El tren arribava aquest any a la seva tercera edició.
I què és el tren?
Doncs per a tots aquells que no el conegueu,
us diré que el tren és un taller de ràdio organitzat
pels estudis de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili
i l'empresa municipal de mitjans de comunicació de Tarragona.
L'objectiu és que una colla d'alumnes de periodisme i publicitat
facin cada setmana un programa de ràdio.
I aquest programa de ràdio, que arrencava el passat 1 de març,
s'ha consolidat durant aquests mesos
com una plataforma de coneixement pels alumnes,
però també com un aparador cultural per a tota la gent que ens ha escoltat.
Aquest any el tren ha tractat molts temes.
En Josep Ardila i la Lorena Romera
feien una repassada a l'actualitat televisiva.
En Joan Callarissa i en Rubén Miró ens parlaven de música.
La Jéssica Linares i la Laia Díaz
estaven més que atentes al cinema.
L'Esther del Campo ens feia una repassada,
una repassadeta, com deia ella,
a la gent de Cultural.
I en Joan Castell i també en Rubén Miró
ens van atrevir a riure's de la política
a través dels seus enginyosos gags.
Tot això va ser conduït per aquesta persona que m'acompanya,
en Carles Esporrin.
I també s'ha de dir que,
a banda de la feina que ha portat tot plegat,
la gent del tren també s'ha atrevit
a fer reportatges i entrevistes a peu de carrer
sobre qualsevol tema que els interessés.
Avui, però, ens toca fer una repassada
a tot allò que ha suposat el tren
durant els darrers tres mesos.
Això que escoltareu avui són els grans èxits del programa.
Anem per feina, que en tenim molta.
El primer tren, l'1 de març, començava així.
Molt bona tarda, com esteu?
Comença el tren.
Passen uns minuts de les 6 de la tarda.
Primer de març i primer programa
d'aquesta nova edició del tren de Tarragona Ràdio.
Míriam, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda, Carles.
Així és, arrenca aquí una nova temporada del tren,
un magallí cultural realitzat en col·laboració
amb els estudiants de la Facultat de Periodisme
de la Rovira i Vicent.
I el primer que fèiem era riure una bona estona
amb els GAC sobre actualitat política
d'en Joan Castell i en Rubén Miró.
Molt bé, i com cada dijous arrenquem de molt bon humor.
Tenim el Joan i el Rubén aquesta setmana, sí.
Bona tarda.
Bona tarda.
Què tal, com esteu?
Però bé, i sentint-ho molt pels nostres oients,
Aznar torna a estar en actualitat i parlarem d'ell.
Sentint-ho pels oients, però agradable per tu, eh?
No.
El reconforta.
Sí, no massa, eh, la veritat.
I és que el passat cap de setmana,
ell i la seva ampolla, bueno, perdó, botella,
van intercanviar aquestes paraules d'amor boniques i tendres.
Escolteu què va dir la seva estimada Anita.
La veritat és que jo no vivo con Aznar,
jo vivo con Jose.
Això és una cosa que no entenc.
Convivo con el hombre que caminó, pues,
durante mucho tiempo, con muchas pressiones,
y que ahora tiene menos,
que por eso lleva Elena.
Y además tengo que decir que a mí me gusta.
Ella le gusta la gasolina,
dale más gasolina.
Ah, si a la botella le agrada gasolina,
comencem a entendre tot el que va passar amb la guerra d'Irat.
Sí, sí, ara queda més clar,
però les paraules romàntiques no acaben aquí.
Aznar, com si fos un adolescent enamorat,
va dir això.
Déjame que te diga que estoy encantado de haberte conocido,
de haberme casado contigo,
de que llevemos 30 años juntos.
Esto es de lo más bonito que he visto a lo largo de toda mi vida.
De los muchos que espero que nos queden por delante
y que de nuestra familia.
Y ahora, pues, que somos abuelos ante testigos,
pues lo quiero reiterar muy especialmente.
Y esto es tremendo.
En la crònica esportiva,
ens hem de fer ressò de la reacció de To
a les crítiques d'alguns mitjans de comunicació.
El davante del Barça va afirmar
que em motiva, que em fumin llenya.
Com que pel bé del Barça volem que To es motivi,
hem sortit al carrer en busca de motivació
per al camorena, cameronès.
Això és el que ens han dit.
¿Te jodes que eres tonto? ¿Qué te pasa?
Dale, que le duele.
Es de ser ilútil.
Fil de puta.
No hablo con los catalanes, fuera.
Oh, pobre noy.
He puesto las botas.
I passem d'un cameronès a un ciutadà d'Estats Units
que utilitzava wifi per veure el seu correu a diari.
Suposo que és normal que la gent faci aquestes coses, no?
Sembla normal, però es va salvar d'anar a la presó pels pèls.
És normal!
I és que a Estats Units hi ha una llei
que castiga amb fins 5 anys de presó
l'accés a xarxes inalàmbriques.
Són les polítiques en les quals nosaltres creiem.
Però finalment l'home en qüestió
només ha de pagar 400 dòlars de multa
i 40 hores de treball comunitari.
Sí? Seguro?
I canviant de tema, una pàgina web
ven entrades per un concert de Bàrbara Streisand
al Prau Sant Jordi, que no té previst celebrar-se.
Què dius ara?
¿Cómo se puede tolerar eso?
Ha de córrer, això s'ha de saber, no?
Aseguren que el concert es farà el dia 5 de juliol,
però la promotora ho nega.
Ja us ho explicaran, ja us ho explicaran,
perquè ara no puc explicar-ho, això.
Está la cosa muy cambiadita.
Escoltem les declaracions d'alguns fans afectats.
Es que no puedo canxon, con la musiquilla y la cosa esta.
Es una ruina.
Això és una cosa que no entenc.
I d'altres, que no són tan pessimistes.
Pues no perdem l'humor, eh?
Pongo muchas luces a l'esperanza de futuro.
Molt bé, nois. Alguna cosa més?
No, això és tot.
Això és tot, tot?
Tot, tot, tot.
De fet, en Joan i en Rubén han fet de tot
durant aquesta edició del tren.
Fins i tot s'han atrevit amb...
Nos tiras parlant d'aquells
hijos, niños de papa...
A veure, com es deien?
Doncs sí, sí, Rubén.
Estem parlant de ZP i de Rajoy.
Profe, el PP m'està molestant.
No em deixa fer res.
És que ZP no para de ser inconstitucional.
I és que els nostres dos analistes polítics
han tingut uns mestres excepcionals.
Aquesta era la salutació que la gent de l'equip
de l'Alguna Pregunta Més de Catalunya Ràdio ens feia,
o més ben dit.
La salutació que ens feia en Rajoy,
en Fraga, la Cebes i el president Montilla.
Bueno, pues nada, que escuchad...
No, escuchad, ¿cómo es esto?
¿Esto en castellano?
¿No me sale?
Oíd.
Oíd.
Oídos.
Oídos.
El tren de Terragona Radio
es un tren espectacular,
cojonudo, que funciona muy bien,
mucho mejor que el AVE,
que, bueno, ha llegado,
pero, vamos, como si no funcionara, o sea...
¿Pero qué dices, Mariano?
¿De qué va esto?
Oiga, usted cállese,
que ya no está para esto.
¿Esto qué es?
Cállese, abuelo.
Es que paso a Montilla,
que Montilla nos trae estos temas.
Venga.
Venga, me salto, habla, habla.
Habla, me salto, ¿eh?
¿Qué hable ya, hombre?
Ya puc.
Eso no me podría decir que...
Estoy muy content de ser el presidente
de los catalanes y de las catalanes
de los tarragonins y las tarragonines
y que...
El gran...
Y que el tren...
El tren...
Que es un tren.
Que es un convoy.
Que es un...
Que es la vida en frenesí.
Però si us sembla bé,
canviem de tema
i passem a una altra
de les seccions del tren.
Doncs, com us dèiem,
la Lorena Romera
i en Josep Pardila
ens posaven el dia
cada setmana
de les novetats televisives.
Ara,
que si parlem d'audiències,
de novetats
no n'hi havien gaires.
Evidentment,
els homes de Gris
som els de César i Las Vegas
encapçalen
el més vist
d'aquesta setmana.
Anem ara
amb un veterà
de la nostra llista.
No paren,
porten una ratxa increïble.
No han baixat
del milió d'espectadors
en cap capítol.
I suposo
que ja no acaben
presentacions
a hores d'ara
ni al futmol
per enfrontar-se
als homes de Grisom.
CSI
torna a ser
el més vist.
Però en aquesta secció
també sempre es donaven
grans notícies
d'interès
pels nostres oients.
TV5
ha retirat temporalment
el pobígrafo.
Sí!
Tot i que de vegades
les grans notícies
provocaven
atacs incontrolables
de riure.
És
la picadura
en el penne.
La picadura
en el penne.
Per un moment
m'havia pensat
que avui parlàvem
de programes culturals
a la televisió,
però veig
que ni així, no?
Ni així,
ni a tiros, vaja.
Baivarines,
els dies
que hem vist
aquest programa
els concursants
eren homes
i a cada
pregunta
que feien Carles
la veritat
és que els parts
de l'expia
t'ho veuràs, Carles?
Tampoc
que està
massa bé
per portar
el seu canal
aquí.
El mes demà
sabem qui és
l'espanyol
més important
de Matías
és que
avui
avui
estem
de
riure
i
de
Susana
Grillo
està
prou
bé.
Deixem-ho
aquí, no?
Doncs no, no, Lorena, no.
No ho deixem aquí
perquè si alguna cosa
m'ha après de la secció
de televisió
és que hi ha alguns
personatges
que no marxen
ni en lleixiu.
Sobretot
els comentaristes
que són del gran
nivell
de Beben Esteban.
Mira,
quiero decirte una cosa
aprovechando que estoy aquí.
Quiero decirte
que mi niña
no es ningún mono de fèria,
¿me entiendes?
Em sembla que no
acaba d'afegir
cap comentari.
Home, jo potser que sí
que afegiria una cosa aquí, eh?
Sí, si em permeteu
no puc acabar d'oblidar
aquelles imatges
televisives impagables
de la Beben Esteban,
crec que dels carnavals
de Tenerife
i intentar
imitar Madonna.
Doncs sí.
Ja m'ha bé,
s'ha de dir,
de tant en tant
hi hagi un programa
on la Beben Esteban
no hi tingui cabuda.
Beben Esteban.
O això esperem.
O no té cabuda,
Beben Esteban.
una cosa aprovechando
que estoy aquí.
Que sí, Belén, sí.
Però qui sap,
potser publica un llibre
titulat
Com un gato usar a un torero
y vivir de él de por vida.
Home, de fet,
aquesta pregunta
jo suposo que molts
dels nostres uients
l'estan fent, eh?
Eh, que sí.
Jo m'estic preguntant
què li va a veure
amb aquesta dona.
Igual la intimitat millora
i l'algun cop amagada.
Potser al pròxim
Sant Jordi
trobem aquest llibre.
Imagina't,
entrevistava,
caralla,
la Beben Esteban.
Sí, no m'ho puc imaginar.
Jo crec que els hi pots
creant trauma
de por vida.
Sí, sí, sí.
I és que la Beben Esteban
ens posava
molt nerviosos,
especialment el Carles,
però ens posava
tan, tan nerviosos a tots
que després
passava el que passava.
I per acabar,
dir-vos que Javier Cerdà
ja té dia i hora
el seu programa
Dutifri...
No, Dru...
No.
Dutifri.
Dutifri.
Sí.
Torno a dir, la Beben.
És que és molt raro.
És molt raro.
No hi podia pensar
una altra cosa
més normaleta.
Home,
molt original
tampoc és, eh?
No, però bueno,
és igual.
Dutifri.
No, Drut no.
Dutifri.
El més fort és que les noies
estan posades
com si fos allò
un club d'estriptis.
D'estriptis.
D'estriptis.
De venir tauvegron.
Tauvegron.
El provet.
El pobret.
Por.
Por.
Però tot aquest desgavell
es solucionava
amb una mica
de bon seny català.
En casa darrera
cuchara de pavo, no?
Sí, també.
Si no buia sopa,
dos tasses.
En fi,
que nosaltres
no us donarem dos tasses
sinó unes quantes
perquè ara ens toca
parlar de la nostra secció musical
La nostra secció de música
i la veritat és que us diem
amb tot el cor
pretenia ser molt seriosa.
Però qualsevol semblança
amb la realitat
la veritat és que
és pura coincidència.
I si no,
fixeu-vos en la selecció
d'animalades
per dir-ho finament
què hem trobat.
Jo, bueno, Estefani,
com si vol cantar Nadal,
sincerament.
Jo li compro el disco.
I ha dit,
mira, què puc fer jo
per triomfar?
Doncs no entrarà
a les mans
ni tampoc
ser parafutbolista.
Gràcies a Déu.
I al final
ha decidit fitxar
per Simon Fuller
que és l'home
que, bueno,
fa així
i te fa famós
però en un plis.
No és un error,
és un horror,
la música.
És un horror.
Horror, horror.
O sigui que tenim 18 mesos
per anar-nos preparant.
Jo des d'aquí
només li vull demanar
una cosa a Simon Fuller
és que es demani
ja la jubilació anticipada
que està fent molt mal,
però molt mal.
L'actualitat
ve de la mà
de Brindis Pears
que ha abandonat
el centre
de desintoxicació
de Malibú
que també
desintoxicació
i Malibú.
Ja per acabar la conya
és que ja podríem dir
que Brindis Pears
s'ha anat a desintoxicar
a un centre
que es diu Malibú
en pinya.
Bueno, jo diria
que Guy Ritchie
ja fa temps que canta
però com una almeja,
eh?
Crec que, efectivament,
aquesta cançó
no és la de Romina Power
ni és la d'Albano
perquè segurament
estaran perseguint
a Lídia Lojano.
Un consellet relacionat
amb els concerts
de Fangoria
és que si se us apropa
alguna noia
molt alta,
molt alta
i que va molt,
molt, molt ben arreglada,
no tingueu cap dubte
que ve amb sorpresa.
I si no ho aconseguiu,
no passa res
perquè l'únic que us pot passar
és que vinguin dos segurates
de dos per dos,
per dos de fondo
i us apallissin.
I us apallissin.
Però i què?
Quan s'acabarà el festival
estareu pitjor del que estaríeu
si no us haguessin pegat.
No, estaríeu igual malament.
I a més satisfets.
Doncs reivindiqueu el vostre dret a festa.
Jo tinc una pregunta que és
Pau Donés,
se produeix ell lo disco
perquè vol guanyar més pasta
o se'l produeix ell
perquè no li vol produir ningú?
Un llibre flash
és un llibre digital
que pots passar a les pàgines
amb el ratolí.
Amb el flash.
És igual d'avorrit que lligir
però damunt te fa més mala vista
perquè és a través de l'ordinador.
És realment,
bueno,
un notició.
Ens n'anem també a internet.
Ens n'anem amb una cançó
que encara està restringida
als àmbits més alternatius.
El seu cantant
és Luis Mirrey
que ha agarrat un sampler
de Luis Miguel
d'una cançó de Luis Miguel
que és diria Te necesito.
De moment encara
només està per internet
però estic seguríssim
que ja ha penetrat
i mai més ben dit
moltíssims dels vostres correus electrònics.
A mi sí que m'ha penetrat.
Amb el número 1
Te meto el pito.
Yo te meto el pito
en todo grande
l'asteriz
que tu panocha
es la suca
a mi me canes
la sal
te meto el pito
que es tan grande
y es tan grueso
que darás un grito.
I mentre esta dona
es queda detrás
de sus alegres ventanales
nosaltres ens n'anem
amb una altra clàssica.
Amb una vitrina
l'hauríem de posar.
No, però és que
un ventanal
debe ser un invernadero
però bueno.
Han basat al buit.
Perquè con su edat
debe ser un invernadero
eso ya.
Exclusiv al tren
aquesta setmana
torna Jackson 5.
Torna Jackson 5
i blancs.
I blancs.
Canviem de tèrbils
una altra vegada
perquè jo no tinc ganes
de parlar més
de Michael Jackson
perquè no m'agrada el jenç.
Doncs tens raó Rubén
canviem de tema
i és que la secció de música
d'acord
no era seriosa
però és que tampoc
vam aconseguir
que fos rigorosa.
I bé
per a que sàpiguésseu
qui són els dos
que han col·laborat
amb l'últim disc
de Travis
us dic que un
és Brian Eno
que ningú el coneix
però que
és una figura
que ells mateixos
volen promocionar
i l'altre...
Brian Eno ha estat
un dels grans productors
dels U2, eh?
Ja, ja.
I tant.
Sí, que potser
tu no el coneixes
però alguns dels que ens escolten
sí.
No, no, però clar
jo parlo
pel target juvenil.
Ah, perdona, perdona.
No sé què m'estàs dient
amb això,
el target juvenil,
però bueno.
Vosaltres, la gent jove
amb la qual no m'inclueu
pel que he vist abans,
com portava el tema
de la llengua?
millor que el de Brian Eno.
Gent rigorosa
i encara menys
quan van voler saber
alguna cosa
sobre el panorama
musical italià.
I això que esteu escoltant
és Paolo Nuttini.
Paolo Nuttini?
Paolo Nuttini
és una...
I és musical...
Però tu d'on has tret
que Paolo Nuttini
és italià?
Doncs del seu cognom.
Clar, del seu cognom.
I del seu nom.
Paolo.
Paolo només pot ser italià
i Nuttini també.
I Nuttini...
Bueno, has pensat
que pot ser un sobrenou
amb un sobrenou.
Això que fan els artistes
i els artistes
posen nom de dues maneres.
Paolo Nuttini
és anglès, Joan.
Paolo Nuttini
és anglès d'Escòcia.
I?
I què vols dir això?
Doncs és una manfaldilla, mira.
Que manfaldilla com els romans, sí.
Però bueno,
com és tan bon cantant
i acabava el seu cognom
acabava així
i que apareixia a itàlia
i hem dit
col·lem-la a la llista
perquè mos agrada
com canta.
Espectacular la llista.
Si no haguessis dit res
la gent no s'hauria donat
com agragar-la.
No, perquè l'accent italià
que sentiu és espectacular.
Aquí, un moment, un moment,
perquè aquí el que us vull preguntar
és on és la confusió.
Perquè ni canten en italià
ni són italians.
Però no és una cançó romana,
Dragostea d'Intell?
Romana.
Romanesa.
Ai, nosaltres havíem dit
al número 1
ficarem una cançó
de la capital d'Itàlia, no?
Claro que sí.
De Roma, doncs romana.
Romana, no?
És una cançó romana.
Romana.
Mare de Déu.
Està ben pensat, home.
Està ben pensat.
Ai, mare de Déu.
En fi,
que entre tant de despropòsit
el fet que els nostres companys
parlin bé o no l'anglès
era senzillament una simple anècdota.
Els Chemical Brothers,
Chemical Brothers, perdó.
What I've Done.
Que és de Sunny Giaut.
Molt guai.
Thursday Club.
Thursday Club.
El nom que porta al DVD
és Cubism,
que no sé pronunciar
exactament bé en anglès.
Fifth and Weism,
ho sento el meu anglès,
val?
Sí, t'anava a dir.
Ho tradueixo.
Ho tradueixo.
Ho tradueixo.
Carles, com es diu
el guitarrista dels judòs?
Perquè tinc pot de dir-li
The Edge.
El pronuncié.
The Edge.
Són molts noms anglesos.
Si ho fei malament,
ho sento,
no soc perfecte en anglès.
Ken West.
Sí.
Lily Allen.
Sí.
Rod Stewart.
Stewart, perdó.
Sí.
Parrell Williams.
Sí.
Ho he passat malament.
El rapero,
Busta Rhymes.
Bueno,
no sé si ho he dit bé,
però és com ho dic jo.
Aquí m'han fet un fallo.
Un fallo o dos.
El millor que podem fer
és canviar de secció.
Cada setmana el tren
convidava algun personatge
de l'actualitat social
i cultural de la ciutat.
I la veritat és que va ser
un autèntic luxe
que en el primer programa
ens apadrinés
el gran Joan Reig,
bateria dels Pets.
Joan Reig,
bona tarda.
Molt bona tarda.
I moltes gràcies
per fer-nos l'honor
d'inaugurar aquesta tercera temporada.
Jo estic molt content
de fer-vos de padrí.
Tot i que això
a vegades té un component
de jaio,
però bé,
amb la barba blanca
i els padrins
ja se'ls imaginen
una mica així també.
Barba blanca
i tot plegat.
Molt content
de ser aquí en sèrio.
En Joan ens va tornar
a visitar
el darrer programa
fa una setmana
com un bon padrí
per veure com ens havia anat.
Tenim a l'estudi
en Lluís Gabaldà
i en Joan Reig
a qui vull saludar.
Bona tarda.
Bona tarda.
Molt bona tarda.
Què tal, com esteu?
Bé, gràcies a Déu.
I tu?
Molt bé, perfecte.
De fet,
en Joan Reig
és la segona vegada
que el saludem al tren.
Jo soc el padrí.
Ets el padrí.
Vas tenir l'honor
de començar...
Jo soc el padrí de programa.
Vas tenir l'honor
de començar
en el primer programa
amb nosaltres.
I de metal.
I avui el rematem.
Això és com tancar el cicle.
Ha anat bé per això?
Jumanalla, ha anat bé?
Esteu contents tots?
Quina alegria,
quina rialles.
Però la cosa
no es va acabar aquí
perquè d'en Joan Reig
com a fill de Constantí
vam descobrir
la seva passió
pels armats.
Ens han dit
que formes part
de la comissió
de festes de Constantí.
Sí,
hi ha estat una temporada.
Ara fa temps
que estic una mica
deslligat
per qüestions de feina,
insisteixo,
però sí,
sempre els hi foto
un cop de mà,
sempre que puc, sí.
I que fins i tot
fas d'armat
a la processó
a la setmana santa.
D'armat, sí.
D'on ve
aquesta faceta d'armat
de Joan Reig?
És una processió
que tenia
quan era petit.
Jo vivia
al carrer del Castell
que dona la plaça
del Castell
i està a la part alta,
la part més alta del poble.
i aleshores
a la plaça del Castell
hi ha les escales
que donen
a la plaça de l'Església.
Jo recordo
quan la meva mare
de petit
m'ha portat
als matins,
els divendres
al dematí
a la professó,
al girar
la cantonada
de Cames Goret
que diuen
i mirava
a baix
en direcció
de la plaça,
veia aquelles capes
i aquella lluentor
dels cascos
i els timbals
i era una cosa
que, clar,
tota la canalla
quan veu això
em queden
com obsessionats.
I aquesta obsessió
em va durar
fins de gran
que vaig dir
vull ser armat
vull ser armat
i em vaig apuntar
quan hi va haver
una baixa de timbler
em vaig apuntar
i em van agafar
i mira
ja fa 14 o 15 anys
que s'ho he armat
és una cosa
que m'agrada molt
i ens ho passem molt bé.
Hem escoltat
el Joan Reig
fill de Constantí
però com a Joan Reig
bateria dels pets
i acompanyat
per en Lluís Gabaldà
vam parlar
sobre la fantàstica sensació
d'anar al cel
i tornar.
Això que sentim
és la cançó
que dóna títol al disc
com anar al cel
a tornar
us he de reconèixer
que personalment
és una de les cançons
que més m'ha agradat
del disc
i voldria preguntar-vos
si vosaltres dos
heu arribat al cel.
A nivell artístic
jo crec que sí
que hem arribat
perquè
mai ens haguéssim pensat
que duraríem tants anys
i que tindríem
aquesta carrera
amb uns seguidors
tan fidels.
Vull dir que no
no és que haguem arribat al cel
perquè hem aconseguit
una cosa
un èxit absolut
però sí que
que hem arribat
a un lloc
on no ens haguéssim
imaginat mai
qui arribaríem.
O sigui que
la nostra idea
era poder fer
4 o 5 concerts
pel poble
per Tarragona
i prou
i mira on
hem arribat.
Per tant
en aquest aspecte
sí que hem arribat
al cel
amb escreix.
I penseu que el cel
és un camí
d'anada i tornada?
Estem de tornada
de tot
l'edat
que tenim
que s'han d'explicar.
Som 22 anys
segurament
algun disc o altre
hi haurà
que la gent
no se'l comprarà
i un dia
hi haurà
que la gent
se'n cansarà
de veure'ns.
De fet
el que és estrany
és que la gent
encara
no s'hagi cansat
de la nostra cara
de capullos
perquè
vulguis que no
portem un munt d'anys
arrossegant-nos
pels llocs
i més d'un any
pensem
i la gent
que pot ser
que encara
vulgui veure els pets
si estem més vistos
que...
El fet d'anar a tornada
vull dir que
estava amb el cel
una mica
quan ens va agafar
l'èxit
amb el Calla i Valle
i tot això
i ets molt jove
i llavors sí que tens
una sensació
que està surant
pel planeta
però ara ja
amb l'edat que tenim
i després de tants anys
de carrera
i més progressiva
doncs estem de tornada
en el sentit
que els èxits
ja...
no t'afecta
te fa molta gràcia
però no et puja
la fam a la vida
de fet crec que
no ens hi ha pujat mai
perquè ens va agafar
a tu una mica
sí que et va gustar
sí, a mi una mica
però amb ell no
perquè després de tants anys
costa tornar-s'hi a posar
costa fer música diferent
costa anar
costa evolucionar
amb la música
no t'adones compte d'això
perquè tu vas fent
vas escrivint
vas component
vas tocant
concerts
i és un
forma part de la teva fenya
i vas fent
no és allò que et proposes
mira, hem de fer una cançó diferent
senzillament surt
perquè tens influències noves
perquè vas escoltant altres coses
perquè estàs a la guai
del que passa al món
i vaja, jo no tinc
jo no tinc consciència
que hagi m'ha evolucionat
no
és evident que m'ha evolucionat
si escoltes el primer disc
però tot ha anat venint
m'imagino que
tocant
aprens més
i assajant
cada vegada ho fas millor
i cada vegada tens més capacitat
de fer coses més
fer música
costa
és un aprenentatge
però
però per altra banda
és tan agraït
i tan bonic
i a mi em costa més
llevar-me el matí
que no pas fer música
em costa més
hi ha tantíssimes coses
que em costen molt més
que no pas aquesta
és més pesant
anar per mà o l'havallana
i tant
que no sé ja
però a banda dels pets
pel tren
ha passat molta més gent
i per exemple
l'Antoni Bassas
ens donava
consells professionals
què hem de fer
per arribar a ser un Antoni Bassas
d'una propera generació
jo el que us desitjo
és que sigueu vosaltres mateixos
per començar
que estimeu la llengua
la llengua serà la vostra eina
per tant
domineu-la
coneixeu-la
que tingueu molta curiositat
per totes les coses
que passen al món
en tots els nivells
que tingueu la ment oberta
que mireu de llegir
en altres idiomes
que us interessi tot
que sigueu crítics
molt crítics
amb l'actualitat
que compareu constantment
com reflecteixen l'actualitat
els uns i els altres
el mundo
i el país
i Catalunya Ràdio
i la COPE
i Antena 3
i TV3
que penseu que
un sol diari
i una sola ràdio
no tenen la veritat
que la veritat
és la suma de tots
i que
que no feu res
que no us agradi molt fer
que us pregunteu
a mi què és el que m'agrada fer
i us dirigiu cap aquí
perquè anar a treballar
cada dia
és molt cansat
doncs almenys
que sigui per anar a fer
una cosa
que us vingui de gust
i a part
i a part de l'Antoni Bassas
en Xavier Graset
que ens presentava
el seu llibre
Bon Vent
ens parlava
sobre la problemàtica
de la immigració
la societat avança
d'una manera
en què tots plegats
anem molt a la nostra
gairebé són com
bombolles
i molts joves
doncs gairebé
estan tancats
a la seva habitació
a la Playstation
i no saben
quins són els problemes
de la seva ciutat
del seu poble
si a això
hi afegim
gent
que la seva primera necessitat
és guanyar-se la vida
lògicament
no li demanis
molts coneixements
però
potser uns mínims
sí
d'allà on venen
a guanyar-se la vida
però esclar
la primera necessitat
a resoldre
és l'econòmica
guanyar-se
el menjar
i també
vam tenir l'oportunitat
de riure una estona
amb l'actriu tarragonina
Agnès Busquets
la Mònica Terribas
la princesa Letícia
la Carme Ruscalleda
i molts personatges més
del Polònia
i després del Tomàs Molina
anem a connectar
amb la nostra
millor reportera
la Gemma Ruiz
per què?
doncs perquè
ha anat al teatre
a veure l'obra
Hamlet
Gemma ets aquí?
sí Mònica
però
és que hi ha hagut
una confusió
si vols dir
que m'he equivocat
la que estàs confosa
ets tu
estimada Gemma
toma papà
aquí tienes
la carta
sombristades
gracias
cielo
oye
como llevas
lo de tus cambios
de humor
lo digo
por lo del embarazo
y tal
estupendamente
por qué lo preguntas
bueno
nada
por cortesía
pues deja de meterte
en mi vida
lo de tus cambios
lo de tus cambios
el millor cuny del món
i aquesta és la Rusqui
el meu sparring
no no
filla predilecta
de Sant Pol
què?
filla predilecta
de Sant Pol
què?
filla predilecta
de Sant Pol
que et surto o què?
perdona
que em porta
que em porta la trí
per la orella
la Carme Ruscalleda
ella la persona
jo crec
el timbre de veu
el té molt més greu
que el que faig jo
però clar
és això
el personatge
s'ha anat apoderant
una mica de mi
i se n'ha anat
cap a una cosa
com més histriònica
i més aguda
i més atabalada
i tal
llavors clar
és que ara l'escoltava
i pensava
Déu meu
al final
parlarà amb infrasonidos
per gossos
aquesta dona
saps que
s'aturarà
tots els micros
i totes
però una de les visites
que més il·lusions va fer
va ser la del mateix
Sant Jordi
vingut directament
de la Setmana Medieval
de Montblanc
a qui vam sotmetre
el particular test
del polifacètic
Joan Castell
li regalaré una rosa
Maria del Pau Genè
Maria Teresa Fernández de la Vega
o Ángel Aceves
Ángel Aceves
per fer una intentona
de veure si
fem un procés
d'immersió
a la cultura catalana
i veu que
no som
no som
no som terroristes
ni
ens portem tan malament
com a la Maria del Pau Genè
no li aniria
a la Maria del Pau Genè
no sé
jo
per mi criteri
jo no se la mareix
ara
següent
quin llibre no compraries
el llibre mediàtic
del Bonafuentes
el de l'àvia remei
o Harry Potter 24
la verita màgica
ja no me funciona
Harry Potter
he de confessar
que no m'agrada
Harry Potter
aquest llavors
no?
sí, sí, sí
amb quina princesa
et quedaries?
amb la princesa Letizia
amb la Carolina de Mònaco
o amb la Metemaric de Noruega
o amb la Metemaric de Noruega?
uff
mira, com que el dels idiomes
no porto massa bé
quasi que em quedo amb la Letizia
que ens entendré millor
qui creus que és pitjor que el drac?
Mariano Rajoy
Jiménez Los Santos
o Ángel Aceves?
mira, a Montblanc
el nostre drac
és el drac dels quatre elements
d'aquests
doncs mira
dels quatre
aquests en podrien ser tres
i el quart?
el quart
bueno
en poden venir diversos al cap
però
cadascú ho deixo
a su libre criterio
i per acabar ja
el segle XXI
què sortiria del drac
en comptes de roses?
un cort inglès?
manifestants del PP?
o Zapatero dient
que aprovarà l'Estatut
tal com surti
del Parlament de Catalunya?
mira
com que
si sortissin manifestants del PP
penso que qualsevol Sant Jordi
no només jo
faria servir l'espasa
per alguna cosa més
que per rematar el drac
aleshores
bueno
si sortissin manifestants del PP
no hi hauria problema
però bueno
un cort inglès no estaria mal
també ens va visitar
Albert Espinosa
guionista de cinema i teatre
actor i director
venia a presentar-nos
la seva obra
Aida Hoyuta
i va aprofitar
per parlar-nos
del guió autobiogràfic
del film
Planta Quarta
sempre he tingut la sensació
que
jo vaig ser feliç
amb el càncer
jo
jo no trobava cap pel·lícula
que parlés del càncer
en clau positiva
sempre
era aquesta tristor
no?
aquesta sensació
de
de càncer
igual a patir
igual a dolor
igual a tristesa
jo crec que
estic ja
en un 10%
un 12%
ja dolor
hi ha moltes pèrdues
va morir molta gent
amiga meva
a l'hospital
però també hi ha molta felicitat
i hem pres moltes coses
i això no surt mai
a cap
a cap pel·lícula
jo vaig perdre una cama
un pulmó
i mig fetge
i vaig ser feliç
i vaig aprendre molt
i vaig aprendre
a no tenir por
a la mort
i teníem
tot un pacte de vida
a l'hospital
que era que la gent que moria
nosaltres
havíem de viure la vida
dels altres
i en aquells
10 anys
de malaltia
em va tocar
viure 3,7 vides
però no vaig tenir mai
la sensació
que és una greu malaltia
o que la meva vida
s'acabés
o que realment
hagués de fer una pausa
sinó que vaig aprendre
tantes coses
que quan vaig fer l'obra
de teatre
i després la pel·li
volia explicar
que l'important
no és guanyar
o perdre
sinó és lluitar
i la lluita
és molt important
a l'hora del càncer
i que la gent
comprengui
que sí
que se supone
que estàs malalt
però no estàs malalt
pots fer moltes coses
simplement
que la teva vida
canvia i gira
i crec que era molt important
per tots els pelones
que jo vaig conèixer
explicar la realitat
que et trobes bé físicament
en el 90% dels casos
que tens moltes ganes
de viure
i no deixes de ser tu
canviar el teu entorn
però tu no canvies
i crec que el més bonic
de fer planta quarta
no va ser
que va ser
la quarta pel·li
més taquillera
o els premis
sinó que van augmentar
un 65%
les visites
als hospitals
i jo crec que això
va ser el bonic
i que amb molts hospitals
la tenen
pel primer cap de setmana
i crec que
per una pel·li positiva
que hi ha del càncer
després de 40
que surt un senyor
que té càncer
i diu
moriré en dos dies
i jo estava molt cansat
d'escoltar sempre
el mateix càncer
igual a mort
igual a dolor
igual a final d'una trama
amb patiment
i sense cabell
i crec que
això és una realitat
que no està basada
en fer reals
i crec que
fa falta molta gent
que s'ha sortit
del càncer
que ho expliqui
i que expliqui
la realitat
perquè si no
la gent només
té por
i el tòpic
se'l creu
i a banda
de les entrevistes
també hem fet
alguns reportatges
un dels que ens va agradar molt
va ser el que
vam realitzar
el concert de Fito
i Fitipal
al Disarreus
el passat 16 de març
tot una experiència col·lectiva
Quants anys va
que segueixos a Fito?
El meu no es fa 4
Jo segueixo a Fito
potser
més de 5 anys
encara eren taloners
d'Extremaduro
Jo a Fito
ho conec
des d'aquest estiu passat
doncs farà uns 4 anys
o així
però no he sigut massa
massa fan
doncs
des de que estava
en Platero i tu
o sea
pues
8
7
8 años
des de la quetita
que tu em cede
jo faia molts anys
farà 5 o 6 anys
suposo
des de Platero
Puc comptar-los
no?
1, 2, 3
3 anys
em sembla
No sé vivir solo
con 5 sentidos
Este mar
cada vez
guarda malbarcos
sentidos
Si lo divertido
me equivocaría otra vez
¿Qué os agrada
de Fito
les canciones
la lletra
la música?
Penso que les lletres
que té són molt poétiques
però valoro molt també
la instrumentalització
de cada cançó
Les lletres
Tot una mica
Tot
m'agrada tot
Perquè la música
és impressionant
perquè toca
com ningú toca de mà
i perquè les seves lletres
són una passada
La boina
Per la lletra
i la música
M'agrada
la seva manera
de pensar
la lletra
la música
i tot
l'escenari
que munta
Ja sé llorar
una vez
y solamente
me vino a enseñar
que viene y va
como la sol
como el mar
se mueve
como la luna
como el rayo verde
como una idea
como el estribillo
como un recuerdo
como un expresivo
igual que los problemas
Què en penses
dels problemes
que va tenir
amb les drogues
fa uns anys?
Fa això que vulgui
A mi m'agrada
la seva música
a mi ell
el que faci
No que canta bé
doncs a ball
Bé
No estic massa informat
ni he sentit algú parlar
i bé
Aquests temes són temes delicats
i cadascú
suposo que
hem mogut per les circumstàncies
de personals
de cada un
i bé
prefereixo no posar-me
cadascú
fa això que vulgui
Bé
És que
quasi totes les bandes de rock
té
aquestes coses
i a més
la gent que segueix els concerts
també és el mateix
però bueno
el problema és ser una estrella
Que és normal
totes aquestes estrelles
sempre
a les tardes
incloses en aquest mundillo
és el que toca
A veure
és normal
normal
trobo bastant trist
la seva part
però bueno
Sí que amb moltes cançons
que té
doncs parla de les drogues
i tal
jo penso que
potser encara segueix
amb les drogues
no ho sé
però que no el conec
no puc dir res
És el que farem
el que té els quartos
la gent la tonta
Quizás solamente
me vino a enseñar
piratando la melodía
o qué te voy a decir
¿Se de original o pirata?
Original
Ah, pirata
Yo no, yo no
Original
Original
Los primeros originales
estos piratas
Pirata
Pirata
Pirata
Pirata
Pirata
Pirata
i rat d'una mica
és a dir
que ni me l'he deixat jo
Una pregunta
aquesta original
Et anava a dir pirata
com tots els que em compro
bueno
no em compro pirates
me'ls descarrego
però aquest sí
me'l vaig comprar original
en sèrie
Pirata
Pirata
Original
Pirata
Cada boca
tiene un sabor
No digo
No digo nada
Ya no sé
si el mundo está
revés
O soy yo
que está
mal
El colegio
poco me
enseño
¿Qué tal el concert?
Explica un mal
O sea, que esto está
de puta madre
que el fito
se lo curra un montón
y que hay un ambientazo
tremendo
Está muy bien
el ambiente
la gente
y sobre todo
la compañía
El cielo con las manos
a reír
y a llorar
lo que te canto
a coser
mi alma rota
a perder el miedo
a quedar
como un idiota
y a
a empezar
una casa
por el hermano
a poder dormir
cuando tú no estás
a mi lado
Impressió del concert?
Molt bona, molt bona
és un gran artista
aquest home
Una cosa
molt bonica
molt bonica
perfecta
preciosa
Ha estat molt bé
ha donat molt més
de no com ens pensàvem
Anava molt drogat
aquest home
Molt guapo
a mi m'ha encantat
Molt guapo
perfecte
perfecte
No m'ha defraudat gens
Un cigarro
y estoy con vosotros
Doncs portem ja una bona estona
parlant dels darrers tres mesos del programa El tren a Tarragona Ràdio
Sí, sí, sí, gràcies
Hem rebassat moltes de les coses que han fet aquesta colla de gent dels estudis de comunicació
de la Universitat Rovira i Virgili
i com a bons estudiants de comunicació
també teníem la nostra secció de cinema
sempre atenta a l'actualitat cultural del setè art
primer amb els Oscars i el Laberinto del Fauno
Una de les guanyadores indiscutibles de la nit va ser la producció hispano-mexicana de Guillermo del Toro
El laberinto del Fauno
que es van portar tres estotuetes de les sis a les quals optava
tot i que es va quedar sense el guardó la millor pel·lícula de parla no anglesa
Els tres guardons que es van portar van ser
el de millor direcció de fotografia
el de millor direcció artística
i el de millor maquillatge
Dos catalans, David Martí i Montse Ribé
van ser els encarregats del maquillatge per caracteritzar el Fauna
Thank you very much to Guillermo del Toro
that is a very special person and very talented
and I love you
Because where are you, Guillermo?
I després amb l'exposició sobre aquesta pel·lícula
que aquests dies ha visitat Tarragona amb motiu del Rec
un festival que vam seguir molt de prop
aquestes són les impressions de la gent que va veure la mostra
Una daga, una flauta i un portafades
Mi nombre es Ofelia
¿Quién eres tú?
Yo he tenido tantos nombres
Nombres viejos
que solo pueden pronunciar el viento
y los árboles
Soy un fauna
Una cama ortopèdica i pots de vidre que contenen fetos
¿Usted cree fantasmas?
En la novela no hay fantasmas
Yo creo que he visto uno
aquí
Mira Carlos, como puedes ver
soy un hombre de ciencia
En este país ha habido siempre mucha superchería
¿Ves?
La Europa entera está enferma del miedo
y el miedo enferma el arme
En el pueblo
A esto le llaman
El espiñazo del diablo
La mà
i les màscares de Kroenen
¿Qué es esa cosa rara de la màscara, digas?
Carl Ruprecht
Kroenen
El sicario número uno de Hitler
i jefe de la sociedad secreta
Si está aquí, esto es más grave de lo que creía
Toto Show
y Molmes
astrova la exposición
Hacedor de cuentos
El arte en Guillermo del Toro
Lo que hay que dejar bien claro
es que no es una exposición de Guillermo del Toro
sino sobre la gente que ha trabajado
en las películas de Guillermo del Toro
incluyendo a Guillermo del Toro
Es decir, que hay tanto dibujos, bocetos, storyboards
y material creado por el propio Guillermo
como, por supuesto, de toda la gente
que alrededor ha trabajado en estos 15 años
¿Has visto La vera y todo el fauno?
Sí, sí que l'he vista
M'ha agradat
L'he trobat molt original
perquè barreja una mica la fantasia
amb alguna cosa verídica que va succeir
No
Sí
Esperaba una película fantástica
y en realidad un porcentaje muy bajo
de película fantástica
Sí, sí que l'he visto
Sí, em va sorprendre molt
A més em agradava ser la temática de fons
¿Qué et sembla l'exposición?
Bueno, estem començant a mirar
i de moment bé
Encara no he arribat a veure-ho tot
però m'està agradant molt el que he vist
Molt ben presentada
Sí, sí, la crec interessant
i a part crec que està molt bé
que aquí ens portin coses d'aquestes
M'està resultant força agradable
Pues no l'he acabat de veure
però per ara sí
Sí, m'ha gustat molt
Em sembla molt bé
molt bonica, molt ben muntada
Penso que amb material de molta qualitat
i amb uns panels molt il·lustratius
tant amb el que diu
com amb les imatges que presenta
Què és el que més t'ha agradat?
El que m'ha agradat és també l'explicació del principi
perquè vulguis que no pots t'ajudar i t'orientar
Home, jo penso que les peces que s'utilitzen al film
crec que serà interessant d'observar-les més a prop
Los storyboards
Era trezo, es lo que venia a ver, más que nada
Doncs la part que està allà al darrere
de com fan les màscares pels actors
Les màscares del dolent, de Hellboy
Potser el que es dedica més a la pel·lícula
que és la que he vist
El fet de veure els dibuixos del que eren els escenaris
Tenen un detallisme i una imaginació important
Doncs estem repassant els millors moments de la secció de cinema del tren
i us hem de dir que les nostres dues noies cinematogràfiques
la Laia i la Jèssica
tenien gustos força diferents
Estrenar l'aparella, eh?
Jo em sembla que no l'hi aniré a veure
Ja li vaig dir a la Jèssica
que mentre es preparàvem el guió
que estava prohibit criticar aquesta pel·lícula
I mentre la Jèssica s'emocionava amb els espartans
Una estrenassa
Una estrenassa
Trescientos
A part de Trescientos
que s'ha de veure primer Trescientos
Ja va el de Trescientos, Jèssica
L'he vist aquest cap de setmana
vaig anar a veure Trescientos
i és un pel·lículon
Avui no parlarem de grets
No, no parlem de grets
perquè encara acabarà parlant de Trescientos una altra vegada
i prohibeixo parlar de Trescientos
Avui Trescientos no
Trescientos era la que havia anat a veure la Jèssica, no?
Sí, exacte
Les he anat a veure's totes, jo
Jo em faig una pregunta
Perquè ara que marxem naltros
qui parlarà de Trescientos i de Spiderman?
Hi haurà algú que parli de Trescientos
i si no torno jo aquí a parlar de Trescientos
Doncs això
Mentre la Jèssica parla molt de Trescientos
la Laia plorava desconsoladament amb Titanic
Aquelles que jo ploro al cine
Jo és que amb els dramons ploro bastant
Bé, confesso
Ploro amb Titanic
I amb tant de plor
de tant en tant
tot confluia
Una de les sorpreses que et vaig comentar la setmana passada
que tindríem
és que la Laia i jo hem anat al cine juntes
Ah sí, què hem anat a veure?
Descobrint de los Robinsons
Quin rotllo
O sigui, jo crec que no val la pena
no val la pena perdre el temps
Imagina't que jo no em perdo mai una peli
i em vaig aixecar per anar al lavabo
I això no m'havia fet mai
que no ens va agradar
i sense que serveixi de precedent
no ens ha agradat a les dues
i això no ha de servir de precedent
No, esperem que no
No, no
He anat a veure Spiderman 3
i realment
vaig trobar a faltar la Laia
perquè m'hagués agradat
que hagués vingut amb mi
Però sense cap mena de dubte
les coses confluïen bé entre la Laia i la Jèssica
ho hem de dir
però sobretot Carles
confluïen molt bé entre la Jèssica i tu
Ja em quedo amb Epic Movie
Epic Movie?
Anirem junts, què et sembla?
Va, vinga
Perfecte
Però si no us fa res
Jo abans de començar
us volia preguntar una cosa
ara que no ens escolta ningú
Pregunta, pregunta
La setmana passada
vau parlar d'en el cinema
junts a veure Epic Movie
Com ha anat aquesta cita?
Doncs jo suposo
que encara no havia escoltat
els consells de la Rafaela Carrà
a l'hora de lligar
i no sé la Jèssica com ho veurà
però em sembla que la cosa
no ha acabat de sortir del tot bé
Em sembla que no he quallat
perquè no m'ha trucat
no té ni el meu telèfon
imagina't
No he quallat
De totes maneres
ja sé que et diré
que no he anat a veure Epic Movie
però sí he vist el trailer a la tele
Jo també l'he vist
i confirmo realment
que és una pel·lícula
que no es pot aguantar
No es pot aguantar
però escolta
i que no sirva de precedente
i nens això no ho feu a casa
farem servir l'emule
i no ho diguis a ningú
i la veurem a casa potser
no cal que ens gastem
els sis euros del cinema
Fem-ho així
És una excusa
per no venir a mi?
No, si vols venir a casa
i la veiem a casa
Vinga, fes-lo
Comencem amb els estrenes
i deixem-ho
Jo em quedo amb la Paz Vega
de la setmana passada
Clar que sí
També la podeu anar junts
A veure junts
No, no
Tindrem una parelleta al programa
Em sembla que em trobaré
em posaràs gelosa
de babajarà
mirant la Paz Vega
i jo allà
Em quedava amb Epic Movie
doncs em sembla
Aquella pel·li
que havíeu d'anar a veure junts
Sí, sí
aquella pel·li
que no hem vist
I que no hi hem anat
No
Però és que tampoc
cal que hi anem
perquè és que és un badrio
Doncs des d'aquí
un petó molt fort a la Jèssica
però que ningú s'esveri
perquè la cosa
de moment
s'ha quedat aquí
I arribem ja
a la recta final del tren
amb l'agenda
que ens feia
l'Ester del Campo
I és que l'Ester
cada setmana ens portava
tota una sèrie d'activitats
Per a triar i remenar
Però també hi havia variacions
del tema
Per a donar i per a vendre
L'Ester ens va donar
grans moments
de meditació budista
Els venerables lames
Tenzin Xerab
i Lopsang Donden Rimponche
que tenen uns
uns noms
bastant complicats
per cert
No, no, no
el Rimponche
sobretot no
Tenen prevista
fer una iniciació
de Manskushri
Aniràs a veure
els monjos budistes?
Doncs no sé
És molt temptador
Preguntaràs per ells
o diràs
senzillament
Vinc a veure dos monjos
Vinc a veure
I és que de fet
no cal anar gaire lluny
per gaudir
de les propostes
de l'agenda
Lloc
Plaça de l'Església
Plaça Major
o Plaça de l'Ajuntament
Lloc
Plaça de l'Església
Plaça Major
o Plaça de l'Ajuntament
Lloc
El garatge de l'artista
a prop de la plaça
de l'Església
Plaça Major
o Plaça de l'Ajuntament
Us ho expliquem?
Doncs ja gairebé
us hem explicat tot
El tren cada dia
acabava amb un editorial
que ens convidava
a reflexionar
sobre tot tipus de temes
Aquí en teniu
alguns exemples
Aquesta setmana
es commemora
el quart aniversari
de la invasió americana
de l'Iraq
Una invasió justificada
pel triu de les Açores
amb tota una sèrie
d'arguments
que han resultat ser falsos
Una guerra inútil
que ha deixat
de moment
més de 650.000 víctimes
i un país sotmès
a una cruenta guerra civil
Marxem amb una cançó
que denuncia
l'altra cara d'Amèrica
Gent pobra i sense futur
que viu en regions deprimides
i que és enviada a una guerra
per morir i matar
un enemic
que ni tan sols coneix
Avui fa uns 15 dies
que ens arribava
la notícia
d'un pacte històric
El Sinn Féin
i el partit unionista
d'Irlanda del Nord
arribaven finalment
a un acord
per governar junts
a partir del 8 de maig
Aquest és el principi
del final
d'un procés de pau
que començava
un divendres sant
d'ara fa 9 anys
Després de gairebé
una dècada dals i baixos
els nord-irlandesos
ens ensenyen
com a partir del diàleg
dues parts en conflicte
que poden conviure juntes
amb pau i llibertat
Serem capaços aquí
de prendre un exemple?
Era el tribut
a una altra llegenda
Era el concert
homenatge a Freddy Mercury
mort un any abans
a causa de la sida
Un concert que servia
a més per recaptar fons
per lluitar contra
aquesta malaltia
i fer-ne ressò mundial
Actualment a Catalunya
hi ha més de 15.000 casos
diagnosticats
Una xifra que s'eleva
fins als 40 milions
d'afectats arreu del món
La lluita contra el nostre
particular drac continua
Professionals, científics
i afectats
combaten la malaltia
per trobar
una solució definitiva
al problema
El passat 9 d'abril
Telemadrit emetia
un reportatge
titulat Ciutadanos de Segunda
en el que es denunciava
el suposat tracte discriminatori
que rep la llengua castellana
a Catalunya
Un reportatge
que mostrava
una realitat inexistent
i que ajuda ben poc
a millorar la convivència
entre aquestes dues cultures
Catalunya ha estat sempre
un país d'acollida
que s'ha obert
als immigrants
amb els braços oberts
Cal respectar
la cultura i la llengua catalana
com a eina fonamental
d'integració
Volem acabar avui
però amb una dedicatòria especial
i és que fa 70 anys
que la legió
contra la Alemanya
al servei de les tropes
del general Franco
bombardejava Guernica
i marcava un punt d'inflexió
en el desenvolupament
de la guerra civil espanyola
La població civil
era atacada indiscriminadament
i morien centenars d'innocents
Encara ara ens preguntem
i per què?
En el món del còmic
han estat estèrics i obèl·lics
els que han liderat la batalla
contra el poderós imperi romà
És per això
que avui marxem
parlant de còmics
Aquests mes de maig
es commemoren
els 100 anys
del naixement d'Arger
creador i pare
del famós Tintín
Un reporter
que viatja per tot el món
en busca d'aventures
i és que
què és el campany
l'home a voltar pel món?
Precisament això
és el que ens pregunta
un dels millors reporters
del segle XX
el polonès Kaputschinski
en el seu últim llibre
Viatges amb Arudot
Segons paraules
del propi periodista
l'home que deixa de sorprendre's
és buit per dins
l'home que creu
que ja ho ha vist tot
i que res no és capaç
d'estranyar-lo
ha perdut la part més vella
de la seva ànima
el plaer de viure
Però no volíem acabar
aquest resum
del que ha estat
la tercera edició
del Tren a Tarragona Ràdio
sense copsar l'opinió
dels nou membres
que aquest any
han compartit l'experiència
Què he de dir?
Doncs que
que m'ho he passat molt bé
que ha sigut una experiència
i que
aprens moltes coses
i que
hi ha moments de nervis
hi ha moments de
anar que rius molt
sobretot jo
però
no
és una experiència
Doncs per mi
el tren ha sigut
doncs la manera
d'afrontar aquesta por
microfònica
podria dir
no ho sé
llavors
doncs
un repte
cada setmana
perquè cada setmana
intentes
millorar-te
i bueno
vols aconseguir
i d'aquesta manera
és com aprens
potser
Tots hem treballat
o sigui
no ha sobrat ningú
més aviat hi havia dies
que feia falta
que demanaves
algun pot donar un cop
de mà
perquè no tinc temps
d'acabar-ho tot
però
la veritat és que
ens hem componat
tots molt bé
i l'equip ha anat
perfecte
Per mi també ha estat
una experiència fantàstica
de fet jo
a diferència dels meus companys
vaig començar
en el món del periodisme
deu anys tard
i fins aquí
ha estat
la primera experiència
que jo he tingut
davant d'un micròfon
i sabent exactament
com funciona un programa
de ràdio
he pogut saber exactament
també quina feina
hi ha darrere
de només una hora
de ràdio a la setmana
que és moltíssima
i la veritat és que
ha estat una experiència
gratificant
fins ara mai m'havia posat
davant d'un micro
i doncs home
la veritat és que
m'agradaria continuar-ho fent
amb una experiència
tot i que soni atòpic
molt positiva
ha sigut com una escola
per nosaltres
hem après a treballar
com es treballa realment
amb una ràdio professional
i amb el tema dels gags
hem après a buscar-nos la vida
i a editar
a seleccionar
i intentar fer gràcia
amb els recursos
que té cadascú
a casa seva
o sigui
molt positiu
de puta mare
se pot dir
si no
molt bé
però si ho vols tallar
molt bé
jo no seré
menys que els meus companys
també diré
que ha sigut
una experiència inolvidable
molt positiva
i totes aquestes coses
però sí
realment
he pogut aprendre molt
i m'ha quedat
un bon record
d'aquest tren
a veure
jo quan vaig començar
la carrera
no sabia ben bé
cap a on orientar-me
i a més
les notes que treia
em van desil·lusionar
i llavors
doncs
aquest curs
vas explicar
el taller de ràdio
i en principi
doncs dic
tinc molta feina
i no ho faré
però
el dia que vas fer
la selecció
no tenia ganes
d'anar a classe
dic bueno va
i aniré
i aniré
i a veure què passa
i mira
va passar
i doncs que em van agafar
i no res
a partir d'aquí
doncs
vaig descobrir
el món de la ràdio
i sé que em vull dedicar
a la ràdio
perquè m'ha agradat moltíssim
i no res
que a més a més
que els companys
doncs
hi ha hagut molt bon rotllo
i això ha ajudat molt
el programa
el tren per mi
ha estat la millor classe
de la universitat
perquè
has pogut fer
tot el que fas a classe
i a sobre
ho has posat en pràctica
t'has pogut equivocar
perquè total
dir que
els estudiants de comunicació
fan el programa
dius
bueno
si s'equivocan
és que són estudiantes
bueno
i llavors
podies fer el que volguessis
perquè
no
com estan estudiant
doncs
va
no tens límits
si ha de ser en un programa
com el tren
puc garantitzar-te
que me dedicaria a la ràdio
bé
seguríssim
si ha de ser en un programa
com este
com este ha sigut
en el
en el
en el
en el
en el
en el
en el
en el
en el
en el
en el
en el
en el
en el
en el
en el
en el
en el
en el
en el
en el
la bona relació
que hi ha hagut
entre tots els companys
i realment
que
que serveix
que para
para aportar
a l'audiència
lo que nosotros
hem aportat
que son noticias
també diferents
i des d'un
atre punt de vista
que normalment
no es dona
me dedicaria a la ràdio
bé
convençudíssim
doncs aquí s'acaba
el nostre particular
resum del tren
un resum
que hem elaborat
en Carles Esporrin
i la que us parla
la Marta Montagut
i no voldríem marxar
sense abans
agrair la col·laboració
de tota la gent
de Tarragona Ràdio
que sempre ens ha donat
un cop de mà
i especialment
la col·laboració
de Núria Cartanyà
que ha estat
la nostra tècnica de so
durant aquests
darrers tres mesos
s'acaba la tercera edició
del tren
fins l'any que ve
adeu Carles
adeu doncs
sí també donar les gràcies
a tots aquells que ens heu escoltat
i molt especialment
les gràcies
a tots els meus companys
que des d'aquí
els envio una salutació molt forta
ha estat un pla immens
i fins a la pròxima
a tots els meus companys
i fins a la pròxima
de Tàpia
mundià
quant éseting
i fins a la bare good
hi haak
aquí
i fins a la pròxima
o
a
se
evitaja
il
en
aims
le
qu
aqu casualties
ін
mo
a
fa
upi
очь
Pròxima parada al tren.