Molt bona tarda, com esteu? Comença el tren.
Passen uns minuts de les 6 de la tarda. Avui és 29 de març i com cada dijous a aquesta hora
arrenca un nou programa que us posarà el dia dels esdeïments culturals més interessants.
Avui començarem com cada setmana de molt bon humor analitzant l'actualitat política més pròxima.
Com sempre, parlarem de novetats televisives, d'actualitat musical i d'estrenes cinematogràfiques.
A més, avui tenim un convidat del món de la comunicació.
El periodista Xavier Grasset serà els nostres estudis per parlar-nos de la recent publicació de Bon Vent, el seu nou llibre.
I abans d'acabar i com cada dijous, la nostra gent de particular us farà tot un seguit de propostes per gaudir al màxim del cap de setmana.
Un programa ple de continguts, així que... Arrenquem!
I com cada dijous, arrenquem de molt bon humor. Joan, Rubén, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
I arrenquem amb política catalana.
Per què Vendrell va declarar que faria més president si Ciu fa un referèndum per a l'autodeterminació?
Ui, les coses que poden passar.
Arrenquem! Arrenquem! Que em prenguin nota. M'enteneu? Que em prenguin bona nota.
Després de les declaracions del Vendrell, ens quedem amb les ganes d'escoltar les declaracions de Valls.
Joder, amb el guionista.
Que malo. Et vaig dir que contractar un guionista de los siete no era pas una bona idea.
La candidatura de Moscou supera la de Barcelona i organitzarà el Mundial d'Atletisme del 2013.
Escoltem les declaracions de Rajoy al respecte.
Este es lo más bonito que he visto a lo largo de toda mi vida.
Com m'ha millor dit Moscou aquesta notícia?
I canviant de terç, Zapatero contesta la pregunta.
Quan val un cafè?
Què contestaries tu, Joan?
Un euro 20.
No, no, va contestar 80 cèntims.
Aznar va demostrar que ell era més bon president amb aquesta afirmació.
Eso lo sabe todo el mundo y yo también lo sé.
Resulteu, això ha de córrer.
Aznar, Aznar, ho saps tot, eh?
Com que a Irak hi havia armes de destrucció massiva, no?
El PP buicoteix el grup Prisa després de les declaracions de Jesús de Polanco.
¿Quieres hacer el amor? No con prisa.
Eso no se lo cree él.
¿Quieres hacer negocios? No con prisa.
Sí, seguro.
¿Quieres leer el periódico? Con prisa. No.
¿Quieren ustedes oír la rádio sin prisa? Mejor.
¿Eres tonto o qué te pasa?
Es que lo ha clavado.
Mira, los santos, que sàpiguis que ja ens despedim
perquè ens quedem ja sense temps i estamos con prisa.
Adeu, nois.
Fins la setmana que ve.
Molt bé, gràcies Joan, gràcies Rubén.
Ens veiem dijous que ve.
Ara deixem l'humor o no perquè anem a parlar de televisió.
Mereixem cap a la petita pantalla.
Pròxima parada, El Tren.
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda a Tarragona Ràdio.
Doncs, com cada dijous toca parlar de televisió.
Per això tenim aquí la Lorena i en Josep.
Què tal, com esteu?
Hola, bona tarda, molt bé.
Què ens porteu avui?
Bé, doncs aquesta setmana, com cada dijous,
us portem el més vist de la setmana.
I les novetats, com sempre.
Molt bé, doncs som-hi.
I, si us sembla, comencem, com sempre,
amb els 5 programes més vistos.
I suposo que ja no acaben presentacions a hores d'ara,
ni al futmol per enfrontar-se als homes de Grissom.
En segona posició, Bèsties és el més vist.
I, com és habitual, segueix Càmera Café.
En quart grau tenim Caçadors de Paraules.
Ja veieu, les sèries documentals funcionen a TV3.
I, per últim, una producció també nostra, Ben del Pla.
Aquests dies la televisió està presumida.
I per què diem això?
Doncs bé, perquè aquest cap de setmana s'ha celebrat la cerimònia de Miss Espanya
i s'ha estrenat Canvi Radical.
Què et sembla, Josep, si anem per parts?
Som-hi.
Què saps de mi país, de Rússia?
De Rússia?
Bueno, pues sé que és un país donde vive gente maravillosa,
que ha habido en el tema de política algunos cambios y no sé mucho más.
I és que aquesta frase ja ha passat a la història de Miss Espanya.
Diumenge passat va tenir lloc a la TV5 la gala de Miss Espanya conduïda per Silvia Jato,
cosa rara perquè fa poc va declarar que el seu temps a la cadena havia estat un anus horriblis.
La gala, com és habitual, va estar plena de tòpic.
I vamos a brindar, para desearle muchísima suerte,
a la que en esta noche sea elegida Miss Espanya 2007, una de vosotras.
Pero también vamos a brindar para que las que no sois elegidas
sepáis de verdad de todo corazón que cada una de vosotras
lleváis vuestra corona particular de Miss Espanya 2007.
Què motiu, doncs si ha bajat o va a veure una copeta de cava,
però encara hi ha més tòpics, escolteu-me.
Esta noche va a ser muy, muy rellida, muy competitiva,
pero nada a ver con lo bien que se llevan entre ellas.
I algú de vosaltres s'ho creu? Jo no.
Les hauríem d'haver vist per les bambavines allà mirant-se i criticant-se
o fent muntatges per poder anar al gran programa Dolce Vita.
Tot s'ha de dir que la Silvia Jato podria haver guanyat el programa perfectament ella sola
perquè era molt més guapa que algunes de les candidates,
que per cert, n'hi havia algunes que les veies i dius
però d'on les han tret? En fi, no sabem si la copeta de cava
li va sentar malament a la Silvia o si va quedar trastocada per tanta bellesa.
Estoy viendo aquí la carita de, vamos, de una mujer guapísima.
Bueno, de una por decir una. Muchísimas mises que tengo aquí.
Se me ha ido el nombre, ¿tú te crees?
Però no només es va quedar en blanc, no,
sinó que en el moment en què parlàvem la guanyadora, la més guipúsquia,
hagués volgut desaparèixer de llit.
¿Qué piensan esos ojos verdes en este momento?
En una persona que he echado muchísimo en falta esta noche, que es mi madre.
¿Por qué la has echado en falta? ¿No ha podido estar?
No, ha fallecido.
Tot i això, la gala no va acabar diumenge, encara que per la jato estàvem en un altre món.
Lo volvamos a decir, es una de las noches más intensas que yo creo que Telecinco recuerde
en esta década, la década de los 90.
El que volviem dir és que altres programes o les propis mises seran objecte de jafarderia.
Ja ho veurem, però de moment el tomate ja en fa de la seva.
Com que no podia ser menys, també ha escollit a una miss, però no com la més guapa, sinó com la més lletja.
És una de les poques coses que realment estic d'acord amb aquest programa,
perquè l'any passat n'hi havia cada una que em feien pensar que havien comprat la corona.
Bé, de fet, segur que la van comprar i aquest any també.
Ja veus, hi ha gent que s'hipoteca per una casa i d'altres que ho fan per ser la més guapa del barri
i estar dos setmanetes al Saloncito de l'Atolado i després xupar en càmera els realities de Telecirco.
I hi ha gent que necessita molta ajuda en aquesta societat tan superficial.
Passem ara a l'estena del Canvio Radical presentat per Teresa Viejo.
Ja us vam comentar fa algunes setmanes de com seria aquest programa.
Per fer memòria, es tracta de canviar l'aspecte físic d'una persona.
Tot gira en torn de l'estilisme i la cirurgia,
la qual fa que Espanya encapçavi algunes de les llistes respecte a Europa.
Bé, en alguna cosa hem de notar, no?
Doncs bé, la polèmica no s'ha fet esperat,
ja que l'Associación Defensor del Paciente ha demanat al Ministeri de Sanitat que retirés el programa,
entre d'altres motius perquè incita la ciutadania a sotmetre a operacions cirúrgiques
i el més fort de tot és que han demanat que s'estudien a tots els professionals
que van aparèixer al programa per comprovar si realment són metges, estan titulats.
I per últim, 4 també s'apunta a això de ser guapo, sobretot ara que ve l'estiu.
El dissenyador Juanjo Viva serà l'encarregat de portar la versió espanyola
de How to Look Good Naked, que vindria a ser No m'arribes ni a la sola de la sabata,
o Jo t'ensenyaré a ser fashion perquè soy divino.
Doncs bé, a diferència de canvi radical, aquí no s'utilitzarà cap bisturí.
Una de les proves a Gran Batanya era posar la ciutadania d'una dona nua
sobre una façana i la gent havia d'opinar al respecte.
Déu n'hi do, déu n'hi do, eh?
Això quan has dit que comença?
D'aquí a poc, ja, a l'estiu, me sembla. A l'estiu.
I aprofitem aquesta guapura de televisió per anar-nos a la gala TP.
La sexta va ser l'encarregada de portar la gala presentada per Àngel Martín i Patricia Conde,
els de Celo que hicisteis l'última setmana.
Telecinca i Antena 3 van ser les cadenes més galardonades,
entre els premis més destacats, que els remarca el de Matías Prats com a millor presentador d'informatiu,
a Jesús Vázquez com a millor comunicador d'entreteniment
i Channel número 4 com a millor magazín.
També cal destacar el TP de House com a millor sèrie estrangera
i Hospital Central com a millor sèrie nacional.
En telenoveles, el TP se'l van portar a la sèrie Jo soy Bea
i el TP a millor actor i actriu van ser per Immanuel Arias i Ana Duato
pels seus papers a la sèrie Cuéntame.
Els millors concurs de la TV és el Quim Quere Ser Millonario
i Buenafuentes va imposar Càmera Café com a millor programa d'entreteniment.
Déu n'hi do, quina gala? Alguns són comentaris, però ens els reservem.
Si la casa de tu vida ha sigut desplaçada a la parrilla televisiva,
veurem què passa amb Supervivientes perquè torna el 19 d'abril.
El presentador serà Jesús Vázquez, si no ho sabíeu ja,
i aquest any els concursants harà un de sobreviure a Honduras.
Una de les novetats és que Mario Picasso, l'home del temps més guapo de la TV,
per mi, per lo menys, serà el que estarà a la illa fent els resums diaris.
Ai, pobre, amb la bona reputació que té ara.
D'ell, Lorena, que Mario Picasso no cal que vagi Canvio Radical, no?
No, aquest no, aquest no li fa falta.
En fi, ja s'estan negociant, però, amb els possibles concursants.
Es parla del ballerí Antonio Canaves, de l'actor i model Salvador Guerrero
i d'Antonia de Bate.
Deu ser el més arreplegat que hem trobat, no?
Sí, com sempre, la gent que va amb aquest programa són el primer que troben.
Poca feina.
Però si aquesta compra, homes, al mercat, com diu, ja no et dic el que donarà el reality.
Però també circo volia el supernòvio, el stripper o el model, com li vulguis dir,
de Benita Obegrón, que, per cert, podria passar per canvi radical.
Però d'ara que ha volgut anar al club de foc per ser monologuista.
Qui podria passar per canvi radical? L'Anna Obregón o el seu novè?
No, l'Anna Obregón, sí.
La Anita.
La Anita.
Ja hi fa falta.
Bueno, tal com diu la cadena, no contratamos a friquis ni a vagos profesionales.
Així que, tant la Núria Bermúdez, de Professió,
soy la conejita de los jugadores del Real Madrid,
l'actor Miqui Molina i Malena Gracia, de Professió, Busto Televisivo,
no podran participar-hi.
Quina llastra.
I com o no, la cadena havia pensat en el personatge de l'any, Risto Mejide,
però segurament ha dit, aquí no hay producto, jo aquí no entro.
Aquí no hay producto, aquí no entro.
Molt bé, que tenim més, perquè anem justos de temps.
Una altra cosa, som-hi.
I avui acabem parlant de TV3,
i és que dilluns va començar una nova etapa en els Telenotícies Vespre.
Ramon Pallice va començar un nou repte a la seva carrera
presentant un informatiu que és més proper, més curt i més intimista.
El joc de llums al plató i l'enfoc periodístic ajuden a adobar-ho.
Esperem que el Palliceu i la Carraca o Sants,
que és la seva parella davant les càmeres,
s'entenguin.
El provet, el pobret, por,
però va passar la prova de foc, però amb uns quants nervis.
Demà s'aprova la convocatòria més gran.
I, a més a més, aquesta convocatòria l'ha fet la Conselleria d'Educació.
Bé, doncs això és tot per aquesta setmana.
Això és tot.
Molt bé, nois, gràcies per acostar-nos a les novetats televisives.
Ara canviem de tema, parlem de música.
Pròxima parada, el tren.
Doncs continuem amb el tren d'avui.
Després de televisió toca parlar de música
i per fer-ho com cada joc tenim en Joan
i tenim en Rubén.
Què tal, com estem?
Molt bé, disposats a informar-vos.
Doncs vinga, informeu-nos.
Doncs comencem amb els Ròlings avui.
I comencem amb els Ròlings per anunciar-vos
que han confirmat ja els seus concerts a Espanya per aquest estiu.
N'hi haurà quatre.
El de Madrid, el de Bilbao, el de Elegido
i, com no, per favor, el de Barcelona.
Serà el dia 21
i l'emplaçament és l'Estadi Olímpic, com de Polís.
O sigui que, pobre Estadi Olímpic,
pobre Estadi Olímpic.
Les passarà Canutes aquest estiu.
Aquests són els que venien menys entrades
per alguns que els famosos héroes del Cedènia, no?
Sí, sí, sí.
Dels quals ja no parlarem més en aquest programa.
Esperem que no tornin a suspendre els concerts
i que aquell Richards no torni a caure d'una palmera
com ja va fer l'any passat.
A més, esperem que els donin permís al geriàtric per sortir de nit.
Esperem que sí que els donin permís del geriàtric
i, mira, parlant de geriàtrics, ens n'anem amb Elton John.
Avui sembla que és un programa per la tercera edat, eh?
Avui fem un programa,
l'actualitat mos marca i nosaltres la seguim al peu de la lletra
i això ens porta, entre altres coses,
a parlar d'Elton John,
que ja ha complit els seus 60 anys
i per a celebrar-ho ha decidit digitalitzar tot el seu material.
Atenció, i tot el seu material no és poca cosa,
són 44 àlbums que van des del 1969 hasta el 2006.
I espavileu-se perquè demà, el dia 30,
es podrà descarregar d'itons això que ha dit ell,
però és l'últim dia.
És a dir que ràpid, ràpid,
perquè les oportunitats com aquesta
de tenir una bona compilació a qui li agrada,
Elton John,
són curtetes i escasses,
però bé, jo crec que la notícia d'aquesta setmana
és encara millor la que ens ve de la mà d'Starbucks.
Sí, sí, perquè Starbucks presenta la seva pròpia discogràfica.
Ara estan sonant els Beatles,
perquè Poc McCartney és el primer que ha fitxat per aquest nou segell.
A principis de juny vol publicar ja un àlbum,
encara no té nom.
I bé, esperem que l'èxit de Starbucks
continuï tal com ha estat
amb la seva discogràfica,
perquè ja han tingut molt d'èxit
venent discos de Bob Dylan i de Ray Charles.
Però bé, si continuem així,
la meva pregunta és,
serà Starbucks ja com la marca ACME
que fabriquen de tot?
No, mentre se'ls funciona.
Mira, de moment ens esperem
que el disc de Paul McCartney
sigui una mica paregut
als que traïen els Beatles.
Ja no diem igual.
Vei, vei, que continuem als anys 60, eh?
Això és molt nivell.
Tio, que es poses una altra setmana, no?
I la que has posat...
Sí, sí, sí, la que has posat
torna a invadir les seccions de música
de tots els programes d'arreu de Catalunya
i d'Espanya també,
i del món,
perquè en aquest cas,
l'actualitat ve de la mà de Brindis Pears,
que ha abandonat el centre de desintoxicació
de Malibú,
que també desintoxicació i Malibú.
Esta tia és que és un animal.
Va entrar al centre
després de començar
que se n'hi anava la pilota,
va fer-se tatuatges per tot arreu,
va faitar el cap
i és que això jo no puc.
Va intentar trencar un cotxe amb un parasol.
És que se pot ser més cutre?
No, no, però és que si hi ha més lògic
trencar un parasol en un cotxe
no es faria tan bé mal.
Què vol dir que va intentar trencar un cotxe amb un parasol?
Però és que mira,
que no està bé del cap i ja està.
Però més que res,
ja per acabar la conya
ja podríem dir
que Brindis Pears s'ha anat a desintoxicar
a un centre
que es diu Malibú en pinya.
En dues setmanetes tenim nou disc de Patty Smith
i en dos mesets concerts a Espanya.
La cantant que va impactar
el panorama musical mundial l'any 75 amb Hose
treurà un disc de versions que es dirà Twelve.
Farà versions de grups com,
bueno, de grans grups,
com els Beatles, The Doors,
Dove Dillon,
Jimi Hendrix, Rolling Stones
i no pararia perquè són tots boníssims.
Però segurament per agravar aquest disc,
un disc casso com aquest,
fent versions tan importants,
no l'haurà fet ella soleta, no?
S'haurà recolzat amb bons professionals.
Bons professionals com Flea
dels Red Hot Chili Peppers,
Tom Berlain de Televisión,
Reed Robinson de Black Crowes
i l'actor Sam Shippard.
Si voleu més informació sobre el tema,
podeu anar a la web de La Higuera
i clicar Musical.ly
o posar Musical.ly al Google
que anireu més ràpid.
Veig que aquesta setmana
només parlem de novetats en el món musical.
Clar que sí,
la novetat més gran,
a part de Brindis Pears,
també és la dels Chemical Brothers.
Sí, sí,
és novetat
perquè anuncin nou disc.
Els anglesos
tindran nou disc
el proper mes de juny.
Es titularà
We Are The Night
i segurament,
per la consciència de dates,
està previst
que presentin el disc
al concert
de Randhouse
a Londres.
Han treballat al final
en Tim Smith,
com van dir que farien?
Sí, han treballat amb el cantant
de Midlake
que col·laborarà
en el tema
The Pills Won't Help You Now.
I això que sentim?
Això és Discbank
que crec que hi sortia
una actriu molt famosa,
no?
El videoclip d'aquesta cançó.
Sí, el videoclip
d'ElectroBank
sortia...
Qui sortia?
Qui sortia?
Sofia Coppola, no?
Sofia Coppola
fent exercicis
de gimnàia rítmica.
Un somni, un somni.
Si el voleu veure
aneu a YouTube
i fiqueu ElectroBank
en cas
i el podreu veure.
És una curiositat.
Podria fer parella
Mario Picasso, pel que sento.
I, per cert,
ja que estem en los
Chemicals Brothers
vos recordo
que van al Sónar
i que seran
un dels debuts
més estel·lars
del Sónar
i jo de vosaltres
no me'ls feria.
Però tornem a la realitat, no?
Sí, ara canvia
el radical de música
hem parlat de tot anglès
una miqueta de casa
i com si la obri un pas.
Soc del sud
del meu cor
Soc del sud
del meu humor
Soc del sud
del record
Sí, perquè els valencians
estan preparant
un nou disc
amb 13 cançons.
Es dirà
Benvinguts al Paradís
I, bueno, suposo
que la gira
serà bastant intensa, no?
Perquè els obrim pas
Déu ni doret
la matada
que es peguen
durant tots els estius
que no es deixen
ni un poble.
i comencen, a més, fora d'aquí
comencen a Praga
i la gira recorrerà
tota Europa de l'est
tota l'Europa de l'est
i arribarà al país
el dia 27 d'abril
Si us interessa
podeu llegir
el diari de gravació
al blog del grup
que és
blogs.mesvilaweb.cat
barra
obrimpas
és bastant curiós
està prou bé
només espero
que aquest disc
sigui millor
que La Flama
perquè
estava una mica justa
Molt bé, nois
porteu alguna cosa més?
No, res més
ja n'hem tingut prou
Val a dir
que aquesta setmana
quasi bé
conec tots els grups
dels que hem parlat
que fins ara
jo encara no havia passat
Gràcies Ruben
gràcies Joan
fins la setmana que ve
Adéu
Cada dijous
de 6 a 7 de la tarda
agafa el tren
a Tarragona Ràdio
Doncs continuem
amb el tren d'avui
i com ja us anunciàvem
a l'inici del programa
avui tenim amb nosaltres
aquí a l'estudi
amb un convidat molt especial
perquè ve del món
de la comunicació
un convidat
que pràcticament
no requereix
gaires presentacions
Xavier Gracet
Bona tarda
Això que vol dir
que sóc impresentable?
Home, doncs
En el món de la comunicació
poca presentació necessita
Ja pots estar ben content
que tot i que el programa
es digui el tren
i tal com va en la rua
Elias i jo
sigui aquí puntual
Has vingut en tren
de Barcelona o no?
Sí, moltes vegades
agafo el tren
i puc dir que vaig fer
l'altre dia
una denúncia
perquè vaig venir
des de Barcelona
en aquell cas
anava fins a Reus
a Dret
Dret
Però no era jo sol
és que dius
aquest tio
quin tio més que Escarràbia
Això és habitual
Sí
És habitual
Els estudiants
que tornen amb massa
els divendres cap a casa
omplen un tren
que els senyors de Reus
no veuen que es podrien
enxamplar
o només posant-hi un altre vagó
o fent-ne servir
un d'aquests tan xulos
que hi ha dos pisos
i a dir-vos
per què en posen un aquest
i en comptes
d'anar cap a Tarragona
el fan anar cap a Granollers
buit
I com és que vivint a Reus
continues
i treballant a Barcelona
continues anant
i venint cada dia?
Doncs home
perquè això
perquè en el fons
les distàncies són curtes
i si per comptes
de ser d'aquí
fos de Los Ángeles
California
LA
seríem a la vall
de San Fernando
trigaria una hora
també per anar a treballar
i viure a Los Ángeles
Igual no tindries problemes
amb els rodalies
No et pensis
també hi ha molts embursos
i tot això
però vaja
moltes vegades diem
Catalunya província única
doncs és això
Catalunya província única
la Catalunya ciutat
és que puguis treballar
a Barcelona
i viure a Tarragona
o que puguis
ser de Vic
i treballar a Tarragona
o en fi
moure'ns
Molt bé
escolta'm Xavier
la setmana passada
presentaves aquí a Tarragona
un nou llibre
un llibre que es titula
Bon vent
escrit sol·licitats
segurament amb una faceta
que els nostres jovins
no coneixen tant
de Xavier Graset
com és la d'escriptor
què ens pots explicar
d'aquest llibre?
Doncs que
ha tingut molt bona premsa
perquè fixa't que ha sigut
aparèixer el llibre
i que comencin a construir
o a licitar
el tercer carril
de l'AP7
que és una de les
queixes recurrents
que apareix el llibre
hem d'explicar
que el llibre
és un recull d'articles
és veritat
que hi ha molta gent
que potser no ho coneix
però vaja
d'altres segur que sí
que en poden haver llegit
el periódico
la Vanguardia
el Pont de Fusta
que és la revista
del meu poble
on no has deixat de treballar
on no has deixat de treballar mai
on no he deixat de treballar mai
imagina't
ja fa anys d'això o no?
sí, molts
perquè vaig ser
com a fundador
de la revista
i
ja no sé ni quants anys fa
fa més de
més de
24
segurament
més de 25
doncs
et deia això
que
hi ha molts
és un recull d'articles
d'articles
que he anat publicant
a diversos mitjans
escrits
els últims 8 anys
i hi ha
alguna d'aquestes
queixes
alguns d'aquests
problemes
infraestructurals
que tenim
a Tarragona
com pugui ser
per exemple
l'AP7
o Renfe
o l'aeroport
totes aquestes cosetes
que veus
que
dius
però això fa dos dies
de fet
tractes molts temes generals
en el llibre
temes que ens poden interessar
a tots
com és la globalització
l'estatut
la guerra de l'Iraq
però sí que és veritat
que tens tendència
a escombrar cap a casa
perquè no només parles
de l'AP7
parles de l'aeroport de Reus
del complex petroquímic
de les nuclears
de l'especulació urbanística
hi ha un
rere fons
de crítica
envers la situació
de Tarragona
respecte a la resta
del país
sí
el llibre es diu
bon ben
escrits
sol·licitats
i amb això
vinc a dir
que són
escrits
que
quan tu escrius
una cosa
quan tu
intervens davant
d'un mitjat
tu t'adreces
a un auditori
específic
i per tant
doncs
els problemes
alguns dels articles
van aparèixer
a l'avantguàrdia
en les pàgines
en desconnexió
diríem
en les pàgines
de Tarragona
i els escrits
que faig
també per la revista
del poble
intenten superar
en aquest cas
moltes vegades
l'àmbit municipal
i intento parlar
de problemes
de tota la costa d'Aurada
i
amb l'editor
amb en Jordi Ferrer
de Cossetània
que és
qui em va animar
per recollir-los
i replegar-los tots
em deia
home
doncs aquests
també tenen vigència
i també
sigui qui sigui
que ompli el llibre
encara que sigui
l'altra punta
de Catalunya
doncs
li pot interessar
segons
quin problema
o potser pot descobrir
segons quin problema
tenim a Tarragona
perquè és veritat
que a vegades
hem arribat
a aconseguir
grans cotes
d'autonomia
però
a vegades
no sabem ben bé
quins són els problemes
que tenim
uns territoris
i els altres
a veure
hi ha uns problemes
que sí
els de la línia
de molt alta tensió
i el quart cinturó
aquests
aquests són generals
aquests són generals
que sembla
no?
sembla que siguin generals
sí
segurament també són generals
però també són generals
els problemes
que tenim nosaltres
aquí
els tarragonins
i que potser
la resta de Catalunya
no té prou class
o no té prou consciència
d'aquí que
en el llibre
no hagi tingut
diguem
vergonya
entre cometes
de parlar
de problemes
molt nostres
molt nostres
dintre de tots els articles
n'hi ha hagut un
un article
que es titula
quin és el meu veí
que m'ha cridat
especialment
l'atenció
ara que parlàvem
de l'especulació urbanística
i d'aquest increment
del boom immobiliari
que hi ha hagut
en aquest article
parles
del difícil
que és
aconseguir
el sentiment
de pertinença
de tots els que venen
de fora
de com és la integració
ja no només dels immigrants
sinó també els de fora
de Catalunya
és un article
que a més el vas escriure
el novembre del 2001
ja ha plogut
ja ha plogut
com veus
aquella situació
de llavors amb ara
creus que aquesta integració
és encara possible
creus que s'estan perdent
les arrels
creus que les tradicions
a més tu que ets un home
de poble
que encara escrius
a la revista
al poble
quin futur li baus
al tema
home
siguem positius
i optimistes
no?
perquè si no
semblarà des nostres
quin bon vent
quina ventada
no
jo
sóc positius
sóc
justament
perquè és
perquè és complicat
no?
les coses fàcils
no engresquen tant
i les coses complicades
requereixen
o exigeixen
de tots plegats
que hi posem
imaginació
no?
deixant clares
quatre coses
que la gent sàpiga
on han vingut
quins són els referents
d'aquí
però sí que és veritat
que la societat
avança d'una manera
en què tots plegats
anem molt a la nostra
gairebé són com
bombolles
i molts joves
doncs gairebé
estan tancats
a la seva habitació
a la Playstation
i no saben
i no saben quins són els problemes
de la seva ciutat
del seu poble
si a això
hi afegim
gent que la seva primera necessitat
és guanyar-se la vida
lògicament
no li demanis
molts coneixements
però potser uns mínims
sí
d'allà on venen
a guanyar-se la vida
però esclar
la primera necessitat
a resoldre
és l'econòmica
guanyar-se
el menjar
i per tant
és complicat
però suposo
que hi haurem de posar
no sé què
perquè hi ha molts altres països europeus
que ens han precedit
i que tampoc han acabat
de resoldre bé
la qüestió
París mateix
doncs
aquesta setmana
mateix hem vist
que hi havia conflictes
una altra vegada
una altra vegada
més joves
i dius caram
però aquests haurien de ser
els que ja estan arrelats
que ja saben
integrats
que ja han viscut el país
no
és fumut
però segurament
també és
és interessant
podria ser una mica
unes ganes
de recuperar la memòria
és a dir
que quedi constància
que quedi escrit
qui va bé això
sí
que també
que també hi va haver això
vist amb aquests ulls
vist amb aquests ulls
sí
vist amb els meus
humilment
modestament
perquè hi ha molta altra gent
doncs
que també
pot dir la seva
però la veritat és que
feia gràcia
que
donar una segona vida
ja que estem en èpoques
en què
convé reciclar
quan tu fas un article
en un diari
doncs esclar
s'acaba allí
mort allí
no
hi ha qui t'haurà llegit
i aquí no
té un ús d'un dia
exacte
és material fungible
com la plastilina
a les escoles
això
doncs és
tornar a donar
vides
com tornar a publicar
i a més a més
deixar constància
de com certs temes
encara s'han enquistat
o d'altres
han evolucionat
positivament
el missatge global
final
intenta ser
positiu
que tots
i aquests problemes
imagina't
que trist
i que avorrit
ha de ser
que tu t'aixequis al matí
i doncs
que totes les ràdios
parlin en català
que tots els diaris
estiguin
escrits en català
que no hi hagi problemes
que tothom estigui ben integrat
que l'autopista
doni pas
a tots els cotxes
que hi caben
que la indústria
del nostre entorn
doncs
miri de tenir sempre
doncs
la tecnologia
més curosa
amb el paisatge
que els constructors
vetllin
ja sigui arquitectònicament
o volumètricament
això seria molt avorrit
i si tot anés bé
els periodistes
poca feina
exacte
no seria notícia
que les coses fessin bé
per tant
el llibre
repassa un seguit
de problemes
i de situacions
però també
és una injecció
per dir
les coses
es poden fer millor
i hem de deixar sentir
la nostra veu
a tot Catalunya
a tot Espanya
i a més a més
hem d'estar ben orgullosos
del nostre territori
i de
de nosaltres mateixos
hem de recuperar
una mica l'autoestima
i s'ha de dir
que tot i ser problemes
del que parles
en els articles
hi ha un toc d'humor
hi ha una pintallada
bastant fina d'ironia
sí
perquè és que si no
si no et poses a florar
segons com
segons en quins casos
la veritat és que sí
que també la ironia
pot servir per treure ferro
és com quan agafes
una mica d'allò
de carrerilla
distancies
per acostar-te després
i saltar amb més força
o per agafar més emprensida
la ironia et serveix per això
per després agafar
emprensida
i passar per damunt
de certes realitats
molt bé
si parlem una mica
del Xavier Grasset
com a periodista
comences a Madrid
quins són els teus
inicis?
no, doncs els meus inicis
són força semblants
a la misura
on soc ara mateix
jo vaig començar
a Ràdio Salou
vaig començar
amb la informació local
jo em considero
fill de la informació local
i comarcal
llavors era una misura associada
a la cadena SER
de la SER Pasco
a Catalunya Ràdio
on faig informació
pura i dura
els caps de setmana
que és més dura
que pura
divendres, dissabte i diuenja
i totes les hores possibles
i més
i amb passió
per aquella mateixa feina
al cap de pocs mesos
encara no feia un any
que era allí
em van plantejar
la possibilitat
o l'opció
d'anar a treballar a Madrid
i no vaig pensar
ni dues vegades
perquè llavors
tenia 23 anys
o 24
i allà em vaig estar
7 anys
fent també informació
pura i dura
i dura i dura
i encara hi seria ara
si no fos que un bon dia
doncs mira va
que envies de xip
perquè la ràdio m'apassiona
perquè m'agrada
treballar en ràdio
i fent informació
doncs em semblava
que només en una crònica
de 40 segons
o d'un minut
moltes vegades
el meu grau de frustració
anava amb augment
anava inversament proporcional
i perquè tenia la sensació
que com a periodista
havia viscut ja moltes coses
doncs havia anat a l'Air Force One
del president de Felipe González
tombant per mig món
i això m'omplia molt
va obrir l'ull
els ulls
davant moltes realitats
anava a dir l'ull però no
també segons aquests països
però els ulls
de la cara
a moltes altres realitats
després d'això
torno a Barcelona
després d'aquests 7 anys
apassionants
fent també
diversos robes de ràdio
a Catalunya Ràdio
no és cap secret
és el que anava a comentar
perquè parlaves
de canviar de xip
després dels 7 anys
estàs al matí
amb l'Antoni Bassas
al matí de Catalunya Ràdio
has passat pel Montsacava
per les tardes de 4 a 7
has fet esports
al Totgira
actualment
presentes i dirigeixes
l'Oracle
que és un programa
de tertúlies
al migdia
tots aquests canvis
tan diversos
responen
no són bons per la salut
vols dir no?
ja si en vas
no sé si són bons per la salut
però responen
un Xavier Grasset
polivalent
o més aviat
és inconformista
o un cul de mal seient
no home
hi ha un llibre
d'Albert Rand Russell
que parla de l'home
unidimensional
no parlava de mi
jo tinc força dimensions
però em sembla que tothom
té moltes dimensions
és veritat que
a vegades
t'especialitzes en una cosa
jo m'he especialitzat
en tenir sempre
les orelles a punt
i passar per damunt
de totes les planes
del diari
la veritat és que
ara estic molt bé
perquè recupero
allò que dèiem
en començar
aquesta vessant
més periodística
fent una tertúlia
d'actualitat
i més política
potser s'ajusta més
a les teves característiques
o les teves ganes
de fer periodisme
no vull dir
jo també estic
molt satisfet
de totes les altres
feines prèvies
i d'haver-ho
simultanejat
amb televisió
diguem
festiva
o d'entreteniment
amb l'Andreu Buenafuente
o
fent algun altre tipus
de magazin
com l'Arteria 33
vull dir
a mi m'agrada
explorar-me
amb diferents registres
soc força tasta ulletes
m'agrada fer teatre
però si
em criden
per fer una pel·lícula de cine
com m'ha passat dues vegades
doncs també hi vaig
però no és el teu
no
però bueno
fas teatre actualment o no?
a més a més dels pastorets
a Vilaseca
alguna altra cosa
hi pot haver
però encara no
encara no
encara no
encara no
encara no
no estàs en cartell
encara no
encara no
ja
en tot cas
de donar suport
a projectes teatrals
sí que
sí que a mi veureu
però
teatre
cine
si algú
si algú
no ens em planteja
de fer un llibre
et tiro endavant el llibre
m'agrada
m'agrada explorar-me
amb diferents històries
i televisió
perquè t'han vist
també una mica
la televisió
i en un dels articles
del llibre
denuncies una mica
l'actitud pedagògica
que està portant la televisió
crec que
al començament de curs
del col·legi Elisabet
en feies referència
sí
també incloc
el discurs inaugural
del llibre
també conté això
el discurs
em van demanar
que fes
el discurs
per inaugurar
el curs
d'aquest any passat
el meu nevoti
treballa allà
el Daniel
ahi treballa
estudia
però bé
treballa
perquè per estudiar
avui en dia
és una feina
per ell
per la seva edat
que té 12 anys
doncs
i parlava
que la televisió
potser no
que podria ser
una gran eina
de democràcia
doncs segurament
no ho és
i els valors
que canvien
amb el temps
els valors
que transmet
ara mateix
la televisió
potser no són
els més desitjables
quan veus això
un abuidor gran
on
la idea
de l'esforç
per aconseguir
alguna cosa
s'ha perdut
completament
a no ser
que sigui
posar la mà
dins d'una capsa
plena de serps
amb els ulls
tancats
o coses així
vol dir
sí que
el divertim-nos
fins a morir
que deia
el Neil Postman
que és un teòric
de comunicació nord-americà
sembla que s'estès
no només
als espais purament
d'entreteniments
també als informatius
també gairebé
a tots els àmbits
i això és el que em sembla
que és
que és trist
entre cometes
perquè és clar
al final
si ets cap de programes
i tens un producte
que et resulta
i t'exigeixen
doncs potser
l'acabes programant
potser un dels moments
més durs
professionalment
parlant per tu
o no només per tu
sinó també per Catalunya Ràdio
va ser el moment
en què Toni Clapés
decideix marxar
a RAC1
va ser un moment difícil
no, per mi
d'un no
va ser
jo l'he felicitat
que marxés
sí
home, esclar
desitjant-li que la vida
li vagi bé
que li surtin bé les coses
però si no
encara em tindries
fent esports
al cap de setmana
que és una cosa
molt bonica
però gràcies a allò
la meva empresa
va pensar en mi
com
persona de la casa
que podries
treure-los
les castanyes
del foc
i a més
doncs va ser
és que va ser
d'avui per demà
pràctica
sí
amb molt pocs dies
i per tant
doncs
jo no vaig pensar
ni dos segons
que
que podia fer
la tarda
fins que
doncs
hem decidit
que
algú altre
que si vull fer
la tertúlia política
doncs
endavant
com valores
l'aparició
de RAC1
dintre de l'espectre
radiofónic català
doncs home
positiu
no
doncs
el de RAC1
i també
Ona Catalana
en el seu moment
tot i que
després
potser també es veu
que a vegades
l'espectre
i el mercat
no sempre
és just
amb tots els productes
no
és veritat
que necessitem
que hi hagi
un sector privat
potent
que funcioni
per no anar
sempre amb crosses
però també és veritat
que necessitem
emisores públiques
que
que no baixin
la guàrdia
i que ofereixin
programació
de qualitat
i competitiva
jo no penso mai
que la ràdio pública
hagi de ser residual
i dedicar-se
només
a
fer
ganxet
no?
la programació
pública
en un país
com el nostre
ha de ser
tan competitiva
com
com la del sector
privat
o més encara
el pròleg del llibre
hi ha hagut una frase
un paràgraf
que m'ha agradat força
i t'elligiré textualment
diuen els pagesos
que no és bo quedar-se
contemplant la feina feta
que és millor mirar
la que encara queda per fer
això deu ser
el que em fa més mal
i també
el que al mateix temps
m'engresca
el futur
en què tot està per fer
i tot està també per escriure
si fa una mica de ràbia
però
parafrasejo
el Miguel Martí Pau
però tot està per escriure
no?
quin és
quin és el futur
que està per escriure
deixa-li agressat
doncs no ho sé
ara m'aniré a veure
una pel·lícula
al cine
perquè també col·laboro
al club
de TV3
parlant de cine
doncs
cada
segon nou
que es presenta
pot ser
diferent
no?
no sé quin és el futur
ara mateix
per realitat
doncs això
seguir aprofundint
en l'actualitat
m'agradaria estar
un temps així
tot i la polivalència
i el polidreïsme
també està bé
que de tant en tant
un tingui com a mínim
tres anys
quatre, cinc, sis, set
diuen que la xifra màgica
és el set
set anys vaig estar a Madrid
set anys vaig estar fent
el món s'acaba
el set és el número cíclic
exacte
doncs Madrid està com a mínim
un cicle
de tertúlia política
i no ho sé
ja veurem
pateixis que t'ho vindré a explicar
sí
i el futur
dels que ens volem dedicar
al món de la comunicació
i especialment al món de la ràdio
com el veus
ens diries alguna cosa en concret?
doncs
que feu molt ben fet
que penseu que
que
que el primer lloc
on un treballa
s'hi ha de treballar
amb les mateixes ganes
amb la mateixa il·lusió
que si un treballés
doncs
amb una altra emissora més gran
o
privada
o
o la que tu vulguis
pensar
que hauries d'estar treballant
perquè
el que és important és
fer la feina
amb el màxim rigor possible
perquè
tot el que facis ara
et servirà per l'endemà
et servirà per
d'aquí dos mesos
per d'aquí una setmana
per d'aquí un any
per d'aquí dos
em sembla que no s'ha de perdre
ni un segon
per
per aprendre
i per valorar
allò que fas
amb la primera
amb la màxima dignitat
perquè
així ho veuran
així ho veuran els teus oients
així ho sentiran
els teus oients
així ho veuran la gent
que
que t'estigui
sentint
a través de la ràdio
els que t'estiguin
jutjant
tant que caps
o companys
de
de ràdio
és a dir que
s'ha de treballar
amb el
jo sempre he intentat fer això
treballar amb el màxim rigor
per mi era el mateix
posar el micròfon
davant del
del president de la diputació
o de l'alcalde
de Vilaseca
que posar-lo
o fer-li una pregunta
al Mikhail Gorbatchov
o
al Yacir Arafat
la feina és la mateixa
i la preparació
que necessites
per una feina
o per una altra
és la mateixa
no és més bo
el periodista
que li fa una pregunta
al Yacir Arafat
o el que està
de corresponsal
a Madrid
no, no és més bo
que el que és a Tarragona
o el que és a Salou
o el que és a Mora
el que és bo
és que aquell periodista
tant si és a un lloc
com a l'altre
estigui preparat
i tingui
per les mans
la informació necessària
per després
poder fer
la informació
que se li requereixi
al mitjà on estigui
molt bé
doncs
Xavier Grasset
moltes gràcies
per haver acceptat
la nostra invitació
a vosaltres Carles
i gràcies per haver estat
aquesta tarda aquí amb nosaltres
esperem que el tren vagi
a tota màquina
esperem que no vagi
com el Rodolías
i que no descarrili
exacte
enhorabona
gràcies
bona tarda
vols alta velocitat
cada dijous
de 6 a 7 de la tarda
vola amb el tren
de Tarragona Ràdio
doncs
després d'haver conversat
una estona
amb en Xavier Grasset
ja tinc al meu costat
la Laia i la Jèssica
bona tarda
com esteu?
bona tarda
bona tarda
les nostres col·laboradores
habituals en el tema de cine
què ens porteu aquesta setmana?
doncs aquesta setmana
tenim gran quantitat
de continguts
pel·lis
que s'acaben d'estrenar
pel·lícules infantils
però ens deixem de presentacions
perquè sabem
que tenim poc temps
així que comencem
tenim poc temps
i un deute pendent
sí, sí
tenim un deute pendent
quin és?
ens havies de parlar
de 300
i tant
ara mateix
l'has vist?
l'he vist
l'he vist
aquest cap de setmana
vaig anar a veure 300
i és un pel·lículon
això va a gustos
però a mi
m'ha encantat
és una pel·lícula cruenta
espectacular
èpica
hi ha sentit del deure
hi ha un munt de coses
ara bé
no m'estranya
que els iranis
s'hagin enfadat
i hagin fet un comunicat
al govern
i que hagi
aquest govern
hagi emès un comunicat
demostrant
el poc
que els ha agradat
el film
perquè
resulta que
el rei persa
el rei Jerjes
és una
drag queen
d'uns 3 metres
amb una veu
raríssima
vols dir que el rei persa
està representat
a la pel·lícula
per una drag queen
sí
però espera't
perquè si això ja és estrany
no és tot
l'enigma de la setmana
també és dir en torn
d'aquesta gran pel·lícula
o sigui que deu ser
que en el poc no és tan bona
i la meva pregunta és
per què li han posat
aquesta veu
al personatge
del rei Jerjes
és per ofendre
els iranians
o només perquè
calia un punt
de comicitat
a la pel·lícula
jo demano
als oients
que després
quan la Núria
obri els telèfons
per regalar entrades
per anar al cinema
que li expliquin
si han anat a veure
300
que li expliquin
la pel·lícula
i li diguin
per què això
del rei Jerjes
què us sembla?
què vol dir exactament
un punt de comicitat
en la veu
perquè un còmic no parla
de comicitat
a tota la pel·lícula
és que va ser
el moment clau
de la pel·li
tota la sala
es va posar
a riure
no feia falta
res més
només parlaven
i van fer
500 persones
a l'hora
jo jo jo
però què estàs dient
què és això?
molt bé
entenc segurament
l'enfado
del poble iraní
sí, sí, és possible
molt bé
què més ens porteu?
Yo quiero marcha, marcha
Yo quiero marcha, marcha
Yo quiero marcha, marcha
¿Tú quieres?
Marcha
Yo quiero marcha
Dissem els anignes
per començar a parlar
de pel·lícules
de dibuixos animats
que s'estrenen aquesta setmana
amb motiu de les vacances
de Setmana Santa
i la primera pel·lícula
i la primera pel·lícula
de la qual parlarem
és Rebellion en la isla
que es va estrenar
la setmana passada
i és una pel·li
de dibuixos animats
a Alemanya
és una pel·lícula
que es tracta
amb una illa deserta
i tortugues
i pingüins
i llengardeixos
prenen vida
i parlen
i són
matagascardors
Típica pel·lícula infantil
Exacte
Sé que la música
pot ser una estranya
però és una cançó
del Rafael
Sí, sona molt estranya
Estem parlant
de pel·lis de dibuixos animats
però t'explico per què
Descobrent Donna Robinson
és la pel·li de Disney
que s'estrena aquesta setmana
però resulta
el normal seria explicar
l'argument de la pel·lícula
però com que és un nen
que no té pares
i que es passa a la pel·lícula
buscant els seus pares
i tot això
Com el Marco
El més curiós
exacte
és que qui posa veu
a la pel·lícula
algun dels protagonistes
són el Rafael
la seva dona
i el seu fill
Així tot queda en família
també, no?
Exacte
Això no és tot
La factoria Disney
ha canviat un dels fotogrames
de la pel·lícula
perquè aparegui
dins un marc de fotos
la imatge del Rafael
I una altra cosa curiosa
és que els de Disney
també van organitzar
un càsting
perquè tota una família real
pogués donar
veu
a uns altres personatges
de la pel·lícula
Sí, una pel·lícula estranya
ja per natural
és així
Llavors
però deixem de parlar
de pel·lis de dibuixos animats
i deixem la Carles
perquè comencem
amb el tema
que ens ocuparà
el que ens queda de la secció
Vinga, doncs som-hi
Em podeu posar així
una mica de...
Pel·lícules de Setmana Santa
Sí!
No, home, no
tampoc n'hi ha per tant
és que des que tinc us de raó
són les típiques
de la programació
de Setmana Santa
què és això?
Què seria la Setmana Santa
sense aquestes pel·lícules?
No seria Setmana Santa
Així que si us sembla bé
anem a fer un repàsillo
de totes aquestes pel·lícules
que han passat a formar
part de les nostres vides
Doncs vinga, fem aquest repàs
Rey de Reyes
Pel·lícules de l'any 1961
que us llegiré textualment
narra todos los acontecimientos
de la vida de Jesús
centrándose especialmente
en sus dudas
entre acción y contemplación
i en sus ideas
sobre inconformismo
libertad
i violència
Pasem a la següent
Benur!
Gran pel·lícula
Ja li vaig dir-se clar
a la Jèssica
que mentre preparàvem el guió
que estava prohibit
criticar aquesta pel·lícula
perquè per molt que sigui
de les típiques
va guanyar 11 Òscars
i durant molts anys
va ser l'única pel·lícula
que havia aconseguit
tants Òscars
o sigui que algú bo
deu tenir
i a mi m'agrada
és la primera pel·lícula
que t'agrada
des que fem la secció de cine
sí, em sembla que sí
i és Benur
i és Benur
una altra gran pel·lícula
de Setmana Santa
són
Los Diez Mandamientos
de fet no cal que n'expliquem
l'argument
sembla que al Chalo Hedton
li agrada protagonitzar
aquestes pel·lícules
de caire religiós
perquè a banda de ser
el protagonista
de l'anterior
mena esmentada Benur
també ho és d'aquesta
vale, vale
molt bé
però jo prefereixo
La túnica sagrada
va ser la primera pel·lícula
que es va filmar
amb Cinemascope
i té com a protagonista
el guapíssim Richard Burton
saps qui és no?
sí home i tant
ah, vale
que interpreta un santurió romà
que supervisa
la crucifixió de Cris
i que veu
com la seva vida canvia
quan guanya
La túnica de Cris
en un joc d'atzar
passem a parlar
de pel·lícules espanyoles
que han tingut un gran èxit
a Camilo VI
es va convertir
en un Jesucrist
que cantava òpera
sí senyors
estem parlant
de la mítica
Jesucristo Superstar
la pel·lícula
va rebre el vistiplau
de l'esgrésia
i el propi Camilo VI
va intervenir
va invertir
12 milions
de les antigues pessetes
per produir-la
devia tenir moltes ganes
de protagonitzar
aquesta pel·li
Bé, com no tenim
més temps
per seguir
expliquant-vos
pel·lícules
que segurament
se matran per televisió
durant aquesta setmana
durant la qual
no tindrem
altra cosa
que fer
que mirar-nos-les totes
amb anuncis
inclòs us
que farà
que durin
si ja duran
les pel·lis
ja duraran
el doble
acabarem
la nostra secció
amb un llistat
de totes les pel·lis
que no hem tingut temps
d'anomenar
i que farem
que no se us oblidin
Laia, comencem?
La història més gran
de Jamás Contada
Quo Vadis
Jesús de Nazaré
La última tentación de Cristo
La Bíblia
Salomón i la reina de Saba
Les mines del rei Salomón
David i Goliat
i per últim
per acabar ja
una que no acostumen
a posar mai en aquestes dates
La vida de Brian
dels Monty Python
Doncs aquí acabem
la nostra secció
i d'avui
esperem que passeu
unes bones vacances
de Setmana Santa
i que veieu
totes les pel·lis
que programin
a la televisió
d'aquestes
Molt bé noies
doncs moltes gràcies
per aquest repàs cinematogràfic
de Setmana Santa
Gràcies Jèssica
Gràcies Laia
i fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Bones vacances
When you're feeling
in the dumps
Don't be silly chums
Vols alta velocitat?
Cada dijous
de 6 a 7 de la tarda
bola amb el tren
de Tarragona Ràdio
Doncs per si encara
no teniu clar
què fer aquest cap de setmana
saludem com cada dijous
a l'Esther
Hola Esther
com estàs?
Hola
molt bona tarda
Doncs sí
aquí un dijous més
teniu l'agenda del tren
com ja sabeu
entre totes les propostes
i activitats
del Camp de Tarragona
el tren
en tria
les més interessants
per a vosaltres
perquè no us perdeu res
i no us hagin d'explicar
qualsevol esdeveniment
digne de veure
Després de tant
de parlar de Setmana Santa
oi que necessitem
fer una pausa
i una alternativa
a les processons
i les pel·lícules
Millor que sí
perquè tant de processons
es s'atura una mica
Doncs sí
doncs sí
doncs un petit repàs
del que us portem
per aquesta Setmana Santa
bé, el cap de setmana
abans de Setmana Santa
les cançons
d'un caut d'autor
excepcional
imatges impactants
i curioses
teatre
per entretenir-se
una nit de divendres
i dic sí
per adonar i per vendre
doncs comencem
a fer la repassada
de l'agenda del tren
Proposta
Concert de Jorge Drexler
Dia i hora
Dissabte 31 de març
dos quart de deu del vespre
Lloc
Teatre Bertrina Reus
Us ho expliquem
Qui no coneix
en Jorge Drexler?
Ja sabeu
uruguayà, músic, compositor
i otorrinolaringòleg
però el que més ens interessa
és la seva faceta musical
com podeu escoltar
barreja l'electrònica
i la poesia
amb les seves lletres
i acaba aconseguint cançons
com les dels grans cantautors
com ell
però amb un toc personal
que el fan ben personal
Pels tefaners
i els que s'interessen
per la vida privada dels altres
Drexler és la parella
de Leonor Watley
la veu del grup Marlango
A la seva gira
de 50 concerts
per tot el món
ara cap als Estats Units
ara cap a Uruguai
ara cap a Alemanya
Jorge Drexler
ha fet un raconet
a la seva agenda
i ofereix un dels concerts
a Reus
al costat de casa nostra
el cabecete oloré
de Joaquín Sabina
i guanyador d'un Òscar
per la cançó
A l'Otro Lado del Río
presenta
12 segundos d'oscuritat
el seu nou treball
tot un luxe
tenia en Drexler
a les Terres Tarragonines
Proposta
Fotografia
Exposició
Imatges 2006
Dia i hora
Fins al 24 d'abril
Visites tots els dies
Consulteu els horaris
Lloc
Vestíbul de la Fundació Caixa Tarragona
al carrer Pere Martell
número 2 de Tarragona
Us ho expliquem
Bet aquí el recull de les fotografies
més impactants i significatives
del que va ser l'any 2006
que ens ajuden a no oblidar
i a tenir present
tot allò que en els darrers 12 mesos
ens va fer patir
i també plorar d'alegria
Una cinquantena de visions
dels fotoperiodistes
del camp de Tarragona
per a mirar amb deteniment
reflexionar
i gaudir-les
La Fundació Caixa Tarragona
i el Col·legi de Periodistes
a la demarcació de Tarragona
ofereixen aquesta exposició
que vol ser un homenatge
a tots els fotoperiodistes
una professió que potser està
un xic menyspreada
malgrat tot
l'exposició d'imatges 2006
és una interessant crònica
periodística de l'any
molt recomanada
per tots els seguidors del Nàstic
aquest del 2006
va ser el seu any
si no podeu visitar-la a Tarragona
també passarà per Reus
Vilaseca
Torre d'en Barra
el Vendrell i Baix
Proposta
14a edició
del Festival Internacional
Dixieland de Tarragona
Dia i hora
Durant tot el cap de setmana
fins al diumenge
dia 1 d'abril
Lloc
Diversos indrets de Tarragona
Us ho expliquem
La setmana passada
ja us vam avançar
que el Dixi
i el Jazz
se'n va a ir a
als carrers de Tarragona
però no volíem
tancar la nostra agenda
sense fer quatre pinzellades
del més destacat
del festival
música
exposicions
i algun espectacle
pels petits
per a consultar
la programació completa
entreu a
www.dixielandtarragona.cat
Molt ràpidament
avui dijous
si sortiu de casa
ara
clar
després que acabi el tren
a dos quarts de vuit
una estrena a Catalunya
la banda belga
Dream Team
us espera el cafè
de l'hotel
Ciutat de Tarragona
demà divendres
a dos quarts de set
de la tarda
Dixi Cavalls
amb uns francesos
que sonen fantàsticament bé
els Riverboat
Jazz Band
i dissabte
Dixi de nit
a dos quarts d'onze
una de les bandes
més potents
i amb més trajectòria
del moment
de Dirty Dozen
Brass Band
ens porten el jazz
directament
des de Nova Orleans
Doncs avui hem tingut
una agenda
molt completa
i que us deixarà distret
si més no
durant aquest cap de setmana
tornarem amb forces renovades
i amb moltes més activitats
per tots vosaltres
després de la Setmana Santa
Fins aviat
Molt bé, gràcies Esther
Sent dubte
una bona alternativa
a totes les processons
l'agenda d'avui
Encarem ara
la recta final del programa
Puntualment
Cada dijous
a les 6 de la tarda
arriba el tren
de Tarragona Ràdio
El meu país
és tan petit
que quan el sol
se'n va a dormir
mai no està prou
segur
d'haver-lo vist
Doncs arribem al final
del programa d'avui
i ho fem amb un altre 10
El cap de setmana passat
el cantautor català
Lluís Llach
s'acomiadava dels escenaris
després de 40 anys fent música
amb dos concerts
celebrats a la seva ciutat natal
de Verges
En una de les seves
habituals intervencions
Lluís Llach
deia que el dia
que li preguntem a un nen
què vol ser de gran
i ens contesti
que vol ser
senzillament
una bona persona
això voldrà dir
que la nostra societat
per fi
evoluciona positivament
Us deixem
amb el meu país
és tan petit
una extraordinària cançó
que ens parla
de la grandesa
de la nostra terra
Gràcies a tots
els que han fet possible
aquest programa
Marta Montegut
Núria Cartanyà
Josep Ardila
Lorena Romera
Laia Díaz
Joan Callarissa
Rubén Miró
Jèssica Linares
Joan Castell
Esther del Campo
Míriam Calderer
i qui us parla
Carles Esporrin
Ha estat un plaer
no sé si podreu aguantar
una setmana sencera
sense el tren
però dijous que ve
fem vacances
així que ens retrobem
d'aquí a 15 dies
Que tingueu una bona setmana santa
Sigueu bons
Adéu
El meu país
és tan petit
que des de dalt
d'un campanar
sempre es pot
veure el campanar
veí
Diuen que els poblets
tenen por
tenen por
de sentir-se sols
tenen por
de ser massa grans
tant se val
és així
com
m'agrada a mi
i no en sabria
dir res més
canto
i sempre
em sabré
malalt de mort
pel meu país
el meu país
és tan petit
que sempre
cap dintre del col
si és que
la vida
porta
lluny
d'aquí
i ens fem
contrabandistes
mentre no
descobreixin
detectors
pels secrets
del cor
i és així
és així
com
m'agrada a mi
i no en sabria
dir res més
canto
i sempre
em sabré
malalt de mort
pel meu país
i no en sabria
d'aquí
t Joshua
rocci
Fins demà!
Fins demà!