Molt bona tarda, què tal? Com esteu? Comença el tren.
Passen uns minuts de les 6 de la tarda. Avui és 22 de març i, com cada dijous a aquesta hora,
arrenca un nou programa que us posarà el dia dels esdeveniments culturals més interessants.
Avui començarem, com cada setmana, de molt bon humor, analitzant l'actualitat política més pròxima.
Parlarem de novetats televisives, d'actualitat musical i d'estrenes cinematogràfiques.
A més, i com ja us avançàvem dijous passat, avui tenim dos plats forts.
Escoltarem com va anar el concert de Fito i l'Oscitipal d'Isarreus
i parlarem amb els actors de la Parma, un comèdic que actuarà en el Metropol dissabte passat.
I acabarem, com sempre, amb l'agenda i uns consells per aprofitar al màxim el cap de setmana.
Molta feina i molt poc temps, així que... Arrenquem!
I arrenquem, com cada setmana, amb l'humor.
Tenim amb nosaltres en Joan i en Rubén. Què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda. Què ens porteu?
Doncs us portem la primavera!
Ué!
Però amb el fred que fa sembla que hagi arribat l'hivern, eh?
Sí, sí, amb aquest temps que fa ens tornarem tots bojos.
Bé, els que ja s'han tornat bojos són els homes del temps que no s'aclareixen. Escoltem-ho.
En aquest panorama ens espera un cap de setmana, en principi, en el que arriba l'hivern...
Ai, perdó. En el que arriba la primavera ens acomiadem de l'hivern. Quin embolic ens estem fent.
Toni Bassas ens explicava aquest fenomen amb aquesta gran frase feta.
Ja sabeu allò del Mars Marsot mata la villa a la vora del foc i a la jove s'hi pot.
Aquesta setmana s'han complert quatre anys de l'inici de la guerra d'Iraq. Estan millor les coses per allí, no?
Bé, cada dia mor bastanta gent i la població té por. Però encara hi ha gent que pensa que demanen una retirada del país és una molt mala idea.
Pedir una retirada ràpida d'Iraq és una molt mala idea que debem rechazar. No debem huir d'Iraq. Huir d'un conflicto és sempre malo, sobretot quan tus aliados continúen luchando y muriendo.
Quin gran anglès que té aquest José Mari. Alguns hauria hagut d'escoltar quan li vam demanar que iniciar propessin a Irak.
S'aproven les eleccions municipals i els candidats comencen a ensenyar les seves cartes. Ballesteros ha apostat per apropar-se a la gent gran.
Els avis s'estimaran i tindran un alcalde que els escoltarà. És més bona persona que maco. Amb el Ballesteros serà millor. Així ho sento jo. Millor, millor, millor.
Ho vull sentir. Millor. Canviar per millorar. Ho vull sentir.
Visc que no hi ha competència a l'estratègia de Siu, en canvi, és apostar per l'humor. Així Joan Miquel Nadal es despedeix de l'alcaldia per formar part de Paramount Comedy amb aquest xiste al més pur estil Eugenio.
Diu, quin dels dos Nadals és més famós? El de Girona o el de Tarragona? Hi va haver un oient que ho va encertar, diu el de Mallorca, que era el futbolista.
Doncs sí, sí, un gran futur el que té Nadal com a humorista. Gràcies Joan, gràcies Rubén. Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve. Adéu. Adéu.
I nosaltres marxem cap a la petita pantalla. Us parlem de televisió.
Pròxima parada, El Tren. Cada dijous de 6 a 7 de la tarda a Tarragona Ràdio.
Doncs com dèiem, continuem amb el tren d'avui i ara ens toca parlar de l'apassionant món de la televisió.
Després de la sorpresa amb la que els meus companys em van obsequiar la setmana passada,
Josep i Lorena, què tal? Bona tarda. Bona tarda.
Com esteu avui? Què ens porteu avui?
Doncs com cada setmana començarem repassant el rànquing de les coses més vistes durant la setmana
i repassarem les novetats, les que tenim per aquesta setmana.
I també, Carles, farem una repassada dels concursos que estan actualment a la grella televisiva
i espero que també t'agradi tant com amb la Rafaela.
Segur, segur que sí. Això esperem.
Comencem, doncs. Vinga, som-hi.
Si us sembla, doncs comencem.
I com cada setmana us oferim el rànquing dels 5 més vistos
perquè us feu una idea del que més interessa a la gent.
En primera posició hi trobem Antena 3
amb l'eliminació del Barça a la Champions contra el Liverpool.
El Barça-Reial Madrid no podia ser menys,
ja que no només està el segon més vist,
sinó que és la missió més vista de la història de la sexta.
Anem ara amb un veterà de la nostra llista.
No paren, porten una ratxa increïble.
No han baixat del milió d'espectadors en cap capítol.
Merescuda tercera posició.
I parlant de veterans, Càmera Café es troba en quart lloc.
El primetime de dilluns a TV5 els hi dona per molt.
I per acabar, en el cinquè grau del més vist,
hi trobem ben del pla.
I ara anem a posar-nos al dia de les novetats televisives.
I comencem amb els hombres de Paco
perquè són notícia per tres raons, Lorena.
Doncs sí, Josep.
La primera és que són líders d'audiència els dimecres de la nit,
com cada setmana.
La segona perquè va aparèixer ahir un nou personatge,
un jove becari interpretat per Mario Casas
que des del primer moment intentarà lligar-se a la Sara,
la filla de l'inspector Miranda.
Però la tercera raó, i la més important,
és que la sèrie té l'honor de ser una de les produccions espanyoles
més ben rebudes pel públic,
ja que les altres han estat cancel·lades o ben aprovades pels pèls.
I per aquesta última raó podrem veure els hombres de Paco
a la gran pantalla, el cinema.
En aquest món s'ho ha de passar d'aprofitar el que funciona.
Exactament la versió cinematogràfica
es gravarà aquest estiu entre Nova York, la Costa del Sol i Madrid
i s'estrenarà aquest Nadal que ve.
I ara deixem els policies per una banda i canviem de gremi.
Marxem a quatre perquè estan preparant una mena de sèrie documental
titulada Desafío Extremo, conduït per l'esportista Jesús Calleja,
el nostre Indiana Jones particular.
Doncs bé, es tracta d'una aposta per un nou concepte aventurer
preocupat pel canvi climàtic i l'ecologia.
Jesús Calleja haurà d'enfrontar-se a reptes com pujar a la veresa,
arribar als cims dels set pics més alts de cada continent,
competir els dos rabis més durs del món,
el Dakar i los faraones, i fer una expedició al Pau Nord.
Quasi res.
Esperem que aquesta proposta tan original sigui ben rebuda pel públic,
ja que, com hem dit, la producció espanyola està en crisi.
I acabem les novetats parlant de Jesús Quintero,
que ha deixat televisió espanyola al·legant problemes de salut.
Bé, jo tinc una teoria, perquè, com ho sabeu,
tot ha passat després que li censuressin l'entrevista a la García,
i el pillín ara diu que ho deixa perquè està malalt.
Bé, doncs el dimarts va ser substituït per una pel·lícula de Sousa Neger.
I avui farem una anàlisi dels concursos de la televisió,
de quina millor manera que amb la sintonia de l'1-2-3,
el mític programa, el mític concurs.
I és que quan una cadena encerta amb l'estrena d'un concurs,
ja té l'audiència assegurada.
Veurem, doncs, quines cadenes se la juguen més.
Per un moment, perdó, Jep, he pensat que tornava l'1-2-3.
Ja va tornar, però va ser un fracàs total,
així que millor que no torni.
No tenim estrena, doncs no?
No.
Bueno, si us sembla bé, comencem amb el Jesús Vázquez i el seu allatú.
Buenas tardes a todos, ya estamos aquí!
Pues sí, Jesús, ja estem aquí, disposats a examinar el teu programa.
Podem dir que és el que més diners reparteix, si guanyes, clar,
i també el que ens treu més de polleguera, almenys a mi,
perquè, clar, els concursants es posen a explicar la seva vida,
a ballar o a fer qualsevol xuminada,
mentre tu estàs alliviant, però vols obrir una caixa d'una vegada?
I bé, passem a un altre programa, amb molt bon estat de salut.
Muy buenas tardes!
Saludos!
Bona tarda a tu també, Carles.
Per cert, et queda millor el cabell així, eh?
No t'ho dic a tu, eh, Carles?
No, no, ja m'ho imagino, ja m'ho imagino.
Un presentador.
Perquè et queda molt millor així el cabell,
perquè l'altre dia vam veure el vídeo aquell on Enrique Chicote, a Barcelona,
aquell home que fa 7 anys es va emportar 50 milions de pessetes de les d'abans,
i semblaves més gran que ara, vaja.
Però anem a un que ens interessa.
El programa ja porta uns quants anyets en canvi de Cadena Inclòs,
i actualment va tan bé,
que Antena 3 li ha renovat el contracte a l'home Cella per 3 anys més.
Serà perquè les preguntes li surten?
Qual ha sido el principal problema que ha tenido Rocco Sifredi?
Me ha aguantado la risa.
Perdón.
En el rodaje de sus 1300 películas porno.
Problema?
La verdad, tío, llamamos problema a cualquier cosa, ya.
Catillazo.
Joder, sí, no puedo evitarlo.
Me ha dado un poco el esto, ¿no?
Maridos celosos.
Pues tiene que ser muy grave para que te pique una avispa, ¿no?
Picadura de avispa en el pene.
Actrices estrictas.
Bueno, mira.
No sabem pas la resposta, Joan.
És la picadura en el pene.
La picadura en el pene.
Per un moment m'havia pensat que avui parlàvem de programes culturals a la televisió,
però veig que ni així, no?
Ni així, ni a tiros, vaja.
Bueno, la veritat és que no sabem si el concursant,
responent a aquesta pregunta, va quedar com una persona oculta,
o tot el contrari, però bueno.
I passem de vells programes rescatats a un de nou.
Josep, boba, tot, xat,
tu no creus que t'has deixat de dir alguna coseta com ara
us gusten les xiques con poca roba bailando,
us gusten les piernes, us gusten les petxos,
els gustaves ara, les vaivarines,
els dies que hem vist aquest programa,
els concursants eren homes,
i a cada pregunta que feia en Carles...
No l'he vist cap dia,
però segurament no me'l perdré per dir d'ara, eh?
Bueno, i el més fort és que les noies
estan posades com si fos allò un club de striptis, saps?
Podríem posar-hi el Sobera, també,
presentant-lo i preguntant a veure què passa amb les picades d'abella.
També.
Què més tenim per avui? Que anem molt justos de temps.
Hem vist que 4 és actualment la cadena
que més ha apostat pel gènere,
i també hem vist que la majoria de concursos
són revivals o importacions d'altres països.
Però cal acabar repassant el que no ha acabat de funcionar,
i és que algunes cadenes han estrenat concursos
que no han durat ni dos dies.
El de Gente de Mente, a 4,
l'han trasllat els dissabtes i tampoc funciona.
També a 4 ja s'ha acabat
Soy el que més sabe de Televisión del Mundo,
que no saben si és que no funcionava
o és que ja no hi ha més preguntes.
I a TV3 ja s'han cansat del Jordi Díaz
i li han dit, toca el dos.
Tampoc ha acabat de funcionar TVCirco,
la Casa de Tu Vida,
que ja se l'han ventivat.
I a TN3 també s'ha acabat
El Precio Justo, presentat per Juan y Medio,
i ha fracassat també amb Unanimus,
que va durar un parell d'emissions.
La sexta també va fracassar amb Carolina Ferra
i el seu 3 en ratlla,
que també va durar dos dies.
I bé, aquí acaba el nostre repàs
als concursos de la televisió.
I també la secció de televisió d'aquesta setmana.
i ja veieu que, com sempre us diem,
la petita pantalla no para mai quieta.
La setmana que ve, com sempre, més coses.
Molt bé, doncs moltes gràcies, nois.
I Josep, tu compta amb les picades d'abella
que cap de setmana...
Hem de visionar.
Deixem la televisió i parlem de música.
Pròxima parada, el tren.
Doncs, després de la tele,
continuem amb el tren d'avui
i ara parlem de música.
Tenim en Joan i en Rubén aquí.
Què tal, com esteu?
Molt bé, bona tarda.
Com sempre, molt bé.
Preparats per començar, ja.
Doncs vinga, comencem.
Què ens porteu avui?
Doncs avui comencem amb el Sònar 2007,
que ens presenta ja el seu cartell.
I comencem ja amb la música de Jeff Mills,
que serà un dels grans
que punxarà el Sònar d'enguany.
Bé, per començar, us puc dir
que el dijous,
que el Sònar d'enguany
comença en dijous.
Comença el recinte de la Gran Via
de Fira de Barcelona
i comença amb Vistibois i Narodniki,
que, per a qui no ho sàpigues,
us podem dir que són un projecte
de música així minimalista.
Vistibois també faran
la seva tornada al nostre país
a través del Sònar 2007
amb una actuació doble.
Una instrumental,
que veurem què en pot sortir
de Vistibois i instrumental
tota l'hora,
i el divendres al Sònar Nit,
en la qual repassaran
tots els seus grans èxits.
Un altre dels grups
que també ve al nostre país
amb el Sònar
és Debo,
que és una de les...
considerada és una de les pedres
angulars de la conjunció
entre el pop,
entre el pop rock
i l'electrònica.
I, bueno,
tocaran per primer cop
a Europa,
després de 17 anys,
a Barcelona.
Gent d'aquí?
Gent d'aquí on toca?
Gent espanyola o catalana?
Toquen del territori,
els més destacats que toquen
són Fangoria.
Que ja era hora, eh?
Que ja era hora.
I que segurament
rebentaran el Sònar Fangoria.
Aquí toquessin el Sònar,
sí, clar.
I per el Sònar Neat
tindrem a quatre classes
com són Jeff Mills,
Dave Clark,
Timo Mas
i com no,
la de sempre,
Miss Keating.
Que no ens la podem perdre
de cap manera.
Hip-hop no n'hi ha aquest any?
Hip-hop també n'hi ha
en menys proporció,
però els més destacats
són Willpower
i Mogwai
que per cert
van haver de suspendre
l'octubre passat
a Barcelona
i encara no havien tornat.
I com no,
també una de les típiques
que és la mala Rodríguez.
Vale.
I, bueno,
no us expliquem res ja
de l'àrea de dia
i les seves històries
multimèdia,
cine,
expos i tot això.
Bueno,
si voleu un Sònar
ja sabeu que serà
el 14,
el 15 i el 16 de juny
per tot Barcelona.
I això que escolteu
és il·legal
i per què us fiquem il·legals?
Us fiquem per parlar-vos
una mutació del Viñarroc
que se'n va venir Càssim
i l'Ajuntament de Villarrobledo
que es va enfadar
amb els organitzadors
del Viñarroc
muntarà el seu propi festival,
el Viñarroc
el Viñarroc
Bledo.
Aquest festival
té un cartell
per a tots els que us agradi
la revista Tipo.
El nou festival
que farà l'Ajuntament
és una evolució
del concurs de maquetes
que se celebra
a Villarrobledo
des de l'any 92.
El cartell
està replet
de grans noms
del rock espanyol,
feltes cortos,
porretes,
descondós,
apalo seco,
benito camelas,
despistaos,
Manolo Cabeza Bolo,
mojinos,
i legales,
que és el que escoltem
i més.
Però bueno,
anem al camp d'anar.
Quant valen les entrades?
Estan bé de preu,
són assequibles
si mirem el cartell.
40 euros
fins al 30 de març
i després passarà
a 50.
I on tindrà lloc?
Al festival,
ho sabem?
Sí,
a l'Auditori Municipal
de la població
de Villarroble.
Tenim dates?
Sí,
tenim dates,
són el dia 27,
28 i 29 d'abril.
No em dirà
que tornen a les espais gals,
no?
Se'ns ha col·lat això,
no?
Sí,
deu ser un error,
no?
En principi pot parecer
un error,
però no.
És un problema.
Quan parles d'error
te refereixes a la música
o que hagi entrat
en aquest moment?
No,
és un error,
és un horror,
la música.
És un horror.
un horror.
És un horror,
però és veritat
perquè Simon Fuller
torna a ser notícia.
Recordeu que us vam parlar
que Michael Jackson
li havia confiat
el seu futur musical?
Doncs ara són
les espais gals.
El magnat
de les relacions públiques
ha confirmat ja
que les espais gals
tornaran als escenaris
en un període
que pot ser
com a màxim
de 18 mesos.
Horror,
horror,
horror.
Sí que tenim 18 mesos
per anar-nos preparant.
Jo des d'aquí
només li vull demanar
una cosa a Simon Fuller,
és que es demani
ja la jubilació anticipada,
que està fent molt mal,
però molt mal.
marxa, senyor Fuller.
Fuller, jubilat,
ja tens prou diners,
no fa falta
que tornes a recuperar
velles glòries
del Museu de Cera.
que ets un cancino, va.
I això que escolteu
és Astro,
que ens té preparat
un nou disc
pel proper 17 d'abril.
El disc s'anomenarà
Tu no existes
i arriba després
del disc de Rareses
i Carres B
Algo Canvio.
Tindrà 11 cançons
que estiran en sintonia
amb el disc performance,
però en sons
més sintètics
perquè s'han comprat
un sintetitzador nou
i moviments d'aquest.
Aquí estem estudiant
comunicació,
sabeu qui és Chonsky,
no?
No amb Chonsky?
Com tothom l'ha petit.
I tant,
que ho sabem massa,
ho sabem.
Sí, sí.
Genís i Manolo
també li tenen un...
que són els que formen
el grup, eh?
Li tenen un especial carinyo
i hi ha una cançó
titulada i dedicada
al curiós teòric,
teòric de la comunicació
i tal.
Però, bueno,
sabem que aquest disc
ha tingut un procés
de creació
una mica peculiar, no?
Sí, sí,
és bastant curiós.
Mira,
els components
van fundar
el Thursday Club,
Thursday Club,
si ho volem dir bé,
i cada dijous
quedaven tots.
Llavors,
Manolo
arribava amb una cançó
acabada.
L'aprenien a tocar tots
i a la tarda
gravaven una maqueta
sobre aquella cançó.
Després de Nadal
van acabar aquest procés
i van començar
a treballar cada dia
per arreglar les cançons
que acabarien sortint al disc.
I mira,
això,
el que surt
ho podreu veure
el proper 17 d'abril.
Si us apeteix,
podeu comprar-ho o...
Bueno.
I avui ens despedim
recordant els primers
passos de Fito,
que ara properament
escoltareu ja
el reportatge
que hem fet sobre ell.
Aquest tema pertany
a la seva època
a Platero i tu
i la cançó
que esteu escoltant
es diu
Voy a acabar borratxo
i és d'un àlbum
que porta el mateix nom.
I què és el primer àlbum?
Així va començar Fito
i ara sabeu com va
Fito.
I acabem així,
bo, ja?
Molt bé, doncs.
Em sembla perfecte.
Moltes gràcies, nois.
Gràcies, Rubén.
Gràcies, Joan.
De fet,
us despedeixo vosaltres,
però no despedim
encara la secció de música
perquè avui no podem marxar
perquè, com ja us explicàvem,
la setmana passada,
el divendres passat,
la gent del tren
va anar al concert de Fito
i les Fiti Paldis,
un concert que va ser a Reus,
a l'estadi olímpic.
Al tren vam enviar
dos enviats especials
al concert
que van seguir
amb molt de deteniment
el que allí va succeir.
Per això ara us diem
a Déu a vosaltres,
però sí que saludem
en aquests moments
a la Laia i al Joan.
Què tal, nois?
Com esteu?
Bona tarda.
Bona tarda.
Vau estar vosaltres
al concert de Fito
i les Fiti Paldis a Reus,
no?
Exacte.
Què ens podeu explicar
d'aquest concert?
Van ser dues hores i mitja
de concert.
És el que jo destacaria
més d'un concert.
Es va fer prou llarg.
Sí, sí.
Però penseu que va ser
un concert llarg
o va estar pel concert?
No, en el concert
en si va estar molt bé.
No, va estar molt bé.
Musicalment,
una passada...
Perquè a priori un concert llarg
sembla un bon concert,
o no?
Sí, sí.
El que passa
és que dues hores i mitja dret,
després d'haver estat a fora
preguntant coses a la gent,
tot això,
va arribar un moment
que nosaltres ens miràvem
al rellotge
i això no s'acabarà mai,
o què?
Molt bé,
i ens heu portat
alguna coseta, no?
Sí.
Us sembla si ho escoltem?
Endavant.
Quants anys va
que segueixos a Fito?
Al meu anus fa 4.
Jo segueixo a Fito
potser m'ha més de 5 anys,
encara eren taloners d'Extremaduro.
Jo a Fito ho conec
des d'aquest estiu passat.
Doncs farà uns 4 anys o així,
però no he sigut massa fan.
Pues des de que estàvem en Platero i tu,
o sea, pues 8, 7, 8 años.
Des de aquest edificat un 5D.
Jo fa ja molts anys,
farà 5 o 6 anys, suposo,
des de Platero.
Puc comptar-los, no?
Un, dos, tres...
Tres anys, eh, no em sembla.
No sé vivir solo con cinco sentidos.
Este mar
cada vez guarda más barcos sentidos.
Si no he divertido me equivocaría otra vez.
¿Qué os agrada de Fito?
¿Las canciones, la lletra, la música?
Penso que les lletres que té són molt poétiques,
però valoro molt també
la instrumentalització de cada cançó.
Les lletres.
Tot una mica.
Tot.
M'agrada tot.
Perquè la música és impressionant,
perquè toca com ningú toca ara mai
i perquè les seves lletres són una passada.
La boina.
Per la lletra i la música.
M'agrada la seva manera de pensar,
la lletra, la música
i tot l'escenari que munta.
Ja sé llorar una vez
y solamente me vino a enseñar
que viene y va
como las olas, como el mar se mueve
como la luna, como el rayo verde
como una idea, como el estribillo
como un recuerdo, como un espejo
igual que los problemas
¿Què em pensa dels problemes que va tenir
amb les drogues fa uns anys?
Fa això que vulgui.
A mi m'agrada la seva música, a mi ell,
el que faci.
No, que canta bé, doncs a ball.
Bé, no estic massa informat,
he sentit algú parlar
i bé, aquests temes són temes delicats
i cadascú suposo que són.
Hem hagut per les circumstàncies
de personals de cada un
i bé, prefereixo no posar-me
i cadascú fa això que vulgui.
Bé, és que quasi totes les bandes de rock
té aquestes coses, no?
I a més la gent que segueix els concerts
també és el mateix.
Però bé, el problema és ser una estrella.
Que és normal, totes aquestes estrelles,
sempre a les tardes,
incloses en aquest mundillo,
és el que toca.
És normal, normal.
Trobo bastant trist de ser de part,
però bé.
Sí, que amb moltes cançons que té,
doncs parla de les drogues i tal,
jo penso que potser encara segueix amb les drogues.
No ho sé, però que no el conec,
no puc dir res.
és el que farem,
el que té els quartos,
la gent la tonta.
C.D. original o pirata?
Original.
Ah, pirata!
Jo no, jo no, original.
Original.
Los primeros originales, estos piratas.
Pirata.
Pirata.
Pirata.
Pirata.
Pirata.
Pirata.
Pirata.
Pirata.
Pirata i ruat d'un amic,
és a dir, que ni me l'he baixet jo.
Una pregunta, aquesta original?
Et anava a dir pirata,
com tots els que em compro,
bueno, no em compro pirates,
me'ls descarrego,
però aquest sí,
me'l vaig comprar original,
en sèrio.
Pirata.
Pirata.
Original.
Pirata.
Pirata.
Pirata.
Cada boca tiene un sabor.
No digo,
te he entendido raro.
Ya no sé si el mundo está al revés,
vos soy yo,
no te vas a dar.
El colegio,
por lo menos,
seño.
¿Qué tal el curte?
Explica un mal.
O sea,
que esto está de puta madre,
que el pitó se lo curra un montón
y que hay un ambientazo tremendo.
Está muy bien,
el ambiente,
la gente
y sobre todo la compañía.
El cielo con las manos
a reír
y a llorar lo que te canto,
a coser
mi alma rota,
a perder el miedo
a quedar como un idiota
y a empezar
la casa por el hermano.
A poder dormir
cuando tú no estás a mi lado.
Impressió del concert.
Molt bona, molt bona.
És un gran artista,
aquest home.
Una cosa molt bonica,
molt bonica,
perfecta,
preciosa.
Ha estat molt bé,
ha durat molt més
de no com ens pensàvem.
Anava molt drogat,
aquest home, eh?
Molt guapo,
a mi m'ha encantat.
Molt guapo,
perfecte,
perfecte.
No m'ha defraudat gens.
Un cigarro,
que heu sentit vosotros.
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda,
agafa el tren a Tarragona Ràdio.
i continuem amb el programa d'avui,
perquè aquesta setmana la gent del tren,
a part de desplaçar-se a Reus
per saber com anava el concert de Fito,
també ha marxat al Teatre Metropol.
I és que dissabte passat
hi actuaran els actors monologuistes
de la part amb un comedy.
Abans de saber com va anar,
però,
aquesta funció,
hem sortit també al carrer
per preguntar a la gent
si sap exactament
què és això d'un monòleg
o per saber exactament
si ells,
a què li donen el sentit
que funcioni un monòleg, no?
Sentim el que ens ha dit
la gent del carrer.
El monòleg
s'ha consolidat amb força
com un nou gènere humorístic.
Tan sols es necessita l'escenari
i un monologuista
disposat a explicar
vivències i conductes humanes.
Aplicant una bona dosi
d'humor,
ironia i imaginació,
l'estil únic de cada còmic
fa la resta.
La Paramount Comedy
n'és un exemple
d'aquesta febre pels monòlegs.
Més de 30 humoristes
formen la cantera
que havia atès
per ciutats espanyoles
elaborant ells mateixos
els seus monòlegs
a partir d'experiències personals.
Quan Diego Martín,
Don Mauro i Ricardo Castella
van fer una visita
al Teatre Metropol de Tarragona
dissabte passat.
i nosaltres
hem sortit al carrer
per preguntar
quin és el secret
de l'èxit dels monòlegs.
Espanya és el país.
El segundo país
con más viejos del mundo
después de Japón.
Para mí está claro.
La culpa del ruido
la tienen los viejos.
Eso es así.
Basta preguntarle al tu abuelo.
¿Qué tal abuelo?
Él te dice.
¿Qué?
¿Qué tal abuelo?
¿Qué?
¿Qué tal abuelo?
¿Qué?
¿Qué tal abuelo?
¿Qué?
¿Qué tal abuelo?
¿Qué?
Por mí el abuelo somos más
que ahí en España...
¿Quién es la clau
de l'èxit dels monòlegs?
Bueno, imagino que serà
per interpretar
les coses
de forma tan atrevida,
de forma tan natural.
Mire el cru parque
és una sàtira
i una ironia
una mica
de les qüestions
cotidianes de la vida
que han sentit
identificats.
El que és molt divertit...
Fiquen coses cotidianes.
Ya vería,
lo tienes que llevar a la arcen
i dices,
madre mía,
que arcen...
Qué gusto
y hacemos eso
que nos encanta tanto hacer
sobre todo a los chicos,
que nos bajamos fuera
cuando nos ha dejado
tirar su coche,
abrimos el capó
y miramos ahí, ¿verdad?
Yo no soy vosotros
pero yo no tengo
ni puñetera idea de mecánica.
Quin tema fa més gràcia
per tractar en un monòleg?
Les profes de classe.
Per ella,
són els més conflictius
i que tots se van sentir
identificats.
Quin és el millor monologuista?
És Manuel Fuentes.
És l'Eva Atch.
Esco,
que crec que és un darrit.
¿T'atreveixes a fer-ne un?
Bona tarda,
us vull explicar un secret.
Espinete...
no existeix.
És que de petits
vivíem en...
Per exemple,
a l'hora de menjar,
si tu no volies menjar,
t'intentàvem fer creure
que la cullera
amb el puré de verdures
era un avió.
Quin símil més encertat.
De fet,
creien
que l'únic que li faltava
per ser el símil
era el zoo del motor
i ell els veies.
Rrum,
Rrum.
Clar,
és que pensaven.
Si la nena no vol menjar,
una mica de puré,
segur que es menja un avió.
Para conseguir
que nos durmiésemos,
se inventaron las nanas.
Duérmete, niño,
duérmete ya,
que viene el coco
y te comerá.
Ya que va a venir el coco,
por lo menos,
que me pille de pie.
que nos va a venir el coco,
que nos va a venir el coco,
que nos va a venir el coco.
que nos va a venir el coco,
que nos va a venir el coco.
Doncs van ser el Joan i la Jéssica
els que van estar dissabte passat
al Teatre Metropol.
Què tal?
Avui els tenim aquí,
com esteu?
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Com va anar pel Metropol?
Molt bé,
com veus ja m'apunto tot, eh?
T'apuntes a tot,
si ja ho veig.
Sí, sí,
no,
doncs bé,
vam anar allà
donant les proves de so
i vam tenir
deu minutets
i vam poder fer l'entrevista.
Cal dir
que ens van tractar molt bé.
Així
vau poder parlar amb ells.
Sí,
vam poder parlar amb ells
per la tarda
abans de la sessió
dels monòlegs
i ens van tractar molt bé,
són molt amables
i ens van explicar coses
molt interessants.
Coses que podrem sentir?
Sí, sí.
Vam parlar primer
amb el Ricardo Castella
que alguns
el coneixereu
perquè s'haurà
no xe-ha-ha
parlant de política.
I si vols
ho escoltem,
a veure què ens diu.
Escoltem-ho.
Bueno,
estamos aquí con Ricardo Castella
y vamos a hacerle unas preguntitas.
¿Cómo son los principios
de un humorista?
Pues tal y como lo entendemos
nosotros o por lo menos
como lo entendemos
en Paramount Comedy
consisten en escribir mucho
e ir mucho a sitios
donde haya gente
que no se ría a nada.
Y los principios
suelen ser así.
Tú escribes,
vas,
pruebas y pruebas
y tiras
y escribes y reescribes.
Hay un,
el que estaba de jefe
de programación
en Paramount,
Felipe Pontón,
decía que un buen cómico
no es aquel capaz
de escribir buenas bromas
sino el que es capaz
de tacharlas.
O sea que,
bueno,
te estoy contando
los principios
pero lo ideal sería
en algún momento
poder llegar a escribir
pruebas buenas
y decir
no,
esto no lo voy a hacer
¿por qué?
Porque no me apetece.
O sea,
sería lo más.
¿Entonces consideras
que tienes gracia natural?
Yo eso no,
para nada.
Gracia natural no,
esto se consigue
con muchísimo esfuerzo,
amigo,
con muchísimo esfuerzo.
Esto no es natural
nada de lo que se ve
ahí arriba.
Ahora estás en una etapa
dulce de tu vida.
¿se debe también
en parte
tu aparición
en Noche H?
Pues fíjate que yo creo
que Noche H influye,
hombre,
influye positivamente
porque es un trabajo
que ya quisiera la gente.
Es un horario buenísimo,
es muy tarde
pero son cinco minutos,
es una jornada de trabajo
buena,
que no está mal.
pero también es verdad
que estás muy en contacto
con la política.
Todo el rato
los políticos
viendo ahí
lo que ha dicho
el día anterior,
yo qué sé,
Pepe Blanco,
Aceves,
no es buen rollo,
o sea,
que todo lo que yo consiga
digamos de parte dulce
de mi vida
es por casa.
A partir de que salgo
de ahí
pues se dulcifica
un poco la cosa
porque el rollo político
tenéis cara
de no trabajar
mucho la política,
se ve buena piel.
¿Cómo llegaste
a Paramount?
Yo llegué a Paramount
llevando textos
de otra gente,
yo era guionista
de un grupo de gente
que llegó allí
y entonces el que estaba
encargado entonces
del programa
Nuevos Cómicos
que era Antonio Trasorras
me dijo,
vamos,
les dijo a los que iban allí
a hacer monólogos
y esto lo escribe todo un tío
y por qué no viene,
es que es idiota o qué.
Y entonces ya fui
y me tuvieron ahí un verano
tachándome cosas
y escupiéndome a la cara
que lo hacen con mucho cariño
y se aprende
y acabé pues
encargándome
del programa Nuevos Cómicos
que estuve ahí
como cuatro o cinco años
o sea que
llegué digamos
como aspirante
y luego me tocó ahí
pues currar con todo el mundo.
En el tema creativo
¿qué prefieres?
¿Paramount o cuatro?
No te sabría decir
porque ahora mismo
claro, es que depende.
En Paramount ha habido
como una temporada
de extraña libertad
y se ha juntado
un grupo de gente
muy rara
y se ha montado
un fenómeno
un poco curioso
por las condiciones
en las que se podían
hacer cosas ahí
que podías hacer
prácticamente
pues lo que querías.
Cuatro es otro tipo
de canal
no tiene nada que ver
porque claro
está orientado
a tratar de conseguir audiencias
es otra cosa
y aún así
dentro del Noche H
que es donde yo estoy
creo que hay cierta libertad
en eso
tanto formal
como de las cosas
que puedas decir
hombre, yo en Noche H
no voy con mis guiones
por ejemplo
entonces eso para mí
pues es distinto.
Bueno, pues muchas gracias
y suerte esta noche.
Sí que semblava realment
molt proper, ¿no?
Sí, molt, molt, molt,
molt amable.
I a part d'en Ricardo Castella
vau poder parlar
amb algú més?
Vam poder parlar
amb els altres dos còmics
Juan Diego Martín
i Don Mauro.
I Don Mauro,
doncs sentim-ho també
si us sembla.
Escoltem-ho.
Estamos con Juan Diego Martín.
¿Cómo llegaste a Paramount?
Pues necesitaban a alguien
que se ocupase
del proyecto
de nuevos cómicos
que es el programa
donde los cómicos empiezan, ¿no?
Que se ocupase un poco
de coordinar,
revisar los textos,
las actuaciones
que se hacen
con un circuito
de locales de ensayo
se llaman
pero son actuaciones
en directo en bares
se graba en vídeo
se va ajustando
el monólogo
y cuando ya se tiene
el monólogo
pues se trae al teatro, ¿no?
Cuando ya has grabado
dos monólogos en directo
en el plato
pues ya empiezas
a estar en la gira
de teatros y tal
y llegué por eso
pues porque necesitaban
a alguien
que les ayudase
con sobre todo
con la revisión
de textos y tal.
¿Hace mucho?
Cuatro años
y pico.
Sí.
Sí, sí, sí.
Y estuve ocupándome
de nuevos cómicos
hasta diciembre
y ahora se ocupa
David Navarro
que es otro cómico
bueno, bueno, bueno.
También se ocupó
Ricardo Castella
y Ángel Martín.
¿Tú crees que se necesita
un tipo de don
o alguna cosa
para ser humorista
o cómico?
Hombre, tanto como un don
yo creo que hace falta
tener algo de vis cómica, ¿no?
Lo que siempre se ha llamado
vis cómica
pues este tío es gracioso
tiene algo tal
pues yo creo que te hace falta
un poco de eso, ¿no?
Porque si no, bueno,
es todo muy difícil.
¿Te consideras gracioso entonces?
Pues considero que, bueno,
que tengo algo de esa vis cómica, ¿no?
Sí, algo de vis cómica
pero bueno, gracioso
ojalá, ¿sabes?
No soy el alma de la fiesta ni...
¿Y tu humor?
¿Cómo lo definirías?
Pues mi humor es un poco
para todos los públicos
o sea, yo creo que hago cosas así
que hablo de lo que me interesa
a mí en cada momento
y bueno, como llevo cuatro años
hablando de cosas
pues es más o menos
fácil coincidir
en algo, ¿no?
Y dicen, ah, pues esto me ha pasado a mí
o, ah, pues, no sé, cotidiano
tal.
¿Qué le dirías a las personas
o los chavales
o la gente que se quiera dedicar
a ser humorista?
¿Algún consejo?
Pues que escriban
y que prueben
en el sitio donde programen monólogos
en su pueblo
en su ciudad
y que a partir de ahí
pues si ven
que les gusta
y que conectan
pues que manden
una cinta a Paramount
que ahí están buscando
siempre talento.
¿Cómo definirías a Don Mauro
encima del escenario?
Pues, no, un tipo muy honrado
muy noblote
o sea, muy burro
muy
con
malas formas
pero todo lo que dice
es muy verdadero
muy sincero
un tipo muy sincero
¿Y fuera de él?
Una persona encantadora
pues, no
una persona muy trabajadora
que siempre intenta aprender
sobre todo eso
me tomo todas las cosas
como si fuera
como si fuera lo último
que voy a hacer en mi vida
y como si fuera
también lo primero.
¿Buscas la actuación perfecta?
Y mi padre me decía una cosa
me decía
no serás bueno
hasta que no actúes para ti solo
cuando uno ya
se abstrae totalmente
del público
no que actúes para ti solo
en el sentido de que
el público no te afecte
y yo creo que es eso
el momento en que tú
estás en un escenario
ya te abstraes totalmente
y estás actuando para
estás creando el personaje
con todo lo que
la obligación que tienes que decir
todo lo que tienes que decir
y estás ahí tú solo
pensando en el personaje
nada más
sin pensar en nada más
yo creo que ese es el sumo
eso es lo máximo
que se puede
¿Entonces la mayor recompensa
para un humorista
¿cuál es?
la mayor recompensa
para un humorista
es
que te digan
después del espectáculo
que si has improvisado
todo lo que has hecho
¿por qué?
porque un humorista
lo que tiene que vender
es una cosa muy cercana
entonces lo que tiene que vender
es
una cotidianidad
que no lo venden
otros
otro tipo de
espectáculos
no teatrales
a mí
me lo dijeron
una ocasión
¿improvisas mucho?
y dije
pensé cojonudo
lo que me acabas de decir
porque no improviso nada
no improviso nada
pues muchas gracias
a vosotros
la veridad es que
se'm fa difícil
entendre que una veu
tan pausada
tan tranquila
tan relaxada
pugui fer humor
i ens pugui fer riure
Joan vas fer esforços
per no dormir
suposo
sí sí
era impressionant
jo estava en una postura
que en qualsevol moment
tancava els ulls
podíeu haver estat parlant
tota la nit
sí
semblava que estigués
intimant amb mi
ells van ser els tres
ells van ser els tres
protagonistes
els tres que van actuar
sí sí
només ells
només ells
l'espectacle durava una hora i mig
llavors tenien mitja hora cadascú
mitja hora cadascú
molt bé
a part de parlar amb ells
vau fer alguna coseta més?
sí
o ens porteu alguna coseta més?
sí
els vam fer una pregunteta
a tots tres
la mateixa
la mateixa pregunta
a tots tres
i els vam preguntar
què opinaven
sobre la gent
que diu
que ells vinguin a presentar
aquests monòlegs
no és teatre
és a dir
ells no
no poden presentar
els seus monòlegs
perquè com que no és art dramàtic
no poden estar
dins d'un teatre
suposo que ha de ser un tema
que els hi deu coure
amb ells
exacte
llavors
a veure què n'opinaven
doncs a veure
a veure què n'opinen
hombre
yo creo que no es teatro
pero
que los teatros
o sea
que no es arte dramático
si quieres
pero que los teatros
es el sitio
donde más se disfruta
porque
bueno
hay unas condiciones
acústicas
lumínicas
tal
que son perfectas
y yo creo que es
donde el cómico
más lo disfruta
y donde el público
más lo disfruta
además
se conserva la sensación
de cercanía
también
que hay en los bares
y mola mucho
para todo el mundo
a mí me gusta
también ir a verlo
a mí me parece
que la gente
pierde mucho el tiempo
reflexionando
ese tipo de gilipolleces
que si no es teatro
no es teatro
solamente es teatro
esto y no es teatro
o como la gente
dice
no
es que la música
pop no es música
o la música
flamenca
no
de tal forma
hay una cosa
que es evidente
los monólogos
su lugar natural
no es el teatro
y el monólogo
su lugar natural
es un bar
y ahí es donde
nunca tienes que dejar
de hacerlo
porque realmente
esa es su esencia
pero bienvenidos
sean los teatros
y claro que es teatro
ahí yo me subo
y es que
¿qué has hecho?
¿una sala?
¿cómo llamamos a esto?
no
yo creo que son
reflexiones que hace la gente
porque se aburre
y sobre todo
por una sencilla razón
por pura envidia
que se jodan
así de claro te lo digo
y eso es envidia
al final es
la envidia es que eso no es teatro
bueno pues no es teatro
pero mira me estoy llevando
a todo tu público
que no va
yo creo que es un género
que permite varios tipos
de exportaciones
tiene una parte de teatral
aunque es menos teatral
que el teatro
y yo creo que
aunque solo sea
porque es una muy buena manera
de acercar a la gente
el hecho de ir al teatro
yo creo que para mí
por ejemplo
si yo tuviera 15 años
preferiría que me llevaran
por primera vez al teatro
a ver una cosa de monólogos
que a ver una obra
de Bertolt Brecht
¿sabes?
que está muy bien
pero solo se entiende
a partir del 18
entonces
yo creo que
como toma de contacto
por ejemplo
me parece que está muy bien
si me dijeras
que esto está quitando
de comer a otra gente
pues no lo sé
veremos que no
molt bé
doncs
alguna cosa més
doncs no
ho podríem deixar aquí
em sembla perfecte
moltes gràcies
i fins la setmana que ve
ara canviem
deixem el món de teatre
deixem el món de la comèdia
ja sé que tu no et moguis
no
perquè ara toca parlar de cine
i també et necessito
marxem cap al cine
puntualment
cada dijous
a les 6 de la tarda
arriba el tren
de Tarragona Ràdio
doncs molt bé
continuem
i com us deia
ara toca parlar de cine
i per tant
he de tornar a saludar
un cop més
a la Jèssica
que la tenim aquí
fa uns moments
que tal Jèssica
i a la Laia
que també l'hem tingut aquí
bona tarda
com esteu?
molt bé
molt bé
què ens porteu aquesta setmana de cine?
aquesta setmana portem
una estrenassa
i a més a més
que ja tocava
sí
i la resta d'estrenassa
estrenassa per ella
jo em sembla que no l'hi aniré a veure
sí
la setmana que ve us explicaré
què tal és aquesta peli
però de moment
us vull comentar
que fa un parell de setmanes
vaig comentar-vos
que de la cartellera
que comentàvem
em quedàvem Epic Movie
doncs em sembla
aquella peli que havíeu d'anar a veure junts
sí sí
aquella peli que
no hem vist
i que n'hem anat
no
però és que tampoc
cal que hi anem
perquè és que és un bodrio
perquè és que és
infumable
o sigui
Scary Movie
encara tenen rius
però és que d'aquesta
l'has vist per al final
no
m'ho han explicat
i crec
i crec
que realment
ha comprat les expectatives
que tots ens van fer
que era cap
sí
sí
però cal tenir en compte
que
s'ha recaudat
en dues setmanes
1,3 milions d'euros
o sigui
233.000 persones
han anat a veure
aquest bodrio
de pel·lícula
o sigui
el màrqueting
és el que té
el màrqueting funciona
com qualsevol altra cosa
però per compensar-ho
això d'Epic Movie
aquesta setmana
portem una estrena
èpica
i mai millor dit
perquè es tracta
de l'adaptació del còmic
de Frank Miller
que narra
l'antiga batalla
de Termòpiles
que va enfrontar
Perses i Espartans
per si no et sona
qui és Frank Miller
t'ho aclareixo jo
perquè jo tampoc sabia
qui era
és l'autor dels còmics
de Sin City
et sona més?
Sin City em sona
no és com sonen els còmics
però em sona la pel·lícula
doncs de la pel·lícula
de Sin City
ve d'uns còmics
doncs Frank Miller
és l'autor dels còmics
Jèssica
si us plau
i bé
han portat al cinema
doncs aquesta pel·lícula
que es diu
300
i que mantindrà
aquesta estètica visual
de còmic
és a dir
si heu vist
Sin City
Sin City Maníacs
tu l'has vist?
no
no
bé doncs
parla sobre
sobre això
la història
d'un exèrcit
de 300 Espartans
que es van enfrontar
a milions
de Perses
a la batalla
de Termòpiles
que li diuen
però serà
serà una pel·lícula
èpica històrica
no
rotllo Troia
rotllo Gladiator
o no és el mateix estil
no és el mateix estil
perquè Troia
i Gladiator
i tot això
la musiqueta aquesta
ens ambienta
però no no serà
no és una estètica així
que veus a la gent
i que són persones normals
no
té pinta de dibuix
de còmic
peli espanyola
què et sembla Carles?
o tu no ets de cinema espanyol?
sí
bueno
depèn de la temàtica
amb la música
que m'han posat de fons
té una explicació
la pel·lícula es diu
Atles de geografia humana
vale?
val
representa que són
quatre dones
les actrius són
Montse Germán
Maria Bouzas
Cuc Escribano
i Rosa Vila
no me'n són a cap de les quatre
deixem-ho aquí
i narra la història
d'aquestes quatre dones
que treballen
al departament d'obres
de consulta
d'un grup editorial
i durant uns mesos
han d'anar a preparar
un atles de geografia
que es vendrà després
per fascicles
allò de
compra el primer fascició
per tres euros
i el següent
en cobren deu
però què és això
com a
Sex in the City
Sex in Nueva York
o així
quatre dones
ara vengo a la història
en concret
llavors representa que
durant aquest temps
els acaba canviant
la seva vida
el seguiment
l'emmuntatge
d'aquest atles
fa que els canvia la vida
o sigui és la vida
per a aquestes quatre dones
que de tant en tant
es van trobant
i es van explicant la vida
una no està d'acord
amb el seu matrimoni
l'altra s'acaba de separar
i s'embolica
amb un fotògraf
històries d'aquesta rara
Bueno
Sex in the City
a l'Espanyola
exacte
Doncs amb aquesta música
introduirem
les dues pel·lis
thriller, dramons
i tristotes
de la setmana
Aquelles que jo ploro al cine
No cal plorar
amb el misteri
de Ginostra
em sembla que no ploraries
perquè parla
de la màfia italiana
o sigui que molt de plorar
em sembla que no és
Avui porta un rotllo
de sintonia èpica
tremendo
Sí, sí, sí
increïble
Aquesta pel·li
surten el Harvey Keitel
i l'Andy McDowell
que fa més
que els espots
de L'Oreal
que dius
que cosa marrada
i a més avui
surt en dues pel·lícules
de les que estrenen
és protagonista
en dues pel·lícules
Sí, ha tardat
de fer alguna cosa
però quan s'hi ha posat
s'hi ha posat en sèrio
Sí, posa bé
Exacte
Doncs això
Aquesta pel·li
tracta sobre una gent
de l'FBI
que ha de protegir
un nen
que la màfia
ha matat
tota la seva família
Aquest home
s'emporta el nen
a casa
i ha de viure
amb tota la gent
Doncs això
Re
Laia, comenta'ns
la següent
que es diu Tara Roat
L'altre Dramont
de la setmana
Bé, el Dramont
relatiu
A veure, teoric
són dos matrimonis
un amb una banda
i un altre a l'altre
uns que perden
el seu fill
en un accident
i això marca
el final del matrimoni
la dona s'enfonsa
l'altre matrimoni
un matrimoni feliç
tenen dos fills
i quan la dona
li va dir al marit
que en vol tenir un altre
ell li contesta
que ja estàs parant
una altra filla
amb una altra dona
Aquesta és una
de les pel·lícules
amb les que has comentat
que ploraves al cine
No, potser amb aquesta
no ploraria
Jo és que amb els Dramonts
ploro bastant
Bé, representa que
decideixen canviar-se
les cases
durant l'estiu
O sigui, ella
una se'n va viure
amb la família
que ha perdut el fill
i l'altra se'n va viure
amb el marit
que representa
que tindrà un crium
l'altre
De fet, això no té pinta
de Dramont
això té pinta
de Culebron
Té pinta de Culebron
Bé, doncs
parlarem
d'una altra estrena
que es diu
L'último Show
que surten
un munt d'actorassos
que em sembla
que estarà prou bé
a part de 300
que s'ha de veure
primer 300
i després anem a veure
l'último Show
Ja va el de 300
Jessica
Sí, anirem a veure
300 tots
aquest cap de setmana
Doncs això
tracta sobre
un show
de varietats
de Radiofònic
que ha sobreviscut
a la televisió
i parla sobre
la vida
d'aquesta gent
que conforma
el programa
Però un programa
que teòricament
una altra empresa
vol comprar l'empresa
i la gent
que l'escolta
no sap
que serà
l'últim programa
Això de les empreses
que es compren
amb empreses
i en vam parlar
la setmana passada
i no vaig entendre res
Bé, doncs
passem a la següent
Una altra espanyolada
i aquesta m'assembla
que molt curiosa
una road movie
a l'espanyola
Jo et llegeixo
qui són els protagonistes
Svensson
té un mal estrany
Hi ha dues pijes
que es perden
al barri xinès
de València
Llavors una xorrera
s'escapa
el dia de la seva boda
Un catalèptic
s'escapa de la tomba
perquè realment
no està mort
Ho deixo aquí
No segueixo
M'agradaria apuntar
M'agradaria apuntar
que amb noms com
Mari Loli
Ruperto
o Ángel
Mari
estem rodejats
de nivell qualitatiu
I què passa amb la següent
no?
Sí, sí, segur
No, deixa'm explicar el final
És una road movie
Tots acaben
No, no he explicat
el si de la pel·lícula
Tots acaben
amb un macroconcert
del grup
Més Canyero del Moment
que té el nom de
K-1-3
Aquí hi acabo
Dixem-ho aquí
Doncs aquest assintó
ens va molt bé
per aquesta setmana
per donar
L'enigma de la setmana
Sí, sí
donarem una primícia
Això és l'enigma de la setmana
i ens agradaria
oients
que
sobretot
els companys de classe
i els amics
que segur que ens escolteu tots
doncs
ens féssiu
cinc cèntims
de què va
Tristam Shandy
A coca en bull
estori
de què va aquesta pel·li
si algú la va veure
Jo explico la història
Jo he preparat
aquesta sinopsi
d'aquesta pel·lícula
i ho he buscat
en cinc pàgines web diferent
i en cap l'he entès
Hi ha una espècie
de definició aquí
que prefereixo no llegir
perquè no l'entenc ni jo
i és això
si algú la sap
la va veure
l'entén
que ens l'expliqui
si us plau
perquè nosaltres
no sabem explicar-la
És la darrera pel·lícula
de Michael Winterbottom
us ho deixem a l'aire
sisplau
Ah, i la protagonista
és la dona d'Experient X
per això hem posat aquesta música
a part de ser l'enigma de la setmana
hem pensat que era pol·lícula
Bueno, les dues coses
que ens venia una mica
al guento
Molt bé, alguna cosa més?
No, em sembla
no podem deixar aquí
No, que anirem a veure 300
Molt bé, doncs escolta'm
Jèssica
queda per la setmana que ve
que ens expliquis què tal
300
Vale
Gràcies a totes dues
A tu
I fins dijous
Fins dijous
Fins dijous
Cansats d'esperes i retards?
Doncs agafa el tren
de Tarragona Ràdio
Doncs després del cinema
i per si encara no teniu clar
què fer aquest cap de setmana
saludem a l'Esther
com cada dijous
Esther, bona tarda
Hola, bona tarda
L'Esther ens porta
a la nostra agenda particular
l'agenda del tren
Sí, l'agenda del tren
que cada dijous
la tenim aquí
perquè l'equip del tren
vol oferir-vos
unes quantes propostes culturals
cada setmana
perquè tingueu
per triar i remenar
Totes elles
ja sabeu que són interessants
i que són ben útils
Molt bé, doncs Esther
explica'ns què tenim
per aquest cap de setmana
Aquest cap de setmana
doncs ara us faré
quatre pinzellades
al que avui es portem
Rock català
Antipirateig
i del bo
Humor àcid
també de la terra
Dansa
i Dixi
per arribar al pròxim tren
amb ritme de jazz
doncs comencem
a fer la repassada
de l'agenda del tren
Proposta
Concert dels Lacs amb Bustó
Dia i hora
Dissabte 24
11 de la nit
Lloc
Sala Polivalent
de la Palma
Reus
Us ho expliquem
El passat dilluns
la banda del Vendrell
va treure el seu primer disc
en que la veu cantant
la porta a Salva al Berg
després que el líder
del grup
durant 20 anys
el Pemi Fortuny
abandonés el món de la música
per a dedicar-se a nous projectes
entre ells
la creació d'una emissora
de ràdio
Sierra Leona
que dissabte
Reus presenta
en concert relax
un treball
amb que no relaxa
ni ell
ni el seu públic
amb temes més roquers
i contundents
Per assistir al concert
de presentació
teniu dues opcions
o bé comprar l'entrada
a les taquilles
de la Palma
o comprar el CD
Per als Lacs amb Bustó
no valen còpies pirates
i per això
tots aquells que es facin
amb relax
a la botiga
Mediamarc
del centre comercial
Les Gavarres
de Tarragona
tindran
Totalment de franc
una entrada
per al concert de dissabte
També el mateix dissabte
i també el Mediamarc
els components
de l'Ax amb Bustó
signaran el seu treball
de 6 a 2 quarts de 8 de la tarda
Proposta
Teatre
El directe
amb Teatre de Garrilla
Dia i hora
Dissabte 24
10 del vespre
Lloc
Teatre al centre
Vilaseca
Us ho expliquem
En Quim, Enfel i Enxuri
formen Teatre de Garrilla
Els coneixeu de sobre
per les seves aparicions televisives
a programes com
Caçadors de Bolets
al club
o per les seves col·laboracions
a la ràdio
Dissabte
podreu gaudir
de l'humor
que ja s'ha fet tan popular
a Catalunya
al Teatre
al centre de Vilaseca
Des de l'any 2000
ja fa 7 anys
el trio del Teatre de Garrilla
passegen pels escenaris catalans
el seu espectacle
al directe
en el que se'n riuen
d'ells mateixos
i del seu humor
Aquest és el seu humor
tal com el descriuen ells
Nosaltres utilitzem l'humor
per explicar coses
L'humor és una manera
que tenim
per arribar al públic
Doncs això és
Garrillades
el que ells ens ofereixen
una mirada crítica
i corrosiva
que va bé
per passar
una bona nit
de dissabte
Proposta
Els Fumantxú Jazz Servants
presenten
The Woody Allen Jazz Experience
Dia i Hora
Dimecres 28
dos quarts onze de la nit
Lloc
Teatre Metropol
Rambla Nova Tarragona
Us ho expliquem
I tanquem l'agenda
amb el títol llarg
i en anglès
de l'actuació que obre
la que ja és
la 14a edició
del Festival Internacional
Tixilan
de Tarragona
Des d'aquest dissabte 24
fins l'1 d'abril
el ritme del jazz
envairà la ciutat
amb una trentena de bandes
180 músics
i 122 concerts
i activitats
Déu-n'hi-do
tot un cartell
de luxe, música
des de tots els racons
del món
Nova Orleans
els Balcans
França, Cuba
i com no
Catalunya
El Festival de Dixilan
comença amb un plat fort
els Fumantxú Jazz Servants
que en l'espectacle inaugural
de dimecres a la nit
ens ofereixen
una estrena absoluta
una selecció de les bandes sonores
de les pel·lícules de Woody Allen
carregades de jazz
per entrar ja de plen
en el gruix del festival
que arribarà també als carrers
Després de l'actuació
dels Fumantxú
Dixi Golfa
amb Tàrraco
Dixi Quartet
al Barro Fí
a la plaça de la Font
i Dixi Jam
amb l'Almos Quartet Trio
a la Bequeria
Fins aquí l'agenda
i les activitats
Gaudiu del cap de setmana
però guardeu-nos forces
per la proposta
de la propera agenda
Fins la setmana que ve
Molt bé
doncs moltes gràcies Esther
em sembla
per cert
molt interessant
la proposta
dels Lacs en Busta
que ens ofereixen
una entrada de regal
quan comprem el seu CD
veurem què tal els hi va
amb el nou cantant
A veure com els hi va
Doncs molt bé
ara encarem
la recta final del programa
Pròxima parada
el tren
cada dijous
de 6 a 7 de la tarda
a Tarragona Ràdio
Doncs arribem al final del programa d'avui
Aquesta setmana
es commemora el quart aniversari
de la invasió americana de l'Iraq
una invasió justificada pel triu de les Assores
amb tota una sèrie d'arguments
que han resultat ser falsos
Una guerra inútil que ha deixat
de moment
més de 650.000 víctimes
i un país sotmes
a una cruenta guerra civil
Marxem amb una cançó
que denuncia
l'altra cara d'Amèrica
gent pobra i sense futur
que viu en regions deprimides
i que és enviada a una guerra
per morir i matar un enemic
que ni tan sols coneix
Us deixem amb el bosc
Ambrose Springsteen
i Born in the USA
Gràcies a tots els que han fet possible
aquest programa
Marta Montagut
Núria Cartanyà
Josep Ardila
Lorena Romera
Laia Díaz
Joan Callerissa
Rubén Miró
Jèssica Linares
Joan Castell
Esther del Campo
Míriam Calderer
i que us parla
Carles Esporrin
Ha estat un plaer
fins dijous que ve
Adéu
Born in the USA
Born in the USA
Born in the USA
Born in the USA
Come back home to the refineries
How a man said
Son of the was up to me
Went down to see my VA man
He said
Son
Don't you understand
Now
I had a brother
I can't smile
Fat enough
I'm a victim
They're still there
He's all gone
He had a woman
He looked inside
I got a picture
Of a man
Down the shadow
The pen of century
Up on the gas
As far as the love
Fat and green
I'm ten years
Burning down the road
Nowhere to run
I ain't got nowhere to go
Born in the USA
I was born in the USA now
Born in the USA
I'm a long gone daddy
I'm a long gone daddy
I'm a U.S.A. now
Born in the USA
Born in the USA
Born in the USA
I'm a cool rockin' daddy
I'm a U.S.A. now
guitar
Great
Go home
Boat!
Be careful
I'm a hungry
I'm a big Muhammad
Fins demà!
Fins demà!