Noves relacions, nous horitzons, veus noves, hi ha noves formes de fer les coses.
Vota socialista, noves idees.
Vota Ballesteros.
A continuació us oferim un espai gratuït de propaganda electoral.
La teva família.
El teu primer cotxe.
El teu esport.
La teva colònia.
Els teus amics.
La teva parella.
La teva platja.
La teva motxilla.
Les teves farres.
El teu marit.
El teu exmarit.
La teva casa.
Els teus viatges.
Les teves sabatilles.
La teva ciutat.
Els teus sandis.
Els teus projectes.
El teu alcalde.
Joan Aregio.
Vull ser el teu alcalde.
Un bon alcalde per tu.
Vota Convergència i Unió.
Us hem ofert un espai gratuït de propaganda electoral.
Nos vemos.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Ara passen 5 minuts i mig de les 6 de la tarda i com cada dijous el Ja Tarda cedeix aquesta segona hora de programa als estudiants de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili.
Són molts i jo no sé fins a quin punt encara estan nerviosos quan estan gairebé arribant a la seva estació.
La secció des d'ara i fins a les 7 es diu El Tren i el saludem ja. Bona tarda, nois!
Hola, bona tarda!
Preparats per allò que dieu per arrencar?
A punt!
Doncs bona tarda, què tal? Com esteu? Comença El Tren!
Com deia la Núria, són les 6 i 6 minuts i aquí arrenca una nova edició del nostre particular Magallín Cultural.
Una edició especial ja que avui dedicarem el programa a la Tarragona Romana.
Un programa que començarà mirant amb uns altres ulls com va la campanya electoral per a les municipals, si és que això és possible.
A més, parlarem de tele i d'una nova sèrie, Via Augusta, que s'estrenarà fa un parell de setmanes.
I avui no tenim novetats musicals, però voleu saber quines són les millors cançons italianes de la història?
Doncs no us perdeu l'inclassificable top ten que hem elaborat per a tots vosaltres.
I en un programa dedicat a la Tarragona Romana has obligat a parlar de Tàrraco Viva.
És per això que la gent del tren hem sortit al carrer per saber alguna cosa més d'aquest espectacle.
I abans de marxar amb els bons consells de la nostra gent de particular,
a la nostra secció de cinema us parlarem, com no, de pel·lícules de romans.
Arrenquem!
I arrenquem, com cada setmana, amb l'humor.
El que passa és que avui tenim una petita variació i es queda saludar el Joan i l'Ester.
Hola, bona tarda, Carles.
Què tal, l'Ester? Com ho tens això de debuta?
Doncs a veure, jo intentaré estar a l'alçada del Rubén, però, bueno, ho intentarem.
Molt bé, des d'aquí una salutació al Rubén, que no ha pogut estar avui amb nosaltres.
Per motius professionals.
Per motius professionals. Comencem, doncs, nois.
Les noves generacions del PP de Tarragona organitzen una recol·lecta
per pagar un bitllet d'AVE a Zapatero, perquè aquest recolzi la campanya de Ballesteros.
Què dius, ara?
Sí, senyor Pujol, els populars diuen que així asseguren el fracàs del candidat socialista a l'alcaldia,
ja que, segons ells, Zapatero ha estat gafe amb la gent a qui ha donat suport.
Escolta, escolta.
Va recolzar el Rubén, va guanyar la Merkel, va recolzar el Terri, va guanyar l'Uns,
va recolzar la Segolet, va guanyar l'Uns.
Això és la Rubén.
Fisqui lo ha clavat.
Tot i això, Ballesteros està tranquil, sap que té el suport de les cantants tarragonines
i cada matí les escolta. A veure si se'n recordeu.
És més bona persona que mato, amb Ballesteros serà millor, així ho sento jo.
Millor, millor, millor, ho vull sentir, millor, canviar per millorar, ho sento jo.
Aquesta, aquesta padrina és boníssima.
Doncs sí, i sense abandonar l'actualitat tarragonina us informem que...
El decomís de Hachis a Tarragona s'ha multiplicat per cinc respecte a l'any passat.
I respecte al tema, l'encara alcalde, Joan Miquel Nadal, és estricte i creu que...
S'ha de lluitar fins a l'últim dia.
Dale, que le tuere.
I això ho dic com a alcalde.
D'altra banda, Aznar, que s'ha alliberat i és un declarat admirador de les llibertats individuals,
afirma que fuma canuts...
Me gusta mucho, me gusta mucho.
Groteu, això ha de córrer.
Ah, i després de sentir això ja ho comencem a entendre tot.
Sí, seguro.
I passem a l'actualitat internacional perquè el Pentàgon impedirà als militars l'accés al YouTube,
al MySpace i a uns portals més d'internet.
¿Cómo se puede tolerar eso?
Segons el govern de Bush, aquesta mesura s'ha pres per restringir l'ús recreatiu d'internet.
Això és una cosa que no entenc.
Això ha causat polèmica perquè aquests gestos...
...no van ser entesos per la societat nord-americana.
Molt bé, molt bé, doncs amb la societat nord-americana deixem avui l'humor.
Com porteu, per cert, vosaltres el tema de les eleccions?
Bueno, mitjanament bé.
Complicat, no?
Sí, ja ho veurem aquí votant.
Molt bé, doncs marxem ara cap la petita pantalla, a veure què ens diuen.
Pròxima parada, El Tren, cada dijous de 6 a 7 de la tarda a Tarragona Ràdio.
Molt bé, doncs després de la secció d'humor saludem el Josep i la Lorena.
Bona tarda.
Molt bona tarda.
Què tal, com esteu?
Molt bé.
Parlam d'humor a televisió, eh?
Sí?
Sí, sí, sí, com sempre.
I avui, avui que parlem de romans, tenim alguna cosa especial?
Tenim una entrevista, ara us ho explicarem.
Molt bé.
Ara us ho explicarem, som-hi.
I comencem amb el nostre rànquing d'audiències.
Ja, en primera posició, com segurament haurem endevinat, es troba CSI.
A la segona, Càmera Café.
Al Liverpool, Chelsea va ser el tercer més vist.
Vendell Pla, Escola, en quarta posició.
I a la quinta, Caçadors de Paraules.
I com bé deies, Carles, avui hem fet una cosa més especial i és que, aprofitant que aquesta setmana Tarragona s'ha vestit de romans, nosaltres hem fet el mateix.
T'has vestit de romà?
No, exactament no n'hem vestits de romans.
Perquè t'anava a preguntar si portava roba interior.
Sí.
És d'aquella mítica pregunta de les túniques.
Per això us dedicarem un tros de la secció a parlar de les sèries de romans que hi ha hagut i hi ha a la televisió.
I per fer-ho, començarem parlant d'una de les sèries que hi ha actualment a la tele.
Està a TV3 i es diu La Via Augusta, una sèrie ambientada a la tàrrecor romana de l'any 24 abans de Cris.
I qui millor per parlar de la sèrie que la seva directora?
Doncs sí, hem tingut una distesa conversa amb la Sònia Sánchez, la directora de La Via Augusta.
L'havíem començat preguntant d'on va sorgir la idea de fer una sèrie de romans i això és el que ens va dir.
La idea va sortir de Joaquim Oristrell perquè de cop va dir que realment estem passant un moment polític, econòmic i social
que li recordava molt el que havia sigut l'interior romà.
Llavors, a partir d'aquesta idea, va començar a indagar més el món romà i va sortir la idea de fer una sèrie de romans.
Una cosa curiosa és això que ha dit que la sèrie té una semblança amb l'actualitat.
Escolteu el que ens ha dit referent a això.
No és una sèrie historiogràfic, sinó que expliquem una família de classe mitja en aquella època.
Llavors, el llenguatge és molt actual i està molt actualitzat justament perquè es vegin les semblances,
o sigui, els problemes que tenien. Llavors, són els problemes que tenim ara.
I darrere de tota sèrie hi ha un equip de persones i en aquest cas hi ha assessors a Via Augusta?
Hi ha assessors històrics? Vaja, a Via Augusta, escoltem-ho.
Dos guionistes, un és Joaquim Oristrell i l'altre és Enric Humà,
que tots dos, com tot l'equip, vam estudiar, evidentment, l'època,
però tenim un assoll històric, que és l'Oriol Junqueras,
que en tot moment ens està tan explicant coses com fent una assessoria de guiós
per mantenir el màxim rigor històric possible.
I li vam fer una pregunta que segur que tots vosaltres us l'heu fet si mireu la sèrie.
Hi ha algunes escenes grabades a Tarragona?
Doncs a veure què ens diu.
Aquesta família que arriba de Roma a Tàrraco es troba amb una Tàrraco que es comença a construir,
de manera que molts edificis que ara hi ha a Tàrraco encara no existien.
A rodar en exteriors amb so directe a Tarragona era impossible.
I finalment li van preguntar si creien que duraria la sèrie, si tindria continuïtat,
i la directora, la Sònia, va ser prou optimista.
És molt atractiva, però normalment el públic pensa que ha de fer més esforç
del que requereix justament aquesta sèrie.
normalment la història tira una mica cap enrere, no?
O sigui, sembla que hagis de fer més esforç i és possible que per això no ens estigui funcionant com esperàvem.
I la nostra valoració és que la sèrie no durarà gaire perquè els acorats són bastant irreals.
Els diàlegs no enganxen i les històries no tenen massa suc.
El millor de la sèrie són els actors i la directora.
Clar que sí.
Clar, clar.
Clar.
Ja veurem si finalment enganxes els espectadors tal com ha dit la directora.
O sigui, que després de l'entrevista ens carreguem la sèrie, no?
Home, la veritat és que...
L'heu vist vosaltres?
Sí, una mequeta sí, però...
Jo també l'he vist i la veritat és que tampoc m'ha acabat de convèncer.
No enganxa, no enganxa.
Hem de ser sincers en aquesta vida.
Hem de ser sincers, esclar.
Hem de dir les coses tal com són.
Així està.
Però al llarg dels anys hi ha hagut moltes sèries de romans.
L'última, la més exitosa i la millor va estar Roma, la que va emetre 4, una superproducció de la BBC amb uns decorats i uns actors de primera línia.
A més a més, els diàlegs eren molt bons i feien una fileu reproducció de la història de l'antiga Roma.
En definitiva, una de les millors sèries de romans de la història, segons el nostre paret.
Sí, però n'hi ha d'altres.
I m'he de creu el vostre paret perquè aquesta no la vaig veure.
Sí, no? Ai, Carles.
Bé, doncs n'hi ha d'altres.
Per exemple, jo, Claudio, una miniserie que parlava sobre Claudi, l'emperador de Roma,
que estava arribant al final de la seva vida i va decidir deixar escrits els 100 anys de la seva família.
Una de les primeres superproduccions de la televisió moderna.
I de parlar de romans ja m'ha acabat, Carles.
Hem fet un petit repàs, aquesta, la sèrie Biogusta, que és la que tenim a la televisió.
No, ha estat prou, eh?
Però si et sembla...
Tenim altres més coses.
Hi ha més coses.
Vinga, continuem.
I passem a la sexta, perquè el programa Sé lo que hicisteis es va superar el passat divendres.
Josep, explica'ns què vam fer, perquè crec que és boníssim.
Mira, per demostrar que els programes...
Sento la sintonia del tomate, de fet.
Sí, sí, escolta, ja ho entendràs.
Per demostrar que els programes del cor destaca més el morbo i els rumors que el rigor realment informatiu,
l'equip de la sexta es va inventar una notícia falsa.
Van muntar una pàgina web que promovia un dijoni solidari per recusar el Julián Muñoz,
perquè es veu que fa pocs dies va estar en vaga de fam.
Va durar set dies, només.
No m'ho havia enterat.
I la van fer arribar a les redaccions d'alguns programes.
La pàgina en qüestió era 3dovés.todoscontjulian.com,
i ja que no sabeu qui va picar...
Tu anaves a dir tots contra Julián.
Doneu-li poc menjar, doneu-li poc aigua.
I saps qui va picar, Carles?
El tomate, l'Anna Rosa i l'espejo público de la Susana Grisso.
La Susana Grisso també va picar.
Em va estranyar, però va picar.
Home, que piqui el tomate o l'Anna Rosa...
Doncs ja ho veus.
Van visitar la pàgina i surt una foto de Julián Muñoz on es diu a baix
Gracias a todos por hacernos el programa de hoy.
Em sembla espléndida la iniciativa, eh?
Em sembla espléndida.
I anem ara a parlar de la primera o de TV1, com hi vogueu dir.
Quasi mai en parlem d'aquesta cadena perquè és bastant avorrillada, la veritat.
No hi ha cap problema al cor ni res.
És que el pròxim dijous estrenen Com el perro i el gato,
una comèdia interpretada per Arturo Fernández i Sílvia Tortosa.
Tortosa.
Tortosa.
Tortosa, sí.
Arturo Fernández és aquell...
El del xatín.
Això, el xatín.
Exacte.
El que sempre va amb fracs...
Sí, sí, sí.
De guapo, va.
De guapo.
Vale, doncs mira, la defineixen com una comèdia surrealista protagonitzada per dos germans
bessons, Luis Valdemar i Frei Pelayo, que fa més de 40 anys que no es veuen i que seran
interpretats per Arturo Fernández, és a dir, que tindrà un doble paper, vale?
Farà els dos bessons.
Farà els dos bessons.
A mi, sincerament, el que em sembla surrealista són els noms del personatge, vale?
Que li diguin Frei Pelayo.
Frei Pelayo.
Vull dir, els prínceps d'Asturí li volien posar el seu fill per a Frei Pelayo, perquè dius,
bueno...
I també em sona raro que l'Arturo Fernández encara té l'expressió aquella de xulo de discoteca.
Sí, sí, és que l'agocentrisme d'aquest home ja arriba a fer dos papers d'ell mateix, eh?
Sí.
Si no volia sopa, dos tasses.
I a Grissom i companyia els ha sortit competència en la mateixa cadena, que mira que s'ha de ser
tonto, la veritat, TV5 adaptarà la sèrie italiana Ris de Viti Imperfeti de la cadena de Berlusconi.
Mira, el protagonista serà José Coronado, que farà anar als lavabos pel yogur bio, serà
el protagonista de la sèrie i serà el cap de la brigada espanyola, vale?
Llavors, jo crec que un dels misteris que podria resoldre seria, per què la Belén Esteban
li sua tant al mustatxo?
No us heu fixat mai?
Li sua molt al mustatxo.
Mai he arribat a fixar-me en el seu mustatxo.
Ai, jo sí.
Jo no vull marxar, però, aquesta setmana, sense que em digueu una cosa que us vaig preguntar
la setmana passada.
Ara ho sabràs.
Ara ho sabràs.
Fes-la, fes-la, fes-la.
Jo vull saber què va passar amb Naix al gran festival de provisió de dissabte passat.
Doncs com nosaltres vam predir, de Naix, es van fotre de Naix d'una manera espectacular.
Amb el meu humor que em caracteritza, vaig dir de Naixos.
De Naixos, això.
Mira, hi participen 24 països.
i va quedar...
Vintè.
En vintena posició.
El vintè de 24.
Home, mira, a vosaltres.
Us he de reconèixer una cosa, eh?
Us he de reconèixer.
No em vaig tregar tot el festival de provisió de provisió.
I n'entro està molt bé.
Evidentment, evidentment.
Ni un minut ho vaig veure.
Però vaig veure la intervenció de Naix.
Ah, sí? I què?
Bueno, doncs per estar al 20 de 24.
Està prou bé.
Deixem-ho aquí, no?
Deixem-ho aquí.
Alguna cosa més aquesta setmana?
Res més.
La setmana que veia més cosetes.
Molt bé, perfecte.
Doncs, si us sembla, deixem la tele
i anem a mirar què ens porten els de música avui.
Som-hi.
Som-hi.
Pròxima parada, el tren.
Molt bé, doncs, després de repassar l'actualitat televisiva
i de saber què passa a la petita pantalla,
toca parlar de música
i avui saludarem els dos joans del tren.
Efectivament, perquè el Rubén ens ha deixat només per avui, eh?
Només per avui, per tant.
Atenció, club de fans que té Rubén.
No patigues el que tornarà.
Un dels joans debut, per tant, a la secció de música.
Així és, Carles. A veure com surt.
Molt bé, la setmana passada parlàvem
que avui faríem un programa especial de Roma
i el primer que em va passar pel cap és
i a la secció de música què farem?
I la secció de música...
Perquè no tocarà la trompeta, no?
Com sempre, com està portada per gent virtuosa,
ens hem adaptat a la perfecció de la temàtica del programa
que és l'Itàlia, Roma, gladiadors i tot això
i hem decidit fer un top 10 de música italiana.
Ja començo a tremolar.
Ni a la modernes, ni a la dels anys que...
quan els nostres pares encara eren joves,
o sigui que la secció no tindrà des per dir si vull.
Molt bé, doncs si us sembla, comencem.
Comencem.
Per començar, el nostre top 10
una cançó d'un dels components dels tres tenors,
el ja mític Pavarotti i la seva traviata.
Aquí no ho suat gaire, eh?
No.
Diguem-ne que no sabíeu què trobar
i heu dit, mira, la 10 posem Pavarotti i la traviata, no?
Que sempre és un comodit.
Si has de parlar d'Itàlia, Pavarotti és un clàssic
i no podia faltar a la nostra traviata.
La seva.
Tot un símbol.
Esperem que sigui seva.
Viva Franco.
En este cas, Batiato, eh?
No us pensaseu que és l'altre.
Ui, Joan.
Viva Franco Batiato.
L'altre cantava bastant, també, eh?
Cantava...
No sé si cantava ara en vitalià.
No.
A la intimitat.
Bueno, a la intimitat.
Com es parla en català,
doncs, Franco Batiato és una de les personalitats
més eclèctiques del panorama musicàtil italià
i ha passat de la cançó romàntica, progressiv, pop i música culta.
Bueno, ha fet de tot.
I aquest és un dels seus èxits de finals del 80.
Quiero verte danzar.
Però jo li dic al senyor Batiato,
jo no quiero verte danzar.
Perquè si heu vist mai algun videoclip d'est home,
fa pena.
Però bueno, tot i això, és italià.
És música culta, no?
Sí, bueno, claro, si no l'entenem, la podem considerar culta.
Bueno, home, a vegades podríem lligar directament
o no entendre segons que em considera-ho culta, no?
Claro, claro.
En el vuitè lloc trobem a Albano i Romina Power
amb el seu tema Felicità,
però que últimament han estat...
Han estat?
Han estat menys notícia per no ser quins problemes amb la seva filla.
Doncs crec que, efectivament, aquesta cançó no és la de Romina Power
ni és la d'Albano,
perquè segurament...
La fa de la carrà, no?
Estaran perseguint a Lídia Lozano.
Això és que el número vuit era tan bo.
Estaran perseguint a Lídia Lozano.
Saps què passa, Joan?
Que la posició vuita era tan bona que han dit
saltem-la, anem directament a la setena.
Doncs no passa res, perquè la setena és...
Que és la cançó que esteu sentint.
Felicità.
Ara hem tornat al número vuit.
I Felicità.
Continuem parlant?
Doncs, efectivament, aquesta ja, que esteu sentint,
sí que és Felicità.
Son Romano.
Romano, no.
Escoltem-la, escoltem-la.
Escoltem-la.
Sentim en l'àrea chechà
La nostra canzone d'amore que fa
Continuem, continuem amb el rànquing,
estem en el número set.
I continuem ara amb Rafaela Carrà
i Caliente, caliente.
Hace tiempo que mi cuerpo anda loco
anda suelto y no lo puedo frenar.
Ah, mi no lo puedes frenar.
Por las noches me despierto abrazado a lo al mar.
I de Romina Power i Albano,
que estàvem escoltant abans,
ens anem ara a Rafaela Carrà,
que és aquesta dona tan guapa que esteu sentint,
que, claro, bueno, la trobareu guapa per la veu.
Perdona.
Guapa per la veu.
Perquè, claro, a la ràdio no la veus
i la pots considerar guapa.
I, bueno, això que esteu sentint és
Caliente, caliente,
que va ser un himne de la música disco
dels primers vuitantes.
I en el número 6 trobem una cançó
d'Andrea Bocelli i Sara Prigman
que va batre records en les llistes de venda.
Joan, tu diries,
Andrea és un nom de noi o de noia?
Andrea és el nom que li van posar
en este pobre home,
perquè jo, si fos ell,
no en parlarien uns pares
després que em posessin Andrea.
Però, bueno...
Però vosaltres, quan heu sentit el nom,
què heu pensat?
Jo, que era una noia,
una model italiana.
Sí, però quan has sentit les veus,
la veus, has pensat,
dius, o va una mica ronca
o és un paio, no?
Jo és que m'agrada molt
la cançó que va cantar
fa temps en Marta Sánchez,
per Marta Sánchez.
Qui?
Andrea Bocelli.
I, bueno, coneixia i sabia
que Andrea era nom d'home,
en aquest cas,
però és l'únic que conec.
Bueno, entre Marta Sánchez
i Andrea Bocelli
ens quedem amb Marta Sánchez, però...
I tant, i tant, i tant.
I això que esteu escoltant
és Salvatore Ádamo,
Mis manos en tu cintura.
Sort que m'ho has dit, eh?
Sí, no?
Tu no ho sabies, eh?
No, no, no.
És la mítica cançó italiana
i aquest home,
que és molt amic de Rafael,
i el va vindre a acompanyar
el 2006,
que vam fer una galeta junts
i una galeta vol dir
una gala petita, eh?
No és de cuetara ni nada.
I, bueno, res,
que sapiguésseu
que aquest home
va patir molt de jove,
però que al final
s'ha consolidat
com una de les grans veus italianes.
I ara una cançó
del grup Cesare Salimoni,
Luna Pop,
un grup que va treure
un disc a l'any 99
i que n'ha fet
tres versions cada any
durant el 2000 i el 2001.
Home, això està bé.
Això és rentabilitzar un disc.
Sí, perquè després de sis anys
ja han tornat a aparèixer.
En trec un
i vaig fent versions.
Sí, és que a la majoria
dels artistes
el que els passa
és que treuen molts de disc
i tothom els recorda
per una cançó.
Això és veritat.
Doncs aquests han dit,
però si només
mos han de recordar
per una cançó
aprofitem-la, bé.
I això que esteu escoltant
és Paolo Nuttini.
Paolo Nuttini?
Paolo Nuttini
i és música...
Però tu d'on has tret
que Paolo Nuttini
és italià?
Doncs del seu cognom.
Clar, del seu cognom.
I del seu nom.
Paolo.
Paolo només pot ser italià
i Nuttini també.
I Nuttini.
Bé, has pensat
que pot ser un sobrenom
amb un sobrenom.
Això que fan els artistes
i us han de posar
un nom de dues maneres.
Paolo Nuttini
és anglès, Joan.
Paolo Nuttini
és anglès d'Escòcia.
I què vols dir, això?
Doncs és una bon faldilla, mira.
Que bon faldilla
com els romans.
Sí, però bé,
com és tan bon cantant
i acabava
el seu cognom
acabava així
i que apareixia a itàlia
i hem dit
col·lem-la a la llista
perquè mos agrada
com canta.
Espectacular la llista, eh?
Si no haguessis dit res
la gent no s'hauria donat
com a regar-la.
No, perquè l'accent italià
que sentiu
és espectacular.
I apropant-se al número 1
del nostre rànquing
trobem un noiet
que va captivar
moltes joves d'Europa
que conseqüentment
ho han deixat
amb les seves parelles.
I clar,
el pobre Tiziano
sentia malament
i va composar
aquesta cançó
que es diu
Perdona.
Parleu necessitat vosaltres?
No.
Jo és que
Tiziano Ferro
no el necessito
per res,
la veritat,
tampoc.
ni per escoltar-lo.
Aquí, un moment,
un moment,
perquè aquí
el que us vull preguntar
és on és la confusió.
Perquè ni canten
en italià
ni són italians.
Però no és una cançó romana,
Dragostea d'Intei?
Romana.
Romanesa.
Ai, nosaltres havíem dit
al número 1
ficarem una cançó
de la capital d'Itàlia,
no?
Clar que sí.
De Roma,
pues romana.
Romana, no?
És una cançó romana?
Romana.
Mare de Déu.
Està ben pensat, home.
Està ben pensat.
Bueno,
que per si algú
no la coneixia,
això és Dragostea d'Intei
i va ser una cançó
de l'estiu
que va transcendir
l'estiu,
l'hivern,
la primavera,
la tardor
i així
durant 3 anys consecutius
des del 2003
hasta el 2006
molestant per tot Europa.
Aquests tampoc han fet res més, eh?
No, gràcies a Déu.
No, gràcies a Déu.
Ni faran res més.
Molt bé, molt bé.
Alguna cosa més
després d'aquest espectacular
festival de l'humor?
No.
Doncs no.
Jo crec que ja ha quedat
tot clar avui.
Sí, segur.
Escolteu, per cert,
vosaltres coneixeu
Tarracó Viva?
Bueno,
d'aquella manera,
però jo a mi
personalment
m'agradaria
conèixer-la més.
La coneixes millor
que el Paulo Notini,
suposo, no?
Bueno,
el Paulo Notini
el coneixia molt bé,
el que passa
és que com italià no.
Molt bé, molt bé.
Doncs quedeu-vos aquí
i sentirem una mica més
i sabrem una mica més
què és això
de Tarracó Viva.
Cada dijous
de 6 a 7 de la tarda
agafa el tren
a Tarragona Ràdio.
Molt bé, doncs,
per si ens queda audiència
després d'aquesta espectacular
llista musical,
saludem a la Laia.
Laia, què tal, com estàs?
Bona, bona tarda, la Carles.
Avui, a part de la teva
col·laboració especial en cinema
has vingut també a parlar-nos
de Tarracó Viva.
Sí, exacte.
Aquest cap de setmana
em vaig dedicar a anar
per diferents llocs de la ciutat,
entrevistant a gent,
sobretot a molts nens.
Veus que m'han entrevistat
amb molts nens.
I em vaig colar l'assaig
d'un dels grups
de reconstrucció històrica
que durant aquests dos caps de setmana
fan reconstrucció història
que de Roma,
bueno, de gent que vivia a Tarracó.
Perquè si refresquem una mica
per tots els que no ho sapiguem
ben bé, això de Tarracó Viva,
exactament?
Són unes jornades de reconstrucció
en què Tarragona
simula el temps
en què van vingut aquí els romans.
Hi ha batalles de Glària 2,
se simulen cerimònies
que es feien a la vida quotidiana,
es pot tastar menjar romà,
típic de l'època,
i se li ensenya la canalla.
Sobretot va dirigit molt a la canalla
perquè sàpiguen
qui eren els romans,
com vivien
i perquè coneguin una mica més la cultura.
Però si et sembla,
anem a escoltar
el que m'han explicat els actors
d'un dels grups
de reconstrucció històrica.
Ah, molt bé, perfecte.
Escoltem-ho.
Mercè, de què anirà
la representació d'aquesta nit de Talella?
Bé, aquesta nit
són dues actuacions.
En una,
que és la presa de l'atoma viril,
el pas de la infantesa
a l'adolescència
o l'edat adulta
d'un nen romà,
i la segona part
seria la esponsàlia,
que seria
el pas
a l'edat adulta
d'una noia,
que és el moment
en què
és promesa
al seu novi.
義 desplegat a l'atoma
i
A tu
imat
Mira, madre, he mandado traer esta toga del mejor telar de Roma.
Es de lana muy fina, de excelente calidad,
porque quiero que mi hijo luzca el mejor de sus vestidos en un día tan especial.
A partir de ahora recorrerá el foro con esta prenda
y todas las muchachas casaderas de buena posición de tarraco lo mirarán.
Y quién sabe, a lo mejor encontramos pronto una mujer de buena dote para Marcos.
¿Quin paper representes aquesta nit?
Doncs ara aquí faré d'esclau, faré d'un nen esclau i mira, veiem l'obra aquí.
Bé, doncs jo el paper que faig és de Domitia, que és la mare de la casa.
Llavors en un acte el que fem és la cerimònia en la que el meu fill passa d'adolescent a home.
I és una cerimònia en la que es canvia de la toga i tot això.
I el segon acte el que fem és el prometatge de la que representa que és la meva filla.
I bàsicament és això, els dos actes faig el paper de mare.
El paper que represento a l'obra és un dels esclaus molt típics en la utilització per les tasques domèstiques
i les tasques de portar la feina tant a nivell de casa com a nivell del negoci familiar del paterfamílies.
La fúlvia és la dona del Valerius i som els pares del fill que es casadé.
I el Màrius i el meu marit, el Valerius, pacten l'enllaç entre els dos nostres fills.
I així d'aquesta manera és com se feia a l'antiga Tàrraco, que no s'enamoraven,
sinó que l'enamorament venia després, ho pactava amb els pares.
Supongo que nuestro amigo Valerius acudirà con su hijo Félix.
És un joven molt agradable i no m'importaria que nostres famílies emparentasen en un futur.
Tu filla, Luquila, ja té una edad en què deberia casarse.
Les lleis són molt estrictes en això.
Sí, madre. El altre dia estuve en casa de Valerius i hable amb su esposa Fulvia
para que acudiesen a esta ceremonia acompañados de sus tres hijos, sobre todo Félix.
He sentit que parlàvem d'una boda, no?, en el reportatge.
Sí, exacte.
Què tal va anar, la boda, Laia?
Bé, bueno, ja m'he casat dues vegades. Aquest cap de setmana m'he de casar quatre més.
Sí, no?, perquè pels que ens escolteu i no ho sabeu, que suposo que sou la majoria,
la Laia avui no només té dues funcions, sinó que, a més a més, véns també com a part de la Tàrraco Viva.
Exacte, no vaig poder, vaig haver de gravar un assaig perquè, evidentment,
durant l'obra, la representació de l'obra, jo estic a dalt de l'escenari
i em era impossible estar amb el micròfon i el minidisc gravant el que deien els actors.
Perquè formes part d'una de les companyies de teatre, no?
Sí, del grup de Talella, formo part, sí, sí.
I exactament, al grup de Talella, a què us dediqueu?
Fem reconstrucció històrica de coses de la vida quotidiana, o sigui, cerimònies.
La cerimònia d'enguany és això que han explicat, el pas d'un nen de la infància i l'adolescència
i el prometatge d'una noia. L'any passat vam fer una venda d'esclaus,
són coses molt més de la plebe, per dir-ho d'alguna manera.
Però només ho dediqueu a la Tàrraco Viva o feu...
Sí, bueno, alguna vegada hem fet algun bolo, per dir-ho així.
Hem anat, ens vam anar... Aquest any segurament anirem a Cantàbria
i l'any passat vam anar a Navarra, anem a Guisona també algun any,
o sigui, anem fent les representacions per diferents llocs.
Molt bé, i us podrem sentir avui aquí o no?
No, avui no, demà i el dissabte.
Demà i dissabte.
Sí.
Molt bé, i què ens portes?
Doncs, a part d'això, em vaig tornar una mica infantil,
però això de Tàrraco Viva ha dit que anava per Canalla,
i em vaig tornar infantil i el divendres me'n vaig anar al Camp de Mar
a parlar amb els crios i a jugar amb ells, perquè evidentment jo vaig jugar,
veure tanta canalla jugant i jo mirar-me'ls no em vaig posar a jugar amb ells,
i crec que és molt interessant sentir-ho perquè em vam fer una bona classe d'història.
Sentim-ho, sentim-ho.
Expliqueu-me alguna cosa que sapigueu dels romans.
Doncs que vam viure 300 anys abans de Crist.
Han fet grans construccions.
Que les seves cases es deien domus,
i les carreteres totes comunicaven amb Roma.
Podien fer 30 quilòmetres al dia i portaven 40 quilògams.
el seu cos, entre les armadures, els casc i tot.
Que els rics sempre menjaven tiberis asseguts,
i els pobres tenien de menjar o drets o amb cadires de fusta.
Sol i César tothom pensa que és un emperador,
i en veritat era un dictador.
El que passa és que es pensava que podíem anar a tothom,
i al final se'n van matar.
Ui, doncs, a veure, els jocs són més divertits que els d'ara,
t'ho puc assegurar.
Que el menjar dels romans més bo i més important
era per la nit, a les 8,
que menjaven pollastre, sentats en sofàs.
Que l'utxaga mucho.
Té moltes cultures.
Té molts jocs.
Les vines són molt bones.
Que van imedir Catalunya.
a Catalunya.
Que van inventar quasi totes les coses que existeixen.
Vestien d'altres formes que nosaltres no vestíem.
Feien lluites per divertir-se.
Sabem que les nenes,
quan tenien 13 o 14 anys,
quan eren més petites,
es casaven de més joves.
Els seus jocs i totes les seves tradicions,
hi ha moltes, són molt famoses,
i s'han anat fent durant tots aquests anys.
Que Tarragona es deia Tarraco.
Que van aparèixer a l'edat antiga.
Que van aprendre molts idiomes.
Que quan feien una victòria construïen un arc.
Vam construir el pont del diable, no?
I a quines coses heu jugat?
A matar, dues vegades.
Un xoc de preguntes.
Sí, que t'acapaves un paper i, per exemple,
et deia donar un petó a algú i ho tenies que fer.
A mi m'agrada el lloc de sacs.
Hem jugat a... com se diu?
A tancar les cebes.
A tancar les cebes.
A muntar cavall.
I hem fet figures de margila.
Jo he anat a pujar a les xanques, unes xanques.
Que es fan intercanvis amb el menjar.
Dones, per exemple, un altre mus i ells et donen, doncs, un tipus de menjar.
A més flotes d'abans.
En barc, en lluita dels romans.
Mira, el bàsic que jugaven, els romans.
L'any passat, com l'any passat.
El 3 en ratlla.
El total, el delta.
Has de tirar les pedres i has de fer punts.
Jugar a les monedes, a les dames, moltes coses.
Us hauria agradat viure a l'època dels romans?
Sí, perquè...
Home, té inconvenient perquè no tenien llum elèctrica,
feia més fred, les torres i tot això, suposo que no obligava molt.
Home, les dues estan bé.
L'únic que els jocs canvien molt, també és divertit, perquè, no sé,
veure jocs d'una altra manera, que no la play i la game i futbol.
hi havia com saunes, balnearis, però més antic i estava molt xulo.
Però també m'ha agradat molt l'ordinador i, bueno, les coses digitals i coses.
I, bueno, abans no hi havia tot això.
T'apèn.
Si siguis un nen ric, sí.
Si siguis un nen pobre, no, no m'agradaria.
Perquè tens una vida molt bona, t'ensenyen moltes coses,
pots jugar més i, si hi hagués clau,
doncs tens que fer totes les feines de casa i no pots jugar gaire.
No pots tindre tantes comoditats com els altres.
Fereixo estar en aquesta època perquè, si no, no podríem haver fet aquesta excursió,
que és molt guai.
Jo sin tele sí, però sin PSP no.
De quina edat estàvem parlant, Laia?
Eren tots de cinquè de primària,
diferents col·les del Camp de Tarragona
i tots feien cinquè de primària,
que això dona això, 11, no, 11, em sembla,
10 o 11 anys, una cosa així.
Sempre és interessant tenir la visió dels infants.
Sí, però hi havia algunes respostes que valen un milió, eh?
perquè els del Juli César,
la nena que diu
no, no m'hagués agradat ser romana
perquè si no, no hagués pogut fer aquesta excursió.
Sí, sí.
El Juli César et referies a la que deia
que no era un emperador, sinó que era un dictador, no?
Exacte.
Sí, sí.
Que sapiguessin aquestes coses, a mi em va sorprendre molt.
Molt bé, hi ha alguna cosa en especial
que ens recomanis de la Tarracó Viva?
Que vinguin i que godessin de moltes coses.
Si van pel cas que han dit de Tarragona,
es trobaran de tot.
Molt bé, doncs deixem aquí la Tarracó Viva,
ara toca parlar de cinema,
canviem de secció,
Laia, tu no et moguis perquè et continues amb nosaltres
i parlem de cinema, doncs.
Puntualment.
Cada dijous a les 6 de la tarda
arriba el tren de Tarragona Ràdio.
IMPERIAL TARRACÓ
IMPERIAL TARRACÓ
IMPERIAL TARRACÓ
IMPERIAL TARRACÓ
IMPERIAL TARRACÓ
IMPERIAL TARRACÓ
IMPERIAL TARRACÓ
IMPERIAL TARRACÓ
IMPERIAL TARRACÓ
Molt bé, doncs continuem aquesta tarda amb els romans,
són les 6 i 40,
a laia una altra vegada, hola.
Hola, bona tarda.
Saludo més a més a la Jèssica.
Jèssica, què tal?
Hola, bona tarda.
Suposo que a vosaltres toca fer la secció de cinema
i en un programa que parlem de Tarraco i de romans,
a cinema toca parlar...
De pel·lícules de romans, efectivament.
De pel·lícules de romans, evidentment.
Evidentment que suposo que les haureu seleccionat,
perquè n'hi deu haver un fotiment.
Bueno, sí, pel·lícules de romans o qualsevol del gènere, eh?
Ah, molt bé.
Sí.
Què vol dir això, ara, qualsevol del gènere?
Sí, home, el gènere de romans, el gènere Peplum.
Què vol dir això, el gènere Peplum, escolta'm?
Gènere Peplum.
Això és, segons la Wikipedia,
tota pel·li d'aventures ambientades a l'antiguitat,
especialment la grecorromana.
Però...
Avui no parlarem de grecs.
No, no parlem de grecs,
perquè encara acabarà parlant de Trescientos una altra vegada
i prohibeixo parlar de Trescientos.
Avui Trescientos no.
Trescientos era la que havia anat a veure la Jèssica, no?
Sí, exacte.
Les he anat a veure's totes, jo.
Tu has complert, has complert.
Canvi de tema, que estem parlant de romans, gràcies.
Els grecs n'han fet moltes pel·lis,
però avui no parlarem dels grecs, sinó dels romans.
Així que passem a parlar de l'èxit romà
més recent de les pantalles.
Cal que la presenti, Carles?
No, no, perquè aquesta m'encanta.
Doncs informa tu de què és.
Maglà, dia i tor.
Perfecte.
M'encanta no només la banda sonora,
sinó també la pel·lícula.
A mi la banda sonora m'agrada molt.
La pel·lícula ja discreparia una mica.
Jo és d'aquelles que he vist diverses vegades, doncs.
Jo també l'he vist diverses vegades,
però què vols que et digui?
Me la miro, però no.
No em diu gran cosa.
Es van portar cinc hòstacars
de les dotze nominacions a les que optava,
però té els guns gazapazos.
Com que la setmana passada
ja vam parlar de coses, d'anècdotes i coses d'aquestes,
doncs aquesta setmana seguim una mica.
Vols dir errades, no?
Sí, exacte.
Una cantada.
Cap del tipus apareixen extres vestits amb texans,
amb rellotges d'or...
No t'has fixat.
No.
I a l'escena de la cursa de quàdrigues...
Em té tan enllavernat que no, que no ho he vist.
Te l'hauràs de mirar un dia amb l'opar.
Ho has de mirar allò en frame a frame.
Me l'hauré de mirar amb vosaltres.
Es veu una ampolla de botano,
una bombona de botano, allò taronja, lletja.
I a més, històricament parlant,
les ballestres que surten a la part de guerra
es veu que són d'una època històrica de més endavant.
Jèssica, m'estàs desmuntant, Gladiator.
Bueno, va, no et desmunto, Gladiator.
Esclavo, te ordeno que te descubras y me digas tu nombre.
Me llamo Máximo Décimo Meridio,
comandante de los ejércitos del norte,
general de las lecciones medias,
leal servidor del verdadero emperador Marco Aurelio,
padre de un hijo asesinado,
marido de una mujer asesinada,
y alcanzaré mi venganza en esta vida o en la otra.
A més, una altra curiositat, Carles.
Genial, eh?
T'emocionas, no?
Aquest tros és el tros.
Quasi, quasi que me'l sabia de memòria.
Que és quan es treu el casco i gira d'esquena, no?
Va, doncs que t'explico una altra curiositat.
M'encantat.
El nen del Russell Crow a la pel·lícula
es diu Giorgio Catan,
Caterini, perdó,
i és el protagonista d'una altra pel·lícula molt coneguda.
No és de romans, però.
No.
Aquí ja m'has enganxat.
Roberto Benigni.
La vida és vella.
Exacte, molt bé.
Veig que avui estàs encertant moltes coses.
Dos de dos amb vosaltres, eh, de moment.
Així que passem d'un èxit molt reconegut a un clàssic.
Doncs, saps de qui parlem? A veure.
Sense mirar el guió, no.
Te l'acabes de mirar, Carles, no?
Si val.
Va, mira tu, home.
És per taco, ara ja l'he vist.
És per taco, és per taco.
Però, espera, no miris.
És l'esper taco del benvolgut, mestre i tristament desaparegut,
l'Estani Kubrick,
que la va rodar el 1960
amb un quirk d'agles que s'emportava totes les dones que volia.
Era el sexímbol de l'època.
Suposo que és de la teva època.
Doncs a mi no m'agrada mai.
De la meva època, el quirk d'agles?
Ara no sé si ho dius pel de l'època o pel de sexímbol.
Jo, mira, m'ho agafo com la segona.
El sexímbol.
Vale, perfecte.
És llets.
És un sexímbol, és igual.
Els sexímbols no tenen per què ser guapos.
A la peli surt allò és...
No.
A mi els d'agles no m'han agradat mai.
Bé, doncs es veu que el director
havia de ser Anthony Mann,
que era director del Cite de la caída de l'imperi romano.
Però com que no es portava bé amb el Kirk d'agles,
que era el productor executiu,
van fer gridar l'Stanley Kubrick.
A més, el Kirk és el pare, no?
Sí.
No, ho diu pel de l'època.
Jo, primer havia pensat el fill,
però encara és pitjor, eh?
No em mis en aquesta cara d'oblid.
Si us plau, t'ho demano.
Per qui no ho sàpiga...
Mi nombre no te importa.
Ni a mi el tuyo tampoco.
Era una pregunta, mi amigo.
Los gladiadores no tenemos amigos.
Podemos salir un día a la arena
y tendré que matarte.
Per qui no ho sàpiga, expliquem-ho.
El Carles té uns 10 anys més que nosaltres.
Per això sempre ens en fotem d'ell,
de les pel·lícules, l'època i totes aquestes coses.
No, però Carles...
Jo també us estimo moltíssim, jo també.
Clar, que sí, home.
Bueno, mira, escolta,
passem d'una cosa a una altra
i parlarem...
Sembla que estiguem parlant un altre cop
a la secció que vam fer el dia de Setmana Santa.
I no.
Home, Setmana Santa és romans, un clàssic, també.
Bueno, sí, també.
Però, bueno, mira,
com que el dia de Setmana Santa
no vam parlar d'aquesta pel·li,
en parlarem avui.
Parlarem d'aquesta controvertida pel·lícula
perquè al cap i a la fi
Setmana Santa ens la vam oblidar.
Així que hem pensat que,
ja que va crear molt de Ruben Bori,
era interessant parlar-ne.
Carles, la presentes tu?
Aquesta, precisament,
la vaig veure la passada Setmana Santa.
Ah, sí?
Que és la Passió en de Cristo.
Jo no l'he vist o no la vull veure.
No, no, jo crec que tal com és
de patidora de Laia,
si la veu...
No, si és patidora no cal que la vegi.
No, no l'ha de veure.
Amb el trailer em vaig tenir prou.
Me la vaig mirar
i no, quasi que no ho vaig poder suportar.
Aquest Mel Gibson
té unes coses molt més rares al cap.
Potser, potser és un pèl gore, no?
No calia tant, tampoc.
No, la peli no calia tant de gore,
però el Mel Gibson
durant el rodatge
es va inventar una sèrie de coses tan rares.
Per exemple?
Coses com que tenia un capellà allà
al rodatge fent misses cada dia
i coses com...
Ah, durant el rodatge vols dir?
Sí, sí, sí.
Cada dia feia misses amb llatí.
i coses com això, mira.
Evidentment,
està gravat amb Maremeu.
Tota la pel·lícula en Maremeu.
És que, a més a més,
es va parlar amb uns professors
d'arammeu i de llatí
perquè traduïssin tot el guió
en Maremeu i en llatí.
Bueno, a banda d'això,
es va barallar amb tots els dius dels Estats Units
i, a més, no sabem si és una llegenda urbana o no.
Jo crec que és una llegenda urbana.
Però es diuen tu.
Home, la pel·lícula és molt dura,
pel que m'heu dit.
Una bona es va morir d'un atac de cor
quan la projectaven als Estats Units.
Home, em sembla que tampoc n'hi ha per tant.
No, trobo que no.
No, però és que la gent també és molt exigenda.
No l'he vist, no puc opinar.
És molt angoniosa.
Home, és excessiva, però bé.
Però va, canviem amb un tema més divertit
i ara parlem d'una també basada en Cris,
però diferent.
Bueno, què hem de dir de la vida de Brian?
Que no hagin dit ja,
que le tornem a repetir...
Jo el que us puc és que no l'he vist,
o sigui que ja m'ho podeu explicar més.
No l'has vist?
No l'has vist?
Comencem amb el principi de la pel·li.
¿Quién es hoy?
Somos tres reyes magos.
¿Y os metéis en un estabo a las dos de la mañana?
Pues vaya una mierda de magia.
Somos astrólogos.
Venimos de Oriente.
Con que ustedes son astrólogos.
¿Y él qué es?
¿Que qué signo es él?
Capricornio.
Mmm, Capricornio.
¿Y cómo son los Capricornios?
Es el Hijo de Dios, el Mesías.
El Rey de los Judíos.
¿Por qué es Capricornio?
No, no, no, no, porque es él.
Oh, claro, porque si no habría muchos.
¿Cómo se va a llamar, niño?
Brian.
Ja m'ha caigut el mito del Reis Mags.
Pobre.
No, no.
El rei me semblava d'interessant, eh?
Hi ha més coses d'interessants.
La va dirigir Terry Jones,
que és un dels components dels Multipython,
però va ser escrita per tots els membres dels Multipython.
¿Por dónde íbamos?
Oiga, yo no creí que era blasfemia de Sir Jehová.
¡Ruad, ruad, ruad, ruad!
Estás empeorando las cosas.
Empeorando las, que es que pueden estar peor.
Jehová, Jehová, Jehová, Jehová.
Te lo acierto, como vuelvas a decir, Jehová.
A més, no sé si sabíeu que en George Harrison,
el desaparegut Vítel,
va posar calorons a la peli.
Que me la tonta no ho sabia.
Sí, sí, sí.
I bé, em sembla que acabarem amb això.
¿Por dónde íbamos?
Oiga, yo no creí que era blasfemia de Sir Jehová.
Tengo as de Alondra, morros...
Molt bé, noia.
¡Alto de Ocelote!
¿Tienes pipas?
Lo siento, no tengo pipas.
Tengo higadillos de erizo y vasos de Ocelote, morros de Nutria...
No, no quiero esas mierdas romanas.
¿Por qué no vendes comida normal?
¿Comida normal?
Sí, no esos aperitivos imperialistas.
Yo no tengo la culpa, no soy más que un mandado.
Bueno, dame una de morros de Nutria.
Que sean dos.
Saps?
No sé, he buscat el diccionari que és Ocelote i no sé el que és, realment.
Jo tampoc sé el que és.
Bueno, és mierda de comida romana.
Ocelote són els petits problemes tècnics que hem tingut avui amb els talls.
Molt petits, eh, per ser-ho de dir.
Bueno, no passa res.
Deixem el tema Ocelote per la setmana que ve, que us sembla.
Vale, va, perfecte.
Busc-ho, eh?
Molt bé, doncs ara, si us sembla, anem cap a l'agenda.
Cansats d'esperes i retards?
Doncs agafa el tren de Tarragona Ràdio.
Molt bé, doncs després de parlar de cinema i de pel·lícules de romans,
arribem al final i, com sempre, acabem amb l'agenda i saludant a l'Esther,
que avui la saludem per segona vegada.
Doncs sí, per segona vegada.
Què tal, l'Esther?
Molt bé, doncs ara...
Com tenim l'agenda d'avui?
Doncs repleta d'activitats perquè, clar, ja saps que tenim el Tarracoviva.
Vols saber més coses de Tarracoviva?
Sí, perquè abans hem parlat molt del que es fa,
però potser podríem parlar una mica més en detall del programa.
Una miqueta.
Aquí a l'agenda us parlarem una miqueta més del programa
i altres activitats que també valen la pena de veure.
Molt bé, comencem.
Doncs comencem.
Proposta
Tarracoviva, jornades internacionals a divulgació històrica romana.
Dia i hora.
Multitud d'actes per a triar i remenar fins al dia 20 de maig.
Lloc.
Setze espais diferents a Tarragona.
Us ho expliquem.
Després d'haver escoltat el tren d'avui tant de parlar de Roma,
de romans, de tarragonins de fa 2.000 anys,
deveu estar desitjant de sortir al carrer
per a comprovar quin és l'ambient que es viu a la Tarracoviva d'aquest 2007.
Tranquils.
Dels 200 actes que formen la programació de Tarracoviva,
a l'agenda del tren us oferim una selecció
de les novetats i dels més destacats.
Per a que no us perdeu el millor de la ciutat imperial?
Lluites de gladiadors a Roma.
Ens ve a tots a la ment la imatge d'en Russell Crowe a Gladiator,
però a Tarragona els podreu veure en viu i en directe.
Són italians a l'Instituto Arts d'Immicandi.
I ens oferiran demostracions amb comentaris
de les lluites de gladiadors de la Tarraco,
el que vindria a ser el nàstic del nostre temps.
Això el dissabte 19 i el diumenge 20 a l'amfiteatre romà.
L'aula de teatre de la URB també participa a Tarracoviva
i us porta a Ulularia, la comèdia de l'olla de Plauta.
Tot gira al voltant d'una olla a plena d'or
i de contractes matrimonials que s'empescaven els antics romans.
El pati de la Diputació de Tarragona
passeig Sant Antoni divendres i dissabte a les 8 del vespre.
I ara que ens envaeix la propaganda per les municipals,
no us heu parat a pensar si els polítics de l'imperi
donaven tant a parlar com els nostres?
Doncs, per a saber-ho, el camp de futbol del Rocarà
es convertirà el 20 de maig en un carrer de l'època
i podreu comprovar l'an renou d'uns comissis romans
gràcies a l'associació Projecte Fènix de Tarragona.
I ni molt menys això és tot el que ens ofereix Tarracoviva,
jornades de portes obertes, xerrades, tallers,
demostracions de com muntar cavall a la romana.
Per a més informació teniu a la vostra disposició
la pàgina web del Museu d'Història de Tarragona
www.museutgn.com
Proposta
Teatre, pels pels
Dia i hora
Avui dijous i demà divendres a dos quarts de deu del vespre
Lloc
Teatre Metropol Rambla Nova Tarragona
Us ho expliquem
Doncs pels pels és
una pel·lícula que
si els romans de Tarracoviva gaudien del teatre
nosaltres dos mil
He dit una pel·lícula? No, una obra de teatre
Doncs nosaltres dos mil anys després
també podem veure teatre aquí a Tarragona
i perruqueries en tenien alguna cosa semblant
Tarracoviva ho podreu veure
Però ara
el Teatre Metropol us parlaran d'un assassinat
que té lloc en una perruqueria
Fa vint anys que va ser tot un èxit a Catalunya
i torna amb la direcció de Bell Folk
Avui i demà al Teatre Metropol
Doncs serà el públic d'aquest
al Teatre Metropol l'encarregat de descobrir
qui és el culpable del que proposa pels pels
Aquesta comèdia esbojarrada
diuen no deixi indiferent a ningú
amb més de sis milions espectadors a tot el món
i amb molts anys en cartell als Estats Units
Els actors, quan els veieu recordareu de seguida la seva cara
Mercè Comas, Ival Lavant, d'Enric Major, Pep Planes, Laura Guiteres i l'Àlex Casanovas
Serà qüestió de no perdre cap detall de l'obra per endevinar l'assassí
Proposta
Tarragona, vens a la muntanya?
Excursió a l'Uvac del Clot del Teix
Dia i hora
Diumenge 20 de maig, sortida en autocar a 3 quarts de 8 del matí
Lloc
Punt de trobada a la plaça Imperial Tàrraco
Us ho expliquem
Doncs els romans eren una civilització conqueridora, viatgera
i als tarragonins avui en dia també els agrada fer excursions
La regidoria d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona
ha pensat en això i ve organitzant des del passat març diverses sortides
en un cicle d'excursions que s'anomena Tarragona, vens a la muntanya
Aquest diumenge de bon matí tots els qui vulguin
poden gaudir de la tercera sortida de la temporada de primavera
de dificultat mitjana
Pels qui no sabem on para exactament l'Uvac del Clot del Teix
farem una mica de geografia de la comarca de l'Alcamp
La ruta comença a Montral, un petit municipi proper al covec
que voreja les muntanyes de Prades
Des de Montral, els excursionistes es dirigiran al Gran Teix
un arbre d'una espècie protegida
i la distància a recórrer són uns 8 quilòmetres
Passant per llocs amb unes vistes impressionants
Si us afanyeu, encara us podeu apuntar
Inscripcions al Teatre Metropol
Doncs per avui això és tot
D'aquí 7 dies tornarem amb la gent de més propostes i més activitats
però que no us quedeu a casa i gaudiu de la setmana
Molt bé, doncs moltes gràcies Esther
Sens dubte aquesta setmana toca Tarracó Viva
Doncs sí
Nosaltres encarem ara la recta final del programa
Arriba l'alta velocitat de la ciutat
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda
El tren a Tarragona Ràdio
Doncs amb uns quants nervis arribem al final
En el món del còmic han estat estèrics i obèlics
els que han liderat la batalla contra el poderós imperi romà
És per això que avui marxem parlant de còmics
Aquest mes de maig es commemoren els 100 anys del naixement d'Arger
creador i pare del famós Tintín
Un reporter que viatja per tot el món en busca d'aventures
I és que, què és el campany l'home a voltar pel món?
Precisament això és el que ens pregunta un dels millors reporters del segle XX
el polonès Kaputxinsky en el seu últim llibre Viatges amb Arudot
Segons paraules del propi periodista
l'home que deixa de sorprendre's és buit per dins
L'home que creu que ja ho ha vist tot i que res no és capaç d'estranyar-lo
ha perdut la part més vella de la seva ànima
el plaer de viure
Us deixem amb Green Day i Boulevard Broken Dreams
una fantàstica cançó que ens ajuda a continuar caminant cap als nostres somnis
No, heart's the only thing that's beating
Sometimes I wish someone out there will find me
Till then I walk around
I'm walking down the line that divides me somewhere in my mind
On the borderline up the edge and where I walk alone
Read between the lines what's fucked up and everything's alright
Check my vital signs and know I'm still alive and I walk alone
I walk alone
I walk alone, I walk alone
I walk alone, I walk up
My shadow's only one that walks beside me
My shallow heart's the only thing that's beating
Sometimes I wish someone out there will find me
Till then I walk alone
Fins aquí el programa d'avui
Gràcies a tots els que l'han fet possible
Marta Montegut, Núria Cartanyà, Josep Ardila, Lorena Romera, Laia Díaz, Joan Callerissa, Ruben Miró, Jessica Linares, Joan Castell, Esther del Campo i qui us parla, Carles Esporrin
La veritat és que ha estat un plaer
Ens retrobem la setmana que ve, el dijous
Sobretot, no hi falteu perquè tindrem els pets a l'estudi
Fins dijous, adeu!
Catalunya Informació
La set
L'encara primer ministre britànic Tony Blair ha visitat i visita de fet la Casa Blanca per darrer cop
i és rebut amb tots els elogis pel president nord-americà George Bush
Tots dos defensen les polítiques que han aplicat aquests anys, incluent-hi la guerra a l'Iran
Gordon Brown ha rebut el suport gairebé unànime dels seus companys de partit per assumir el lideratge del laborisme britànic
L'encara ministra de Finances accedirà al nou càrrec i al de cap de govern
A finals del mes de juny, un cop el mateix Blair faci efectiva la seva retirada
A França, Nicolas Sarkozy ha triat un estret col·laborador com a nou primer ministre
Es tracta de François Fillon, un conservador moderat amb una àmplia experiència com a ministre
En el seu primer discurs s'ha compromès a treballar per la renovació de la vida política anunciada pel nou president
6 de cada 10 homes denunciats per violència de gènere reincideix
i 4 de cada 10 víctimes continua convivint amb el seu agressor malgrat haver-lo denunciat
Són dades que s'han fetes públiques d'un informe del Centre d'Estudis Jurídics de la Generalitat
El fiscal general de l'Estat creu que potser n'ha fet un gramàs anul·lant 380 candidatures de l'Esquerra Verçale
Candido Conde Pompidó defensa l'actuació dels serveis jurídics de l'Estat
però admet que l'objectiu de la llei de partits no és deixar sense opció de vot milers de ciutadans
El càncer és la malaltia més temuda pel 64% dels espanyols segons un estudi sobre la percepció que en té la població
L'informe també diu que més del 60% dels espanyols té algun familiar o amic que ha tingut càncer
i que el 36% considera que és incurable o molt difícil de curar
El Festival de Canes projecta Zòdia que el nou film del director de Seven David Fincher
La jornada també està marcada per una impactant cinta romanesa sobre l'avortament il·legal en els anys del règim de Nicolai Ceucescu
Situació del trànsit a la xarxa vièria
Aquesta hora en connexió amb l'equip vièria Catalunya Informació
Entre altres problemes a les C58 hi ha 7 km amb trams de retenció de Barberà a Barcelona
i 2 km de cua també de Barberà a Badia
L'AP7 hi ha trams de l'antitud i aturades entre Cerdanyola i Mollet en sentit nord
i més de 4 km de cua a la P2 de Molins al Papiol
Catalunya Informació
L'expedició de l'Espanyol ja ha arribat a l'aeroport del Prat procedent de Glasgow
Els jugadors han agafat un autocar directament des de la pista d'aterratge i s'han traslladat cap a Montjuïc
Ronaldinho reconeix que no ha rendit el nivell habitual aquesta temporada
Diu que el seu futur és el Barça, que no hi ha problemes amb Samuel Eto'o
Dunga, el seleccionador, l'ha convocat per dos amistosos amb la selecció
tot i que ell ha renunciat a anar a la Copa Amèrica
El tècnic del Nasti, Paco Flores, deixa més que clar que la temporada que ve no s'haurà a la banqueta del Nasti de Tarragona
Al Màster Series de Tenis d'Hamburg s'han classificat per quarts de final Nadal, Ferrer, Almagro i Moyà
Avui també al Giro d'Itàlia, l'etapa l'ha guanyat a l'esprint
Robert Foster, Danilo Di Luca continua com a líder
I pel que fa al temps, els núvols han d'anar a menys aquest vespre i nit
Demà les temperatures pujaran i el sol s'ha de present amb alguns núvols prims i algunes nubolades de tarda cap al Pirineu
A continuació us oferim un espai gratuït de propaganda electoral
Tu saps, avui a Tarragona hi ha noves inquietuds i això són noves oportunitats
Nous reptes, noves pors, sí, però sobretot noves il·lusions
Experiències noves, noves mirades, esquemes nous, noves relacions, nous horitzons, veus noves
Hi ha noves formes de fer les coses
Vota socialista, noves idees
Vota Ballesteros
A continuació us oferim un espai gratuït de propaganda electoral
Tu saps, avui a Tarragona hi ha noves inquietuds i això són noves inquietuds
Noves oportunitats, nous reptes, noves pors, sí, però sobretot noves il·lusions
Experiències noves, noves mirades, esquemes nous, noves relacions, nous horitzons, veus noves
Hi ha noves formes de fer les coses
Vota socialista, noves idees
Vota Ballesteros
Us hem ofert un espai gratuït de propaganda electoral