadascuna
El Departament d'Interior
rebrà la convocatòria
per ajudar que persones
per ajudar que persones estrangères
puguin ser Mossos d'Esquadra
es valorarà
que l'aspirant
sigui d'un país
extracomunitari
que parli una llengua
minoritària
Els beneficiaris
rebran un curs
per ajudar-los
a superar les oposicions
al cos policial
El defensor del poble
Enrique Mujica
es nega a traspassar
les seves competències
al síndic de Greuges
perquè el Tribunal Constitucional
encara no ha resolt
els recursos presentats
contra l'Estatut
El conseller de Relacions Institucional
Joan Saura
considera sorprenent
que el defensor
digui que no vol
complir la llei
Els 27 estats
de la Unió Europea
aproven la norma
que regularà
la publicitat
a la televisió
en horari de pel·lícules
informatius
i programes infantils
només es podran
posar anuncis
cada mitja hora
A la resta de la programació
no hi haurà restriccions
L'OCDE
preveu una acceleració
del creixement econòmic espanyol
per aquest any
tot i que avisa
d'un alentiment
pel vinent
relacionat
amb la desacceleració
en el sector immobiliari
Per això
es recomana polítiques
de correcció
per afrontar-ho
George Clooney
Brad Pitt
Andy Garcia
i Matt Damon
acabaren avui l'atenció
al Festival de Canes
on han presentat fora de concurs
Oceans 13
A la secció oficial
mentrestant es projecta
la pel·lícula russa
Alexandra
cant a la pau
sobre la guerra de Txetxènia
situació del trànsit
Equip Diari
Catalunya Informació
Destaquem la C58
on hi ha trams
de l'entitud
i aturades
entre Barberà i Barcelona
en sentit sud
i l'entitud
sortint de Barcelona
en sentit nord
problemes
els enllaços
de l'AP7
i l'AP2
al Papiol
en tots dos sentits
i també a l'AP7
entre Sant Cugat
i Barberà
en sentit nord
i a Barcelona
situació complicada
sobretot a les rondes
en sentit Pesòs
Catalunya Informació
Esports
Òscar Sevilla
s'imposa a l'etapa
reina de la volta ciclista
a Catalunya
amb arribada
a l'estació hivernal
de Vall Nord
al Principat d'Andorra
Sevilla és el nou líder
de la prova
al Giro d'Itàlia
Danilo Diluca
recupera el lideratge
després de guanyar
l'etapa alpina
de l'Isoar
amb arribada a Brian Song
La plantilla
del Rico Manresa
celebra aquest vespre
l'ascens a l'ACB
amb una festa popular
al centre de la ciutat
després de passejar
pels principals carrers
i saludar
des de la balconada
de l'Ajuntament
El defensa de l'Espanyol
Juan Velasco
diu que té assumit
que la temporada que ve
no seguirà l'equip
el gimnàstic
César Navas
i Manel Ruz
també calseran baixa
quan s'acabi la temporada
I pel que fa el temps
el vespre i la nit
es presenten
sense complicacions
demà però els mouls
començaran a augmentar
de sota nord
i a la tarda i vespre
descarregaran
alguns roxets o tempestes
que podrien ser forts
i hem calamar-se
sobretot
al terç oest de Catalunya
Demà continuarà la calor
A continuació
us oferim
un espai gratuït
de propaganda electoral
És trist
que venti tants pisos
buits a la ciutat
sigui tan difícil
poder-ne comprar
o llogar un
tothom té dret
a un habitatge digne
Quina és la proposta
d'Esquerra
en matèria d'habitatge?
Sergi de los Ríos
candidat a l'alcaldia
de Tarragona
per Esquerra Republicana
de Catalunya
Farem polítiques actives
des de l'Ajuntament
perquè tothom
pugui fer ús
del seu dret
a tenir un habitatge digne
Tarragona
ha d'avançar
Fem-ho
Vota Esquerra
Un parc com aquest
tan cèntric
i tan bonic
no pot estar
en aquestes condicions
Petits i grans
no hauríem de poder fer ús
Quina és la proposta
d'Esquerra
pels espais públics
de la ciutat?
Sergi de los Ríos
candidat a l'alcaldia
de Tarragona
per Esquerra Republicana
de Catalunya
Aconseguirem
que tothom
pugui gaudir
d'uns parcs i jardins
de qualitat
que siguin uns espais
dignes
on vingui de gust
a anar-hi a passejar
o a fer-hi altres activitats
Tarragona
ha d'avançar
Fem-ho
Vota Esquerra
A continuació
us oferim
un espai gratuït
de propaganda electoral
La teva família
El teu primer cotxe
El teu esport
La teva colònia
Els teus amics
La teva parella
La teva platja
La teva motxilla
Les teves farres
El teu marit
El teu exmarit
La teva casa
Els teus viatges
Les teves sabatilles
La teva ciutat
Els teus somnis
Els teus projectes
El teu alcalde
Joan Aregio
Vull ser el teu alcalde
Un bon alcalde per tu
Vota Convergència i Unió
Us hem ofert un espai gratuït
de propaganda electoral
El teu alcalde
El teu alcalde
El teu alcalde
El teu alcalde
L'aucalde
El teu alcalde
ラf
Ani
Zuz
El teu alcalde
La teva
El teu alcalde
El teu alcalde
La teva
El teu alcalde
Un tiếng
El teu alcalde
Converg embodied
Orations
Y
El teu alcalde
El teu alumda
El teu alcalde
Unshort
El teu alcalde
El teu alcalde
El teu alcalde
El teu alcalde
El teu alcalde