Molt bona tarda, com esteu? Comença el tren.
Passen uns minuts de les 6 de la tarda, avui és 15 de març i com cada dijous a aquesta hora,
arrenca una nova edició del tren, un programa que arriba ple de continguts.
Començarem, com cada setmana, de molt bon humor analitzant-hi l'actualitat política més pròxima
i us acostarem a les novetats musicals, televisives i cinematogràfiques dels últims 7 dies.
A més, aquesta setmana parlarem d'un tema que preocupa molt els joves, el problema de l'habitatge.
Per fer-ho, tindrem 3 convidats a l'estudi i sortirem al carrer per saber què en penseu vosaltres.
I acabarem, com sempre, amb uns consells per aprofitar al màxim el cap de setmana.
Sense més, arrenquem.
Pròxima parada, el tren. Cada dijous de 6 a 7 de la tarda a Tarragona Ràdio.
Doncs com cada setmana, comencem amb l'anàlisi de l'actualitat política més pròxima
i per fer-ho tenim en Joan i en Ruben aquí amb nosaltres.
Què tal, com esteu?
Bé.
Molt bé, molt bé.
Arrenquem.
Més de 200 membres del cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona han rebut tractament psiquiàtric
a través d'un programa mèdic propi.
Escoltem les reflexions que ha fet Artur Mas al respecte.
Podríem arribar a tenir un cos sense cap, sense cerebre.
I, lògicament, un cos sense cap i sense cerebre és un cos que queda completament inerda, no?
Que no serveix pel que ha de servir.
Ja no oiem.
Algú em pot explicar què és això de cerebre?
Però tu, Mas, deu ser cervell?
No ho sé.
Em comprometo a intentar portar un lingüista a la setmana que ve,
a veure si ens aclara aquest dubte.
I de Siu, a PP,
perquè un dirigent del Partit Popular Astúria és condemnat per acosar una companya de partit.
Era bonita.
Suposo que és normal que la gent faci aquestes coses, no?
Aquest passat dissabte es va celebrar la famosa manifestació contra la política antiterrorista Zapatero.
Vam anar-hi i això és el que ens van dir els manifestants.
Jo crec que el peor enemigo d'Espanya no és ETA, sinó que és Zapatero.
La nació que és Espanya, una, grande y libre.
No hablo con los catalanes, fuera.
Que simpático eres hijo.
No cal dir que la manifestació es va fer a Madrid, no?
No, no.
I a la crònica tarragonina, Agustí Maiol, regidor de Mediambent,
abandona el govern de Nadal per desavinances.
Ui, les coses que poden passar.
Quina ironia.
Doncs no perdem l'humor, eh?
Doncs molt bé, gràcies, nois.
Em quedo, sent dubte, amb aquest tall de la manifestació,
amb el que diu aquest senyor que amb els catalans no hi parla,
doncs la veritat és que tampoc ens fa cap falta, doncs no.
Gràcies, fins la setmana que ve i marxem cap a la petita pantalla.
Pròxima parada, El Tren.
Doncs després del repàs a l'actualitat política,
continuem amb El Tren d'avui i parlem de televisió.
Després dels espectaculars returns dels que parlàvem la setmana passada,
Josep i Lorena, bona tarda.
Bona tarda.
Avui, avui, amb què ens sorprendreu?
Avui, com sempre, començarem fent un repàs ràpid a les audiàncies
i a les no-metards d'aquesta setmana.
I et portem una sorpresa per tu, Carles.
Una sorpresa?
Sí.
Per el conductor.
Sorpresa, sorpresa.
Però el bo es fa esperar, així que t'hauràs de...
M'espero, m'espero.
T'hauràs d'esperar.
I també portem unes frases que passaran a la història,
perquè són de la Mercedes Milà.
Ja veureu per què dic això.
Si us sembla, comencem.
I arrenquem, com cada setmana, amb els 5 més vistos.
El futbol i televisió de Catalunya, TV3, van fer una bona combinació,
ja que eren primera posició i trobem el partit del Sevilla-Barça.
El número 3 trobem César i Las Vegas i els segueixen, com sempre, Càmera Café.
I aquest ràpid repàs a les audiències l'acabem en el cinquè lloc,
on tenim caçadors de paraules per segona setmana consecutiva.
Aquesta setmana han hagut moltes notícies, així que donem pas a les novetats.
Doncs sí, Boren, a la nit de dimarts passat van viure a Antena 3 un nou peliculon,
però en comptes de ser americà va ser 100% espanyol.
I us preguntareu per què, doncs perquè Mariano Rajoy va ser entrevistat per Gloria Lomana,
la directora d'informatius de la cadena.
I perquè el Marianito no estigués sol,
el van acompanyar l'Urdafi i Juan Pedro Valentín.
Tots es sentien com a casa, eh?
I el millor de tot és que tot plegat va passar un dimarts 13.
Urdafi no estava fent monòlegs?
Sí, però de tant en quant fa entrevistes a amics seus.
Amics seus.
De fet, potser no hi havia molta diferència entre un monòleg humorístic
i una entrevista a Mariano Rajoy.
També tens raó, eh? Ens hi podríem dedicar.
Bé, i ara us donarem una notícia que no us la podreu creure,
de veritat que no sembla mentida,
però és totalment certa.
TV5 ha retirat temporalment el polígrafo.
Sí!
Però com us he dit, serà temporalment.
Ara, qui voldrà mirar TV5 a la tarda?
El atolado, si no hi ha un polígraf.
Amb l'interessant i enriquidor que era.
Bé, què hi farem?
Ens haurem de resignar?
El comitè del Código d'Autorregulació ha de prendre una decisió.
I després ja veurem què passarà.
Això sí, l'espai cultural Dolce Vita
el continuarà utilitzant per no perdre el costum.
Potser a la sexta hi aniria a haver un polígraf
per interrogar a TV Madrid, o TV Espe, que és el mateix.
I us preguntareu per què.
Doncs resulta que la cadena madrivenya
va retransmetre alguns resums de la Lliga
abans de tres quarts de vuit del vespre.
I la sexta és l'única que pot oferir imatges de la Lliga
fins a aquesta hora.
Es veuran els tribunals.
Qui sap, potser TV Madrid,
els rellotges van avançats.
De fet, Esperança Guerra sempre ha estat una mica avançada.
Sempre.
Jo pensava que el podríem haver convidat
per parlar de l'habitatge.
Clar, com que no arriba a final de mes.
No arriba a final de mes.
Ai, és veritat, pobra dona.
Podria haver sigut interessant.
Aquí m'han fet un fallo, eh?
Bueno, doncs sembla que a poc a poc
l'audiència dona lliçons de criteri a la televisió.
Toma que toma que toma que toma que toma que toma que toma
I ho diem perquè el tomat del weekend,
el cap de setmana, ha sigut retirat per baixa audiència.
Ara sí que podem cantar victòria.
Sí!
En el seu lloc, TV5 oferirà un doble presó de Rex,
un policia diferent, ja ho veieu.
El tomat és substituït per un gosset.
Ara Jordi González farà parella amb Rex els diumenges.
Seguim amb TV5 perquè a abril començarà a demetre
la que s'avecina, a l'antiga Aquí no hay quien viva.
Aquí, aquí, aquí no hay quien viva.
Aquí no, aquí no.
Todos los días son así
La sèrie continua amb els mateixos guionistes,
però no tots els actors hi són,
com per exemple el popular Emilio o l'encantador Mauri.
Una família caòtica, una parella de recent casats
i una Bridget Jones són alguns dels protagonistes
que viuran les aventures en una nova urbanització.
Però José Luis Moreno, aquell home dels dissabtes de la nit a la primera,
volia que algú molt especial estigués a la seva obra.
Soy el nente que te pa ti un dióque y aquí un profesional, eh?
Sí, però un nen ha rebutjat la proposta
per seguir al costat del Bonafuente.
I passem del túning al cafè.
I és que en Trenaterés va estar a dilluns Cafeteria Manhattan,
sèrie protagonitzada per Santi Rodríguez,
el Frutero de Siete Vides,
Jovan de Ramos, la doble de la Campos,
Miqui Nadal, aquell home que ho vam conèixer gràcies a l'informal,
i Rosario Pardo.
És una sitcom molt innovadora i inèdita a Espanya,
ja que repassa, irònicament, l'actualitat més recent.
I per això la sèrie es grava dos hores abans de l'emissió.
Esperem que els hi surti bé.
I tornem amb la sexta, perquè dissabte, com sabreu tots,
va fer història per transmetre el partit dels partits,
el Barça-Real Madrid.
Però no em refereixo a això, sinó que durant la publicitat
van haver anuncis que es van emetre
per primera i única vegada a la televisió.
Vaja, que volíem fer una mena de Super Bowl.
Però perquè es fa una idea, us diré,
que eren 23 companyies que es van repartir 810 segons.
I anem ara amb un espacial Boudo Records.
I per què diem que és especial?
Doncs és la teva sorpresa, Carles.
Que de ben segur t'agradarà.
Com que la setmana passada vas dir
que vas trobar a faltar la Gèmia o la Carrana
en el nostre homenatge a les dones...
Com no, com no.
Doncs hem dit, vinga va, que li farem un regalet al Carles
i jo de pas recordarem un mite de la televisió dels anys 80.
Saps de qui parlo?
M'ho puc imaginar, parlant de mite dels 80, m'ho puc imaginar.
Doncs de la Carrà, buscant per les seves cançons,
hem arribat a la conclusió que és una gran amiga,
ja que dóna consells per lligar.
Tuve muchas experiencias y he llegado a la conclusión
que perdida la inocencia en el sur se pasa mejor
para hacer bien el amor hay que venir al sur.
Ja ho veieu, i no només això,
sinó que filosofa sobre aspectes claus de la vida.
Sin amantes, ¿quién se puede consolar?
Sin amantes, esta vida es infernal.
I finalment, com a bona consellera, si et deixen...
Y si te dejan, no lo pienses más.
Buscate otro más bueno.
Vuelvete a enamorar.
Bueno, Carles, t'ha agradat?
M'encantat, tot i que val a dir que a mi els consells per lligar
ja em van una mica grans.
Ara t'ho anava a dir, però potser a algun oient li va bé.
No se sap mai sempre, a vegades sempre hi som a temps.
De fet, l'altre dia va haver-ne les imatges de Rafael Carrà a la televisió
i vaig pensar que al realitador li faria un favor si no abusés dels primers plans.
És que, clar, els anys passen.
Home, els anys 80, jo ja la veia gran, imagineu-se'n.
I avui acabem amb una sorpresa per tots els nostres...
Una altra sorpresa, Josep.
Avui hi portem sorpreses.
I és que aquesta setmana, Carles, va passar pel club la Mercedes Milà
i va fer una lliçó magistral del cagar.
Si ho sentit bé, del cagar.
La Mercedes Milà continua escatològica, com sempre.
Primer, a la banyera, ara, això.
Escoltem-ho, escoltem-ho.
Perdona, o sigui, el que no ha anat al mar
i ha tractat de cagar dintre al mar
no sap el que és la vida, eh?
No és fàcil, eh?
Perquè t'has de posar d'una postura una mica estranya.
Però una vegada que et poses, diguéssim, aixines...
I surt allò, uuuuuh...
I els peixos comencen immediatament a menjar-lo.
Això és ecologisme?
Sí, clar, és que té raó la Mercedes.
Cagueu tots al mar a partir d'ara que total és ecologisme
i t'ho hem de menjar als peixets.
S'ha de ser solidari en aquesta vida.
Però això no s'ha acabat aquí, no.
Perquè també va fer unes reivindicacions.
Cagar m'agrada, sí.
Perquè s'ha de cagar cada dia.
Perquè als meus jefes li he dit moltes vegades
jo vull parlar de cagar a la tele.
I em diuen no.
No, perquè la gent traurà la tele.
Clar que sí, home, perquè...
Però no sé per què ho diu això,
si mirar en gran hermana no t'entraven ganes de...
Bé, ja us ho podeu imaginar.
La Mercedes va acabar donant alguna estadística
feta pel CIS,
d'aquells que surten als diaris quan hi ha eleccions.
Es caga molt més que es conya, eh?
I aquí sembla que tothom està tot el dia
nyaca, nyaca, nyaca, nyaca, nyaca, nyaca, nyaca.
O sigui.
Ja ho veieu, la Mercedes crea espectacle allà on va.
A partir d'ara parlarem de cagar a totes hores.
A mi em sembla que a la Mercedes potser
sigui que li convidaria una mica més d'anyaca, nyaca, eh?
Sí, no?
Sí, no?
Doncs fins aquí, Carles,
a les novetats de la televisió d'avui.
Us esperem la pròxima setmana.
Doncs molt bé, gràcies, nois.
M'ha fet molta il·lusió la sorpresa, que ho sapigueu.
i fins la setmana que ve.
Molt bé.
Molt bé.
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda
agafa el tren a Tarragona Ràdio.
Doncs continuant amb el tren d'avui,
després del sempre espectacular món de la televisió,
camiem de registre i parlem de música.
Per fer-ho tenim en Joan i en Rubén, com cada dijous.
Què tal, nois? Com esteu?
Encantats d'estar aquí una altra vegada.
Jo també que estic encantat.
Què ens porteu aquesta setmana?
Aquesta setmana començarem...
Hi ha bastantes novetats,
sortiran bastants discs.
Començarem, escolta, en Linkin Park,
perquè estan preparant un nou disc.
Serà el quart disc del grup americà,
es dirà Minutes to Midnight
i surt a la venda d'aquí no massa,
d'aquí el dia 15 de maig, perdó.
Però segurament no sortirà el disc directament,
faran la prèvia, com sempre.
Són americans, són uns genis amb el màrqueting
i el 2 d'abril, no res, d'aquí 15 dies,
ja tindrem l'avançat What I've Done.
I això que esteu escoltant és Charlie,
el pròxim single de Red Hot Chili Peepers.
Aquest nou single porta implícit un concurs,
un concurs que fa que pretenen els Red Hot Chili Peepers
que els seus fans creïn un clip
i el clip guanyador s'endurà, atenció, atenció,
5.000 dòlars i un viatget amb la banda.
Home, 5.000 dòlars no n'hi ha en mala mena.
I un viatget amb els Red Hot,
i si t'agraden també, no n'hi doni,
que hagin canviat com han canviat.
Però bé, per als que no guanyen el concurs,
que serem la gran majoria,
perquè segurament el guanyarà algú d'Amèrica,
per què no dir-ho,
no el guanyarà qualsevol de per aquí,
tenim la possibilitat d'anar-los a vore a Bilbao,
al festival PBK Live,
que és l'única parada que faran a Espanya.
Sabem quan tocaran?
No sabem, sabem què és cap a finals del mes de juny,
però encara no està confirmada exactament la data.
Final del mes de juny a Bilbao.
Diuen entre el 23 i el 25, si no m'equivoco.
I aquests sempre que venen a Espanya,
passen per la capital basca, no?
Sí, sí, són una espècie de Bruce Springsteen en Barcelona,
doncs ells són la versió basca de Bruce Springsteen.
Ho veig bé, ho veig bé,
és una manera bona de fidelitzar al públic
i més sabem com està el panorama discogràfic últimament.
Una pregunteta, Joan, això que sona, em sona molt.
Pots dir què és?
Això és Teenage Riot, que és de San Iquiaud,
que per cert han confirmat que van al Primavera Sound d'enguany
i són un grup de mallorquers que tocarà dins de la secció Don't Look Back.
I què és això, Don't Look Back, no miris enrere?
Don't Look Back, que precisament vol dir no miris enrere,
és una secció del Primavera Sound
que està orientada perquè els grups miren enrere
i seleccionen un dels seus discos més estel·lars per a fer neus.
O sigui, que el títol amb el que realment és no lliga, no?
No, en principi volia ser Look Back, però bueno.
Look Back, mira, també està bé.
El grup tocarà molt ben acompanyat
perquè el cartell del Primavera Sound és immillorable.
Tal com s'anunciet anteriorment,
amb aquesta edició del festival també tocarà, entre d'altres,
la mítica Pati Smith i Wilco.
Sí, sí, realment tocarà molt ben acompanyat
perquè hi ha fins i tot hasta arribar 75 artistes.
O sigui que el Primavera Sound d'enguany ve carregadíssim
i ve carregadíssim, a més, d'uns que sé que t'agraden moltíssim.
Sí, sí, ens venen a visitar Los Planetas
i després en parlarem perquè també tenen el forn amb un disc fèncer.
Doncs després parlem de Los Planetas,
però ara on anem amb Los Héroes del Silencio i Maldito Duende.
I recordeu que us vaig avisar que quan Los Héroes del Silencio
toquen a Saragossa les entrades volen?
Doncs això és el que ha passat.
Han informat des d'Ibercaja, que era l'entitat que s'encarregava de vendre-les,
que van rebre a la seva web amb unes hores les mateixes visites
que amb un més, imagineus, la bestiada que s'ha arribat a vendre
a l'entrada d'aquests nois.
Però parlem de Saragossa.
Parlem de Saragossa i dels héroes.
No podia ser una cosa.
Parlem de Saragossa.
Són héroes, també.
Sí, sí, sí.
I m'he informat també que aquests d'Ibercaja,
suposo que potser per no passar tanta vergonya han dit que els héroes
han venut més que el Roli.
I potser els di...
Rectifico, a Saragossa.
Sí, sí, sí.
Perquè m'imagino que si faren un concert de gènere mundial,
els héroes del silenci no vendrien el mateix que el Roli.
No, això és evident.
Està clar que no, però d'alguna manera havien de tapar l'expedient els d'Ibercaja,
perquè realment...
És una mica trist, no?
Se me'n queda penjadíssim.
Però bé, és molt típic d'internet, tal com està la cosa.
Sistemes col·lapsats, cues al carrer, gent dormint a terra,
l'habitual.
L'habitual, l'habitual.
Que està clar que són una bona font de negoci.
Això, sens dubte.
Que he quedat en la cama
Més de tres quartos d'hora
Sí, sí, si heu d'escolta la lletra sabreu que això que sona és un buen dia,
perquè si t'aixeques a les deu i t'estàs tres quarts d'hora al llit,
millor no pot començar.
Bé, parlant de los planetes,
us he dit abans que estem preparant un disc.
I si el grup Granadí, un dels més influents del panorama pop espanyol,
presentarà el seu disc el proper 10 d'abril.
El disc es dirà La leyenda de l'espacio,
surt després de tres interminables anys,
i del seu darrer disc Contra la ley de la gravedad.
El dia 20 d'aquest mes tindrem un petit abans,
el single Alegries de l'incendio.
Però, jo em pregunto, Rubén, hi ha dates?
Sí, hi ha dates.
I els seus fans més aferrims els podran veure
just abans que surti el disc Alacan el dia 22 i a Múrcia el 23 d'aquest mes,
dins de la gira La leyenda de l'espacio.
Aquests concerts d'Alacan i Múrcia suposo que seran per presentar el nou disc.
Sí, sí, clar.
I passen per Catalunya?
Passen per Catalunya,
quan ja haurà sortit el des de la venda,
llavors arriben el de juny,
que, com hem dit abans,
actuarà en el Primavera Sauna a Barcelona.
I el pop espanyol no para amb això del disc,
i el pop espanyol no para amb això del disc perquè aquí també està preparant un altre disc,
són La Habitació Roja.
Aquest disc surt deu anys després del seu primer àlbum,
Pop and Roll,
s'anomenarà Cuando ya no queda nada,
i el 23 d'abril ja el tindrem a l'Esteña.
Realment és una alegria, eh,
per als seguidors del pop independent espanyol.
I, bueno,
que sàpiguésseu també que el proper divendres 27 d'abril
toquen amb el senyor Chinarro a València al Green Space.
O sigui que alegria para todos.
Continuem amb pop,
perquè avui la cosa està de pop i pop independent,
perquè aquí també està preparant un disc,
però no seu,
és un disc de versions,
són els Ninos Mutantes,
que els Cachondos llifiquen el disc,
grandes èxitos d'altres.
Sortirà a la venda el pròxim 26 de març
i hi haurà versions dels brincos,
de The Cure, de Fangoria,
de Pets Models,
o sigui, un pastitxe,
però d'estos genials, eh,
no us pensen que sigui qualsevol cosa.
I podeu escoltar algunes d'aquestes versions
al MySpace del grup,
MySpace, no sé si ho coneixeu,
és una plataforma que utilitza molts grups
per donar-se a conèixer,
per promocionar-se.
Grups d'estos que no tenen diners, no, diríem?
Sí, sí.
Dels que ho fan bé,
dels que ho fan bé,
de les plataformes de llançament.
Sí, sí,
la gent que socurra té un MySpace.
Té un MySpace.
Bé, és molt bé, nois?
Alguna cosa més per aquesta setmana?
Molta sort.
Molta sort.
Molt bé, doncs,
moltes gràcies, Rubén,
gràcies, Joan,
i fins la pròxima setmana.
Adéu, adéu.
Canviem de tema
i passem de la música
a parlar d'un problema
que preocupa molt els joves d'avui en dia.
Parlem d'habitatge.
Cansat d'esperes i retards?
Cansat d'esperes i retards?
Doncs agafa el tren de Tarragona Ràdio.
Com ja us hem avançat al llarg del programa,
avui parlarem sobre el problema de l'habitatge.
Diríem que l'import mitjà de la hipoteca
ha augmentat un 18,5% l'últim any a Catalunya,
que els pisos continuen augmentant un 11% l'últim any,
que el lloguer també augmenta,
però que els sous de tots nosaltres
no augmenten la mateixa proporció, no?
Com s'ho fan els joves d'avui en dia per independitzar-se?
Heu pensat quines opcions tenen?
Creieu que prefereixen el lloguer
o prefereixen la hipoteca?
Per parlar de tots aquests temes,
avui tenim a tres convidats molt especials
que responen a tres perfils diferents.
Saludem el Javi, l'Èlia i el Jesús.
Què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Anem a conèixer una mica quins són els seus perfils.
Comencem pel Javi.
Javi té uns 24 anys.
25.
25 anys.
25 anys.
I explica'ns quina és la teva situació a nivell d'habitatge.
Treballes, estudies, tens un pis, pretens comprar-te un pis?
Doncs estic fent de tot una mica.
Estic treballant, jornada completa,
i estic acabant la carrera d'empresarials.
i, bueno, o sigui, tinc la sort de poder tenir un terreny per edificar,
però, bueno, em trobo amb el problema que tenim tothom,
que és la hipoteca, que aquesta l'he de pagar igual.
Per tant, et veus hipotecat un temps, no?
Un temps, bastant.
En un temps, molt bé.
Èlia, 21 anys.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Tu què ens expliques?
Doncs mira, sóc estudiant,
i entre setmanes estic compartint un pis d'estudiants,
i el cap de setmana he de treballar per poder-me'l pagar.
Per tant, estàs en un pis de lloguer,
i has de treballar el cap de setmana per poder-te pagar el pis de lloguer.
Molt bé, i finalment tenim el Jesús.
Jesús.
Bueno, jo tinc 25 anys, també estic estudiant,
i ho combino, la major part de l'any treballant caps de setmana, a l'estiu.
Sóc dels que encara viuen a casa dels pares,
i quasi que no ni m'he mirat el que dèieu de les hipoteques,
perquè és tan inabastable, que vull dir pràcticament...
De moment ni tu has pensat.
Fins que no acabi d'estudiar i tingui uns ingressos més regulars,
o més d'això, que em pugui arriscar allò amb unes mínimes garanties,
si no és gairebé un suïcidi.
Molt bé, doncs com sentiu, tenim tres perfils diferents,
tenim coincidències, tots tres estudieu, tots tres treballeu,
però un amb una hipoteca a curt plaç, pel que veig,
un lloguer, i un que encara viu a casa dels pares.
Per tard d'enriquir el debat, aquesta setmana la gent del tren també ha sortit al carrer,
i hem volgut saber què és el que penseu vosaltres del tema de l'habitatge.
Tot el que hem recollit ho hem dividit en quatre blocs,
que anirem escoltant mentre conversem amb vosaltres.
Si us sembla, escoltem el primer bloc.
Treballes al mateix temps que estudies?
Treballo en un diari, cada dia.
Sí, a Tarragona Ràdio.
Repartició, publicitat, i a més a més, impio.
Estudio i els caps de setmana treballo.
En un restaurant.
Treballo a Saragossa, amb una filial de telefònica.
Treballo a la biblioteca d'empresarials.
En una botiga, un centre comercial de Barcelona.
I el teu sou és assequible per la teva necessitat?
No gens.
El sou està bastant bé.
No, està clar que no m'han d'ajudar a pagar el pis amb uns pares.
Necessito ajudes.
Bé, de moment, sí.
No és dins assequible.
És fàcil compaginar el treball i els estudis?
No gaire.
La feina pren molt de temps.
Depèn, depèn on estiguis treballant.
És molt difícil, de fet.
A vegades he començat a treballar i al final ho he tingut de deixar.
És un poc complicat.
Fent molts quilòmetres, vivint a la carretera i a les estacions,
i anant molt poc a classe.
No, absolutament no.
Però bé, amb voluntat i això, ho fas. Sacrifici.
I com t'administres el que guanyes?
És una part, se'm va cap a la factura del mòbil.
Actualment, vic de beques.
Intentant estalviar durant tota la setmana
per arribar al cap de setmana amb el màxim de diners.
Administrant-lo.
Molt bé, doncs com heu sentit, hi ha opinions diverses,
però la major part d'ells concedeixen que és necessari treballar per poder estudiar.
I estaríeu d'acord en aquesta posició?
Sí, la veritat, per tant per treballar com per sobreviure,
perquè avui en dia tothom té la necessitat de tenir els seus capritxos
i els pares poden ajudar, però no t'han de pagar tot el que vulguis gastar.
Elia, penses que...
Sí, estic d'acord.
I penses que realment amb els sous d'avui en dia,
perquè aquí sí que hem sentit divergències d'opinions,
es pot arribar a tot el que es necessita?
Jo en el cas personal sí.
Vull dir, estic treballant i m'apago el just, el que necessito.
I em va just, no és que em s'obri.
Jesús?
Home, depèn principalment del sou que tinguis.
Vull dir, si tens un sou just o treballes temps parcial, et dona per menys.
Suposo que entenem que tots aquells que combinen el món laboral,
el món estudiantil, doncs la feina no pot ser sempre una feina complerta, no?
O en molts casos no hi ha riu.
L'Elia, per exemple, comenta que treballa només els caps de setmana.
No hi ha casos en què per nassos has de treballar a jornada completa,
que potser és el que li passa a ell.
Però hi ha vegades que...
A veure, si vols estudiar, pots treballar poc.
Vull dir, a vegades que has de sacrificar estudis perquè no tenis més remei.
Però és complicat.
Cadascú s'ho aquí libra com pot, suposo.
Per tant, penseu que sense l'ajuda dels pares la feina és indispensable, no?
Jo també, en el meu cas, he estat un any i mig treballant,
de dilluns a dilluns, per poder-me pagar els estudis.
Primer he treballat i després he estudiat.
I no només els estudis, sinó que també et pagues l'habitatge, no?
Sí, l'habitatge, el cotxe, tot.
Tot, tot, tot.
Molt bé, doncs sentim si us sembla el segon bloc.
On vius? Amb els pares o amb un pis amb estudiants?
Visc amb els meus aves.
Durant la setmana estic a un pis d'estudiants aquí a Tarragona.
Sí, a un pis amb estudiants.
Vinc a un pis d'estudiants.
Sí, al cap de setmana vinc amb els meus pares.
I és fàcil trobar un pis de lloguer per a estudiants.
És difícil trobar, però trobar per al centre i assequible,
perquè els lloguats estan per als núvols.
No em puc queixar, es va costar bastant.
No, no.
Sí, en això hem tingut bastanta sort, nosaltres.
I el preu d'aquest pis està bé?
Sí, bueno, a comparació d'altres que he parlat,
però també t'he de dir que és un pis molt vell.
Dintre del que cap el preu està bé.
És un poc cara.
Això no, i a més cada any va pujant més la lloguer.
És normal tirar a l'alça.
I qui t'ho paga, tu o els pares?
De moment me'l pago jo.
M'ho paguen els meus pares.
El pis m'uns pares.
Més que res els pares.
De moment m'ho paguen m'uns pares, el tema pis.
El pis de lloguer, absolutament tot m'ho pagava jo.
Els meus pares.
Estan mai en un pis d'estudiants o...
Sí, però de festa, vull dir, no...
No he estat mai vivint.
Elia, em quedo amb tu perquè he sentit moltes opinions o moltes respostes que deien que el pis me'l paguen els pares, no?
Sí.
Què en penses?
Home, a veure, que ha d'escoltar la seva situació.
Jo penso que si t'ho poden pagar, millor que millor.
Però vull dir, jo en el meu cas no és així.
i clar, he de sacrificar a vegades moltes coses per haver de treballar i haver-t'ho de pagar.
I considereu que els pisos de lloguer són assequibles?
Els preus?
Els preus dels pisos de lloguer són assequibles?
He tingut molta sort, perquè qualitat preu està molt bé.
Vull dir, el pis m'hi troba molt a gust, a més, i he tingut sort.
Però clar, hi ha gent que no, i vas en pisos que dius, com pots viure aquí?
De fet, hem sentit que molts d'ells comparteixen pis, no?
Suposo que deu ser per un senzill fet de compartir també costos, no?
Sí, sí.
Jesús, t'has plantejat la possibilitat de marxar de casa a tons pares i d'anar a un pis de lloguer?
De moment no, vull dir, tinc molt clar que m'agrada independitzar-me,
però fins que no tinguis recursos mínimament per fer-ho amb èxit,
a no ser que surti alguna altra cosa, jo què sé, que tinguis una parella,
o que realment uns pares es tornin bojos i siguin suportables a llum allà,
que t'ho planteges i t'arrisques i et fiques on pots.
Però vull dir, sortir per sortir de moment ja estic bé.
Prefereixes tenir una estabilitat laboral primer, abans de...
Que tampoc busco una gran estabilitat perquè no sé si és possible a curt termini aconseguir-la.
I creus que els sous s'adequen als preus dels pisos?
Ja no només als de lloguer, sinó també als pisos de compra?
Jo conec gent, bueno, acabem del lloguer, jo conec gent que no només són estudiants,
vull dir, jo conec gent que treballen, que han deixat d'estudiar de fa bastant de temps
i que continuen compartint pis 4-5 persones.
I passa allò que comentava ella que...
Tot i treballar, no?
Tot i treballar, sí, sí.
I treballar jornades completes i tenir sous, vull dir, a veure, ser fixes,
vull dir, no és allò que fer treballs temporals, no ser gent fixa, en una empresa...
I tot i així...
Sí, de fet, si em permets, el meu company de pis té 32 anys i és professor de música.
32 anys i continua compartint pis perquè segurament no es pot pagar un pis per ell, no?
I a nivell de costos de compra, Javi, com ho veus?
Home, jo és que el del lloguer, la idea general que hi ha és que molta gent et diu que un lloguer
és gairebé la meitat o a vegades dos o tres parts d'una hipoteca.
Llavors et diu que per anar de lloguer espera a casa dels pares i quan pugui ja agafarà i s'anirà de cap a una hipoteca.
Per tant, penses que la gent prefereix esperar-se i comprar-se un pis que no parts començar amb un pis de lloguer?
Home, jo gent, per l'experiència, sí. I la meva opinió personal també.
I tu que et veuràs en una hipoteca d'aquí a poc, veus factible el fet de poder pagar la hipoteca tranquil·lament?
Has comentat que tenies parella?
Sí, o sigui, si no fóssim dos...
Poso que entre dos és més senzill, no?
Bueno, més senzill o es farà més passable.
O menys difícil.
Menys difícil.
Si ves que estàs parlant que sigui un del sou ja te'l pots oblidar perquè és per a la hipoteca.
Per a la hipoteca.
I l'altre, doncs, bueno, és que són masses coses les que s'han de pagar, però, bueno, s'hem d'arriscar una mica, no?
Si no...
S'ha d'arriscar, s'ha d'arriscar.
Si no arrisca, no pisca.
Doncs sentim què ens diu la gent del carrer sobre el tema de la hipoteca.
Què prefereixes? Vida d'hipotecat o vida d'ocup?
Jo d'ocupa.
Jo espero que vida d'hipotecat...
Vida d'ocupa.
Cap de les dos.
Resposta complicada.
A veure, no cal ser extremista. Jo reivindico la figura del llogatec.
M'agradaria vida d'ocupa.
I em sabries dir que és una hipoteca?
Doncs alguna cosa que et roba molts diners.
Una hipoteca és la vida, perquè m'hi s'acaba de pagar.
Home, doncs encara no ho sé, que és per mi una hipoteca.
Sí, bueno, alguna esclavitud.
Una pena per molts anys.
Un mal de cap i un neguit.
Ara la gent ja no es casa, la gent s'hipoteca.
És a dir, no hi ha compromís més bèstia que la hipoteca.
Què en penses sobre aquesta alça de les hipoteques?
Com ho solucionaries?
Sí, viure d'ocupa, però una solució real.
La veritat és que no ho sé, no ho sé.
Doncs no sé com ho solucionaria, perquè ja s'ha intentat, en teoria, els polítics.
Doncs realment en la política que tenim a la vista, doncs no.
No crec que baixin els preus.
Crec que Mr. Me baixaran una altra vegada les hipoteques.
Sí, pujan el preu dels pisos, pujan les hipoteques, però si no, pujan els sous malament.
Doncs després del que hem sentit, Jesús, tinc pregunta obligada, et sents ocupa vivint a casa tots els pares?
Home, no.
La veritat és que no, també el fet de treballar una mica ajuda a alliberar-los de càrregues.
Vull dir, sí que em paguen els estudis i les necessitats bàsiques, però tota la resta m'espapilo sol.
Vull dir, i mireu cupa, no ho sé.
La veritat és que no.
No m'ho he plantejat des d'aquest punt de vista.
Jo crec que això és com sempre, no?
Mirar-ho des de cupa, no?
Perquè tu...
Jo sempre he pensat, o sigui, si estic a casa dels pares, a mi algun dia em tocarà fer el mateix, no?
Aguantar els meus fills.
I, doncs, bueno, de moment...
Home, aquesta és una bona reflexió, eh?
Vaig tirant i ja podré fer una altra cosa.
A més, avui en dia sembla que els fills s'han d'aguantar més anys i més anys i més anys.
Home, però és obligat.
És obligat.
Perquè sigui, si un d'això, amb el que estem parlant d'hipoteques i habitatges, que és obligatori.
Home, jo espero no allargar-ho massa, eh? Vull dir, tampoc.
Vull dir, no tinc cap pressa, però tampoc és allò que diguis m'hi penso estar tota la vida allà.
Vull dir, tinc ganes de tenir el meu espai, tenir-lo d'allò i no tardar excessivament massa, tampoc.
De fet, la mitjana d'edat de la gent que s'independitza ronda els 30 anys, per tant, vosaltres encara us queda...
Sí, encara hem quedat sí.
Us queda un tros, us queda un tros per anar fent tranquil·lament, eh?
Hem sentit molts adjectius que descrivien el que és una hipoteca.
Parlaven de mal de cap, parlaven d'esclavitud, parlaven que ens roben...
Què en penseu de tot això?
Home, és com un lligam, no?
És que és necessari, no és que no pots fer res.
O sigui, li podries donar qualsevol adjectiu i és que tots són certs, però és que és una necessitat.
La veritat és que tu vas a un banc i la veritat és que sense el banc no faries res.
O sigui, no podries independitzar-te.
És una obligació, ja està, més que una altra cosa, una obligació.
Penseu realment que és l'única solució per independitzar-se?
O algun de vosaltres us plantegeu el lloguer com a forma de vida habitual?
O només consideràveu el lloguer durant les èpoques d'estudi, durant les èpoques de compartir pis?
Us heu plantejat si un cop assoliu l'estabilitat professional, continuàrieu vivint de lloguer?
O penseu que seria possible viure de lloguer?
No, en la meva opinió no.
O sigui, sí que pots, però tens més riscos.
O sigui, la hipoteca sí que li pagues al banc, però mentre li paguis al banc la casa és teva o el pis de lloguer.
Pot arribar un dia que al lloguer no li caigui gaire bé i patada i fora.
I et caix sense pis.
Elia, tu què estàs de lloguer?
Sí, a veure, jo no m'ho he plantejat mai fer una hipoteca.
I vull dir, no ho sé, a llarg termini, clar, el que un interessa és tindre realment la seva casa, estar tranquil.
Però no ho sé, no m'ho he plantejat.
O sigui, plantegeu la tranquil·litat i això que se'm parla de la societat, aquesta del benestar, com a propietat a nivell de pis.
Vull dir, preferiu tindre un pis en propietat que no pas estar de lloguer?
Jo sí, jo estic amb el Jaim, el que comentava a ell.
Vull dir, el pis de lloguer sempre estàs desenfondant pasta i no en treus res a llarg termini.
També és allò que et poden fotre al carrer, que pots estar pol·lulant d'un lloc a l'altre.
Clar, jo no sé el dia de demà quins recursos tindré i quines possibilitats.
Jo no tanco cap porta, vull dir, si no tinc més remei que anar de lloguer, vull dir, escolta, jo aniré a mi a veure el cafaveixada.
Per tant, diguem-ne que preferiu la seguretat relacionada amb el lligam, que és una hipoteca, suposo que és més lligam que no pas un lloguer,
que no pas la inseguretat d'estar en un pis de lloguer, tot i que la vida pugui ser econòmicament més assequible.
Pagar per pagar, treu-ne el màxim, s'acometes.
Molt bé, doncs, si us sembla, escoltem-hi l'últim tall, que és un tall molt interessant,
perquè ens han preguntat tota una sèrie de qüestions a veure si la gent sap realment de què està parlant.
Què els hi diries als constructors?
Ui, no, no, no es pot dir ja.
Jo crec que no és problema únicament dels constructors.
Hola, me llamo Javier Luque i vull una vivenda, que estigui bé i prou assequible a les meves necessitats.
Cabrons perquè estan abusant moltíssim.
Home, els constructors no els hi diria res, és que res els hi diria el govern.
És una utopia o és una realitat tenir una casa abans dels 25?
Sí, i tant, i dels 30.
No és una utopia però és molt difícil.
Doncs és una utopia si estudies.
Utopia.
Utopia, 100%.
Com és l'habitatge somiat per un jove?
Bueno, 50 encara em conformaria, no, no demano aquí un xalet.
Jo no necessito molt espai.
Potser d'uns 70-80 metres quadrats.
Doncs per un jove no ho sé, perquè n'hi ha joves de moltes maneres, no?
Doncs que suposo que no t'esclavitze molt, no? Que puguis a més viure.
Creus que baixaran els preus d'aquí uns anys?
Jo crec que tot el que pugui ser baix.
Suposo que baixaran perquè tot el jovent es queixa.
A veure, no sé, o ens fiquem tots a dormir sota ponts o malament.
Jo crec que sota que petar.
A tots tres us voldria preguntar quin seria el vostre habitatge somiat.
Aquell que no hagis de pagar hipoteca cada dia.
Aquesta és una gran resposta, eh?
Dintre d'uns mínims, no?
Però, bueno, crec que seria aquest.
Jo no ho sé.
Una casa al poble, però clar,
hi ha el tema de pagar la hipoteca.
i, no sé, tots em fa...
Ho veig molt difícil, encara.
Home, jo mentre tingui el meu racó i no em quedi estret,
ja m'hi conformo.
Creieu que ho teniu a l'abast?
Un any o altre?
Sí.
Jo crec que si un...
Podem donar almenys un missatge d'optimisme
a tots aquests joves que estan com vosaltres
i que tard o d'hora volen independitzar-se?
Sí.
Com ha dit una persona del blog,
tot el que puja a baixa
i ja estem almenys estancats
en el que és la pujada al preu de les vivendes,
o sigui que suposo que algun dia també començarà a baixar la cosa.
Molt bé, doncs moltes gràcies a tots tres.
Gràcies al Javi Álvarez,
gràcies a l'Elia Nadal
i gràcies també al Jesús Martínez
per haver estat avui amb nosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Esperem a tots els oients que ens estiguin escoltant
que se'ls hagi pogut fer una mica més fàcil
entendre tot aquest món de la hipoteca
o almenys que s'hagin pogut crear
una opinió pròpia al respecte.
Ara us diem adeu
i nosaltres canviem radicalment de tema
i parlem de cine.
Puntualment.
Cada dijous a les 6 de la tarda
arriba el tren de Tarragona Ràdio.
Doncs continuem el tren avui aquesta tarda
i ens plantem davant de la gran pantalla
per fer-ho saludem, com sempre,
a la Jèssica i a la Laia.
Què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Vosaltres el teu a la hipoteca, com el teniu?
Jo ni m'ho he plantejat.
Amb stand-by, no?
Sí, jo no tinc dipoteca i no la vull.
I el tema del cine?
Bé.
Què ens porteu aquesta setmana?
Moltes estrenes.
Però si no us fa res,
jo abans de començar us volia preguntar una cosa,
ara que no ens escolta ningú.
Pregunta, pregunta.
La setmana passada vau parlar d'anar al cinema,
junts a veure Epic Movie.
Com ha anat aquesta cita?
Doncs jo suposo que encara no havia escoltat els consells de la Rafaela Carrà
a l'hora de lligar i no sé la Jèssica com ho veurà,
però em sembla que la cosa no ha acabat de sortir del tot bé.
Em sembla que no ha quallat perquè no m'ha trucat,
no té ni el meu telèfon, imagina't.
No ha quallat, de totes maneres, ja sí que et diré que
no he anat a veure Epic Movie,
però sí he vist el trailer a la tele.
Jo també l'he vist.
I confirmo realment que és una pel·lícula que no es pot aguantar.
No es pot aguantar, però escolta,
i que no sirva de precedente,
i nens, això no ho feu a casa,
farem servir l'emule,
i no ho diguis a ningú,
i la veurem a casa potser, no?
No cal que ens gastem els sis euros del cinema.
Fem-ho així.
Va, vinga.
Comencem amb les estrenes?
És una excusa per no venir a mi?
No, si vols venir a casa i la veiem a casa.
Vinga, fes-lo.
Comencem amb les estrenes i deixem-ho viure.
Doncs bé, comencem amb una pel·lícula espanyola.
Concursante,
protagonitzada pel guapo Leonardo Sbaraglia.
Interpreta un noi que es diu Martín Circo Martín,
i que va a un programa de televisió
i guanya 3 milions d'euros.
Jo també vull.
Jo també, però a aquest home no li surt bé.
I qui no?
I qui no?
Però espera't a escoltar de què va després, el desenllaç.
M'espero, m'espero.
Resulta que aquest home s'adona
que això de ser milionari no és tan bonic
i surt força car.
No té diners per permetre's els premis
i Isenda li demana la meitat dels premis
i a sobre es troba en un pou
i comença a haver de vendre tot el que ha guanyat.
Diguem-ne que canvia d'estil de vida
i no hi arriba, no?
Exacte.
És un argument que no s'ha fet servir mai.
És un tren de vida.
Una pel·lícula original.
Una pel·lícula molt original.
És un tren de vida el que no pot aguantar.
I com soluciona el problema?
Resulta que un home interpretat per Txet Elhara
arriba a la seva vida
i li ofereix una oportunitat
per escapar de tot aquest batiburrillo
on s'ha ficat.
I l'oportunitat, sabem quina és?
No, això l'hem d'anar a veure a la pel·li.
i l'hem d'anar a veure.
Sí, exacte.
No sé si cal que la presenti.
Saps qui és, cara?
Presenta-me-la, no.
No, no, sincerament.
Lola, la pel·lícula.
La pel·lícula de Lola Flores.
La pel·lícula de Lola Flores,
d'això deu ser un matxembrat
de tot el que surt del tomate, no?
Sí, més o menys.
Bé, teòricament la pel·lícula va de la seva vida.
De la seva vida.
I no explica...
Tot el que surt al tomate,
dèiem que ho deixen una mica light.
Però hi van haver problemes,
perquè la seva família
es va posicionar bastant en contra
del guió de la pel·lícula,
perquè els hi van passar.
Hi van haver bastants problemes
que no volien que es fes,
que deien que hi havia moltes calúmnies...
Però al final s'ha fet
i divendres s'estrenen al cinema.
La següent pel·lícula
que estrenen aquest divendres
és El jefe de tot això,
dirigit per Lars von Trier,
que també fa el guionista,
perquè aquest home s'ho fa tot, veig.
tracta sobre el director
d'una empresa de comunicació
que es vendrà.
Resulta que aquest director
es va inventar...
Vendrà a l'empresa.
Sí, vol vendre l'empresa.
Venen uns payos i volen vendre l'empresa.
El que passa és que aquest home,
quan va fundar-la,
es va inventar un amic invisible.
Un amic invisible dins de l'empresa?
Sí, sí, un amic invisible.
El president invisible,
per ser més exactes.
Per tant, és un tio que crea una empresa
i que crea un amic invisible,
que és el president.
que bé, perquè a mi m'ha costat entendre-ho.
A mi m'està costat.
Resulta que aquest senyor
crea una empresa
i decideix no posar-hi president,
sinó que ell es queda com a director.
O sigui, i les bronques
que els hi cauen als empleats i tot,
ell diu que són d'un jefe,
que està més amunt,
que realment no existeix,
que és el que ell s'ha inventat.
I llavors resulta que,
quan venen els de l'altra empresa
a comprar-li,
volen parlar amb el director
aquest que no existeix.
Per tant, és...
Diguem-ne que fa fer el paper de dolent
amb un que no existeix.
Exacte.
I quan venen a comprar l'empresa,
volen parlar amb aquest que no existeix.
Exacte.
Estraven calces, aquest pobre home.
Trobo.
I contracta un actor
perquè li faci aquest paper.
Llavors l'actor se n'adona
que té a les seves mans
una empresa molt poderosa.
Mare de Déu,
aquesta setmana anem llançats
amb les estrenes de divendres.
Unes sinopsis, unes coses.
Bacher o mademoiselle
és una gran satisfacció
i un inmenso placer
receber-la aquí esta noche.
I ara
le invitamos a que tome asiento
y se ponga cómoda
porque el salón comedor
tiene el orgullo de presentar
su cena.
Doncs sí,
la cena d'hoy
seria amb nosaltres.
Si en Ivan Lector
estigués per aquí,
l'altre estrener d'aquesta setmana
és Aníbal
El origen del mal.
Una altra pel·lícula d'Aníbal.
Sí, exacte.
Però aquesta
narra els inicis d'Aníbal.
O sigui,
quan era un nen
i durant la Segona Guerra Mundial
es va quedar orfa.
A veure,
em podeu fer un esquema?
Quantes pel·lícules tenim
sobre Aníbal Lector
i quin ordre segueixen?
Hi ha quatre pel·lícules
sobre Aníbal Lector.
La Masterpiece,
diguéssim,
és El silenci de los corderos,
com tots recordarem.
Que va ser la primera.
Va ser la primera
que van estrenar.
La primera que van estrenar.
Clar.
Fes-li un ordre cronològic
de títols
per edat de l'Aníbal.
I així ens aclarirem.
Va, sí,
un ordre cronològic
de l'Aníbal creix,
es reprodueix
i menja,
menja molt, menja molt.
La primera pel·lícula
seria
Aníbal L'origen,
quan és petit
i és el seu inici.
La segona pel·lícula,
cronològicament parlant
d'Aníbal Lector,
és El dragón rojo,
on surten
l'Edward Norton
i el Ralph Fines
en uns papers impressionants.
Que va ser la tercera estrena.
Després ve
El silencio de los corderos
pròpiament dita,
que va ser la primera estrena,
i la darrera
és
Aníbal,
que va ser
la segona estrena.
La segona estrena.
Per tant,
avui parlem
cronològicament
en el temps
de la primera pel·lícula.
És una sèrie
que ha tirat enrere.
Rotllo Guerra de les Galàxies.
Sí, home,
enrere, enrere,
tampoc, eh?
Perquè hi ha una mica
d'embolic d'estrenes.
No és
3, 2, 1.
És cert.
És 1, 3, 4...
No hem anat per ordre,
però parlem de la primera
i en aquesta
què ens explica,
de nivell Lector,
que no sapiguéssim?
Doncs als inicis,
quan ell es queda orfe
durant la Segona Guerra Mundial,
representa que ell perd
els seus pares
i comença
una espiral de...
Mira,
la gent normal
potser es deprimiria,
ell comença a menjar.
Comença a menjar.
Sí.
És a dir,
parlaríem de l'origen,
del caos psicològic,
de la seva obsessió,
etcètera, etcètera, etcètera.
Molt bé.
Si et sembla,
passem a la següent.
Passem, passem a la següent.
In the Navy
Yes, you can sell the seven seas
In the Navy
Yes, you can quit your money
In the Navy
Come on now, people make a stay
In the Navy
Can't you say we need a hair
In the Navy
Bé, i ara com que no ens queda gaire temps,
et farem així com una bateria
de les estrenes que ens queden.
Perfecte.
En primer lloc,
volem parlar de Norbit,
pel·lícula de l'Eddie Murphy.
Uau, que bé.
Per tant, abans d'anar-hi ja l'hem vist tots.
Segur en pel·lícula.
No me la deixes ni explicar.
És que me la puc imaginar.
Preument, va.
L'Eddie Murphy fa tres papers.
Només t'explico això.
Fa de Norbit,
que és el protagonista,
fa de Senyor Wong,
que és el propietari de l'orfenat,
i fa de la seva dona,
o sigui, de la dona de l'Eddie Murphy,
ja no t'explico res més.
Per tant, més del mateix,
com sempre, en Mary Murphy.
Exacte.
De fet, la pregunta és
quan Ed Murphy farà tota la pel·lícula ell sol?
La propera.
La propera.
Què més?
La següent estrena es diu
Persecució en extrema,
i com la musiqueta ens diu,
parla sobre un heroïc mariner
dels Estats Units que torna a casa.
Pel·lícula d'acció típica.
O sigui, no cal anar-la a veure.
Seguim amb la següent.
Mariposa negra.
Un jutge d'instrucció és assassinat
i es publica a la premsa.
premsa sensacionalista, perdó.
I la seva nòvia decideix posar-hi fi
perquè no vol que es diguin aquestes coses
del seu nòvio, per dir-ho d'alguna manera.
Thriller.
Un altre guió apassionant.
I la darrera estrena que tenim aquesta setmana
és Viviendo el sueño.
És un quiero ser como becam o algo així.
Bé, de fet, si voleu...
Explica-ho, mi dona,
que no és quiero ser como becam,
que és d'un home.
Aquella vada de noies
que volen ser como becam.
Aquest és un noi.
Aquest és un noi
que el fitxa al Real Madrid
i ha d'anar a Madrid
i es troba entre los asses del futbol
i es veu que la fama pot amb ell.
Deixa la seva nòvia Newcastle,
coneix un altre aquí
i resulta que s'havia de casar amb aquella.
Bé, embolics d'aquests en general.
La fama se la subia a la cabeza, literalment.
Molt bé, noies.
Doncs moltes gràcies.
Jo, si em permeteu,
entre totes les estrenes d'avui
i sobretot si m'ho permet la Jèssica,
jo em quedo amb la Paz Vega de la setmana passada.
Clar que sí.
També la podeu anar a veure junts?
No, no, no.
Tindrem una parelleta al programa.
Em sembla que em trobaré...
Em posarà gelosa.
Va a bajar a mirar la Paz Vega
i jo allà.
Molt bé, doncs, Jèssica, Laia,
moltes gràcies.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Adéu-siau.
Doncs canviem de tema,
deixem el cine
i ens acostem a l'agenda cultural
pel cap de setmana.
Arriba l'autèntic TGV a la ciutat.
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda
al tren a Tarragona Ràdio.
Doncs després del cinema
encarem la recta final del programa
i ho fem com sempre,
suggerim-vos tota una sèrie
de propostes culturals
pel cap de setmana.
Tenim amb nosaltres l'Ester.
Bona tarda, Ester.
Doncs molt bona tarda.
Aquesta setmana
la gent treu fum,
molt de fum,
de tan plena d'activitats que està.
Avui us portem coses
de molta qualitat
i alguns dels artistes
que passen aquest cap de setmana
per les terres tarragonines
tardaran molt de temps en tornar-hi,
així que aquesta és la vostra oportunitat.
També tenim dues exclusives
pel tren de la setmana que ve.
Intrigat, Carles?
Són exclusives pel programa?
Sí, pel programa, sí.
Doncs sí, intrigat.
Intrigat,
però com ha dit la Lorena,
tot el bo es fa esperar.
Doncs esperem-nos bé.
Ja comencem.
Bé, 5 cèntims
del que avui us proposem.
Monòlegs per a riure
i no poder parar
i música,
però molt diferent
una de l'altra.
Comencem a fer la repassada
de l'agenda del tren.
Proposta.
Festival de Cultura Jove
de la Selva del Camp.
Dia i hora.
Divendres, 16,
dissabte, 17
i diumenge, 18.
Diversos horaris.
Lloc.
Pavelló Municipal d'Esports
de la Selva del Camp.
Us ho expliquem.
El Festival de Cultura Jove
de la Selva del Camp
arriba a la dotzena edició
i any rere any
ofereix un cartell de luxe.
Enguany no podia ser menys.
Tot un personatge,
l'Estanislau Verdet,
que defensa que,
per a fer país,
insultem en català
i que fa remescles com ara això.
Doncs, l'Estanislau
obre amb la seva actuació al festival,
divendres a les 10 de la nit.
Completa la vetllada,
els grups catalans
la troba Kung Fu,
Pirat Sound Sistema
i Beatúria.
I aquesta preciosa cançó
que escolteu de fons
és
Devolve'm la vida
d'Antonio Orozco,
que dissabte 17 de març
a les 10 de la nit
el podreu veure en directe
al Pavelló Municipal
d'Esports dels Salvatans.
Els actes del festival
es clouen per aquesta setmana
amb Toca Malà,
en directe,
amb l'actuació
de joves grups de música
de la selva.
Però això ja serà diumenge
a les 7 de la tarda.
Proposta
Les nits de la Paramount Comedy
Dia i hora
Dissabte 17 de març
dos quarts de 10 del vespre
Lloc
Teatre Metropol
Rambla Nova
Tarragona
Us ho expliquem
Un bon monola
que ens pot alegrar el dia,
però 3 monologuistes junts
què poden aconseguir?
Directament des de Paramount Comedy
el Metropol
s'omplirà amb les pixades
fora de test
de 3 grans apostes
d'una de les grans canteres
d'humoristes.
Quan digo Martín,
Don Mauro
i Ricardo Castella,
conegut per la petita pantalla
i per les seves col·laboracions
a Noche H.
Aquest triu
són els que podreu veure
i amb els que parlarem
la setmana que ve
aquí, al tren.
Però com que ens agrada
que feu els deures,
avanceu-vos a nosaltres
i no us perdeu
les nits de Paramount Comedy.
Proposta
Festival Mestissa
Tauskal Herria
a Valls
Dia i hora
Divendres 16 i dissabte 17
diversos horaris
Lloc
Teatre Principal
i Centre Cultural Municipal
Valls.
Us ho expliquem.
Amb cada estació que comença,
els ballencs ens proposen
endinsar-nos
en una cultura diferent.
Ara que ve la primavera
i la sang altera,
s'han proposat
atensar-nos
els ritmes
del País Basc
en el cicle
mestissat.
Per obrir boca,
demà divendres
a les 9 del vespre,
exhibició de
Xalaparta
al Teatre Principal.
Bé,
la Xalaparta,
que abans no ho he dit,
és un instrument
de percussió
tradicional
del País Basc.
Una mena
de planxes de fusta
que,
quan els xalapartaris
la colpegen
amb els seus bastons,
vibra
i fa un efecte
ben curiós.
Si no ho acabeu de veure,
dissabte
a 18 a les 6
sereu experts
després del taller obert
de Xalaparta
al Principal.
Per acabar la jugada,
concert a dos quarts
de 12 de la nit
amb grups
que ens portaran
els ritmes d'Euskadi
al Centre Cultural Municipal.
Proposta
Fito y los Fiti Paldis
en concert
Dia i hora
Divendres,
16 de març
a les 8 del vespre.
Lloc
Pavelló Olímpic
Reus
Us ho expliquem.
Tus ojos
del color
de la Coca-Cola
No voy a bailar contigo
porque estoy sordo
d'un pie.
Aquests versos
són de les cançons
de Fito
i los Fiti Paldis
que del seu últim treball
Por la boca
Muere el pet
i ara
no,
Por la boca vive el pet.
S'han saltat
el refrany popular
i ja n'han vengut
100.000 còpies.
Un concert
que val la pena
no perdre's
i si teniu el dia
massa ocupat
us queda dissabte 17
quan passen per Girona
en aquesta gira fugaz.
Sabes que quiero más
No sé vivir solo
con cinco sentidos
Fito destaca
pel seu aspecte
molt primet
i baixet
amb el cabell
trapat al zero
patilles llargues
gorra
i una guitarra
que aguanta
les seves cigarretes.
La setmana que ve
la gent del tren
us explicarà
com l'han vist
en persona
perquè es desplaçaran
fins a Reus
per viure el seu concert
i explicar-vos
els detalls sucosos.
No us queixereu
de tot el que podeu fer
aquest cap de setmana
i com us tractem
des del tren
sempre pensant
en oferir-vos
continguts als bons.
L'agenda tornarà
en el pròxim tren.
Adeu!
Doncs moltes gràcies Esther
amb les primícies
de Parma Uncòmedi
i Fito Los Fito Pialdes
per la setmana que ve
encarem la recta final
del programa.
Arriba a l'alta velocitat
de la ciutat.
Cada dijous
de 6 a 7 de la tarda
el tren
a Tarragona Ràdio.
i Fito Los Fito Pialdes
i Fito Pialdes
i Fito Pialdes
i Fito Pialdes
i Fito Pialdes
Res més, fins aquí el programa d'avui
i un programa en el que hem parlat
d'un dels problemes
que més preocupa els joves
com és el de l'habitatge
i que no volem acabar
obviant una dada molt significativa.
Aproximadament unes 8.000 persones
viuen al carrer a Catalunya
al nostre país
són els anomenats
sense sostre
persones que viuen soles
entre cartrons
en caixers automàtics
o sota d'un pont
i que són objecte
d'exclusió social.
Marxem
amb el Red Hot Chili Peepers
i Under the Bridge
un tema de l'any 1992.
Gràcies a tots
els que han fet possible
aquest programa
Marta Montagut
Núria Cartanyà
Josep Ardila
Lorena Romera
Laia Díaz
Joan Callerissa
Roben Miró
Jèssica Linares
Joan Castell
Esther del Campo
Míriam Calderer
i qui us parla
Carles Esporrin
Ha estat un plaer
fins dijous que ve
Adéu
Míriam Calderer
Míriam Calderer
Like I did that day
Take me to the place
I love
Take me all the way
Yeah
Yeah
Yeah
It's hard to believe
That there's nobody
Out there
It's hard to believe
That I'm all alone
At least I have her love
To see that she loves me
Lonely as I am
Together we cry
I don't ever want to feel
Like I did that day
Take me to the place
I love
Take me all the way
I don't ever want to feel
Like I did that day
Take me to the place
I love
Take me all the way
Take me all the way
Yeah
Yeah
Yeah
Yeah
Oh no
No
No
Yeah
Yeah
Love me
I say
Yeah
Yeah
I just want to be
One time
No
No
No
No
No
No
Fins demà!
Fins demà!